Un minut, un quart de dotze del migdia
és el temps de curar-nos en salut
amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el doctor Joan Maria Atzrat,
director gerent de la xarxa.
Doctor Atzara, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya Sílvia Ferrer.
No és la primera vegada ni de bon tros
que ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio.
És habitual quan la professió d'infermer o d'infermera
ocupa el temps d'actualitat
i és actualitat per diferents raons que ara explicarem.
La Sílvia Ferrer és la Junta,
la Direcció d'Infermeria de la xarxa.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Jo no sé si...
Clar, nosaltres sempre relacionem hospitals,
centres d'assistència primària,
però els hospitals, de fet,
tenen una funció també de formació dels nous professionals molt important.
I en aquest sentit ja fa un quant temps
que la Universitat Rovira i Virgili
i la xarxa, doncs amb virtut d'un conveni,
doncs fan formació justament
d'aquestes professionals d'infermeria.
I tenim tendència a referir-nos a en femení
perquè continua sent una professió majoritàriament femenina.
Tot i que hi ha nois a la facultat,
però la majoria són noies.
Sí, sí.
Continua sent majoritària,
encara que en medicina també ho està sent.
També dones, eh?
Sí, sí, sí.
De què treballaran els homes, al final?
No ho sé, eh?
No sé quines professions us quedaran.
No és hora de les preguntes impertinents.
Aquest ho deixem pel programa següent.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs en un altre programa.
Com va començar aquesta col·laboració
entre la Universitat Arragonina i vosaltres?
Bé, sí.
A veure, hauríem de remuntar-nos a una història
que la gent no se n'en recorda gaire,
però jo sí,
i també de tant en tant surt,
que és que els estudis universitaris
en Ciències de la Salut i Medicina
els porta a Tarragona a l'Hospital de Santa Tecla.
Els primers estudis que es fan a la ciutat de Tarragona
de la Facultat de Medicina
es fan al Saló d'Actes de l'Hospital de Sant Pai i Santa Tecla.
Això no se'n recorda ningú.
Té vostè tota la raó del món.
Jo tinc, per exemple,
tenim ara un dels caps de servei de radiologia,
que és el doctor Anguera,
que sempre ho explica,
que ell va fer primer de Medicina
als Saló d'Actes de l'Hospital de Santa Tecla.
Ja deus, en un teatre.
No, als Saló d'Actes.
L'aulari nostre era on se va començar,
van prestar les instal·lacions
per la Facultat de Medicina,
que es feia només els tres primers anys de Ciències Bàsiques,
després s'anava a Barcelona,
fins que va anar a la laboral.
Durant tots aquells anys es feia a Santa Tecla.
Això m'està parlant una mica d'època juràssica, no?
No, juràssica no.
Jo no ho vaig atrapar.
Té tota batalleta, això, eh?
No ho vaig atrapar, però tres o quatre anys després
que jo comencés la carrera ja va començar
i jo soc...
Jova, jova.
No, no, doncs no fa tant, no fa tant.
Però bueno, fa uns quants anys.
Després de la laboral va ser quan va anar cap a Reus.
Però els primers anys es va fer allà.
Qui porta els estudis allà sempre, tota la vida,
l'Hospital de Santa Tecla ha estat vinculat
a la universitat de pregrau
i després de postgrau, que són dues àrees docents diferents.
Postgrau vol dir quan hi ha acabat la licenciatura o la diplomatura,
que són les especialitats mèdiques.
També és un hospital acreditat com a docent
des del punt de vista de metges especialistes.
Però en el pregrau,
que és la participació i acord amb la universitat,
hi ha les ciències, les assignatures que són bàsiques,
que s'estudien en un aulari i després aquelles que necessiten
la participació del malalt, estar en contacte amb el malalt,
pràctiques, no?, pràcticum, sigui amb el malalt
o sigui amb el laboratori o sigui amb ratllics
o sigui amb les àrees instal·lades.
Això no pot estar en una facultat.
Per tant, sempre, una de les coses que nosaltres sempre diem
és que les ciències de la salut
és l'assistència, però la docència i la recerca.
Però, sobretot històricament, de tota la vida,
hi ha els llibres vells de l'hospital dels segles XII, XIV i XVI,
parlen que fins i tot, per exemple, Roviri i Virgili,
Roviri i Virgili, el cirurgià Roviri i Virgili,
el que hi ha...
Ai, el cirurgià Roviri i Virgili,
el Pere Virgili, perdona,
el que ha sigut el pare de la cirurgia d'aquí,
de Vilallonga del Camp.
De Vilallonga del Camp, que a més s'ha fet més d'una vegada,
s'ha mostrat tota una sèrie d'eines i és des de l'època,
hi ha com una mica de museu.
El pare de la cirurgia moderna a l'estat espanyol
és Pere Virgili, de Vilallonga del Camp.
De Vilallonga del Camp, és veritat.
I és el que, després, per això,
hi ha el gran parc Pere Virgili a Barcelona,
que és el centre sanitari.
Veu com estem fent història?
Sí, sí.
Veu com al final ha caigut el parany?
Ja sabia jo què cauríem en el parany.
No, però Pere Virgili, el pare de Pere Virgili,
pagava uns diners, que és el que es feia llavors,
al cirurgià de l'Hospital de Santa Tecla,
perquè tingués resident el seu fill
per aprendre els estudis de cirurgia.
I això estem parlant del segle XII.
No, no, Pere Virgili no.
No, Pere Virgili és del XVIII, per això.
És del XVIII.
No, no, però dic que històricament sempre havia sigut així
que els cirurgians, els metges que ja eren formats i tal,
els alumnes, les escoles,
no eren gratuïtes normalment.
L'alumne pagava una aportació perquè el mantinguessin,
pel menjar, pel llit i no sé què,
i perquè el mestre, el cirurgià,
doncs tenia uns ingressos a base de tindre una colla d'estudiants,
els alumnes, no?
Doncs ja des de, que jo diria que és dels primers metges residents,
potser dels primers metges residents,
que és Pere Virgili, de l'Hospital de Santa Tecla,
sempre hi ha hagut aquesta vocació docent.
En estudis de medicina i d'infermeria tota la vida.
Enfermeria, l'escola única que hi havia a la ciutat de Tarragona,
l'escola de Santa Tecla.
Encara avui hi ha moltíssimes promocions d'avui,
que estan en tots els hospitals d'aquí,
tota la marcació i fora,
que fins que no es va obrir la de Joan XXIII,
i això estic parlant de fa 35 anys,
només hi havia una escola, que era la de Santa Tecla.
A partir que es fa universitat,
se fa la separació del que seria
la dependència dels centres sanitaris
i l'autonomia universitària,
i amb la llei de l'autonomia universitària
les escoles passen a ser autònomes dels centres.
Per tant, es crea l'escola independent,
com és ara totes les universitats i tots els centres docents.
I hi ha una nova escola, que és de la universitat,
que és independent,
però que lògicament ja no és dependent dels centres assistencials,
però sí que necessita aquest acord amb els centres assistencials.
d'acord amb els centres assistencials,
que passa per dues coses.
Una, perquè lògicament tu has de recepcionar els alumnes,
i s'ha de posar d'acord amb com ho fan,
amb quins horaris i com venen,
i després amb el professorat que ha d'estar dins el centre,
que és un professorat que està fent feina
i que a més a més està preparat
per atendre'n els alumnes i com se distribueix.
I això se n'hi diu en llocs de treball que són coordinats,
col·laborats, són places vinculades,
que tu t'obligues bilateralment a tindre un nombre de professorat propi
que estarà amatent en aquests alumnes
i la universitat el contracta parcialment en aquest professorat.
Això ja fa molts, molts, molts anys,
en base d'un conveni que es feia a la ciutat de Tarragona,
l'Hospital de Santa Tegla, com es fa amb Joan XXIII,
es fa al Hospital Sant Joan de Reus, que també és el mateix,
l'Hospital que l'autonomia universitària
és que la Facultat de Medicina i Ciències de la Sud
és autònoma, però té un acord amb l'Hospital.
Llavors nosaltres, quan vam obrir l'Hospital del Vendell,
vam impulsar, vam proposar a la universitat
de fer una escola d'infermeria,
perquè, ara ho comentarem, és una de les disciplines més demanda,
a fer el Baix Penedès.
Hi havia a l'Hospital, hi ha a la primària,
hi ha tots els requeriments,
i a partir d'aquí comença aquest procés de tres anys,
que acaba, ara,
ha passat per diferents vicissituds,
jo crec que molt ben reaixit com ha acabat ara.
Inicialment, fins i tot, nosaltres vam proposar
que fos una escola escrita,
per tant, nantos no se'n fèiem càrrec de tot,
i l'escrivíem a la Rovira i Virgili,
vam fer el pla d'estudis, el projecte i tal,
que el va fer la Sílvia aquí present,
i a partir d'aquí se van començar
l'interès de la universitat,
l'interès de la comarca, el nostre interès,
aquesta escola escrita hauria tingut l'inconvenient
que l'alumnat estigui a aportar uns diners,
de tota manera,
les escoles escrites d'enfermeria van totes bé,
perquè avui, amb la gran demanda de feina que hi ha,
solen funcionar,
però finalment,
i amb una,
jo crec que amb un encert per totes les parts,
doncs la Rovira i Virgili
ha pogut obtenir,
poder fer una delegació
amb seu al Baix Penedès,
Delegació Universitària,
com hi ha Tortosa o...
Exactament,
i per tant hi haurà tots els cursos
que s'impartiran allà,
amb aquesta vinculació
amb la nostra organització,
però amb el pràcticum més important,
tant amb els centres d'atenció primària
com amb l'Hospital del Vendrell.
I això se'l farà a l'Hospital del Vendrell.
Exactament.
Des del punt de vista personal, professional,
apassionant, no?,
aquesta darrera etapa per tu, Sílvia.
Hombre, vull dir-ho...
Del que és l'atenció i organització i gestió,
a passar també a aquest àmbit
més pedagògic, doncs...
Hombre, és un àmbit que, evidentment,
forma part de la professió
i, bueno, enorgulleix molt
poder participar en un projecte d'aquest tipus
que és la docència dels alumnes, no?
Vull dir que, sí, sí, molt engrescador.
La demanda és important en aquesta zona
del Baix Penedès?
Sí.
La demanda de places per estudiar?
Després parlarem de la demanda
de professionals ja en el mercat laboral.
La demanda de places per estudiar,
en el seu moment,
quan nosaltres vam fer l'estudi demogràfic
de la zona,
vam trobar, sobretot,
que aquells estudiants
que podien ser estudiants potencials
de la zona del Vendrell
escollien escoles de Barcelona
per temes de proximitat.
De mobilitat, no?
Clar.
Vull dir, estava més a prop
l'escola de Barcelona
que és l'escola de Tarragona
que, per altra banda,
sempre estava més aturada de places
perquè, evidentment,
a la província de Tarragona
només hi ha dues escoles
mentre que a Barcelona n'hi ha set.
Vull dir que
l'oferta de places de la superior
i la proximitat.
Llavors, clar,
aquells alumnes
que potencialment
podien ser de la comarca del Vendrell
els rescatàvem
de la zona de Barcelona.
Per tant, la demanda de l'oferta
queda equilibrada
en aquest sentit
en quant a places, no?
Sí.
Jo crec que,
o sigui,
un,
aquesta població
que fugia
de la Rovira i Virgili
diem no recupera
i dos,
jo crec que passava
a l'efecte contrari
perquè a l'Alp Penedès,
o sigui,
des de la ciutat de Barcelona
fins al Vendrell
no hi ha res
d'estudis universitats.
perquè pugui atreure també
gent de més cap al nord, no?
Exactament.
Si posem l'epicentre
en l'hospital nostre
del Vendrell
i fas una,
diem-ne el tren
és igual cap amunt
cap avall
i tens la gran estació
de Sant Vicent de Caldès
com a arruga
que està a cinc minuts a peu
d'on començaran
a implantar-se les classes.
Per tant,
tota la zona del Garraf
i Alp Penedès
és molt probable
que obtinguin més assequible
venir al Vendrell
que no pas anar a Barcelona.
i després un altre punt
que juga molt a favor
de captar alumnes
és precisament
la presència
de l'hospital del Vendrell.
O sigui,
la presència de l'hospital
implica
que es generi una demanda
que si no estigués
l'hospital no estaria.
A més,
ara penso, Sílvia,
a través de tot el que expliqueu
en aquest programa
que a l'hospital del Vendrell
en aquesta zona
s'han dut a terme
molts programes pilots
en diferents àmbits
que impliquen
en infermeria
d'assistència primària
amb la qual cosa
també li dona un valor
i un plus
a les pràctiques
d'aquests alumnes.
Evidentment.
Nosaltres a la comarca
tenim el propi hospital
i a banda desenvolupada
tota la primària
des de fa
ja molts anys,
vull dir que
tots els programes engegats
i tot
a la comarca
ja està funcionant,
vull dir que clar,
això genera
un potencial
de poder
donar coneixements
molt importants.
és que Tarragona
i aquests dies
se n'està parlant
molt de moltes
d'aquestes coses,
no?
Tarragona jo crec que
malauradament
no sé per quin motiu
no ha mimat prou
a una comarca
d'un gran potencial
com és el Baix Penedès
i només dic una data,
una dada.
En aquests moments
residents
i sensats
hi ha en la comarca
del Baix Penedès
que al final
se concentra
en dues ciutats
Calafell i Vendrell
i tot un munt
i pràcticament
quasi quasi es toquen
avui en dia
95.000 persones
independentment
de les segones residències
que nosaltres
per l'estiu
comptem
que està a la ratlla
de les 350.000
però residents
tot l'any
hi ha 95.000 persones
com a mínim
de les qui són
i ara
això oscilarà
entre 120-140.000
dels no sensats
els que circulen
els que estan a la zona
mirem
mentalment
comarques properes
que estan a la ratlla
d'aquesta població
i la importància
que se li dona
i el Baix Penedès
amb la mateixa població
jo crec que Tarragona
formant part
de la demarcació nostra
probablement
no ha fet l'esforç
de mimar-la
i cuidar-la
al Penedès
no?
estem parlant
dels centres de salut
i estem parlant
de l'hospital
però és que clar
és una oferta sanitària
que ha de respondre
a un contingent
que pràcticament
és la meitat
més de la meitat
de tot Tarragona
clar
de totes maneres
a veure
l'escenari està claríssim
la pràctica del dia a dia
jo no sé
els professionals
que treballen
als centres d'assistència
als hospitals
poc o molt
això
modifica
el dia a dia
quan tens
aquests estudiants
en pràctiques
no?
sí
precisament
una planificació
crec que és un tema
que hem viscut
sempre molt inherent
a la professió
nosaltres
des de
com ha comentat
el doctor Zerà
des de sempre
hem col·laborat
amb la formació
dels nous professionals
i evidentment
és una tasca
que
en regla general
les infermeres
s'hi aboquen
vull dir
que
tutoritzen
a l'alumne
i l'acompanyen
des de que
comença
pràcticament
fins que
acaba la carrera
no és fàcil
no és fàcil
perquè a veure
posant-nos en la
cosa del pacient
tots hem estat
d'acompanyant
i quantes vegades
no és allò
que van a posar
una via
o el que sigui
posen la via
un estudiament
en pràctiques
i als 10 minuts
hi ha gent de tot
en aquesta vida
no descobrirem res
i truquen a la
infermera titular
és que aquesta xiqueta
que està de pràctiques
no me l'ha acabat
de posar bé
aquestes situacions
jo m'imagino que
a vegades
deuen ser complicades
perquè això passa
sí
i probablement
ho ha fet bé
o no
perquè està practicant
però vaja
però sí
el que passa
que la veritat
és que
a veure
l'infermera
que delega
qualsevol tasca
amb una estudiant
la delega
en plena consciència
del que fa
i per tranquil·litzar
els oients
que a vegades
dius
calla
que si estic al vendre
que em vindran
tots els de pràctiques
i evidentment
si delega alguna cosa
és perquè sap
que pot delegar-ho
i perquè
a veure
en el cas de la vena
que has posat
perquè té un canyó
de vena
que sap
però d'altres maneres
jo
desmitificaria
tot això
perquè al final
les tècniques
sí
però vostè sap
el que passa
perquè la gent
som molt punyeteros
quan estem a l'hospital
en general tots
el primer
aquest alumnat
fa pràctiques
amb
diguem-ne
amb
ninos
amb ninos
amb maniquins
el problema
és fer el salt
d'una tècnica
que al final
les tècniques
les aprens
tothom
és com escriure
passes unes hores
i les aprens
jo crec que
fer el salt
aquell salt
diguem-ne
motiu
emocional
que en lloc d'un nino
ja és una persona
que quan punxes
fa ai
i dius
escolta
no li faré mal
això
s'ha de vèncer
és una por escènica
que s'ha de passar
i aquest sí que en tot cas
és el punt de conflicte
però no pas la tècnica en si
i després que l'infermeria
és un gruix de coses
és el que jo anava a dir
aquest exemple
i després les tècniques
deixeu-me dir una cosa
aquest exemple
l'he posat
perquè diguem-ne
que és la imatge
tradicional
de la infermeria
però
lligant-ho una mica
amb allò dels plans pilots
des de fa molt de temps
la infermeria
és una peça clau
en el que és
la salut comunitària
per tant
sí que la infermera
posarà una via
quan està a l'hospital
però la infermera
assumeix ara per ara
tot un seguit
de responsabilitats
que 10 anys enrere
eren impensables
i més que n'haurà d'assumir
tal com s'està
doncs una miqueta
planificant
el que és la salut preventiva
etcètera
etcètera
jo crec que
més que
que ara
hem de fer coses
que no hem fet mai
jo crec que
que l'infermera
està preparada
per
per fer
per fer tot el que
el que
i assumir gestió també
i
evidentment
assumir gestió
cosa que abans també
era impensable
la gestió
i
sí
estic d'acord amb tu
que la part tècnica
sempre ha sigut
la part com a més
visible
que hem heredat
des que érem
ATS
però
evidentment
l'infermera
està preparada
per assumir
tasques
que van
molt més enllà
de la tècnica
que és cuidar de les persones
en essència
ATS
un altre punt
allò de batalleta
ATS
tu vas ser ATS
Sílvia
jo no
jo no
perquè tu ets jove
jo soc molt jove
i vaig ser diplomada
les ATS ja
per presumir
d'aquest
però tampoc teníem
que
no les infravalorem
no
no
però la nomenclatura
que hi havia
era molt bona
la formació
estava
més encaminada
a la tècnica
que no pas ara
però evidentment
que
escolté una cosa
realment
hi ha tanta demanda
d'infermeres
ara per ara
al nostre sistema
de salut
Sí
hi ha molta demanda
perquè
jo crec que
a veure
per una banda
la demanda
sanitària
i social
ha crescut
amb els anys
les places
universitàries
més o menys
s'han mantingut
i
ha crescut
totes
les
diguem
les prevendes
socials
que
tenim
com a professió
és a dir
abans
una infermera
bueno
pràcticament
excedències
maternals
per posar un exemple
no se n'agafaven
vull dir
ara
és habitual
que una infermera
després d'haver
tingut un fill
s'agafi una excedència
maternal
intenti conciliar
l'horari
de la vida
familiar i laboral
per poder
cuidar dels seus fills
es treballa molt a torns
és complicat
tot això
en els últims anys
ha disparat
una enorme demanda
de professionals
que t'obliga
moltes vegades
per cobrir
un lloc de treball
tenir dos professionals
un que és el titular
i l'altre que complementa
aquelles hores
que el titular
no fa
vull dir
crec que és un conjunt
de coses
que han avançat
i també és cert que
molts professionals
que hem preparat aquí
que hem format aquí
un cop formats
i experimentats
marxant fora
perquè les condicions
laborals i salarials
són millor
o també és una
llegenda urbana
jo crec que
numèricament
no és significatiu
no
jo també estic d'acord
numèricament
és que a mi em semblava
que era una exageració
això
no
a més
que a Londres
estava ple
d'infermers i infermeres catalans
però a més
hi ha una altra cosa
que em sembla
que hauríem d'aconseguir
trencar
perquè
que és que això és bo
la gent diu
que és dolent
i jo dic que és bo
l'únic que hi ha
és un intercanvi
o sigui
quan en aquests moments
en els programes Erasmus
i en els programes
d'intercanvi
d'alumnes
això està a Bolònia
també deu afectar
a infermeria
per tant
volen aconseguir
que un 20-25%
de l'alumnat
en algun moment
faci intercanvi internacional
imaginem
o sigui
si aquesta és la dinàmica
que jo estic
totalment d'acord
a més a més
ho he impulsat
sempre que he pogut
això ha de passar
després també
en el postgrau
o sigui
que l'alumnat
el professional acabat
de França
d'Itàlia
pugui vindre aquí
i d'aquí allà
hem de ser
prou atractius
i prou flexibles
per poder fer
aquest allò
que naixerà
en el pacte de Bolònia
i s'arrestarà
lògicament
després de la vida
laboral activa
dins del marc
de la Comunitat Econòmica Europea
també em sembla
extraordinari
que això passi
que gent marxi
i gent torni
i un altre element
que volia comentar
afegit
al que es deia abans
és que
les organitzacions
sanitàries
complexes
com és els hospitals
no saben viure
sense la docència
i un
que no tingui
un hospital
que no sigui docent
m'alfia-te'n una mica
no per res
sinó per una cosa
l'estudiant
provoca
provoca
permanentment
en les seves preguntes
creu un dinamisme
jo he estat molts anys
set anys professor
i jo sempre li dic
a la Cibri
que hi tornaré
el dia que em deixin
una mica de temps
jo m'ho vull jubilar
donant classes
una altra vegada
allí tranquil·let
donant classes
i veient
i disfrutant
de la joventut
perquè aquest alumne
a la pràctica
també
quan vas allà
passant visita
amb un malalt
amb un no sé què
el que fa és preguntar
com fan tothom
i això per què és
i tu moltes vegades
ho saps per la rutina
però el fonament
que hi ha al darrere
en aquell moment
dius ostres
i llavors acabes dient
això ho he fet jo
i crec que ho han fet
tots els que hem donat classes
i com és que no ho saps
això
però això
tu m'han de donar classes
i l'alumne diu
home no
mira-t'ho
i demà m'ho expliques
i llavors
tu el ves a casa
a mirar-te els papers
i repassar
és un estímul
i llavors el dia següent
que ja t'has mirat
sí
tu també
que ja t'has mirat
sí
no
veus com ho tenies
que saber
això
com després fer les sessions
com tornar a recuperar
les bases del coneixement
perquè
la pràctica rutinària
de les coses
fa que moltes vegades
te n'oblidis
de la base del coneixement
llavors
l'única manera
que t'obliga
t'obliga
t'obliga
és la docència
llavors
les institucions
sobretot
en el nostre sector
això que hem dit avant
la triple èlix
aquesta
l'assistència
lògicament
això és la base
això és el que hem de fer
la docència
en segon lloc
i crec que en menor lloc
la recerca
probablement
en la immensa majoria
dels centres sanitaris
no tant
no recerca bàsica
però estem
passant
de la revisió
permanent
del que es fa
la recerca
continuada
la publicació
anar
amb cursos
congressos
de l'anàlisi
de l'anàlisi
de la feina
fet
i la comparabilitat
de la feina
sense això
no anem bé
per acabar
Sílvia
contenta
i satisfà
personalment
molt
molt
molt
a final de curs
d'aquí no recomeçarem
un altre curs
sí sí
i aquests reptes
i aquestes coses noves
sempre per la professió
omplen molt
però la Sílvia
s'ho ha currat ella
tot això al final
en gran mèrit
és que algú
ha fet els deures
s'ha sentat a l'ordinador
i va fer un pla d'estudis
que al final
ha regeixit
per tant en guany també aproves el curs
pel que veig
si diu el jefe que sí
serà que sí
Sílvia Ferrer
Joan Mariat
serà un plaer
com sempre
moltíssimes gràcies
s'han de comprar un cotxe?
no
no no no
però ara anirem a un concessionari
a veure què hi ha d'aquests
1.000
1.500
2.000
o 20.000 euros
que et donen per comprar el cotxe
em penso que fins i tot
et donen diner
si te'l compres
això d'anar al restaurant
invitant un altre
i pagant tu
és una cosa bastant curiosa
està molt bé
jo ho miraré de fer
ara anirem a l'autofòrum
a l'Albada
a veure què ens expliquen
com s'aplica aquesta mesura
que va anunciar Zapatero
moltes gràcies
i fins la propera setmana
molt bé
gràcies
adeu