Ara sí, comencem ja el temps de la tertúlia
amb la sintonia habitual en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, que ens servirà per comentar
la notícia de la jornada, sens dubte,
el vist i plau que han donat els Consells d'Administració
de Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa
aquest pla de fusió o d'integració, com diuen alguns,
o també d'absorció.
En fi, serà una qüestió que ara abordarem
amb els nostres contartulis.
Avui ens acompanya el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
Joan Andreu Torres. Bon dia, Joan Andreu.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el president local d'Unió Democràtica
aquí a la ciutat de Tarragona, Javier Franquet.
Bon dia, Javier. Bon dia.
El regidor del grup municipal socialista a l'Ajuntament,
responsable de l'àrea d'esports, José Cosano.
Bon dia, José. Bon dia.
I el quart convidat, que esperem que s'incorpori de seguida,
és el periodista del diari de Tarragona, Carles Gossalvez.
Com dèiem, per parlar de Caixa a Tarragona
i potser també d'altres notícies,
perquè, déu-n'hi-do, el tema de l'Institut de Tarragona 2
també avui té un protagonisme especial
després del plenari que es va celebrar ahir
a l'Ajuntament de Tarragona.
Però sens dubte hem de començar parlant d'aquest procés de fusió.
Ahir els concets d'administració de les tres caixes
es reunien de manera paral·lela a la tarda.
Van acordar per unanimitat
començar aquest procés de fusió o d'integració.
Hi ha moltes dades, molta informació,
algunes fins i tot poden semblar una mica contradictòries
sobre el pes que tindrà, la representació que tindrà cada caixa,
cada entitat en el futur Consell d'Administració,
de la nova entitat.
El que queda clar és que serà la segona caixa d'estalvis a Catalunya
i la quarta d'Espanya.
Per tant, serà una caixa potent.
Caldrà veure quina nova denominació té, quina nova marca
i si d'alguna manera es manté el nom, la paraula Tarragona o no,
i les altres, en fi, Caixa Manresa i Caixa Catalunya.
I sembla que del futur Consell d'Administració
tindrà, Caixa Tarragona, un 20% de representació,
igual que Caixa Manresa.
Tot i que, segons com es miri,
alguns diuen que Caixa Tarragona arribarà a tenir un pes del 28%.
Per tant, són dades que segurament haurem de perfilar i concretar
en les pròximes hores o en els pròxims dies,
a partir també de les negociacions que facin les tres entitats.
Però, així de priori, avui nosaltres preguntem en general,
i ho preguntarem després als clients de les entitats,
i ho preguntem als nostres oients,
si els sembla bé la fusió d'aquestes tres caixes.
I aquesta és la primera pregunta gènere que els faig.
Joan Andreu, et sembla bé en general aquesta fusió de caixes?
Ni bé ni malament, és una necessitat.
I, per tant, allò que a vegades les persones no canviem
per la racionalitat, els esdeveniments i els fets
ens obliguen a fer-ho si no volem desaparèixer.
Jo penso que a donar la situació econòmica,
no només aquestes tres caixes, sinó evidentment vindran altres caixes
i altres fusions i altres intercanvis que són necessaris fer-los.
Per tant, en principi, crec que s'havia de fer,
s'ha de fer inevitable pel sistema econòmic que tenim muntat.
Una altra cosa serà com ha anat abans i abans de fer-se,
en quines condicions s'ha fet.
I, per clar, abans es barallaven,
vull dir, van sortir tots abraçadets.
Segur que dins d'ahir el Consell hi va haver els estires i arronses partidistes
i després caldrà veure les conseqüències que això suposa.
Deixa'm saludar el Carles Gossalvez, que ja ha arribat.
Hola, bon dia.
Carles, bon dia.
Xavier, et sembla bé la fusió de Caixa-Tarragona amb Caixa Catalunya i Caixa-Manresa?
A veure, segurament era inevitable.
És a dir, tal com estava la situació, era el mal menor.
Ara, hi ha diverses coses d'aquest tema que discrepo del que s'està dient por ahí.
És a dir, por ahí hi ha la idea que les entitats no són grans
o estan condenades a desaparèixer.
Jo crec que això no és cert.
És a dir, una entitat, si és petita i està molt arreglada en un territori
i està molt ben gestionada, té futur
i a la resta d'Espanya veurem entitats petites, molt ben gestionades,
que continuaran independents.
Segon tema.
A mi, això de la fusió, l'altre dia va sortir el president, el Narcís Serra,
dient que creem una nova caixa.
És a dir, a mi m'agradaria que no es parlés més de fusió,
perquè som el país de les metàfores.
És a dir, aquí no fa massa un conseller parlava de captació puntual d'aigua
amb un trasbassament com una catedral del Segre.
o el president del Barça parla d'auditoria i seguretat
amb un procés d'investigació als de la seva junta.
És a dir, parlem clar, és a dir, amb economia,
quan una entitat s'ajunta amb una altra que és sis vegades més gran que ella,
això és una absorció en tota regla.
Hi ha algun cas excepcional que el peix petit es menja el peix gran,
però no és aquest el cas.
Tercera qüestió.
S'hauria d'analitzar, jo crec que és important analitzar,
per què hem arribat en aquesta situació inevitable,
de la qual aparentment tothom sembla que està content ara,
sembla que hem salvat l'entitat,
analitzar per què hem arribat en aquesta situació.
És a dir, jo crec que hem arribat en aquesta situació
perquè l'entitat Caixa Tarragona, la gestió dels últims anys,
ha sigut una gestió desafortunada.
Llavors, l'índex de morositat oficial ha pujat,
el real segur, com a tota la banca espanyola, és molt més elevat,
i per tant estàvem en una situació de feblesa
i no teníem altra alternativa.
Després, si voleu, us puc explicar per què s'ha gestionat malament.
A mi m'agradaria...
Jo m'he quedat sorprès quan he vist les declaracions
dels polítics professionals aquest matí.
És a dir, aquí tothom està bé content,
aquí sortia l'alcalde Ballesteros,
que no l'he sentit en tot el procés.
És a dir, jo crec que en aquest tema de Caixa Tarragona,
l'alcalde es veu que no lidera la ciutat,
perquè era un tema prou important com perquè ell hi participés.
La seu central, els serveis centrals de Caixa Tarragona,
estan a la ciutat de Tarragona,
hi ha tot un tema de capitalitat, Reus, Tarragona,
que està en joc.
I sortia l'alcalde Ballesteros dient que estava contentíssim
perquè havíem salvat el nom.
Home, jo crec que no hem de ser innocents,
el nom no l'hem salvat.
Tampoc és el que em preocupi més, el nom a mi.
A mi m'importava el poder que suposava tindre una entitat bancària.
Senzillament, per no allargar-me,
pregunteu als empresaris i a les institucions de Lleida,
quan va desaparèixer la Caixa d'Ors Provincial de Lleida,
que la va absorbir la Caixa,
el que la van notar va faltar.
la van trobar en falta.
En fi, per ser justos,
s'ha de dir que els representants institucionals
han parlat molt poc o gens,
perquè recordem que el president de la Diputació de Tarragona,
que és l'entitat fundadora,
la institució fundadora de Caixa Tarragona,
no havia parlat,
aquest sí que no havia parlat res,
fins ahir al vespre,
un cop celebrat el Consell d'Administració.
És a dir, que és veritat que els polítics,
alguns polítics han parlat poc o gens.
José Gossano, què et sembla?
Ve la fusió inevitable, regular...
En principi, per contestar una mica
de l'actitud de l'alcalde Ballesteros,
vull dir que l'alcalde Ballesteros
s'ha mantingut respectuosament,
no al marge,
perquè ha estat informat absolutament puntualment
de tota la situació,
però sí que no ha pogut influir
en el seu comentari,
no així com altres grups polítics,
com el de Convergència,
que primer va dir una cosa,
després va dir tot a la contrària,
després va tornar a dir una altra vegada la mateixa,
i ara sortirà aplaudint aquesta fusió,
en la que al principi va dir
que era un robatori,
que era una...
que s'emportava en la caixa
a no sé quin lloc,
que no la robaven,
que fèiem un munt de coses,
va dir cantera de coses,
i ara surt aplaudint aquesta fusió.
Es veu que no va saber
el que volia,
si el que volia era la fusió,
o la fusió,
si era desestabilitzar,
si era continuar
en una idea massa, diguem,
perduda del que volíem fer.
En definitiva,
hem de tenir en compte una cosa,
Caixa Tarragona
i qualsevol altra entitat financera,
són entitats financeres privades,
tenen una aplicació
i una aportació a la societat,
i són caixes,
a través d'una seu,
o d'un sistema d'obra social,
que nosaltres hem d'intentar
lluitar al màxim,
perquè l'obra social
sigui sent forta, diguem,
dintre del que és la nostra
circunscripció,
i en aquest cas la nostra ciutat.
Jo estic representant
els ciutadans de Tarragona,
no estic representant la província.
Per tant, parlo
per la nostra ciutat,
Tarragona, en aquest cas.
A partir d'aquí,
hem d'entendre
que les entitats financeres
són entitats privades,
com deia,
i són entitats
que han d'intentar
tenir una bona gestió,
i en això he estat d'acord,
per intentar mantenir-se.
Quina és la situació del món?
Si no tenim la situació del món recentment,
no és una fusió
d'una petita caixa
amb una caixa més gran,
sinó que són fusions
d'immenses caixes o bancs
a nivell internacional,
el que s'estan vivint.
I nosaltres som diferents.
Estem en una illa
absolutament fora del món,
estem dintre del mateix problema,
i, per tant,
la responsabilitat
de les persones
que estan dirigint
aquesta entitat financera
i altres de Catalunya.
Recordem que tenim
una entitat financera a Catalunya,
que és la Caixa,
que és una entitat catalana,
que té més clients
o té tants clients
com podria tenir la Caixa Tarragona
dintre de la nostra província,
és una entitat financera de Catalunya.
I nosaltres,
dintre d'aquesta fusió,
absorció,
digueu-ho com vulgueu,
serem una entitat,
la segona de tota Catalunya,
que li donarà garanties.
En definitiva,
la persona que té posat
els seus estalvis,
dintre de la Caixa,
que això és el que a nosaltres
realment ens preocupa,
que la persona que té
els seus estalvis
dintre de la Caixa
o de Caixa Tarragona
estigui garantia perfecta
que als seus estalvis
no li passaran absolutament res.
Imagineu que ara tenim
un problema de por
i que la gent,
tota de cop,
s'emporta
als seus estalvis
de Caixa Tarragona.
Això seria impossible,
perquè no tenen els diners
per tornar-se-los.
Per tant,
la garantia
que aquesta entitat
continuarà,
continuarà tenint
una imatge
de la nostra província,
una imatge
de la nostra ciutat,
província en aquest cas,
no tant ciutat,
i que serà
forta
i que serà segura
pels seus
impositors,
pels seus clients
i sobretot
per la gent
de la nostra ciutat
i que tindrà
la seva obra social
encarreglada
a la nostra circunscripció
i la nostra ciutat,
benvingut sigui,
que continuï endavant,
que sigui competitiva
i que pugui garantir
la imposició
de tots els seus clients.
Carles,
tu quina impressió tens?
Jo soc sencer
i he de dir primer
que no tinc
una opinió formada,
perquè he volgut
expressament
viure el tema
des de lluny.
Però, en fi,
ets ciutadà,
tarragonica...
Però jo sí,
soc dels que penso
que probablement
Tarragona
perd una caixa
i la guanya Catalunya.
I que el tema
de l'obra social,
etcètera,
que s'està comentant
aquests dies,
vull veure
d'aquí 10, 15, 20 anys
sabíem
on ha quedat
l'obra social
a Tarragona
i que inverteix
la nova caixa
a l'àrea de Barcelona.
Simplement és això.
És a dir,
tu creus que aquí
perdem clarament
un poder territorial
en favor de Barcelona?
Evidentment,
jo estic convençut.
Una altra cosa
és que l'operació
sigui convenient
o no sigui convenient.
Des del punt de vista
econòmic,
parles ara.
Parlem del banc mercantil
de Tarragona.
On està?
On va quedar?
Aquí tenim una prova,
no?
Aviam,
Barcelona és centralista,
absolutament centralista.
Per tant,
una nova entitat bancària
que tindrà la seu
a Barcelona
i exercirà
la capitalitat
de Barcelona,
doncs,
amb el temps
jo crec
que anirà
raconant
tant a la zona
de Manresa,
si voleu,
com,
òbviament Tarragona.
Aquí, clar,
es barregen les qüestions
estrictament econòmiques
de la gestió de l'entitat,
que aquesta segurament
és més difícil
de valorar,
d'analitzar
per nosaltres mateixos,
i després entra molt
el tema sentimental
d'acord,
de nom,
de representació
del territori
que ara apuntava el Carles.
El Joan Andreu,
per exemple,
fins a quin punt
és això important?
És important
perdre el nom?
Sí,
per mi...
No,
si em permets,
en tot cas,
el meu raonament
no és per qüestions sentimentals.
Això no és sentimentalisme?
No, per mi no,
evidentment,
jo l'anàlisi que faig
és de com evolucionen
les coses,
sobretot quan
nosaltres estem
dependent de Barcelona
perquè històricament
sempre ha passat així
i no tinc per què pensar
que no tornarà a passar.
Digues, Joan,
entreu.
No, no,
i el sentimentalisme
vull dir,
a veure,
és una...
Bueno,
jo parlava de sentiments,
potser no és una qüestió sentimental,
però és aquesta referència
al nom,
al territori...
Això és a dir,
el que aquí jo penso
que en el procés
i els partits
hi havien de posar d'acord,
vull dir,
era amb les condicions,
donat la importància
i el pes específic
que té diputació
o partits polítics,
etcètera,
amb les caixes,
que crec que el que havia de fer,
vull dir,
em sembla que algun partit,
o és que ara,
l'Ajuntament havia proposat
aquesta possibilitat
de dir,
escolta,
fem unes propostes
i portem-les consensuades
a la reunió,
al Consell,
a la fusió,
al pacte,
el que sigui,
per poder dir,
escolta,
a Tarragó no ens interessa
no perdre això, això, això, això,
o mantenir aquestes coses.
No tant com a sentimentalisme,
que potser sí,
que hi ha gent,
hi ha gent que potser,
doncs,
evidentment,
que també té un pes important
per ells,
potser això,
sinó les inversions,
vull dir,
a veure,
aquí estem parlant
d'on s'invertiran
els 81.000 milions,
els que siguin,
no?,
vull dir,
els que hi hagi,
vull dir,
on s'invertiran,
de qui més s'invertiran
i, sobretot,
quina part tindrà el territori
on estem nosaltres
en totes aquestes inversions
i totes aquestes repercussions
que tingui aquesta fusió.
De totes maneres,
parlant del Consell,
recordem que ahir la Diputació,
després del Consell d'Administració,
van aparèixer tots els grups polítics
que tenen representació
i que és una votació per unanimitat.
Sí,
però es havien barallat,
es havien discutit,
inclús algun partit dintre mateix
ells ja no estaven d'acord,
en el mateix Consell ahir,
doncs,
hi va haver els seus tires i afluixes
perquè no hi havia un acord,
uns potser per això,
perquè cada un tirava una mica
cap al seu riu
i, clar,
donava, evidentment,
una sensació que jo no sé ara,
que et deia una mica amb ell,
jo no sé com quedarà ara,
realment,
aquesta posició
que s'havia fet de força
per dir,
escolta,
tots anem cap aquí
i fem un plantejament unitari,
a dir,
doncs,
mira,
va,
s'ha pactat,
s'ha pactat,
aquests 12 són números que què?
Fins on estarà el 12,
el 20,
el 28 o el 14?
O quin any hi haurà més o hi haurà més?
Això és molt difícil,
i com que ja no en parlarem gaire més,
d'aquí a quatre dies ja no en parlarem,
doncs, bé,
llavors,
els tants percents n'hi ha com aniran
i sí que podrem veure i comprovar
amb l'obra social
què s'ha invertit fins ara
i què s'ha invertit.
Llavors,
sí que podem dir,
escolta,
hem passat de 7.000 milions
hem passat a 2.000 milions.
Llavors,
sí que podem...
Clar,
que també podem dir,
escolta,
també estem invertint en el territori,
no caixes,
sinó que també invertirà
la part de la Caixa Catalunya
o la...
Clar,
és que...
com quedarà?
Vull dir,
no sé,
són molts detalls
que en aquests moments
desconeixem.
I s'ho poden fer com vulguin,
i tot pot quedar molt bonic,
però s'ho faran com voldran.
recordem que el procés
encara ha de durar uns quants mesos
i, per tant,
en fi,
la nova entitat
no sortirà fins al primer semestre
de l'any vinent.
Javier,
sentimentalisme,
no sentimentalisme,
pèrdua de capitalitat,
es perd el nom o no?
D'entrada,
li volia aclarir al senyor Cosano
que dic que és una entitat privada,
les caixes no són entitats privades,
per tant,
això,
jo si fos una entitat privada
no hi ficaria el nas,
vull dir,
cadascú té dret a fer el que vulgui,
no?
Segona qüestió,
clar,
això no ho analitzem
com un ciutadà d'Espanya
o com un ciutadà de Catalunya,
això ho estem analitzant
a Tarragona,
capital,
com a ciutadans de Tarragona,
per tant,
jo crec que és un dia trist
pels ciutadans de Tarragona.
Estic d'acord
que no hi havia altra alternativa
que la fusió,
perquè els mals venen
de dos o tres anys enrere
en quant a la gestió.
Per altra banda,
aquesta fusió,
si no,
aquesta fusió
s'havia intentat,
és a dir,
Caixa Catalunya ja s'oposava
a la creació de Caixa Tarragona
al seu moment
i aquesta fusió de Caixa,
aquesta absorció
de Caixa Catalunya
al final m'ho crec jo
el de la fusió,
aquesta absorció
de Caixa Catalunya
en Caixa Tarragona
fa anys que s'intentava.
Què hi ha detrás
d'aquesta fusió?
Per què es produeix ara?
Doncs miri,
hi ha diverses coses curioses
en aquesta fusió a analitzar.
Primer,
Caixa Girona
que estava inicialment
en aquesta fusió
desapareix.
Desapareix
i se'n va
en la unió aquella
de Caixes Catalanes.
Suposo que per evitar això,
per evitar el desequilibri aquest
entre una entitat
molt gran
i una més petita.
Segona qüestió.
que normalment
quan una entitat
té problemes
de morositat
el que fa és ajuntar-se
amb una entitat més gran
perquè la saneixi i tal.
Aquí ens ajuntem
amb una entitat
que oficialment
té més problemes
de morositat
que Caixa Tarragona.
Què hi ha darrere
d'aquesta fusió?
Doncs miri,
els hi explicaré ben clar.
Darrere d'aquesta fusió
hi ha la vinculació
del Banc d'Espanya
amb el FROP.
És a dir,
els diners del FROP,
els 1.500 milions d'euros
que suposo
que s'haurà negociat,
el Banc d'Espanya
per donar aquests diners
exigeix una fusió.
I què es faran aquests diners?
Que s'han de tornar.
Això no deixa ser un prèstec.
Doncs d'entrada
en aquests diners
es tancaran,
s'està parlant
de 200 oficines,
s'enviarà
1.000 treballadors,
sembla que són,
suposo que s'han
prejubilacions,
és a dir,
jo felicito
tots els treballadors
de Caixa Tarragona
que tenen 55 anys o més
perquè tindran
una jubilació d'ourada
i en molt bones condicions.
Segurament
pels treballadors
de Caixa Tarragona
no és una mala opció
perquè,
bé,
els treballadors
de Caixa Tarragona
tenen representants
del Consell d'Administració
i, per tant,
eren conscients
de la situació.
Inclús
pels impositors,
jo crec que la situació
és més bona avui
que hi,
perquè d'entrada
la fusió
d'aquestes entitats
suposa aportar
1.500 milions d'euros.
Això reforça les entitats,
tot i que després
s'hauran de tornar
a la reforça.
Per tant,
els clients
i els treballadors
segons
vostès sortirien
beneficiats.
El que està clar
és que,
com ha dit
el company abans,
el que va passar
amb el banc mercantil
de Tarragona
passarà,
el nom de Tarragona
es perdrà,
per tant,
l'alcalde no pot anar
dient que han salvat
el nom
i a mi
jo trobo a faltar
l'anàlisi
de per què s'ha arribat
en aquesta situació.
Jo crec que aquí
algú té responsabilitats
en la gestió
i se li hauria de demanar
responsabilitats a algú
i així com a Caixa Catalunya
hi ha hagut un canvi
a la cúpula directiva,
jo aquí a Caixa de Tarragona
veig que no hi ha hagut
cap canvi a la cúpula directiva
i qui ha gestionat
la fusió
és la mateixa cúpula
que ha fet
una mala gestió
que ha portat
en aquesta situació
de feblesa.
A veure,
més opinions ja
per anar acabant el tema.
Sí, he de reconèixer
que en el tema
de les propietats
de les entitats financeres
sobretot de les Caixes
potser encara tinc
alguna i alguna
en saber si són
entitats privades
o entitats
jo crec que
no són públiques
en principi.
A veure,
jo el que tinc clar
és que
el fons de garantia
no està posat
pel senyor o senyora
que posa
els 1.500 euros
en la seva compte corrent.
El fons de garantia
potser estarà posat
per alguna altra entitat
o per un altre grup
d'empresaris
o per un altre tipus
de persones
per poder, diguem,
donar una certa garantia
una certa seguretat
a aquestes entitats
financeres.
Vull dir que
el que realment
a nosaltres
ens interessa
moltíssim,
primer que tot,
primer que tot
és que aquella persona,
aquella família
que té 1.500,
2.000,
3.000 euros
posats en una
en caixa a Tarragona
estigui tranquil·la
perquè els seus diners
estaran ahí
sempre fins a que
se l'emportin ell
estaran ahí
els seus diners
i que una altra cosa
important
i que l'obra social
bueno,
doncs
no
m'invi,
no s'emportin
part de l'obra social
o sigui,
continuïn invertint
la mateixa quantitat
d'obra social
i si és possible més
perquè s'ha d'incrementar
perquè segurament
es necessita incrementar
i si la part de caixa a Tarragona
no és suficient
perquè caixa a Tarragona
dintre de la nova entitat
tindrà una part
relativament petita
comparada amb el tot
bueno,
doncs que caixa a Catalunya
o caixa a Manresa
o la que sigui
se deixi part de la seva
igual que caixa a Tarragona
potser aportarà esforços
perquè l'obra social
de caixa a Manresa
també tiri endavant
igual la resta
diguem
d'entitats que formen part
d'aquest conjunt
ha d'aportar esforços
perquè l'obra social
de caixa a Tarragona
tiri endavant
a la zona que és
diguem originària
caixa a Tarragona
per tant
jo crec que s'ha fet
allò que se tenia que fer
no sé si s'ha fet
en totes les millors condicions
perquè no hi ha estat
dintre de les negociacions
és més
m'atreviria a dir
que cap de les quatre persones
que hi som aquí
en aquesta taula
sabent si s'ha fet
de les millors
o de les pitjors maneres
perquè no hi estan
dintre de la negociació
per tant
podem tenir una opinió
però el resultat
és el que més
es pot veure
i encara no està fet
el resultat
s'ha fet una part
important del resultat
però com el coordinador
del programa
el director del programa
ha dit
fins al segon semestre
de l'any que ve
no entra en vigor
vull dir que
n'hi ha tot un seguit
encara de negociacions
que no estan tancades
i que hem d'intentar
fer força
perquè aquestes negociacions
beneficien al màxim
a les persones
que són realment
el que importa
o sigui
no a les persones
que estan
en partits polítics
que d'alguna manera
volen tenir
millor o pitjor situació
dintre del consell d'administració
vull dir que
a les persones
que tenen imposició
que són els més importants
Carles
vols afegir alguna cosa?
Bueno
només una anècdota
parlaven de sentimentalisme
home
doncs
deixeu-me que digui
que qui va crear
Caixa Tarragona
va ser el meu oncle
Joan Noguera
i per tant
des d'aquest punt de vista
doncs sí que sentimentalment
sento alguna cosa
veus com si que hi ha
relacions amb el sentiment
i a més jo crec que
en fi
s'ha d'entendre
i segurament
ho comprovarem avui
demanant la gent
l'opinió
a moltes persones
segurament perdre
el nom
o una part del nom
en fi
la nova entitat
en fi
jo considero que
com a mínim
són qüestions sentimentals
que van més enllà
de si la gestió econòmica
s'ha fet de manera correcta
o no
també és evident
que Caixa Catalunya
no estava en bona situació
i també
per les informacions
que tenim
sembla que la gestió
de Caixa Manresa
en els últims anys
havia estat prou bona
segurament
la millor
de les tres entitats
que es fusionen
en fi
d'aquest procés
seguirem parlant molt
en els propers mesos
segur
perquè hi haurà
moltes més negociacions
permeti'm
reservar també
la segona i última part
de la tertúlia
per comentar
una altra qüestió
destacada
de la jornada
ahir el plenari
aprovava ja finalment
la cessió
a la Generalitat
d'aquests terrenys
previstos
per a la construcció
d'un institut
a la zona
de Tarragona 2
aquí hi ha molta polèmica
el govern actual
ha tirat endavant
aquesta proposta
en contra
els partits
de l'oposició
també un grup
de veïns
de Tarragona 2
Carles
com a periodista
no sé si ha seguit
gaire aquest tema
el diari de Tarragona
què et sembla
és adequat
a aquells terrenys
per fer-hi un institut
o penses
com els veïns
avui ja estem parlant
quasi de la meva infantesa
perquè jo vaig deixar al costat
Carai
doncs això no ho sabia
no estava previst
Carles
que avui parléssim
d'aquestes qüestions
quan et vam convidar
a la tertulia
evidentment
jo he parlat
jo he parlat
amb persones
que viuen a la zona
ells han fet estudis
tenen
els preocupa molt
la mobilitat
ahir
al plenari
el regidor
Seneuges
doncs
va dir que
que no seria
cap problema
no
perquè
la gent que
els estudiants
que han d'anar allà
doncs normalment
o van en moto
no acostumen a anar
ni a anar
en autobús
escolar
no ho sé
home
jo d'entrada veig
que l'espai
és una mica
apretadet
una mica
apretadet
ara
clar
és que a Tarragona
al final
tot és apretadet
si vols estar
més o menys
al centre
de la ciutat
en fi
la qüestió
és que
la proposta
surti d'endavant
i ja està feta
a partir d'aquí
esperar
que es prenguin
les mesures
adequades
perquè no hi hagi
cap caos
circulatori
i perquè se generin
les menys molestes
possibles
als veïns
de la zona
Joan Andreu
i tu que estàs
en el món
de l'ensenyament
què et sembla?
jo diré
el que no pensen
els polítics
evidentment
almenys
els que defensen
la pública
en companyia
jo penso
que el que s'ha de fer
és una racionalització
abans de crear
un institut
que val
un ronyó
econòmicament
i a part dels terrenys
que tenen el seu valor
jo penso que
el primer que s'ha de fer
és dir
nosaltres aquí
tenim tots uns centres
a Tarragona
i que per tant
la tant
que carejada
i no ho sé
i a vegades
publicada
i discutida
cercar
que tenim un grapat
de centres
públics
concertats
a la ciutat
intentem
i això seria
per mi
una manera
de racionalitzar
els diners públics
és que hi ha un munt
de centres
en aquest cas
d'ESO i batxillerat
concertats
i públics
que es podrien
d'alguna manera
posar d'acord
i potser
alguns centres
no caldria
que es feixin
i per tant
tindrien
tots els centres
plens
ben dotats
és a dir
creus que no caldria
fer aquest institut
i que els altres instituts
podrien absorbir
la demanda d'alumnes
jo penso que en aquest moment
no només aquí
aquí hi ha molts altres llocs
perquè clar
ara tenim una falera
en crear instituts
i col·legis
però també pensem
d'aquí quatre dies
l'album
que hi ha hagut
anirà a mi en van
i per tant
llavors trobarem
que
sobraran instituts
a molts llocs
s'hauran de fer
una reconversió
el que convingui
però jo penso
que
són moments aquests
el que s'ha de fer
és racionalitzar
els mitjans que tenim
i per tant
de secundària
hi ha centres
en què
concertats
que es podrien pactar
i que es podrien realment
arreglar i solucionar
el fet de no haver de fer
tants instituts
com estem fent
Javier
el company està defensant
el seu lloc de treball
del futur
jo vull pensar
vull pensar
que l'administració
ha fet els números
de si fa falta
un institut
o no fa falta
un institut
de fet
la creació
de l'institut
aquest
que li diuen
Tarragona
Dos
Tarragona Dos
home
no deixa ser sorprenent
és a dir
aquest institut
el creen ara ja
a les antigues instal·lacions
de la facultat de lletres
que allò en teoria
tenien les seves mancances
i per tant
s'haurà de fer
una inversió important
el creen en moltes presses
el generen en moltes presses
jo crec que es podien haver esperat
que estés l'institut nou acabat
i el creen a partir
d'alumnat
del Martí Franqués
i del Vidal i Barraquer
en principi
pel que jo sé
cabien els dos instituts
aquest alumnat
i a més
si tu analitzes
les línies
que van a aquest nou institut
jo crec que
serà un institut
amb un toc elitista
des del meu punt de vista
analitzant
el lloc de procedència
els col·legis
d'on ve la gent
que alimentarà aquest institut
però bé
aquesta és una qüestió
que ara no està en discussió
la qüestió que està en discussió
és el tema
l'ubicació
l'ubicació
l'ubicació
a veure jo treballo
amb un institut
amb una ubicació
semblant
i jo he arribat
a la conclusió
que he de marxar
abans de casa
perquè la gent
avui en dia
acompanya el seu fill
i desgraciadament
l'incivisme
desgraciadament
la gent no té en compte
els altres
i llavors fa
el típic
la paradeta
davant de la porta
de l'institut
amb una cua
de cotxes
darrere que entren
la paradeta
que pot ser ràpida
o a vegades
llavors es bloqueja
cada matí es bloqueja
aquell carrer
és en una altra ciutat
no és a Terraona
és a Reus
aquell carrer
està bloquejat
a les vuit i mitja
al matí
al migdia
i a les tardes
és a dir
quatre moments del dia
que és quan surten
els col·legis
i suposo que és qüestió
d'anar un dia
a veure com està
quan recullen els nens
del col·legi primari
del PACS
i veure que ja hi ha un cert
la cosa ja va carregada
carregadeta com deia
apretadeta
que li ha sortit
una expressió
en fi
que m'ha recordat
un entrenador de futbol
José
la ubicació
aquesta tan polèmica
l'equip de govern
considera
que
que és que no hi ha més remei
que és la ideal
no
quan en una ciutat
en un país
en aquest cas
en una ciutat
es comença a parlar
d'aquestes coses
que si la ubicació
d'un institut
és la idònia
o no és la idònia
no perquè sigui
una ubicació
que estigui fora de la ciutat
o en un puesto
que hagués de passar
la gent caminant
per llocs molt perillosos
sinó perquè estigui en una zona
en la que la gent no vol
que tinguin més persones
perquè estigui en una zona
en la que realment
sí volen ser elitistes
alguns
i segurament això
que dic
no li agradarà
a algunes persones
de Tarragona 2
encara que altres
estan convençudes
que si nosaltres
hem pogut fer
en dos anys
desbloquejar
el tema de l'escola
d'idiomes
o preparar
i desbloquejar
i ficar dintre
del que és
el plan
d'infraestructures
de Catalunya
de l'esnova
façana marítima
o fer
quantitat de coses
com
assumir el parc
que això és un problema
pràcticament endèmic
i tantes
i més coses
perquè tampoc vull
diguem
aportar
quantitat d'informació
que pugui
d'alguna manera
despistar
a l'oïdor
si hem pogut fer això
també podem fer
allò que va dir
el rayó
d'ensenyament ahir
que és una cosa
tan fàcil
tan fàcil
com fer una connexió
directa
per damunt
de la 340
de la circunvalació
per donar-li
perquè això ja estava previst
la connexió
per damunt
de la circunvalació
ja estava prevista
fa un munt de temps
quan
un munt de temps
quan governaven
els socialistes
en l'altra etapa
el govern de l'estat
ja estava prevista
una connexió
de Sant Pere i Sant Paó
de Sesselades
en aquest cas
pel damunt
de la 340
i també
millorar molt
les dues connexions
les dues sortides
que n'hi ha
de la zona
de Tarragona 2
si això es fa
i la gent
agafa una mica
l'autobús
i no la moto
com deia
el rayó
d'ensenyament
doncs
no n'hi ha cap problema
de mobilitat
en aquesta zona
i podem tenir
un institut
i no
li ha de perjudicar
a les persones
que viuen
en aquesta zona
per tant
Tarragona
ha d'intentar
tenir centres
de formació
allà on cal
allà on fan falta
allà on
la gent
es desplaça
el mínim possible
no
com
alguns grups
com el grup
de Convergència
deia ahir
que aquest institut
podia ser posat
allà
en Casa Blanca
en Casa Blanca
queda una mica
llum
de la zona
on teòricament
se li vol donar
el servei
jo crec
que s'ha de fer
en benefici
de tots
i ho farem
en fi
doncs
són dues qüestions
que s'aprovaven ahir
no tenen res a veure
una era al plenari municipal
i l'altra era
en el Consell d'Administració
de Caixa Tarragona
dues qüestions
que centren l'actualitat
i que avui hem repassat
hem comentat
en el temps de la tertúlia
per cert
que seran temes
que abordarem després
en la propera hora
del matí de Tarragona Ràdio
senyor s'acaba la tertúlia
gràcies per haver vingut
avui hem fet un show
hem parlat d'economia
i d'ensenyament
no gaire estona
però era el que teníem
Joan Andreu Torres
Carles Gossalvez
Xavier Franquet
José Cosano
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia