Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Temps per compartir els propers minuts amb els nostres convidats a la Tertúlia.
Avui en són quatre, de moment en tenim tres.
Esperem que s'incorpori el quart de seguida.
De moment sí que podem saludar l'advocat Antoni Huber.
Ton, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el professor de la Universitat i historiador
Josep Maria Sabater Bosch, que avui és notícia.
Ara ho explicarem.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia i bona hora.
I també ens acompanya una altra professora de la Universitat,
professora de Periodisme, ella és periodista, la Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia i bona hora.
El quart convidat és l'inspector en cap d'ensenyament Francesc Roig,
que esperem que s'incorpori de seguida a la Tertúlia.
I avui dèiem que és notícia Josep Maria Sabater Bosch
perquè una informació que publica el diari de Tarragona
i també el gratuït Més Tarragona ens indica
que l'Ajuntament l'ha designat com a cronista oficial de la ciutat,
recuperant així una figura que s'havia perdut en els últims anys.
Així que de moment, i en principi la nostra enhorabona,
la nostra felicitació Josep Maria.
Moltes gràcies.
Què suposa això de ser cronista oficial de la ciutat?
Seguir treballant per la ciutat.
Suposa això.
Treball i d'alguna manera una continuació d'una cosa
que ja es venia fent de manera més o menys, en fi, impectori.
perquè ara a l'arribar l'amic obert m'ha recordat,
però jo ja l'hi he dit abans que m'ho recordés ell,
que ell fa, no sé, anys que m'anomena cronista.
D'alguna manera és allò,
de reflectir a través dels escrits,
de molts escrits i de moltes coses,
la vida de cada dia de la ciutat,
perquè la vida de cada dia
no és solament, jo que sé,
les rodes de premsa,
la que assistiu molts dels periodistes
i que us convoquen les autoritats,
sinó és aquest passar pel carrer
i veure les coses que passen al carrer.
A les rodes de premsa,
de vegades, jo he pensat moltíssim,
entre ahir i avui,
que sabia que es destapava aquesta notícia,
de què és el que diria, no?
Hi ha coses que estan a la ciutat
i que ningú en parla,
què us diré jo, olors.
Passar pel carrer
i notar l'olor d'un forn,
que encara forna amb llenya,
i notar aquesta olor,
doncs són coses d'aquestes
que la història, de vegades, no en parla.
I el cronista ha de poder captar
les olors i els sentiments.
Hi ha fotògrafs que capten sentiments
en una fotografia,
potser per allò que una imatge
val més que mil paraules, no?
Però les paraules es necessiten
per posar peu en una fotografia
i per posar peu
a tota la vida aquesta
que es va desenvolupant dia a dia
i qui dia passa any empeny
i endavant.
A la nana i a l'Antoni,
què li sembla recuperar una figura
com aquesta?
Doncs molt important.
Ja l'he donat l'enhorabona
aquest matí quan ens han vist.
Crec que és absolutament fonamental,
però més que es faci d'una manera oficial.
Vull dir, no només
com fins ara,
allò que anaves fent per bona voluntat,
jo diria que més aviat per afició
i per estimació a Tarragona, no?
I que sigui d'una manera oficial
i que a més expliqui aquelles coses
que, com deia ell,
no surten als diaris,
que penso que és el que, en definitiva,
configuren allò que és l'opinió pública,
que no és l'opinió publicada,
que no té res a veure una cosa amb l'altra.
A vegades confonem el que passa a Tarragona
amb el que surten als mitjans
i no és sempre així, afortunadament.
Ton.
Jo, francament, estic content.
Estic content per ell,
que com bé diu,
com que ja venia exercint
de cronista de la ciutat,
perquè el Gisela Maria és un personatge
conegut a Tarragona,
participatiu en molts àmbits,
en el que feia cròniques
de, ja de fet, socials,
d'associacions,
d'avents corporatius, etcètera,
que l'hagin finalment anomenat,
penso que és un motiu de felicitació
per part d'ell.
I per part meva,
perquè, en definitiva,
jo com a tarragoní,
a partir d'ara,
com deia la Nani,
i enllaço amb el que comenta la Nani,
a partir d'ara,
potser ens n'entenarem de les coses
d'una forma més fefeent,
perquè ser cronista de la ciutat
no deixa de ser,
Josep Maria,
tot i que tu et volies jubilar del tot,
ja ho has estat jubilat,
de certa manera,
de la teva professió habitual,
ara t'he anomenat notari,
i això comporta el donar fe
del que succeeix a Tarragona,
i per un altre costat,
que, com deia la Nani,
sabrem les històries complertes i reals
dels fets i notícies
que es produeixen a Tarragona,
perquè, com succeeix
en la majoria de les ocasions,
el que es publica és part,
és part de la notícia,
i majoritàriament mai es diu
el rerefons del que ha produït aquesta notícia.
I a partir d'ara, Josep Maria,
tu que a més estàs molt implicat
i que coneixes les persones,
a les institucions,
i saps el que hi ha entre bastidores,
penso que, en les teves cròniques,
a part d'explicar el que ha succeït,
també ens podràs donar raó
del per què ha succeït.
I en aquest sentit,
és bo per Tarragona i els tarragonins.
Recordem que el nomenament oficial
del cronista de la ciutat
es farà en el plenari,
previst en principi
pel proper 31 de març.
Recordem també que la figura del cronista
havia desaparegut
a final de la dècada dels 80,
és a dir,
és una figura que ja havia existit,
però que,
durant una etapa de pràcticament 20 anys,
havia desaparegut
de la vida quotidiana
de la ciutat de Tarragona.
Permetim saludar
el quart convidat a la tertúlia,
Francesc Roig, bon dia.
Estem parlant d'aquesta informació
que avui publica el diari de Tarragona
i el Més Tarragona,
en el sentit que un dels nostres convidats,
el Josep Maria Sabater-Bos,
sigui nomenat cronista de la ciutat.
La figura de cronista,
en fi, què et sembla?
Què et motiva?
Quin comentari et motiva?
Home, és una figura,
amb tots els respectes,
que té una llarga trajectòria
des de l'època medieval.
i, per tant,
moltes...
I vols dir que els grecs o els romans
no també tenien algú
que anava explicant el que passava?
Sí, sí, sí.
El problema,
el problema, Francesc,
perdona que et talli,
hi ha,
el problema és que molts...
Si no dius res encara...
No,
perquè molts d'aquests cronistes medievals,
més que cronistes,
la idea que hi tinc jo,
és que eren la bot de su amo.
Francesc,
què has de dir?
Evidentment,
si s'està fent una clara referència
a Ramon Montaner,
per exemple,
en la seva crònica,
és evident que
no escriu res més
que allò que sigui
lluança i glòria
pel seu rei.
Per exemple,
no és el mateix,
se suposa.
El paper del cronista
del segle XXI
ha de ser un altre.
Aquí,
jo de cronista
de la ciutat de Tarragona,
doncs vaig conèixer
el Sabati Bové
i l'estimat Mesquida,
que també va ser l'últim...
No?
No va ser cronista?
Però...
No,
el Mesquida
feia la crònica de Tarragona
a través dels petrofilos.
Sí,
no tenia el nomenament,
exacte,
no tenia el nomenament,
diguem-ne,
oficial,
però realment
feia la feina
que tots
quan hem de buscar
les notícies
d'aquells anys,
doncs evidentment
anem als petrofilos,
que eren la crònica
d'aquell moment,
no?
Bé,
jo ho celebro
perquè a més a més
el Josep Maria
pel seu tarannà
sense haver estat
nomenat cronista
ja la feia la crònica.
I era,
oficiosament era
i l'ha anat fent.
Oral i escrita,
oral i escrita.
Perquè moltes vegades
les orals,
com deia ara aquí
qui m'ha precedit
en la paraula,
són interessants
però després
verbavolen
però l'escriptamanen.
I per tant
és important
que...
Estic d'un culte avui.
Sí, sí, avui
hem començat
amb un nivell
molt...
I això que estem
a primera hora, eh?
Sí, sí.
Es divendres, es divendres.
Això que les neurones
potser no funcionen bé del tot.
Abans que el Josep Maria
em contesti també això,
perquè ell serà l'últim
en tot cas
d'aquesta ronda,
quina relació creuen
que ha de tenir
el cronista amb el poder?
Tenint en compte
que això que és
el cronista oficial
de la ciutat
que ens explicarà
moltes coses,
quina relació creuen
al fil del que també
deien ara el propi
Josep Maria
i el francès?
La relació amb el poder?
Pues algo així
com la pitjor
de les millors possibles.
És a dir,
ha de saber
què fa el poder,
però se l'ha de mirar
des del balcó,
que és la millor manera.
La millor perspectiva
és la zenital,
vull dir que des d'amunt
i poques...
Zenital, eh?
Zenital, zenital.
Zenital, amb zeta.
Zeta, amb zeta, amb zeta.
Nom G.
Per descomptat.
Ton.
La mateixa
com per exemple
la del defensor
del ciutadà,
com per exemple.
Absoluta independència
que és
l'única possibilitat
que el cronista
pugui explicar
com s'espera
que expliqui
un cronista
el que deia abans
la notícia sencera
i també
una mica
el per què
de la notícia.
S'ha produït la notícia.
Llavors,
hi ha d'haver
una absoluta independència,
no pot ser subjecte
òbviament
la labor fiscalitzadora
que pugui fer
qui l'ha nomenat
i per tant
suposo que
l'anomenament comporta
el pensar
que la persona
escollida
reuneix aquest perfil
i que se'l deixarà
actuar
amb aquesta llibertat.
A part que és conegut
i el Joan Maria
és home
que explica
les coses
amb veracitat
i segur
que seguirà fent-ho així.
Francesc,
quina relació
creus que ha de tenir
amb el poder
precisament ara?
Doncs
una relació
complicada, eh?
Una relació complicada.
M'ho poseu difícil.
No, no, no,
no, però
és que és així, eh?
A veure,
i ho dic com a
contrallum.
Moltes vegades
el Masquida
es queixava
que sovint
les seves cròniques
no eren
compreses
tal com ell les escrivia
que no eren
amb esperit combatiu
sinó constructiu.
Però, evidentment,
qui detecta
i té
i controla el poder
sovint
ho interpreta
tot com
un atac
a moltes vegades
personal
i a altres vegades
corporatiu.
Per tant,
tots els que
pretenen
o hem pretès
a vegades
fer les cròniques
objectives
de les realitats
que observes,
no sempre
el teu prisma
coincideix
amb l'altre.
I, home,
jo crec que
té prou
mà esquerra
el Josep Maria
i prou
coneixences
per saber
explicar
en qui toqui
en el moment
que toqui
i quan calgui
allò que escrigui
o allò que li demanin
perquè s'interpreti
correctament.
Perquè és en benefici
de la història,
això, eh?
Digues, digues, Toni.
Sí, sí,
el Josep Maria
és una persona
amb una certa habilitat
amb l'escriptura
i el llenguatge.
Jo penso
que també serà capaç
moltes vegades
quan li convingui
de parlar
per boca de tercer
dient com diu aquell
com diu l'altre
com he llegit aquí
com he llegit allà
sense pronunciar-se
si ell
si ell comparteix
o no comparteix
però difusionant
difusionant l'opinió
que moltes vegades
queda...
L'opinió majoritària
del carrer
i de la ciutat, no?
I com que és poeta
també farà servir
la metàfora.
Jo penso
que com
simplificant una mica
i baixant el to
de la Tartulló
té el cul pelat
de fer aquest tipus
de coses
i ho sap.
Això sí que és baixar
de cop i voltant.
Però
jo diria
que seria
com allò
que els diem
als estudiants
de periodisme
que l'objectivitat
no existeix
però s'ha de fer
l'esforç
de ser intencionadament
objectiu
vull dir que la intenció
de ser objectiu
hauria de ser
i a partir d'aquí
i des del balcó.
Josep Maria
a veure
el notari
és
enormement
objectiu
el notari
fa una analítica
la Dani
es diu que no
eh?
diu que no és possible
no
l'objectivitat no existeix
diu la teoria
a veure
el que intentes
és
amb les dades
que tens
intentar
presentar
el fet
al màxim
de
veritable
possible
la qual cosa
t'obliga
a posar-te
com els metges
uns guants
de goma
a tenir
una
o del que siguin
de làtex
eh?
a tenir una sèpcia
enorme
a l'hora de tractar
les coses
i procurar
moltes vegades
no arriesgar-te
a donar
un diagnòstic
per què?
perquè
la veritat
és molt
molt difícil
d'esbrinar
moltes vegades
de dir
les coses
són aquestes
aquí està
el que ha passat
i que cadascú
les interpreti
com vulgui
perquè a vegades
els historiadors
peguem d'interpretar
massa
la història
i
el problema
que tenim
de vegades
és que
el sentiment
ens pot traicionar
la veritat
que cerquem
jo
abans
quan parlàveu
per veure
com ha de ser
un cronista
del segle XXI
evidentment
ha de ser
ha de tenir
coses
del segle XX
però
adaptades
també al segle XXI
per què?
perquè jo he recollit
la cita
allò que deies
com va dir
la cita
del nomenament
de Salvat i Bové
de l'any 1926
Salvat i Bové
era cronista
des del 1926
i ho va ser
fins al 1985
que es va morir
Déu-n'hi-do
vull dir
el títol
va ser
quin període
a més a més
avui
avui no és
no és recomanable
que els càrrecs
durin tant
exacte
no ho prenguis
per mostra
no
a veure
del 26
del 26
al 85
són
59 anys
doncs a mi
ja m'agradaria
poder durar
59 anys
en el càrrec
és d'un punt
de vista vital
i estem d'acord
estic segur
que no els duraré
però fixeu-vos
la terminologia
que deia
el nomenament
deien que
l'havien nomenat
per a que no
cesse
perdó
en la noble
i meritíssima
missió
és la forma
d'expressió
d'aquella època
que espontàneamente
se ha impuesto
d'exaltar
las glórias
i bellezas
que atesora
nuestra ciudad
querida
i de rendir
culto
a nuestros
antepasados
cuyos hechos
relata la historia
en páginas brillantes
era la fórmula
que vam fer servir
el 1926
a mi la paraula
que la missió
que espontàneamente
se ha impuesto
és el que m'agrada
més de tot això
per què?
perquè és una tasca
que la fas
espontàniament
voluntàriament
i que te la vens
imposant
des que pràcticament
t'has pres
consciència
del que significa
estimar Tarragona
en fi
i a més a més
en què te cita
és perfecte
perquè
la missió
que voluntàriament
se ha impuesto
li va permetre
superar dues dictadures
i una república
i tant
que Déu-n'hi-do
que Déu-n'hi-do
que Déu-n'hi-do
i a veure
i l'última democràcia
perquè no el van destituir
no el van destituir
però ja estava inactiu
com a cronista
com a cronista
el Josep Maria
com dèiem
serà el nou cronista
de la ciutat
serà segurament
a partir del 31 de març
amb aquest plenari
i és una de les notícies
de la jornada
que volíem destacar
en aquesta estona
tertulia
més aprofitant
que ell és un dels convidats
un dels tertulians habituals
del matí de Tarragona Ràdio
en fi
els hi proposo
parlar d'altres qüestions
de l'actualitat
podem parlar
per exemple
dels autobusos
un altre cop
dels autobusos municipals
ahir l'alcalde
feia aquella línia directa
que té un cop al mes
amb els oients
i es va demostrar
segurament
que la majoria dels ciutadans
doncs li van preguntar
per tema del transport públic
també pel tema del tren
també ho podem parlar
si volen
de la pèrdua de trens
de ja recorregut
per l'estació de Tarragona
que és una qüestió
que ja ha sortit
altres vegades
en les tertulies
i pel preu
de les tarifes
dels autobusos
l'alcalde
va defensar
les noves tarifes
que s'aplicaran
a partir del mes d'abril
dient que
no afectaran
els habituals
els usuaris habituals
del transport públic
de Tarragona
i va defensar
que malgrat la crisi
s'han de pujar
una mica
sobretot
alguns abonaments
que són els que menys
utilitzen
els usuaris
Nània
a tu què et sembla?
Malament
no vols que et digui
vull dir no
em sembla que
el transport públic
és una de les coses
que s'ha de potenciar
des del govern municipal
que és un d'aquells serveis
absolutament necessaris
cada vegada més
perquè la ciutat
no dona més de si
perquè no podem anar
amb cotxe a tot arreu
i perquè ja està agafant
unes dimensions
que no pots començar
a anar caminant a tot arreu
perquè no hi arribes
simplement
perquè no hi arribes
i pujar
a mi és igual
jo vaig sentir l'alcalde
que deia que la T10
era un dels abonaments
que menys utilitzaven
segur que ell té
les estadístiques
millor que jo
però de fet jo
és l'abonament
que agafava
vull dir
no em sembla bé
em sembla que
tot el contrari
és a dir
s'hauria de favorir
i allò de dir
doncs mira
els que venen de fora
els turistes
que només venen de tant en quant
que no paguen el dèficit
amb els seus impostos
que paguin la diferència
vull dir
després ja podem anar agafant
gerents del patronat
de turisme
amb currículums espectaculars
que mentre es tractem
els turistes
d'aquesta manera
malament rai
el transport públic
en una ciutat
com Tarragona
i com totes
penso que és una de les coses
que s'han de potenciar
i que no ha de pagar
el pato de les crisis
ni d'enlloc
al contrari
Ton
Poc més
Poc més puc afegir
l'opinió de l'Anani
ho ha resumit
i a més
sintetitzant-ho
d'una forma molt bé
i entenedora
es nota
que la pedagogia
la domina
i ha estat
molt didàctic
l'exposició
les dues qüestions
efectivament
el transport públic
ja no cal
argumentar massa més
que és precisament
un dels serveis públics
que ha de donar
especialment
en els àmbits municipals
perquè a més
solventen moltes qüestions
de mobilitat
i de
en tots els àmbits
fins i tot
de concentració
de vehicles
contaminacions
etc.
Però clar
ja tenim col·lectius
que per exemple
no paguen
el col·lectiu dels avis
tot els jubilats
ara tota la gent jove
amb la targeta escolar gratuïta
però
solt amb una cosa
anem a veure
front
a la sanitat
perquè aquesta és una
de les argumentacions
de l'Ajuntament
però Ricard
front
a què
hi ha servis públics
que no són qüestionables
que han de ser gratuïts
la sanitat
l'educació
que valen
dinerals
i una vegada més
torno a dir jo
que els diners
que es dediquen
per exemple
a defensa
que no sé
com se poden arribar
a justificar
la quantitat
i quantitat
de milions
de euros
que hi van
amb aquests pressupostos
home
que es dediqui
a alguna cosa més
a serveis
també bàsics
com és aquest
del transport públic
que ha de ser
per naturalesa
deficitari
que ha de ser
per naturalesa
deficitari
a mi em sembla
que parlar
d'increment de tarifes
tot i que evidentment
els preus
han d'haver pujat
i els costos
han d'haver pujat
em sembla que és
una mala decisió
i una mala política
en l'àmbit municipal
i ho dic
amb tot l'efecte
a l'equip de govern
que suposo que
se les deuen veure
i desitjar
per no fer-ho
o voldria no fer-ho
però penso que
dedicar-hi una mica més
de diners
com perquè no es pugi
quant menys la tarifa
a mi em sembla
recomanable
Josep Maria
dos aspectes
un és
la mobilitat urbana
vertebrar els barris
i tenir contacte
i poder circular
amb transport públic
pel que és
el municipi
l'altre
la interurbana
i aquí entrem
amb els trens
o amb el que sí
aquest és l'altre tema
vull dir
aquesta és
la segona qüestió
vull dir
Tarragona
ha d'estar comunicada
des del Serrallo
fins a la catedral
d'alguna forma
des de Sant Pere
i Sant Pau
des de Sant Salvador
des de l'entitat
municipal
descentralitzada
de la Canonga
encara
fins a Tarragona
des de Tamarit
tot el que és
el terme de Tarragona
ha de tindre un servei
d'autobusos
que la gent
li permeti
poder agafar l'autobús
i no haver-se d'esperar
hores i hores
perquè a vegades
el problema és aquest
temps
i distància
i comoditat
i comoditat
i comoditat
i comoditat
de poder-ho agafar
en lloc cèntric
cèntric
fins i tot
si agafes el cotxe
no haver de donar
toms i toms i toms
per anar a raure
amb un pàrquing
que també
Déu-n'hi duret
del preu dels pàrquings
i que és qualitat de vida
això
el que deia el francès
la comoditat
dona qualitat de vida
que també és un objectiu
això és fonamental
el preu
vull dir
els economistes
que facin estudis
i que cerquin la manera
de trobar una solució
amb aquesta qüestió econòmica
l'altre
l'altre és
la qüestió dels trens
que també està relacionada
amb aquesta mobilitat
perquè si d'aquí
a l'estació
de
la secuit
camp de Tarragona
Perefort
no ens ho recordis més
o clar
si d'aquí
si d'aquí
a aquesta estació famosa
hi hagués una llençadera
com hi ha
a Barcelona
des de
l'estació de França
fins al Prat
i que passa cada 10 minuts
o cada 15 minuts
aquí no hi hauria problema
que treguessin
l'Euromet
i que treguessin
totes aquestes coses
no hi hauria cap
comoditat
per què?
perquè estaries
amb 10 minuts
o amb 15 minuts
estaries allà
i no hi hauria problema
el problema és que
aquesta estació d'aquí
de Tarragona
que la taparan
quan ja
no circulin trens
perquè el tema
de la façana america
que l'ha solucionat
és aquest
aleshores
què passa?
aquesta estació
arribarà a tenir
una funcionalitat
que és
Sant Carlos de la Ràpita
que és l'últim poble
tirant per avall
de la nostra
província
i Sant Vicenç de Caldés
més o menys
perquè fins a Sant Vicenç de Caldés
les rodalies de Barcelona
hi arriben tranquil·lament
no?
aleshores
el contacte
amb la Catalunya
nord
perquè
el sud
que també existeix
de Catalunya
existeixi
i sigui conegut
i tingui
els mateixos avantatges
que poden tenir
tots els altres
però pensem
una altra cosa
el problema que tenim
nosaltres
a Girona
també el tenen
de cara a Barcelona
els rodalies
dels trens
dels trens
sí
però no
l'AVE no
l'AVE no
l'AVE no
l'AVE i la universitat
són problemes
típicament de Tarragona
vull dir
nosaltres tenim una universitat
que no porta el nom de Tarragona
i tenim una estació
de Tarragona
que està
a la secuita
i espera't
que en tindrem una altra
que ja veurem com es diu
una altra universitat
no
una altra estació
francès
i tu sense saber-ho
tu vols agafar l'autobús
o el tren
de què vols parlar?
del bus?
del tema Tarragona
Jo només vull
a veure
ho dic perquè
si no
sempre anem
en terme concèntric
amb el melic
de la plaça Imperial Tàrraco
per entendre'ns
si hem de ser
ciutadans
oberts a Europa
hauríem de veure
quins models
utilitza Europa
per exemple
si jo vull anar
a Amsterdam
ho puc fer perfectament
anant tranquil·lament
a Brussel·les
perquè de Brussel·les
a Amsterdam
una hora i mitja
dues hores
i la centralitat
dels transports públics
sobretot
a la capital d'Europa
que evidentment
si parlem tant
del Parlament Europeu
doncs
això és
és que l'agafes
al mig
de la ciutat
tot
l'estació central
tot
que evidentment
allí hi ha hagut
una infraestructura
de
qüestió subterrània
és evident
clar
què passaria
si ho féssim aquí a Tarragona
no ho sé
probablement
tindrien problemes arqueològics
segurament
segurament
perquè si per damunt
només
amb un desmunt
de l'autopista
ja hi ha hagut
tot el terratrèmol
dels carreus
doncs esgarrifa't
quan comencin
a foradar una mica més
no ho sé
però
el plantejament
del transport públic
ha de ser
d'utilitat pràctica
però no només
per la gent gran
és que
pels joves
perquè és el mateix
vull dir
no
no podem pretendre
haver de fer
un
un transport combinat
de
bicicleta
cotxe
tren
autobús
per arribar
a no sé on
amb el cos
que això suposa
amb el cos
que això suposa
bé
no es tracta només
d'arribar
per exemple
a l'estació
del Camp de Tarragona
que se paga un taxi
que és car
o hi vas amb cotxe
si hi vas amb cotxe
has de deixar el cotxe
pagant
perquè no hi ha altra manera
d'aparcar
deixar-ho en un descampat
però escolta
a un quilòmetre i mig
ja de l'estació
les darreres vegades
qui he anat
i he quedat sorprès
fins on arribaven els cotxes
aparcats
i dic tot això
caminat
aquesta persona
amb la maleta
amb la maleta
efectivament
ha arrossegat
la maleta
de totes maneres
és clar
l'estació ja no la canviarem
de fet
el debat que s'ha originat ara
i és que ahir
li vam formular
diverses preguntes
diversos ciutadans
a l'alcalde
sobre el pas dels trens
de llarga distància
per l'estació de Tarragona
la pèrdua
d'aquests trens
l'alcalde va assegurar
que ell s'havia reunit
amb Renfe
que hi havia un compromís
per part de Renfe
que alguns d'aquests trens
també els Euromet
i alguns dels trens
de llar recorregut
que van cap al sud
de la península
continuaran passant
per l'estació urbana
de Tarragona
tot i que la sensació
o els inputs
que ha enviat fins ara
a Renfe
és d'anar desviant tot
cap a l'estació
cap a la línia
d'alta velocitat
i l'estació
de Parafona
com diria
el cronista medieval
què us diré
amb el qual
què hem de fer
davant d'això
resignació
només ens queda
que resignar-nos
i...
no, no, no
i al contrari
jo penso que hem de ser
els reivindicatius
que no vam ser-ho
com a ciutadans tarragonins
i de l'entorn
el que no vam ser
quan l'estació de l'AVE
que ara ho penso
retrospectivament
i és que no m'ho crec
per mi mateix
com és possible
com és possible
que no ens belluguéssim més
com és possible
que no parléssim
i opinéssim
amb molta més vehemència
jo crec que sí
no, no, no
us ho dic de veritat
i faig la reflexió
per mi mateix
i en aquest aspecte
tinc un cert sentiment
de culpabilitat
de no haver-me queixat
perquè no anirem
a tirar pedres
ni a pintar
ja no és el que
el que ens toca fer
ni els estils
que s'han d'emprear
sobretot per edat
però amb opinió
i també per edat
efectivament
i que quedaria malament
amb opinió
tan sols fora
jo no recordo
que hagués sigut
el contundent
que crec que ara
tindria que ser
si sabés que està en projecte
l'estació del camp
tal com és avui
això el Ton ens porta
amb una pregunta
per què la ciutat
no es mobilitza
davant de determinades situacions
quan dic la ciutat
dic la societat civil
efectivament
aquí l'Anna ni deia
que no estava d'acord
no?
no, no, no
el que jo plantejo
el que jo
m'ho vi al cap
dient que no
és que no
crec que no es pot
fer gaire cosa
és a dir
mentre Renfe
sigui Renfe
i tingui
el funcionament
que tingui
i es decideix
on no es decideix
ja t'hi pots posar
fins i tot
a tirar pedres
aquí no farem res
vull dir
de fet
l'estació del camp
estic segura
que a nivell polític
es va intentar
de fer gestions
per acostar-la més
però si tu fas
una línia recta
entre Lleida i Barcelona
no passa per Tarragona
vull dir
la corba que passa
ja és una concessió
ja és una concessió
ja hem d'estar contents
i palmes les orelles
perquè arribessin fins aquí
aquest és el tema
però és la resposta
del que deia
però el ton
el que planteja
és que potser
en aquell moment
també va faltar
més crítica
un esperit més crític
per part de la societat
civil tarragonina
però tu creus
que Renfe
modificarà un traçat
modificarà
l'estació
al sud de l'aeroport
fa anys
que està fet
i programat
perquè
una ciutat
com Tarragona
protesti
i digui
Teruel
també n'existe
i en sèrio
penso que
és molt més operatiu
plantejar-nos
la possibilitat
d'establir
una bona xarxa
de transport públic
que ens comuniqui
amb una estació
que ho sento
vull dir
jo no vull tenir
una àvia
a la plaça
sempre hi ha el Tarraco
és que no el vull
no
ja està bé
on està
és fer volar
colons
no
i tant
és impossible
absolutament
però fins i tot
encara que fos
però fins i tot
no haver valorat
suficientment
la conseqüència
que probablement
també tingués
cert terror
de dir
home és que
cuidado
és que no pot passar
per tot arreu
i de més
de no dir
d'acord
però complementem
l'excés
de Tarragona
això sí
que tenim dret
a exigir-ho
això sí
no vam dir
absolutament res
i parlo en primera persona
i entono
el mea culpa
en primera persona
i ens hem trobat això
i hem dit
com és possible
que Tarragona
no hem vist els problemes
fins que la infraestructura
ja estava feta
per dir-ho d'alguna manera
efectivament
però jo penso
que el que podem reivindicar
no és tant
la localització
de la infraestructura
que ens supera
crec jo
sinó el fet
que sí
des de Tarragona
es pot apaivagar
es pot millorar
es pot solucionar
el fet de que estigui
a 12 quilòmetres
o 10 quilòmetres
o no sé quan està
no costa
de posar
una bona xarxa
posar uns pàrquings
allà
no serà per terreny
exactament
no sé
això sí que es facilitaria
la feina a tots
i quan vingui
l'altra estació
al sud de l'aeroport
tres quartos del mateix
això sí que ens ho hem d'anar
posant un car
perquè una altra estació
que tindrem fora de Tarragona
que tindrem fora de Tarragona
a mig camí entre Tarragona i Reus
i allí el sol
per fer pàrquings baratos
gratuïts
o baratos
quan menys
ja no és possible
ja no és possible
ja no
per tant
i tornant al tema
de l'estació urbana
la resignació
és el que ens queda
en el sentit de perdre els trens
remei
remei no el veig jo
veig un remei
que serà pitjor que la malaltia
el remei
perquè clar
és impossible ara
pràcticament és impossible
aleshores
la solució és aquesta
posar uns mitjans
jo em sembla
que ens van vendre la moto
en aquella època
famosa
ens van dir que
hi hauria una bona comunicació
tot el que sigui
d'alguna forma
ens ho vam creure
i després resulta que no
clar
el que passa és que ara
per aquesta via
la via tradicional
la de la costa
la de la costa
circulen
una quantitat
de
de trens de mercaderies
que passen
i clar
no hi ha possibilitat
que
el transport públic
de passatgers
tingui
la possibilitat
d'ampliar-se
dins de totes aquestes coses
i les mercaderies
que circulen
deixa-les anar
també
digues
només una cosa
molt senzilleta
que m'heia recordat
com parlàvem dels autobusos
i que a mi
em fa pensar
que les persones
que gestionen
el transport públic
a Tarragona
no agafen l'autobús
i us és una cosa molt tonta
si tu vas agafar l'autobús
només pots veure
quin autobús és
si el mires del davant
però molt del davant
al darrere
abans hi havia un número
clar
si tu veies passar
amb l'autobús
pensaves
mira ha passat el 8
ja no l'agafo
però ara han posat
una publicitat
que no es pot veure
només el número
que té al davant l'autobús
miris l'autobús
del cantó
que el miris
no saps quin autobús és
estava somrient
perquè aquest comentari
que fa la Nani
més d'un oient
ho ha fet
precisament a la nina directa
amb l'alcalde
en altres ocasions
les dificultats
per veure
el número de l'autobús
la qual cosa
en sentit histriònic
és perillósíssim
perquè si només
el pots veure per davant
tens un risc mortal
realment
fa que t'aboc
fa que t'aboc
i se n'accesa
no
si està aparcat
has de baixar la cera
la bonera
xifla xifla
com no t'apartes tu
en fi
avui hem parlat
de qüestions aquelles
de la vida quotidiana
molt de la vida quotidiana
de la ciutat
que ens afecten a tots
potser perquè
també hem començat
parlant
del proper
anomenament
de Josep Maria Sabater-Bos
com a cronista
oficial
de Tarragona
ell ha estat
un dels convidats
a la tertúlia
amb el Josep Maria Sabater-Bos
també hi han estat
la Nani Rodríguez
el Francesc Roig
i el Ton Obert
senyors
senyora
gràcies per venir
aquest matí
en directe
a la tertúlia
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
aquest divendres
el cap de setmana
en general
i en fi
fins la propera
que vagi bé
adeu bon dia
adeu bon dia
adeu bon dia
adeu
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio