Fins demà!
Bon dia!
I el company periodista del diari El Punt aquí a Tarragona,
Òscar Palau, Òscar, bon dia!
Hola, bon dia!
Avui, Òscar, tu i jo estem una mica en minoria
perquè el Xavier Terrés, l'Albert Vallveig i el Manel Roca,
més enllà de les seves ocupacions polítiques,
en el cas de l'Albert i del Xavier, són advocats.
Acompanyen també el Manel Roca com a professionals de l'advocacia
i aprofitant això, una previsió de la jornada.
Avui la presidenta del Tribunal Superiògic de Catalunya
visita a Tarragona.
El Tribunal fa aquí la seva reunió.
A més, parlaran amb diferents representants de l'àmbit judicial.
Faig aquesta introducció en la tertúlia
perquè recordem que estem a una setmana de l'anunci de vaga
per part dels jutges a nivell general de l'estat espanyol.
Per tant, caldrà veure què diu la presidenta
del Tribunal Superiògic de Catalunya.
I a més a més, ahir el Consell General del Poder Judicial
deien que els jutges no tenen, no poden fer vaga,
no tenen dret a la vaga.
Així que aprofiten avui, un periodista i tres advocats,
els hi pregunto, això, ara que estem a una setmana
d'aquesta convocatòria de vaga, que ha aixecat tanta polseguera
i tant debat a nivell general de l'estat espanyol,
com ho veuen?
I començo per l'Òscar, que està en minoria avui, com dèiem.
Tu creus que tenen dret a vaga?
I com veus, en qualsevol cas, aquesta convocatòria?
Home, és el quart...
Bueno, anem a dir, és el quart poder,
el quart poder és la premsa, perdoneu.
Som nosaltres, tèbricament.
Perdoneu.
Vé a patinar la neurona, ei!
És el tercer poder i, home, hi ha sectors que és complicat,
el tema de la vaga, i potser el que s'hauria de fer
és regular-lo millor per part del govern,
una llei de vaga específica per sectors concrets,
com, no sé, l'advocacia o els temes sanitaris o això,
que potser s'haurien de regular diferent dels estats
que són uns serveis imprescindibles per la societat.
Ja m'ho dius per vaga, creus?
Bueno, ells es queixen que fa anys
que tenen una sèrie de mancances,
sobretot en infraestructures i en personal,
i, home, aquí mateix a Tarragona en tenim una demostra, no?,
que últimament, sobretot arran, per exemple, de la crisi,
que hi ha hagut un augment dels casos d'insolvències econòmiques,
que s'han trobat en un munt de casos
i s'han trobat, doncs, que no poden assumir tot el que tenen.
Jo crec que sí que potser s'ha oblidat bastant
en aquest sector
i s'hauria d'invertir-hi més per part de l'Estat.
Vinga, que parlin els advocats.
Manel.
És molt complex això, és molt complicat.
Clar, jo això ho dic des d'una visió molt periferica.
Has estat molt bé, és notable i alto.
L'opinió, la pregunta és molt clara.
Tenen dret, primer, tenen dret a vaga els jutges,
segon, hi ha motius per fer vaga el proper dimecres a la setmana vinent?
A veure, la pregunta, a veure,
si tenen dret, tenen dret a fer vaga,
no des del punt de vista del contingut legal,
és a dir, no està previst això dintre de la normativa d'ells,
però tenen dret moral a fer-la.
No sé si aquesta explicació és descriptiva.
Vull dir, estan tan carregats de feina,
és tan complexa en el món de l'administració,
tot això, que tenen dret a fer-la.
Ara, el Consell General del Poder Judicial
diu que no hi ha motius jurics perquè la puguin fer,
és a dir, no hi ha una normativa
que prevegi la possibilitat del dret de vaga.
Correcte, això també és veritat.
Per això és curiós, no?,
que els mateixos advocats o els mateixos tribunals
incompleixen les lleis.
Quants són els conscients que no es pot fer vaga, no?
Bueno, això...
Legalment.
És una altra història, ja no sé.
És un debat molt profund.
Sí, molt profund i molt complex.
En fi, doncs tenim cinc minuts, eh,
vull dir, per parlar d'aquest tema.
Perquè l'opinió pública, que senti la nostra opinió,
no sé, Albert, què és tu, per què això?
No, a veure, a mi em sembla que fer vaga és dir...
El dret el tenen, no?
Jo crec que fer vaga és un dret natural.
És a dir, el que pot fer Cànovas és militaritzar
els maquinistes, perquè no hi hagués vaga de trens,
tothom hi ha militaritzat.
Jo crec que fer vaga és un dret natural
i aconseguir això el pot fer tothom que vulgui.
Ara bé, jo crec que els jutges són persones
d'una capacitat intel·lectual elevada.
Tenen, jo vull creure que tenen un alt component vocacional,
és a dir, tothom no...
Qui vol ser jutge és perquè d'alguna manera li agrada la feina que fa.
Llavors jo crec que hi hauria d'haver maneres més imaginatives
i menys traumàtiques que fer una vaga,
perquè la premsa ha parlat,
el company crec que ho ha insinuat,
si es produeix una vaga, això origina un retras,
es tenen que suspendre totes les activitats judicials de la jornada
i tornar...
Ara li comentava als companys,
jo vaig demanar una suspensió per malaltia l'altre dia
i m'han tornat a assenyalar pel mes de juliol.
Vol dir que una vaga de jutges pot originar,
jo no sé per quants dies la tenen pensada,
si és per un dia o si és per una setmana.
De moment només un, el dia 18.
Però això originarà una suspensió
de tots els procediments haguts i per haver
i això originarà un perjudici gravíssim
per, evidentment, per les parts, pels advocats,
per aquella persona que estava citada per un judici
i no podrà venir, etcètera, etcètera, etcètera.
Jo veig que el que els suggerereixo,
els senyors jutges, amb el d'agut respecte,
en tèrminos de defensa i sense ganes de molestar,
que siguin més imaginatius.
És a dir, jo crec que podrien fer,
com fan els francesos,
una manifestació de magistrats carregats de toga.
Els francesos ja saps que porten,
van vestits amb un europel, amb Arminia i companyia,
doncs, escolta'm, al carrer.
I fent-ho al carrer per la tarda.
Amb la qual cosa donaria mostra
que realment ells no tenen gaire...
Treballar al matí i manifestar-ho a la tarda.
Evidentment que sí, evidentment que sí.
I amb això demostrarien que realment
enfoquen el tema d'una manera...
A menys que diguin, no, no,
però escolta'm,
quan això no funciona, escolta'm,
que se'n sorti el sistema, no?
Però jo crec que, respectant el dret a queixar-se,
jo crec que els jutges no es queixen tant
per la mal retribució,
que ara dintre del que cap estan normalment ben pagats,
el que sí que és cert
és que la manca de mitjans és tremenda.
I que no hi ha interès per part de cap govern,
Xavier, no et sentis agredit per ser el govern de torn,
sinó que de cap govern
se n'han preocupat de la justícia
en quant a mitjans com la justícia necessitaria.
I si no, mireu, i acabo,
i si no mireu què diu la premsa,
a Tarragona hi ha la meitat dels jutges
que correspondien amb una capital europea
del mateix sens...
El tema és claríssim.
Jo el que volia dir...
Falten jutges i falta material tècnic, per dir-ho d'alguna manera.
Falten cades que l'Estat posi diners amb la justícia.
És que mitjans n'hi ha bastants,
segons com quan i on,
però no es fan servir,
no es fan servir de la manera adequada.
Per exemple, hi ha la Generalitat,
que hi ha un programa informàtic
que potser no coincideix
amb el programa informàtic de l'Estat central.
I llavors hi ha una sèrie de disfuncions tècniques
que fan que això no funcioni com hagués que funcionar,
perquè s'ha intentat informatitzar-ho tot.
Hi ha ordinadors, a vegades,
no se saben fer funcionar.
Jo, Manuel, això no ho sé,
perquè la informàtica a mi m'ha agafat gran.
Però a mi em fa l'efecte que això tindria solució.
És a dir, que un tio d'aquests...
Però avui és una falta de formació.
Però, Manuel, jo crec que això potser al principi sí,
però a hores d'ara...
No funcionen.
A veure, el Xavier.
A veure, evidentment...
A favor o no de la vaga?
No, a veure, jo estic a favor
que la justícia funcioni bé.
Llavors nosaltres també som operadors de la justícia,
no només els jutges,
que també nosaltres possiblement no hem fet una vaga
i a més amb tota aquesta imatge
que l'Albert ens presentava de les toves i a més,
però efectivament ens perjudiquem també nosaltres
amb la nostra professió,
perquè un senyor, quan se li retarda una cosa,
no veu el jutge, el secretari,
veu el seu advocat en el despatx,
que és qui?
És la cara de tot aquell ple que està portant.
Per tant, som uns perjudicats.
O sigui, això s'ha d'arreglar.
Estic d'acord en que és el germà pobre de totes les amies,
però de sempre.
Agaf els pressupostos de sanitat, d'ensenyament,
i veus que el de justícia ha quedat tard.
Ara, també és veritat que hi ha hagut nou processos,
com el Manel deia,
molt millors, on són més segurs,
on els sistemes aquests que fan engurros aquest sistema,
que són les notificacions, les audiències,
les compareixences,
inclús si estàs aquí, si no estàs allà,
perquè has canviat de domicili,
i tot això tenim ja mitjans.
I efectivament,
jo agafant un comentari de la conselleratura,
i que a més a més,
encara que siguem del mateix color,
li enceto a que sigui així,
deia que totes aquestes problemàtiques
avui en dia tindrien que ser irrisòries,
a l'hora de poder solucionar-les.
Vivim en una època
on, efectivament,
això no tindria que ser un d'altabaix.
Ara bé,
la càrrega que pateixen els jutjats
és una evidència,
i, per altra banda,
el que tenim és,
i una mica amb el que l'Òscar manifestava,
és aquesta situació, perdó,
dels jutges, dels mestricats, dels funcionaris,
i fins i tot,
de certs cossos de seguretat,
o bé funcionaris de servei públic de primer ordre,
que el dret del vaga
no el tenen assumit,
però per conceptes que ja superen
el que és el propi dret a vaga,
sinó com és la situació d'ordre
que tot estat ha de tindre mínim.
Els jutges, per exemple,
en un paral·lelisme,
tampoc poden estar afiliats
a cap partit polític,
tenen les seves pròpies agrupacions professionals,
i deriva una mica
d'aquesta funció tan alta
que li han encomanat.
Possiblement demana revisió.
Ara bé,
dret natural,
com el Manel apuntava,
i crec que els advocats
tenim molt clar
quan una llei no és justa
que ens tenim que revelar,
i això és el que el dret natural,
que la gent d'Unió
ho té molt clara,
i a més a més
fan gala d'allò mateix,
doncs és una qüestió
que sempre s'ha de preguntar.
En fi,
tampoc m'han contestat clarament
si tenen dret a vaga o no,
tots han dit la seva,
però...
S'ha de revisar.
Jo crec que tots estem d'acord
amb que tenen dret a fer vaga,
el que passa que volem
en un sistema de pressió intel·ligent,
i em sembla que els advocats
haguessin pogut fer vaga
fa 200 anys,
perquè el torn d'ofici
està pèssimament pagat,
i cada dia hi ha més torn d'ofici,
i en canvi no ho fem.
En fi,
veurem de totes maneres,
perquè hi ha la perspectiva
d'una setmana per davant.
Jo apuntava aquest tema
per l'ençada la tertúlia,
tenint en compte això,
el que va dir ahir
el Consell General del Port Judicial,
i el fet que avui
la presidenta
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
estigui aquí a Tarragona,
parlant amb tots els agents
d'aquest món judicial
quan falta només una setmana
per aquesta convocatòria
que ha aixecat tanta polseguera.
La veritat és que si parlem
de debats
a aquells que estan al carrer
aquests dies,
als que parla tothom,
també està el tema
de la proposta
de calendari escolar.
Els hi plantejo també ràpidament
si això d'avançar
una setmana
al curs escolar
i fer una setmana
de vacances
al febrer
hi estan d'acord.
Ahir, fins i tot
en aquest programa,
li preguntàvem
al president de la patronal
de la CEPTA
per el tema de si les empreses
podrien també flexibilitzar
d'alguna manera
els seus horaris,
la seva manera de treballar.
Tu, Òscar,
aquest debat
què et sembla?
Tu estàs a favor
de posar-hi més vacances
al llarg de l'any?
No ho veig gaire clar.
És cert
que la majoria
de països europeus
ho fan així,
que es distribueixen
molt més les vacances
al llarg de l'any,
però per altra banda,
això que proposa
el conseller,
no ho sé,
els pares mateixos
que ara tenen muntada
la vida d'una manera
és complicat per ells.
Perquè, per exemple,
diu, no,
tranquils que aquella setmana
posarem activitats
a vista escolar
i farem campos i això,
però això què vol dir?
Que és més despesa
d'aquella setmana
per l'administració pública,
vull dir,
i més en temps de crisi,
no sé,
jo això no acabo de veure clar
com s'ha formulat
la proposta
i a més a més
sense haver-ne parlat abans
ja no tan sols
amb els mestres i pares,
sinó amb els propis
socis de govern
a la Generalitat,
vull dir...
És a dir,
els dubtes estan
en què fem
amb aquesta setmana
de vacances
al mes de febrer,
no?
Jo em penso que sí.
Què fem amb els nens?
Vull dir,
la idea de repartir un mes
potser està bé així d'entrada,
però després
quan veus
com es pot aplicar
la pràctica
i els principals damnificats
que jo crec que siguin
els pares
no està tan clar
i se n'hauria de parlar
més amb ells
i veure què es faria
perquè s'ha fet una mica
la lleugera
potser aquesta proposta.
Més opinions?
Sí,
jo a veure,
volia dir dues qüestions.
La primera és que
em sembla bé
que es desplacin una mica
les vacances,
que no s'acumulin
tant a l'estiu,
són períodes massa llargs,
això en plan,
diguem-ne,
molt seriós.
I també vull fer
un comentari tangencial
que és el que els advocats
tindríem molta feina
en precisar
en separacions i divorcis
la custòdia
i la tenència dels fills.
Tindríem que
entraríem potser
dintre de la custòdia compartida
sense necessitat
de generar altres qüestions.
Aquesta ironia
de totes maneres,
Manel,
home,
és positiva,
tindríeu més feina
als advocats.
Sí,
bueno,
no feina,
no mals de cap
que s'eslocueix.
Tindríeu marrons
que es diu,
entre copetes.
Escolta,
Albert,
tu què?
Jo el que crec
és que
al Manel
com a mi,
que hi ha quasi
que no ens n'han recordat
perquè m'han donat...
Ara tenim metges
ja més que fills.
Bueno,
tenim fills
i tenim metges,
afortunadament,
no?
Però des de la vostra
perspectiva d'avis,
com ho veieu?
El Xavier,
que té canalla petita,
em donarà la raó.
És a dir,
quan tu portes un criu
el mes de setembre
al col·le,
la tarda
és una calosca...
El trement de la canalla
es dormen a la classe,
etcètera,
etcètera.
Jo crec que el període
de vacances
ve una mica vinculat,
com tot,
amb la climatologia.
I llavors,
i una altra cosa
que li diria
el senyor
ministre d'Ensenyament
de Catalunya,
li dius,
com deia
Sant Ignacio de la Violència,
un poder de tribulació
en noves mudances.
És a dir,
ara no convé
canviar aquesta qüestió
perquè el senyor periodista
ja ha dit
que en moment de crisi,
que clar,
hi haurà una sèrie de pares,
per exemple,
la família
del senyor regidor
de territori,
treballa,
ell treballa
la seva esposa,
tots dos advocats,
i tenen dos criatures
maquíssimes.
Però són molt petites,
són les criatures.
Però van al col·le.
Ja van al col·le.
Però van al col·le
o allar d'infants.
Llavors,
què passa?
Estem explicant la seva vida.
L'explico jo
perquè la sé.
No,
la sé perquè és la vida
de tots els pares.
És que coincidim.
És veritat.
És un bon avi.
No, no,
exacte.
Llavors,
si un dia
qualsevol dels nens
del Xavier
es constipa,
és que la casa
es tomba al revés.
Un trasbast tremendo.
En totes maneres,
estem parlant d'una proposta
de reforma
d'una setmana.
És que és avançar
una setmana al curs
si s'ha fet un debat
que no sé.
A veure,
no hi estic d'acord.
El senyor Brani
que es dediqui a altres coses
que prou feina té
a l'ensenyament a Catalunya.
A veure,
jo...
Però és ministre,
ara ja.
Tu ja m'entens.
El meu govern
m'agrada dir
que el ministre.
Jo sempre havia sentit,
sempre des de petit,
i això possiblement
era una mena
de glossa
dels pares
que déu-n'hi-do
a lo llarg
que eren les vacances
perquè els crios
ja,
quan érem petits,
no paràvem
i, escolta'm,
beneït col·legi,
a un llarg d'infants
i tal.
Bé,
el que sí que és veritat
és que jo crec
que aquí s'extrapola
una mica
un altre model europeu
on al febrer
més o menys
fan aquelles setmanes
però són setmanes
que jo crec
que estan organitzades
inclús
pel propi centre escolar.
És quan...
Neu.
És quan la fan a les neus,
fan quan fan sortides,
fan quan esplaix i tal.
No sé si la traducció
d'això
cap aquí
s'ha fet
filparranda
i realment
tal i com treballem
i cada vegada
doncs les parelles joves
o bé d'una quinta
com el senyor Ballbé
estructura
per tindre els crios atesos
molt important.
Ara bé,
si això també implica
un pacte
amb el món empresarial
perquè el món empresarial
aquestes coses
doncs
més que pujar sous
o més que
doncs mirar
plusos
potser el que
hauríem de fer tots
inclús la normativa
és gaudir
o avalar la gent
en aquesta mena
de drets més propis
el dret a poder estar
una setmana
amb la teva família
jo crec que això
doncs també
és enriquir
no?
Enriquir la societat
i no donar-li
en economia
no donar-li
més hores de treball
en seguretat
però sí
amb valors fonamentals
no?
Això ho semblo
amb els 10
no jo
que no del meu partit
En fi,
després de les notícies
de les 10
farem amb professionals
del món de l'educació
aquest debat
veurem
que n'opinen
d'aquesta proposta
que recordem
en fi
insistem
és parlar
d'un canvi
en una setmana
però les qüestions educatives
són notícia
aquests dies
per diferents motius
tenim malauradament
l'accident
d'aquest nen
que està en coma
ingressat
a l'UCI
de l'Hospital
Joan XXIII
aquest nen de 10 anys
que va caure
era divendres a la tarda
és un nen
del col·legi
Pau del Clos
ara els Mossos
Esquadra han assumit
la investigació
d'aquest accident
i quedarà veure
o els Mossos
estudiaran
si hi ha hagut
algun tipus de
en fi
de qüestió
poca clara
respecte al lloc
on va caure
el forat
on va caure
aquest nen
Òscar
a tu
en principi
què et sembla?
pot haver-hi
algun tipus
de negligència aquí?
Esclar
és que és molt fàcil
parlar posterior
jo també entenc
les administracions
en aquest cas
que dius
allí potser
hi hauria d'haver
alguna més seguretat
i estar més senyalitzada
a la tanca
o diguéssim
més segura
perquè no es pogués cedir
en cas
que hi caigués algú
clar
a posteriori
és molt fàcil dir-ho
i això
s'ha de reforçar
han de passar
sempre accidents
perquè es reflexionin
aquestes coses
és cert
però jo em penso
que en aquest cas
és una fatalitat
els nens
ja se sap
que són inquiets
juguen
i mira
en aquest cas
va tenir la desgràcia
de caure en aquell
en aquell lloc
se suposa
mentre jugava
perquè tampoc
està molt clar
com hi va caure
i doncs
clar
ara se suposa
que en aquell lloc concret
es reforçarà
doncs
la reixa
i això
però clar
els accidents
és molt difícil
de preveure'ls
de prevenir-los
i en aquest cas
jo tampoc
no crec
que hi hagi
una responsabilitat
directa
de ningú
és un accident
que s'ha de mirar
d'evitar
que es repeteixin
el futur
però que
doncs
sempre
em passaran
d'accidents
per desgràcia
i tampoc
és impossible
de prevenir-los
i evitar-los tots
és una fatalitat
Albert
home
aquí podíem parlar
de moltíssimes coses
és a dir
els pares
quan deixen els nens
a la porta del col·le
els deixen dintre del col·le
els nens es queden fora del col·le
l'administració
hauria de posar
un vigilant
que controlés
que jo crec
que al final
ens convertíem
supervigilants
és a dir
jo crec que hi ha
una
i aquest vigilant
quina zona de control
a la porta de l'escola
perquè el nen va caure
a una certa distància
jo no parlo
de culpa
sinó de concauses
és a dir
aquí hi ha hagut
una sèrie de fets desgraciats
com deia el senyor periodista
i s'ha produït
el que s'ha produït
ara començar
una caça de bruixes
per buscar el responsabilitat civil
doncs home
el tema pot ser una mica preocupant
jo dic que tothom
té que fer una mica de la meva culpa
i potser això
com també deies
potser ens ha de fer
en pensar
quin sistema hi pot haver
jo no sé si
quan el pare porta el nen a l'escola
té que preocupar-se
que passi la porta
i que es quedi dins el col·le
i fins aquí en punt
els professors
tenen que fer
de mainadera
mentre no comença la classe
és a dir
que és un conjunt
de circumstàncies
que caldria pensar molt
i lamentar evidentment
el que el pobre nen
Xavier
sí efectivament
i perdó
i cada vegada
que avancem més
amb la societat
doncs totes les garanties
i responsabilitats
també es van més ajustades
no sé on seria el punt final
efectivament
tenim una mena
de tarannà habitual
on centres
que estan dintre
del que és el cas corbà
de la ciutat
doncs a certa edat
veus que els crios
molts d'ells
ja van sols
i s'esplacen a casa
també veus
l'altre grupet
que no
que veus que almenys
una mare o un pare
s'encarrega d'un grupet
i bé
jo això ho trobo molt bé
que sigui una mica
aquesta consciència
això és el que nosaltres
i avui estem en un
excepte l'Òscar
però estem en un debat
d'advocats
doncs el que la normativa
diu
el concepte
d'ineducando
i invigilando
que les lleis
doncs sempre pregonen
quan precisament
estàs amb incapaços
és a dir
en aquest cas
un menor d'edat
és un incapaç
però també en tot moment
hem de revisar
i en aquest aspecte
doncs estem també
mirant a l'Ajuntament
quines són
les responsabilitats
les garanties
d'entrada
tots els dictàmens
que a nosaltres
ens arriben
és que jo era correcte
i que complia
amb les mesures
de seguretat
però bé
en tot moment
jo el que vull donar
és un missatge
de govern
en el sentit
que les responsabilitats
les garanties
les cobertures
que en tot moment
doncs
puguin portar-se en terme
tant aquestes
com les que
a lo millor
es necessiten
des de l'àmbit
més assistencial
les estem oferint
i que espero
que arribi tot
a bon port
Manel
a veure
jo crec que
en primer lloc
cal dir
que és una desgràcia
un drama humà
això és l'important
una família
que deu estar
destrossada
en segon lloc
suscribeixo
el que han dit
els companys
especialment
els dos companys advocats
que han contemplat
el tema
des del punt de vista
jurídic
i en tercer lloc
ja una vegada
dit això
crec que
com que el tema
està sota investigació
doncs millor
no remenar-ho
i deixar
que els Mossos d'Esquadra
facin el seu informe
i és determinant
si existeixen
o no
responsabilitats
de qualsevol tipus
Molt bé
ja deia que
hi havia més qüestions educatives
hi ha notícies
relacionades
amb el món
de l'educació
que deu-n'hi do
perquè parlant
per exemple
ahir
del calendari escolar
amb el director
dels serveis territorials
d'educació
de Tarragona
Vicenç Savillena
també li van preguntar
pel tema
de l'Institut de Sant Salvador
recordaran els oients
que ara fa uns dies
en l'últim plenari
de l'Ajuntament
per unanimitat
els grups polítics
al Consistori
van votar
una moció
en què demanava
es comprometia
d'alguna manera
l'Ajuntament
a pressionar
la Generalitat
per aconseguir
que aquest Institut
de Sant Salvador
tingui una línia
de batxillerat
en el futur
ahir
li van preguntar
un altre cop
al director
dels serveis territorials
d'educació
de Tarragona
Vicenç Savillena
i ell va donar
a entendre
que no es pot moure
que el govern
de Catalunya
no es pot moure
per qüestions
efectives
com entenia
que ho havia fet
l'Ajuntament
de Tarragona
posant-se a prop
dels veïns
del barri de Sant Salvador
i dels pares
i les mares
dels alumnes
d'alguna manera
deia que la Generalitat
estudiarà el tema
des d'un punt de vista
estrictament professional
i veure si es pot
aconseguir
aquesta línia
de batxillerat
de moment
va donar a entendre
que no
que no era possible
perquè recordava
que la normativa
és molt clara
i s'hauria de fer
una excepció
amb el barri
Terra Uní
Òscar
Home
en aquest cas
jo entenc
els veïns
perquè fa anys
que se'ls ha promès
que quan s'arregla l'institut
els entraran
a una línia
de batxillerat
i que ara
d'un dia per l'altre
se'ls ha dit
que no
no s'entén
i a més
hi ha un altre fet
que crec jo
que s'estan projectant
nous barris
sense parlar d'àrees
sense parlar
de nous plans parcials
on ja es preveuen
nous equipaments
instituts
escoles
llars d'infants
i clar
aquells que és un barri
que existeix
doncs
des de fa molts anys
que un barri definit
allunyat
del centre de la Tarragona
que no puguin tenir
un institut
amb totes les línies
de batxillerat
doncs
doncs
home
jo entenc
que ells
es puguin queixar
d'altra banda
també
l'argumentació
aquesta de l'administració
autonòmica
de dir
que no tenen
no tenen prou
nens
per aquesta línia
seguint la normativa
estricta
potser s'hauria
d'arribar
a algun acord
entremig
que ells
també hi ha
un mig
suggerit
de dir
escolta
per què no ens porteu
gent dels pallareus
que és a prop
o gent
de nuclis
com
Pere Fort
o nuclis
propers
relativament
que en lloc
d'anar
a una ciutat
estan més a prop
potser es podria mirar
d'arribar a un acord
així
està clar
que també
seguint els criteris
del Vicente Villan
que deies
no es pot posar
un institut
només per 30 nanos
que vulguin fer
batxillerat
cal una mica més
de quòrum
de gent
llavors
jo penso que
buscant
alguna fórmula
així intermitja
també aprofitant
si s'ha de fer
algun creixement urbanístic
en aquella zona
que en teoria
hi ha de portar
més habitants
de cara al futur
potser ara no compleix
però d'aquí a poc temps
relativament es pugui fer
de fet ja crec que
amb el nou institut
la reforma que s'hi ha fet
ja es preveu
ja hi ha espai
per poder-ho ampliar
més opinions
qui opina
Xavier
no sé
a veure
poden parlar
com vulguin
o no tenen una opinió
gaire formada
sobre aquesta qüestió
crec que
la voluntat
de tot el plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
encara que amb mocions
creuades
doncs és realment
que s'ensaglador
tingui aquesta línia
de batxillerat
si per això
la Generalitat
diu que no
doncs és aquesta la qüestió
és aquesta la qüestió
resulta que
efectivament
hi ha una normativa
que demana
una sèrie de quotes
demana una sèrie
de conceptes
i de mínims
i que moltes vegades
doncs
no es compleix
en la situació actual
encara així
doncs mira
demana un posicionament
per l'entitat
per l'administració
més propera als menys
i sobretot
si hi ha aquesta demanda
ciutadana a partir d'aquí
doncs que es busquin
solucions
si efectivament
la normativa
no ho permet
doncs a veure
en quin estat
o en quina mena
de recursos
es pot arribar
a assumir
que aquell centre
pugui albergar
el major nombre
de persones
o d'alumnes
en aquest cas
no
per poder fer
aquesta línia
de batxillerat
ara
jo
també entenc
la posició difícil
del delegat
d'ensenyament
de la Generalitat
el tindre
una aplicació
una aplicació
una normativa
en tota la ciutat
i que efectivament
en aquests moments
actuals
doncs les ràtios
les famoses ràtios
les indesitjables ràtios
perquè al final
doncs tot són números
doncs no compleix
ara crec que l'esforç
a l'Ajuntament
en ple
li hem de demanar
Albert
tu que estàs al ple també
jo crec que
aquest problema
és un problema
que té dos adjectius
que és política educacional
i quan parlo de política
parlo de política
i aquí s'ha dit
que Sant Salvador
està
molt almenyat
de la ciutat
geogràfica
i sociològicament
i llavors
el que ens apuntava
el seu periodista
amb un bon criteri
és que per la carretera
que té allà per amunt
estàs a un pas
dels Pallaresos
i dels Pallaresos
i de la seguita
d'aquell lloc
que jo crec que aquí
i avui dia
el bus escolar
no és cap
viviment del TVO
ni per l'altra banda
és un element caríssim
es podia perfectament
arribar a cobrir
aquesta massa crítica
però clar
jo em resisteixo
que com que no hi ha
no sé quants alumnes
això no es fa
perdoni
jo crec que amb això
es pot fer
de més i de menys
i aquesta és la part política
del tema
en conseqüència
el que ha de fer
el Departament d'Essenyament
és oblidar assenyal
el tema de la crisi
i posar una mica
les piles
ara resulta
que l'Escola d'Idiomes
i és un tema diferent
l'Escola d'Idiomes
no es pot fer
sempre que l'Ajuntament
en Tarragona
van ser els calés
això és fer riure
això és fer riure
és a dir
tant de temps discutint
i bloquejant
la certesa
dels meus somnis
i que ara de repent
resulta que no es pot fer
allí l'Escola d'Idiomes
i tot per un tema
estritament pressupostari
home, doncs ja està bé
tu, ja està bé
estem en crisi
no, no, no, amic meu
no, però saps què passa
que la crisi
escolta'm
que facin menys rotondes
i que se n'ocupin més
del ciutadà
ara això ens portaria
a obrir altra cosa
escoltem-ho molt bé
al Manel
això és
menys rotondes
doncs no sé
més llars de jubilats
s'havia optimitzat
si fan falta llars de jubilats
abans que una rotonda
a veure, jo recordo
jo amb això acabo
jo recordo que l'alcalde
Nadal deia
s'ha acabat la Tarragona
de les grans obres
i comença la Tarragona
del Ciutadà
i això el senyor Ballesteros
de la seva campanya
també ho deia
és a dir
la Tarragona de les persones
doncs la Tarragona de les persones
pot estar 20 anys més
sense una rotonda
i en canvi
el que no pot ser
i la Tarragona de les persones
no és avançar uns diners
per la teva estimada xarteres
home
la Tarragona dels teus somnis
i la dada d'això
no és avançar
perquè hi hagi
un bon servei d'urgències
en el jubilat
i la Tarragona
doncs escolta'm
no comparis una cosa amb l'altra
estàs mencionant
la Tarragona
de les persones
i parles de persones
de persones
jo et dic
menys infraestructura
de tot xo
i més
no, no, escolta'm
perdona, Xavier
Albert
això no pot ser
quan resulta
que en aquesta mateixa saula
fa un mes o dos mesos
dieu
que no posem tot xo
ara resulta
que dic
menys tot xo
i més no sé quant
escolta
aclariu el missatge
una miqueta
perquè
tot xo
de vivienda
de publicitat
tot xo
de vivienda
de publicitat
una difuminació
una difuminació
perquè tot valgui
que no vella
els advocats
s'han transformat
en polítics
contra el PSC
i una altra
Convergència Inió
Manel
tema Sant Salvador
recordem un moment
també podem parlar
de la xar 3
perquè és una altra
qüestió educativa
haurà de tenir
una línia
de batxillerat
des del partit
dels ciutadans
que no és cap partit
home sí
hi ha un partit
pot salir un altre
cognom
jo ja sabia
Manel
que tu és l'única
que t'ha d'acord
el canvi
no no no
pot salir cognom
ja està
des del partit
de
de la roca
vull dir que
a veure
òbviament
hi ha disposicions
normatives
hi ha raons
hi ha qüestions
de pressupost
hi ha temes
econòmics
perquè en el fons
en el fons
del fons
la majoria
de polítiques municipals
s'obyeixen
a criteris econòmics
com quasi totes
però vaja
aquí es nota més
perquè s'han de fer coses
s'han de fer rotondes
i s'han de fer qüestions
i s'han de fer no sé què
i no sé quantos
però jo parlaré
des del món
de les emocions potser
és a dir
el dret a l'educació
és un dret
primari
llegítim
i absolutament
essencial
per a l'ésser humà
per tant
com més centres educatius
hi hagi en un lloc
com més la gent
estigui educada
com més tinguin
dret a accedir a l'educació
i no estic fent demagògia
millor
aleshores
si a Sant Salvador
hi pot haver-hi
un institut
hi pot haver-hi
la fórmula legal
i la fórmula econòmica
que òbviament
condicionen molt
perquè aquest institut
existeixi
endavant
amb l'institut
de Sant Salvador
d'acord
en el fons
tot és una qüestió econòmica
perquè posar una línia
de batxillerat
vol dir
destinar mestres
per l'institut
del tema
de la xar 3
ja que ha sortit
en fi
amb aquesta
estem en un programa sencer
amb aquesta vocació
de l'Albert Vallbè
avui de parlar
de qüestions educatives
recordem que
el diari Tarragona
l'altre dia publicava
en fi
una cosa
de la que ja fa temps
que se'n parla
és a dir
dels problemes financers
de la Generalitat
s'està estudiant
amb l'Ajuntament
aquesta escola oficial
d'idiomes
a la xar 3
abans que
l'Albert té moltes ganes
però és que ens quedem
més dos minuts
repartim-ho ràpidament
aquesta fórmula
i només per tancar
l'anterior
fer rotondes
també és fer coses
per la gent
perquè si una persona
passa amb el seu cotxe
milers de cotxes
cada dia per un lloc
on hi ha cues
si hi ha una rotonda
també és una millora
per la gent
fer rotondes
de la cartera de baix
que et donen els camions
hi ha rotondes
i rotondes
no provoquis a l'Albert
que si no
no acabem la tertúlia
no, de l'EOI
a veure
aquesta fórmula
de semblant
ja es va fer servir
per exemple
pel campus
que s'hi neguatara
del campus Catalunya
el tema de lletres
va avançar diners
clar
si la Generalitat
no té diners
l'Ajuntament
crec que tampoc
doncs jo no sé
com s'ha d'arreglar
això
realment
mala peça el taler
el que no es pot fer
és passar la pilota
d'un a l'altre
que cadascú sumeixi
el seu
però Xavier
ho avança els diners
l'Ajuntament
en la mesura que podem
no som tan frívols
com avança diners
que no tenim
però la mesura que podem
si els tenim
i això és
l'enllegament
d'unes obres
creiem que per molt
i és un discurs
de l'alcalde Ballestero
abans de ser alcalde
de la ciutat
senyor Ballmer
va dir
per molt que hi hagi
altres administracions
per molt que hi hagi
altres competències
mai
mai
ens traurem
la pilota damunt
dient que són
uns altres
sinó que intentarem
sempre esforçar-nos
perquè Tarragona
tingui la seva escola
oficial d'idiomes
i altres equipaments
Albert
no
acabem
si vols dir alguna cosa
fa breus
breus minuts
parlàvem de la situació
de crisi
etcètera
i ara que tenim diners
per finançar
una obra
que és de la Generalitat
jo
això de que la Generalitat
no té calés
perdona
escolta'm
jo comprenc
que l'Ajuntament
que una de les seves
fonts dignes i importants
són les licències d'obres
no tingui
però la Generalitat
de Catalunya
per aquest capítol
no ingressa
altres capítols
en conseqüència
Albert Ballbé
retornen els diners
s'avancen però retornen
Xavier Terres
Manel Roca
Òscar Palao
senyor
s'acaba la tertulia
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
Xavi