.
Les 12 del migdia en 10 minuts és el moment de fer una mirada a les cartelleres.
A vegades, si la realitat no ens agrada, sempre ens quedarà el món de la ficció.
Juanjo Ferrer, David Serra, molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts. És veritat, el cinema, el món del videojoc, sempre ens serveix per a moltes coses.
I un altre diu, mira, avui la realitat no m'agrada, avui només.
Doncs me'n vaig al cinema i miro unes altres realitats.
Com, per exemple, a vosaltres, que sou gent de cinema, us hauria agradat o us agradaria fer una peli porno?
Bueno, és una pregunta interessant.
No, en principi no.
No? A ver, a ver, a ver, a ver, això té un arrago.
No me digas.
¿Sales en algo conocido?
Sí, son pelis con repartos muy masculinos.
Discúlpame si crees que soy algo grosero, pero ¿haces porno gay?
Culpable, señoría.
¿Existe el porno gay blando?
O sea, morreos, achuchones y los protas lanzándose flores entre ellos.
Tienes un cuerpo escultural, gracias, tú también. Juguemos al discóbolo.
¿No tienes para el alquiler? Esta no está tocada.
¿Por qué te desvives por esa chica? Sabes muy bien que nunca te acostarás con ella.
Tenemos un buen rollo, ¿para qué complicarlo con el sexo?
¿Qué ocurre? ¿Qué ha pasado con el agua?
La han cortado.
Ayúdame a enjuagarme el pelo, usa el agua del váter.
Ay, caca.
Me refiero a la de la cisterna.
No, claro.
No creo que tarden en desahuciarnos.
Estas son las circunstancias en las que la gente se encuentra justo antes de ofrecer sexo por dinero.
Hacemos una porno, aquest és el títol d'una de les películes.
Juanjo l'ha vist, David no ho sé si l'has vist.
No, no, no l'ha pogut veure.
Però vaja, jo el que he llegit és que aquesta pelícola de Kevin Smith és deliciosa, divertida, gamberra, però ben feta.
Amb gràcia.
Sí, sí, la verdad es que se pasan muchísimo en según qué momentos, pero bastante.
¿Sí?
Sí, lo que pasa es que es muy entrañable y muy divertida.
Es tan dreta también, ¿no?
Te encanta, es una mica tendra y tot.
Sí, sí, muchísimo.
Y se agradece bastante.
Me gusta mucho la combinación que hacen de brutalidad y ternura, como en Bat Santa y todas estas.
Ajá.
Pues la película va de unos compañeros de piso, un chico y una chica, que se conocen de toda la vida,
viven juntos, no son novios ni nada de eso, se aprecian mucho y se quedan sin dinero los dos.
Y no pueden pagar el alquiler.
Entonces lo que deciden es hacer una película porno para ganar dinero y pagar el alquiler.
Però ells com a actors o a firmar-la.
En principio como productores, pero ellos ya deciden que ellos también van a salir.
Para rebaixar costos, ¿no?
Sí.
Es du, es du, eso.
Sí, entonces es todo el proceso de...
Hombre, es del Kevin Smith, la veritat és que feia temps que no sentíem parlar-ne, eh.
Quan va fer l'última pel·lícula?
Clips era...
I fer el Clips 2?
Clips 2, sí.
I a partir d'aquí...
No, no, em penso que no n'ha fet res més, eh.
Sí.
Bueno, a veure, que clar, és veritat...
La posen bé els crítics formals, els crítics oficials dels mitjans, generals de cinema, la posen bé.
Jo ho vaig disfrutar molt perquè una de les característiques que té i que hem vist al trailer
és la capacitat per desgranar uns diàlegs molt divertits i amb un punt d'ironia potent.
I el ritme que té, no?, així molt trepidant, dona aquesta sensació, Juanjo, tu que l'has vist, ho pots parlar, clar.
Sí, el ritme és boníssim, a part, jo creo que lo que tiene Kevin Smith son los diálogos, que son divertidísimos,
te puede mantener un diálogo de media hora y estás riéndote, y a part, que es que no se corta un pelo.
Se le nota que él tiene una moral muy arraigada y que la entiende muy bien,
pero no tiene ningún problema en pasarse...
Però mira, jo avui llegia a un suplement d'un diari d'Avast Nacional,
té prou publicitat i poder, com per què diem,
i el que explicava, li feien una entrevista i ell, així en titular, deia
El pornógrafo frustrado, vull dir, és un home que diu que es declara absolutament addicte i adepte al porno,
cosa que diu que no entenc com la meva dona continua casat amb mi,
diu, però el porno com a aficionat, em fa gràcies, veu que a aquest senyor li agrada molt aquestes coses,
però en lloc de fer cinema porno, que diu que és el que li hauria agradat fer,
però que per diferents circumstàncies no ha fet mai,
doncs fa pel·lis divertides i agafa com a argument aquest, precisament.
Sí, pues aquí te diviertes muchísimo, como va montando la película,
y además es que yo la he visto en inglés, si se podía ver subtitulada, casi que mejor,
porque los actores son divertidísimos.
y lo que hacen es una película porno clásica, ¿no?
Coger un, bueno, hacer un, no como las de ahora que es aquí te pillo, aquí te mato,
sino hacer un guión, que intentan hacer un guión y es malísimo.
Vosaltres vau veure, que ja no me'n recordaré del títol,
aquella espanyola que també anava d'això, d'una parella que feia algo de Benidorm.
Sí, Benidorm.
Com es deia aquella pel·lícula?
Porno en Benidorm.
Torremolino.
Torremolino, 73, 72.
Aquella pel·lícula tenia la seva gràcia, també.
Sí, estava bé.
A mi era una pel·lícula també que reflexionava molt sobre, bueno,
els intríngoles del món del porno en un moment determinat.
Mira, el cas és que jo tinc curiositat,
perquè diu aquí a la sinopsi que surt a Trecilors,
un gran actiu porno.
Jo no l'he vista, Juanjo, què tal?
Jo és que no sé quién és, però...
Trecilors és una deidad del món del porno.
Jo també soc un poco pornògico.
Torremolino, 73, efectivament.
73, perfecte.
Era aquí el títol.
Doncs aquesta pel·lícula jo penso que la anirà a veure.
A veure, està muy bien,
sobretot a los que les ha gustado las pel·lículas de Kevin Smith.
Està muy bien porque salen antiguos actores de Clerks
i de otras suyas.
El que normalmente hace de Jay,
que es el rubio, el jeviata camello,
que normalmente salen sus películas,
pues este sale de actor.
Ja veus.
S'estrena una altra pel·li, aquestes d'animació.
A veure, no es pot jutjar sense conèixer-la,
però hi ha el tipus d'animació.
I a més, la història que explica la Primera Guerra Mundial,
Colombs i Missatgers...
Escoltem una petita mostra.
I jo!
I encara que ho sembli,
aquesta pel·li no només va de crispetes.
Tenim el ben plantat.
Una cara nova, sobretot si és tan bonica.
Què?
Les veus, colomins!
Coló!
El donem!
El bo!
Què dius? No et sento!
Ja l'has boirat!
Perdó, el geni, que sóc jo!
La pel·lícula no la coneixem, no l'hem vista.
El que sí que és un fet, no diré insòlit, però poc habitual,
és que es projecta també en català la qual cosa,
doncs com que, home, doncs fa il·lusió, eh?
Ni que sigui de tant en tant que la cartellera
ens aporti alguna pel·lícula en català també.
Doncs sí, i és una producció de casa, eh?
Sí, Miquel Pujol és el director.
Home, jo vaig veure uns treballs previs de la pel·lícula
fa dos anys, que es va presentar a Sitges,
i pintava bé la història.
Pintava bé i precisament volia fer una pel·lícula històrica.
Tinc curiositat, eh?
Perquè, bueno...
Tu havies sentit parlar de la pel·lícula, Juanjo?
No, però esto de las palmas mensajeras en la Guerra Mundial,
esto ya se ha hecho igual un par de veces.
Sí, és que me sonava, però...
Però de tot s'ha fet una pel·li i una novel·la, i de tot.
Després, segons com sigui, tu has vist alguna...
Això és avorridíssim.
No dic aquesta, una pel·li que es basi en els col·lums i messages, o no?
Pues hace un par de años se hicieron dos a la vez, además.
Sí, que se van estrenar consecutivamente.
No eran gaire bones, eh?
O sigui, a nivell de història, d'animació, estaven bé.
A veure, és que ara començaran a estrenar moltes pel·lícules.
Que l'any passat, jo ho deia, l'any passat encara va...
Se van estrenar algunes potents,
però la cartellera forta encara t'hi ha arribat.
El principal problema de moltes productes d'animació aquí
és que potser tu envies un projecte, no l'acabas en tres o quatre anys,
i ahí te han podido salir cosas parecidas, mientras,
i coses mejores, incluso.
Però ara, amb la nova llei del cinema,
com que es donaran menys diners
i menys temps perquè facis el treu projecte,
es donaran a menys persones una dotació econòmica més gran,
però ho hauràs d'acabar en un any, el tema.
Més o menys va per aquí la cosa.
Sí, sí.
A lo millor s'ajusta una mica el tema, no ho sé.
Veurem, veurem.
Ejecutiva en apuros.
Uau.
Una altra, que s'estrena avui també a Tarragona.
La nàbrica pierde dinero.
¿Quién se hará cargo?
Jo, Álvaro y yo.
Joan, consigo un billete para Minnesota este fin de semana.
Minnesota?
¿Qué es eso?
Lo llamamos nieve, querida.
No será para tanto.
Oh, madre mía.
Lucy se ofreció para ayudar a la empresa.
La dirección me ha enviado para establecer una nueva fase.
Pero en este lugar...
Es oficial.
Ya se puede conducir por el lago helado.
Las cosas se hacen de otro modo.
Estoy atrapada en este párrago helado.
Quiero que conozcas a alguien.
El Esther Mitchell.
Com s'ha primat Bridget Jones en aquesta pel·lícula?
Sí, sí.
La René C. Weber està increïble.
Jo l'estava mirant ara.
Li ha quedat aquest rostre desassossegant.
I bueno, estaven dient que no l'hem vista,
però que l'argument ja el coneixem tots.
Surta Harry Connick Jr.
Com a actor protagonista.
És curiós, no?
Té un puntet.
Home, a veure, la pel·lícula original no és gaire.
El que dèiem abans de la pel·lícula d'animació...
A veure, si Bridget Jones funcionó, esta va funcionar.
No tiene por qué no hacerlo porque es muy parecida.
Sí, a veure, però...
No, no, sense treure-li el mèrit a ningú.
Bridget Jones va funcionar per moltes raons
i, entre altres coses, el repartiment,
aquests actors que hi havia, aquestes actrius...
Aquest punt de comèdia...
En el tràiler he vist un par de secüències
que m'han hecho bastante gracia.
Sí?
Aquesta actriu és molt divertida.
Se pone a hablar a todos los obreros de la fàbrica
y de repente se le hunde el tacón en el suelo de rejilla
e intenta disimular...
Perdona, Juanjo, no hablan d'obreros en la fàbrica,
però això que se't posi en una claveguera el tacón,
el taló de la sabata de taló,
és un fet més habitual del que sembla, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, pues veurem.
Jo és que se lo llevo a tacón en los viernes.
Ah, vale.
I passeges sobre Catifa, eh?
No tens clavegueres pel carrer.
Molt bé, doncs,
Ejecutiva en apur,
és una opció de diversió
i allò que dèiem de fugir una miqueta dels problemes
i descansar.
Podem apuntar a una altra?
Per acabar, ja entraríem en el tema del videojoc
i tot plegat.
Aquesta com es diu?
Obsessionada, obsessionada.
Es todo un placer conocerla, señora Charles.
Hola.
¿Habíamos quedado en que nada de ayudantes femeninas?
Solo tengo ojos para ti.
No soy la típica sustituta.
Da gusto tener a una chica guapa en la oficina, ¿verdad, chicos?
Sí, señor.
Más allá de la tentación...
Muchas de esas chicas ven el lugar de trabajo como un coto de caza.
La fiesta de Navidad es bastante salvaje.
Normalmente no.
Pues qué rollo.
Eh, no.
Para, para.
Más allá del misterio...
Estaba buscando a Derek.
Derek.
Ha habido un pequeño incidente.
Será mejor que te lo cuente él mismo.
Se encuentra una verdad...
Ha intentado suicidarse desnuda en su cama.
¿Estaba desnuda en tu cama?
Que nunca te esperas.
Dijiste que querías estar conmigo.
¿Alguien ha entrado en la casa?
Será mejor que hagas algo con esa mujer.
O lo haré yo.
Yo consigo lo que quiero.
¡Esa mujer está enferma!
Derek, te llamo luego.
Això de que s'enamorin de tu o enamorar-te a tu
pot portar molts problemes, eh?
Poca broma.
És una setmana de tòpics, eh?
Sí, és que...
Esta historia la han contado mucho.
La han contado moltes vegades.
Atracción fatal.
Acoso.
Atracción fatal.
Sus derivados como la mano que mece la cuna.
La mano que mece la cuna, exacte.
I, bueno, ¿qué que tenim aquí?
La Beyoncé, nous.
Ah, pues igual la veo, entonces.
Veus, no?
La Beyoncé, Beyoncé, la cantant.
Sí, sí.
Aquesta guapíssima.
Exacte.
No, no, doncs, escolta...
No, és una alicient.
A més, no, no, independentment, és una alicient, no hi ha dubte,
però, a més, en un tipus de pel·lícula així, jo la veig, eh?
És un plan Black-Sas-Protection, però és que ella és la víctima.
Ah, ella és la víctima.
Aquí és una parella...
Ja veus, jo pensava que ella era la que anava darrere.
Ja veus.
Sembla que no.
Sembla que precisament el canvi, l'originalitat va per aquí.
Doncs està molt bé, perquè sempre la guapa la posen de dolenta,
doncs ja està bé que la guapa sigui bona, també, i trenquem el tòpic una mica, no?
No sé...
Bueno, jo prefiero la guapa mala.
La guapa mala, millor, no?
En media hora possible, sí.
Jo et volia dir que hi ha una altra estrena, que és Corazón de Tinta,
que aquesta és la que, en principi, té molt bona...
Bueno, molt bona tinta.
De molt bona tinta ser.
És pinta.
Sí, sí, pinta, David.
Me la va confondre i ve com fos al final.
Hauries de dir, me l'han dit de bona tinta o lo sé de bona tinta.
Bueno, a veure, és una altra adaptació d'un llibre, d'unes històries que, bueno,
estan feta per getreferits del món dels contes,
i que precisament el que ens narren és la història d'un conte a contes
en el qual té la facultat que tot el que narra al final es converteixi en realitat.
Els personatges de les històries populars,
com pot ser Alí Babà i els 40 lladres...
Tot això es barreja amb una història...
Quina bona tinta que té aquesta pel·li, no?
Sí, sí, sí.
Sí, però aquesta història ja no l'han contat otra vez.
També, també.
El que passa és que, bueno, tenim el Brendan Fraser...
Sí, ja ens l'havien explicat.
Sí, la Helen Mirren.
Jo penso que aquí, al Platform,
està una miqueta en què hi ha tres actors de capçalera,
que són el Paul Bethany, també.
Hi ha una història que el que diuen,
el que jo senti, perquè no l'he vista,
és que potser s'hagués agraït més un director
amb una miqueta més de força,
perquè la pel·lícula acaba deslavaçant...
Queda una mica tova, no?
Sí, una mica toveta.
De totes maneres, jo penso que és potser
el millor que tenim a la carterera.
A nivell familiar és l'aposta més intensa.
Doncs a mi el que us em demana l'executiva,
aquesta en Apuros, amb el seu taló que es clava el fang.
Jo les veuré totes i la setmana vinent us diré.
El que puc dir del que vaig veure la setmana passada,
que ara ho comentaven,
és que tot molt fluix.
Sí, que vas veure així alguna...
Doncs vaig veure el Cleaner.
Cleaner, què tal?
Bé, comença bé.
És precisament la història d'aquest cos.
Bé, els Cleaners,
no ho vam dir la setmana passada,
són realment els que netegen després dels crims.
Sí.
La policia, o sigui,
hi ha investigadors,
hi ha tot el cos que extramina els ossos.
També hi ha un cos d'elit,
que són els que quan hi ha hagut un...
El clean després ho netegen tot.
Venen allà, ho netegen tot,
impolut perquè les famílies puguin recuperar la seva vida
o les immobiliars puguin venir dels pisos.
Hi ha una trampa,
i aquesta trampa doncs vincula el Samuel de Jackson
i a partir d'aquí la història és fluïceta...
Però fixa't que el punt de partida,
ho deia amb la setmana passada,
és atractiu, diferent.
Dius, home, una pel·lícula amb aquest punt de partida
pot ser interessant si t'agraden els thrillers i aquestes coses.
I el que deien que el Juanjo li va fer molta gràcia,
que era el René Harlin,
un director de pel·lícules d'acció,
doncs pensaven que seria molt, molt trepidant.
I és una pel·lícula que a més té molts anys,
té dos anyets, aquesta pel·lícula, no és d'ara.
I ha arribat ara?
I ha arribat ara.
A veure, són coses del cinema.
El que passa és que Juanjo no tenia el cap per res aquests dies,
només pensava en els cazafantasmes.
Tants caps, tants barrets,
els gustos i els colors, doncs, estan per això,
perquè cadascú ho triï el seu,
i Juanjo diu que aquesta és una de les seves pel·lícules preferides.
I vosaltres direu, i parleu de cazafantasmes?
Perquè li agrada al Juanjo, home, és un tema domèstic.
Parleu a casa vostra, no cal que ho porteu a la ràdio.
Està justificat.
Fa 25 anys de l'estrena d'aquesta pel·lícula,
Gatsbusters, i a més a més,
ha sortit a la venda a l'edició del Blu-ray i al videojoc.
No, Juanjo?
Sí.
A veure si...
No sé si salia hoy o el 23.
És Juanjo o ets el plasma de Juanjo?
Sí.
A veure, no sé si sale exactament hoy o el 23,
perquè les fechas oficiales no s'acaben...
No s'acaben de dir.
Però...
Ho vaig mirar.
Està a caure.
O a lo mejor sale hoy el juego
i el 23 el Blu-ray.
El juego tiene muy buena pinta.
És que, clar, l'argument de la pel·lícula
traspassat a un videojoc.
Quadra, eh?
Sí, sí, sí.
Claro, es que imagínate, incluso...
No sé, no lo he jugado todavía,
pero si lo hace multijugador,
imagina que tú estás con el rayo reteniendo un fantasma
y tu amigo por internet, pues él coloca la trampa.
Sí, sí.
A mí me fa gràcia.
Juguarem junts, eh?
Sí, sí, espero que sí.
Sale para PlayStation 3 solamente.
Y lo que me parece muy interesante es el...
I per què surt només para PlayStation 3?
Han comprado la exclusiva.
Ajá.
Dentro de unos meses saldrá para las otras.
No, no, però ara, de moment.
Però en un futur...
És que era una mica absurd que només surtís per aquest suport.
Sí, sí.
Se estaba haciendo para todos los formatos a la vez
y Sony ha conseguido comprar exclusivo.
Es algo que no me gusta demasiado, pero bueno, es lo que hay.
Però has pogut baixar alguna demo o alguna cosa?
O encara no, és que ni demos.
Se han vist imatges.
Se ha visto bastante por la tele.
Ya empiezan a insistir con el tema
y hacer mini reportajes que no deja ser un anuncio.
De totes maneres, Juanjo, fixa-t'hi que en això,
l'estètica aquesta, perquè estem parlant de 25 anys,
fem contes.
L'estètica aquesta a finals dels 70, començaments dels 80,
jo no sé si pot atreure, sobretot els més joves,
els que no tenen aquesta mitomania amb els Ghostbusters, no sé.
Perquè és una estètica molt marcadament 80.
Sí.
Yo creo que no caduca demasiado.
No insisten demasiado con la estètica 80.
De todos modos,
hoy en día los que más compran videojuegos y películas
son la gente de esa generación.
Sí.
Ya empieza a ser la cosa bastante cara.
Un chaval no se puede comprar un juego o un Blu-ray así como así.
Tiene que estar ahorrando, la paga, no sé qué.
En cambio, llegamos David o yo y...
Sí, claro que somos potentats y...
Bueno...
i els compreu als videojuegos.
Però és veritat que som el públic, som el target, directament, és veritat.
I som molts, som la religió.
Per què t'agrada tant Cazafantasmes?
La verdad es que a mí me gusta, de aventuras, yo me fijo sobre todo en lo que a mí me gustaría ser.
Fantasma o Cazafantasma?
Cazafantasma.
Por ejemplo, yo creo que nos gusta mucho Indiana Jones porque es que es un prototipo de lo que nos gustaría ser.
Vivir, vivir, vivir.
Me'ns agradaria ser la chica que sempre surt a les pelis d'Indiana Jones en alguns casos, no?
I Cazafantasma, pues imagínate, són professors d'universidad, que se calzan un mono de exterminador y se ponen a Cazafantasma.
Es que no hay nada más maravilloso.
Sabeu a mi que em va passar? Que vaig veure Cazafantasmes i em va encantar.
Però després em penso que vam fer una segona part.
Era més fluixa.
Que era molt fluixeta i em va treure l'encant de la primera.
Em va fer molta ràbia per això.
La segona és que res a veure amb la primera.
La segona me pasó algo parecido.
Vas que yo lo vi de muy pequeño.
Y no me gustó la segunda.
La memòria selectiva, afortunadament.
Luego la he visto de mayor y la he entendido más.
Porque hay más cosas que eran enfocadas hacia los adultos.
Sí, y eso desvirtuaba una miqueta, potser.
Y quizá de mayor pues se entiende mejor.
Molt bé, nois. Alguna cosa més tenim aquí damunt la taula?
Doncs jo, per mi, res més.
Com que el que vaig veure me va deixar tan aplatanat.
A veure què ens reserva la cartellera aquesta setmana.
Juanjo, ja ens ho diràs com està el tema.
Si ha sortit, quan juguis ens ho has de traslladar.
Sí, sí.
A veure què tal.
I acabem amb música.
Vam decidir, així, unilateralment la setmana passada,
que sempre posaríem alguna cançó que tingués a veure amb alguna banda sonora.
Aquesta cançó és del 70.
i no és que ens remetem una pel·lícula antiga, sinó tot el contrari, una pel·li molt actual.
La versió en DVD ha sortit fa molt poquet, estem parlant de la banda sonora de Milk.
Té una banda sonora extraordinària i, entre altres coses, inclou vells estàndards, com aquest Rock the Boat.
I acabem així bé.
David ja veu el llum aquest, com es deia, aquella nàmbra que t'està animant el dia, no?
Sí, els vidres aquests que feien coraines, quan anava a les Boats.
Quan anava a les Boats, diu, que mono.
És que ja ha posat, no?
Juanjo Ferrer, moltíssimes gràcies.
Ni hem parlat d'aquella època, no, mi padre.
Sí.
Ni hem parlat d'aquella, no, mi padre.
Ni hem parlat d'aquella, no, mi padre.
Ni hem parlat d'aquella, no, mi padre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!