Comença l'aventura de la vida, la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Aquest espai que arriba cada divendres i ho fa en col·laboració
amb l'àrea d'educació i de salut de l'Ajuntament de Tarragona
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i amb la feina diària continuada de les escoles de primària de la ciutat de Tarragona.
Una de les escoles veteranes de l'aventura de la vida és el col·legi L'Estonac.
I com a escola veterana, el tutor dels alumnes de tercer de primària que avui ens acompanya
també és un veterà no només en el tema de l'ensenyament, sinó també a l'aventura de la vida.
Jaume López, bon dia.
Bon dia a tots.
Encara no ens havíem trobat, enguany.
No, enguany no, però...
Però ja de cada any que...
Sempre, sí, sí. Si no és una vegada, són dues.
Enguany només...
I aquesta veterania a l'hora de plantejar l'aventura de la vida a l'aula, no?
Sí, busquem diferents temes, però a vegades els temes que agafem no només són per nens,
sinó també són molt, molt pels adults, perquè a fi o compte els nens es fixen en els grans.
Això jo suposo que anirà sortint, però del que ens venen a parlar avui el Daniel, l'Arnau, l'Oriol, el Sergi, la Carla, l'Anna, l'Èlia, la Raquel, el Mari, el Haider,
és d'un tema que hauríem de fer tots una mica d'examen de consciència, els adults, no?
Perquè venen a passar el motxo directament.
Sí.
Anem a parlar de neteja.
Anem a parlar d'una cosa que a vegades posa als cartells, diu Tarragona neta, però la gent de fora no ho hauria de saber pels cartells, ho hauria de saber pel que veu.
I penso que tothom no som prou nets.
Sempre anem amb allò, no?, que el que du que és l'exemple i no les paraules és un eslògan que ens encanta.
Jo crec que és motivador aquest eslògan i el diem sovint aquí a l'Aventura de la Vida i a vegades els adults tenim comportaments que no es diuen amb els discursos que els donem als nens, no?
Exacte, exacte. Vull dir, diu que la cultura d'un país, jo em penso que no va perquè una persona sàpiga molt, sinó que també al carrer, que una ciutat estigui en plenes condicions, també és una forma de donar cultura i ensenyament als que venen de fora.
Per tant, heu tractat el tema més enllà de la llar de cadascun dels nens i nenes i heu situat l'escenari més proper com és l'escola i el barri.
I el barri, exacte, que és l'entorn. Llavors jo sempre hem partit de la base que si un barri està ben cuidat, la ciutat està ben cuidada.
Hi ha una dita castellana que diu com era allò que no és més límpio el que més límpia, sinó el que menys ensurcia, no?
El que menys ensurcia, exacte.
I segurament és així.
O sigui, la normativa que hi ha és per molta gent que posi l'Ajuntament a netejar, que n'hi ha moltíssima.
Si a darrere d'aquest senyor que va ser replegant la bossa de plàstic, a darrere en passen dos i en llancen tres, no serveix per res la feina.
I l'heu treballat fent primer una observació.
Sí, van sortir en grups diferents, un curs per un costat i l'altre per un altre, per casc antic, que és el nostre barri.
I després hi ha veus nens que van passar en aquesta gent gran que viu al barri.
I van donar la seva opinió.
La seva opinió, exacte.
Per tant, van fer una observació.
Una observació.
Després van manifestar aquest esperit crític, no?
Exacte, vull dir que n'hi ha una mica per tots, o sigui, pels polítics i pels que no són polítics.
Tothom és corresponsable, eh?
N'hi ha una mica per tots.
I van fer això, una xerrada a la classe, posada en comú.
També es van fixar en l'escola, vull dir, quan la trobem a les 9 i com està a vegades quan pugem del pati, a migdia, i la classe inclús també.
Això ho podríem fer també els grans, no?
En el nostre lloc de treball, per exemple, qualsevol oficina, qualsevol lloc de treball, veiem també segons la taula d'aquí, segons com estan els serveis comuns.
És que quan sortim de la porta de la nostra casa, vull dir, hi tenim alguna cosa perquè paguem uns impostos, vull dir, el carret també és nostre.
Si anem al nostre lloc de feina és el nostre lloc de treball.
A mi m'agrada anar al camp i si vaig a un lloc no m'agrada trobar papers tampoc, m'agrada trobar net.
Llavors tot és més bonic, més agradable, vull dir, llavors hem de pensar que no estem sols i quan sortim de casa jo els dic a tots els nens, vull dir, es dutxen i sortim a roba neta, no es posen a roba del dia abans, tacada.
Per tant, s'ha de seguir aquest costum.
En fi, jo crec que n'aprendrem molt avui amb aquests nois i noies del Col·legi Lestonac, tercer de primària.
Sempre ho diem, que tots, tots no poden venir, és impossible, no hi cabrien, però clar, aquest tema i totes les conclusions i tot aquest treball que avui ens presentaran l'han treballat tots els nois i noies de classe.
Hi ha una representació, per tant, l'Arnau si és tan amable de llegir-nos els noms dels companys i companyes que segurament ens estan escoltant, no?
Què creieu que sí? Ens estan escoltant? Doncs saludem els vostres companys de classe.
Bon dia a tots els que ens estan escoltant. Són un grup de nens i nenes de tercera primària del Col·legi Lestonac, l'ensenyant-se.
Saludem els companys i companyes de la classe que també els hauria agradat estar aquí.
Ells ens han ajudat en aquest tema. Avui parlem sobre si fem prou per mantenir la nostra ciutat, escola i el seu barri nets.
Aquest tema l'hem treballat mitjançant l'observació i unes enquestes passades a persones del barri.
Molt bé. Doncs quasi que comencem ja a presentar tota aquesta feina que heu fet.
Vau anar persona per persona a parlar, no? I què els hi preguntàveu?
Bé, a l'enquesta parlava que s'hi considerava en general si el barri estava net, brut o li faltava alguna cosa, no?
Llavors en quines coses havia de millorar i què és el que faltava.
Bàsicament era així.
Us vau trobar còmodes, preguntar a gent desconeguda?
Us va costar molt?
Normalment...
O ho passàveu a casa?
No, aquí no sé si hi ha gent. Només vam prendre les enquestes gent que tenia família o que vivia al barri.
Ah, clar.
Perquè clar, és un col·legi que veig molta gent de fora.
Llavors hi havia un grupet de set o vuit persones que coneixia gent o tenien família i llavors ho vam passar amb aquesta gent.
Per tant, jo m'imagino que la primera pregunta que es planteja és si fem prou per mantenir la nostra escola i el barri nets, no?
Podem començar a contestar i aquesta pregunta, què us sembla?
Sí.
Qui comença? La Raquel? Doncs vinga, Raquel, quan vulguis.
L'escola és com a casa nostra. Ens hi sentim bé i estem a gust perquè hi trobem els amics i amigues i tots junts aprenem i passem moltes hores junts.
Hi ha llocs que són només per a nosaltres, com la classe.
Hi ha altres espais que són de tots, com el pati, les escales, els pesadissos, etcètera, etcètera.
Clar, això és una cosa que nosaltres hem de saber, però què és el que observem?
Què és el que observem, Marc?
Observem que quan acaba el pati ja no està tan net com quan hem arribat.
Hem estat jugant i per mandra o per no perdre el joc, alguns nens o nenes no han arribat a la paperera per atirar el paper de l'esmorzar.
Elia, què més observem?
Que també observem que a la classe passa el mateix.
Si fem manualitats i hem retallat papers petits i ens cauen al terra, com que costant molt de recollir,
es quedaria al terra deixant la classe com si haguéssim fet una festa amb confesti.
Si la mestra no ens afeguïssés, no ho faria.
Clar, allò quedaria tot brut.
Què més observem, si parlem dels llibres, per exemple, que han d'anar a les prestatgeries, Marc?
Que quan hem de deixar els llibres bé, perquè si no la classe quedarà molt desordenada i la senyora a la neteja tindrà molta més feina.
Clar, hi ha prou feina, té.
Més coses que observem de papers, l'Arnau, l'Aniel, anem parlant, Oriol, o qui ho ha de dir?
El Mar també?
Que a l'escola, al matí, tot està molt net i fa goig de beure.
Molt bé.
Elia?
També observem que, com la taula de treball, després de pintar amb ceres o fer servir pagament,
si no la proteixim amb paper de diari, quedaria tot brut.
Apa, que Déu-n'hi-do, eh?
Després de fer les ceres i el pagament, allò, no hi ha manera després de treure-ho, eh?
Costa moltíssim.
A veure, Marc, més coses.
Observem que quan tirem els papers a la paperera, de vegades estem mirant cap a un altre lloc,
també passa quan fem punta el llapis.
Allò que vas fent punta i mires, i ui, ui, ui, si m'ha caigut tot a terra.
I després no ho recollim, no, perquè dius, ai, quina mandra, no?, recollir-ho.
Clar, totes aquestes coses ens passen quan anem fent feina i no ens adonem,
no ho fem amb mala intenció, oi que no?
No.
El que passa és que no ens adonem, estem despistats.
Aleshores, cal informar-se.
I jo crec que, parlàveu abans de la senyora de la neteja,
i jo crec que sabeu alguna cosa de la senyora de la neteja.
La Raquel?
Sabem que la senyora de la neteja, que ens neteja la classe, es diu Isabel,
i que mai es queixa com troba la classe.
I també és una senyora molt treballadora que ha de netejar moltes més classes
i nosaltres la volem respectar, procurant deixar les nostres coses el millor possible.
Li enviem un aplaudiment a la Isabel?
Entre tots, vinga, va.
Un aplaudiment per a la Isabel, que ha de recollir aquesta punta que tirem fora de la paperera.
Ei, i ja parlarem, que no és tan al guió, però ja parlarem dels lavabos de les escoles en general,
que estan tan nets i polits al matí i a les 12 del matí no hi ha qui entri.
Ja parlarem, ja parlarem.
Anem a criticar, va.
Anem a criticar, anem a criticar una mica.
Per què fem tot això?
Autocrítica.
Fem autocrítica.
Després criticarem, però per criticar els altres,
primer hem de revisar el nostre comportament, no?
A veure, comencem per aquí, el Sergi, potser?
Vinga.
Que som mandrosos a l'hora de recollir els papers.
I més quan som d'aquells tan repetitets després d'haver retallat.
No podem portar una aspiradora a la motxilla.
No? Vaja.
Doncs haurem de buscar una altra solució.
Què més coses?
Que ens costa recollir les motxilles que cauen al terra.
Però què s'ha de dir?
Que de vegades al passadís no hem recollit alguna bata o jaqueta que ha caigut.
I com que estem distrets, la trepitgem i passem de llarg.
Que quan tirem papers, a vegades volem fer canasta i no encertem la paperera.
I el paper es queda a terra i nosaltres ens quedem tan tranquils.
Doncs aquí hi ha dues opcions, o entrenar una mica i ens installar-la, ens installar el paper o bé, escolta, no jugar a bàsquet amb la paperera.
O som molt bons jugant a bàsquet o la tirem, no? Jo m'imagino que va per aquí.
A veure, hem observat què passa, hem fet una mica d'autocrítica.
Per tant, ara és el moment de plantejar propostes.
Qui planteja les propostes?
A veure, Jaume, per on, què et sembla?
Propostes, doncs vinga, primer, el Haider?
Jo sóc l'encarregat.
No, no, no, el Marc, doncs vinga, Marc, les propostes.
Col·laborar tots i jo i tothom ser més responsables.
Donar exemple ser més nets.
Deixar lavau i vàtres nets, deixar llibres a ser idioms, fer retos recordant els bons propòsits.
L'Èlia, també, no?
També, com hem dit abans, mirar de tenir més punteria quan tirem els papers a la paperera.
Entrenar.
S'ha d'entrenar com tota la vida, Elia.
Més coses que podem fer.
Pullir les bates, saquetes i bosses del terra, perquè a nosaltres tampoc no ens agrada que ens trepitgin les nostres coses.
És allò tan bonic que passes pel davant del penjarrobes i arrossegues 20 abrics, 4 bufandes i 3 bates.
Uh, uh, i marxes xiulant.
Jo no he fet res, jo no he vist res, no?
Ai, que això ens ha passat a tots, sí o no?
Per tant, si cau alguna terra, tornem-la a penjar-la, perquè ens agradaria que la nostra la pengessin, no?
Si que hi és, què us sembla?
Sí, bé.
Passem a l'acció, doncs, no?
Sí.
Doncs vinga, aquí passa l'acció.
Haider.
Si algú, alguna persona no se'n dona o no se'n recorda, de fer-ho demanar-li amb respecte i educació.
Procurar ser nets i responsables de mantenir els llocs nets i ordenats.
Molt bé.
Digues, Marc.
Ens entrenarem a tirar els papers a la paperera amb una bona punteria.
Molt bé, així m'agrada i potser, qui saps, sereu grans esportistes.
Això per què fa l'escola?
Però, clar, si sortim al carrer, el barri també té feina, no?
Sí.
Jaume, entrem ja al barri, us sembla?
Sí, ara mateix.
És el moment d'entrar al barri?
Ara podem començar.
Què he observat al barri?
Parlo una mica més del que ens envolta, que és el barri.
Vinga.
Qui comença a parlar del barri?
No.
L'Oriol?
La nostra escola i els nostres barris són espais de relació entre nosaltres.
Per tant, hem de fer que en els nostres carrers i places es fomenti la convivència entre les persones.
L'escola és el lloc on cada dia ens trobem amb els companys durant la jornada escolar.
Fem moltes coses i hem de procurar que estigui neta i ben cuidada.
És més acollidora.
Tenir el nostre barri net és important per tenir un entorn agradable i acollidor.
Clar, vosaltres heu observat molt el vostre entorn, el vostre barri.
I després de fer diferents sortides, Carla, què és el que heu observat?
Després de fer diverses sortides pel nostre barri, hem observat que no actuem de manera cívica i no col·luborem gaire amb els serveis de neteja municipal,
perquè en alguns indrets les caques de gos continuen presents.
En alguns llocs que estaven faltats de papeleres hi havia algun paper a terra, però que el paper estigui a terra continua sent culpa nostra.
També hem de dir que les persones fumadores no haurien de llançar les borrilles a terra.
Pensem que la feina pel servei de neteja és bona, encara que en alguns punts falta alguna papelera.
Nosaltres sempre serem els responsables de que hi hagi brutícia a terra.
Aquesta és una reflexió molt important.
Després hem de passar a l'acció i fer tota una sèrie de propostes.
Qui fa propostes sobre com mantenir el barri més net?
Què et sembla? El Daniel? Doncs vinga.
Pensem que la brutícia que hi pugui haver pels carrers és culpa nostra, perquè l'hem deixada allí.
Les papereres i els contenidors tenen la missió de facilitar-nos el poder deixar allí aquella deixella o paper que ens molesta.
A nostra casa no tenim tampoc una paperera a cada habitació.
Portem el paper o plàstic al seu lloc.
El nostre barri és de la nostra ciutat, i la ciutat la fem tots.
Uns barris nets és una ciutat neta.
Tots som els responsables de fer la ciutat més acollida i maca als ulls.
Ens hem d'esforçar i posar més del nostre part, perquè el nostre barri sigui un exemple per a tots.
Doncs passem a l'acció. Qui passa a l'acció? Anna?
Procurarem que el barri estigui net com a casa.
Les persones que tinguin gossos recullin les caques.
Si no hi ha papereres, ens esperarem a llançar el paper.
Serem més acollidors amb el nostre entorn.
Heu après moltes coses treballant aquest tema?
Sí.
Voleu dir que no sabíeu tot això abans de treballar aquest tema de l'aventura de la vida?
No gaire.
No gaire?
No gaire.
Per tant, coses mal fetes que fem tots, no vosaltres.
Vosaltres heu llançat alguna vegada a la vida un paper a terra?
Sí, moltes.
Vosaltres heu passat pel penjarrobes i heu llançat abrics?
Sí.
No heu posat el paper de diari a la taula i tot allò es queda ple de ceres?
De vegades.
I a partir de treballar tot això, ho heu deixat de fer?
Tot això?
Una mica.
Jo sí, jo sí.
Tu sí, Oriol, tu una medalla.
Et posarem un pin, eh?
Quan surti per haver-ho fet tot.
Digues, Marc.
Que això que hem dit avui, aquest tema, jo he pres una cosa nova.
Digues.
Que això que estem parlant avui de l'aventura de la vida,
que s'ha d'aprendre i s'ha de respectar la gent,
que fa coses per nosaltres o per la classe,
com la Isabel, la que es neteja la classe.
Això és molt important.
Oriol.
Jo ja ho havia après, però si tenim un paper a la mà,
en vez de llançar-lo a terra, si no hi ha paperera,
ens podríem esperar a la pròxima paperera i llançar-la.
i si no n'hi ha, o esperar-nos a casa.
I sempre està la mà del papa o la mama,
que van pel carrer i que sempre els col·loqueu el paper
perquè ho aguantin ells, no?
No.
No? No és un recurs aquest molt habitual?
Sí, sempre.
Què faig amb això?
Què fa amb això?
I ho encolomeu al papa o a la mama?
Daniel.
Que jo també, també ens ha servit això com una elecció,
a part de vindre aquí a la ràdio,
per explicar un missatge a la gent de Terraona.
També ens ha servit de l'acció.
Molt bé. Arnau?
Com ha dit l'Oriol, que també ens podríem esperar a la pròxima.
Clar.
Sempre podem esperar i aguantar aquell paper
o aquella cosa que ens fa nosa, Carla.
Que jo a segon llançava els papers a terra
i ara me'ls guardo la butxaca
fins que arribi a la papelera.
Clar, ara hi penses, no?
És el que dèiem, no ho fem amb mala intenció.
Probablement és que no ens adonem
i quan ens adonem, l'Anna.
L'Anna, l'Oriol i la Raquel.
I mantenim així l'ordre, d'acord?
Doncs que un dia a l'escola no quedava en fullt
vam obrir un paquet
i llavors tothom se va muntagar
en lloc de fer una filera.
Això també té a veure amb la neteja i l'ordre
perquè si no tenim endreçat i ordenat el nostre entorn
és difícil que tinguem endreçat i ordenat el nostre camp, no?
Oriol?
Doncs que, per exemple, els nens grans
són els que més llencen els papers a terra
i nosaltres vam proposar a classe
que els hi tindríem que no visen per les classes
els nens grans
perquè un cop quan vam observar pel col·le
els patis
el pati de dalt estava més net
i el pati de baix estava tot brut.
Aquesta observació, i el Jaume segur que també ho heu vist
i tots plegats a vegades,
els nens i nenes de la vostra edat
teniu un comportament molt més cívic
no dels companys de classe
sinó fins i tot dels adults
i això ho hem vist més d'una vegada
que la canalla es comporta més cívicament que els adults sovint.
Sí, almenys des del col·legi
se'ls inculca molt el que és la neteja i l'ordre.
El que passa és que una vegada surts al carrer
queda el dilema, no?
Papers a terra
llavors, què és el que fem?
Gent que deixa la bossa d'escolmeries fora d'hora
fora del contenidor
o els cartrons que per deixadesa
de no esmicular-los
i els burals del contenidor
deixen la caixa fora, no?
És una mica el mirar.
Jo ho faig perquè no ho fan ells, no?
Exacte, llavors es crea aquest dilema.
El que hem de fer és les persones
vull dir
que es troben les encarregades de les ciutats
de la neteja
vull dir que al posar molta gent
vull dir, això està bé
però no solucionem el problema posant molta gent.
El que hem d'observar també
és que si posem quatre papereres més
i més a l'alçada dels nens
més baixes
és a dir, el que hem de fer a la campanya
és de cara al futur
vull dir, les persones grans
no sé si es poden canviar molt els hàbits
però les papereres estan potser per nens petits
una mica massa altes
i en alguns llocs faltades.
Fixa't, això que has dit Jaume
segur que molta gent no havien pensat
en això de la mida de les papereres
que per als nens petits no hi arriben.
És veritat.
Llavors és més còmode
si és més còmode que ell llancin el paper
vull dir, llavors arriba un moment que dius
bueno, ara no tinc ningú que donar el paper
i perquè hi hagi un carrer de tres papereres més
tampoc fa lleig.
No, no, absolut
fa més lleig el paper a terra.
És facilitar les coses a la gent del futur
que són els nens petits.
Raquel.
Que jo, com ha dit el Jaume
que hi ha bosses fora dels contenidors
els contenidors també tindrien que posar
una miqueta més
perquè jo, quan vam anar pel carrer a veure
nosaltres, els de la nostra classe
vam veure que en tots els carrers
no hi havia suficients contenidors
en alguns hi havia masses de vidre
en els altres hi havia masses de rebuig
per tant que no tenien altra opció
que deixar-ho a terra perquè no hi cabien
sí
o si no, com que no hi havia
per exemple, si jo ara vaig
i tiro i vull buscar un
de roba i no n'hi ha en aquell carrer
nosaltres què fem amb la roba?
la venem?
clar
perquè com que no tenim
no, no, si nosaltres hem de tenir
aquesta voluntat i trobar la manera
doncs de poder-ho fer
Oriol
em penso que era aquest Oriol
Marc Haider i després el Daniel i l'Arnau
vinga, Oriol
i el que ens va passar un dia
quan vam sortir a veure-ho
al carrer de les Coques
no hi havia cap paperera
és veritat, eh?
i tot estava pel terra brut
molts plàstics, papers
al costat de la catedral
no n'hi havia cap ni una
i mira que és un lloc
que visiten molts turistes
que es mengen un pastís
que es mengen un xiclet
exact
ni una
i estava amb molts plàstics, papers
i unes coses que vam fer
vam ficar que hi faltaven
quatre papereres
per màxim
doncs falten papereres
a la part alta de la ciutat
no hi ha dubte
ens havíem quedat
era Marc
oi?
Marc Haider
i després vosaltres dos
Marc, digues
que a mi això
m'ha servit
d'aprendre moltes coses
vindre a la ràdio
perquè hi ha companys
que també els agradaria
vindre
però
jo m'ha passat molt bé
i espero que aquí
la gent que vingui
que s'ho passi molt bé
i que aprengui
i tu passaràs molt bé
perquè encara ens queda
una estoneta
jo espero que continuïs
disfrutant i molt
Marc
Haider
que hi ha gent
que no
que té
la paperera al costat
a quatre passos
o a tres
i com
no volen anar
fins allà
doncs ho tiren
i la segona
que hi ha gent
els senyors de la neteja
que són del carrer
tenen que fer
un esforç tan gran
de netejar el carrer
i deixant-lo
tan net
que després
passen uns quants
i llancen el terra
i els senyors de la neteja
tenen que estar
tot el dia
netejant el terra
i se cansen un munt
Clar, i tot i que és la seva feina
a veure
el que no pot ser
com que és la seva feina
doncs vinga
embrutem allà on han netejat
Ara farem una altra ronda papereres
i anirem obrint
temes nous
Daniel i Arnau
i després anem
seguint la taula
Bé, que també
com deia l'Oriol
vam fer
com després
del tema
a la ràdio
vam dir
que tindríem
unes idees
per al col·legi
alguns van dir
que tindríem
que fer
una campanya
perquè el col·le
s'enterés
que tindríem
que llançar
els papers
doncs
les papereres
i com
també diu l'Oriol
el carrer
de les coques
és una vergonya
per l'Ajuntament
perquè no
hi ha
papereres
suficients
Arnau?
també com deia l'Oriol
que no només
al carrer
de les coques
que no n'hi havia
papereres
que n'hi havia
un altre carrer
que tenia
a les dues puntes
i no tenia
ningú
al carrer
doncs això
s'ha de prendre
nota
Sergi
que ha aixecat
primer la mà
Sergi
que hi ha un amic meu
que es diu
Héctor
que tenia
la paperera
al davant
i sense donar-se
va tirar
el paper
al terra
i un dia
fa pocs dies
que un senyor
escombria
va dir
que traien
unes 50 tones
cada dia
Imagina't
això és una barbaritat
és molt de rebuig
potser no caldria
llançar tantes coses
Oriol
Jo també
vull dir
que com el Marc
que hi ha gent
que no ha pogut vindre
i
jo també
si ells
haguessin vingut
estarien orgullosos
i jo
d'estar aquí
estic molt orgullós
Segur que podran venir
en una altra ocasió
no ho dubtis
Carla
Jo cada cop
que vaig per la vorera
sempre trobo
xiclets enganxats
a la carretera
i això
costa molt
de treure
Costa moltíssim
i sempre queda
la taca
Anna?
Doncs
que hi ha persones
que mengen el xiclet
i quan ja no té gust
doncs
el llancen a terra
i després
les senyores
a la neteja
doncs
l'han de treure
no hi ha manera
que el puguin treure
Elia Raquel
i plantegem
un altre tema
d'acord
però
la resta
voleu parlar
de papereres
i papers?
No
per anar plantejant
temes diferents
no?
No
Elia
Que ens vam trobar
uns escombrillaires
que deien
que encara
que ells estiguessin
al davant
de les persones
com les persones
els veien
també ho tiraven
ho tiraven
i és a dir
sense cap mena
de vergonya
Raquel
que com ha dit
el Sergi
que ens vam trobar
una escombraira
el que ha dit
de les 50 tones
també ens va explicar
li van explicar
un nen de la nostra classe
que no ha pogut
vindre avui
que li va explicar
que el carrer
és com és
i nosaltres
som com som
si ell tingués
un fillet
li posaria
un penyal
perquè no embrutés
cada dia
l'habitació
o la casa
però si et compres
un gos
no li tens
que posar
un penyal
tens que intentar
que sempre
afegi
menys
de caquetes
o de pipi
a dins de casa
perquè si no
estaria tot brut
i si ho embruta
a l'espai comú
doncs ho neteges
Haider
que el que ha dit
Blana
que hi ha gent
que quan està menjant
algú
i vol menjar
una altra cosa
i no es menja
amb el xicle
quan tenen pressa
agafar-ho
que li agrada molt
doncs ho fiquen
al xicle
a baix de la taula
que no es nota
i després
els senyors
de la botiga
tenen que anar
mirant per baix
a veure si troben
i després
se queda la taca
de la forma
i intenten rentar-ho
però no poden
no surt
aquesta taca
a veure
heu parlat
per exemple
de la Isabel
que és la senyora
que neteja la classe
heu parlat
dels treballadors
de la neteja
del carrer
perquè no parlem
de casa
perquè a veure
a veure
a veure
el pare i la mare
netegen la casa
i aleshores
arribem
deixem trastos
pel mig
no recollim
un got d'aigua
i el deixem
de qualsevol manera
a la taula
o estic a casa
o estic a casa
imagineu
la Isabel
voleu respectar
la seva feina
els treballadors
de la neteja
voleu respectar
la seva feina
però no penseu
que des de casa
també heu de respectar
la feina del pare
la mare
o germans més grans
que facin les coses
de la neteja
a casa
heu pensat
com us comporteu
a casa
en aquest sentit
sí
comencem per aquí
ara Daniel
doncs
sí
com
com dèiem
sí
a casa
a casa
és com el carrer
que el carrer
és com si fos
la casa
de tothom
llavors
tindríem que fer
el mateix
com si fos
la nostra casa
respectar tot
no llençar papers
com a casa
perquè a casa
si entres a casa
tu t'ho trobes
tot net
llavors
tindries que respectar
les persones
de la neteja
perquè
la mama
i el papa
o germans
o familiars
són com
és la gent
és com si fos
com si fossin
la gent
de la neteja
és que clar
dius
obres l'armari
la roba endreçada
vas a la sala de banya
tot està net
sembla que allò
es faci sol
sempre hi ha algú
que ho fa tot això
per tant
a banda
que ens agrada
viure en un espai net
hem de respectar
la feina dels altres
i aquells altres
que han netejat
doncs nosaltres
hauríem de
a la vostra edat
lògicament
no us demanen
que netegeu
però sí que respecteu
el que han netejat
els altres
no penseu que va
per aquí la cosa
com ho veieu?
Arnau
que em vull dir
parla del que vulguis
el que vulguis dir
clar
jo he plantejat una pregunta
que qui la vulgui contestar
que la contesti
però l'Arnau
que digui allò
que tenia intenso de dir
del carrer
que els escombraires
també tenen horari
però el pare i la mare no?
no
eh?
Oriol
doncs que jo a casa
la meva mare
la meva mare
fa les feines de casa
i jo tinc un gos
i tinc que fer
les terelles del gos
com netejar-li
les caques
que se fa al pati
i ho fas tu
i el meu germà també
molt bé
entre els dos ho fem
doncs això
això has de ser
molt responsable
si vols el gos
t'has de responsabilitzar
d'ell
Sergi
que de vegades
quan jugo
amb les joguines
els meus pas
m'han dit
quan he acabat
els meus pas
m'han d'insistir
que les reculli
i al final
quan m'han insistit molt
les recullo jo
però després
que t'ho han dit
mil vegades
de totes maneres
el teu cas
no crec que sigui
un cas aïllat
eh Sergi
jo crec que està generalitzat
Carla
que jo com que tinc
una gata
quan
quan el seu lavabo
ja està ple
i fa molta pudor
a caques
doncs
les neteja
jo
o el papa
o el papa
i a vegades tu
com funciona l'assumptu?
va
meitat i meitat
sí
després jo
les deixo a fora
per
destornar-les
a llançar
entre tots dos
o
no
perquè jo
vaig solet
a llançar la brossa
molt bé
molt bé
Anna
doncs
que jo
quan era petita
un dia
que vaig anar
a l'escola
algú ha portat
el gatet
aquí a la ràdio
vaig veure
un senyor
que
passejava
un gos
i aquell gos
va fer
una caca
i l'amo
no la volia
recolir
i jo li vaig dir
a la mama
en veu alta
doncs
que
aquell senyor
no recolia
la caca
i tothom
es va girar
i no sabia
què fer
i la va tindre
que recollir
sabeu que d'aquí
no gaire
el barri
on està la vostra escola
la part alta
hi haurà uns inspectors
que aniran vestits
no d'uniforme
i multaran
aquelles persones
que no recollin
els excrements
dels gossos
hi ha d'investigadors
sí, sí, sí
rotllo CSI
rotllo CSI
impressionant
que fort
hi posaran multes
de molts diners
ho trobeu bé
això?
sí, sí
molt, molt
molt, molt
superbé
Raquel
la Elia
i després la Raquel
d'acord
Elia
que també
és com
el carrer
és com casa
perquè
si la mama
o el papa
estan recollint
després
tu véns a casa
i t'estàs menjant
alguna cosa
i passeixes
per casa
i s'embrota
tot de molles
clar, doncs
a dir, allò
agafar un platet
no?
allò
el bocata
vinga
tiro amunt i avall
i sembla allò
el camí de pulgarcito
no?
tot ple de
de molletes de pa
Raquel
com ha dit l'Anna
que
que
no recullen
que va veure un gos
un mamu
i un gos
que no recullen
que el mamu
no recullen
les caques
del seu gos
jo trobo
que està molt bé
perquè
jo vaig veure
per la televisió
que va sortir
que allà
ho van fer
però ho van fer
amb broma
que
li van dir
a una senyora
que també tenia
un gos
que havia fet
les seves caques
i
i
i
i el senyor
que feia la broma
també
els policies
ho devien estar veient
i el senyor
que feia la broma
li va dir
que
ho tenia
que recollir
i ella va dir
ara recullo
i
i ell
de broma
Carla no bufis
que sembla que entri
un tsunami
aquí a la ràdio
és que t'he sentit
pels auriculars
disculpa Raquel
i
i també
va treure's
un mocador
però
el senyor
que feia la broma
va veure
que no portava
cap bossa
o sigui
que no tenia intenció
de recollir la caca
o clar
si no portava bossa
a la butxaca
segur que no
Haider
no va el Marc
ah Marc
perdona
que és que
com
que
tan a gustet
aquí a la cadireta
no t'havia vist
digues Marc
que
com
ha dit l'Oriol
que
que hi ha nens
que
que voldrien estar aquí
amb
com
com
ja
com a mi m'ha agradat
el Haider
el Daniel
l'Arnau
l'Oriol
el Seix
i la Carla
l'Anna
l'Eli
i la Raquel
que
han de
que
els dic
que això és molt divertit
i que si
però si t'estan escoltant
i ells ja se n'adonen
que és molt divertit
que
ells
que ells
aquí també
s'ho passarien bé
molt bé
Haider
que
quan nosaltres
arribem a casa
no
i anem
i hem vingut
de jugar a futbol
o de fer esport
no
anem tot jugat
i les sabates
segurament estarien brutes
entrem a casa
ho deixem tot brut
i després
volem menjar
quicos o alguna cosa així
i quan intentem
la tirem a l'aire
intentem agafar-la en una boca
es cau
i diem
ai si està bruta
ja no la vull agafar
doncs quan ve gent
que hem convidat
la xafarí
la xafarà
i estaria tot ple d'amigues
com ha dit
l'Elia
i seria
una casa
que estaria tota bruta
perquè
això que diu el Haider
està molt bé
perquè tots
fem veure
que són molt estupendos
però tots
fem coses
que no estan bé
hem de ser nets
a casa
a l'escola
al barri
posem
aquest exemple
que ha posat el Haider
arribem del col·le
motxilla
bossa d'esports
la sabata
si ha plogut
pim pam
la bossa per un costat
ho fem així tots
la motxilla
per l'altra
tinc gana
a baranar
el que diu ell
a l'entrepà
el que sigui
i en un moment
allò que estava perfecte
de cop i volta
com queda?
però aquesta imatge
és familiar
l'heu experimentat
o sou molt endreçats tots?
no gaire
no gaire
podria entrar
ara
a la vostra habitació
en aquests moments
i què trobaria?
no
a veure
que aixequi la mà
aquells
als quals
se'ls podria fer
una visita d'inspecció
a l'habitació
no, que jo la tinc
superbruta
desendreçada
la deus tenir segur
a veure
el Daniel
l'Arnau
el Sergi
l'Anna
l'Elia
el Mària
tu mig mig
i el Jaime
la teniu endreçadeta
sí, molt
us feu el llit
al matí?
no
sí, jo sí
ei, comencem
a fer-nos el llit?
sí
no
a veure
quants de vosaltres
es fa el llit al matí?
home, unes coses
a veure
a veure
Sergi i Daniel
i l'Anna
la resta no us feu al llit?
no
perquè jo la deixo
i per què no feu al llit?
perquè no en sé
bueno, però ni que el feu malament
però si no el feu no n'aprendreu mai
jo sí que sé
per anar ràpid al col·le
per anar ràpid al col·le
ens aixequem 5 minutets
i si el llit queda mal fet
el dia següent quedarà millor
Oriol
tu per què no el fas?
bueno, és que
a vegades m'he d'aixecat molt aviat
perquè tinc que
ai, tinc tanta feina
quan m'aixeco, no?
no, és que tinc
que anar a casa d'uns veïns
perquè la meva mare
té que anar a vals a treballar
i aleshores s'has d'anar abans
i no et dóna temps
bé, els caps de setmana
què et sembla?
a casa no
fem un tracte tots?
fem el llit als caps de setmana?
a casa el meu pare?
vale
doncs a casa del teu pare
fas el llit?
no
no
Sergi
no
qui no?
qui diu que no?
no
tu no vols fer el llit?
no
mai de la vida?
doncs t'hauràs de comprar
un sac de dormir
no
jo ja m'ho espereixo
un sac més gran
ara no
com de gran
com de gran has de ser
per fer-te el llit?
jo el sac
en 30 anys, Oriol?
no tant
no et casarem mai
no tant
ningú noia et voldrà
si no fas el llit
més aviat
i si no cuines
i si no neteges
si cuinar m'agrada
sí, cuinar
qui saps cuinar?
bueno, hi ha
ajudes una miqueta
jo sé cuinar
entrepans
entrepans
jo sé fer trites
a veure, Haider
jo també
què dius?
com he dit abans
que hi ha gent que ve
no a casa
i comencem a jugar
a l'escoltita
a llocs, no?
i enveguem
per allà al llit
o per baix
si és un llit
de dos pisos
una a dalt i una a baix
doncs ens fiquem
per amagar-nos
perquè com està la llum apagada
no?
i després
comença
i
i comencem
a ficar
a destrossar-la
com la destrossa
sí, sí
allò que puges
baixes
oi, oi, oi
i comencem a saltar també
i després
les nostres mares
quan venen
ens comencen a dir
què ha sigut
que ho ha fet
nosaltres diem
si tenim algun germà
o petit
diem
ha sigut ell
perquè com li ha hagut de saltar
pues salta
i ell se'n carrega
i les mares
totes les mares
del món afòniques
Raquel
com ha dit abans
tu fas el llit
jo
de vegades
de vegades
ens comprometem tots
a fer el llit
al cap de setmana
de moment?
vale
sí
vinga va
vale
fem una promesa
de bon rotllo
tots aquí
sí
tu no Oriol
tu no t'animes?
no
no
Arnau
jo tampoc
tu t'animes
a fer el llit
als caps de setmana?
no
si vols xafant-lo
no no no
a veure
qui es compromet de debò
a fer el llit
al cap de setmana?
el Daniel
el Sergi
l'Anna
i la Raquel
i el Haider
la resta no us comprometeu
quin morro que teniu
Anna tu també
et compromets a fer
no no tu ja el fas no?
sí
tu ja ho fas
per tant
bé doncs escolteu
valdria la pena
que ho entenia
l'Oriol ja l'he vist
que ara que no
i el Marc tampoc
que diu que fins als 30
no?
no jo tant tard no
així és aviat
els caps de setmana
Marc
vinga va
anima't
va només un cop de setmana
ara dissabte
si vols quan estigui mort
no però ja
el diumenge
doncs saps que t'haurien de fer
no fer-te'l
i anar-te al llit cada dia
sense fer
el diumenge
el diumenge
valdria
em promets que el diumenge
intentes fer-te al llit?
bueno
veuràs si no passa
ja veuràs com
si ho intentaré
no et sortiran
coses rares al cap
ho intentaré
valdria ho intentaré
vinga nois
que hem d'anar acabant
intervencions ràpides
fem una ronda de taula
i anem acabant
Haider
que nosaltres no
no passa
s'ha t'ha oblidat
el que volies dir
diga Marc
que jo
he vist
moltes vegades
quan vaig a buscar espàrrecs
quan era més petita
amb el meu àvia
i amb els meus cosins
per la parcel·la
anàvem al bosc
i veiem molts excrements
de gossos
i allà
semblava que
allà sempre passava
un marrano
fer caca
i no recollia les caca
trobàveu espàrrecs
però
sí
espàrrecs
sí
molt bé
doncs mira
com a mínim teníeu això
Raquel
com ha dit abans
el Marc
els amics
que segurament
ara ens estan escoltant
jo vull saludar
una amiga
que tenia enveja
de mi
i vull saludar
la Marta Raga
home
enveja
enveja
també m'agradaria
anar-hi
però ja sabem
per cert Raquel
que abans ens ho has dit
què vol dir el teu nom
jo el Roger
petita ovella
petita ovella
Raquel vol dir petita ovella
m'ha fet gràcia
Elia
que també
si anem
si votem
per al llit
aixuguem
quan venen invitats
tothom votant
amb les sabates
però tu has dit
que no volies fer-te el llit
tu no has fet aquest pacte de sang
que hem fet uns quants
de fer-nos el llit
el diumenge
tu el diumenge
ja t'he apuntat en aquesta llista
i passaré revista
enviaré un inspector
que tenim aquí a la ràdio
que va a les cases
a veure si us feu el llit
Anna
a la meva casa
que no vingui
Anna
doncs que
per mi és més fàcil
fer-me el llit
perquè dorm un sac
ah clar
aleshores és molt senzill
i se me tiro les mantes
cap a dalt
i ja està
Carla
que jo com ha dit
la Raquel
que també m'agradaria
saludar una amiga
doncs vinga
saluda una amiga
bueno
a més amiga
li dic col·lega
doncs col·lega
escolta
a veure
que es diu Lídia
la Lídia
doncs saludem a tots
els companys de classe
això sí
algú més
perquè que ja hem d'acabar
nois
no no
ja hem fet aquesta primera ronda
hem acabat amb Sergi
Oriol Arnau i Daniel
és que s'acaba el temps
nois
va Sergi
dos coses
que el meu pare va dir
que en algun país
si els policies
et veien
que et tiraves un paper
a terra
i et veia el policia
et ficava
una setmana
a recollir papers
al terra
és un bon càstig
i la segona cosa
que voldria saludar
el Roger
a la meva classe
hola
Oriol
hola Roger
jo dues coses
vull saludar
el David Cabrero
el Sergi
i el Teo
i que
no podem tindre
ni la nostra mare
ni
una escombria
a l'aire
llançant coses
cap a enrere
i que ell
n'hi recullin tot
Semblarien
princeses
i prínceps
d'aquells dels contes
darrere
una escombria
a l'aire
una senyora
a la neteja
el papa
la mama
tots traient la porqueria
que fem nosaltres
Arnau
dos preguntes
dos ràpides
una
els gossos
s'atiren peig
no ho sé
això hauríem de parlar
sí
sí que s'en tiren
sí que s'en tiren
són asquerosos
són molt asquerosos
és veritat
jo crec que sí
doncs Arnau
ja has après
una altra cosa
avui que els gossos
estiren pets
no has tingut mai gos
no
o potser tenies
un gos molt delicat
i la segona
és que vaig veure
una senyora
que portava un gos
amb un paper de diari
el seu gos
va fer una caca
i quan la va fer
el paper
ella va llençar
el paper de diari
la brossa
sense recollir
doncs potser
es va despiscar
Daniel va
acabem amb el Daniel
no noies
no tenim més temps
que arriben les notícies
que moltes gràcies
per als meus amics
que
que també
els hauria agradat
vindre aquí a la ràdio
perquè com diu el Marc
sí
és molt divertit
i els dono moltes gràcies
David Cabrero
Teo
Sergi
Mireia
Berta
Lídia
Héctor
i
i no tenim més temps
i no tenim més temps
i la gent
de la meva classe
tothom
Carla i Anna
i Cabrero
que també m'agradaria
saludar
no ràpid
aquí
amb uns altres amics
el David
la Mariona
perquè són molt graciosos
també el Teo
que també és molt gració
Anna
els noms
no cal que diguis
que t'agradaria
els noms
tu i el seu
la meva mare
un dia
a una excursió
i va haver un noi
que era amic seu
que va tirar sol
un palinet
un cigarro
a terra
i passava una noia
gran per allà
i li va dir
que
que el recollís
adeu cabri
ja està
va
que jo vull
donar
jo vull saludar
a la millor professora
que he tingut
que ha sigut la Magda
i vull saludar
l'Arnau també
que és un molt molt
amic meu
i el Nacho
no parleu
que si no no respecteu
les paraules del Haider
sisplau
no
ja està
a veure
heu triat una cançó
us ha agradat això
de la ràdio
realment teníeu raó
quan dèieu
adeu Roger
Roger
Roger
un aplaudiment
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
heu demanat
la cançó
de Coldplay
de Viva la vida
per què?
perquè em s'agrada
molt
doncs visca
visca la vida
i
si
el
Fins demà!