Ara són dos quarts de deu del matí i un minut.
Aquí estem amb tots vosaltres en directe. És el matí de Tarragona Ràdio.
El temps de la tertúlia que avui compartim amb l'advocada Laura Picó.
Laura, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda a la periodista del Punt, Montse Cartanyà. Bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
I saludem Carme Pedrol, botiguera. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Què tal, com anem?
Molt bé.
Tenim una advocada i tenim una periodista i una botiguera i tothom està molt interessat per tot.
Hi ha un nom propi aquí damunt a la taula, que és el d'Antoni Carril,
ex-president de l'Audiència de Tarragona.
Avui rebrà el Premi de Justícia 2009 a les 7 de la tarda a l'Auditori de la Ciutat de la Justícia.
Per diferents vinculacions segur que teniu una opinió formada al voltant del que ha estat president de l'Audiència de Tarragona durant molts anys.
I aquest matí justament l'escoltàvem.
Ahir va passar pel matí de Tarragona Ràdio en una entrevista.
I si us sembla, arrenquem la tertúlia escoltant el que deia Antonio Carril.
Yo estoy convencido a estas alturas de que los políticos no creen en la justicia,
no les gusta la justicia y que no hacen los esfuerzos necesarios para que la justicia funcione decididamente.
Yo creo que en estos momentos que vivimos el ciudadano se dará cuenta de que la justicia va a funcionar peor
de lo que venía funcionando hasta ahora porque el volumen de trabajo está aumentando mucho
y los medios no se pusieron para solucionar los problemas.
Negatiu? Probablement no. Realista, no? No sé què en penseu.
L'Antonio Carril és realista i, permeten que em digui, el dimecres va haver un dinar per honorar la seva feina com a president de l'Audiència.
És una persona estimada per juristes, per procuradors, per funcionaris, per tothom que està relacionat amb el món de la justícia.
És una persona molt íntegra, molt dedicada al servei, a justícia com a servei públic i llavors jo crec que té aquesta autoritat moral com va parlar d'aquest tema.
Autoritat moral i autoritat professional perquè sap de què parla.
Llavors entenc que estigui així perquè el món de la política últimament jo penso que ens ha decebut a tots molt
i ell està decebut perquè la justícia funcionaria, la capacitat personal de la gent que treballa amb la justícia,
que treballa especialment els funcionaris, secretaris, jutjats i demés, està molt bé.
El que passa és que si no hi ha mitjans ens quedem absolutament coixos.
Llavors ell fa fins on pot, llavors és normal que es queixi d'aquesta manera.
Valorat per tant l'amit jurídic però també valorat pels mitjans de comunicació, oi Montse?
L'Antonio Carril s'ha caracteritzat sempre per ser un home, a més a més, que no té massa pels de la llengua
i que en aquesta professió, sobretot amb el càrrec que tenia ell, és molt difícil, no?
Perquè el poder polític i el poder jurídic sempre ha hagut aquesta mena d'amistat odi, per dir-ho d'alguna manera,
que ha fet que moltes vegades no es diguin les coses pel seu nom,
quan en els problemes jurídics fa molts anys, en la justícia fa molts anys que hi ha problemes,
que sembla que només surtin a la llum quan hi ha casos d'aquests tan mediàtics com el cas de la Mari Luda,
ara no sé si ho diré malament, la nena que van matar perquè hi havia un assassí al carrer
que hauria estat empresonat i no ho estava, i sempre quan surt un cas d'aquestes característiques,
els polítics parlen que la justícia realment té problemes, sobretot amb temes de mitjans,
que fa molts anys que no hi ha inversió en mitjans, que tecnològicament està molt retarçada
perquè encara és hora que avui en dia es puguin connectar els sistemes informàtics de la policia, dels advocats, dels jutjats,
o sigui que realment es parla de problemes només quan mediàticament surt un cas que per lamentable surt als mitjans de comunicació.
Llavors el que diu l'Antonio Carril no és nou de fet, fa molts anys que es diu que la justícia no té els mitjans que ha de tenir.
Quan hi ha un cas, recordo aquest darrer, hi va haver una reunió, no recordo ben bé si era dels ministeris,
el govern va fer públic una inversió en mitjans tecnològics i aquí s'ha quedat la cosa.
Vos sembla que passa un cas greu, hi ha una inversió i aquí s'acaba.
I la gent que treballa, els advocats ho sabreu més que ningú, els jutges ho saben més que ningú,
la justícia està a anys llum del que hauria d'estar en mitjans.
Llavors ell és un home que ho pot dir, com deia la Carme, la Laura,
ell ho pot dir perquè ha estat davant de l'audiència d'aquí Tarragona i té aquesta autoritat per dir-ho.
Però s'ha dit per activa i per passiva i es veu que no s'hi fa res, i és veritat.
Els polítics, com a mínim pel que es veu, en parlen quan hi ha un cas greu.
A partir d'aquí la cosa segueix igual i continuem veient aquelles imatges dels jutjats
amb uns papers que els hi tapen la cara, quan avui en dia sembla que això hauria d'estar tot més que informatitzat
per evitar problemes com els que ens trobem al dia a dia.
Però fixa't, parlaves de mitjans i polítics i justament en aquests casos de corrupció
els que estem assistint s'està qüestionant el paper dels jutges i s'està qüestionant el paper de la Fiscalia.
I dius, bé, no anem bé, no? De cap manera.
Si d'una banda la maquinaria de la justícia és lenta, ferragosa per totes aquestes raons que heu exposat
i a sobre quan es llança en qüestions tan greus com les que estem assistint aquests dies al nostre país,
es critica i es qüestiona el paper d'un jutge, doncs dius, doncs, no anem bé, no, Carme, no anem bé.
El que passa és que, esclar, és que hi ha jutges que potser es mereixen aquesta etiqueta, no?
Perquè un jutge que està jutjant un cas d'aquí de Catalunya ja li diuen al jutge Caracol
per la lentitud que té, no?
Clar, i llavors, jo trobo que la gent de carrer, a veure, que tots ho som, no?
És que la teva botiga se'n parla molt de tot això, per això és una opinió molt interessant.
És que la gent així com del carrer, clar, penses que una persona sola pugui decidir una cosa, la que sigui, no?
Clar, que és molt greu que una persona sola, clar, és el criteri d'aquella persona, els valors d'aquella persona.
A veure, ja ho dic, tot un procediment, eh?, que aporta proves.
No, no, ja, ja, ja, sí, sí, és igual, a base de proves, però sempre serà el criteri d'aquella persona.
pot tindre un criteri una miqueta més saber o menys, i llavors, clar, és que hi ha jutges que es mereixen una miqueta.
Jo me'n recordo que hi ha hagut casos de gent que al cap de poc temps els han deixat lliures
perquè la sentència del jutge ha sigut una sentència una miqueta així, no sé, suposo que, clar, que la llei és aquesta i que hi ha un jutge.
Són casos que són notícia en el dia a dia, hi ha moltíssims casos que no, és a dir, precisament són notícia perquè són excepcionals, segurament, no?
És que els jutges han d'aplicar la llei, i és més, en aquest cas, per exemple, que parlaves ara del millet,
el jutge que està instruint la causa, aquest jutge no decidirà res, i no decidirà un sol jutge,
i més jutges aplicaran la llei, perquè, a més, segur que hi ha més apel·lacions, recursos i de més,
o sigui, que això es veurà en diverses instàncies judicials.
Aquest senyor està instruint la causa, és a dir, està investigant.
Llavors, jo entenc perfectament que hi hagi, que la gent es posi les mans al camp,
com quan diuen, ostres, és que un senyor que roba quatre no sé què, està en presó preventiva,
i aquest senyor no.
És que hi ha unes causes tassades per una presó preventiva.
Jo entenc que sigui difícil d'entendre, però també haig de dir que el jutge, en aquest cas,
és veritat que podia haver decretat presó preventiva,
però jurídicament la decisió no està molt presa.
El que és que no s'entén, jo ho entenc.
Que per la gent del carrer, clar, que tens el cotxe mal aparcat i et posen una multa,
i si no la paga, clar, llavors aquest senyor, que surti de l'audiència d'on sigui,
i que el vegin dinar... A més, això tampoc ho ha de tothom.
I sí que devia pagar les multes amb el dinar, segurament.
Clar, segur, segur.
O sigui, que el vegin que estan dinant o sopant en un restaurant, amb el seu senyor,
tan tranquil com si no hagués passat res,
clar, home, això a la gent de peu s'afareix una miqueta.
Vull dir que, clar, que penses, home, aquesta gent,
també potser, no sé,
potser uns peguen per massa de pressa i els altres peguen per massa lentitud.
De totes maneres, jo torno a pensar que,
que a part de tota la llei i tot,
que depèn del jutge, clar,
depèn dels valors del jutge, depèn de com pensi el jutge,
depèn de la... jo crec que...
En un cas com aquest, jo crec que el jutge serà molt curós
per prendre qualsevol decisió.
Està al punt de mira de tothom.
Ah, és que està en una parada, eh?
Clar, jurídicament, jo ho he discutit amb companys
i jo estic força d'acord.
En el cas, per exemple, us ho recordeu d'aquell cas d'aquell jutge
que va estar en un procés de maltractaments
amb la seva dona que era notari?
A Barcelona.
Us ho recordeu?
Doncs, jo havia vist la sentència.
La sentència, al final, la condemna amb unes faltes de lesions.
Si l'hagués condenat a un delicta,
aquest senyor ja no seria jutge.
Llavors, la gent es posa les mans al cap i diu,
no saps com pot ser que hi ha corporativisme i demés.
Jo he llegit la sentència, que és una sentència bastant complerteta
i està molt ben feta.
Si el problema no és aquest, el problema és que, tant de bo,
aquesta sentència i aquesta manera de veure aquest assumpte
s'extrapolés a la resta.
Perquè cada dia estem castits d'anar al jutjat,
que es donin ordres d'allunyament i després hi hagi absolució,
però el senyor ja ha tingut 15 dies sense veure la família, etc.
Si aquesta manera de fer tan curosa,
i està jurídicament molt bé, aquella sentència,
jo la porto moltes vegades perquè a mi algun dia l'ensenyaré
quan em plantin una decisió que a mi no m'agradi
perquè està molt bé jurídicament.
No és que aquest senyor l'ha jutjat malament, aquest jutge,
és que l'han jutjat molt bé.
El problema és que hi ha tants procediments oberts,
tanta cosa que aquesta manera de fer tan curosa,
a vegades entenc que no pugui ser amb totes les sentències.
I la sentència té 15 folis.
Les sentències de qualsevol judici de maltractament en té 3.
Aquí està la diferència.
Jo el que volia dir és que més enllà que hi ha unes lleis
que s'han de seguir, que s'han de complir a una maquinària legal
que fa que el jutge tingui les limitacions,
si les hagi de tenir en compte,
sí que depèn molt de cada jutge.
Cada jutge té una manera d'interpretar unes lleis
que pot fer que una sentència sigui d'una manera o sigui d'una altra,
sempre enmarcada en aquest marc legal.
Per això tens l'oportunitat de recórrer,
perquè això no només ho vegi un jutge.
És una garantia legal que només veurà una persona
que no depèn d'aquella persona només, no?
Jo el que volia dir és que en el cas del judici del Millet,
per exemple, sí que hi fa molt el fet que tothom s'hi posi.
Llavors jo crec que sí que als jutges se'ls ha de deixar
fer la seva feina.
I el fet que en aquest cas, l'endemà mateix
que hi hagués, no era judici,
però que el jutge dictaminés que podia sortir al carrer,
que no anava a la presó provisional,
si hagués començat a posar tothom,
des dels polítics, els fiscals, els altres jutges,
a la gent de carrer,
aquí la pressió, suposo,
social, també fa que
la manera d'interpretar
el marc legal d'aquest jutge
a cap i pugui variar a la llarga.
I realment el jutge s'ha de...
Jo crec que no es pot deixar pressionar
per la pressió social, ni política, ni mediàtica.
El jutge ha de marcar
el que diuen les lleis.
A partir d'aquí, clar, aquest cas,
com és un cas tan sonat,
jo entenc molt bé el que digui la Carme.
Tu pots veure aquest programa de TV3,
que es diu Presons,
i veus autèntiques persones que estan a la presó
i dius com pot ser que aquest home que va anar a robar
quatre garrofes i estigui...
I tinguem aquí un home que no ha robat
25, 31, 45 i està al carrer.
I aquest judici social,
que jo crec que de totes maneres
n'ha de quedar al marge del que
a la llarga acabi dictaminant un jutge,
que encara en aquests moments
no té ni tots els elements que té
la societat, diríem,
com per poder jutjar.
Perquè en aquell moment
la majoria de papers que avui en dia han sortit a la llum
encara no estaven en mans del jutge,
no s'estaven jutjant.
A més, aquest jutge no només
instrueix aquesta causa,
segurament en té moltíssimes menys,
aquesta causa té
milers de folis.
És que ens hem de posar en lloc també,
a mi ho veiem cada dia,
tenen moltíssima feina.
El volum de feina
en aquest ofici o qualsevol l'altre
quan se sobrepassa és impossible.
Fer-ho tot i fer-ho bé és complicat.
El mercantil fa dos anys
hi havia 14 concursos de creditors.
Fa un any
70 i pico.
I aquest any...
S'ha augmentat el personal?
60 i pico.
I aquest any anem per 70 i pico
i encara no hem acabat.
I s'ha augmentat el personal o no?
S'ha posat un jutge com de reforç,
però no...
És que no...
O sigui,
s'està absolutament corrupçant.
S'ha quadriplicat
i només s'ha posat un jutge més.
Això no pot ser.
Això és sentit comú
i fer matemàtiques no té més...
Escolteu una cosa,
esmentàvem els polítics
i les lleis,
l'última proposta d'Ernest Benach
no us ha deixat allò
com a sobtades
de la necessitat
de reformar la llei electoral?
Això no és una cosa
que apunten
quan comença
cada campanya electoral?
Tots?
Sona, sona.
Però en aquestes últimes hores
aquestes declaracions
sonaven allò
com una cosa innovadora, no?
I no sé,
no sé què en penseu.
Jo suposo
que va venir una mica
de mans
de la conferència
del conseller Castells
del dia anterior
que ja ho apuntava, no?
I quan hi ha eleccions
d'aquí dos anys,
quan hi acaba d'haver
casos de corrupció
que estan sortint a la llum,
que estan dient a crits
que cal fer alguna cosa
per modificar
tot el sistema
i a més a més
que s'ha posat en dubte
la funcionalitat del Parlament
com va fer
no només
el conseller Castell
sinó que
des de fa molt temps
que es diu realment
quina és la funcionalitat
del Parlament
a mi no em va sorprendre
realment
que l'Ernest Benac
sortís amb aquestes declaracions
però bé
Però vaja,
ens ho creurem?
Jo personalment
crec que tornarà
un debat
de tres mesos
i quedarà
sobre la taula
una altra vegada
és com el tema
del finançament dels partits
és cíclic
perquè això ho hem de dir
moltes vegades
i aquí ningú mou
la primera fitxa
Molta gent ha votat
un determinat partit
perquè es comprometia
fermament
a una reforma
de la llei electoral
al tema del finançament
dels partits
a una reforma
de l'administració pública
vull dir
ha estat bandera
d'alguns partits
i molts votants
fins i tot han canviat
el seu vot
confiant
perquè és bàsic
que es produeixi
aquest procés
jo dic
calla
potser
podem tenir il·lusió
i pensar
que sí que es produirà
per la majoria de partits
o sigui
ho fan la majoria de partits
ara ja hem entrat
Carme en aquella dinàmica
quan es parla de política
de tots són iguals
per allò que deies
del carrer
home
jo diria que sí
tu has estat vinculada
sempre a través
del moviment veïnal
jo diria que sí
clar arriba un moment
que dius
no no
és que això ho fa
el que està dalt
i el que no hi està
si està dalt
ho faria
o sigui
això és
és el que es parla
popular
tu creus que la gent
creu això de debò
que no creuen
que hi hagi
que siguin casos puntuals
jo diria que no
home en català
hi ha aquell ditxo
que diu
que qui toca l'oli
les mans s'anunta
no
clar
és que sí
i la por no
jo
jo que diu
no
que si comencessin
a estirar de la manta
va dir una cosa
el president Pujol
que a mi particularment
no em va agradar gaire
que va dir
diu
bueno
vulguem dir
no em feu parlar
perquè si jo estiro de la manta
que l'estiris
home i tant
home nosaltres
som gent de peu
que l'estiri
perquè resulta
que aquest segurament
que no ho fan
la gent del carrer
són els de dalt
doncs que l'estiri
per els de dalt
a veure què passa
aquestes paraules
van ser molt desafortunades
jo crec que després
això ho podem dir
nosaltres però
realment
ella que és advocada
jo crec que si jo fos un jutge
aniria l'endemà
a veure el president Pujol
vostè té proves
estirem de la manta
perquè si realment
està dient
que aquí
tothom fa el mateix
potser que ho posem
sobre la taula
és com a dir
el 3%
sí, sí
el mateix
no es poden dir
les coses així
l'estirem
això el que fa
és que la gent
la gent que votem
estigui en fi
no, clar
llavors
i el nivell de vot en blanc
serà
estic segura
que pujarà moltíssim
només
i continuarà
sense valorar-se
el vot en blanc
una petita enquesta
amb la gent que conec
de veritat
sí, sí, sí
absolutament
un descrèdit
que quan surt un cas
casos com aquests
es fa encara més gran
però saps què passa?
que casos com aquests
en van sortint periòdicament
i de tots colors
i de tots colors
no, no, no
no discrimina
no, no, no
van sortint periòdicament
i
perquè ara potser
me'n vaig molt enrere
però no
el cas Roldán
el cas de no sé què
o sigui
van sortint periòdicament
i són casos sonats
imagina't tu
els que no surten
perquè no tenen proves
o pel que sigui
que segur que n'hi ha
50.000
però és que van sortint
aquests casos sonats
i és clar
és que són molt sonats
i segurament
que no són un o dos
llavors aquesta
deu ser com una taca d'oli
no?
perquè aquest
perquè ho sabia
l'altre no diu res
perquè també no sé què
clar
és que
deia la Laura
que a nivell d'enquesta domèstica
és a dir
de l'entorn més immediat
i quan parles
és cert
que molta gent
es planteja
el tema del vot en blanc
no heu notat
i insisteixo
més a nivell personal
i de l'entorn
de cadascú més immediat
que al costat
d'aquest sentiment
decebedor
hi ha també
com a moltes ganes
de participar
i que els ciutadans
recuperin eines
per participar
és a dir
el fet de dir
voto en blanc
perquè necessito votar
perquè he de crear
un sistema
que sigui capaç
de gestionar
la meva vida
no sé si heu notat
o dir no
passo
m'és igual
jo la veritat
noto
d'estar en passotisme
no sé si és
jo
tot i que
reconec que em moco
en un entorn
que està molt posat
força posat
en el dia a dia
o precisament
potser per això
perquè em moco
en un entorn que està molt posat
en el dia a dia
cada cop
la gent
hi creu menys
i sembla que cada cosa
que intentes fer
o que algú intenta fer
alguna cosa
perquè no hi hagi
aquest descrèdit
topa sobre
l'escepticisme
sí perquè
clar
ens tornarem a trobar
d'aquí un any
amb campanya electoral
pràcticament d'aquí un any
i tornaràs
i tothom té el cap
tornaràs a ser
els mateix cartells
al carrer
ens omplirem la boca
de promeses
i és que arriba un moment
que
això mateix
arriba un moment
que no és que
aquesta modificació
ha de ser urgent
hauria d'haver sigut
fa molts anys
i ha de ser
però hauria de ser
dins d'aquesta legislatura
abans de les properes eleccions
perquè és que ja
no és un descrèdit
que
és a nivell global
i a nivell local
vull dir
no és només
que digués
és que a mi
el que
el que facin a Madrid
em cau molt lluny
o no
és que
ha arribat un moment
que aquesta taca d'oli
que comentava ella
s'ha escampat tant
que és com que
els partits
els polítics
tenen molt poca fiscalització
jo ho veig
a nivell local mateix
dius
hi ha un govern
hi ha una oposició
però realment
l'oposició
d'un govern local
fa d'oposició
està fiscalitzant
el govern
o sembla que sempre
hi hagi aquella por
jo soc oposició
però com que
quan jo era al govern
també ho feia
no puc dir
depèn de quines coses
llavors
veus que tenim una oposició
que segurament
hi farà coses
que està molt bé
però que es limita a dir
que si la farola
de més amunt
no està espatllada
i si la rotonda d'allà
no té pedra
com si tots es tapessin
les vergonyes
i no hi ha coses
més importants
amb un ajuntament
com el de Tarragona
que no hi hagi
una farola que funcioni
segurament hi ha propostes
molt importants
però realment importants
a mi em fa l'efecte
des del punt de vista
que ho veig
que sembla que no es diguin
coses que s'han de dir
perquè la por
que si jo quan hi soc
ferà el mateix
o jo quan hi era
ferà el mateix
llavors jo crec que això
que és a nivell petit
passa a nivell
més gran
i llavors
és aquest descrèdit
de tu com a votant
com a persona del carrer
com que estàs tan aïllat
perquè no hi pots
ni
no és que no hi puguis arribar
és que et queda molt lluny
i arriba un moment
que més que participar
arriba en aquest pessotisme
no m'hi vull ni implicar
precisament perquè la participació
és només dipositar
un vot cada quatre anys
i no hi ha una democràcia activa
de participació
més en el dia a dia
no hi ha camins
no hi ha canals
probablement des del punt de vista
de marc legal
sí que existeixen
aquestes draceres
aquests conductes de participació
però no els hem posat mai en pràctica
clar
una democràcia activa
en la que l'únic que fas
és dipositar un vot cada quatre anys
no sé fins a quin punt
fem el nostre paper
d'exigir allò que ens pertoca
com a ciutat
jo també crec això
que la gent està
passota
però diuen-te ja
si després seran els mateixos
a més dels vots en blanc
els mateixos perros
que en distinuïtos collares
sí, els vots en blanc
en teoria
jo penso que serveix
una mica per dir
més que no m'agrada cap partit
no em sento reprenentada
però també per dir
ostres, potser que els que guanyin
o el d'oposició
el que sigui
i un toc d'atenció
de dir
escolta, mireu
quin tant percent
de vots en blanc tenen
a veure si ens posem les piles
la llàstima
és que després sents
els polítics
quan els pregunten pel vot en blanc
i diuen
no, segurament la gent
ja està contenta
amb el que té
això és una presa
jo vaig sentir això
em sembla que va ser
el Montilla
no me'n recordo
vaig pensar
això de veritat
quina interpretació
més optimista
presa de pèl
jo crec que ho has dit
és a dir
que jo he votat en blanc
que d'una manera conscient
i és un vot actiu
també
que vol manifestar
un missatge
molt clar
ara que parlàveu
de temes locals
voleu que fem una miradeta
totes són infraestructures
i equipaments
per tant
hem de remetre'ns
allò de sempre
ahir va venir l'alcalde
una línia directa
molt participativa
a més a més
els ciutadans tenien moltes ganes
d'explicar moltes coses
i va tornar a sortir
el tema de Renfe
la línia anterior
de la línia directa
l'alcalde va dir
molt enfadat
que tancaria l'estació
va ser com un gest metafòric
perquè de fet no es pot fer
des del punt de vista jurídic
ara aquí ho dèiem
i sembla que aquest mes
té una reunió
amb la gent de DIF
el que no ens acabem de creure
tots plegats
i ja sé que és tornar el mateix
però jo imagino que és la sorpresa
el que ens embarga
és el tema
que no hi hagi
ni un ascensor
ni una rampa
a l'estació de Tarragona
bé no és un tema
de volem una estació
amb geranis
floretes i torretes
no que volem una estació
com a mínim operativa
aquest tema
no s'entén
que no s'hagi resolt
no?
jo és que no ho entenc
és que no puc dir res
perquè és que no ho entenc
i no entenc
que els trens aquests
que porten tants vagons
que ara anava a dir
que traquin
ens hi poso una barca
ai aquesta pescadora
això de mar
fora de l'estació
és que jo no ho entenc
jo me'n recordo
que una de les vegades
que la meva mare
estava ingressada
va ingressar una noia
era jove
que al baixar del tren
clar
no es va donar compte
i va caure
perquè clar
el tren va parar
al damunt de les roques
que hi ha a la via
abans d'entrar a Tarragona
clar
era un tren d'aquests llars
i clar
ja va parar els vagons
a l'estació
però aquests altres
doncs no
vull dir
això
és tercer mundista
però vosaltres
gent gran i tot
amb les escales
amb les maletes carregant
que no hi ha ni un ascensor
ni una rampa
jo no ho he vist
en cap estació
d'aquest país
el cas de Tarragona
no l'he vist enlloc
a més
l'ambient de l'estació
és molt cutre
molt brut
et dóna la sensació
quan entro allà
jo vaig a Barcelona
amb tren
moltes vegades
i ho trobo supercòmode
però és que
és cutre i brut
és que és una vergonya
és una vergonya
a més
és la porta d'entrada
de molta gent
que arriba a la ciutat
quan tu arribes a una ciutat
ets turista
i arribes a aquesta estació
et poses una mica
les mans al cap
i més enllà de la imatge
que l'alcalde proposava
cobrir les
desplegats
jo per mi el més lamentable
és el tema
de l'accessibilitat
de les persones
grans
o amb discapacitat
perquè
avui
quan representa
que tota la ciutat
havien de portar
la maleta
sempre que he anat
sempre que he anat
a agafar el tren
he ajudat algú
a portar la maleta
perquè sempre hi ha
alguna senyora més gran
sempre
sempre
o a vegades també
porten aquestes maletes
tan carregades
amb rodes
que la feina és teva
per agafar-la
i que hagin de baixar
les escales
és igual
encara que sigui el jovent
és que
és que
i a més no es veu enlloc
perquè fas 10 quilòmetres
més amunt
l'estació de Reus
té un ascensor
que puja
les maletes
a Reus hi és
i aquí no hi és
s'entén
que hi ha més
baixa més gent a Reus
que la que baixa aquí
no és comprensible
el que diu la Montse
tot l'altre
el que vulgueu
cutre
en bruta
lletja
però al mínim
l'accessibilitat
i dius
vol dir que és tan difícil
jo no hi entenc
però és tan difícil
posar un ascensor
unes rampes
una el que sigui
perquè vaja
coses més complexes
s'han fet des del punt
de vista urbanístic
i no ha passat res
i tampoc no crec
que es deixin allò
les joies de la corona
a DIF
adequant l'estació
per cert que ja sabeu
que el Banc d'Espanya
ja té el destí
ja després de remenar molt
el Banc d'Espanya
ah no, no ho sabia
que no estic al dia
no estàs al dia
no has fet els deures
abans de venir a la tertúlia
es convertirà
en un centre d'interpretació
de la terra corromana
en projeccions
en tres dimensions
i un recorregut virtual
pels carrers i monuments
de com era la ciutat
ara fa dos mil anys
això és un projecte
pregunto
no, no ho dic
en Rintintín
és un projecte
com la gent
és que és un projecte
de la ciutat
els bancs no donen diners
ah també és veritat
però no els havia d'edalentar
a l'Ajuntament
clar, però
ja han demanat el crèdit
però clar
Ajuntament i Generalitat
diguem-ne que
són els mateixos
se'ns han de tornar
en 30 anys
i els bancs diuen
que no xata
que en 30 anys
aquí no tornem res
tu tens hipoteca
jo tinc hipoteca
i quants anys
te la vas fer
ara no me'n recordo
a la mullà
tu et deixen tornar
els diners en 30 anys
però a l'Ajuntament
i a la Generalitat
a l'Administració Pública
es veu que no
doncs bueno
fem-ho així
o sigui que s'ajuntin
quanta gent
diga-ho al banc
ja posem una hipoteca ciutadana
una hipoteca ciutadana
i ja està
perquè
bueno
és igual
què us sembla
el Banc d'Espanya
ubicar una cosa així
no?
és un edifici macocèntric
el problema
que encara no està cedit
a l'Ajuntament
que aquí sempre estem
una mica en el mateix
encara és propietat
de l'Estat
en aquest moment
i aquests projectes
que s'accenten
fa tant de temps
i encara realment
tu fas un projecte
damunt d'un edifici
que no és propietat teu
tot i que hi confia
aquesta és una altra
és l'altra agonia
de la incredulitat
el ciutadà que deia la Carme
algú a dir
a veure
si això és patrimoni públic
és de l'Estat
en aquest cas
tant costa firmar un paper
que és el que molta gent
deu pensar
tant costa
cedir un edifici
fer una permuta
el que sigui
és que no cal fer-la
a veure
si l'edifici
l'ocupem
l'ocupem
anem a ocupar-la
a veure
la burocràcia administrativa
és molt
però a veure
si aquell edifici
està dintre d'una ciutat
d'un poble
a què més d'on que sigui
és d'aquella ciutat
és d'aquella
Carme això no és així
jo ho sé que no és així
en el millor dels mons
seria així
jo ho sé que no és així
però d'això em queixo
a veure
ara espero una permuta
i després aquesta permuta
no m'agrada
o sigui
jo es dono
en aquest cas
el banc d'Espanya
i em dono aquest terreny
jo no vull aquest terreny
vull un altre
clar és que és una cosa
de mai acabar
no està a la ciutat
doncs és de la ciutat
i ja està
que no es facin pisos
siguem positius
i pensem que això
s'acabarà portant a terme
tu t'ho creus
sí
aquesta me la crec
ja apostarem
jo potser perquè soc més gran
i no sé si ho veuré
potser amb els terminis
no
però 2011 no
però potser 2012
però el projecte
el projecte què us sembla
ubicar doncs un servei
i un equipament
d'aquestes característiques
en aquest edifici
a mi em sembla bé
molt bé
a més
sempre he pensat
que Tarragona
amb la quantitat
amb el bagatge cultural
que té
roma
etcètera
en fi
mitjabal
etcètera
qualsevol cosa
que es facin
per promocionar
el turisme
de cara a les escoles
que podran anar
etcètera
em sembla perfecte
i a més
això no hem d'obligar
que és una ciutat patrimoni
a la humanitat
que realment li falta
un espai
surts a viatjar
a qualsevol ciutat
que té molt menys patrimoni
que Tarragona
i tenen unes oficines
de turisme
amb 3D
amb informació
molt més completa
falta parador
no en sabem vendre
no hi ha una imatge
d'unitat
no pot ser que hi hagi
5 oficines de turisme
petites
en tota la ciutat
i no hi hagi un lloc
on el visitant
tingui una informació real
i completa
que és una ciutat patrimoni
que una ciutat patrimoni
necessita una porta d'entrada
molt més important
que la que té ara
sense parlar de la centralització
etcètera
és impressionant
perquè com tu dius Montse
qualsevol ciutat
fins i tot
de dimensions més petites
que Tarragona
entres en les oficines
d'informació turística
d'entrada
moltíssim personal
moltíssim de material
un moviment extraordinari
i clar
no és el cas de Tarragona
perquè ja físicament
no tenim aquest espai
que ho pugui permetre
sí però
jo també Tarragona
la trobo com una miqueta apàtica
o sigui
qui els únics que responen
quan se fan coses
és el que no hi ha als col·legis
perquè els porten
és igual
és igual
els doy conta per la nota
no no no
però és que és igual
és un crèdit
és igual
però participen
en canvi
es fan coses
i diuen
ara
clar
me'n va i ja s'acaba
però
per exemple
amb el problema
que hi ha hagut dels cines
home si tancarà
és perquè no hi va gent
perquè si hi hagués gent
suposo que no tancarien
home van tancar al final
i es va saber
per la decisió d'un jutge
perquè el seu propietari
no pagava el lloguer
i clar
si tu no pagues
et fan fora
a tu farien el mateix
ja hi ha
a tu primera
però vull dir que la gent
trobo que aquí a Tarragona
no som participatius
no som
no sé
ens fa l'efecte
no som protestants
són criticants
però no protestants
criticants
sí que ho som
però encara jo
trobo que
no sé
que hi ha
que la gent
creus que això
els Jocs de la Mediterrània
ens animaran a tots
el 2017
això no et fa gens de gràcia
o sigui
no
sí que me fa gràcia
jo penso que això
aglutina
no
però jo penso que això
aglutinarà
són moltes associacions esportives
a Tarragona
moltíssimes
des de la petanca
fins bàsquet
fins no sé què
i jo trobo que això
pot aglutinar
perquè és una cosa
apolítica
en teoria
i a la pràctica
espero
i trobo que
a l'espera
és una cosa
que uneix
escolta'm
que veus
que es fan coses
i petites coses
i tampoc la gent
no et pensis
que responguin gaire
al que es fa
Lluís ja ha tirat la sintonia
ha passat volant
el temps
són pràcticament
les 10 del matí
i ens espero un nou repàs
de l'actualitat nacional
i internacional
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Laura Picó
advocada
la periodista del punt
Montse Cartanya
gràcies Montse
i moltíssimes gràcies
Carme Padrol
per cert
que avui tinc
la nova junta
de comerciants
i tot això del serrat
que vindran
el Matías Leandro
i el Rafa Olivier
que es veu
que això de les obres
ho està fent la guitza
una mica el comerç
en parlarem després
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
adéu-sia
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
la vision
i bon cap de setmana