Tarragona Ràdio
La una del migdia, vuit minuts, és l'espai del Caixa Fòrum
cada dilluns els posem en antecedents
perquè vostès s'organitzin i no perdin l'oportunitat
d'aprofitar una oferta realment magnífica
com la que ens ofereix cada setmana
la seu de Caixa Fòrum al carrer Colom número 2 de Tarragona.
Ens acompanya, com cada dilluns també,
el seu director Carles Marqués. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És casualitat, eh?
Perquè avui que tothom parla de Penélope Cruz
i, a veure, afortunadament no només es parla de Penélope Cruz
sinó de totes les pel·lícules que han estat guardonades
a la gala dels Òscars,
hi ha moltes pel·lícules que tenen unes actrius
i uns personatges femenins que no sé si es corresponen
als arquetips històrics.
Segur que han evolucionat tant el temps, eh?
Segurament no, segurament han evolucionat força.
I aquest és el cicle, justament, que comenceu aquesta setmana, no?
Exactament. És un cicle sobre transmutacions
de la figura femenina en el cinema,
en el qual, a més, fem una experiència insòlita
en el nostre centre, que és fer dues pel·lícules,
projectar dues pel·lícules, una a les cinc de la tarda,
l'altra a les vuit, amb una conferència entre mig.
Per tant, són tres activitats, podríem dir, en un any.
És com un pack.
Com un pack.
Però tampoc és obligatori que tothom estigui a les tres activitats.
Feu una mica de pausa perquè puguem ser educats
i entrar i sortir sense molestar, no?
Sí, sí.
Molt bé, que això és imprescindible, també.
És importantíssim.
Comenceu.
Ara immediatament explicarem en què consisteix el cicle.
tenim un convidat i una convidada.
D'una banda, la Núria Bou,
és la coordinadora d'aquest cicle,
professora de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra,
i Rafael Pinto, que farà la conferència justament d'aquesta tarda,
és assajista i professor de la Universitat de Barcelona.
Lògicament, hem sintetitzat els currículums, eh?
Sí, bastant, perquè si no, no estaríem...
A cada un dels convidats, si són força, no acabaríem.
Jo crec que ja els tenim a l'altre costat del fil telefònic,
podria ser, no?
No els tenim? Doncs immediatament els identificarem
i podrem parlar amb ella i amb ell
d'aquesta proposta que comença avui
amb la projecció de dues pel·lícules.
Una molt clàssica, Laura D'Otto Preminger,
i una altra de David Lynch.
Ara immediatament parlarem.
Però, si et sembla,
mentre acabem de contactar amb ells,
Carles, et sembla que comentem
alguna de les altres activitats
que teniu al llarg d'aquesta setmana?
Sí, perquè, per exemple,
demà al matí continuem amb la cinefília,
amb la projecció de les pel·lícules.
Clar, és allò, dimarts marcat i dimarts cinema.
Exactament, correcte.
Per això vam dir que ho fèiem dimarts,
és dimarts i dijous que hi ha mercat,
nosaltres només fem cinema el dimarts al matí,
però era una mica la idea aquesta que coincidís,
perquè a la Rambla Nova hi ha més gent que habitualment,
o que altres dies de la setmana.
Aleshores, demà tenim Last Orders,
de Fred Xepici.
Quina hora és?
Esperto un moment,
que hauria de saber jo,
quina hora és això del matí?
Dos quarts d'onze.
Ah, dos quarts d'onze.
A les 10.30 del matí,
10.30, creiem que és una bona hora,
dóna temps d'haver comprat abans,
i fins i tot...
Vas, compres,
t'atures al caixa fòrum,
et mires una pel·li,
te'n vas cap a casa a fer el dinar.
I fas les Last Orders,
que és el nom de la pel·lícula,
que a més és un joc de paraules,
perquè vol dir dues coses en anglès,
vol dir les últimes instruccions,
les últimes ordres que dones,
en aquest cas d'un senyor
que demana que aboquin les seves cendres al mar,
i l'altre és allò,
quan has de fer els últims encàrrecs.
Per tant, diguéssim,
això ja fa endevinar una mica
per on va la pel·lícula.
Distreta ho és, segur.
Distreta ho és, distreta ho és.
Després, si et sembla,
deixarem el tema del curs d'Opera de dissabte
per més endavant,
perquè jo diria que com a mínim
tenim a l'altre costat del fil telefònic
Núria Bou, coordinadora del cicle.
Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
A veure, totes les arts
sempre han mantingut tota una sèrie d'estereotips
de la dona, en aquest cas,
que és el que ens ocupa,
però potser ha estat molt més visible
en el cinema.
Tots tenim personatges mítics femenins
del cinema, no?
I tant, i tant que sí.
Sobretot en aquell tipus de cinema
que és el que s'ha anomenat
el cinema clàssic de Hollywood,
que és el cinema que d'alguna manera
tots hem vist, allò, no?
No una pel·lícula, sinó centenars
o només de pel·lícules, no?
I a partir d'aquí han sortit
grans personatges femenins
que tots tenim a la memòria.
Digueu-me, la Ingrid Bergman
de Casablanca
o l'escarre tojada
de l'opiniment de Salligó.
Clar, aquests personatges
han begut i han intentat
en reflectir d'alguna manera
com ha estat la societat
del seu temps,
però també la societat
i la societat femenina
a partir del cinema
i aquell més clàssic
quan no hi havia tanta oferta,
era també una font d'informació
de com les dones contemporànies
d'aquestes pel·lícules
s'havien de comportar, no?
La vampiressa,
la dona víctima,
la sacrificada,
la immoral...
Vull dir que hi havia
tota una sèrie
d'actituds mimètiques
per part de les dones.
No sé si ara també passa,
perquè és diferent la societat,
però que s'imitava molt
a la dona del cinema, no?
Mira, sembla la Bette Davis, no?
Com es deia aleshores, per exemple, no?
Bette Davis.
Bette Davis, perdona,
que havíeu pronunciat malament,
és Bette Davis.
Teniu raó.
El que sí que les dones
al llarg de la història
també ens han mirallat molt
en els personatges del cinema?
Jo crec que absolutament
i que crec que la gràcia
del Hollywood clàssic
és que això
ho va saber forjar molt bé,
però amb la gràcia
que la dolenta,
allò, no?
Si les dones
en aquell moment
es van mirant la dolenta,
volien ser també la dolenta.
És a dir,
la capacitat de transgressió
que tenien aquestes
asseguracions femenines.
Jo crec que atreia més
una Bette Davis
que una Ingrid Bergman.
Absolutament.
Aquesta és la gràcia.
Segurament.
I de la mateixa manera
quan ens ensenyaven
una feminitat maternal
molt bona,
molt benèfica,
d'alguna manera
també tenia alguna cosa
de prouanteria, no?
I que això també la feia
ser molt atractiva.
Les dones del cinema
d'avui dia,
i això ho veurem també
en pel·lis
com la de Tarantino
o de Killville,
projecten una imatge
absolutament diferent.
Sí, sí.
Poques dones víctimes
es troben
a, diguem-ne,
voluntàriament víctimes.
Voluntàriament víctimes
és cert.
Per exemple,
la Uma Turman
de Killville,
del Tarantino,
Déu-n'hi-do, no?
És a dir,
quina nubia
ensangonada, no?,
que comença la pel·lícula
que és una víctima, no?,
d'un home,
i que, el que passa, clar,
amb tota la seva força
farà la gran venjança.
És a dir,
que d'alguna manera
sí que parteix, no?,
d'alguna figuració clàssica,
només que, si volem, clar,
posar-ho a la postmodernitat
d'una manera tota
molt més
exagerada
i exacerbada.
A mi em crida
molt l'atenció,
jo m'imagino, tu,
com a coordinadora
del cicle,
a la tria
de les pel·lícules,
perquè, clar,
són dues pel·lícules
per sessió,
i pels títols
que veig
s'intenta
buscar, doncs,
un cert maridatge.
Per similitud
o pel contrari, no?
Sí, fins i tot,
a veure,
la idea seria
agafar
un tipus de dona,
un arquetipus de dona,
per exemple,
avui el Rafael Pinto
parla de la dona,
del fantasma femení.
Ara el saludarem,
el Rafael.
Perfecte.
I, aleshores,
primer es projecta Laura,
com a pel·lícula clàssica,
i després es projecta
Mulhollandreig.
Per què?
Perquè realment allà
les dones apareixen
d'una manera també
molt fantasmagòrica.
Aleshores,
és veure
aquest tipus de fantasma femení
si realment
ha canviat molt,
si hi ha hagut
alguna transmutació,
si hi ha hagut
alguna variació,
si d'alguna manera
dialoga
amb el que seria
aquest model clàssic.
Aquestes serien
una mica les preguntes
que,
que d'alguna manera,
ens respondran
als conferenciants
que vinguin
a cada soció.
Jo insisteixo,
trobo que
fer aquesta tria
segur que ha estat
molt dificultós
perquè és un tema
que es pot ampliar
i plantejar-ho
des de tants punts de vista.
Ara,
anàvem parlant
i de seguida
no sé si a vosaltres
us passa
que em venien imatges
de grans dones
del cinema
tipus no sé
la Sofia Loren,
no?
Aquell arquetípic
de dona
també dura,
és a dir que
Déu-n'hi-do,
eh?
No vull posar-me
estupenda,
però jo crec que
hem deixat
més arquetípics
les dones
al cinema
que no pas als homes
en quant a número
en quant a número.
jo tampoc
em vull posar

i en aquest sentit
podem triar
entre molts
arquetipus
i realment
és el que tu dius
que n'hem triat
aquests cinc
però n'haurien sortit
d'altres,
no?
N'haurien volgut
triar d'altres.
Clar,
aquests arquetips
masculins
davant del conflicte
si parlem de dolents
que sembla que és
el que ens agrada
a tots els que estem aquí
amb un cop de puny
o un tret de pistola
ho arreglaven
com si ajuntessin
dues dones dolentes
enemigues en una peli
escolta,
necessitaven dues hores
i més de rodatge
per arreglar o no
el conflicte
segurament és així
em permeteu
que saludi
Rafale Pinto
Rafale,
molt bon dia
Hola,
hola,
buenos días
gràcies
i que les dones
tenen més matisos
que els homes
al cinema?
Bueno,
jo diria que
impliquen
una mirada
diferent
la mujer
jo diria que
és imàgen
el titul
el fantasma femenino
quere un poco
insinuar
esta conexió
privilegiada
que hi
entre la mujer
i la imàgen
això
no només en el cinema
això viene
de bastant lejos
això viene
dels trovadores
són els trovadores
que descobriron
aquesta conexió
privilegiada
entre la mujer
i la imàgen
o lo imaginario
a partir
d'aquell moment
tota la estètica
de alguna manera
se feminiza
o sea que
gira alrededor
de esta imagen
de este fantasma
el fantasma
significa la luz
viene de luces
es algo que
se necesita luz
para que aparezca
y este fantasma
polariza
el deseo
de que sirve
este fantasma
sirve a estimular
el deseo
esta es una experiencia
que hacemos cada día
en la publicidad
cuando nos enseñan
cualquier cosa
al lado
de una hermosa mujer
lo que
digamos
implica
que en nuestra cultura
digo en nuestra cultura
moderna
y occidental
la mujer
podríamos decir
que la mujer
se destapa
otras culturas
la tapan
a la mujer
porque tienen prohibido
el uso
de la imagen
la difusión
de la imagen
la visión
de la imagen
nuestra sociedad
en cambio
es una sociedad
de la imagen
y por lo tanto
la mujer
se enseña
la enseña
o ella misma
tiende a enseñarse
porque como habéis
apuntado vosotras
en vuestra conversación
antes
por un lado
hay la mirada
femenina
la mirada masculina
que construye
el fantasma
de mujer
pero por el otro lado
hay la identificación
de la mujer
que quiere ser imagen
quiere convertirse
en imagen
para suscitar
el deseo
en general
de los hombres
o de otras mujeres
las dos películas
que se verán
esta tarde
son extraordinarias
desde este punto de vista
porque resumen
esta tradición
¿os parece que escuchemos
un fragmento
de cada una de ellas?
ah, estupendo
pues venga
tiene un bonito cabello rojo
me ha dejado su apartamento
mientras rueda una peli
en Canadá
pero
supongo que ya
lo sabrás
yo no podría pagar
un lugar así
ni en un millón de años
a menos que me descubriera
ni me convirtiera
en una estrella
pero prefiero ser
una gran actriz
que una estrella
aunque hay gente
que acaba siendo
ambas cosas
y ese es el motivo
por el cual
he decidido venir
su carrera
ella empezó a adquirir importancia
después que yo avalé
la pluma
hice algo más por ella
le presenté
a clientes importantes
yo le di
el impulso inicial
pero fueron
su propio talento
y dinamismo
los que le permitieron
escalar la cima
de su profesión
y mantenerse
luego en ella
su encanto innato
cautivaba
a todo el mundo
los martes
y los viernes
nos quedábamos
en mi casa
cenando en la intimidad
escuchando mis discos
yo le leía
mis artículos
y la atención
con que ella
me escuchaba
eran más elocuente
que las palabras
aquellas fueron
unas noches
inolvidables
pero com no podía ser
que las dones
de l'època
y las d'ara
volguessin semblar-se
a aquestes heroines
Rafael comentaba
una cosa
molt interessant
i sobretot
tenint en compte
que ella
és un especialista
en l'estètica
i la lírica medieval
en tot el que és
el tema dels trobadors
i és que justament
aquells trobadors
aquells juglars
mitificaven la dona
al cinema
també l'ha mitificat
molt
los dos fragmentos
que habéis escogido
están muy bien
porque muestran
digamos
las dos miradas
el segundo fragmento
que pertenece
a Laura de Breminger
nos enseña
de qué manera
la mirada masculina
el arte masculino
construye
el fantasma
toda la descripción
que el personaje
va haciendo
de ella
significa
que va construyendo
la imagen
del deseo
que atrapará
a todos los hombres
de la película
en cambio
en el primer fragmento
de Mulholland
Live Drive
de Lynch
es la protagonista
que habla
y dice
qué es lo que más
le gusta
estar en Hollywood
y ganar un Oscar
por ejemplo
para poder
realizarse
como mujer
por un lado
tenemos
el hombre
que construye
la imagen femenina
y por el otro
tenemos a la mujer
que quiere ser
imagen
imagen de deseo
las dos películas
hablan
justamente
de estas dos
posibilidades
de estas dos
vertientes
del fantasma
femenino
El fantasma femení
és la primera película
però el primer
diguem-ne
àrea temàtica
dins
d'aquest
món femení
en tot cas
hi ha
altres
això la Núria
perquè veig que hi ha
la feminitat perversa
exacte
tenim una altra
per aquí
que diu
la dona aventurera
exacte
l'arquetip de l'engen
digues
la dona aventurera
que aquí
sé que la Meritxin Esquirol
tendirà més a parlar
de la que seria
la figuració femenina
més heroica
de la lluitadora
de la dona
que d'alguna manera
agafa l'espasa
que podria ser
una altra vegada
la Uma Turman
de Tarantino
però a veure
aquesta tan ben triada
l'arquetip de la ingenua
el Mago de Oz
sí
aquesta xiqueta
projecta
tot aquest sentit
va ser divertit
perquè el Vicente Benet
quan m'ha triat
aquesta pel·lícula
vols dir
que la gent l'aguantarà
aquesta pel·lícula
perquè realment
és una pel·lícula
que realment
és tan ingenua
sembla que sigui
una pel·lícula
tan per nens petits
i
a hora que
jo tinc una nena petita
i la veiem
aquesta pel·lícula
i no és tan ingenua
no, no
al contrari
té una gran grandesa
i també té una gran...
Salvant les distàncies
també semblava un conte infantil
l'Alícia
en el País de les Meravilles
i Déu-n'hi-do
la Dorotia aquesta
també Déu-n'hi-do
i tant
ingenua
ingenua
però escoltava la seva
també
i tant
les coses com siguin
realment
no tenim més temps
però el que sí volíem
és aproximar-nos
jo crec que els nostres oients
han fet una idea
del que els espera
en el millor sentit del terme
participant
d'aquest cicle
que comença avui
agraïm moltíssim
a la Núria Bou
i al Rafael Pinto
que hagin atès
la trucada de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
no ens perdrem ni una sessió
molt bé
gràcies a vosaltres
adeus ja
molt bon dia
i per ser gràcies
al nostre company Jordi Sorinyà
que és qui ha fet
aquesta tria d'aquests talls
tan ben feta
excel·lent
i que a més a més
ha coincidit
el nostre especialista
que donava
en el clau
en el sentit
mira si ja tenia ganes
Carles
d'aquest cicle
després d'escoltar
aquests especialistes
ja
aquesta tarda
a més aquí
no cal ni recordar-se'n
de quin dia és
de la setmana
avui mateix
a les 5
clar i és que
només per veure la Laura
de l'autopremier de nou
perquè ara com que no fan pel·lis
d'aquestes amb l'anqui negre
a les tèlis
ja no
amb l'anqui negre
poses la tele
i canvien de seguida
hem d'anar als videoclubs
a buscar-les
doncs avui tenim oportunitat
tenim demà
també cinema al matí
al matí
què més tenim aquesta setmana?
tenim Alexandra Magna
a les 7 de la tarda
dimecres
Garcilaso de la Vega
i Eusias Marc
en la continuïtat
del cicle
de les arts del diàleg
com va anar l'altre dia
va anar fantàstic
m'ho imagino
vull dir el doctor Ruiz Domènech
amb aquell domini
de les pauses dramàquiques
i aquella senzillesa
que té per mana
però va ser
va ser una de les
millors contrastes
Cervantes i Ramon Llull
era el primer
exactament
i el competidor
diguéssim
que tenia en lissa
l'Enric Sòria
i suposo
que dimecres
Garcilaso de la Vega
i Eusias Marc
són els altres dos
grans clàssics d'aquest cicle
la resta ja són més
no contemporanis
però sí moderns
doncs
tindrem els quatre grans noms
de la literatura castellana
i catalana
i després
tenim una doble sessió
dijous
i
dissabte
al matí
de
Jaume Radicales
el dijous
ens parla a les set de la tarda
de Klim
i la música de la seva època
amb una conferència
que de sonorament
donarà una volta més
Klim s'acaba aquest
dissabte?
Klim s'acaba aquest
diumenge
el diumenge
diumenge
Last Orders
sí, sí, sí
com la peli de demà
i aleshores
el dissabte
a les onze del matí
ens parla dels orígens
de l'òpera
és a dir
de Cavall
i de l'òpera
la
Incoronazione
di Poppea
que ho digui bé
que ha estat al liceu
fa poc
és a dir
de les primeres grans òperes
de
bueno
les que van definir
aquest gènere
i després
per acabar
el dimenge
aquest dimenge
no faran res
però dissabte a la tarda
a les sis
Cinema Familiar
l'última oportunitat
de veure el cicle
fet i amagar
quina setmana
sí, adéu-n'hi-do
quina setmana
arreglem les agendes
descansem divendres
aquesta setmana
ja va bé
és com un aparador
no saps
allò d'una pastisseria
no saps quin triar
però mira
dius al final
me'ls menjo tots
perquè això no fa mal
és música
cultura i cinema
Carles Marqués
director de Caixa Fòrum
Tarragona
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
a vosaltres
fins al proper dilluns
si no hi ha novetat
és tot el que hi ha
al Caixa Fòrum