Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la tertúlia d'aquest matí de divendres,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
una tertúlia que avui compartim amb tres convidats
a perfils ben diferents, un polític, una periodista
i una periodista que a més és professora de la universitat.
Els saludem tots tres.
Avui ens acompanya Sergi de los Rios,
portaveu del grup municipal d'Esquerra
i tinent d'alcalde de l'Ajuntament.
Sergi, bon dia.
També ens acompanya Nani Rodríguez,
professora de la Universitat Rovira i Vergili,
professora de comunicació.
Nani, bon dia.
I també tenim una periodista,
l'acompanya directora del diari El Punt de Tarragona,
Mercè Ribé.
Mercè, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem alguns aspectes de l'actualitat
que ens deixa aquest divendres.
En bona part, una actualitat marcada per unes declaracions
que poden portar a una certa polèmica
que feia ahir l'alcalde Ballesteros
en aquest programa, en la línia directa.
Ja saben els nostres oients
que un cop al mes l'alcalde contesta les preguntes dels oients,
dels ciutadans, preguntes formulades a través del telèfon
i del correu electrònic.
Unes de les preguntes, algunes de les preguntes
van anar encaminades al tema de l'estació de trens de la ciutat
i a la pèrdua de trens de llarg recorregut.
I davant de les preguntes dels oients,
l'alcalde va amenaçar a tancar l'estació de trens
si la DIF, que és aquest organisme estatal
que s'encarrega de les instal·lacions a les estacions
arreu de l'estat espanyol,
si la DIF no es compromete a impulsar una millora urgent
de les instal·lacions.
Tot això perquè l'alcalde ja havia signat una carta
fa un mes, un mes i mig aproximadament,
reclamant aquest pla de xoc de millores urgents
de les instal·lacions ferroviàries.
Sobretot és un problema d'accessibilitat,
de barreres arquitectòniques.
No hi ha escales mecàniques per accedir a les andanes
i l'estat de l'estació en general és bastant deficient.
En fi, una amenaça verbal,
la de l'alcalde expressada a aquests micròfons,
que no sé com la valoren els nostres contartolis.
Jo diria més aviat com un desig o una manera de parlar,
perquè ara ho comentàvem,
que dubtosament un ajuntament té potestat
com per tancar una infraestructura
que no li pertoca com a administració,
de la qual no té la gestió.
Jo m'imagino que l'alcalde deu tenir ganes
de poder fer alguna cosa,
d'agafar DIF i escanyar-lo per algun cantó,
però no crec que sigui la manera més correcta d'expressar-se.
I també penso que el seu malestar
potser no és la millor manera,
no és el millor lloc o el millor àgora
on expressar-se aquí dient
és que la tancaré.
És una mica populista i sense massa sentit, la veritat.
Mercè.
Bàsicament, el mateix que comenta la Nani,
és més, si un ajuntament tingués la potestat
de decidir si s'obre o si es tanca una estació,
no estaríem publicant o no estaríem tenint titulars
com el de fa uns dies
que s'amenaça amb tancar estacions de l'Aldea,
de Sant Vicenç de Caldees
i molts municipis petits que s'han quedat
sense pràcticament servei d'estació.
Si fos competència d'un ajuntament,
les coses anirien d'una manera diferent.
No és que sigui el cas de Tarragona,
però com que ja sabeu que a mi m'agrada criticar per naturalesa,
que ja està molt bé que l'alcalde de Tarragona
es queixi i reclami millores a DIF
perquè l'estació estigui com estigui.
Però moltes vegades tenim aquesta tendència
de reclamar millores en allò que no és competència nostra
i hi ha molts municipis i algun municipi veí
que no sé com tenen les estacions de tren
però sí que sé com tenen les estacions d'autobusos
i que de vegades és molt bonic amenaçar
amb tancaré, tancaré, si aquí no m'inverteixen
i ja et dic que no estic parlant en el cas concret
de l'estació d'autobusos de Tarragona
que últimament ha millorat bastant
però hi ha ciutats veïnes que tenen estacions d'autobusos
que deixen bastant que desitjar
i en aquest cas sí que són moltes vegades competència municipal.
Sergi.
Sí, jo estic molt d'acord amb el que s'ha dit fins ara.
Jo crec que ahir les declaracions de l'alcalde
en certa manera el que venien a expressar
era un neguit
i per tant un estat allò de dir
ja n'hi ha prou
perquè realment aquesta estació
si no recordo malament
és l'estació de Ferrocarrils de Catalunya
crec que és la segona o la tercera
la segona en nombre d'usuaris
després de l'alcalde de Sants
després de l'alcalde de Sants
i en canvi no compta
amb el que podrien ser uns serveis normals
que són uns ascensors
que poguessin baixar per poder canviar d'andana
has de baixar aquelles escales
i després has de tornar a pujar
i quan vas carregat de maletes
i després també depèn
en aquest sentit
la mobilitat de la persona
és a dir, gent gran amb maletes
i a sobre pujar i baixar
allò ja és tercer mundista
i jo crec que es refereix a això
evidentment és una infraestructura
que depèn de la DIF
i per tant no depèn de l'Ajuntament
però l'Ajuntament tampoc pot quedar al marge
dels problemes que hi ha en la seva ciutat
jo crec que és en aquest sentit
però moltes vegades
com a Ajuntament estàs venut
estàs venut perquè aquella cosa
que afecta la gent de la teva ciutat
i que està al teu terme municipal
però que depèn d'una altra administració
només tens una via
que és la de la pressió
cap a l'altra administració
perquè pugui complir
sigui una estació d'autobusos
que depèn de la Generalitat
o sigui en aquest cas
una estació de trens
que depèn de DIF
i per tant de l'Estat
però jo crec que en aquest tema
jo crec que ha arribat
ha arribat un límit
és com el mateix
de la supressió del pas a nivell
de la plaça dels carros
s'han suprimit
multitud de passos a nivell
aquest que està al mig
del cas corbà
de la nostra ciutat
això també depèn de DIF
també depèn de DIF
la supressió de passos a nivell
també
i per tant
en aquest sentit
jo crec que
que bé
serveixi com a mesura de pressió
però
no pels d'aquí
sinó pels de Madrid
i potser això
ja veurem
i creuen que servirà de pressió
clar perquè
de les paraules de l'alcalde
arriben això
un mes i mig després
crec d'una carta
que va enviar DIF
demanant això
com que ell no ha rebut resposta
com que l'Ajuntament
no ha rep resposta
segurament utilitza
aquestes declaracions
per pressionar Madrid
però creuen que
ens en sortirem?
A veure
per què no?
Avui estic optimista
i soc capaç
de creure en qualsevol cosa
però
jo crec que és una petaleta
una petaleta
que potser
no és tant
perquè la gent sàpiga
també
perquè la gent sàpiga
Però aquestes petaletes
serveixen d'alguna cosa?
I haurien de servir
que és on anava
haurien de servir
perquè la gent
que representa
aquesta societat
i que té
la potestat
de portar
la reivindicació
allà on toca
que en aquest cas
serien els diputats
recollissin aquest malestar
i ells sí que poden
fer alguna cosa allà
A veure
tampoc diria jo
que si els diputats
de Tarragona
al Parlament de Madrid
fan una sentada
o fan una
un acte reivindicatiu
d'aquest estil
s'arreglin les coses
m'imagino que
quan no són arreglades
perquè és bastant
més complicat
del que sembla
però sí crec
que les persones
que tenen
la tasca
i que per això cobren
de portar
les reivindicacions
d'una zona determinada
al Parlament de Madrid
que és on les han de portar
doncs sí
aquells sí que
haurien de pressionar
i en aquest sentit
penso que haurien
de parar l'orella
quan l'alcalde
fa aquest tipus de declaracions
A més ara és un bon moment
perquè precisament
tota la negociació
dels pressupostos generals
de l'Estat
si més no
que hi hagués una partida
per redactar
ja el projecte
d'ascensors
i d'escales mecàniques
a l'estació de Tarragona
o si més no
doncs de millorar
la mobilitat
seria allò
que primer comencem
pel projecte
i un cop tinguem
el projecte
ja es farà l'obra
però és que
no hi ha ni projecte
en aquest aspecte
i recordem que tot això
parlem
quan l'estació
de mica en mica
va perdent trens
sobretot els haia recorregut
aquest és aquell debat
que també ha sortit
amb moltes tertúlies
sobre aquests trens
que cada cop
estan anant més
cap a la línia
d'alta velocitat
i per tant
l'estació de Tarragona
clar, reivindica
ara millores
quan resulta que
cada cop
sembla que hi ha
menys usuaris
no Mercè?
A mi el que m'ha sorprès
és la dada
que la desconeixia
aquesta dada
que ha portat el Sergi
que era l'estació
la segona estació
de Catalunya
que tenia més nombres
d'usuaris
jo sincerament
me pensava
que qualsevol
de les de Barcelona
equiparava
llavors
això sí que
posa encara més
en evidència
la necessitat
d'uns serveis bàsics
com aquests que comentàvem
bàsicament és això
d'ascensors
amb el perill també
que comporta
que moltes vegades
la gent arriba tard
pel motiu que sigui
arriba tard a l'estació
i dius
jo ara he de passar per baix
tires pel dret
i amb els riscos
que això suposa
que és una dada
que et dic ara
i estava reflexionant
a partir d'aquí
és evident
que el representant
d'una ciutat
i en aquest cas
un alcalde
la seva feina
és reivindicar
l'estament
que sigui
millores per la seva ciutat
que se l'escoltarà
o que no se'l deixarà d'escoltar
no ho sé
però ja et dic
insisteixo
la dada aquesta
m'ha fet reflexionar
de dir
realment sí que és greu
que la segona estació
amb més usuaris
de Catalunya
l'imàquina serveix
tan bàsics com aquest
ni unes escales mecàniques
no, no, és que ja et dic
jo no
mira
jo diria que ni el nom
a veure
ni el nom
fa una setmana
vaig agafar un tren
de Girona a Tarragona
que feia
bueno, em sembla que no l'havia agafat mai
i era un tren
que anava
de Perpinyà a Cartagena
el recorregut
em va resultar curiós
de Perpinyà a Cartagena
de Perpinyà a Cartagena
que sona raro
bueno
i vaig pujar a Girona
i a l'arribat a Tarragona
i a més
en el tren comentaven
que
no sé qui
Dimonis parlava de què
però deien
que a l'arribat a Tarragona
sí, perquè passes moltes estacions
d'aquelles que no et dona temps
ni a veure
per on passes
a més és una línia
al tros de Girona a Barcelona
i em sembla que no l'havia fet mai
en tren
i intentes averiguar
per on Dimonis estàs
i passes tan ràpid
que ni ho veus
i un deia
fixeu-se a Tarragona
que no posa on som
i quan vaig arribar a Tarragona
m'hi vaig fixar
a veure
quan entres
al començament de les andanes
quan encara no hi ha ni andanes
hi ha uns lletrarets blancs
que posa Tarragona
però quan arribes a l'estació
i baixes del tren
i t'enfrontes a la porta
per entrar cap a dins
no hi ha res
vull dir que
hem de
hem de
hem de conèixer
el lloc on estàs
perquè no
perquè no ho posa
clar, recordem que a més
l'estació és un punt d'arribada
per moltes persones
que potser per primera vegada
venen a Tarragona
i la primera imatge
que s'emporten
és sortir del tren
baixar del tren
i haver de fer escales
amunt i avall
carregat amb maletes
la imatge
no és precisament
la millor d'una ciutat
i sense ànimos
de tocar les nassos
voleu dir
que l'estació de França
perdona
de Passeig de Gràcia
no té més
i per això
vaig dir
segona o tercera
però això va sortir
farà un parell d'anys
jo diria que és la segona
jo faria un parell d'anys
van sortir dades de Renfe
i ara recordava
no recordava exactament
si hi ha la segona o la tercera
posem que és la tercera
jo crec que
això no té més importància
que dir-se segona o tercera
és molt important
això van ser unes dades
que van sortir
un o dos anys
són dades oficials
de Renfe
en fi
veurem si aquestes declaracions
allò una mica
explosives
podríem dir
de l'alcalde
jo com posant
un cop de puny
a la taula
sobre aquest tema
a veure si donen resultat
i es pot solucionar
aquesta qüestió
ahir l'alcalde
com que participava
en aquesta línia directa
va rebre trucades
i preguntes
i queixes
de tota mena
també li van preguntar
pel banc d'Espanya
i en resposta
a aquest oient
que li preguntava
per això
va dir que
proposarien
intentarien portar
el fons d'inversió local
de l'any que ve
és a dir
ja saben que aquest any
hi ha hagut
aquest fons estatal
d'inversió local
que el govern zapatero
està preparant
un nou fons d'inversió local
pel 2010
d'unes altres característiques
sembla
i d'unes altres quantitats
però anunciava
que l'Ajuntament
intentarà portar
aquest fons
perquè ho pagui
amb diners de l'Estat
la reconversió
de la planta baixa
del banc d'Espanya
en aquest punt
d'informació turística
que és el que vol
l'equip de govern
Sergi
suposo que seria
una bona injecció de diners
és a dir
que ho poguessin pagar
amb els fons de l'Estat
sí
perquè aquí
el que s'han de pagar
són dues coses
la primera és
l'obra civil
d'adaptar
a l'edifici
del banc d'Espanya
per poder
fer aquest
gran centre
d'atenció turística
bàsicament
estaríem parlant
de la planta
a nivell de carrer
estem parlant
si no recordo malament
d'uns 600 metres quadrats
en els quals
doncs
hi hauria un petit
centre d'interpretació
una sala
doncs
per
per venda
de souvenirs
artesania
etcètera
i després
el que és més
l'atenció turística
amb uns punts
de connexió internet
etcètera
per tant
estaríem parlant
d'una oficina
de nova generació
i abandonant
una mica
el concepte
d'oficina
de turisme
clàssic
que és aquella
que reparteix
díptics
i poca cosa més
per tant
aniríem
cap aquí
s'han de fer dues coses
on ha d'haver-hi tres
primer
que l'Estat ho cedeixi
perquè encara no ho ha cedit
jo per això
jo aquests dies
quan me pregunten
per aquest aspecte
primer ho ha de cedir l'Estat
o si més no
hem d'arribar
amb aquest conveni
entre l'Estat
i l'Ajuntament
però algun dia
ho aconseguirem
no?
sí
havia de ser el mes de març
i estem a l'octubre
i espero doncs
que sigui en breu
hauríeu de posar
una pancarta molt gran
perdona
que posi
l'Ajuntament de Tarragona
vol aprofitar això
vol fer això
una maqueteta
l'Estat no ho cedeix
i tampoc ho vol
perquè no
hauríem de fer
molt una de pancartes
i després
l'altra qüestió
és l'adequació
és a dir
la part important
de diners
és per
l'obra física
a més a més
el Banc d'Espanya
evidentment
és un edifici catalogat
però és un edifici
complicat
a l'hora de fer-lo servir
per altres
qüestions
i per això
per exemple
el de l'oficina
a la part baixa
és una gran solució
amb aquell gran pati
que hi havia
a la part baixa
i després
el que és l'adequació
i per tant
el que serien
els mostradors
la tecnologia
d'aquest centre
d'interpretació
etcètera
és el que ens pagaria
el pla de competitivitat
turístic
de la terra
corromana
per tant
si l'obra civil
ja tenim els fons
d'inversió local
i per l'adequació
ja tenim el pla
de competitivitat
necessiteu
el paperet
el paperet
és l'edifici
és a dir
en aquest cas
tenim projecte
tenim diners
però encara no tenim
l'edifici
l'anení deia
allò de la pancarta
per això és que em sembla
que l'edifici
encara hi ha
el cartell
del govern de l'Estat
amb
el Sergi
diu que sí
amb aquell projecte
de reconvertir
el Banc d'Espanya
en oficines
que recordeu
que d'això
deu venir
de fa dos o tres anys
com ho veieu això?
jo a pancarta
pancarta
allà
pancarta
a l'estació
a veure
a veure
saps allò que sempre diem
de la conselleria
de los casos perdidos
doncs
com a mínim
que quan algú passi
els temes pendents
el mercat
també li toca
de pròpia a mi també
posar un lletrero
que digui
el mercat està així
encara estem comptant
si tenim calerons o no
o encara hi ha un arquitecte
que pren mides
i la gent que passi
que sàpiga en quin estat
està allò
perquè si no
et dona una sensació
a veure
sempre ho diem
a tot arreu falla
sempre la comunicació
és una d'aquelles coses
que sí
Mercè que sempre falla
a tot arreu
diuen
és que aquí falla la comunicació
un matrimoni
entre els fills
les empreses
els governs
els partits
sempre falla la comunicació
doncs això és una solució
ben senzilleta
una pancarta
que t'inspiri
i que t'expliqui
on està el procés
quin problema hi ha
la xar 3
què passa amb la xar 3
no tenim diners
doncs cada vegada
que passes per allà
com els famosos fons
dels que estem parlant
del cos dels cartells
sí senyora
ja s'han gastat
de calés
per fer cartells
i per anunciar
què està fent a cada lloc
però el cos d'aquests cartells
també és per criticar
però vagin a Belles Arts
i els de Belles Arts
els hi faran un cartell
i més en l'art
digue's
no
que tornant
al tema banc d'Espanya
tant de bo
tant de bo
el que explicava el Sergi
s'acabi realitzant
però també és una mica
no dic
el compte de la llatera
però és que
falta el punt 1
que és que te'l donquin
i
d'edificis aquí a Tarragona
vull dir
cada tertúria que vinc
sempre acabem reivindicant
un munt d'edificis
que són de qui són
i que ningú
em vol perdre la propietat
i jo sempre he reivindicat
el mateix
és a dir
al cap i a la fi
tinguin la titularitat
que tinguin
són dels ciutadans
de Tarragona
que paguem impostos
i en aquest sentit
jo sempre he demanat
a totes les administracions
aquesta lluita
d'herències
i aquesta lluita
de patrimonis
que vol dir que són una mica
generositat a les administracions
però totes
però curiosament
cada administració
defensa
quan ho ha de rebre
i quasi sempre
els ajuntaments
són els que sempre
quan s'han de fer
escoles i coses així
sempre donen
però a l'hora de rebre
costa molt rebre
però al cap i a la fi
és patrimoni
dels tarragonins
i no hi hauria d'haver
tant de problema
amb edificis
com aquest
com la Xartres
com la Tabacalera
i com molts altres
que es podrien anar citant
Creus de totes maneres
que podem estar aviat
amb un acord
del banc d'espai?
Jo me'n recordo
amb una tertuli
que vaig venir
no sé
abans de l'estiu segur
que m'assembla
que no sé si havies entrevistat
o la subdelegada
o havies entrevistat
l'alcalde
i no sé si microobert
o microotancat
es va dir que això
era una cosa imminent
de dos dies
que s'acabaven de tancar
dos serrells
Sergi
i tu ets optimista
creus que...
No a veure
jo diria que aquesta...
Això de que era imminent
d'això
estaríem parlant
el mes de febrer-mars
si no recordo malament
La primera imminència
va ser febrer-mars
i després va haver-hi
una segona imminència
que era abans de l'estiu
Aleshores
s'ha estat treballant
entre l'Estat
i l'Ajuntament
això es lliga
a través d'un conveni
un conveni
que ha de passar
per les
per els budells
burocràtics
tant de l'Ajuntament
de Tarragona
com de l'Estat
i aquí és on hi ha hagut
la pèrdua de temps
Els budells de l'Estat
o els budells de l'Estat?
Els dos
Els dos
Els dos
Els de l'Estat
els perdona
els de l'Ajuntament no
No, però moltes vegades
els propis polítics
som víctimes
d'aquestes
tramitacions administratives
que a vegades
es devenen
autèntics bucles
on
comences
dia 1
en un lloc
comences a donar
tom, tom, tom, tom
i al cap de 3 mesos
tornes al lloc inicial
i fins que no has arribat tu
com a polític
i has dit
això no pot ser
això s'ha d'anar ràpid
a vegades
les coses
no
no
no
no
no tiren endavant
i crec que
hem de començar a parlar clar
en aquest aspecte
hem de començar a parlar molt clar
i no m'estic expulsant
les
les posses de sobre
és a dir
hi ha a vegades
que es manca de decisió
però quan és una tramitació administrativa
d'un conveni
que aquí ja intervenen
doncs tots els aparells
de funcionaris
etcètera
i això no va
també s'ha de dir
perquè això fa endarrerir
moltíssim les coses
fa endarrerir
moltíssim les coses
ja em perdonaràs
que em costa molt d'entendre
però mira que n'ha anat ràpid
a tu
et tallo tots els ciutadans
a Porto Tarraco
que és el que deia el Sergi
que de vegades t'endarrereixes
ai
vas massa ràpid
amb segons quins processos
i et pots trobar
com el que havia passat
a Porto Tarraco
que s'havia construït
la Marina sense que
que es contemplés massa
al pla general
però ara
a diferència d'altres casos
tant una part com l'altra
de seguida s'ha de resolt això
el fet que la Generalitat
hagi legalitzat ràpidament
totes les instal·lacions
de Porto Tarraco
els projectes
dels fons Tapatero
d'aquest any
allò de dir
si ho feu
us dono els diners
els projectes
han anat a tota pastilla
i s'han complimentat
m'imagino
que deuen estar
absolutament
legals
és a dir
que han passat
tots els esglaons
i tots els budells
i totes les vesícules
que hagin d'haver passat
segurament
en procediments d'urgència
el que és difícil
d'entendre
és que les màquineres
administratives
vagin tan lentes
en casos
que s'han recometat
us en recordeu
d'aquella sèrie
que es deia
sí
ministres
i tant
però allò era
com intencionadament
es poden anar
posant traves
a la vida administrativa
jo ja no entro
en la intencionalitat
que no era pas
el motiu de la meva reflexió
i aquí em entraria
en un altre aspecte
molt més complicat
però sí que
he de dir
que moltes vegades
aquests aparells administratius
a vegades compliquen
les situacions
i realment
per les persones
per exemple
en el meu cas mateix
jo vinc del món
de l'empresa privada
i per tant
no tinc cap tipus
de carrera
de funcionari
no estàs deformat
no
em costa moltíssim
entendre
determinades
tramitacions
si un ja ve
de carrera de funcionari
potser
doncs
ja ho entén millor
però jo en el meu cas
no
no sóc així
o diguéssim
vinc d'un altre
d'un altre món
al qual retornaré
quan acabi
l'activitat política
i realment
em costa moltíssim
d'entendre
doncs
veurem si finalment
s'acaba el serial
del Banc d'Espanya
i podem parlar ja
d'això
de les obres
de l'oficina de turisme
a la planta baixa
altres temes
del dia i de la setmana
estan vinculats
a la caixa d'estalvis
de la demarcació
a la caixa Tarragona
Nani
algun comentari
et sembla bé
correcte
que caixa Tarragona
es pugui fusionar
amb caixa Catalunya
i amb caixa Manresa
que opines
d'aquesta picabara
política dels últims dies
em sembla
com ho diria jo
necessari
però no desitjable
d'alguna manera
no m'agrada
perdre
la identitat
que representa
tenir una entitat
bancària
amb tots els èxits
perquè últimament
porto una visió crítica
del món del banc
que no
que una és ben educada
i m'haig de contenir
però m'haig de contenir
per tu eh Ricard
si no
bucaria
perquè en sèrio
no
gràcies
no
però és un
és un d'aquells estaments
la burocràcia
és una història
però els bancs
darrerament
s'estan convertint
en estaments
d'aquells
que s'ho facin mirar
perquè han invertit
molts molts diners
en imatge
en imatge
sobretot les caixes
no
de treball social
d'invertir en la societat
i se'ls estan anant
a fer punyetes
i aquí hi ha un punt sentimental
doncs
això del nom
sí per mi sí
evidentment
el nom de Tarragona
que dóna capitalitat
i que després
tot el que sigui
que marxin els centres
de poder de la ciutat
doncs sortirem
perdent
jo penso que sí
ara probablement
financerament
en qüestió de liquidesa
en qüestió d'efectivitat
i de rentabilitat econòmica
que és per el que funciona
un banc
doncs és necessari
però no a mi
no em fa gràcia
jo no parlaria tant
de fusió
si s'acaba donant el cas
i estem parlant
d'aquestes caixes
sinó més aviat
d'absorció
és a dir
malgrat que Caixa Tarragona
acabi tinguin un 30%
tot i tenir uns actius
que només siguin del 12
i fiquem els percentatges
que hi fiquem
que Caixa Catalunya
el que farà serà
absorbir Caixa Tarragona
i si
si la conjuntura econòmica
si la situació
la situació del país
implicava
que en un moment determinat
una sèrie d'entitats bancàries
s'haguessin de fusionar
jo crec que hagués estat més lògic
agafar Caixes
d'una dimensió similar
vull dir
estem al Camp de Tarragona
tenim al costat
l'àrea del Penedès
hi ha Caixa Penedès
hi ha un altre tipus de Caixes
que potser sí que
llavors
això de malgrat
fa qüestionar
realment qui
qui està decidint
qui es fusiona amb qui
qui absorbeix aquí
perquè si en un primer moment
s'havia parlat
de Caixa de Girona
i Caixa de Girona
se n'ha anat amb uns altres
i ara aquí
dona una mica
aquesta sensació
que és
com una imposició
que és com una absorció
que és com
com que Caixa de Girona
és treballar
i llavors
l'altre que és que dius
ningú
hi ha un cert armatisme
i dius
no sé quins dies decidirà
que s'anuncia la fusió
i de vegades
se dona una mica
la sensació
que dius
que al marge
d'unes cotes de poder
que és evident
que s'han de repartir
també hi ha com
una situació de directius
vull dir
quan els tinguem tots
una mica col·locats
i tothom sàpiga
que això és una mica
el que ha passat
amb la primera absorció
de Caixes
que hi va haver
tothom sàpiga una mica
quin paper ocupa
i què ha de cobrar
de directius
de directius
he començat
per fusió-absorció
i he acabat parlant
de directius
jo crec que abans
s'ha fet una definició
correctíssima
que m'apunto
és allò necessària
no desitjable
a veure
qualsevol
que intenti analitzar
tot aquest procés
de fusió
o de concentració
de caixes
sense
sense analitzar
que estem
en una crisi financera
a nivell mundial
és que
no està tocant
de peus a terra
aleshores
perdona el Sergi
el debat és una mica
la parella de ball
la parella
si em permeten
aquesta expressió
amb qui ens ajuntem
però a veure
una part
de les declaracions
que hi ha hagut
aquests dies
és
si era o no
era necessària
que Caixa Tarragona
entrés en una concentració
de caixes
és a dir
que continués
sola
jo crec
que aquesta
pregunta
si pot continuar
sola
en aquest moment
ja no estem
en condicions
de plantejar-nos
la pregunta
evidentment
no pot continuar
sola
no, però ell deia
que s'havia triat
bé la parella
i estic d'acord
la Mercè
no, és que són
dos qüestions
però és que una part
de la polèmica
d'aquests dies
era aquesta
i jo crec que
i a més a més
doncs
ja n'ha hagut
política
i també el president
de la cambra
de comerç
ha dit alguna cosa
al respecte
també
que ell considerava
que podia tirar
d'una manera
doncs
en solitari
jo crec
que
no s'està tocant
de peus a terra
les persones
que estan fent
aquestes declaracions
perquè és que estem
davant
d'una crisi
bueno davant
estem
des de fa mesos
dins d'una crisi
financera mundial
que el que està portant
és a tenir
unes entitats
financeres
amb més volum
per poder donar
més resposta
perquè amb el volum
que tenen actualment
ja estem veient
tant per famílies
com per petites
i mitjanes empreses
no hi ha crèdit
i si hi ha
és limitadíssim
s'ha
escurçat moltíssim
el tema del crèdit
i per tant
per obtenir
o perquè aquestes entitats
financeres
puguin donar
un nivell de crèdit
com el que se necessita
per funcionar
han d'agafar
un major
muscle
un major volum
i hem d'estar
en aquest àmbit
però és el tema
què?
no?
a veure
molts
molts matisos
molts matisos
no crec que la intencionalitat
de les fusions
sigui
afavorir
l'aportació
de diner
l'aportació
de crèdit
no ho crec
em sembla
no
a veure
no sé
un exemple
que potser
és el que jo entenc
perquè en aquests nivells
d'economia
em perdo
l'altre dia
van trucar a casa meva
un senyor
amb una veu
molt imponent
d'aquells que dius
home aquest no em vendrà
una espirina
alguna cosa
val
a part del BBVA
que sí que hi tenim un compte
però jo que no hi treballes gaire
bueno
que havíem estat seleccionats
que teníem dret
de tenir un crèdit
que per la nostra
historial
de clients del banc
ens tocava
teníem opció
de tenir un crèdit
i dius
bueno
doncs mira
i no em fa falta
però a veure
quin interès
quines condicions
la cobraria
un 17%
un 17%
val
com els bancs
els hi surtin
els hi està sortint
tan bé
que cada 10 anys
ens muntaran
un sidral
i una crisi
perquè a veure
un 17%
no estan dient
que no posin diners
al mercat
estan dient
que uns diners
que fa dos anys
me'ls haguessin deixat
al 4
m'estan demanant
un 7
i les fusions
jo les veig més
com una estratègia
empresarial
il·lícita
i tot el que vulguis
de fusionar
petites caixes
per poder acomiadar
gent
sense donar
masses explicacions
per poder tancar
oficines
per rentabilitzar
continuem
per guanyar
més diners
ho sento
però soc especialment
crítica
amb les entitats bancàries
no hi veig jo
un interès
social
ni
un interès
de millorar
la col·línia
jo no he parlat
de l'obra social
jo només he parlat
de la part
de donar més liquiditat
al sistema
aquest pot ser
un dels aspectes
però
en definitiva
és negoci d'ells
sí
jo el que estic dient
no és un ONG
donar més crèdit
tant a famílies
com a empreses
és el seu negoci
i per tant
jo vaig per aquí
per tant jo plantejar-nos
l'altre nivell del debat
era si la parella
és a dir
si Caixa Terragona
era bo que es cassés
entre cometes
amb Caixa Catalunya
que és una
clar
una Caixa
molt més gran
és molt més gran
també hi havia
l'altra possibilitat
que era entrar
a l'aliança
per exemple
en un primer moment
Girona
també es parlava
que entraria
amb Caixa Catalunya
i aleshores
va agafar
i va derivar
cap a la de
Sabadell
Terrassa
i Manlleu
si no recordo malament
i la pròpia de Girona
és a dir
van aquestes quatre
no ho sé
jo crec que això
s'ha d'explicar molt bé
i ho han d'explicar molt bé
tant qui ha portat
tota aquesta negociació
que són els propis directius
de Caixa Terragona
que tots els directius
jo crec que han tingut
de totes les Caixes
en tot aquest procés
de fusió
de fusions
o de concentracions
han tingut un paper
jo crec que molt
molt molt molt important
en tot aquest aspecte
i una part
de la variable
de la fusió
era
aquests grans directius
de totes aquestes Caixes
que era del seu futur
perquè ha anat per aquí
i de fet l'altre dia
crec que era
el president
de la Diputació de Girona
feia unes declaracions
que també és entitat fundadora
de la Caixa
en aquest cas
de la Caixa de Girona
que deia
compte
que aquests directius
han anat molt en solitari
i aquí hi ha una entitat fundadora
al darrere
que som en aquest cas
la Diputació de Girona
i en segon terme
la Diputació de Tarragona
jo també
per exemple
el seu president
el Josep Poblet
ha tingut un armatisme total
en aquest tema
per tant
jo crec que ho ens hauran d'explicar
jo també entenc
que són processos
més empresarials
que polítics
són empresarials
perquè en definitiva
una Caixa
doncs no deixa de ser
un negoci
i per tant
qualsevol procés
de concentració
entre empreses
entre privats
ha de portar
la seva discreció
l'únic que jo crec
que ho han d'explicar
i molt bé
tant l'entitat fundadora
Diputació de Tarragona
com des dels propis
directius de Caixa
a Tarragona
el per què
aquesta és la millor
de les opcions
jo en aquests moments
bé
pots tenir una opinió
però per dir
no som unes bases
sòlides
en fi
veurem què passa també
amb aquest procés
de fusió
perquè encara queda
segurament moltes coses
per dir
de fet s'han dit
poques coses públiques
sobre el procés
i s'han fet declaracions
polítiques
en els últims dies
avui també ho hem comentat
en aquesta recta final
de la tertúlia
una tertúlia d'avui divendres
que hem compartit
amb Mercè River
Nani Rodríguez i Sergi de los Rios
tres veus plurals
tres perfils diferents
per compartir aquesta estona
de tertúlia
amb els oients
de Tarragona Ràdio
senyors
que vagin molt bé
moltes gràcies per venir
fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia
gràcies
cap'n de