Obrim ja el temps de la tertúlia.
Avui dèiem que tenim quatre convidats
amb quatre perfils també professionals ben diferents.
Avui tenim una professora de la universitat
que a més a més és periodista, com la Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
També ens acompanya un polític que es dedica,
això en l'actualitat, a portar els números de l'Ajuntament.
És el tinent d'alcalde de Gestió Econòmica i Pressupostària,
Pau Pérez. Pau, bon dia.
Bon dia.
També tenim un advocat, professionalment,
també des de dedicar a la política,
o s'ha dedicat molt activament a la política,
exsenador Lluís Badia. Lluís, bon dia.
Molt, molt, molt, bon dia.
I un periodista en actiu,
i a més a més estudiant també, podem dir, de la universitat,
ja que avui tenim una professora, també tenim un alumne,
com és l'Octavi Saumella,
company redactor del diari de Terraon.
Octavi, també, bon dia.
Bon dia, i al juny ja no sóc estudiant.
Molt bé.
Deia això de professors i alumnes,
perquè a més enllà de comentar les qüestions
en destricta actualitat local,
que de seguida abordarem en el temps de la tertúlia,
avui hi ha una d'aquelles qüestions de debat i de tertúlia
a propòsit de la proposta que ha fet el Consell d'Educació,
el Departament d'Educació de la Generalitat,
d'avançar una setmana l'inici del curs escolar.
Seria a partir del curs vinent,
si tothom es posa d'acord,
s'avançaria una setmana el curs,
començaria el 7 de setembre,
a canvi hi hauria una setmana de vacances al mes de febrer.
Fins i tot alguns apunten que el curs hauria de començar abans,
per adaptar-se al que hi ha en altres països europeus,
i repartir més les vacances al llarg del curs.
Es podria fer aquesta setmana de vacances al mes de febrer,
però també una setmana al voltant de finals d'octubre
o principis de novembre.
Però de moment, la proposta del conseller Maragall és aquesta,
i avui és una mica tema de debat, ja ho era ahir,
i avui és una mica tema de debat entre mares, pares, professors, alumnes,
i suposo que, en fi,
tothom que té alguna cosa a veure amb el món educatiu,
que pràcticament és tothom.
Així que, Nani, tu que ets professor encara que...
I mare.
D'acord o no d'acord amb l'avançament de l'horari, del calendari, perdó.
Puntualitzacions, però em sembla molt bé.
De fet, nosaltres a la universitat vam començar contra natura el 4 o el 5 de setembre,
és a dir, que aquest calendari ja el tenim bastant assumit com a professors.
Ara bé, com a pares i mares, jo diria que també els ha de semblar bé,
perquè, de fet, es comenta, i cada any al setembre,
tornem a parlar de la mateixa història,
que les vacances d'estiu són molt llargues,
que no se sap que fem la canalla,
que els cursos d'estiu o les activitats lúdiques d'estiu són cares
perquè no estan subvencionades,
i que això suposa pels pares i les mares un problema de què fas amb la canalla.
Molt bé.
Agaventem una setmana, perfecte.
Una setmana menys de problemes, els avis descansaran una setmana més.
Ara bé, el febrer, què en farem d'aquesta canalla?
Què en farem durant el mes de febrer?
Perquè, fins i tot climatològicament,
jo diria que és més fàcil controlar la canalla al setembre que no al febrer,
que els has de tenir tancats, perquè m'han fet capela.
Vull dir que jo diria que el que no està resolt,
que em sembla molt bé organitzar i equilibrar el calendari escolar al llarg de l'any.
Però què passa en altres països europeus que fan les vacances repartides al llarg de l'any?
Doncs mira, suposo que ho deuen tenir cobert d'una altra manera, no t'ho sé dir.
Però, o a la millor tenen els mateixos problemes que nosaltres.
De fet, el cas és que nosaltres tenim un problema
que la canalla estan superprotegits, escolaritzats, com Déu mana,
amb la seva vida molt distribuïda i organitzada i protegida,
però hi ha períodes a l'any que sembla que tota aquesta conscienciació social
s'evapora i que no sabem massa bé què fem els nens.
Vull dir que sí a l'equilibri del calendari al llarg de l'any,
però jo trobo a faltar iniciatives que solucionen aquest problema dels fills,
sobretot petits.
Vinga, més opinions?
Jo, en aquest tema, bueno, ara estàvem mirant, com deien,
que el 58 estava en contra i el 42, a favor, no ho sé si, o sigui, es veu que...
L'enquesta dels matins de TV3.
Es veu que la gent no ho té gaire clar.
Crec que la idea és fer un calendari semblant al que hi ha a la resta d'Europa, no?
A França fa molts anys que ho fan.
Jo, a mi el que em preocupa, perquè fa temps que ho vull pensar, també,
és que nosaltres aquí a Tarragona el que hauríem de tenir és una setmana de festes a Santa Tecla.
Per tant, si s'ha d'avançar, però perquè sigui el febrer, doncs no ho sé.
Però la veritat és que tenint aquí Santa Tecla i després la Mercè, i després, o sigui...
Eh, jo m'afegeixo, eh?
Aquella setmana que els nens pràcticament...
Que no s'aprofita, perquè de fet no s'aprofita ni per una cosa ni per una altra.
Doncs jo crec que aquesta, per nosaltres, hauria, reivindicant, ja que estem a la ràdio local,
diria que aquesta és la que hauria de ser i no...
És a dir, fins i tot estaria bé que el calendari escolar introduïs matisos locals.
Efectivament.
Que cada ciutat o cada, en fi, ajuntament, d'acord amb els col·legis,
pogués una mica distribuir les festes tenint aquesta...
Efectivament.
Nosaltres, hi ha moltes poblacions que tenen la seva setmana gran i ho fan així.
Nosaltres no la tenim.
Escolta'm, i crec que és més important això que no si s'ha de tenir quatre dies al febre, ara.
Octavi, què?
Home, l'alcalde de Tarragona fa un any i mig va dir que hi hauria tres dies de festa, em sembla, per Santa Tecla.
No sé com està aquest tema.
El Pau deu saber millor, però el nen un sí que es va fer públicament.
No, el problema és que es decideix a Barcelona.
Home, jo estic bastant amb la Nani.
Jo el que no acabo d'entendre massa és aquesta setmana del mes de febrer,
perquè tot just surts de les vacances de Nadal i et tornes a posar una altra setmana al febrer.
En fi, el que deia la Nani, que les vacances d'estiu són molt llargues,
encara que les avancem el 7 de setembre, continuaran sent molt llargues, no?
Perquè sembla que comencen per avançar.
És que la proposta és avançar-ho només una setmana.
Per això, per això, que els propis socis de govern del PSC, que són Esquerra Iniciativa,
ja han dit que la proposta és improvisada i que s'ha de continuar negociant.
I, en fi, tot el que sigui compaginar més la vida familiar amb la professional,
doncs és un pas endavant.
El que passa és que crec que s'ha de matitzar bastant millor aquesta proposta.
Lluís.
Bé, jo és que em nego a parlar de xurrades.
Això em sembla una maragallada.
És una xurrada, això?
Absolutament.
Jo crec que amb la que està caient,
que ens aportin maniobres de distracció,
no discutint realment els temes que li preocupen a la gent,
m'assembla una xurrada.
Quan, per altra banda, vostè, i m'assembla ja s'ha posat aquí damunt de la taula,
això és pràcticament impossible a portar-ho a terme.
Entre les coses, perquè això ho proposa un dels partits,
el segon partit del Parlament de Catalunya,
que és el que forma el Partit Socialista,
i en el que ja han manifestat el seu procediment en contra,
els partits de l'oposició i els propis partits del Govern.
Per tant, escolta, jo és que crec que hem de parlar dels temes
que realment són importants,
els temes que necessiten solucions urgents.
I aquí sembla ser que ens ofereixen el debat,
grans notícies o temes que, evidentment,
són qüestions que són molt difícils de portar a la pràctica,
i no aprofundim en els temes importants.
Escolta, què ha fet el Govern de Catalunya?
Perquè els 400.000 aturats i pico que ja tenim,
com ho farem?
Escolta, aquests són els temes que proponen la gent.
La gent, això, per debatre, per discutir,
per fer una xerradeta...
Segurament m'interessa molt a la gent, eh?
Sí, sí, escolti, li deu interessa molt a la gent,
però li deu preocupar molt més gent
tots aquests que s'queden a l'atur.
I jo, home, sembla que aquí és una maniobra de distracció,
entrem a això a discutir,
i així no discutirem de l'altre.
A mi, escolti, el que s'ha de discutir
són els temes que preocupa la gent.
I el que preocupa la gent
és què farem amb l'atur ja, la setmana que ve.
No una teoria, escolti, ja discutirem...
No ho dic jo, això de la maragallada, eh?
Ja ho han dit a la tele
i ho han dit determinats comentaristes
de molt més nivell dels que estem aquí,
per almenys pel que a mi respecta.
Per tant, escolti, anem a parlar dels temes
amb profunditat de què realment preocupen.
Què farem amb els calers que venen de Madrid?
Com els gastarem?
Com l'Ajuntament ho farà?
Quines alternatives posa l'Ajuntament de Tarragona
per fer front a l'atur?
Quines alternatives posa el govern de Catalunya?
Jo crec que són els temes que preocupen la gent.
L'altre, introduir temes de debat
que no preocupen a ningú, repeteixo,
l'educació serà molt important,
però si no tens un sou a final de mes
encara és molt més important.
És una maniobra de distracció?
No, no, no.
Jo seguint l'argument de Lluís Batia.
És una maniobra de distracció?
Això és una maniobra de distracció, Paul?
De la tertúlia de l'Urgut?
Perdona, no.
La maniobra de distracció
és no parlar dels problemes que preocupen a la gent.
No, vull dir, perdoneu...
Ja sé que no us agrada parlar, però estem...
Home, no, i tant, home, i tant.
Jo he vingut i vindré
i estic encantat d'explicar els 24 milions pel cil.
El que passa és que jo crec que si parlem exclusivament
dels problemes que preocupen a la gent
en primer línia de tir,
és a dir, n'hi ha molts problemes
que preocupen a la gent molt diversos,
amb tanta diversitat com persones,
si ens limitéssim a parlar de les nostres prioritats,
seria un absolut empatx informatiu,
com ja comença a ser.
T'ho dic perquè si parles amb els...
Jo, per exemple, ahir vaig fer un exercici de titulació
i els hi posava una notícia econòmica,
i em deien, és que estem fins al gorro
de crisi d'atur.
Que sí, d'acord, és el primer problema,
el principal, el que més preocupa la gent.
Absolutament d'acord.
Acte de fe i ament, perfecte.
Però la societat té, afortunadament,
altres temes que també preocupen.
Té altres polèmiques que són interessants,
que són enriquidores,
que és important introduir debats d'altres temes.
Vull dir que, a veure,
qualsevol cosa, jo a mi m'agradaria dir
que ole, però el Nàstic a mi m'agrada que guanyi.
Vull dir, no soc futbolera, però em sento...
Jo no sé, volen poder parlar d'això?
No, però vull dir, ja no m'atreveixo,
perquè llavors potser el distrec, no?
Vull dir que hi ha naltros que a mi avui m'agrada dir
que l'Nàstic ha guanyat i que fantàstic
i que respirem, no?
Que també és important, crec.
Alguna cosa més sobre el que deia el Lluís?
Ja queda...
Octavi, tu creus que també a través dels mitjans de comunicació
podem contribuir a distreure l'atenció?
No, jo crec que és un tema que interessa molt a la gent
i la prova és que a tots els mitjans de comunicació
o en obert diaris o en estem parlant,
ara és el primer tema que s'ha proposat a la taula
o aquí a la tele estic veient que també en parlàvem,
doncs crec que és òbvi que és un tema que interessa a la gent,
l'educació és un dels eixos fonamentals de la societat
i crec que és un tema que la gent està molt implicada en aquest tema.
No, però la gent estarà molt implicada, però anem a...
Resulta que dels grups parlamentaris que hi ha al Parlament de Catalunya
l'únic grup que li preocupa és el grup socialista.
Per cert, mire d'un govern on una part del govern
diu que no està a favor d'aquest tema.
Tant de bo fos així, però no és així.
No, perdona, com que no és així?
Declaracions d'Esquerra Republicana i Iniciativa de Catalunya
que estan en contra del posicionament del Consell de Maragall.
Sí o no? Evidència.
Bueno, aquesta és la realitat.
És que jo crec que a mi em sembla perfecte
parlar del tema d'ensenyament i parlar del que vulgueu.
Evidentment que el tema de la crisi és molt dur
i a tots ens posa molt neguitosos,
però la realitat és que aquests temes s'han d'afrontar
des d'un punt de vista on hi hagi un suport.
S'està en aquest moment debatent...
No, home, s'està debatent...
Cada grup també...
No, Pau, en aquest moment s'està debatent
al Parlament de Catalunya una nova llei d'educació.
Tu et sembla que això ajuda que hi hagi unanimitat?
És un bon moment, doncs si s'està debatent això...
Sí, home, però el que has de fer és ajudar
que hi hagi unanimitat amb una llei tan important com aquesta
i resulta que n'hi ha un que diu la seva per la seva compte.
Amb el que evidentment treu l'atenció
dels altres temes importants,
passem, discutim a les tertúlies
i no aprofundim en els temes que realment preocupen.
Home, si el que heu vist és un altre tema
de la llei d'educació que sigui més important
i que aquest altre ho estigui amagant,
sí, però si no és així...
Podria ser, podria ser que la nova llei
es pugui preveure coses que no estiguem d'acord.
En tot cas, i per acabar amb aquest tema,
coincidem que es pot arribar a un acord,
sigui ara o més endavant?
És tan difícil que es pugui posar tothom d'acord,
professors, alumnes, pares,
sindicats, recordem...
És molt difícil, diu el Pau.
Home, no, jo penso que...
Els professors, què pensen?
Els professors ens hem adaptat, però a ment.
Vull dir, començàvem gairebé,
fa 7 o 8 anys, començàvem el curs pel Pilar.
Vull dir, havies de començar preparat el temari
a partir del Pilar,
perquè és que si començaves abans era irreal.
En 5 anys, aquest curs passat...
Jo el vaig començar el 4 de setembre.
Vull dir, a ment...
Per tant, a l'universitat ja s'ha fet.
Exacte, vull dir que jo em sembla
que tampoc és tan complicat.
A veure, el que sí que és...
Penso jo que hi podria haver un desajust
o diverses opinions,
és a no on col·locar aquesta setmana.
Perquè, com deia l'Octavi,
aquí el febrer és que no té cap...
Per Carnaval, deien.
Santa Tecla.
Aprofitant Carnaval.
Santa Tecla, ho posaria.
Octavi, tu creus que es posarà d'acord
el conjunt de la societat?
No només els partits polítics.
Jo entenc que s'està discutint
la llei de l'educació al Parlament
i és una qüestió de partits,
però va molt més enllà dels polítics.
Tu creus que...
És complicat, perquè tot el que sigui educació,
tenim diversos exemples darrerament
amb l'assignatura aquesta de Ciutadania,
que hi ha hagut sentències judicials.
Aquí a Tarragona tenim una zona
que no volen un institut
i li volen posar l'institut,
que és Tarragona 2.
On volen un institut,
no el volen posar,
que és a Sant Salvador.
Llavors, tot el que sigui tema educatiu,
crear polèmiques i, en fi,
jo crec que a la llarga s'haurà d'arribar a un acord.
En fi, doncs veurem com evoluciona.
És tema de tertúlia.
Sigui una feina de distracció, no?
Avui tothom, o segurament molta gent,
parla d'aquestes qüestions.
També podem parlar de la crisi.
Evidentment, jo ahir,
amb quatre regidors de l'Ajuntament,
en aquesta tertúlia els hi plantejava
què pot fer davant de dades
com les de l'atur de l'últim mes,
que són tan o més greus
que les dels últims mesos,
què pot fer una administració local,
una administració municipal,
com la de l'Ajuntament de Tarragona.
Tenim l'eina dels fons d'inversió local,
el decret Zapatero,
que es coneix popularment,
que aquí a Tarragona
ja s'ha començat a aplicar amb alguna obra.
Un Ajuntament l'únic que pot fer
és bàsicament acollir-se a aquestes propostes,
a aquests projectes que ha presentat
el Govern Central.
I el Lluís, que té ganes de parlar d'això, somriu.
No, jo vaig fer un article la setmana passada
en què em feia 10 propostes
que afectaven a la política municipal.
Bueno, 10 propostes concretes.
No és que jo no digui...
No, no, escolti.
Però un Ajuntament realment pot pal·liar
el problema de l'atur,
que està creixent d'una manera espectacular?
D'entrada podrà pal·liar moltes coses.
És a dir, quan un autònom se queda matur
o quan un autònom se li acaba la fenya,
què passa amb els impostos municipals?
Què passa amb l'ajuda als menjadors
que, escolteu, aquí darrere,
aneu a Càritas a partir de les 7 de la tarda
i s'hi posaran els cabells de punta.
Per què no podem reduir les partides,
per supost, àrees de festes i aplicar-les amb això?
Per què no podem reduir determinats pressupostos,
diguem que potser en una època de crisi
es poden aparcar i ajudar
la gent que ho passarà molt malament?
És a dir, escolteu, jo crec que alternatives
i iniciatives n'hi ha a la tira.
El que s'hi ha de ser posant...
I, perdoneu, això no és un problema de color política,
és un problema de ser conscients de la realitat.
I la realitat és duríssima.
Escolteu, jo l'altre dia em vaig reunir
amb un grup d'empresaris
i anava com a advocat
i al final van sortir i, escolteu,
vostès què poden fer?
O la política què pot fer?
Home, jo segueixo pensant
que es poden fer moltes coses.
Evidentment, el pla en Zapatero és molt important.
Ja veurem com s'aplica.
Però, per exemple,
l'endeutament municipal, Pau,
quant paguem a l'Ajuntament de Tarragona?
A 90 dies?
A 30 dies?
A 15 dies?
A 58.
A 58.
Bé, doncs vull dir,
ho podríem reduir...
Si no és una crítica a l'Ajuntament de Tarragona,
jo crec que són coses que podem fer
i, per tant, són aquestes les que hem d'intentar fer.
I, perdona, repeteixo,
no és un problema de color política.
Escolteu, les prioritats són
que la gent, quan fa una feina per l'Ajuntament,
vol cobrar.
Que, evidentment,
hem de reduir el pas de pagament.
Que hem d'ajudar la gent
que ho està passant fatal.
Que a Càritas,
sembla ser que el pressupost que tenia per tot l'any,
el més de gent és a la polit.
Bueno, jo crec que són realitats que hem d'aportar, no?
Pau.
Bueno, no aquí...
Bé, Pau, Nani o Octavi, com vulgueu.
No, amb el tema, ja sabeu que hem parlat sovint
i, de fet, estem treballant...
I això del fons d'inversió local,
que ha estat notícia una altra comuna aquests dies,
ens ha de servir d'alguna cosa?
Home, 24 milions s'han de notar,
perquè això donarà feina a moltíssimes empreses.
No només les directament adjudicatàries,
sinó també indirectes.
S'ha primat moltíssim el tema de la contractació,
no només del número total,
sinó també dels aturats,
que hi pugui anar bé,
i jo crec que serà un revulsiu,
però no només aquests 24,
sinó els 50 que tenim darrere,
però en guany, no?
O sigui que aquí,
això com a mesures directes cap a les empreses.
Aquests diners,
aquests 8 milions de zapatero
van directes a les empreses
a través de la contractació dels ajuntaments.
Però nosaltres sí que hem fet un pressupost
de contenció en guany.
Vosaltres sabeu,
perquè també ho vaig presentar aquí,
com s'ha reduït cultura,
perquè hi ha hagut moltes queixes
i s'ha reduït en relació amb ciutadans,
s'ha reduït un seguit de coses molt importants,
però a la vegada s'ha duplicat
el Servei Municipal d'Ocupació
per plans d'ocupació,
té al voltant de dos milions d'euros,
que ho tenia tot just la meitat l'any passat,
i s'han fet accions amb serveis socials,
ha crescut molt per damunt
del que podia creixer el pressupost.
Aquest és un any que és molt dolent
i que és molt complicat,
però que nosaltres estem prenent aquestes mesures.
Hem fet bonificacions,
tot i aquesta davallada dels ingressos,
hem fet bonificacions adicionals.
Amb això estem.
És cert que hi ha moltes més coses
que el pla de Zapatero.
I per un ajuntament,
l'important és que és la primera vegada
que hi ha una injecció directa
i una atenció directa
per part del Govern Central als ajuntaments,
que fa molts anys que diem
que és la ventafocs de la democràcia,
o sigui, que la distribució
ha anat engreixant les autonomies
i disminuint l'Estat,
però els ajuntaments
continuen amb un percentatge mínim.
Dani.
Sí, a veure, jo crec que
per posar-me en una situació intermitja,
jo estic d'acord en que
la crisi no l'ha patat aturar un ajuntament
ni siquiera un govern de l'Estat.
És com si volguéssim demanar
que pareix de ploure.
Vull dir, el xàfec no ens ve d'aquí,
no és imputable a les accions de govern,
però el que sí que es pot fer,
també estic d'acord amb el Lluís Badia amb això,
en que es pot posar un paraigües
més o menys gran o més o menys petit.
Vull dir que d'alguna manera
es pot apaivagar aquesta crisi.
I el paraigua aquest és...
El paraigua, doncs, hi ha un municipi
de l'Estat que potser és un paraigua
i un altre de l'Ajuntament
que potser és un barret
o un xovesquero d'aquestos petits
de part d'aventura, perquè ens en tanquem.
Vull dir que sí que hi ha diverses solucions
per apaivagar una mica el xàfec.
Ara bé, amb el que no em sembla
que hem de jugar
és en fer d'amagògia barata,
de dir, és que ens preocupa molt
la gent que passa gana.
A veure, Lluís, a tu, amb ells,
i a tothom, vull dir, m'imagino,
el fet que l'Ajuntament prengui
unes decisions i no unes altres
no vol dir que no li preocupi
la cua de Càritas.
De fet, segur que li preocupa.
A veure, vull dir, no,
simplement és això.
És que aquesta intenció de dir...
No, no, no, perfecte.
El discurs queda molt bé.
A veure, quan resulta que
a l'àmbit és aquest mes
se li cal el pressupost
i no pugui donar, què farem?
A veure, d'acord,
ells faran el que podran.
No, no, no, que faran el que podran,
perdona, és que això no funciona així.
No, no, no, no,
no em facis entrar en el teu joc.
Jo el que penso...
No, no, cap joc.
És el de...
Quan no tingui pressupost, què faran?
No, no, no em sembla correcte
que d'alguna manera
estiguis plantejant
que l'Ajuntament
és insensible
a les necessitats de la gent.
No, jo no he dit això.
Jo he dit que...
Aquesta és la impressió que a mi m'ha donat.
No, doncs m'he equivocat.
Doncs ho sento.
Si no ho has dit,
jo ho he interpretat així.
La realitat és
que les partides pressupostaris
de l'Ajuntament
s'han de posar
al servei dels ciutadans.
Estem totalment d'acord.
Per tant,
aquí tenim un problema gravíssim
de misèria,
de misèria.
Vull dir, escolta,
noms i cognoms.
I si anem un dia aquí a darrere,
això no es feia de magoll,
això és una realitat.
Una realitat
en la que tots estem d'acord, eh?
No, però,
vull dir,
que estem d'acord amb la realitat
s'ha de passar
de les paraules
a les seixos, no?
Això ho coneguem
bastant bé a Catalunya.
Per tant,
passar dels paraules al fes
vol dir, escolta,
senyors de Càritas,
vinguin aquí.
Senyors de...
No Càritas,
totes les entitats
que estan en aquest tema.
Doncs miri,
la partida de festes
que era 10,
la reduirem a 5
i aquest 5
la passarem allà.
Això és una mesura concreta,
sí o no?
Evidentment que sí.
Per què no es fa?
I això ja s'ha fet
de totes maneres.
Ahir la regidora de Cultura
en aquest programa
es queixava precisament
que li havien baixat
i molt el pressupost.
Lluís que ha sigut regidor
i Senda sap que ara ja
el pressupost està fet
que es pot modificar.
Perdona, escolta,
es pot modificar.
Es pot modificar.
És que em nego
a que algú digui
escolti,
el pressupost ja no es pot tocar.
No, no,
clar que es pot
i es modificarà.
Saps quantes vegades
s'han modificat
els pressupostos de l'Estat
i estem a 30 de gener?
Pràcticament.
Es pot modificar
i que es modificarà
però això que estàs demanant
i reclamant
i amb tota la raó
s'està fent.
S'està fent.
Octavi.
Que no serà,
que no hi haurà prou,
sens dubte,
perquè no n'hi ha.
El primer que pot fer
l'administració
és fomentar l'obra pública.
Em sembla que aquest any
a Tarragona
hi ha 58 milions
en inversions
i 24 del Fons Tapatero.
El Fons Tapatero
que no deixa d'haver
una gran ampliació
del que era ja el POSC
de la Generalitat
i que...
En fi,
jo el que em pregunto
del plan Tapatero
és si s'ha fet ara
en temps de crisi
o per què no s'havia fet abans,
perquè no s'havia ajudat
a la gent abans
i si tindrà continuïtat
en el futur
perquè diuen que la crisi
doncs...
Són bones, són bones
preguntes.
Fins al 2010
i una altra cosa
que pot ser...
Perquè tu l'allargaries,
faries una nova edició
de cara al 2010.
Home,
diuen que la crisi
com a mínim
ja estarà fins a mitjans
del 2010
que això vol dir
que no tenen ni idea
de quan durarà.
Doncs sí,
jo crec que és una bona mesura
i l'altra cosa
que pot fer
sobretot l'administració local
jo crec que és
incrementar la velocitat
d'otorgament de llicències
a la gent
que vol fer negocis,
que vol posar negocis
no pot ser que es tardi un any
a donar una llicència
d'activitat
i en fi,
em sembla que ja van dir
que volien baixar-ho
doncs...
Crec que la gent
emprenedora
que vol muntar negocis
doncs no pot ser
que estiguis un any
esperant que l'Ajuntament
et doni la llicència.
Bé,
jo és que m'assembla
que totes les...
el que diem
tots tenim una part de raó
però mireu,
la realitat final és una.
És a dir,
a mi m'agradaria saber
quan ara passem
els rebuts de contribució
quan sortiran impagats
i aquesta és una realitat
perquè clar,
al final els pressupostos
sempre són públics,
no?
Sí, sí, sí.
Algú té les dades
del 30 de gener
de l'IVA
que s'acabava
el pagament de l'IVA?
Sabem quina...
és el que havia de cobrar
l'Estat
i el que ha cobrat?
Com ho farem tot això, clar?
A mi aquesta política
de dir ja ho arreglarà
tot el Papa Estat
i ja vindran 8.000 milions més
pensant que cada dia
pleguen 500 autònoms a Espanya
qui hi pagarà?
Qui hi ingressarà?
Com farem els pressupostos públics?
Com el Pau Pérez
tancarà el pressupost l'any que ve?
Aquest és el problema de fons.
Escolteu,
no hi ha llicències de construcció.
Quantes n'hi tens a Tarragona?
Cero pelotero.
Quantes autònoms
se t'han donat de baixa?
Cero pelotero.
Quantes gent
t'ha començat a deixar
de pagar la contribució?
Cero pelotero.
Escolteu,
però aquesta és la realitat.
Això es toca de peus a terra.
I davant d'això
haurem de fer alternatives per fer-ho.
Perquè o creiem empleo real
i creiem gent que pugui treballar.
No pels 3 mesos,
6 mesos que duri això.
Això és veritat.
Consolidem, evidentment,
un nou marc econòmic.
Evidentment,
això són fets punyetes.
Perquè, escolta,
ni els 8.000 milions vindran
perquè no els tindran,
ni vindran tampoc
el finançament per fer altres coses.
I clar,
els pressupostos públics
són els que són.
Aquí hi ha un tema
que passa molt de...
Jo també dono classe.
Allí plantejàvem
el tema
de tot el que suposarà
que Espanya,
la deute pública
que fa el govern espanyol,
passi de triple A a doble A.
I deia...
Què és de triple A a doble A?
Doncs la garantia respecta...
O dir perquè ens entenguin els ulls,
si no...
És a dir,
quan un diu
vaig a comprar deute pública,
és a dir,
allò,
lletres del tesor.
Quan això les posa en circulació,
una cosa és
les que compren els ciutadans espanyols,
però altres,
les compra un senyor de Guayomi
o un senyor de Suècia.
Bé,
el problema que tindrem ara
és que es costarà molt
col·locar aquesta deuda pública.
Per tant,
allò que deia jo
d'aquestes partides
que van entrant
a la comptabilitat de l'Estat,
doncs cada vegada
es faran més complicades.
I a mi em sembla
que seguim parlant
de qüestions
que ens afecten relativament
i no a la profunditat dels temes.
I per tant,
escolti, això...
És que ens deprimim moltíssim,
eh,
m'estàs ensorrant el dit.
Jo em deprimeixo molt.
Però escolteu,
he que s'ha parlat molt,
he que s'ha parlat moltes vegades
que és necessari
fer uns pactes
de la Montcloa II.
Escolti,
per què no ho fem ja
d'una punyetera?
Ja deia l'Arari
fa una estona
que potser hi ha
una sobresaturació
sobre el tema de la crisi,
però en fi,
no sé si hi ha això...
A veure,
que la crisi s'ho mereix,
que té un tamany
prou important.
Però com més en parla,
segurament més et deprimeixes.
Però clar,
vull dir,
jo m'imagino
que també és important
de fer veure la gent
la part positiva.
Jo penso que una crisi
sempre és una oportunitat
de millorar.
El problema és que la crisi
la podíem veure lluny.
Però quan vas a una reunió
amb gent que tu has vist
que li anava bé,
amb gent que tenia
cinc camions,
que els cinc camions
li funcionaven,
que anava al port cada dia,
que no tenia problema,
que era un autònom
que havia creat
cinc llocs de treball,
que tenies l'easing,
i diuen,
escolta,
aixec,
a mi facis mesos
que no funcionen
dels cinc camions,
quatre.
I jo té noms i cognoms
i coneixes la seva dona
i coneixes els seus fills
i no podrà pagar...
Si estic totalment d'acord
amb tu,
l'única cosa que dic
és que també hi deu haver
alguna cosa positiva
en tota aquesta història.
Jo avui feia un article
i parlo...
Home,
positiu,
mira,
ha baixat el tipus d'interès,
ha baixat la inflació.
Ha baixat la gasolina,
que ara es goten els 20 euros,
ha que puja més l'agulla.
Avui us recomano el meu article,
el Més Tarragona,
que parlo de tot això.
És com fa propaganda
del seu article,
avui es va dir.
Avui parla de temes positius.
Avui està fiquant
la falca publicitària.
Sí, sí.
Avui parla de temes positius,
Ricard.
Això és important.
Deixim canviar de tema
perquè si no,
com deia la Nani,
a Tarragona Ràdio
hem parlat
per diferents raons
de l'edifici de la Rambla.
Primer,
perquè la subdelegada
del govern centre
de la Tarragona,
Teresa Pallarès,
va dir dimarts aquí
que les negociacions
estan molt avançadors,
tot i que no va voler
donar detalls
i que molt aviat
pot haver-hi ja l'acord.
Entre altres coses,
perquè ell,
la tinent d'alcalde de Patrimoni,
Rosa Rossell,
va confirmar el mateix
i a més a més
va revelar en aquesta tertúlia
a aquesta hora
que la subdelegada
Teresa Pallarès
havia desencallat el tema
perquè les converses
es va revelar d'alguna manera
que les converses
entre l'Estat i l'Ajuntament
ara fa un any
estaven trencades
i que, en fi,
tot això és molt imminent.
Tots han demanat
molta prudència,
molta discreció
sobre el tema.
Però, Octavi,
tu que segueixes
el dia a dia
de l'actualitat local,
tu creus que sí,
que ja estem a punt?
El tema està a punt?
De Caramel?
A mi em diuen que sí.
El que va dir la Rosa Rossell
és el que m'han dit
a mi diverses fonts municipals
i, en fi,
sembla que s'ha arribat a un acord.
Ha sigut molt important
el canvi
a la subdelegació del govern.
Que és el que deia ahir Rosa Rossell.
No s'havia fet
absolutament res
del tema.
I, en fi,
sembla que
el Pau Pérez,
com a membre de l'equip de Guàrdia,
donava aquí una guerra interna
perquè
no està clara
la funció que se li vol donar, no?
Mentre el Sergi de los Rios
diu que serà un centre turístic,
la Rosa Rossell
diu que serà un
centre cultural.
De moment,
entre ells,
ho parlin.
Primer que...
Llavors,
el Xavier Terres
també diu
que té moltes nàvies, no?
L'edifici,
el que està clar
és que no pot ser una mesquita,
això està bastant clar.
Això és claríssim.
I, en fi,
és un edifici
que està al centre neuràlgic
de la ciutat,
és un edifici
important,
bastant gran,
no tan gran com sembla,
perquè de dins
té una estructura complicada
i crec que serà
un immoble
molt important
per Tarragona
i pels tarragonins.
Nani,
tu creus?
Jo,
és un d'aquells temes
que sempre surten, no?
D'aquells temes
de los temes pendientes
i em sembla que
qualsevol iniciativa
que desencaixi
o desenusi
aquesta història
és positiu
perquè, a més,
aquell edifici,
com tots,
i com ara suposo
que ens passàvem
el de la plaça
Impre i el Tàrraco,
no?
Conforme van passant el temps,
si no se'ls dona una utilitat,
si no s'inverteix diners,
allò cada vegada,
ui,
el Pau ha fet així,
vulguem dir,
ai, mare de Déu,
més diners cap allà.
Però sí,
vull dir,
penso que és important.
Fet així,
vol dir que ha fet així
amb la mà,
com vulguem dir,
Déu-n'hi-do.
Tu què hi posaries,
per cert,
com a ciutadana?
És que jo no trobo
que sigui contradictori
el fet que sigui
un centre d'informació turística
i un centre
amb un equipament cultural.
Penso que les dues coses
poden compaginar-se
i poden trobar.
El que sí que està clar
és que ha de ser
un edifici
que estigui a disposició
de la gent de Tarragona.
Això sí,
perquè, a més,
el jardí és guapíssim,
perquè està al centre de Tarragona,
perquè l'edifici en si
té prou pes
i perquè a mi m'encantaria
anar a veure,
jo què sé,
la presentació d'un llibre
o anar a veure
l'últim vídeo
promocional
de la Costa Dourada,
allà on estava
el Banc d'Espanya
amb totes les connotacions
que pugui tenir això.
A veure,
Pau i Lluís,
ràpid.
Jo crec que és una bona notícia
que això estigui a punt.
Perquè està a punt, no?
Jo crec que sí,
pel que se'n diu.
Les converses...
Ova,
el Pau és el primer directe d'alcalde.
Sí,
però no les porto jo directament.
Però li deuen informar.
Home,
evidentment,
per això dic que és una bona notícia
que estigui a punt.
Aquesta és la informació que tinc
i les últimes converses.
Jo hi he estat a Madrid
uns dies també ara.
I és veritat
que l'actual subdelegada
ha ajudat-hi molt, no?
Ha estat clau.
Jo crec que sí.
El que passa és que això
sempre posa en contrast
perquè no s'ha fet abans, no?
I llavors jo no vull entrar
amb això
perquè l'anterior subdelegat
era precisament
un funcionari municipal.
Jo crec que és una bona notícia
per tots
i jo crec que l'hi trobarem.
L'hi trobarem
un encaix
dins del pla d'equipaments
que s'està preparant.
I econòmicament
quan tinguem l'edifici
clar, l'Ajuntament
s'haurà de fer càrrec de...
Amb una mica de sort
no ens costarà.
Oi?
Això m'hauria d'explicar
amb una mica més...
No, perquè això és part
del que no es pot dir.
Del moment no es pot dir.
Vosaltres mireu el pressupost.
Si veieu algun canvi
que tingui a veure amb això
doncs una modificació de crèdit
ara que haurem de fer
la incorporació de romanents
i tots els ajustaments
que es fan a principi d'any
doncs si veieu algun canvi
aquí veureu què ens costa.
Però en principi
no ens ha de gustar res.
Lluís?
Bé, jo com aquest tema
vaig intervindre bastant
el 2005
i fins avui
ja pràcticament el 2009
ja no pràcticament.
Realment el 2009
i no hi és una realitat.
Escolti,
si el que bé comença bé acaba
jo encantat.
Ara.
I incidint en el tema
dels pressupostos públics.
Ara, dos punts.
Aquí estem parlant
de pressupostos públics
i els pressupostos públics
això està comptabilitzat
amb unes obres
que jo sàpiga
no s'han modificat
els pressupostos de l'Estat
vigents per el 2009
aquest tema.
Dos,
suposo que hi haurà compensacions
perquè en aquell moment
hi havia compensacions
i de bancs d'Espanya
n'hi ha molts
a moltes ciutats d'Espanya
per tant
jo crec que no
el govern de l'Estat
no sabrà si no hi haurà
una compensació
no el regalaran
per tant
s'haurà de veure
quines són les compensacions
i tres i final
escolteu
jo crec que tots volem
que això sigui
un edifici
que formi part
de l'oferta cultural
que té la ciutat
i per tant
des d'aquest punt de vista
entenc que hauria d'estar
primer que sigui nostre
i a partir d'aquí
ja es posarem d'acord
com s'ha de fer.
Octavi, tu què hi posaries?
Ja que posaves abans
el tema de debat
de possibles usos
tu a nivell particular
com a ciutat
tens alguna preferència?
No, la veritat
és que l'Escola Oficial d'Idiomes
estaria allà.
Ara?
Traslladar l'Escola d'Idiomes allà?
Sí, home, sí.
Octavi, vull jo
com posar la canalla
aquesta setmana del febrer
que no hi haurà.
Això, aquesta setmana del febrer.
I només li donaríem un ús
durant una setmana.
Estudien idiomes
aquesta setmana.
En fi,
això és la tertúlia
del principi
del primer tema
al final.
Acabem, ara sí,
aquesta estona
que hem compartit
amb els nostres convidats
per comentar
algunes de les notícies
de la jornada
en clau més estrictament local
o en clau més general.
Avui amb Lluís Badia,
Pau Pérez,
Octavi Saumell
i Nani Rodríguez.
A tots quatre,
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
i fins la propera.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.