.
Ferran Aguilar, hola.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Escolta, jo ja m'ambiento, eh?
A més, he vist tot el que has portat, tots els llibres,
tot això que ens has d'anar explicant al llarg d'aquesta temporada, no?
Sí, i a més, comencem amb una temporada amb un dia preciós,
amb els amallers florits, ara ho estaven comentant,
i penso que tot incita a poder gaudir d'aquest espai
i també d'incitar els ullens que participin i que coneguin, no?
Clar, el Ferran torna.
Avui la veritat és que el trobàvem a faltar
perquè els diferents programes que vam fer de rutes,
d'aquestes periurbanes que hi havia per la ciutat de Tarragona,
vam aprendre moltíssim perquè a cada ruta sortia un detall.
Ara parlo d'aquesta espècie de flor,
ara parlo d'aquest ocell, ara parlo d'allò altre,
vam dir, home, però si aquí tenim una riquesa increïble.
I en col·laboració amb la Conselleria de l'Ajuntament,
doncs tots plegats vam parlar,
i la Carme Crespo, que també és una entusiasta passejanta,
dels d'anar de Tarragona, bon dia, Carme.
Cert, cert, bon dia.
Doncs es veu que vam dir, doncs sí, tirem-ho endavant
i donem a conèixer tota la gent, la flora, la fauna,
i els espais naturals que tenim a la ciutat de Tarragona,
que hi ha moltíssims, jo no m'ho pensava, eh?
És increïble.
Jo m'agrada dir que estem recuperant,
gairebé hem recuperat el temps perdut,
en temes naturals i ambientals d'aquesta ciutat,
i la veritat és que un cop ja els estàs recuperant,
hem recuperat, doncs, per exemple, els dos rius que tenim,
i com ja el Ferran ja ho deurà dir,
els rius no solament és l'aigua que baixa pel riu,
és a dir, és la riquesa natural que tenim els rius,
hem fet ja actuacions al Gaià,
al març comencem ja el Francolí,
i, a més a més, doncs, hem fet un pla director d'espais verds,
o hem protegit el pla d'ordenació urbana,
és a dir, sempre s'ha de començar amb aquestes tasques,
pot ser de planificació i d'execució,
per després difondre-ho, i és això,
que volem anar més enllà nosaltres,
la conselleria vol anar més enllà,
i creiem que també tenim una mancança de difusió
del nostre riquesa, del nostre patrimoni natural,
i aquí és on intervé el Ferran,
en el seu moment li vam encarregar que fes els magnífics itineraris
que tenim, que, per cert, tenim demanda,
tenen molt d'èxit, d'acord?
Mala sempre per on descarregar-ho per internet, no?
Sí, però tenim demanda dels itineraris,
i també que ens demanen per grups que els hi fem.
Que els acompanyeu.
Que els acompanyem.
Per tant, doncs, jo crec que aquest tema,
tal com ja preveiem,
perquè el Ferran i jo havíem parlat d'aquest tema
abans de tenir responsabilitats de govern,
ja sabíem que seria un èxit,
i així ha estat.
I a més a més,
el que hem de fer és donar difusió.
I quina millor difusió que començar per casa?
Doncs aquesta ràdio,
que és la ràdio nostra,
la de Tarragona,
jo crec que és la millor eina
per començar el seu dia,
avançar els itineraris,
però també per parlar de natura
i de medi ambient.
I amb aquest espai,
bueno, suposo que la Iolanda ja ho dirà,
però també puntualment
intervindran d'altres tècnics de l'Ajuntament,
que també saben molt dels seus respectius temes,
com pot ser el tema de l'aigua,
molt important a la natura,
o potser aquestes plagues urbanes que tenim,
aquests invasors que tenim.
Bé, doncs jo des de la Conselleria
el que volem és fer això,
difondre ja.
És a dir, ara ja tenim una mica perfilat,
tenim el que tenim,
tenim molta feina a fer encara,
no està tot fet,
però també jo crec que una important mancança
que teníem és de difusió,
tu mateix ho has dit,
no em podia imaginar que tinguéssim tanta natura,
però és que això a mi em passa dia a dia
quan us explico la gent.
Sí, en un dels programes jo recordo
que vam estar, no res,
dos metres quadrats,
i vam estar perquè el Ferran ens trasllada,
no se n'adona per on és capaç de traslladar-nos,
allà al costat del Fortí de la Reina,
i allà vam trobar un ocell
que no deixa mai de volar,
vam trobar una floreta
que si la tastes té gust a sal,
i li deia, escolta,
tot això ho tenim aquí,
sí, sí,
en un metre quadrat de terreny,
aquí al costat de Tarragona.
Per tant, calia explotar
en el millor sentit del terme
tota aquesta riquesa que tenim, no?
La veritat és que sí,
som molt afortunats a Tarragona,
tenim mar, patrimoni natural,
patrimoni romà,
patrimoni de tota mena.
Deixarem parlar el Ferran,
perquè entre tu i jo,
sobretot jo,
que som molt xerraire,
ja ho saps,
que no podrà estrenar,
perquè, a veure,
avui tindrem menys temps,
però pensin que cada dijous
anirem fent moltes coses.
Jo no sé si vols fer una mirada,
però molt ràpida,
perquè avui ja has portat tema,
a veure,
jo ho tinc aquí apuntat,
perquè diu,
parlaré de la brolla mediterrània,
jo per no fer-me la ignorant
no he preguntat res,
ni he posat cap cara,
però jo no tinc ni idea
què és la brolla mediterrània.
Bé, jo,
abans de començar a parlar
de la brolla,
volia fer un incís
i seguint una mica
el discurs de la Carme,
no?
Jo penso que,
evidentment,
des dels tècnics,
des dels polítics,
i potser des dels educadors,
que jo em trobo,
potser,
amb aquesta part educadora,
penso que el que hem de fer és seduir,
no?
Seduir,
si busquem el diccionari,
trobarem una definició
que no és la que ens pensem,
no?
En el fet que,
jo penso que els ciutadans
han d'entendre
que si coneixem,
estimem,
i llavors hem de comprendre
que totes aquestes actuacions
de revaloritzar
aquests espais verds,
de poder crear
punts de comunicació natural.
Al final,
el que estem fent
és aconseguir
una millor qualitat de vida,
i és així, no?
Però, clar,
si no tenim aquesta sensibilitat
i no coneixem,
és difícil entendre
per què es fan aquestes actuacions,
no?
Llavors,
jo penso que,
bueno,
felicitar-nos,
potser no tocaria ara,
però que és un programa innovador,
que calen molts programes
d'aquest tipus, no?
I llavors jo,
vaja,
des de la meva petita aportació,
el que sempre intento
és portar aquella anècdota,
portar aquella curiositat
des del que es pugui seduir,
no?
Des d'aquest títol
que diu
Escolta la natura,
no?
Buscant la sensibilitat
i una mica,
doncs,
potenciar els sentits
amb aquest programa,
amb aquest programa,
no?
Es pot dir que,
per exemple,
un dels molts exemples
de l'actuació de la conselleria
que deia la Carme,
hem recuperat,
o hem de recuperar
aquesta vessant,
el Francolià
que està vessant natural,
i és el que ella deia,
sí, sí,
hem de fer el paper,
però després hem d'explicar
als ciutadans
per què ho recuperem,
i ho recuperem
perquè ho necessitem,
i perquè forma part
del nostre patrimoni
històric,
cultural i natural,
i perquè és una necessitat,
no és només crear
un espai natural
per passejar,
forma part del nostre ecosistema.
Per tant,
la manera d'estimar-ho
és conèixer-ho,
i això és el que farà el Ferran,
donar a conèixer tot això.
Ho fa d'una manera excel·lent.
Tenim el millor comunicador
que podem tenir
per a aquests temes.
De fet,
la seducció
està clara
a mi,
el seu dia,
si m'ho permets,
seduir en el bon sentit.
I noixent ningú,
també em va seduir.
Molt bé,
doncs escolta,
parlem de la brolla mediterrània,
aprofitem,
i ja fem una pinzalladeta,
un tastet de tot el que passarà
els dijous aquí a la una.
Molt bé,
entren en tema.
Vinga.
Jo voldria parlar una mica,
el títol era
la brolla mediterrània,
hem de pensar que les plantes,
d'una manera molt intel·ligent,
s'agrupen segons les seves necessitats.
Els botànics,
el que fan és descriure
comunitats vegetals
en el qual plantes
que necessiten viure
en condicions climàtiques,
de sol,
d'humitat,
d'aigua,
s'agrupen i s'ajuden.
Llavors això,
a nivell de paisatge,
a nivell de riquesa,
a nivell de biodiversitat
i fins i tot,
podríem dir,
d'economia,
és molt important,
perquè penso que el que ens falta
moltes vegades,
quan parlem de medi ambient
i de natura,
és parlar sobre diners.
I ara tu potser em diràs,
parlar de diners?
Que lleig!
Sí,
parlar de diners perquè,
malauradament,
moltes vegades,
és l'únic
llenguatge
que entenem.
anem i jo m'explicaré una miqueta
amb totes les avantatges
que tenim
i amb tot,
podríem dir,
el que ens surt a compte,
ser respectuosos.
Per què?
Perquè si utilitzem
els recursos
d'una manera sostenible,
estem guanyant molt.
o sigui,
si no som sostenibles,
ens surt molt més car
sempre
dels avantatges
que creiem
que tenim a priori,
especialment
amb el
que és el dia a dia.
Jo penso
que hem de pensar
sempre
en el futur
i des d'una filosofia
no de dominar la natura,
sinó de comprendre-la.
I jo penso
que aquí
està la clau,
comprendre
què és el que passa.
Llavors,
fixant-nos una mica
en el que fan
les plantes
entendrem
que, bueno,
que hauríem
de copiar més,
no?
Què fan aquestes plantes?
Les brolles
són unes comunitats
molt interessants
perquè ens aporten
moltíssim.
Són plantes
en les quals
moltes d'elles
les coneixem
perquè hi ha
una tradició.
Hem de pensar
que
les plantes
són un reservori
medicinal,
o sigui,
tenim
moltíssimes plantes
amb tota una cultura
tradicional
que ens aporta
una farmàcia
natural.
Hem de pensar
que la farmàcia
com a tal
està basada
en el coneixement
de les plantes.
Sí, senyor.
Aquestes plantes
que s'agrupen
en llocs
on el terreny
és pobre,
on hi ha molt de sol,
on hi ha poca aigua,
o sigui,
que són molt intel·ligents
entre elles,
quines trobarien,
per exemple,
no?
Doncs trobarien plantes
que coneixem
i que les utilitzem
fins i tot
a diari,
ara jo faré
una mica
un recull
de les que
podem trobar,
per exemple,
el romaní,
el bruc d'hivern,
la argelaga,
moltes estepes,
la farigola també
està des d'aquesta manera,
la farigola també,
fins i tot d'altres
com per exemple
la bufalaga,
el margalló,
plantes que...
Però margalló
n'hi ha
o s'està extingint?
No,
margalló
aquí és força abundant,
a més,
aquestes plantes
que s'agrupen
i que en saben tant
fins i tot
són resistents
al foc
o tenen estratègies
perquè les llavors
continuïn
al mateix lloc
on estan.
Quasi ben bé
totes aquestes plantes
que tenen molts olis,
que tenen molts aromes,
que tenen perfums.
El nom de perfum
és una paraula llatina
que ve de cremar,
o sigui,
el perfum ve de fum.
Clar, clar.
Els romans cremaven
moltes d'aquestes plantes aromàtiques
per moltes aplicacions
però que ens ve donat per això.
Aquí,
especialment aquestes plantes,
per una banda,
fan flor,
el qual ja dona una riquesa
a nivell de biodiversitat.
Per què?
Perquè la flor
aporta insectes,
si hi ha insectes
hi ha animals.
Un dels insectes
que en aquest cas
ens interessaria molt
seria l'abella.
Hem de pensar que
l'existència
de milers d'espècies
de plantes
estan lligades
a la polinizació
de les plantes
i un d'aquests agents
encarregat d'això
són aquests animalets
tan curiosos
i tan interessants
que a més
nosaltres traiem
el que és la mel,
les ceres,
el pròpolis,
o sigui que hi ha
tota una cultura
melífera.
No, no, una cultura
i una indústria,
fins i tot.
una indústria,
i una indústria,
doncs,
fa que les brolles
tinguin un paper transcendent
en aquests ecosistemes,
no?
Per altra banda,
quina és la lectura natural
o quin és l'ús humà
que podem fer, no?
Doncs, per exemple,
són plantes
que podem utilitzar
a les ciutats,
a la jardineria.
Podem aprofitar-nos
que són plantes
que no necessiten
terrenys adubats,
que no necessiten aigua,
eh?
Per això sempre es diu allò,
Ferran,
que tirem més
cap a les plantes autòctones,
als jardins particulars,
aquestes plantes
característiques
de la brolla
i no tant,
doncs,
gespes
i altres espècies
que necessiten
moltíssima aigua
i que per molt ben regades
que estiguin
mai lluiran
com en el seu ecosistema habitual.
Exacte,
a més que
contribuïm
a aquesta polinizació,
contribuïm, per exemple,
a veure més paballones,
per exemple,
No poseu farigol als parterres
de Tarragona
i en romani.
Però també poseu flors així.
I ara farem el jardí romà
que ho serà tot.
Tot serà de la planta autòctona?
Clar,
de la planta romana,
o sigui,
el llegat que ens han deixat
els romans
i ara serà així
i els nostres jardins
ja n'hi ha en molts
d'aquestes plantes autòctones.
El que passa
és que quan són de plantació
no es veuen exactament
igual que les que trobem al camp,
cal dir-ho,
perquè a vegades
que potser no...
Perquè allò que diem lavanda...
i romaní,
allò és espígol.
Espígol.
Espígol n'hi ha molt.
Per això t'ho han de dir
que l'espígol
sí que està molt present
i es veu habitualment.
Però el romaní
i la farigola
i cada cop n'hi haurà més
perquè ja us dic
que a part d'aquest jardí
que serà
solament romà,
l'altre
precisament
per estalviar-nos aigua.
El que passa
és que també us dic
que després
ens falta molta difusió
precisament
perquè no és ben entès
aquest tema
perquè les persones
volen les flors,
el verd
com si estiguéssim
al Cantàbric.
I bé,
aquest és el tema
que a vegades
nosaltres
hem de fer
aquesta doble.
Un romani florit,
un espígol florit,
és preciós.
Però quan no està florit
està sec
i allò no es veu verd
i aquesta és una tasca
de difusió
que hem de fer
i vull dir
amb l'ajuda
d'aquests programes
i d'altres
n'haurem de fer bastant
perquè evidentment
no tenim aigua,
hem d'estalviar aigua
i per tant
és una necessitat
que si volem
zones verdes
les tinguem
amb plantes
que gastin poca aigua.
No,
i a més
és que
hi ha tota una cultura
a nivell
de
jardineria
en el qual
hi ha unes combinacions
que ja es potencia
una mica
copiar jardins
que
semblen molt més verds
del que són
i que realment
no pertoca
per les nostres comptades.
Si copiem
bàsicament
jo penso
que anem a l'èxit
en aquest sentit
per això
volia jo una mica
fer aquest incís
de veure
com funcionen
aquestes plantes
de quines són
aquestes aplicacions
de tota la cultura
popular que hi ha
i si anem copiant
una mica
el dia a dia
veurem
que sortirem
amb la nostra qualitat
de vida
un altre cop
caminant
pel carrer
hi ha algunes
com deia la Carme
que potser
no són tan aromàtiques
però hi ha moltes
que sí
hi ha moltes
que sí
no les de la ciutat
però les que trobem
pel camp
sempre ens convenien
tallar-les
no arrencar-les
perquè això sí que
podem agafar-ne
sempre ens hem de dur
un souvenir del bosc
no sempre
sempre que no estiguin protegides
exacte
i en segons quins llocs
ara em diràs
que no es pot agafar
una miqueta
de romània
no
jo no soc del pare
que s'ha de prohibir
el que sí que hem de ser conscients
per agafar el que necessites
si necessites una miqueta
agafar una miqueta
i tallar-la
i en espais que no estigui protegit
tallar-ho
no arrencar-la
i depèn de quanta gent hi passi
perquè pensa que potser
tu pots arrencar una branqueta
però si és un itinari
pel qual passen
3.000 persones
cada any
ja em diràs tu
aquell pobre romànic
que és el que
haurà de fer després
jo ara visualitzava un lloc
on hi ha romànic
que no te l'acabes mai
però clar
potser per això ho pensava
jo el que recomano
probablement hi ha altres llocs
que no
el que recomano
potser és que ens emportem
les experiències
i una de les coses
que per exemple
fan molt els nens
és que toquin les fulles
i simplement
s'impregnin
amb aquesta olor
i se l'emportin al nas
per què?
perquè fins i tot
parlant de perfums
les olors són un dels records
més forts que tenim
tot aquest aroma
químics
tot aquests solis
és un dels records
més forts que tens
llavors
bueno
perquè
si ja ens emportem
un record tan fort
per què arrencar un tros
que evidentment
també
podem comprar plantes aromàtiques
especialment
perquè són plantes
que són espècies
que s'utilitzen molt
que tenen moltes aplicacions culinàries
i que això ho sabem
a les nostres contrades
ai vas dir
que és la torreta de sa julida
i utilitzes
la sopa de farigola
també veia tot tipus
d'aquesta planta
que acollida a les garrigues
que n'hi ha moltes
evidentment
i sempre l'he tingut
i culinàriament
a casa meva
a casa és la herència
la mare
i jo mateixa
en tenim de tot
de cuinar
i evidentment
espígol també
però amb la dosi
que cal
tampoc no cal tenir
la casa plena
però una miqueta d'espígol
fa que
que puguis tenir
aquest aroma natural
en lloc de comprar
aromes artificials
els ambientadors
jo com a química
mira fujo
dels aromes
artificials
bueno
jo volia
una mica
si el temps
ens ho permet
és explicar
curiositat
sobre
sobre aquestes plantes
no
hem començat
pel
romaní
el romaní
és una planta melífera
que curiosament
té dues
dues
floracions
té una floració
molt llarga
té una a l'hivern
té una a la primavera
el qual
encara més potencia
tot el tema
de la mel
i de les abelles
perquè troben
reservori
hem de pensar
que a la costa
el clima
és un clima
molt temperat
el qual fa que
molts insectes
puguin estar actius
durant molt de temps
és una planta
que té
unes aplicacions
culinàries
medicinals
té uns efectes
estimulants
per les malalties
respiratòries
fins i tot
es fan
ungüents
és tonificant
i fins i tot
no sé si
això ja es coneix
menys
en alguns llocs
també
s'utilitza
per cicatritzar
i desinfectar
les ferides
i aquí fa alcohol
de romaní
per fer massatges
il·lusions
exacte
la meva àvia
encara
fa fins a pocs anys
i li deia
l'esperit d'herbes
en el qual
això és una anècdota
en el qual
ella té una fórmula
màgica
que encara
no ens ho ha dit
ni t'ho dirà
ni l'ha dit
apuntada almenys
espero que sí
i que hi ha tota
una tradició
hi ha una experiència
en aquest sentit
i una de la base
doncs
d'aquest esperit
que es fa amb el col
de frega
és el romaní
és que els tractaments
no són tampoc senzills
són elaborats
que les nostres mares
les nostres àvies
tenien molta paciència
és a dir
que no es fa tot
de pressa
com ara
que ho fem tot de pressa
i a mi em sap greu
però hem d'anar de pressa
perquè Ferran
se'ns ha acabat el temps
bueno
ho guardem per la setmana vinent
sí
clar que sí
intentarem doncs
acabar aquesta
ni que sigui
la brolla mediterrània
i tot el que convingui
Carme Crespo
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per fer la difusió
de lo que nosaltres volem fer
ens encanta
que vingui el Ferran
i tot el que ens explica
sempre és un pla
i moltíssimes gràcies Ferran
fins al proper dijous
no
ja
tot
ja
ja
es
es
en
bin
en
en
en
en