Temps de cinema, com cada divendres,
a aquesta hora del migdia, aquí a la cintònia de Tarragona Ràdio,
avui no tenim la parella, no tenim el David Serra i el Juanjo Ferrer,
el Juanjo diuen que estudiant, està a classe.
David Serra, bon dia.
Doncs molt bé, aquí, bon dia.
Està a classe.
Està a classe, no té paletes, però té obligacions intel·lectuals.
Molt bé.
Ara repassarem les estrenes, com cada setmana, de les estrenes de cinema,
però com que una mica tenim un deure pendent,
el David i el Juanjo l'havien adquirit la setmana passada,
que era el deure d'anar a veure la pel·lícula de la Isabel Coixet,
aquella que és tan difícil una mica de recordar el títol,
perquè és mapa de los sonidos de Tokio,
jo crec que la majoria de gent deu dir
si aquella pel·lícula de Tokio de la Isabel Coixet,
doncs el David Serra ha fet els deures.
I així que jo li demano que ens comenti una miqueta què tal la pel·lícula.
Doncs bàsicament, a veure,
jo ja vaig comentar que no soc un fanàtic de la Isabel Coixet,
però sé que és una directora amb un món propi,
que ho va comentar molt bé el company Juanjo,
i aquesta pel·lícula jo penso que no sabrà en absolut
els seguidors fidels de la Isabel Coixet.
A més, com que és una història molt peculiar,
perquè treballa molt bé,
i ho treballa bé,
o sigui, tot el que és la part de l'erotisme,
del misteri, d'aquest thriller una mica eròtic,
doncs crec que és una pel·lícula que sorprendrà,
a més d'una.
Bàsicament, la trama,
doncs, bueno,
ens parla d'una història en la qual un personatge d'aquí,
que ha anat a viure allà,
o sigui, un desarraigat,
però que està molt ben instal·lat,
amb això dels vins del priorat,
i tot això li funciona al negoci molt bé.
Ha fet diners.
Ha fet diners,
però ha creat un deute pendent
des del punt de vista emocional,
i aquest deute l'hi volen fer pagar.
I llavors m'envien una psico-killer,
no una psico-killer,
però bueno,
una assassina de gran octanatge sexual,
i que en un moment donat,
doncs,
hi haurà feeling,
aquest feeling que dèiem que no existia,
potser entre l'erotisme i el guardiola,
doncs existeix,
entre el català i la...
I la japonesa.
I l'oriental, la japonesa.
Que la pel·lícula funciona,
funciona sobretot pels personatges,
i sobretot perquè com que és una pel·lícula
que sap estreure d'aquest ambient estrany,
una mica tecno,
tecnològic,
de còmic gairebé,
de ser molt...
O sigui,
ara té molta fama,
però Murakami,
aquest autor que he trobat molt a les platges darrerament,
doncs sap estreure aquest univers,
i ho fa seu.
Que per mi és el gran mèrit de la pel·lícula.
La Saber Coixeta s'ha sabut
donar a aquesta pel·lícula
el seu segell personal.
És una pel·lícula que passa volant,
o sigui,
que es construeix a base de trobades emocionals,
i que penso que no la sabrà ningú.
O sigui,
una pel·lícula interessant,
diferent,
i força recomanable.
És a dir,
que si haguéssim de posar una nota,
un aprovat,
un notable,
tranquil·lament.
Sí, un notable i alt.
Un notable i alt.
Jo m'ha sorprès,
perquè no m'he deixat influenciat
per la crítica a l'uso,
i veritablement penso que
aquí no han estat encertats.
és una pel·lícula més que agradable de veure
i diferent respecte a tot el que tenim a la canta.
Què vols dir?
Que la crítica li ha fotut una mica de canya?
Sí,
no ho sé,
jo he trobat que han sigut una mica massa durs,
tot i que és una pel·lícula,
aquí no la tenim la versió doblada,
i la versió original,
doncs diuen que encara molt millor,
evidentment,
no poso cap dubte,
però penso que està construïda
fins i tot en base als silencis,
a les mirades,
és una pel·lícula d'aquestes de pell,
de suor.
De fixar-se fins i tot una mica en els detalls.
Correcte.
Que jo crec que la gent com tu,
que ja has vist molt el cinema,
té un valor afegit.
I què s'agraeix?
Perquè respecte al cinema accelerat de darrerament,
que ara parlarem,
que tenim unes quantes,
doncs és una pel·lícula molt recomanable.
Molt bé,
doncs aquí queda la recomanació del David
per anar a veure
Mapa de los Unidos de Tokio.
Ara parlant de les estrenes de la setmana,
en fi,
tenim unes quantes,
en fi,
podem començar per la que vulguis,
però estava pensant que ja que parlàvem
d'una directora catalana,
la pel·lícula espanyola de la setmana
és a Galles, no?
Doncs mira,
una pel·lícula que tinc moltes ganes de veure,
a més perquè és un tema,
aquest dels narcotraficants galecs,
que jo sempre havia pensat,
i des del punt de vista com a guionista,
que és molt atractiu, no?,
dins del cinema negre,
pàtrio, no?,
aquello de les pel·lícules,
precisament ara que s'ha donat el premi
de la novel·la negra,
Neerralde i tal,
a mi m'agrada molt com a gènere.
I aquí s'ha treballat,
però moltes vegades
ens hem quedat molt endarrerit
respecte a el que altres cinematografies forànies
han s'ha pogut estreure del seu univers propi.
I això és molt propi nostre, no?,
o sigui, una mica més enllà,
però que a més amb un Carmelo Gómez
que diuen que està en estat de Gràcia,
dos realitzadors de televisió espanyola
han s'ha pogut fer una òpera prima
que diuen que està molt bé.
Jo no l'he vista.
O sigui, això per davant,
però a més s'aprofiten
el fet de tindre l'Hugo Silva,
un fenomen televisiu, no?,
un fenomen televisiu,
i que sempre se li ha posat una mica
en dubte si és només fenomen
o és a més bon actor.
I segons diuen,
perquè no he vist la pel·lícula
i torno a repetir,
en aquesta pel·lícula
dona el do de pit
perquè li fa, o sigui,
sap donar-li la rèplica perfectament
a un Carmelo Gómez màxim.
O sigui, està extraordinari en el seu paper.
Clar, aquí tindríem un actor
plenament consolidat
com el Carmelo Gómez,
que jo crec que ha demostrat
en unes quantes pel·lícules,
que és un dels millors actors, segurament,
del panorama espanyol.
I a l'Hugo Silva,
aquesta pel·lícula pot ser una mica
l'examen, no?,
la prova de foc.
És que es vol treure una miqueta
tota la...
Aquesta imatge de nen maco,
maco i atractiu
i demostrar que realment
el que és, davant de tot,
que és guapo
i que té tots aquests atractius, segur,
però que és un bon actor.
I jo no l'he posat mai en dubte
perquè totes les incursions cinematogràfiques
que ha fet fins ara
sempre havia dit
que és un noi
que més d'apuntament de manera
ho estava confirmant
i ho estava confirmant de veritat.
Doncs, bueno,
és la història d'un delinqüent
que acaba de sortir de la presó
i que vol, doncs, bueno,
arribar a lo més alt.
Llavors es troba
en l'apadrinatge d'aquest capo
de la màfia galega
i que li dóna la seva oportunitat
i li demostra que té galles.
És una pel·lícula interessant.
Jo penso que d'entrada,
des d'un punt de vista ja
de recomanacions ací d'uïdes,
doncs, no té que ficar en mena de por.
Ha sigut molt respectada per la crítica
en el Festival de Màra
que es va poder veure la pel·lícula
i el públic li va donar un aprovat alt.
Doncs, diguem-ne,
que si el públic la va aprovar,
doncs el públic d'aquí,
de la nostra ciutat,
suposo que farà exactament el mateix.
Escoltem un petit fragment
de Galles.
¿De qué coño estás hablando?
Tienes que chufarme en el negocio.
Cuando estás muy abajo.
¿Vas a hablar con el patrón?
No, reguida me daba gancha
con estas cosas.
Cuando subes a la cima.
A partir de ahora,
oír y callar.
Siempre hay un pez más gordo.
aquí, Sebastián,
ayúdame a llenar el Atlántico.
¿Ese es el gordo
o parece maico?
¡Yuuhu!
Otra vez la gorda.
Me está dando una chapita.
La gorda.
La gorda es mi hija.
La primera recomanació de la setmana,
perquè, en fi,
els informes que li han donat
el David Serra
diuen que apunta prou bé.
Són fiables.
Són fiables.
Són aquestes agalles
amb el Carmelo Gómez
i el Hugo Silva
que a més són com dues generacions
d'actors
que seran interessants
de poder veure
cara a cara
a les pantalles.
En fi,
jo t'havia proposat
de començar per agalles
i a partir d'aquí...
Me dones una miqueta llibertat.
Tu mateix,
el que vulguis.
Què trobem?
Doncs jo,
ara parlaré d'una pel·lícula
que jo crec que li faria
molta gràcia també al Juanjo
i suposo que el Víctor
en el seu moment
doncs que és la pel·lícula
d'aquest fenomen
de la comèdia americana
el que està considerat
actualment
l'home del 2000.
O sigui,
el Jutta Patou
que ha fet
diverses de les comèdies
més
dures
i més divertides
i esbojarrades
del cinema americà
com són, per exemple,
Virgen a los 40
o Leon Barazoso.
Doncs un geni
ja se li parla
ja es parla de geni
de la comèdia
i que se fa gran
i que aquesta setmana
doncs hem pogut veure
l'Adam Sandler
rondant per les televisions
i promocionant la pel·lícula
d'Adma Reil
i que cap i a la fi
dona peu a l'ergenda
que quan un director
de comèdies
comença a fer gran
arriba un moment
en què
comença a reflexionar massa
sobre el tipus de cinema
que fa
i intenta doctrinar
i això és un perill
perquè el moment
que intentes donar missatge
a aquestes comèdies
que són simplement comèdies
i moltes vegades
sense cap ni peus
doncs comencen a vegades
a rondar una miqueta
pel punt aquest
d'adoctrinament
de donar la lliçó moral
no de la moralina
fins i tot
i el que diuen
és que
tot i que s'apropa
el Jutta Patou
és intel·ligent
i té al seu servei
a un actoràs
com l'Adam Samler
o el Seth Rogen
tota una sèrie d'actors
que estan despuntant
dins del gènere
de comèdia nord-americana
i que ho fan molt bé
i que és una comèdia
de crisi
una comèdia
que posa sobre la taula
doncs
tots els paradigmes
de la masculinitat
posant-la fins i tot
en dubte
i llavors
partint d'aquests tòpics
que dels tòpics
es costa de les bones comèdies
doncs ha fet una comèdia
més que recomanable
i que
doncs dona la puntilla
a totes aquestes comèdietes
que vam parlar
i que potser
no estan a l'alçada
de lo que nosaltres
li demanem
a la bona comèdia nord-americana
és a dir
comèdia autènticament
americana
maden
ui ui ui ui
volia dir
hazme reír
démosle la bienvenida
con un fuerte aplauso
a George Simons
los rollos de una noche
son duros
yo no soy unas en la cama
así que al final
tengo que decir
normalmente soy mucho
verdor
con las doblas
es distinto
terminas
y sueltas
bueno
eso
y eso es lo que hago yo
George
aquí
hola
a ver estas cenizas
voy a contarte algo
y no quiero que te pongas
en plan estéril
me muero
su sistema inmunológico
está liberando
una batalla muy dura
alguna vez le ha dicho
a alguien
que su acento
da miedo
está cabreado
porque murió
en la jungla de cristal
George Simons
vaya malo
yo en tu lugar
estaría llorando
como un desposido
díselo a tus amigos
tú eres mi único amigo
ni siquiera me gusta
eso que escoltem
David
fa referencia
que a l'actor protagonista
de la sèrie
li detecten
un cáncer
una malaltia
i a partir de la morsos
la comèdia
tots ho seguem
o sigui
a partir del drama
ens posa per riure
una estona
la gràcia d'aquesta pel·lícula
potser és que
tots els protagonistes
representen papers
d'actors de comèdia
i llavors
clar
inevitablement
el joc
dintre del joc
està observant
és una
tampoc la vista
però potser
és el contrapunt
a un drama
policial
com la Galles
doncs bueno
potser la
un dia pots anar a veure una cosa
i un altre dia
a riure
que com a mínim
si fem cas al títol
de la pel·lícula
ens farà riure
Admir Reir
comèdia autènticament americana
vinga
què més
Frozen Reiver
la recomano directament
perquè és una pel·lícula
que m'interessa
des del punt de vista
de l'humà
és una pel·lícula canadenca
parla precisament
del drama
directament
del que hi ha
amb el tema
de la immigració
d'això de creuar
la frontera
que és un tema
tant nostre com d'ells
de la frontera
dels Estats Units i Canadà
i aquest riu
doncs bueno
vol ser una metàfora de vida
i és una pel·lícula d'aquestes
doncs
que en el seu moment
sempre diem
amb adjectiu
potser a vegades
massa rimbombant
però necessari
són pel·lícules necessàries
i que és aquest tipus de cinema
doncs
que ens parla
de personatges humans
i que moltes vegades
doncs bueno
tenen la seva importància
dins de
del que és
el tipus de pel·lícules
que a nosaltres
ens interessen
parlen de temes
és una pel·lícula
protagonitzada
per una actriu
de certa volada
que és la Melissa Leo
i és una pel·lícula
que ha sorprès
dins de festivals
com Sundance
perquè està molt ben actuada
i molt ben guionitzada
és una pel·lícula
que d'aquelles que a vegades
tenim el dubte
si arribaran o no arribaran
i tenim la sort a regona
de que ens ha arribat
una pel·lícula d'aquelles
d'interès generalitzat
molt bé
doncs també la podem veure
a partir d'avui mateix
a Les Gavarres
i del panorama
de les estrenes
de la resta d'estrenes
de la setmana
què podem destacar
doncs mira
parlarem del Gamer
perquè la hem de parlar
sobretot perquè a mi
m'agrada molt
el cinema d'acció
sempre que estigui ben portat
aquesta no sé
sí tu creus que aquesta
està ben portada
el Juan com ho deia
abans d'arribar a l'emissora
m'ha fet una trucada
escolta
parla del Gamer
perquè jo és una pel·lícula
que aniria a veure
pel seu intérprete
jo també
que és el Gerard Butler
un dur
que sap anar
entre la dureça
i la comèdia
és un actor
que està funcionant
molt bé
perquè ha fet comèdies
romàntiques
interessants
i pel·lícules d'acció
notables
i aquesta és una història
de ciència-ficció
que ens parla una miqueta
del tema dels videollocs
que tant ens agraden
i que a mi m'ha sorprès
perquè jo m'he massamentat
deia
no tant per les lectures
que ara ho estic deixant
especialitzades de cinema
però que en alguns cercles
parlen que és una bona pel·lícula
que parla del món
dels videollocs
però sobretot
és una pel·lícula d'acció
que ningú es porta engany
és una pel·lícula
que té la dosi d'adrenalina
això que dèiem abans
velocitat
que a vegades serveix
per mascarar guions dolents
o guions febles
i que bueno
que l'aniria a veure
perquè jo una dosi
de Dragon Can
doncs sempre m'agrada
jo m'agrada això
sempre la necessitem
vinga
què hi vol?
sóc jo
soy Simon
juego por ti
lo llaman juego
Slayer le proporciona
al jugador
el control total
de un ser humano
en un combate a muerte
sin embargo
los personajes son reales
todos nuestros asesinos
son presos
del corredor de la muerte
si siguen vivos
después de 30 sesiones
son libres
no es mal negocio
algunos intentan
saltarse las reglas
pero nadie
ha sobrevivido jamás
Cable es el soldado perfecto
es justo lo que ellos quieren
27 batallas
tío
nadie ha estado
nunca tan cerca
de conseguirlo
no es solo un juego
todos somos esclavos
Gamer
sona així
en plan acció
estava pensant ara
que a més
teníem una cartellera
d'estrenes
aquesta setmana
molt vàriada
perquè podem trobar
una mica
una mica de tot
aquesta pel que els agradi
això com a tu
una mica
musculitos
i accions
jo home i això
baixar pels tobogans
i fer una mica
adrenalina
sempre va bé
què diria si parlo
de Jennifer Aniston
o Connelly
o Dona
millor dit
Scarlett Johansson
Drew Barrymore
Ben Affleck
Bradley Cooper
i fins i tot
el Chris Christopherson
tots aquests estan
en la mateixa pel·lícula
tots aquests estan
en la mateixa pel·lícula
què les passa
a los hombres
què ens passa
doncs tenim una pel·lícula
que a veure
que jo ho dic
una mica rient
que és 10 d'hora
directament
de la sèrie de televisió
Sexo Nova York
perquè els seus artífers
són guionistes
d'aquesta sèrie
o productors
ara no me'n recordo
però és igual
diguem-ne que el celler
de la casa
Sexo Nova York
hi està inscrit
en aquesta nova comèdia
que a veure
que ha tingut
una davallada important
a la seva estrena
als Estats Units
i que va ser
una miqueta més
del mateix
o sigui
tots aquests actors
que potser és el que val
la pena de la pel·lícula
doncs ficats
dins d'una història
de crisi dels 30
dels 40
homes en una ciutat
Nova York
en què es pregunten
es reuneixen
i parlen
de les seves dèries
a nivell de relació
que és que jo
no em va bé
la meva vida sentimental
i em passen aquestes coses
però què vols dir
que la història
i el guió
no fungeixen una mica
una pel·lícula
de complicitats
i que probablement
estarà a un nivell
molt per sota
del que seria desitjable
en una comèdia
generacional
és a dir
un bon fitxatge
d'actors i actrius
per aixecar uns guions
una mica per sota
i que moltes vegades
no l'acaben d'aixecar
exacte
i no van doble intenció
no van doble intenció
però bueno
ja ho veurem
o sigui
veurà una pel·lícula
i parlarem d'ella
a veure
Sentint només aquest
moment ja
David ja
bueno
ja
sí, ja és suficient
ja saps de què va
una mica
és més del mateix
a veure
a vegades
són pel·lícules
que caus
per casualitat
a la sala de cinema
i no tens
masses pretensions
doncs bueno
pots passar una bona estona
o xerres amb els amics
surts una miqueta més enamorat
o desenamorat
de la vida
però bueno
són pel·lícules
a veure
de temporada
cada any
se fan
i se repeteixen
i potser
les noves generacions
d'aquestes pel·lícules
els hi va molt bé
perquè bueno
tampoc tenen
les lectures
de les precedents
de les grans comèdies
norteamericanes
i ja els hi va bé
en qualsevol cas
si teníem en compte
que abans ja parlàvem
d'una altra comèdia
aquesta sí
sembla que molt més
al nivell
de Love Me Rear
molt de diferència
si anem de triar
una pel·li d'aquest estil
aquesta setmana
de les estrenes
no hi ha dubte
no hi ha dubte
per anar acabant
que tenim la clienta
no potser
sí
a veure
tornem-ho l'altra vegada
això és una comèdia dramàtica
la que parla precisament
de temes
una pel·lícula
una miqueta
amb el sellei
de la Josian Balasco
que és una directora europea
d'aquestes
que moltes vegades
té un
porta el sellei
ja inscrit
amb el seu cognom
de pretensiós
però del que parla
és
de lo que vam parlar
amb l'American Gigolo
i vam parlar
de pel·lícules
de tema
de les relacions
unipersonals
professionals
d'una dona
que ha comptat
a nois
per tindre una relació
a partir d'una certa edat
tornem a parlar
de l'univers
emocional
sentimental
sexual
fins i tot
i una pel·lícula
que pel que
els agradi una miqueta
el cinema europeu
pretensiós
directament
perquè la Balasco
té aquest punt
amb una
bueno
francesa
és la pel·lícula
doncs pot ser
una alternativa
perfectament vàlida
per donar l'alternativa
a tot el que hem parlat
fins ara
jo és que vaig a veure
una pel·lícula
amb 6 gent
també en Pedigrí
i aquesta ho té
aquesta és
La Clienta
¿Le gusta?
Si dijo que sí
¿Qué pasaría?
Comencé 4 años
después de mi divorcio
una noche
que no podía dormir
navegando por internet
y con una web
de acompañantes
300 ¿verdad?
Cambia la foto
de tu web
al natural
eres más guapo
Patrick
soy Patrick
creo que debería hacer
como tú
y pagarlos
nada te lo impide
solo pensarlo
me deprimo
hola joven
adiós señora
gracias por desatascarme
cuánto es
repetimos
no
pago por el placer
problemas ya tuve
suficientes
siempre pienso
en la suerte
que tengo
de estar con Marco
y de que nos queramos
tanto
como al principio
o más
quiero seguir jugando
¿qué tiene este especial?
es simpático
mono
tiene buen culito
y lo paso bien
a un precio razonable
¿te sirve como explicación?
diga
Déu n'hi do
eh
La Clienta
sí
no no
aquesta es més explícita
parla clar
y parla molt clar
yo penso que es una pel·lícula
que a ver
com que no l'he vista
tampoc faré una crítica banal
o sigui no
simplement comento
que és d'aquest tipus de cinema
que moltes vegades
s'agraeix més
veure-la amb el seu francès original
perquè els actors
sonen menys impostats
i tens una alternativa
a veure aquesta pel·lícula
que és la contra de la vanguardia
o sigui
tens sempre aquestes opcions
que són perfectament vàlides
l'una com l'altra
molt bé
doncs
Déu n'hi do
totes maneres
el panorama
de les estrenades de la setmana
està bé
jo crec que ja es nota
que al setembre
sortim de l'època
aquesta dura
de l'agost
i ara comencen a veure
pel·lícules
amb un cert nivell
de tensió
de cada espectador
penso que ens podem felicitar
perquè també
és una cartera
absolutament variada
fent acció
l'Ombagdos
o el Gamer
tenim pel·lícules
per tota la família
com la Pedra Màgina
que està molt bé
que la família
surt una mica
de sorintel·lat
però els nens
sortim molt contents
o el Up
que és el que no hi ha edat
per exemple
és que ho tenim tot
aquesta és la veritat
doncs es tracta
d'aprofitar aquests dies
a més ara ja es nota
també que
al marge de les estrenes
arriben als festivals
tenim el de Venècia
aviat el de Donosti
el desitge és que
tindré que anar
i això tindré que parlar
seriosament
perquè aquest any
sembla que comença fort
i a més fan un homenatge
a Alien
tindrem
molts d'ensurts
en aquest festival
i una programació
de molt alt nivell
doncs escolta
ho deixem aquí
David
que vagi molt bé
al Juanjo
li donem records
aquí des de l'entera
de la ràdio
i fins la propera
que vagi bé
apa
adeu
el de la ràdio
el de la ràdio