Fins demà!
Fins demà!
Decidint justament amb les festes de Santa Tecla, ja sabeu que s'escau la commemoració mundial de l'Alzheimer.
En aquest sentit, són diferents col·lectius i fins i tot els mitjans de comunicació que en parlen, que se'n fan ressò, ni que sigui un cop l'any.
En el cas de l'Associació de Familiars de Madals d'Alzheimer, que fan una acció molt continuada durant tot l'any, surten al carrer, el seu lloc habitualment és al carrer Canyelles, posen una taula informativa a tothom que passa.
I avui, tenint en compte que a vegades aquestes qüestions passen una mica desapercebudes, sobretot si ens agafen un període de festes i després de les vacances, hem cregut oportú parlar-ne.
Potser també perquè, com que per raons òbvies estem tan pendents de com atenem aquestes persones en el dia a dia, o com estan les línies d'investigació, de recerca,
a vegades oblidem la malaltia en si i la seva descripció. Avui en parlem de tot plegat. Ho fem amb Josep Marcadet, director de gestió clínica.
Josep, molt bon dia. Benvingut. Gràcies. Hem estat unes setmanetes sense trobar-nos aquí a la ràdio. Uns mesos, no?
Uns mesos, ja. Unes mesos, tant. Tot l'estiu, és veritat. Durant l'estiu...
Sí, perquè vam reprendre algun altre programa al setembre, però encara no ens havíem vist aquí a la ràdio.
Recordem que el doctor Marcadet, director de gestió clínica, i habitualment, sempre en la mesura del possible,
ens acompanya. I avui també saludem Maria Pino. Ella és neuropsicòloga de la xarxa.
Maria, molt bon dia. Hola, bon dia. No és la primera vegada, ni de bon tros, que és aquí a la ràdio.
Per parlar d'Alzheimer, però també hem parlat d'altres malalties neurodegeneratives,
com ara Parkinson i altres afeccions d'aquest tipus. Jo no sé si teniu la sensació vosaltres
que, clar, tenint en compte que la malaltia de l'Alzheimer, amb el volum de població
que afecta amb la problemàtica social que genera, potser a vegades parlem més
de tot aquest entorn, que és importantíssim. També en parlarem avui, si s'escau.
Però a vegades oblidem parlar de la malaltia en si, de com es manifesta,
de com està incidint a la població. Potser que agaféssim aquest aspecte
com a punt de partida, si us sembla. Perquè afecta a moltíssimes persones.
Hi ha moltíssims malalts i malaltes d'Alzheimer.
És una malaltia que va associada completament, o molt, a l'edat.
I que llavors, doncs, el principal factor de risc és l'edat.
Això de l'edat és molt relatiu, Josep, avui en dia.
Quines edats?
A més edat, més prevalença. O sigui, com més s'allarga l'esperança de vida,
més aparició de demència i en concret d'Alzheimer existeix.
Hi ha una diferència entre demència, seny i l'Alzheimer.
Això sempre ens agrada recordar-ho. Perquè de seguida, davant d'una determinada
simptomatologia, dic, és Alzheimer. Oh, això són coses de l'edat.
A vegades no és tan fàcil com això.
Bé, l'Alzheimer és un tipus de demència.
Dins de les diferents demències, aquesta en seria un tipus, no?
Sí, que seria com un cotxe i un SEAT, no?
Un model.
Un cotxe seria demència i el concepte d'Alzheimer seria el SEAT o el Volkswagen, no?
Seria un tipus d'un tipus de demència.
És una obviedat, deies que estan associades...
Que és la més freqüent.
Clar, associades amb l'edat, més prevalença, l'edat s'allarga,
per tant es diagnostiquen més, no sabem si és que hi ha més o no,
aquest és un dubte que sempre tenim des del punt de vista epidemiològic,
però també és cert que es donen en edats relativament joves, també, no, Maria?
Sí, també en edats...
El que comentaves abans, la demència senil,
el que diu el doctor Marcader,
demència és totes aquestes malalties que impliquen un deteriorament de la persona
i el terme senil vol dir a partir dels 65 anys.
Llavors, podem tenir Alzheimer en edat presenil,
en menors de 65 anys, i n'hi ha, també n'hi ha.
No és el més freqüent, afortunadament, però...
Anecdòticament?
Bé, no és molt freqüent, però n'hi ha.
I clar, quan abans es diagnostiquin millor,
perquè abans es poden tractar,
abans la família té un diagnòstic,
sap què té entre mans,
i l'evolució de la malaltia.
Ha canviat moltíssim, des del tractament,
des de la diagnosi,
des de la manera com es viu el propi malalt,
i també el seu entorn, en els últims 10 anys,
s'ha avançat molt.
Ara parlarem si també s'ha trobat
algun tipus de medicament
que pugui endarrerir o apaivagar els efectes.
Però així, com faríem el perfil,
un diagnòstic d'una persona que pateix Alzheimer?
En quines línies generals
o quins aspectes ens poden donar
aquesta informació que ens diguin
té Alzheimer?
Com es manifesta i de quina manera?
Bé, per sort, en part gràcies als mitjans de comunicació,
cada vegada la gent està més sensible
als possibles símptomes
per poder anar al metge
i dir si és o no una malaltia d'Alzheimer
o una demència, qualsevol altra.
Símptomes inicials.
L'Alzheimer en particular
sobretot són els problemes de memòria.
Aquesta dificultat per recordar coses recents,
coses que m'han dit...
La memòria immediata, sobretot, no?
Sí, la del dia a dia, la més recent,
perquè el que t'expliquen o el que veus
és que la memòria del passat es conserva
fins gairebé al final de la malaltia,
però és la recent,
la que cada cop es va perdent més,
i a més a més,
tota una sèrie d'altres problemes cognitius
com el llenguatge, no?
I que a vegades el llenguatge és menys fluent
o té menys vocabulari,
quan ha de trobar la paraula costa més
o quan ha de realitzar una tasca una mica complicada
que implica una planificació,
organitzar-se,
com anar, per exemple, al bar,
al banc a treure diners
o fer una gestió,
que això que implica ja un raonament més abstracte
també pot ser un símptoma de la malaltia,
o a vegades canvis de comportament, no?
Què t'expliquen?
És que està diferent,
diu coses que no haurien de ser
o està,
de vegades s'ha de fer el diagnòstic diferencial
amb una depressió.
Hi ha un trastorn de la personalitat també,
és a dir, persones, per exemple,
que podien ser persones molt plàcides,
doncs mostrar algun símptoma d'agressivitat
o al contrari.
Sí, sí.
Canvis d'humor i canvis de personalitat.
Sí, es tornen generalment,
fins a arribar a l'agressivitat,
el primer pas és la irritabilitat, no?
Estan més irritables,
saltar de seguida
i el pas següent és l'agressivitat, no?
Que moltes vegades la primera és la verbal, no?
Doncs potser algun insult o això
i potser més endavant
és una agressivitat física, no?
Però sobretot això,
la irritabilitat que pot generar agressivitat
en alguns casos.
Aquests primers símptomes
els detecta el propi malalt?
És a dir,
no és allò que la família diu al portemà,
sinó que comencen tant
de manera poc significativa
que un pot pensar
pel que he sentit a parlar
va al metge
i quan li diagnostiquen alzheimer
encara és conscient
i sap que té alzheimer?
Ni a què sí ni a què no.
És molt diferent, no?
Sí.
Que es faci el diagnòstic
quan la persona encara és conscient
del que se li ve a sobre
quan ja està perdut en la malaltia, no?
Hi ha molts casos
que la persona no és conscient,
ve portat per la família
i a vegades amb reticència important
per part del malalt
dient, però si a mi no em passa res,
jo perdo la memòria,
però tu també, no?
Li diu a l'acompanyant.
Però hi ha altres casos que sí,
des del principi
som conscients
que hi ha alguna cosa
que no va bé
i que allò no sap què és
però que alguna cosa no va bé, no?
Però es poden donar les dues coses
o inclús dins d'una mateixa persona
que no és conscient
en determinats moments
pot ser conscient, no?
En determinades situacions,
per exemple,
coses molt evidents
com no recordar el nom d'un germà
és com un dient
com pot ser que no me'n recordi
el nom del meu germà, no?
Però potser després
li treu una importància, no?
Però sí que
et pots trobar gent molt conscient
gent no tan conscient
i gent que realment
no és conscient
Clar, tu ets conscient
que tens Alzheimer
afortunadament, com deies
la informació
està a l'abast de tothom
saps el que t'espera
en els pròxims anys
diguem-ne que
a banda del tractament
que s'hagi de fer
aquí hi ha un tractament paral·lel
no?
Perquè a banda de la degeneració
que vagi patint
el teu organisme
el teu cervell
tu estàs molt amatent
a com et vas degenerant
ets conscient
del que t'està passant
Hi ha vegades
que hi ha casos
que no són realment conscients
i a vegades
els que no són conscients
són els més complicats
de tractar
perquè neguen
que necessiten una ajuda
neguen
que hagin de prendre
una medicació
o que hagin d'anar
a un centre
a fer estimulació
llavors són els més complicats
i els que generen
més problemes
de conducta
sobretot també
amb la família
Els que es deixen anar
Exacte
quan més conscient
de vegades
has d'enganyar una miqueta
dir-li
que bueno
s'ha de tractar
la memòria
perquè no vagi més
però no acabes de dir
el nom Alzheimer
perquè com que
ja és un rebuig
tan radical
perquè tenim un estereotip
de com és la malaltia
llavors
no dius a vegades
el nom
però sí que dius
home té un problema
de memòria
que anirà més
llavors ho hem de tractar
i tal
llavors és una manera
de fer
I és millor
és millor fer-ho així
no utilitzar
la terminologia exacta
A veure
jo estic d'acord
que si la persona
pregunta
i vol
se li ha de dir
no passa res
com més conscient
a vegades
també pot utilitzar
més eines
o facilitar
els tractaments
o el que sigui
però hi ha malalts
que com
si veus que es neguen
neguen
no cal enfrontar-se més
dir que hi ha
un problema
de memòria
explicar una mica
el que hi ha
sense dir aquest nom
que potser genera
aquesta reticència
Per regla general
és molt ràpid
aquest procés
de generació
de ser semiconscient
del que t'està passant
fins a perdre
una miqueta
el contacte amb el món
o cada malalt
porta el seu procés?
Hi ha diferents
ritmes
no se sap ben bé
per què
en determinats pacients
la malaltia
evoluciona
més ràpidament
que en altres
que té una evolució
molt més lenta
si es busqués
un promig
doncs diríem
que
des que es
diagnostica
la malaltia
fins que
la persona
mora
passen uns
8-10 anys
això seria
el promig
però hi ha malalts
que poden estar
20 anys
diagnosticats
d'Alzheimer
però el promig
seria
8-10 anys
seria el promig
des que
et diagnostiquen
la malaltia
llavors ja
depèn
de l'evolució
que no sabem
moltes vegades
per què
unes evolucionen
més ràpid que altres
i també
dels mitjans
que hi posis
per evitar
o per frenar
l'evolució
de la malaltia
els mitjans
sobretot
neuropsicològics
d'estimulació
i després
els mitjans
farmacològics
que
en aquests moments
encara no estan
suficientment
desenvolupats
com per dir
que tenim bons
resultats
sinó que
tenen una
eficàcia
limitada
i també
parcial
vull dir que
hi ha una part
dels pacients
amb els que
no els fa res
i amb altres
tenen resposta
però una resposta
també limitada
segur que no és
suficient
però sens dubte
per raons diverses
és de les malalties
en les que
s'hi esmercen
més esforços
en la seva
investigació
per poder
esbrinar
realment
és d'aquelles malalties
que l'origen
no s'acaba
de conèixer
per tant
el tractament
és complicat
però heu parlat
diferents vegades
i el doctor
Marcadella
introduïa
aquesta qüestió
important
tractaments
algun sistema
una mica
per anar frenant
la simptomatologia
això dona resultats
quin tipus
de tractaments
es poden fer
és a dir
des del moment
que diagnostica
com és la vida
del malalt
o la malaltad
d'Alzheimer
a partir d'aquest moment
en principi
el tractament
és doble
el tractament farmacològic
de la medicació
que s'estan donant ara
per frenar
la malaltad
que és relativament nou
això
bueno
no s'estan fent
ja té uns anys
no ha sortit
res de nou
diríem que 4-5 anys
l'últim medicament
potser fa 4-5 anys
i més o menys
efectiu
va frenant una miqueta
però vaja
té una eficàcia
per si és limitada
relativa
sembla que manté
un any
aquell deteriorament
aquella fase
on es troba
l'atura una miqueta
i després continua
i després continua
exacte
llavors tenim
el tractament farmacològic
i l'altre seria
els altres tractaments
que ja no són farmacològics
però que també
s'estan utilitzant ara
com zones d'estimulació cognitiva
que es tracta de
realitzar amb la persona
activitats de treballar la memòria
fomentar el llenguatge
de vegades
no tant de forma activa
com que la persona
digui
o utilitzant més la memòria
sinó al contrari
donar-li
llenguatge
exercicis
coses
perquè allò es vagi mantenint
almenys
el temps que es pugui mantenir
es tracta
que la persona
també és una manera
que un se senti útil
en el tractament
de la seva malaltia
perquè a vegades
donar una única
medicació
dius
bueno
ja està
però no
la gent vol
bueno
què puc fer
o el familiar
no pot fer res
no pot fer exercicis de memòria
o fer exercicis
que assumi
i tal
llavors
també és una reclamació
de tots
de l'afectat
de la família
i que es veu que
com a mínim
almenys va mantenint
en el cas de l'Alzheimer
així com el Parkinson
hi ha una
a banda d'un
d'un deteriorament
neuropsicològic
doncs també hi ha un
deteriorament físic
orgànic important
en el cas de l'Alzheimer
no necessàriament
va acompanyat d'aquest
deteriorament físic
de la persona
és posterior
és posterior
però també és dona
és secundari
secundari
a la disminució
neuronal cerebral
que
és secundari
no
donar
aquest
aquest
deteriorament
i aquesta disminució
de les neurones
a nivell del cervell
això provoca
una alteració
o una disminució
en les capacitats
de tot el cos
musculars
de moviment
de coordinació
i per tant això
produeix secundàriament
una atròfia
de la musculatura
una disminució
de la mobilitat
i per tant
la persona
també es va
quedant cada vegada
més immòbil
i això porta
a conseqüències
igual que el tema
del tregar
i de l'alimentació
també
que són malalts
que progressivament
van entrant
en una desnutrició
s'ha de tenir molt en compte
també el tema
de l'alimentació
perquè tenen dificultats
per tregar
i dificultats
per absorbir
els episodis
que pot experimentar
el pacient d'Alzheimer
i la seva família
són absolutament
personals
i probablement
intransferibles
des de fora
qui mai ha tingut
una experiència
amb alguna persona
malalta d'Alzheimer
diu
els primers anys
perdó de memòria
escoltar
tampoc no hi ha per res
clar
el perfil
és d'una persona
absolutament depenent
a partir d'un cert moment
a partir d'un cert moment
sí
però depenent
al 100%
hi ha una fase
hi ha una fase inicial
que no
hi ha una fase inicial
on hi ha un trastorn
lleu
que pot estar relacionat
amb la memòria
o amb una alteració
de les funcions habituals
dintre de la casa
de deixar el raspall
de dents
en un post o en un altre
però que
les habilitats
bàsiques
les manté
i que per tant
aquesta fase
no sé quants anys
podríem dir
però si hem dit
d'uns 10 o 12 anys
doncs podríem dir
que pot durar
un parell d'anys
o tres
i després entraries
ja a la fase
d'una afectació moderada
o una fase moderada
de la malaltia
que llavors sí que ja
aquella persona
es torna depenent
d'una manera progressiva
amb tot el que és
doncs
el bany
el rentar-se
el menjar
el
deixa de
totes les capacitats
aquestes habituals
no sap ni vestir-se
pot arribar un moment
ni el més bàsic
que ara és un hàbit
tan assumit
per nosaltres
i no poden estar sols
tampoc
perquè podrien
posar la seva vida
en perill
sense adonar-se'n
exacte
sense adonar-se
inconscientment
potser es volen
calentar un got de llet
calenten
i obliden apagar el foc
llavors clar
això és una situació
de risc
també s'ha de tenir en compte
o potser
en algun cas
poden tenir una idea
que han d'anar a algun lloc
i van a aquell lloc
i com que aquell lloc
ja no hi és
perquè tenen
una idea
que cada vegada
estan més centrats
en el passat
doncs es poden
desorientar pel carrer
llavors també
suposa un risc
per perdre's
de la seva vida
és un cas
ara potser no tant
però al començament
eren casos bastant habituals
persones malaltes
d'Alzheimer
que es perdien
i les famílies
els havien de buscar
perquè no hi havia manera
de trobar-la
suposo que és això
cada cop són més conscients
llavors a la mínima
també estem més pendents
hi ha més recursos
ara inclús ha sortit
un sistema de GPS
sí
en la societat
diguéssim
ha anat posant
mitjans
per controlar'ls
i per donar-los recursos
encara són pocs
però bueno
tot així
la dependència
per aquesta malaltia
i per moltes
és una assignatura
molt difícil
d'aprovar
perquè depèn
de molts recursos econòmics
que són molt minsos
tot i així
diguem-ne
que s'intenta crear
un circuit
d'una banda
pel que treballen
les famílies
que s'associen
les associacions
de famílies
de malalts d'Alzheimer
i lògicament
també
doncs
el que són
els equipaments sanitaris
les estructures sanitàries
en el cas de la xarxa
teniu centre de dia
per malalts d'Alzheimer
hospital i centres de dia
sí
agafareu com a exemple
com funciona
és a dir
una família
que té un malalt d'Alzheimer
diguem-ne
que treballa amb vosaltres
com s'organitza
nosaltres
dins del sociosanitari
Llevant
hi ha l'hospital de dia
de la xarxa
Santa Tecla
que està pensat
per persones
amb malalties
neurodegeneratives
la més freqüent
és Alzheimer
però també
poden haver
altre tipus
de demències
com s'organitza
normalment
venen
3-4 dies
a la setmana
a fer
l'estimulació cognitiva
venen al matí
a les 9
fins a les 4
a la tarda
i amb allò
ho permetent
treballar
amb el pacient
afectat
a nivell d'estimulació
però no només això
també de relació
amb altres persones
també és important
tenir en compte
que
hi ha un aïllament social
des que es té
la malaltia
perquè eviten
anar
potser amb les amigues
o amb els amics
que abans anaven
perquè
veuen que no
parlen com abans
que no se'n recorden
de les coses
o inclús els amics
es poden rebutjar
llavors
els centres
d'aquest tipus
es donen
adults
perquè clar
entens que a l'escola
passin segons quines coses
però persones adultes
amics de tota la vida
que algú
estigui malalt d'Alzheimer
que els amics
deixin de
sí
sí
sí
doncs
la doctora ho ha dit
jo crec que és un
recíproc
perquè la persona
que té Alzheimer
ella també
ja evita sortir
i evita
els cèrcules
habituals
perquè
se sent incòmode
llavors això
permet
això
l'estimulació
que un dia
però també
fomenta
les relacions socials
es troba amb altra gent
que li passa
el mateix
que ell
o que ella
parlen de la malaltia
entre ells
sí
potser
tampoc diuen el nom
però saben que
ai a mi me falla la memòria
a mi també
o sigui
també
és una cosa bastant freqüent
també
genera una mica
de suport
entre uns i els altres
també
augmenta l'autoestima
veus que no ets tu sol
perquè clar
és habitual
o és normal
que el familiar
sempre estigui una miqueta
però si t'he dit això
que no t'acordes
que t'he dit això
que estigui constantment
fent-li veure
que està malalt
no directament
el millor
però amb els comentaris
amb el que diuen
llavors en canvi
allà com que tothom
més o més li passa el mateix
i els professionals
que som
no retaiem les coses
augmenta l'autoestima
de l'afectat
llavors
aquest espai
en què es treballa
amb l'afectat
mentre
la família
pot dedicar-se
al millor
si no ha tingut bona nit
doncs a descansar
o estar amb els fills
que no poden estar
o fer gestions
o el que vulguin
llavors serveix
és una doble teràpia
per l'afectat
i les famílies
la família
és el cuidador principal
no hi ha dubtar
i les conseqüències
són prou conegudes
molt menys
molt menys que abans
però encara segueix
en el cuidador principal
mentre de dia
és a dir
és una cosa
relativament recent
i una vella reivindicació
abans dels malalts
aquests
doncs
estaven a casa
es cuidaven a casa
passaven la malaltia a casa
i es morien a casa
i ara ja n'hi ha molts
que per l'organització
de la societat
doncs
això no pot ser així
i arriba un moment
doncs
que comencen
amb aquests recursos
de dia
l'hospital de dia
o centre de dia
i després acaben
doncs
amb una residència
perquè
a vegades
és el més
adequat
i el millor
pel malalt
perquè doncs
la família
està treballant
l'home
la dona
els fills
i cada qual
tenen
la seva feina
i no poden cuidar
la tendència
és aquesta
sobretot
en els darrers anys
de la malaltia
perquè a vegades
no és una qüestió
de voluntat
sinó
el pacient
està millor
i que la família
es deu veure
impotent
moltes vegades
és a dir
la voluntat
hi és
però és que
no es pot
pensem
que és el que deia
el doctor Mercader
és una malaltia crònica
d'anys d'evolució
llavors
tota aquesta càrrega
emocional
física
de cuidar
és acumulativa
cada any
més
més
sense descans
i cada vegada
hi ha més problemes
llavors clar
això genera
una situació
d'arribar a un punt
de no puc més
que per això
els centres de dies
les residències
són uns bons recursos
hem publicat
amb aquest primer número
de notícies Tarragona
que és la revista
que no n'hem parlat
i hauríem de fer esment
és una revista
setmanal
publicada
i feta
per la xarxa
sanitària i social
de Santa Tegla
hem publicat
el primer número
aquesta setmana
i està dedicat
al dret
a l'autonomia personal
com un dret universal
que té tothom
i llavors
fem un anàlisi
una miqueta
de què comporta
aquest dret
i parlant
del tema
d'Alzheimer
jo crec que
s'ha bé
de parlar d'aquest tema
i amb aquesta revista
fem tot un repàs
dels recursos
que tenim
a la xarxa
i a Tarragona
per atendre
un tipus de malalt
amb discapacitats
cognitives
tot el que fa referència
a la llei
de la dependència
el que parlaves tu
dels recursos
que es necessiten
per atendre tot això
i del que disposem
actualment aquí a Tarragona
que no cobreix
tota la demanda
lògicament
no
estaríem
al moment perfecte
ja sabem que no hi és
es van fent passes
clar
no hi ha setmana
que no surti
en un diari
d'informació general
d'abast nacional
o fins i tot local
alguna notícia
sobre vacuna
tractament
sembla ser que hem trobat
el punt aquell
on es genera
totes aquestes informacions
creen
falses expectatives
no perquè les informacions
no siguin certes
sinó perquè tot això
precisa després
de tots uns anys futurs
d'assajos clínics
d'investigació
vull dir que surt el titular
però això no vol dir
que tinguem allò
ja la solució
segurament
la majoria d'estudis
que estan sortint
o publicacions científiques
es fan
primer amb animals
és tot un procés
primer en animals
és un efectiu
a vegades es veu
que l'efectivitat
tampoc no és total
després d'animals
s'ha de passar
a un altre tipus
d'animals
els primats
i després s'ha de passar
als humans
llavors clar
tot això
és molt de temps
però clar
es parla de vacunes
fins i tot
bueno
parlant de l'Alzheimer
de vacunes
la més
que està més
al dia
és la gripà
la que esperem
de la gripà
ja en parlarem
un altre dia
em sona
això
però amb l'Alzheimer
doncs
bé
jo crec que estan obertes
totes les línies
d'investigació
encara no
és a dir que sabem
que hi ha una proteïna
que s'acumula
però no sabem per què
i hi ha un
hi ha una reducció
de neurones
probablement
perquè t'acumul
de proteïnes
però tampoc no sabem
exactament els mecanismes
per què
els quals es produeix
i sembla
i el que hi ha
doncs potser més potent
és la investigació genètica
de la base genètica
sobretot
en els casos
sobretot en els casos
precoços d'Alzheimer
que sembla que hi ha
una predisposició familiar
i s'han trobat
diversos agents
que tenen
algunes alteracions
que estan relacionades
amb l'aparició d'Alzheimer
però que tampoc
d'alguna manera
categòrica
no es pot determinar
que l'alteració
d'aquest gen
és
la causa
i bueno
s'està investigant
però
encara no s'ha arribat
tampoc
a una
clar
hi ha malalties
que es pot fer
prevenció
colesterol
o els diabetis
aquí no hi ha prevenció
que valgui
bueno
ara que s'està parlant
molt
és el tema
de la reserva cognitiva
és a dir
el que s'ha vist
és que el nivell
d'escolaritat
o
no només
el nivell d'escolaritat
sinó
el nivell
en què
tu fas activitats
intel·lectuals
sí que el nivell
d'escolaritat
evidentment indica
que hi ha hagut
una escolarització
és un factor
protector
de la malaltia
de l'Alzheimer
no d'altres
això s'hauria de fer
molta publicitat
i no només
per l'Alzheimer
perquè si pensar més
i estar més interessats
pel món
i les coses
a banda d'altres beneficis
també ens ha d'ajudar
a no patir la malaltia
és una bona propaganda
exacte
tot el que impliqui
una activitat mental
és positiu
perquè sí que el nombre
de neurones
no canvia
i serà el mateix
inclús menys
perquè des que neixem
van morir neurones
però sí que les connexions
entre neurones
cada vegada n'hi ha més
i cada vegada
és com un arbre
cada vegada té més branques
quantes més branques tingui
millor
perquè si moren neurones
tindrem més recursos
per fer el mateix
amb menys neurones
però amb tantes branques
que fomenten
les connexions
entre les que hi queden
és el que fan els nostres fills
estudiar
estudiar
estudiar
el que haurien de fer
millor dit
el que haurien de fer
posem els veus
però escolta
recomanar activitat intel·lectual
per prevenir l'Alzheimer
és una recomanació
econòmica
i a l'abast de tothom
i física també
ja sabia jo
i no fumar
i beure amb moderació
ara anem a tot
la de sempre
evidentment
evitar factors de risc
com més oxigenat
de malaltia vascular
diuen que influeix
que d'alguna manera
són dos factors
que influeixen
per una banda
la malaltia vascular
facilita
que es deteriori
més fàcilment
el cervell
si existeix
una malaltia vascular
per tant
s'aconsella
evitar tots els factors
de risc
de malaltia vascular
que són
els que ja coneixem
el tabac
el colesterol
els greixos
l'activitat física
etcétera
ho sabem
però més que res
és per despertar
la mala consciència
que ho hem de repetir
cada setmana
pràcticament
molt bé
afecta més homes
que dones?
més a dones
més a dones
que homes
però
vaja
és pel tema
de l'edat
el que he dit al començament
tenen l'esperança de vida
més llarga
l'esperança de vida
més llarga
i llavors
afecta més a dones
no
volia afegir
a més a més
que
també els homes
tenen
menys hàbits de salut
fumen més
beuen més
ara
encara
hi ha més homes
estava girant
una mica la cosa
però encara
encara
no
està repercutint
en les persones grans
però
això vull dir
que els homes
poden fer més demència
de tipus vascular
perquè hi ha tota una sèrie
factors de risc
de això
de mals hàbits de salut
i les dones
a més a més
com que duran més anys
doncs
vivim més anys
has vist com defensa
sí
anava a dir
és estrany
perquè les dones
pensem molt
menys hàbits tòxics
menys de tot
més vida
ja veus
ara el que passa
que ens estem igualant
en el bo i en el dolent
que hi farem
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
que ha estat un plaer
retrobar-vos
aquí a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
doctor Josep Mercader
director de gestió clínica
de la xarxa
Maria Pinó
neuropsicòloga
de la xarxa de Santa Tecla
gràcies per venir
fins al proper programa
gràcies
a la xarxa
bon dia
bon dia
bon dia
Gràcies.