Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat,
les notícies de l'àmbit local més destacades
aquest primer dia del mes de desembre, d'aquest dimarts.
Avui compartim la tertúlia amb l'advocat Antoni Sales,
és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el vicepresident de la candidatura Tarragona 2017
i exresidor de l'Ajuntament, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Bon dia.
L'Àngel sempre diu que no vol que el presentem com a re professional
perquè, de fet, està jubilat, però ha estat molts càrrecs.
Sempre recordem que ha estat secretari general de Caixa Tarragona
o director de Càritas.
En fi, amb ells tres comentarem i repassarem l'actualitat de la jornada.
No cal dir que avui el ple de l'Ajuntament marca l'actualitat.
Ahir es van comentar, es van debatre moltes qüestions,
segurament la més mediàtica.
No sé si dir-ne la més popular o la més important és la del nom de l'aeroport.
Ja saben que hi ha hagut en els últims dies un ampli debat ciutadà sobre si cal canviar el nom,
si cal exigir el canvi de nom de l'aeroport.
Tot això va ser a partir de la visita del president d'AENA amb un acte a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Hi ha una petició formal de l'Ajuntament i de la Cambra de Comerç sol·licitant a AENA aquest canvi de nom.
Ahir es va debatre al plenari de l'Ajuntament i es va aprovar una moció,
però sense unanimitat, amb els vots a favor del Partit dels Socialistes,
de Convergència i Unió i el Partit Popular, però sense el suport d'Esquerra Republicana.
Primer els hi pregunto això, la falta d'unanimitat en aquest plenari municipal, com l'analitzen?
Antoni.
Bé, anem a veure, òbviament seria desitjable l'unanimitat, no?
El que passa que jo considero que si hem d'esperar que l'Ajuntament de Tarragona
tingui que fer absolutament tot, l'unanimitat seria absolutament impossible governar.
Jo crec que malauradament en determinats moments has d'exercir el càrrec que els ciutadans
han imposat per majoria, aquesta majoria sempre l'has de fer exercir, no?
Sota el meu punt de vista, això no sé, òbviament, com que estava dient,
l'unanimitat hagués estat desitjable, però la majoria és el que ha de funcionar
en el 90% de les vegades, no?
Àngel.
Sorprenent. Per mi, almenys, és una situació una mica sorprenent.
Jo no acabo d'entendre, quan costa tant posar-se d'acord en temes,
i sembla ser que arriba un moment que hi ha un tema que més o menys és...
tothom hi està d'acord, no entenc massa la postura d'Esquerra Republicana.
Llavors, jo preguntaria una mica, aquesta postura realment obeix aquest tema
de seducció, que a mi em va fer molta gràcia la paraula aquesta,
han de ser seductors, o realment...
Una capital que sedueix el territori.
Sí, o realment, vull dir, ha de ser...
vull dir, la decisió es pren perquè venen ordres de més amunt, no?
D'un altre...
Terenar, no?
M'agradaria que s'expliqués això.
Una altra cosa és una mica l'emoció en si,
que si encara ja en parlarem més endavant i tota la situació, no?
Sí, sí, ara parlem, després parlem, si volen, del contingut,
o de la petició, del debat, si cal demanar o no cal demanar el nom.
Els hi pregunto primer per la no unanimitat en el plenari.
En tot cas, afegir que per mi, inclús, és un error polític
des del punt de vista d'Esquerra Republicana.
Pere.
De 27-25, això és el que...
No sé si hi eren tots, però vull dir...
Sí, crec que sí.
Crec que sí, no?
Vull dir, llavors...
És una majoria amplíssima.
No és qualificada, és qualificadíssima, no?
Vull dir, qualificada són els dos terços.
Bueno, s'han explicat els d'Esquerra, jo ho lamento,
perquè penso que és veritat.
Després, si vols, entrem en el fons de la qüestió, no?
Però sobte que de vegades es demanin unanimitats per coses
i aquesta que sembla que d'entrada hi pot haver...
Doncs, home, que digui, no, és que volem que s'hi afegeixi
el nom de Tarragona a tot arreu, tampoc passa res per dir això, no?
En canvi, estan dient això.
Llavors, vull dir...
A veure, de vegades allò que fem les coses amb un tel de ceba, no?
Volem les coses perfectes i notòries i, clar, i això, la vida no és així.
És a dir, mentre aquí s'està fent això, a d'altres llocs fan reunions.
I ara parlarem també d'això.
Però és raonable que la gent no pensi igual que tu.
És raonable que per una determinada qüestió que reconec
que per la gent de fora de Tarragona és una qüestió complicada,
doncs, hi hagi polítics que s'extinguin.
El que estava dient abans, si la majoria de la població diu això,
doncs, bueno, per mi és un tema que és no conclòs,
però si més no, has d'avançar.
No pots aturar perquè una persona digui que no, no?
No, això segurament estaria clar.
Si no hi ha la unanimitat, funcionen les majories.
La moció, recordem que el que reclama
és que totes les infraestructures d'àmbit estatal
o de competència de l'Estat, gestionades per l'Estat,
que afecten el territori de la província de Tarragona,
portin el nom de la ciutat, de la capital,
perquè també simbolitza aquest nom,
el de Tarragona representa a tota la província.
El contingut, el s'hi sembla correcte,
el debat aquest del nom de l'aeroport,
el s'hi sembla adient, el s'hi sembla anecdòtic,
com han dit alguns que l'han despreciat d'aquesta manera.
En fi, què?
A veure, jo separaria dues coses.
Jo diria primer, la unificació de criteris,
jo trobo que és una cosa positiva,
és a dir, el que no pot ser és que digui
la Universitat Rovira i Virgili,
que es digui l'estació del camp,
que no sabem si és del camp del Barça o del camp de què,
que l'aeroport es digui de Reus i no sé quantes coses més.
Vull dir, aquest tema d'unificar,
situar el territori o l'entorn en un context concret,
crec que és positiu.
Llavors, aquí afegiríem el nom de Tarragona.
Evidentment, jo entenc que la capitalitat de Tarragona
s'ha de mostrar també aquí,
i no ho trobo desencertat.
Que això, evidentment, s'ha de pactar,
potser amb solucions que es poden pactar,
no ho descarto,
però, evidentment, jo diria les dues coses.
Un, intentar unificar el criteri,
i després que el nom de Tarragona,
que potser ha d'anar a jugar amb altres,
o amb altres denominacions.
És a dir, jo no entenc, per exemple,
l'estació es digui estació del camp,
i no es digui del camp de Tarragona, per exemple,
perquè és que al final tindrem una vegueria
que es dirà la vegueria de Camp Istraus.
L'estació es diu del camp de Tarragona.
Oficialment es diu camp de Tarragona.
El que passa és que segurament...
No, és al revés.
És a dir, quan van posar aquest nom,
la gent volia comprar el bitllet per internet,
buscaven Tarragona.
I llavors, per Tarragona surt l'altra estació.
I llavors, la mateixa DIF ha hagut de posar Tarragona Camp.
Això, si busques per internet, surt així.
En qualsevol cas.
Això és una raó més perquè s'han de posar els noms
que toquen els llocs, perquè, si no, la gent es perden.
L'Antoni i el Pere els hi sembla un tema anecdòtic,
un tema fonamental, capdalt per la ciutat.
No, no, anem a veure.
Jo crec que en qualsevol relació humana
i qualsevol relació personal,
totes les parts han d'intentar estar bé.
Si una persona no està bé, això s'acaba trencant.
Una persona ha d'estar còmode en una relació,
una persona ha d'estar còmode en una situació.
Jo no estic còmode, i ho dic personalment,
i suposo que, com jo, estarà moltíssima gent.
Jo no estic còmode que les infraestructures que faig servir
i que les considero meves
no estiguin vinculades a la meva ciutat.
Segurament la gent de Reus estarà còmode
en què el Port de Reus estigui,
però potser la gent de Constantí no estarà còmode
en què no estigui de Constantí.
Jo crec que, al final,
si no estem en una situació de comoditat,
s'acaba trencant.
I per mi, i per mi,
i la gent de Reus ho ha d'entendre,
si la infraestructura afecta un territori,
i aquest territori avui per avui és de Tarragona,
o camp de Tarragona, això més exactament igual.
Però no es diu només Reus,
no es diu només Reus,
aquesta comoditat no hi és entre la gent de Tarragona.
Per això crec que aquestes infraestructures
que fa servir,
podríem dir majoritàriament,
o no, però això és el de menys,
la gent de Tarragona,
que fa servir la gent de Tarragona,
ha d'estar vinculada al nom de la ciutat de Tarragona,
que avui per avui és la més gran que hi ha.
Sí, jo també estic d'acord.
El que passa és que això s'ha d'explicar bé,
però s'ha d'explicar tot.
És a dir, mentre estem aquí
intentant reunar les coses
i explicar-les d'aquesta manera,
que jo penso que és el que s'ha de fer,
perquè és la manera de ser,
també és veritat que de vegades
qualsevol que es diu
és que això és una tonteria,
però probablement no sigui
el kit de les coses, probablement.
Però mentre nosaltres diem que això és una tonteria,
a d'altres llocs fan reunions
perquè aquestes situacions no canviïn.
És a dir, no deu ser tanta tonteria,
diguem-ho tot també.
És a dir, aquí hi ha hagut reunions
perquè a la nova estació es digui
d'una manera i no d'una altra.
I va haver fa temps, no?
I l'Ajuntament de Tarragona
no hi va participar en aquestes reunions.
Vull dir, perquè les coses
no són tonteria, però compta.
Mentre aquí ens ho prenem
potser a vegades més alegrament,
van dir, bueno, tothom sap que és a Tarragona això.
Tothom ho sap, però...
Escolta, per què la universitat es diu com es diu?
Per exemple.
Per un confit de nom.
Sense que n'hi ha de dubtar, per un confit de nom.
Doncs escolta, vull dir, les coses són així.
Llavors, és evident...
l'estació de Parafort la Seguritat
també es diu al Camp de Tarragona, no?
Per un conflicte de noms.
Sí, sí.
A mi no em sembla malament el nom aquest, eh?
El que avui jo dic que
les coses s'han de poder visualitzar
i quan busques...
Tu vols anar no sé on,
et surt sempre primer el nom
de la ciutat gran que hi ha al costat.
I això és així, vull dir,
no aquí, a tot arreu.
I compta.
Això de l'aeroport també.
Diguem-ho tot amb el seu pla.
Tu vas d'entrar a internet
i vols anar a París
i surt Barcelona.
I al mig s'assurts Reus i Girona.
Vull dir, són aeroports de Barcelona.
Aquí a vegades també ens perdem...
Expliquem-ho tot, també, no?
Això ja ho hem explicat la setmana passada
amb diferents tertúlies.
Sobretot les companyies a baix cost
que utilitzen aquests aeroports
com el de les nostres comarques
i que per referència en l'àmbit internacional
utilitzen el nom de Barcelona
i després, entre parèntesis, Reus o Girona.
Costa Brava.
Àngel.
Aquí hi ha dos aspectes.
Una mica el que diu l'Antonio
que és una mica que utilitzem...
Els de Tarraona utilitzem una sèrie de serveis,
que llavors es fa una mica de mal
i també una mica el que deia el Pere.
És a dir, que des de fora visualitzar
exactament on se troba l'entorn.
És a dir, llavors això penso que...
Hi ha persones que en saben de màrqueting també
que potser podrien unificar les dues coses.
Jo en tot cas penso que hi ha d'haver
jo diria un cert nivell de generositat
en plantejar aquest tema
i plantejar-ho des d'una perspectiva de territori.
És a dir, jo penso que el problema
és que aquí no tenim assumit encara
que som un territori determinat, no?
Que ha de confraternitzar
i que ha de compartir una sèrie de serveis.
I mentre no tinguem això clar,
és difícil dialogar, no?
I jo llavors penso que quan se té aquesta visió
sí que es pot anar amb seducció.
Sí, molt bé.
El que passa és que no tenim aquest...
No sé si amb seducció o sense seducció,
però aquest consens no hi és
i per exemple l'AN ja ha advertit
que evidentment sense una postura
consensuada del territori
i això sembla inviable
fins i tot perquè a l'Ajuntament de Terra
on no s'ha aconseguit la unanimitat
sembla gairebé impossible
que per molts passos simbòlics que fem ara
difícilment el canvi de nom es pugui dur a la pràctica.
Està clar, està clar.
Jo crec que aquesta discussió en absolut
és una discussió provinciana,
en absolut és una discussió estèril,
en absolut és una discussió que no porti aquest lloc.
Jo crec que aquesta discussió per nosaltres és fonamental.
Per què per nosaltres és fonamental?
Perquè nosaltres, d'alguna forma,
la nostra ciutat, que és on vivim,
que és on hem decidit viure en la majoria de les casos,
és una ciutat que volem que estigui reconeguda a l'exterior.
Si nosaltres estem dient que volem que les infraestructures
siguin comunes, que les infraestructures
estiguin compartides per tothom,
perquè no es pot dir l'aeroport de Reus,
Tarragona o Tarragona o Reus,
no és exactament igual,
però que està vinculada al meu territori.
Si el camp es digués antigament camp de Reus,
doncs potser el nom seria aquest,
però ningú coneix l'ubicació com el camp de Reus,
és el camp de Tarragona.
Si volem posar Tarragona o Reus,
això m'és exactament igual,
però el camp de Tarragona està vinculat
perquè quan des de fora la gent vulgui veure Tarragona,
o que volem que Tarragona sigui un lloc conegut al món,
doncs tingui infraestructures ubicades al territori.
El que dèiem abans,
la Universitat Rovira d'Irgili,
molt poca gent de fora d'aquí sap on està ubicada.
De fet, s'ha d'explicar després
què és la Universitat de Tarragona, no?
Exacte.
De Tarragona.
Has de dir d'on és aquesta universitat.
Al final ho has de dir.
I se suposa que has de dir de Tarragona, no?
Al final ho has de dir.
Què costava haver dit
la Universitat del Camp de Tarragona o de Tarragona i Reus?
No és exactament igual.
Hi ha un tema que vindrà després que jo l'hi he apuntat,
que és el tema de les bagueries famós.
És que aquí ens tornarem a trobar amb la mateixa situació.
Exactament.
Per tant, jo penso que és un tema...
A veure, estic d'acord que és un tema que...
Però l'hem de parlar i l'hem de...
No ho sé, posar-nos d'acord, no?
De com hem de funcionar les coses.
Però tornant al principi,
al primer aspecte que comentàvem a la tertúria,
la falta d'unanimitat creuen que perjudica
la postura de Tarragona?
Perquè al no haver-hi unanimitat,
d'alguna manera, lideratge...
Home, però no hi ha ningú en contra, eh?
L'abstenció d'Esquerra tampoc és una abstenció
amb reserves, diguem-ho així.
Però a nivell d'imatge no l'afavora.
Tindrien que veure si Esquerra Republicana
també s'absté a votació a Reus.
Tindrien que veure-ho, això?
No, reputant a favor.
Bé, llavors tenim un problema.
Perquè, clar, cada partit polític
a la seva respectiva ciutat...
Jo et recordo que ara fa anys
hi havia unes pancartes
amb unes eleccions municipals d'Esquerra Republicana
que deien que Reus és capital.
No sé si se'n recordeu, això va ser...
A veure, aquí cadascú fa el paper que fa
i cadascú té la seva història.
I recordem que socialistes i convergents a Reus
pensen una cosa que no té res a veure
amb els socialistes i convergents
ni el Partit Popular, eh?
Dic totes les forces polítiques en cada...
Però això és raonable.
La qüestió és que si Esquerra Republicana
vota aquesta qüestió a Reus que sí,
que sí, òbviament de mantenir el...
No s'entendria.
No s'entendria.
No s'entendria.
Per què? Per coherència.
Com ara no s'entén que s'acosti més
a les postures del Francesc Vallès,
per exemple, la postura d'Esquerra Republicana,
que no pas, vull dir, les del seu propi partit.
Sí, recordem, Francesc Vallès,
ja que l'anomena Àngel Cunesa,
Reuseng, diputat per Tarragona,
per la província de Tarragona a Madrid
i que va fer...
Sí, perquè no és diputat per Reus.
És diputat per la província de Tarragona.
Clar, és que el nom de Tarragona
és la capital però també la província.
I ens agrada...
Sí, la circunscripció electoral.
Això és una província,
i la circunscripció electoral ja va dir
que si no hi havia consens AN
ni tan sols atendria aquesta petició
del nom de l'aeroport.
En fi, veurem com evoluciona tota aquesta qüestió
i veurem què deixa aquest...
En fi, aquestes diferències
entre els tres partits majoritaris de l'Ajuntament,
PSC, Convergència i el Partit Popular
i Esquerra Republicana,
que recordem és soci de govern
amb el Partit dels Socialistes.
Creuen que tindrà alguna conseqüència?
No, això no.
És una qüestió simbòlica.
Bueno, no ho sé,
no crec que això faci trontollar res, tampoc.
En qualsevol cas,
el tema de la província
que estàves comentant tu abans
és un tema relativament nou,
perquè el tema de la província
es va crear al començament del 1820,
el 1830,
en la divisió que es va fer a Espanya,
i que s'ha de recordar
que també Reus va reivindicar
la capitalitat de la província,
fins i tot,
inicialment va ser tortosa més que Reus,
però en definitiva
és un tema relativament nou.
Però el que no és nou
és que la situació del Camp de Tarragona
té aquest nom
i que és un nom molt més antic,
està clar, no?
I que està vinculat a un territori.
Potser la província
és una cosa que realment
és una cosa més fictícia,
més política,
però el que és el Camp de Tarragona,
això no, no?
En fi, veurem el que dóna de sí,
que segur que dóna i molt.
Ahir al Plenari Municipal
es van parlar de moltíssimes qüestions,
algunes també prou interessants.
Una, segurament,
d'aquelles que també
n'hem parlat molt en les tertúlies,
és del tema del Banc d'Espanya
i del projecte d'instal·lar
un centre d'interpretació turística.
Bé, del Banc d'Espanya
n'hem parlat en els últims mesos
molt pel tema de les negociacions.
Sembla que aquestes negociacions
estan en la recta final,
tot i que no s'acaba de concretar
i ja se sap també,
perquè l'Ajuntament,
l'equip de govern,
ho ha fet pública,
es vol crear a la planta baixa,
es vol posar,
es vol instal·lar a la planta baixa
del Banc d'Espanya
el que s'anomena
un centre d'interpretació turística
de la Tarracó Romana,
una gran oficina d'atenció al visitant
i que expliqui
el que és la Tarracó Romana.
També recordaran els oients
que ja els partits de l'oposició,
Convergència i Unió
i el Partit Popular
defensen
que hi vagi una biblioteca.
Fins i tot el Partit Popular,
en una moció que presentava ahir,
demanava una consulta ciutadana
per saber,
per conèixer l'opinió dels terronins.
Àngel,
a tu et sembla bé
el projecte que es vol dur a terme
al Banc d'Espanya?
A mi el que em sembla important
és que el Banc d'Espanya
sigui nostre,
primer que res.
No sé que encara sí ho és.
Aquest seria el primer.
Que encara no ho és.
No ho és.
El segon,
la veritat és que
cap dels dos projectes
ens sedueix,
però
és que no tinc massa
una opinió formada
en aquest sentit.
No acabo de veure
allò del centre d'interpretació,
no acabo de veure
allà en el mig de la Rambla,
però el de la biblioteca
tampoc.
Penso que una biblioteca
moderna avui en dia
potser cal també
un edifici modern
i unes infraestructures
modernes.
I més gran.
Això és el que argumenten
l'equip de govern,
que no hi cabria
una gran biblioteca
allà no hi cabria.
No és només un argument,
sinó que per
un argument polític,
sinó tècnic.
Per fer una biblioteca
fan falta molts metres,
una biblioteca gran
que és la que fa falta,
molts metres més
dels que aquell edifici dona.
I a més a més
hi ha un problema
amb els edificis.
jo allà on treballo
ara ho conec bastant
i és que
els edificis
per aguantar paper
han d'estar construïts
per aguantar paper.
Perquè pesa molt el paper,
no ho sembla, no?
I llavors
és un problema
que l'edifici
del Banc d'Espanya
no coses de fora
que és molt bonic,
però de dins
és un edifici
que s'ha d'arreglar molt
perquè té molts anys
i sobretot
la part de dalt
està molt malmesa,
els pisos de dalt, no?
I això és un fet, no?
Antoni.
Jo estic absolutament d'acord.
Tu tens opinió formada
del que hauria d'anar
al Banc d'Espanya?
Opinió formada
sense cap mena de dubte,
no?
Perquè realment no ho sé, no?
Desconec els arguments tècnics
que fan falta
per fer una biblioteca,
desconec també
si la superfície
que té el Banc d'Espanya
és inferior
a la que actualment
té la Calle Gasòmetre
que sempre sé que això
ho està dient actualment.
També desconec
si el millor seria
un centre
com s'estava dient aquí
per el que és
un centre turístic, no?
Que sí, crec,
i això és
aconseguir això
totalment
amb el que estava dient l'Àngel
que l'important
és que Tarragona
recuperi aquest edifici
de forma urgent
i que una vegada
sigui de l'Ajuntament de Tarragona
si s'ha de fer un referèndum
no ho sé,
si s'ha de fer una qüestió
una pregunta popular
tampoc ho sé
no ho farem
en definitiva
però el que no pot ser
és que això
signifiqui una demora
una demora
per recuperació d'edifici
recuperem l'edifici
que l'edifici sigui de la ciutat
que firmem els convenys
que facin falta
i encara decidirem
i encara decidirem
realment
les biblioteques
jo crec que
que tindrien que ser
biblioteques
orientades al futur
i orientar al futur
segurament
aquest edifici
que és un edifici
relativament petit
no sé si això
seria el millor
aquí el model
o el debat està entre
optar per
restaurar edificis antics
tant si parlem de la biblioteca
o com si parlem
del centre d'interpretació
turística
de la Tàrrega Romana
d'optar per restauració
d'edificis clàssics
edificis antics
o optar per fer
un edifici de nova planta
de nova construcció
que potser és més fàcil
per incorporar
les noves tecnologies
i per fer-lo
jo pel que sé
del que es vol fer
el
el Banc d'Espanya
això no és
un punt
d'informació
només
allò de donar
papers
als visitants
sinó que
ha de servir
perquè
inclús
les escoles
de Tarragona
puguin entrar
allò que ara
es diu així
virtualment
dins la Tàrrega Romana
i per més coses
hi ha coses
que a mi
com ho van explicar
hi ha coses
que encara no estan
lligades del tot
però sembla ser
que es vols fer
un servei
un edifici
semblant
amb un que hi ha
segòbia
que es veu
que és espectacular
jo no l'he vist
això és el que m'ha explicat
evidentment
la biblioteca
si no hi cap
no hi cap
i no és que no hi cap
és que si tu vols fer
una cosa d'aquestes
on hi han de participar
altres institucions
et diuen
escolti
per fer això
necessitem
tants metres quadrats
si no
és que aquí no hi cap
llavors això seria
doncs una biblioteca
semblant a la que existeix ara
que no hi cap ningú
llavors
l'intenció és
agafar
aquella biblioteca
agafar el fons
que té l'Ajuntament
de l'antiga biblioteca
de la caixa de pensions
i més coses
i fer
la gran biblioteca
i clar
això necessita
un espai gran
que a més a més
va creixent
vull dir
això no és un lloc
que ja està
no no
és que una biblioteca
al cap d'un any
hi ha 3 o 4 parets
més plenes
per entendre's
vull dir
a veure
que no es para mai
llavors
no es pot anar
amb petiteses
i també m'agradaria recordar
que el Banc d'Espanya
quan la primera vegada
que es va dir
el vol l'Ajuntament
això fa bastants anys
el Ministeri de
no sé si és el de
el de Ministracions Públiques
administracions públiques
presidencies
sí, sí
aquí hi ha diferents
organismes
no tenien més que una carta
firmada per l'alcalde Nadal
dient vull allò
sense cap més ni més
és que aquí a vegades
sembla que les coses
no sé
s'ha de fer memòria
també de com estava tot
o com estava aquest tema
i això ara s'està encarrilant
sí, perquè el tema
de les negociacions
del Banc d'Espanya
van començar
de fet
l'euro
des de quan
del 2002
és a dir
el Banc d'Espanya
va deixar de funcionar
com a tal
el 12
ho dic perquè
les coses
s'han d'explicar
perquè els processos
són lents
és a dir
el Ministeri
del que toqui
no et donarà
un edifici
sol
a canvi de res
a canvi l'Ajuntament
sí que ho ha fet
va donar uns terrenys
per fer el cordel
de la Guàrdia Civil
a canvi de res
això seria
un altre aspecte
del debat
si hem de donar
terrenys o no
a canvi del Banc d'Espanya
no és que hagis de donar
esclar que els has de donar
perquè l'Estat
l'Estat vol seguir tenint
per què?
perquè l'Estat necessita
la muntanya Montjuïc-Barceona
l'han regalat
al Juntament de Barcelona
perdona
si un Ajuntament
si un Ajuntament
vol un edifici
que no és seu
l'Ajuntament de Barcelona
ha rebut un regal
que és la muntanya de Montjuïc
no la muntanya
no el Castell
el Castell
bueno la Castell
la muntanya de Montjuïc
i ho ha rebut com a regal
a veure un moment
un moment
i l'Estat ha rebut com a regal
perdona
i l'Estat ha rebut com a regal
uns terrenys per fer
els quartells de la Guàrdia Civil
a canvi de res
a veure
Ângel
a veure jo el que tinc clar
i després ara una mica
del debat que hem fet
jo la biblioteca la faria nova
nova
nova
tecnològicament
vull dir preparada
etcètera
tal i qual
el Banc d'Espanya
jo penso que ha de ser un lloc viu
jo em penso
i viu vol dir
que aquí ve gent de fora
i va a veure les muralles
va a veure no sé què
i tenim un edifici
al centre de la Rambla
un lloc més cèntric
en què allí
no sé
o un museu
o un jo què sé
alguna cosa
jo per exemple
conec el Museu d'Art Modern
de Tarragona
ara poso per exemple
jo crec que allò s'està quedant
petit completament
no sé si un museu
ben fet
al mig de la Rambla
no seria un lloc bo
estic pensant ara
somiant
en Londres
o en Barcelona
inclús i tal
que no tenim
un dret d'aquest tipus
i jo sé que al Museu d'Art Modern
hi ha molt de material
amagatzemat
vull dir
guardat i tal
no ho sé
a veure
i del tema
de les negociacions
que fa tants anys
que s'arrosseguen
en fi
el fill d'aix últim
que comentava el Pere
també
amb la intervenció de l'Antoni
que sigui
a canvi de res
o a canvi d'uns terrenys
perquè recordem que
l'últim que sabem
i van per aquí
les negociacions
que s'estan ultimant
és que la subdelegació
del govern central
és a dir
l'Estat
tindria uns terrenys
a la zona de Joan XXIII
que són en aquests moments
propietat municipal
i que allà
podríem fer
un edifici d'oficines
de l'administració central
anem a veure
el que està clar
és que
si l'Estat
regalés tot el que té
es quedaria despatrimonialitzat
o sigui
que sembla clar
la postura
que estava contant
el company
que el lògic
fora un canvi
està clar
no tot es pot regalar
però
això és cert
però recordem
que alguna vegada
quan ha convingut
també s'han fet regals
o sigui
que
certament
el lògic
que és
a canvi
d'una cosa
donar-te una altra cosa
i una cosa
que pot ser útil
per la ciutat
i això m'ha vinculat
una mica
respecte al que deies tu
abans
que si s'han de restaurar
o no
les coses antigues
jo crec que sí
perquè si no
a Roma no s'hauria pogut fer res
i a Roma està clar
que hi ha un patrimoni històric
el que passa
és que has de fer-ho
en posició de futur
però una vegada
has decidit fer el canvi
doncs
fer-ho d'una forma ràpida
Àngel
tu
ho faries
haguessis intentat
negociar
el regal
Evidentment
fas unes preguntes
que en si mateix
ja porten la resposta
això sempre
per tant
si no ja m'arreveix
Pere
la lògica
aporta
que si
l'assumpte de la ciutat
del govern
tenia previst
allir fer una cosa
encara hi ha aquell cartell
que ho posa
doncs ho ha de poder fer
amb un altre
i això que dius tu
l'Estat té un patrimoni
i tot això
sempre és negociable
i sempre pots dir
més o menys
però sempre s'ha d'arribar
amb un punt d'acord
i si es fan les coses
en sèrio
es fan un punt d'acord
i ara per exemple
mudarem a la Guàrdia Civil
ja que se'ls va donar
uns terrenys
els terrenys
de l'actual
caserna de la Guàrdia Civil
que haguessin passat
canviant un per l'altre
valorar un
valorar l'altre
i fer dos valors semblants
suposo que
això es deu poder fer
llavors això no es va fer
llavors ara què passarà aquí
ara passarà
que pel Banc d'Espanya
haurem de donar uns terrenys
i quan vulguem
els terrenys
de la Guàrdia Civil
haurem de donar-los altres
quan ja els hi hem...
perquè no es va fer ben fet
al seu moment
perquè no es va fer ben fet
al seu moment
des de regalar una cosa
a pagar-ho dues vegades
hi ha un abisme
evidentment
però ara imagina't
que en tingui un
i tinguis
escolta
jo no hi era
vi què m'explica
però això no pot dir
això no pot dir
l'administració
ja ho sé que no ho pot dir
però en el fons
tindrem una discussió
que ens haguéssim pogut
estalviar
si s'hagués fet
de l'altra manera
al començament
per això t'estava dient
en lloc de pagar-ho dues vegades
o que m'ho regalin
que segurament és el contrari
i probablement
tindrem a quina edifici
quan estic
una permuta ventajosa
dintre
no però les coses
s'han d'explicar també
que no passa res
a veure
deixem
si els sembla
doncs aquestes qüestions
que ja es van debatre
àmpliament
en el plenari municipal
reservem els últims minuts
de la tertúlia
per recuperar
una de les notícies
que ha estat més interessants
en les últimes setmanes
en els últims dies
la setmana passada
coneixíem ja
l'acord
entre les Caixes
i els treballadors
la Caixa Catalunya
Caixa Manresa
i Caixa Tarragona
pel tema laboral
conseqüència de la fusió
finalment sembla
que es tancaran 395 oficines
i que hi haurà
1.300 empleats
de les 3 Caixes
que deixaran de treballar
a partir de jubilacions
anticipades
o de baixes incentivades
l'acord
que ja sembla definitiu
i que tanca
el tema laboral
de les fusions
com el veuen
Àngel
a veure
primer potser contextualitzar
el tema
és a dir
en aquest sentit
jo crec que el Banc d'Espanya
està fent fortes pressions
no a les Caixes Catalanes
sinó a les Caixes en general
de fet els últims dies
hem llegit alguna notícia
que ha dit
vostè ha de fer això
i tal
jo crec que les Caixes Catalanes
en general
han fet els deures
o els han fet
doncs aplicadament
i ràpidament
perquè de 10 Caixes
passarem a 4
en pocs mesos
però potser remarcar
la exigència del Banc d'Espanya
d'aquest sentit
és un tema important
a tenir en compte
segona
en el cas de Caixa Tarragona
jo em sembla que
a l'última tertúlia
vaig dir que és un tema
que em preocupava
a nivell que es portés
massa al carrer
així que se'n parlés
massa
per dir-ho d'una manera
jo crec que les altres
l'altre fusió
per exemple
ha estat com a molt més
discreta
i parlada
vull dir
quan hi ha hagut notícies
positives
en el cas de Caixa Tarragona
sembla que les aigües
han tornat més o menys
al seu lloc
vull dir
les lògiques
dintre d'una negociació
i jo
per respecte
els meus companys
i la gent que encara
treballa a la casa
espero que la cosa
es vagi solucionant
que sembla lo lògic
i que a mica en mica
el tema quedi
com ha de quedar
en el fons
Antoni
les xifres finals
que sembla que s'han donat
de l'acord laboral
sí
a veure
jo torno a reclamar
com sempre he reclamat
que aquí hi ha
una manca d'informació
una manca d'informació
perquè al final
tinc la sensació
que la fusió
que s'ha fet
amb Caixa Manresa
i Caixa Catalunya
ha estat una fusió
potser precipitada
no s'ha parlat
de per què
no es va arribar a fer
la fusió
amb Caixa Girona
que també depenia
de la Diputació
i sembla ser
torno a pensar
que és precipitat
perquè si a mi
surt a la premsa
dient que han de donar
de baix
amb 1.800 llocs de treball
i al final
només n'hi ha 1.300
què passa
amb aquestes 500 persones
al final
el que trobo
és una altra vegada
manca d'informació
si realment
feia falta
que sortissin
1.800 persones
que inicialment
no ho havien dit
i han acabat
amb 1.300 persones
sembla que el tema
està definitivament tancat
què passa
que amb els propers anys
aquestes 500 persones
s'aniran ajustant
o que
d'alguna forma
el territori
no agafarà
aquestes persones
perquè s'aniran absorbint
no ho sé
manca d'informació
com sempre
jo sóc menys espert
que vosaltres
amb això
hem anat llegint coses
el que és evident
és que quan
es va parlar
del que s'havia de fer
la fusió
doncs hauria de ser
per alguna raó
que tampoc
l'hem acabat de saber
oficialment
hem sabut coses
que t'ha explicat
aquest que t'ha explicat
l'altre
però una raó
suposo que també
quan es fan aquest tipus
de negociacions
tothom va
amb la posició
millor que té
o de força que pot
perquè aquí
és a dir
que amb això dels treballadors
hi ha hagut aquí
una estratègia
no ho sé
jo no ho sé
clar aquí
llavors aquí
el que es tracta
doncs és al principi
dir no
si no cal que es faci
una fusió
perquè aquí som
els millors del món
quan després
intuïm
que si no es hagués fet
la fusió
potser hagués passat
alguna cosa pitjor
intuïm
i ho deixo aquí
perquè jo no sóc un expert
jo parlo amb això
pel que escolto
i pels que hi entenen
més ho diuen
llavors
que aquestes
1.800 persones
persones que deien
que havien d'anar al carrer
al final són 1.300
jo estic amb això
vull dir
aquí probablement
ara quedaran 1.300
però després
si hi ha oficines
que no són rentables
pel que sigui
o perquè no es fan
perquè no es fan
els números
doncs a mica en mica
això ho aniran fent
perquè a més serà
una estratègia
d'empresa
diguem-ho així
i les caixes
evidentment
el banc d'Espanya
ja està al damunt
el que sobta
és que no s'hi estés
al damunt
fa 5 anys
tant
també sí
era el que suposo
doncs d'una altra manera
sobta
perquè tot això ve
de les hipoteques
donades que no es poden cobrar
això ho dir
perquè es deixava fer això
si el banc d'Espanya
s'hi posa el damunt
ara
que per això està
com és que fa 5 anys
tot això
tots érem rics
és així però
ja ho sabíem
tothom sabia
que hi havia gent
que no ho podia tornar
i gent que ho demanava
i que no ho podia demanar
però com que t'ho donaven
hi havia gent que va tirar de veta
i va dir
algú altre
al qual els ho pagarà
però tu saps si Caixa Tarragona
ha fet la millor fusió possible?
ah no ho sé això
clar
saps si Caixa Tarragona
hagués pogut
amb més temps
obtenir una altra rentabilitat
a la seva fusió?
jo el que sí sé
que hi va haver una reunió
de gent molt important
amb el banc d'Espanya
i els hi va dir
si no ho fan
d'aquí 3 mesos
es trobaran damunt de la taula
això els hi va dir
a totes les caixes?
no això els hi va dir
això suposo que se'ls hi diu
a qui de debò està malament
es va fer la millor fusió possible
Àngel Creus?
jo crec que es va fer
la fusió que es podia fer
i d'alguna manera
vull dir
la que es va recomanar
suposo
avui fa una setmana
el Giana va dir
que recordo
que vam entrevistar
aquí el president
de la Diputació de Tarragona
la institució fundadora
de Caixa Tarragona
i va defensar
amb moltíssims arguments
amb molta fermesa
la fusió
va dir que era inevitable
i que
en fi
era la millor
que es podia fer
en aquests moments
en fi
segur que el tema
de Caixa Tarragona
com que s'ha de fusionar del tot
i hem de veure
la nova entitat
i amb el nou nom
ens hem de canviar
el nom de la llibreta
que això portarà
a una altra tema de debat
d'això segur que
durant el primer semestre
del 2010
en parlarem i molt
en fi
ho deixem aquí
Antoni Salles
Àngel Cunés
a Pere Valls
gràcies per compartir
aquesta estona
de Tartuli amb els ullens
al matí de Tarragona
i fins la propera
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
adeu bon dia
a B fala