Fins demà!
Ara són dos quarts d'una del migdia, set minuts i mig,
abandonem la còmoda amb butaca d'una sala de cinema
i parlem una miqueta d'activitat, aventura, natura,
amb Pep Calvet de Neil Travel, com cada divendres.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també tenim un convidat ja conegut també d'aquestes sintonies,
només faltaria, Artur Aragonès, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Feia unes quantes setmanes que parlàvem d'aquesta cursa,
aquesta iniciativa que vol que d'alguna manera la ciutat de Tarragona
també tingui unes proves de referència pel que fa a les curses en bicicleta
i parlàvem fa unes quantes setmanes de l'Eutitxes,
Eutiques, cadascú ho diu allò com ho troba més convenient,
i resulta que és aquest diumenge.
Sí, ha passat un mes de ben parlant.
Un mes, i ha dit, ui, encara queda.
I ara com deu dir, no, no, és aquest diumenge, per això hem vingut.
Dic, home, doncs no m'ho puc creure.
Ens ha passat molt de pressa, hem treballat molt,
el Pep i jo hem estat organitzant-ho tot i liats,
i la veritat és que hem trobat un recorregut realment molt bonic.
Molt bé.
Marcant-lo hem disfrutat moltíssim.
Doncs en parlem tot seguit.
Us sembla que primer repassem l'agenda?
Per a algú que no estigui en el tema de la bicicleta,
no molt, perquè hi ha molta BTT en l'agenda, cada cop més,
entre la BTT i les curses d'uns desnivells enormes de 800 quilòmetres,
per la pobra gent que només podem passejar, ja ens queda poca cosa.
També m'he dit de tant en tant...
Tu sí, però és una proposta teva personal,
perquè el que són coses organitzades, tot ja comença a tenir un nivell.
Bé, comencem aquest pel dia 18, per aquest diumenge,
a Castelldefells, el que li agrada córrer,
hi ha la cinquena marató del Mediterrani.
Després, pel dia 24, que en parlarem potser la setmana que ve,
hi ha la Déu Manreis, que aquesta és aquesta cursa simultània de tot el món.
Ah, sí, sí, n'hem parlat algun any.
Ja parlarem amb el Juan, ens ho explicarà.
Llavors, també el dia 25 hi ha la mitja marató del Baix Penedès,
típica del Vendrell, que a tothom li agrada anar, amb aquesta.
Després hi ha a Muntanya, també el dia 25,
dono una setmana per davant, perquè aquesta setmana la reservem per naltros,
som egoistes, que vinguin aquí.
Ah, perdona, que vinguin aquí, i tant.
El dia 25 hi ha la cursa de muntanya d'Ullacona,
són 26 quilòmetres,
i bé, és per posar en contacte amb l'Ajuntament d'Ullacona,
tindran totes les dales.
També hi ha la mitja marató de muntanya i la marató Sant Llorenç a Vall.
És a les Guilleries, no?, si no m'equivoco.
Aquesta és de les que sempre m'agrada tota aquella zona.
Sí, sí, aquesta és bonica.
La gent que l'ha fet diu que és molt bonica, el recorregut.
El dia 25 també hi havia,
dic hi havia perquè ara m'han trucat aquest dematí,
que han traslladat la data al dia 1.
És el dia 1 de novembre.
Això que és una cursa.
És una cursa de muntanya.
Amb la panxa plena de panellets i moniatos,
a córrer pel món, mare meva.
Li diuen els 10 quilòmetres del Sanglar,
que és a Sant Joan de Mediona.
La gent ho coneix, la que fa Montserrat Reus,
passa per allí, o sigui que ja ho tenen assimilat.
Són 10 quilòmetres, està molt bé.
Encara potser ens trobem algú de la Montserrat Reus,
que encara és allà, que encara no ha acabat la cursa.
Aleshores, de patins, simplement cal felicitar l'Alexandre Palos,
que ha quedat segona a la Maratona d'Itàlia.
Te'n recordes que van dir que anirien...
Gent de Tarracopatina.
Gent de Tarracopatina.
Molt bé.
Sempre s'ha de dir quan fan i desfan,
perquè són gent que no són professionals,
s'ho costegen ells i van...
Generosos, perquè no ens cansem de dir-ho,
al FARC sempre estan disponibles
per ensenyar aquells que es volen introduir
en el món del patinetge en línia.
Vull dir, una gent que val la pena que estiguin sempre presents.
Està clar.
I bé, ja entrem de pleno dretxo a la prova de BTT.
Toma, que no ha deixat la moto.
No l'ha deixat.
Doncs l'Ortur ara deixa la moto.
No, no, la moto està allà, aparcada.
La moto està i engegada també,
perquè també anirem a marcar moto i anem amunt i avall.
Però el circuit l'heu fet amb moto o amb bicicleta?
Perquè l'heu enxalat molt, enxalat molt i caminant també.
L'hem fet de dues maneres i caminant.
I amb bici i caminant,
perquè quan estàs posant cintes i senyals
camines més que no vas en res.
Has de tornar en res, en res, en res, en res.
I t'has de mirar si ho has posat bé
perquè es vegi la cruïlla
i fas així a vista llarga,
aquella no es veu, ara torna amunt i avall.
Jo ahir mateix vas estar quasi cinc hores
amb la bici amunt i avall,
l'he quedat trinxat.
Se'n va fer de nit,
que encara estava amb el Sanric.
Sí, va acabar amb quatre gotes
i encara estàs per aquí.
No, te parla l'hora després.
Parlem dels detalls immediatament,
per aquelles coses internes.
Fa un quant temps,
decidiu que Tarragona
tingui també una prova d'aquestes característiques.
Hi ha molta cosa per organitzar la difusió,
inscripcions, no sé què,
tocar aquí, tocar allà,
buscar patrocinadors,
que tot costa calarons en aquesta vida,
això és el més difícil, segur.
Sí, sí.
Però clar, el circuit.
Aleshores, què feu?
Quedeu amb l'entrepà,
tu i l'Artur,
a veure, noi, cap a on tirem?
La cosa va així?
Bé, la veritat és que el Pep
porta 12 anys, eh,
tombant pel nostre.
Ja, ja, ja.
I jo moto
i també ho hem triat bastant.
El que passa que jo he de dir,
per la meva part,
que jo potser he anat més
per fora de la zona,
perquè amb les curses
que he fet jo,
ja no cal anar a Àfrica,
però les curses
del Caminat d'Espanya d'Enduro,
n'hi havia una,
i era la de Reus.
I l'any passat,
que també vaig estar
a l'organització,
a l'Enduro de Camp de Tarragona,
que seria la 35a edifició
del que era l'Enduro de Reus,
el vam fer passar per Tarragona.
Vam passar per la platja també,
vam passar per Mas Enric.
A veure...
És un territori familiar.
Ens ho coneixem molt.
Sí, ens ho coneixem molt.
I, bueno,
la proposta és aquesta gent
que ho trilla tot,
perquè els diumenges
surten cap a Mas Enric,
surten per tota la zona del riu i tal,
doncs era posar-los a l'abast
doncs aquesta cursa,
que en parlarem són dos circuits...
Doncs vinga,
parlem ja de la cursa,
que no ens quedem res al 20,
perquè jo no sé si encara
estan obertes les inscripcions.
Sí, sí.
Estan obertes,
inclús al mateix dia
doncs se poden apuntar,
perquè té gent que se desperta tard,
se desperta tard,
però com parlàvem,
a vegades te fa una miqueta de...
No, me dius,
saps que segons no em llevia quin dia,
potser la faig o no la faig, no?
Sí.
No, i també costa anar al banc
i després passar un fax,
i se et diu,
no, sóc el 20 el mateix diumenge.
Jo sempre reconec que he estat
dels que s'ha inscrit l'últim dia,
sempre, eh?
Sí, sí.
Sempre amb unes ganes increïbles d'anar-hi,
però clar,
el pas aquest,
la veritat és que costa.
Fa mandra, sí.
Doncs els esperem a tots allà el diumenge,
no hi ha problema.
Doncs bé,
els esperem tots allà a la rebassada.
On els espereu?
Dic els i no ans,
perquè crec que la cosa té un nivell ja que no...
Llavors,
allí a la rebassada,
la part,
com si diguéssim,
si entrem pel pont cap a la platja,
a mà esquerra,
el que toca a la Sabinosa.
Va,
allà quan s'acaba,
pràcticament que hem de girar
per tornar a sortir a la carretera.
Allà us concentrareu.
tots allà i tal.
Hora,
importantíssim.
A partir,
l'organització estarà a partir de les 7,
però bueno,
els esperem a partir de les 8.
Ah,
per si han de fer la inscripció,
que no arribin molt tard.
sí,
perquè a les 9,
els que fan el recorregut llarg,
de 72 quilòmetres,
sortiran a les 9.
72 quilòmetres.
Sí.
Aquest és del llarg.
Sí.
I el curt?
35.
Bueno, dona,
però no facis aquesta cara,
que és molt planer aquí,
això no és el Pirineu.
Sí,
no ho sé.
Sí,
perquè hem tot plegat.
quan surtem de desnivell acumulat
de la primera,
600-70 nèvies.
Sí,
no arribarà,
no arribarà.
I a més,
32 quilòmetres tampoc és.
No és exagerat.
Hi ha l'avantatge
que la gent ja ho quasi coneix tot,
perquè a veure,
per entendre'ns,
a la de 35 quilòmetres,
comencem des del riu,
o sigui,
anirem neutralitzats
per tot el que és
el passeig marítim,
per, bueno,
no tindre cap problema
amb els vehicles
que van de passeig.
Llavors,
entrarem al riu,
riu amunt,
i llavors ja a partir d'aquí
ja la gent començarà
a trillar's
i, bueno,
anirem fins passats a Sant Salvador,
entrarem cap a la part
de la Font del Garrot,
cap a dalt,
els camins del Pont del Diable,
Pallaresos,
creuarem cap a Manous,
de Manous
arribarem
per sota
del Masvilet,
o sigui,
a la zona del Catllà.
Passeu per carretera,
això vol dir que
ens hi dones un dispositiu també,
doncs,
per reglar?
Simplement és un tros.
És un tros.
Per creuar,
vaja.
Sí,
creuar,
i tindrem una persona allà dient,
perquè, bueno,
la gent ja ho sabrà,
que hem de posar també
nantros
cuidat,
no?
Clar.
Llavors,
una miqueta abans
de Cocons,
que és,
per entendre's,
per sota del camp de golf,
llavors,
la curta ja girarà,
anirà per l'autopista,
cap a Mas Enric,
per el camp de tir
antic de Mas Enric,
i ja anirem directament
cap a la vall de la Rebassada.
I l'altre és a Cocons,
que continua l'itinerari
cap a Guant.
que ell és a la...
Artur.
I l'altre,
exacte,
passem Cocons.
Els que quedeu.
I els discriminem d'entrada,
ja,
uns van cap allò.
Pensa-t'ho bé
abans de començar.
Sí,
de totes maneres,
hi ha un detall
per això que dius
que també és interessant.
Quan surt,
quan de Cocons,
ja anem cap a l'esquerra,
en lloc de tirar
cap a Tarragona,
llavors arribarem
al Catllà,
del Catllà
pujarem pel camí del Pentano,
agafarem el camí de Renau,
que és un camí xulíssim,
on GR,
i arribarem a Renau,
de Renau passarem
pel nucli urbà,
que és aquella petita carretereta,
i agafarem la pista
que va a Vilavella.
Sí.
De Vilavella,
sense entrar al poble,
tirarem avall
cap a baix al riu,
que per sota del pont
de la via
que es veu
va a direcció Solomó,
i després girarem
i tornarem
pel camí del Pentano,
per aquella cantera
que es va fer
quan es va construir l'AVE,
i passarem
per aquella cantera
i ja entrem
una altra vegada
per la presa,
agafarem el riu
de la presa,
la part seca del riu,
que és el riu Gallà,
el riu Gallà,
sí,
que el passem
dos o tres cops,
ben mirat,
i ens portarà
per segona vegada
al Catllà.
Catllà és un dels punts,
dels que hi facin
a les setanta,
molt interessant,
perquè tenen
un avituallament,
igual com n'hi ha
un altre
a les tres alzines,
que és abans d'entrar
a la zona de Cocons,
no s'han riu,
i a la Font del Garrot
també n'hi ha un altre,
vol dir que els de la llarga
tenen quatre avituallaments,
dos al Catllà,
perquè fan un bucle
i van i tornen,
el de Sant Ramon,
la zona del Mas del Garrot,
que és només el començar,
el quilòmetre 10,
i l'altre,
que està a les tres alzines,
que és el quilòmetre 22.
Llavors,
el punt aquest que dèiem,
estic molt cansat,
jo he decidit fer el de setanta,
però potser no arribo a fer setanta,
com que tenim un bucle al Catllà,
doncs bueno,
cadascú pot decidir,
i jo, escolta,
doncs me quedo aquí,
que aquí hi ha taronges,
hi ha plàtans,
hi ha barretes energètiques,
i al final del dia
hem pensat també
donar-los un plat de macarrons.
Home, no està malament.
I això fa germanor,
a banda d'omplir la panxa, també.
Sí, i tindrem un bon dia
i estarem a la platgeta,
i bueno...
A més, bona temperatura,
perquè amb aquesta calor que feia,
però una temperatura magnífica de tardor.
Jo molt content,
perquè aquesta és la meva temperatura.
Teniu previsió de participació gran?
Recordem que és la primera convocatòria,
que hi ha moltíssimes curses a tot arreu,
que la gent que s'hi dedica
ja té la seva agenda,
i aquesta potser l'hi ha agafat una miqueta,
com dient,
ai, mira, a Tarragona em fan,
però m'havia apuntat a una altra.
Jo parlant amb la gent,
si...
O sigui, Pep,
ho podies haver dit, no?
Sí, ho podies haver dit.
Bueno, és que ha sigut pensar,
perquè l'Artur,
doncs,
tenia moltes ganes,
i bueno,
doncs mira,
aquí...
I aquí estem.
Però a quina previsió en feu,
més o menys,
d'inscripcions?
Per ara hi ha 100 inscripcions,
hi havia...
Sí, tenim uns 100, sí.
I la gent que ara s'apuntarà
al mateix dia,
que calculem que seran
entre unes 35, 40,
eh?
Són gent que se poden divertir,
perquè trobaran tot,
no hi haurà massificació...
Cursa vol dir que té guanyadors?
Bé, és marxa,
més que...
Sí,
hi ha la distinció entre marxa
i pavelada,
no té el qualificatiu competitiu.
Llavors és una marxa,
una marxa, exacte.
Cadascú vol el seu ritme,
però es tracta de no ser competitiu
i de disfrutar-la
sense mirar massa el cronòmetre.
Sí que és veritat
que al final
tothom sabrà el temps que ha fet
i el penjarem a la web.
Però llavors hi ha
el que és cursa BTT,
que ja és competitiva,
ja és amb trofeus,
amb classificacions.
Hem intentat, doncs,
fer la primera,
tot i que el recorregut,
doncs,
és maco
i és per gent, doncs,
que estigui preparada,
doncs, fer-la sense...
sense...
Seria un primer pas.
Sí.
Perquè potser,
si aquesta la gent...
La gent és la que posa la cursa al seu lloc.
O sigui, ells quan acaben,
ostres, és possible,
mira, l'any que ve
és que podria ser així i tal.
Llavors ens ajuda...
La gent que fa BTT,
vaja,
i parlo des de fora,
però allò que parles a vegades,
ostres,
no entenen mai prou.
No.
Els seus rebentats que no poden...
Això,
però l'apropero hem de fer.
Dius, home,
sí, sí, sí.
No, no,
és un repte constant, no?
No, el repte...
La resistència que un mateix té, no?
És que el repte inicial,
jo quan me'n vaig il·luminar,
jo el que volia era,
l'entrada,
fer una de 100 quilòmetres,
anar a Prades i tornar.
La primera, ja.
Ja, d'entrada.
D'entrada.
Jo pensaves que la visita té motor.
Clar.
Llavors el Pep i els amics em diuen,
escolta,
és que potser et caiguin tu sol.
Diu, bueno,
però ja...
T'organitza
i ja arribarem als altres.
No, però hi ha gent
que ho demana, això.
Sí, sí.
I els hem de...
que ens coneguin.
ells ja hi són.
El que passa és que
ells ens han de conèixer nosaltres.
Llavors,
ja la previsió és
entre març i abril
ja farem una...
És a dir,
que no seria
només des de la vostra organització,
des de la manera d'entendre
aquest tipus de pràctica,
no seria
un cop l'any lleutí que és,
sinó que
us podríeu plantejar
al llarg de l'any
fer diferents convocatòries
sota el mateix nom o...?
Sí, sí,
li posem...
Perquè sí,
hi ha una marca, no?
Pròpia d'aquí,
d'aquest tipus de cursa.
l'eutíques m'agrada com ho dius.
Si jo dic eutíques,
l'eutíques també m'agrada.
Jo recordo,
fa molts anys,
però molts,
que potser dèiem eutíques,
perquè escriu en CEAC,
i en un moment determinat,
no sé per què va ser,
alguns d'aquests experts en arqueologia
em va comentar que es deia eutíques,
que escoltes,
i ho diuen els experts i jo.
Ara,
jo diria que és perfectament correcte
tant una com l'altra.
En qüestions de correcció lingüística,
i si m'equivoco,
que algú truqui i rectifica,
estem encantats,
jo crec que són correctes
les dues maneres de dir-ho.
Jo crec que sí.
Un anem a d'hàbit i costum, segurament.
O per facilitar una miqueta
buscar l'eutíques.com,
perquè l'eutíques ja...
Algú ho pot posar amb q, no?
Podria ser.
Si mireu a la web,
eutíques.com.
Per tant, seria com un nom,
i podríeu plantejar
fer diferents marxes d'aquestes.
El nom és eutíques,
però li podem posar eutíques
i posar-li tots els cognoms que vulguem.
Ara hem fet la primera marxa BTT,
per les que es poden posar
una BTT extrem,
o una de les coses
que jo tinc pensades
que són molt xules
seria una eutíques ruta, no?
Que això ja lliga una miqueta
també amb el tema de roadbook,
de la moto, del Descartes,
tot això,
i això és una cosa
que vaig veure jo fent
una ruta al Perineu.
Perquè en se'n fan moltes d'aquestes.
N'hi ha poquetes d'aquestes, no?
N'hi ha poquetes.
N'hi ha poquetes.
I aquesta ruta seria
de marcar un recorregut molt llarg.
Estem parlant de 250 quilòmetres.
Una cosa tipus carros de foc,
però amb BTT, una cosa així seria...
Això existeix, es diu pedals de foc.
Sí, pedals de foc, és cert.
Algun col·laborador,
Anna, ho ha explicat aquí després, duríssim.
Sí, sí.
Duríssim.
Doncs això està allà, està allà.
I fer-ho aquí pel territori.
Home, és que tenim uns llocs molt bonics.
La zona de l'hospitalet segur que sortiria.
Segur.
Sí, segur.
Sí, segur.
Sí, segur.
I en compte, eh?
Clar, clar, clar.
És que parlàvem aquí sempre que la teníem aquí,
la zona d'hospitalet,
i es desconegut.
Sempre anem cap a Sorana,
sempre anem cap a Prades,
i no pensem en aquesta zona.
Sí, no, i el priorat,
i arribar fins a Partivissa, fins a Baix,
és una de les zones boniques que existeixen.
Sí, sí.
Us veig molt en forma.
El tema patrocinador, suport,
com ha anat la cosa?
Ha costat molt.
Això no està tan en forma.
És que en guany és complicat, no?
Més que mai.
Sí.
A veure, d'aquí s'ha anat aprofitant
cada un de la seva part, no?
La coneixença que tenen de l'Artur,
que bueno, que ja...
Perquè si heu de quedar bé,
us dona l'oportunitat.
Us digueu.
Que no cal, doncs no cal.
A veure, la gent que, per exemple,
a Neal Travel, doncs ja tenim,
això ja col·labora per sempre,
ja el diguem tal.
Ja és com una quota,
que us paguen, com si diguéssim...
Per exemple, el que s'ha quedat soltat,
ell, és amb la Coca-Cola,
que...
Sí.
Tinc, mira, te presentaré aquest...
El senyor Coca-Cola d'aquí.
El Josep Bruguesi.
Cap problema.
Sí, sí, perquè amb coses com un inflable,
que és una cosa que és molt visual,
que és molt atractiva,
o banderoles,
i fins i tot les begudes i això,
doncs clar, això a mi m'ha sorprès en positiu,
perquè clar, tu no m'esperava.
Jo, per exemple, teniu crèdit,
és a dir, la gent us coneix i diu,
home, aquesta gent és seria.
El meu ja que sempre, com diu ell,
ostres, sempre me la carrego jo.
El teu samarità.
El Pere Flaquer,
la fleca Flaquer.
Sí, home,
samarità, samarità en les proves esportives
de Tarraona.
Porto 15 anys amb ell,
i 15 anys que m'ajuda, eh?
O sigui, que això...
Per això deia que, com a mínim,
esmentem aquesta gent que aposta
des de fa molts anys
per aquestes iniciatives,
que els particulars poden prendre,
però que no hi ha, doncs,
ni la capacitat econòmica,
perquè això és una cosa
que es fa al turistament
i perquè agrada.
Per tant, és...
Indiferentment, doncs,
la ràdio que, bueno, que hi ha...
Home, ja tenim unes samarretes
de la ràdio ben xules, també.
Què us hem donat, samarretes?
La casa, la casa.
Sí, senyora.
Ah, i són xules?
Són petites col·laboracions,
però ens va perfecte,
perquè, com deia,
els antics que feien els números,
diuen, de pagar, no pagar,
guanyes el doble.
És única, aquesta frase.
Sí, clar.
Vosaltres participareu
o amb l'organització en teniu prou?
Amb la feina en tenim prou.
Tenim feina, tenim feina.
Sí, sí.
Doncs no, res, citar a tothom
a partir de les 7 del matí,
cap a les 8 ja és una hora raonable,
allà a la rebessada no hi haurà pèrdua,
no...
És a dir, es faran notar,
perquè estem parlant de 100
que ja estan inscrits,
la cosa pot anar augmentant
al llarg del cap de setmana
i a gaudir molt
i que sigui realment...
El que vulgui saber més informació
a la pàgina web,
que acabem de dir,
d'autiches.com
i allí, inclús, m'assembla,
no sé, el teu telèfon,
si no, ni el travel...
Sí, ni el travel o el meu...
O si no, hi ha possibilitats
de demanar qualsevol informació
i immediatament contestem
per via mail
o es pot trucar per telèfon.
Doncs és el punt de partida
d'una iniciativa
que se li veu futur,
perquè no es queda només aquí,
sinó, com explicava l'Artur,
doncs es volen fer moltíssimes coses
d'aquesta marca local
i aprofitant sobretot
el paisatge,
al nostre propi territori.
Artur Aragonès,
Pep Calvet,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Que vagi molt bé
i ja en parlarem,
a veure com ha anat
aquesta primera edició
de l'Eutiches
o Eutiques,
com vulgueu,
però si entreu a la web,
Eutiches,
amb CH.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.