This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sintoria de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb quatre veus, quatre tarragonins i tarragonines,
d'aquells que trepitgen el carrer cada dia
amb quatre perfils professionals ben diferents.
Avui ens acompanya l'advocada Laura Picó.
Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
L'exsecretari general de Caixa Tarragona,
que treballa a hores i a dies, si em permet la broma.
Àngel Conesa, Àngel, bon dia.
Bon dia.
L'exregidor de l'Ajuntament, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
I la botiguera, que també és presidenta de l'Associació de Vents del Serrano,
encara que no li agrada gaire dir això, però, en fi, també ho és.
Carme Pedrol. Carme, bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre comentarem l'actualitat de la jornada,
una actualitat que, en fi, ja veuen a través dels diaris.
Ja ho hem explicat àmpliament ahir i avui als informatius de Tarragona Ràdio,
que, malauradament, té com a protagonista una noia de 26 anys
que moria, en fi, assassinada, víctima de maltractaments el passat diumenge,
en un cas a més, en fi, en unes circumstàncies originals, entre cometes,
en el sentit que el cos estava en un cotxe al peatge de l'autopista P7 a Torre d'en Barra.
L'home que, en fi, presumpt autor del crim ja tenia una denúncia prèvia
de la víctima de maltractaments.
En fi, ahir al Tafulla va haver-hi tota una sèrie de mostres de condol.
Un d'aquells casos de violència de gènere que, segurament,
perquè ens toca de molt a prop, aquí al costat, al Tafulla,
i fins i tot per les circumstàncies que han envoltat la troballa del cos,
doncs ha impactat encara més la societat tarragonina de les nostres comarques.
Laura, en fi, tu que també des d'un punt de vista professional com a advocada,
casos com aquest sembla que no s'hagin d'acabar mai.
Jo crec que no s'acabaran mai, Ricard.
És una mica bèstia d'això, però ho penso de veritat.
Encara que cada vegada la legislació és més restrictiva,
en fi, els estaments estan més coordinats, etcètera,
jo penso que hi ha coses que no podrem solucionar.
El que podrem fer, suposo, és reduir i arreglar una mica això.
M'ha crida l'atenció del que he llegit d'aquest assumpte,
que diuen que ella va retirar l'ordre d'allunyament.
Les víctimes no poden retirar ordres d'allunyament.
És a dir, les persones que posen una denúncia per maltractaments
sol·liciten una ordre i aquesta se li pot donar o no
en funció del que veu el jutge i el que demana el fiscal.
Llavors, aquí posa que la va retirar.
Això no pot ser.
El que devia passar és que ella en el primer moment va denunciar,
se li va concedir l'ordre d'allunyament
i després, el dia del judici, el judici ràpid o el judici que hi hagués,
en aquell moment ella no devia voler declarar
en contra del seu excompany o company.
Nosaltres, com a mínim, expliquem que ella va demanar que es retirés.
Clar, però ella...
És diferent, segurament.
És diferent, és diferent.
I això és important que la gent ho sàpiga,
perquè quan s'engega una maquinària com és la maquinària
del procés d'un judici ràpid de maltractaments,
la persona després no la pot parar perquè sí.
Pot intentar no declarar contra el seu excompany, etcètera.
Però si hi ha un parter de lesions
o hi ha testimonis, etcètera, això no ho aconseguirà.
En fi, quines impressions o quines opinions tenen?
Àngel, del que...
Jo des del punt de vista jurídic no hi entenc
i a més no hi voldria entrar.
Aquests temes a mi sempre em fan pensar una mica
en la dificultat que tenen les relacions entre les persones,
i concretament les relacions entre les parelles.
A veure, suposo que cada cas és un cas,
vull dir, aquest és un cas molt lamentable,
i tot sempre sembla que sigui que la violència masculina
pot imposar-se sempre, diríem, un altre tipus de violència
que pot ser a vegades verbal.
És a dir, jo no sé mai fins a quin punt estan les culpes repartides
en el tema de les relacions de les parelles.
Però, evidentment, és un cas lamentable
i vull dir, sembla que, com diu la Laura,
és difícil que això s'acabi perquè és com la condició humana.
si són capaços d'engegar guerres
i engegar altres tipus de violències
en els camps de futbol i tal,
vull dir, sembla que l'àmbit més proper,
que és la parella o la família,
vull dir, això sigui difícil de controlar.
Més opinions, Pere?
Sí, jo és que estic d'acord amb això,
vull dir, jo tampoc jurídicament no tinc,
no, hem llegit coses, no, vull dir,
però no estem, no som del ram.
Però, clar, això és un degoteig,
que és veritat, que és que cada mes n'hi ha.
I, clar, i de tant en tant en toca algú de prop,
perquè, vull dir,
llavors sembla que ens toqui de més a prop, no?
Però això n'hi ha.
Però jo crec que encara n'hi ha que no es diuen, d'això.
Vull dir, encara hi ha gent que els fa vergonya,
o el que sigui, que no denuncien aquest tipus d'agressions, no?
Que això, a més a més, abans era una agressió,
ara és una agressió tipificada, específica,
amb una llei que és molt més clar
i molt més fàcil, diguem-ne,
d'acotar i que la gent, doncs,
estigui defensada, no?
Però bé, jo crec que amb això,
vull dir, és complicat que això s'acabi
per moltes lleis que posem
i per moltes esforços que es facin
i per molta gent que vagi a la presó,
perquè mira que, vull dir,
darrerament n'hi ha gent que està a la presó
per aquestes coses
i ha anat a la presó
i ha pagat per les seves culpes i ha plegat,
però encara n'hi ha, no?
Vull dir, això vol dir que hi deu haver més
dels que es pensem.
Carme.
Jo no sé si deu ser un perfil,
no sé,
identificat o alguna cosa,
és que no ho sé.
Què vols dir, un perfil?
Un perfil de...
L'agressió vols dir.
L'agressió, sí.
Jo crec que avui en dia hi ha de tot.
Tot doble personalitat,
i que ens hi pot haver, amb això.
Perquè, clar,
és que quan veus ja potser la canalla del col·legi
que ja segons com pugen,
amb els professors,
amb els pares,
no ho sé,
hem llegit coses de canalla
que peguen els seus pares.
clar, vull dir, això ja comencen per aquí.
Llavors, jo no sé si és un perfil
de manera de viure,
o la veritat és que no ho sé,
perquè jo trobo tan gros
que la persona pugui ser tan violenta,
inclús verbalment, eh?
Inclús verbalment.
Entre parèntesis,
poso el futbol,
és diferent, eh?
No.
Però inclús verbalment,
vull dir,
ho trobo una cosa tan grossa,
que llavors ja arriba a les mans
i ja és...
és que no ho sé.
Quan parles amb les víctimes
o amb els agressors,
inclús,
a vegades nosaltres estem
amb una mena de bombolla
que ara m'estic segura
que tu no podries suportar
que et maltratés,
sinó que tu mai insultaries a ningú,
etcètera, no?
Però t'has de ficar una mica
en aquest món.
Quan comencen,
i això m'ha passat re aquesta setmana,
jo li deia a la víctima,
però com pots permetre una cosa així,
no?
I em deia,
home, no,
al principi em deia,
poso un insult petit,
jo li deia,
això no es diu,
poso li deia dos,
tres,
i al final ell,
el sorprenent és que ell deia,
home, no en sé,
perquè m'has denunciat,
si això ho vam fer tota la vida,
ho troba normal.
La gent va baixant al llistó,
o anem baixant al llistó,
fins que ho trobem,
la gent està dintre d'un món
que no és el nostre.
Llavors,
és difícil,
cada parella és un món diferent,
i és molt difícil acotar això.
Hi ha dones
que han estat assassinades
i que no han posat mai una denúncia.
Com ho pares,
això,
si no tens cap avís
ni cap alerta
que això passarà?
O fins i tot casos de denúncies
que després es retiren,
perquè la víctima,
en fi,
perdona d'alguna manera
l'agressor,
li sap greu.
Aquí sembla que anava una mica,
per això havia demanat
que es retirés
aquesta ordre d'allunyament judicial.
O també li fa por.
O potser que també li tingui
una miqueta de por.
En casos pot fer por,
pena,
compassió,
no?
Jo tiraria més,
clar,
és que m'ho miro,
potser vaig al meu punt de vista,
jo tiraria més per la por
de dir,
doncs,
bueno,
que no em faci alguna cosa a mi
o als de la meva família,
que no pas per compassió,
perquè, clar,
quan arribes a aquest extrem,
o sigui,
quan l'agressor arriba a aquest extrem,
és que ja porta una miqueta...
Però també quan és dos,
tres denúncies
i la víctima sap
que la propera denúncia,
igual aquest senyor entrarà en presó,
perquè haurà de complir
totes les penes suspèses
que té enrere,
posa en una balança
la por que té
amb que,
resulta que és el pare dels seus fills,
perdrà la feina,
no podrà pagar la metat de la hipoteca
que avui en dia
això és molt important,
etcètera.
I les dones valoren això.
Igual s'equivoquen,
però és que és molt difícil.
En el fons,
el que hi ha és manca d'informació,
perquè és veritat
això que estàs dient,
però la gent diu
no,
no dic res per tot això
que estàs dient,
però no...
no hi ha tota la informació,
no tenen tota la informació,
no la tenen,
potser perquè no els arriba,
no vull dir perquè no existeixi,
perquè no els hi arriba,
i llavors això porta
que hi hagi
doncs aquesta...
això que estàs dient,
es retira la denúncia,
no dic res més,
i clar,
arriba un punt
que l'agressor,
diguem-ho així,
està sent més fort,
perquè com que no et fan res,
no?
És una mica això,
no?
I aquí,
clar,
a l'extrema,
és a dir,
la línia que he de traspassar
això ha de ser tan prima
que igual es traspassa
i ni se'n dona en compte.
I al final,
l'agressió,
o la mort,
o l'assassinat,
com vulguem,
això és una mica
perquè jo soc més que tu
i tu a mi no em fas
aquestes coses
i al final
allò la mates,
imagina't què estem dient,
no?
Vull dir,
arriba un punt
que jo que la maté
perquè era a mi,
que deia abans,
no?
Vull dir,
és tan incomprensible
que encara passin
aquestes coses,
però això encara passa,
no?
I jo crec que passa més
del que surt,
vull dir,
al diari surt
el que es denuncia
o les morts,
però abans no arribis a això,
jo crec que,
a veure,
quan es posi una denúncia,
no es posa el primer dia,
deu posar el que fa set o vuit o deu,
i llavors ja potser està tard.
Digues,
Sengel.
Darrere,
jo penso que també hi ha un tema cultural,
és a dir,
una mica el tema cultural aquest
que l'home ha de dominar
o ha hagut de dominar
durant molt de temps
la dona,
vull dir,
aquest ascendent que dic,
que jo qui mano
i per tant tal,
i una mica la rebel·lió de la dona
en alguns aspectes
en aquest moment,
no?
I això s'ha acabat,
vull dir,
jo tinc la meva personalitat,
ja vull fer el que em sembla,
i això és un tema
que vull dir,
és complex
perquè entra dintre
del terrenar
de cadascú,
i això és un aspecte cultural important
que potser tu tens més experiència,
es deu donar també potser
en segons quin tipus de cultures,
inclús ara que tenim molta gent,
però que pel que et sents i veus
també es dona
a uns nivells alts de la societat,
no?
Sí,
perquè a vegades
no el nivell cultural,
no el nivell d'estudis
fa que hi hagi més casos
de violència que en altres,
no?
A veure,
que sí,
que hi ha,
que sí,
però que jo trobo
que el nivell cultural,
jo també considero
que influeix molt,
ja sé que també hi ha casos,
però esclar,
també n'hi ha de bojos d'aquests,
però vull dir que...
El nivell cultural
no és el nivell mediàtic.
No, no, no,
ja, ja, ja,
però vull dir
que potser són menys,
no?
I després jo et volia
preguntar una cosa,
aquests que maten,
així,
n'hi ha que de seguida
ho diuen
i n'hi ha que no,
això té alguna cosa
a veure amb el cap
de l'assassí aquest?
Amb el cap d'ell sí,
però no...
No té per què.
Hi ha gent que s'empenedeix,
hi ha gent que la mata
i que llavors no pot viure
perquè, en fi,
la mata perquè era mía,
etcètera.
No, hi ha de tot,
però no podem fer un patró d'això.
Més enllà del cas
d'aquest concret d'Altafulla
que avui ens ocupa,
estaríem davant
d'un fracàs en general
una mica social
de la societat,
dels governs,
dels polítics,
de les administracions en general,
perquè s'han fet lleis.
Estem davant d'un fracàs
del sistema educatiu,
perquè això també segurament
es podria,
no sé si solucionar,
però com a mínim pal·lia,
si, en fi,
totes aquestes polítiques
per la igualtat
que tant es fomenten
des de fa anys
en aquesta societat democràtica
que tenim,
estaríem davant
d'un cert fracàs col·lectiu
de tothom
en què ni per lleis,
ni per millores en l'educació,
ni per polítiques
a favor de la igualtat
hem millorat la situació?
Jo penso que no.
Jo penso que no.
Que no què?
Que no.
Que no és un fracàs
de les polítiques.
No, que no.
Aleshores...
És una falta de respecte?
El món és molt...
Ara,
estàvem en una situació
molt complicada avui en dia.
I direu que és una tonteria,
però en la situació de crisi
que una mica estem vivint,
les famílies
estan molt crispades
i tothom està molt nerviós.
I és veritat, això.
Però fa 80 anys
això també duria passar
i no es deia.
No es deia.
És a dir,
vull dir,
això que deies tu, Àngel,
que l'home manava
i la dona havia de creure,
vull dir,
això fa segles i mil·lenis
que funciona.
I canviar això
deu costar molt.
Llavors,
ara estem en un procés
que tot això es diu,
se sap,
i hi ha mecanismes
que regulen aquestes coses.
Però fa 30 anys
i 40 anys
jo em penso que,
vull dir,
les senyores
havien de callar,
no?
El problema és que,
a més a més,
no treballaven
i havien de callar més encara.
Però portem molts anys
en un sistema educatiu
que teòricament
s'estan ensenyant
altres valors,
però això que portem
això és el solatge.
Vull dir,
això per mi costarà molt.
Pere, perdona,
vull dir,
jo penso en la línia
que deia el Ricard
que, per exemple,
la violència
no s'ha eliminat
de les escoles
o dels...
Al contrari,
ha anat inclinçant.
Violència als mestres,
violència als pares,
violència als metges,
als centres sanitaris,
no?
Vull dir,
això crea una situació...
A veure,
jo diria que la persona
d'una intel·ligència normal
és capaç,
de vegades,
de controlar els seus impulsos.
No sempre.
Qui de nosaltres
no ha tingut
un cop de gent
i ha rebatut una cosa
o ha fet un...
Sí, sí.
És veritat.
És complex.
Jo penso que
el tema de l'educació
és un tema fonamental
i en aquest sentit
crec que,
en general,
la societat
és una mica fracassant.
també és cert
que ara
qualsevol cosa
se sap de seguida.
Que això també
deu ser bo.
I no va en contra
de ningú.
Però és més...
Que un impacte mediàtic
en la societat,
no?
Que un impacte mediàtic
lo dolent
que lo bo.
Vull dir,
de gent bona,
de gent normal,
diguem-ne.
El que passa
és que aquestes coses...
Jo penso que...
No, però ho dic
perquè això és veritat
també.
Aquestes coses
impacten.
Jo penso que encara
que estiguem molt tutelats,
si jo vull matar
una persona,
encara que tinc
una hora d'enllunyament,
com que n'hi ha un polició
al costat d'aquesta senyora,
m'ha costat i ho faré.
Llavors,
penso que l'essencial
en aquest cas
és l'educació,
centres educatius,
pares,
escoles, etcètera.
És essencial.
Avui,
pujant amb el cotxe
a portar els nens
al col·legi,
sortia aquesta notícia
i a vegades
intentem protegir
els nens
de coses dolentes
que passen a la vida.
I amb aquest tema
no ho faig mai.
Els he explicat
per què
i el meu fill
que té 8 anys
em deia
però com ha pogut?
Li explicava com era
i li deia
que sobretot
eren dos nens,
els explicava sobretot
a vosaltres dos,
a les noies
els heu trucat molt bé,
als companys també,
etcètera.
És una mica
de fer aquesta feina
als pares
i també molt a les escoles.
Per això també jo deia,
lligant-ho amb el que deia abans,
un cert fracàs,
no sé si dir-ne
del sistema educatiu
però, en fi,
com a mínim,
segurament
si tots col·laboréssim
a fomentar altres valors
de tanta violència...
La paraula de fracàs
és molt forta.
Sí, potser sí.
Potser és que estic molt negativa
avui.
Que no van bé,
és veritat,
però el fracàs...
Però fa molts anys
que estem parlant
d'aquesta qüestió
de la violència de gènere,
de lluitar contra
la violència de gènere
i no ho aconseguim
entre tots.
El fracàs seria
que no hi haguessin
les mesures legals
que s'han posat.
Si no hem fet res,
fracàs seria això.
No sé quin adjectiu posar-hi.
Què anaves a dir, Carme?
No, a veure,
jo anava a dir...
A veure, abans,
tots els extrems
són dolents,
però abans,
als col·legis,
quan fies alguna
entre miliadura
i ho deies a casa,
si ho deies,
alguna cosa és fet
quan t'han castigat.
Avui en dia, no.
Avui en dia van en busca
dels professors
a veure per què
han castigat el nen.
A veure,
jo això ho sé
perquè m'ho han comentat.
Hi ha de tot,
cuidado,
n'hi ha que es passen
i n'hi ha que no.
Hi ha donant per fet
que el seu fill
o la seva filla,
doncs,
bueno,
no ha fet res.
La culpa és dels mestres.
No.
No, no,
dic que això
és el que pensen els pares.
Ah, no, clar.
Sobre protecció dels pares
cap als fills.
Molt bé, perfecte.
Llavors,
el que no és lògic,
també jo això
ho sento duides,
perquè m'ho han explicat professors,
que hi hagi canalla
de 7, 8, 9 anys
que vagin al col·legi
amb un telèfon mòbil.
Doncs com que no.
I petites coses d'aquestes
que no són res,
però clar,
això és el que jo crec
que no ajuda
a que aquesta criu
arribi un moment
que sàpiga
com ho ha de fer,
com ha d'actuar,
el que està bé
i el que està malament.
Moltes vegades
també el de les baralles,
això també ho volia dir,
jo vaig sentir una vegada
un programa
amb una ràdio
d'unes entrevistes
que havíem fet
a canalles
de sortir del col·legi
i n'hi havia
que això de maltractar
ho trobaven normal
perquè a casa seva ho veien.
I es pensaven
que era el normal,
el quotidià.
O sigui,
arribar a casa
i fer alguna cosa
que no està bé
i donar un cop de puny
a la taula
i trobaven normal.
Llavors,
quan arribes
a aquests extrems
això va pujant,
va pujant,
va pujant.
i allò que diuen
que fan els infants
el que veuen fer els grans.
La gent fa
el que veu
a casa,
això és molt normal
que passi.
En fi,
sobre la notícia
que ha donat origen
a aquest debat
a l'inici de la tertúlia
que és
la mort d'aquesta noia
de 26 anys
d'altafulla
hem de recordar
que avui
el present autor
de la mort
haurà de declarar
també davant del jutge
i veurem
com evoluciona
tot aquest cas.
En fi,
al marge d'aquesta qüestió
avui,
afortunadament,
tenim altres notícies
una mica més positives.
Podem parlar,
per exemple,
de transport públic
per un parell de qüestions.
Ahir es posaven
en marxa
dos nous abonaments
d'aquests
del transport públic
del Camp de Tarragona
que faran possible
una tarifa integrada,
viatjar
per diferents punts
de la demarcació
del Camp de Tarragona
amb un únic bitllet.
Des del passat mes d'octubre
ja s'han posat en marxa
quatre abonaments.
Els que s'han posat en marxa
ahir són
la T10
i la T1030.
La T10
és la que permet
fer deu viatges
en un període
de temps il·limitat
i la T1030,
que és bastant més barata,
serveix per fer
deu viatges
en 30 dies naturals.
I a més a més,
ahir,
a nivell municipal,
a nivell local de Tarragona,
es posava en marxa
una nova línia d'autobusos
entre el centre
de la ciutat
i la Mora
que passarà
cada mitja hora
i que escurçarà
en 10 minuts
la durada actual
del trajecte
perquè anirà
més directa.
Àngel,
què et sembla?
Per exemple,
tantes targetes
per anar
per circular
pel Camp de Tarragona
amb autobusos.
Jo faig servir
molt poc l'autobús.
Perquè tu camines molt, no?
Sí, camino molt.
I, a veure,
a mi em sembla bé
tot el que sigui
millorar el servei públic.
Això em sembla molt bé
i això hauria d'anar lligat
amb allò
que hem debatut
tantes vegades aquí i tal
dels pàrquings
de fora
i totes aquestes coses.
Pàrquings issuessoris.
ens encolomem aquí dintre
de la ciutat, no?
Que un no es pot fer
perquè s'hi ha de fer
una auditoria ara
i l'altre no
perquè trobarem
la coma urbana, no?
En una piscina.
Laura,
què et sembla?
Qualsevol millora
en aquest aspecte
és positiva
i jo he vist
que també l'esforç
de Tarragona
i la gent que vivim fora
tenim un problema
a l'hora de venir.
El que passa és que
això va bé
per la gent
que va al centre
de Tarragona
a fer gestions.
La gent que ha d'anar
a buscar
els col·lis,
els nens, etcètera,
ens és més difícil, no?
Però qualsevol cosa
en aquest aspecte
serà positiva.
Pere, i Carme.
Jo crec que
tant que hi hagi
bones notícies
també va bé, no?
Perquè, vull dir,
això és una notícia
que afecta directament
a molta gent, no?
Que un autobús sigui més...
Perdona, en cinc mesos,
des de l'1 d'octubre
quan va començar
tot el procés
d'abonaments,
s'han venut
uns 8.000 abonaments
i calcula la Generalitat
que s'han fet
mig milió de viatges
amb aquesta tarifa integrada.
Deu ser el que toca,
que jo no hi entenc
si són pocs o molts,
això no ho sé.
Però, bueno,
jo crec que és una bona notícia
perquè un dia explicaven
que un estudiant
que viu a Cambrils,
posaven aquest extrem, no?
I que ha d'anar
a les assalades
pot tardar
una hora i mitja
amb autobús.
Això no pot ser.
Això s'ha d'arreglar, no?
Una hora i mitja
és que anir a Barcelona
tardes, no?
Totes aquestes coses
i això,
que es vagin
integrant
per una banda
els preus.
Agafis la companyia
que agafis
doncs ja l'hagis pagat
i només el pujar
i baixar
no te suporti
més diners
i que a més a més
això es vagi
escurçant
el que són els recorreguts
com és el cas
del de la Mora.
Jo em penso
que ara
diuen mitja hora
però quan estigui feta
l'acabada
l'autoria
una mica menys
serà
perquè a l'estiu
doncs ja no hi haurà
sembla ser
tots els nous
i tots els embusos
que hi ha.
Gràcies a Déu
i és hora, no?
Tot això són notícies bones
que clar, evidentment
jo em penso
que algunes
inclús potser arriben tard
però bueno
ja arriben
ja les tenim aquí
i per l'usuari
jo també sóc de poca
que fa l'autobús
perquè no
per aquí el mig
no el necessito
però és evident
que per l'usuari
de l'autobús
això són bones notícies
que a més a més
és una cosa
que no es para
això anirà
anirà tirant endavant
i cada vegada
estarà més integrat
tot això
i ens falta
això dels pàrquings
evidentment
i lligar això
amb els trens
i totes aquestes coses
sí, perquè el tema dels trens
ara ho anava a dir
és una qüestió de futur
però això sí que aniria
molt bé
Carme
tu que ets poc usuari
de l'autobús també
si ara digués que no
quedaria molt malament
si ara no
no, no
a veure
a mi em sembla bé
jo l'únic que
però si volen
afegir un altre punt
o una altra pregunta
que els hi faig
creuen que servirà realment
per reduir trànsit
de cotxes privats
no, jo primer vull dir una cosa
i afavorir
l'ús de l'autobús
jo primer vull dir una cosa
hi ha línies
que potser no caldria
que es toquessin
perquè jo no sé
quina efectivitat
poden tindre
perquè hi ha gent
que poden viure
amb urbanitzacions
que per els horaris
o pel que sigui
o per la gent
que hi viuen
segurament
que aquest autobús
moltes vegades
anirà mig buit
i llavors
no sé fins a quin punt
pot ser efectible o no
Parles de la Mora
o de les urbanitzacions
de llevant
de les urbanitzacions
en general
llavors falta saber
a veure
si és que veritablement
la gent agafarà l'autobús
per baixar aquí a Tarragona
pensem que l'autobús
és car de mantindre
un autobús
és molt car de mantindre
i llavors
no sé fins a quin punt
ja ho sé
que hi ha de perdre
el que planteja la Carme
de totes maneres
és interessant
i de fet
és una de les qüestions
que els volia plantejar
perquè clar
l'ús que tenen
les línies d'allà
que històricament
ha estat molt escàs
molt poc
pel perfil
de les persones
que hi viuen
potser també
perquè és molt difícil
que l'autobús
arribi a tots els racons
de totes les urbanitzacions
perquè hi havia molt
molt espai
entre autobús i autobús
ara clar
es potencia l'autobús
serà més ràpid
l'agafarà
l'usuari
aquesta és una mica
la intenció
no sé
perquè el pugui agafar
el que passa
que la gent
s'ha d'acostumar
si ja ho veurem
d'aquí sis mesos
si ara tens
dades
veuràs
si veritablement
va bé
també és cert
que
suposo jo
veja
que aquestes decisions
després també
estan vives sempre
és a dir
les línies d'autobus
si alguna línia
s'ha de reforçar
o s'ha o no
doncs això
va en funció de l'ús
hi ha autobusos
els de Bona Vista
i els de Can Pla
van més plens
de tota la vida
i en canvi
els altres no tant
però no tant
perquè tampoc n'hi havia
és a dir
el costum
una cosa molt bona
és això
que la canalla
pugui pujar a l'autobús
diguem-ne
no sé si gratis
això que es fa
en tot el col·legi
per què?
perquè aquesta canalla
quan siguin grans
s'han acostumat a l'autobús
encara que paguin
no per pagar
per l'ús que es fa
del transport públic
s'ha de pagar
això no ho sabem
Àngel
això de la mora
i de l'ús o no
que pot tenir
això s'hauria de preguntar
realment als usuaris
tu els faràs servir l'autobús?
jo potser no
perquè ets anar
això que et dic
a portar els d'anys al col·li
però quan siguin una miqueta
més grans els nanos
els que agafen molt l'autobús
són els nanos
a partir de 14-13 anys
que volen tenir
la seva independència
anar al cinema
Renat Arragona
amb els amics
jo l'agafen
jo crec que hi ha dos
dos vessants
és a dir, la persona que agafa el cotxe
el dematí
per anar a treballar
a portar la canalla
a col·legi i tal
no agafarà l'autobús
això està clar
ara és probable
que això faciliti
desplaçaments
de gent més jove
o d'accessos
a celebracions
aquí a Arragona
quan sàpigues que hi ha
una festa
o el que sigui
que saps que és difícil
trobar aparcament
i coses d'aquest tipus
però jo al dia a dia
dubto una mica
que realment sigui
una mica com la Carme
de tota manera
les obligacions
també pagant impostos
i estaven una mica
des de la seva
en aquest sentit
per tant
jo sí que penso
que s'incrementarà una mica
i això us deia
la gent jove molt
i la gent gran
que hi ha molta gent gran
que viu allà
de fa molts anys
també agafarà més autobús
però això és qüestió
de temps també
tu no pots esperar
que el primer dia
que posis l'autobús
la gent hagi canviat
això és el temps
si veritablement
arribes amb rapidesa
i amb comoditat
la gent l'agafaran
clar perquè
serà més barat
agafar el cotxe
i aparcar i tot això
segur
Carme
tu que eres la més crítica
m'ha semblat
jo ho poso una miqueta així
amb interrogant
i després
sobre els autobusos
a veure
jo també volia comentar
que s'ha fet una
una modificació
que jo sé
que es va demanar
es van recollir firmes
jo també vaig ser
una de les que
de les que ho vaig demanar
jo ho vaig demanar
directament a l'Ajuntament
ja
em deia
i llavors
hi ha un altre
els autobusos
que van a Joan 23
que em sembla
que són quatre línies
a part de les altres
que hi puguin haver de fora
em refereixo
del centre de Tarragona
quan passaven
per davant
de Joan 23
giraven
a la rotonda
de Valls
clar
a dalt
i llavors
n'hi havia algun
que per comoditat
abans d'arribar
hi ha un semàforo
girava
i llavors passava
per davant
del soci sanitari
però no tenia parada
llavors es va demanar
que hi hagués
o sigui que tots
els autobusos
en vez de girar
a la rotonda
giressin
en aquest semàforo
i que aparessin
o com a mínim dos
que aparessin
al soci sanitari
perquè hi va
moltíssima gent
al soci sanitari
gent que van a visitar
inclús
i està posada
vull dir que també
és una modificació
que jo crec
que això sí que
pot servir
és que aquella zona
va creixent
i les línies aquestes
s'han d'anar
i el tema de l'hospital
i els sociosanitaris
la línia 8
que abans
primer arribava
fins al passeig
Torroja
ara va fins al gimnàstic
perquè allà ho ha crescut
i a vegades els polítics
estan una mica llunyats
d'això
i està bé que la gent
la Carme ho sap
molta gent ho sap
però és que això
la modificació
d'això
ha d'anar sempre
en funció
de les necessitats
si en un lloc
si fa no sé què
hi anirà molta gent
doncs
això va ser la mateixa gent
que van al soci
o van de visita
i que ho demanaven
vull dir clar
que deien
escolta'm
és que és llàstima
que passa l'autobús
per davant
i no para
i que hi hagi una parada
perquè clar
si no llavors
ens ha de parar
allí més avall
de Joan XXIII
perquè encara que
siguin usuaris
poc habituals
dels autobuses
tenen la sensació
que la xarxa
de transport públic
de la ciutat
és prou bona
prou correcta
Àngel
jo el problema
veig la lentitud
és a dir
en una ciutat
com Tarrerona
els que podem caminar
encara
jo reconec que
clar
hi ha persones grans
que necessiten
és la relació
diríem
temps
jo no el faig servir
normalment
però això és per culpa
del trànsit
jo normalment
no el faré servir
perquè puc anar a peu
més ràpid
quasi bé
amb més seguretat
és a dir
jo puc comprometre'm
una entrevista
anant a peu
en un lloc
en una hora
i agafant l'autobús
segur que no
o l'haig d'agafar
molt abans
i jo em penso
que el problema
bàsic és aquest
perquè la ciutat en si
la manera d'estar
fet als carrers
del centre
està col·lapsada
això que deies tu
vull dir
que de Cambrils
aquí
o de Tarragona
a Joan XXIII
a la Mora
es tarda
mitja hora
o tres quarts
no facilita
que la gent
l'utilitzi
alguna cosa més
autobusos
deixi'm reservar
els últims 4 minuts
a la tertúlia
per una notícia
que em sembla
també prou interessant
i que hem conegut
en les últimes hores
ahir l'Ajuntament
de Tarragona
anunciava
que ha creat
10 places
perquè persones
que han comès
algun delicte menor
puguin
complir les seves
condemnes
fent treballs
en benefici
de la comunitat
són delictes
com
alcoholèmies positives
o excés de velocitat
és a dir
amb aquests casos
que ja saben
que en els últims anys
pel Codi Penal
no Laura
que no digui
coses incorrectes
han de complir
una condemna
una pena
de presó
fins i tot
això queda
commutat
per un treball
de servei
a la comunitat
per exemple
en les al·letes
d'alcoholèmia
que no és així
però perquè ens entenem tots
el mínim
està al verd
són 33 dies
en benefici de la comunitat
que si arribes
a un acord
són 22 dies
aquests 22 dies
s'han de complir
i per tant
això vol dir
que aquesta persona
22 dies
ha de fer
treballs comunitaris
treballs per la comunitat
que en el cas
de Tarragona
l'Ajuntament
ofereix que sigui
treballant a instal·lacions
esportives
o a centres cívics
què els sembla
mesures com aquesta
per d'alguna manera
ser alternatives
a la pena
de presó
jo trobo
que està bé
sempre i quan
el que passa
que 22 dies
jo crec que són
molt pocs dies
també
jo apostaria
més aviat
per penes
que fossin més llargues
que es pogués fer
també aquest mateix servei
perquè jo entenc
que en 22 dies
el temps que portes
a una persona
li pots fer què?
tasques de neteja
tasques de vigilància
no ho sé
entenc jo
però en canvi
penso que
seria molt interessant
des del punt de vista
de com denes
que fossin més llargues
entre un any
un any i mig
podien dedicar-se
per exemple
al tema dels boscos
que és un tema
que tenim complicat aquí
o temes de neteja
de la ciutat
però seria potser
una pena molt dura
per un excés de velocitat
Àngel
bé
perquè no corris
Laura
a tu et sembla
sort que l'Àngel
és legislador
que si no
anaven tots amb Guillem
a tu et semblen correctes
les mesures aquestes?
a mi sembla molt bé
i adequades en el temps
sí
però quines tasques?
jo no acabo d'entendre
quines tasques seran aquestes
a veure
jo puc dir una cosa
sí, digues
no descobreixen res de nou
perquè el port
ja fa anys que ho fa
no, no
si jo no dic que sigui
el número 2
jo dic que l'Ajuntament
ara ofereix deu places
el que passa
és que ara n'hi deu bé més
el port
ja fa temps que ho fa
no, no hem dit que sigui nou
un bloc que es diu Pablo
que a més a més
ho fa molt bé
llavors jo et diré
el que fan
perquè baixen allà
al serrallo
llavors aquests
es cuiden de pintar
si s'han de pintar els bancs
si s'han de pintar
els pilons
si s'ha d'arreglar
alguna cosa
si s'han d'arreglar
fan aquestes tasques així
però no s'estan un any
com diria
i a més a més
em penso que no són
22 dies seguits
no, no
es pot ser
pas dels 22 dies
estic sempre jubilat
es pot ser un calendari
jo treballo un fort
i puc assegurar
que el que diu
la Carme Carme
no, no, no
això
vull dir que ja fa
molt de temps que es fa
però ho troben bé la mesura
que una persona
d'alguna manera
que ha fet una interacció
perfecte
i a part d'això
clar
fan un servei
i no costa un duro
i a més a més
quan hi ha més administracions
que s'hi afegeixen
vol dir que hi ha més gent
que ha de complir aquest tipus de penes
perquè si no
hi hauria molta oferta
i poca demanda
i que funciona
hi hauria un tipus de tasques
per mi que serien bastant interessants
que seria
temes de circulació
per exemple
que es fessin
de controlar el tràfic
durant una temporada
o que vigilar
sobretot els que
han comès una infracció
d'accés a velocitat
o donar suport
una mica
als controls d'alcoholèmia
jo penso que seria una cosa
més educativa
en aquest sentit
suposo que aniran
que aniran augmentant
les places
que s'ofereixen
perquè com dèiem
avui la notícia
és aquesta
de l'Ajuntament
que no sabem exactament
la feina que faran
però sí que estaran
o a centres cívics
o a instal·lacions esportives
pel que jo conec
bàsicament
serà
ajudar
al manteniment
al manteniment
en fi
una notícia
que ens serveix
per tancar
aquesta estona
de tertúlia
que avui hem compartit
amb quatre convidats
l'Àngel Conesa
la Laura Picó
el Pere Valls
i la Carme Pedrol
que vagi molt bé
la jornada
gràcies per compartir
aquesta estona
de tertúlia
amb nosaltres
i fins la propera
adeu
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia