logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 12 del migdia, en 10 minuts,
és el temps de fer una mirada a la cartellera
de Tarragonina, al món audiovisual en general,
un espai que habitualment cada divendres
compartim i ho fem amb molt de gust, ja ho sabeu,
i esperem que vosaltres també, amb Juanjo Ferrer,
Hola Juanjo, en veterania, per edat hauria de saludar
primer David Serra, però David, avui el tenim en forma d'híbrid.
Què vol dir això? Aquest home, sempre experimentant
en el món audiovisual, en aquest cas més audio que visual,
ve cap a la ràdio, ja sabeu que sempre té problemes
amb els paletes i les seves coses, i diu, callant,
el que no faré serà arribar tard. Doncs entro per telèfon,
entro a la ràdio i després ja seureu a l'estudi.
Capricis, de les estrelles, què hi farem? Ja les coneixeu, David,
molt bon dia. Bon dia.
Estàs entrant... Això fa so de portal.
Vols dir que no estàs ja aquí, a la ràdio?
Està entrant per la porta, és que això no es pot aguantar,
és a dir, com que no té alfombra roja.
A veure, David, bon dia.
Bon dia, ja sóc aquí.
Bon dia.
Sóc aquí.
No tinc paraules.
Has vist quina carrera?
Sí, sí, però a més aquesta cosa de dir, per si no arribo, em truqueu.
Sí, exacte.
Col·laboratiu.
Hay que reconocer que no ha tenido mucha gracia.
Si hubiera durado un poco más.
Mira, voy caminando.
Aquí estoy contigo, Juanjo.
És a dir, el David diu, arribaré, sóc a Vidal i Barraquer,
i diem, doncs mira, truca, anem parlant, tranquil·lament entres
i ja treus l'aparellet del telèfon i comencem.
Jo crec que ha afectat una mica la policia.
Sí, hola, oi les escaleres.
A veure, sí, però és que anava molt ràpid.
No, no, que...
És així, o sigui, com a pilot no ha funcionat,
però podem millorar, eh?
Podem experimentar en aquesta línia híbrida telèfon-ràdio.
Per cert, abans de començar a fer una mirada a la cartellera
i comentar altres aspectes, tinc el plaer,
el plaer, la satisfacció i l'orgull per la part que ens toca
ha de dir que el Juanjo té un espot a TV3
sobre un tema de neu en la franja horària de l'espai Temps de Neu.
Ell solito, com sus manitas i su TG Nova,
ha fet un espot molt xulo, i ho volem dir, perquè volem dir-ho.
Felicitats.
I enhorabona, clar que sí.
Gracias.
Loire que anuncia, sale, aparece un muñeco de nieve
y unas cosillas más.
Molt bé, doncs...
Hay nieve, hay nieve.
Un ninot de neu en 3D,
els que heu entrat a la plana web del Juanjo,
ja sabeu, una mica té el seu segell propi a l'hora de treballar,
l'identificareu de seguida.
i estem molt contents de les coses com siguin.
La veritat és que sí.
Juanjo, felicitas.
Ui, si és que ja no parlava de res.
T'he dit una cosa.
Digues.
Jo tinc clar quina és la millor pel·lícula de la setmana.
A veure si arribarem a les mans.
Ja ho veuràs.
Quina?
Doncs el partit Barça-Espanyol.
Ah, el derbi, el derbi.
Home, però ja tens per tot, eh?
No, no, però ho dic amb ironia i amb una certa mala llet.
Explica-ho, explica-ho, això.
Ah, jo m'estava decepcionant.
Sí?
No, perquè a veure...
Perdona, un derbi espanyol-Barça.
Jo que no soc gaire futbolera...
Jo no entraré en debat, però la veritat és que la cartellera està aquesta setmana...
I vols dir que es pareix, eh?
Creus que es pareix, eh?
No sé, Juanjo, digue'm.
Tu tens alguna cosa...
No, realment la cartellera, los estrés no tienen ninguna gracia.
Molt bé.
Doncs vinga, comencem amb la primera i...
Vinga.
I val a dir, val a dir, abans d'escoltar...
Escoltem el trailer i després ho comentem.
Exacte.
Me llamo René, tengo 54 años.
Soy viuda, bajita, fea y recorteta.
Buenos días.
Represento a la perfección el arquetipo de la portera de un edificio.
Me llamo Paloma, tengo 11 años.
Paloma?
Hace mucho que sé que el destino final...
Ay, Paloma, ¿por qué te escondes así?
Es la pecera.
Pero tengo muy claro que yo no iré a la pecera jamás.
Le presento al señor Capurocho, el nuevo propietario.
Buenos días.
Conocía la familia Artán.
Una familia feliz.
Todas las familias felices se parecen.
Es titula El erizo i és la versió cinematográfica d'una novela magnífica,
d'una novela preciosa que ha estat un èxit de supervenda,
que és l'elegància de l'erizó.
És una novel·la de Muriel Barberi.
I hi ha una directora francesa que es diu Mona Acheche,
que és la seva òpera Prima, la primera pel·lícula que fa,
i fa aquesta pel·lícula.
Que a França i a tot arreu on s'ha estrenat està resultant tan exitosa com el llibre.
No l'han vista, però els crítics d'aquí se la carreguen de manera fulminant.
Diuen que no tenen vergonya torera de fer una pel·lícula tan dolenta i tan presa de pèl.
No l'han vista, eh?
No, no l'han vista.
Jo la veuré.
Però clar, quan una novel·la t'ha agradat molt també tens una certa reticència,
perquè diu que no és que faci una versió,
és que intenta reflectir la novel·la i empastar-la en cinema.
Doncs això ja és un problema.
Ja és l'anticinema.
O sigui, cinema i literatura es han d'entendre com a llengües diferents.
i moltes vegades...
És francesa, no?
Francesa.
Diuen que excessivament francesa en el sentit pejoratiu.
Sí, agafa tots els sentits.
Hi ha pel·lícules que són excessivament franceses en el sentit positiu.
Per aquestes veu que no.
Bueno, veurem.
No l'han vista, però ja per a aquells que van llegir la novel·la
i que els hi van cantar,
i diu que aniré a veure la pel·li,
que la vagin a veure i ja ens explicaran si volen,
perquè sabeu que aquí podeu intervenir quan vulgueu.
El que sí que és veritat és que l'estructura d'una novel·la
no té absolutament nada a veure amb l'estructura d'una pel·lícula.
El pots basar en una novel·la i és legítim i està molt bé.
A més tu has llegit la novel·la i coneixes de primera mà la meravella.
Los años que estuvo Peter Jackson adaptando El Señor de los Anillos
para que tuviera estructura de película,
quitando un montón de cosas.
Sí, sí.
Y son literalmente años reescribiendo.
Sí, sí, realment.
I és l'esperit de la història de Tolkien
i ahí és on anem.
S'ha de reflectir l'esperit, no tant la lletra com l'esperit.
Doncs ja veurem certes reserves en aquesta estrena
i també estrenen una altra pel·li.
Aquesta és un thriller, es titula Blindado.
Hmm.
Hmm.
Tenéis 51 minutos para trasladar este dinero.
Eh, eh, ¿qué pasa?
No lo sé.
Ay, ten los ojos bien abiertos.
Se ha parado el motor.
¿Oleís eso?
¿Alguien lo huele?
¿Oler qué?
Alguien ha tocado el tubo del combustible.
¡Bomba!
Òbviament és un thriller.
¡Oh!
Sí, pradíssim, ¿no?
Ja està.
El que passa que, clar, és una pel·lícula...
A veure, ara parlarem d'oïdes,
però pensa que és una pel·lícula que...
A veure...
És que ni una mica de credibilitat, eh?
No cap ni una, però escolteu una cosa.
Aquí també tenim que parlar...
De hecho, os voy a decir que no se dice thriller,
se dice thriller.
Ah, thriller.
No, en serio, mi profesor de cine muy bueno, que...
I què decía Cargable i...
Decía thriller.
I John Beiner.
Triller.
John Beiner, igual sí, però...
Igual sí, no?
Pero la Warner, en vez de la Warner, es la Warner.
De hecho, es la Warner, porque es alemana.
Suposo que es legítim, eh?
Perfectament legítim, sí.
Pero es que Warner es alemana.
Es de un alemán, entonces debe ser Warner.
Warner, pues sí.
Bueno, abandono de esta...
Sin cara, sincera paraules.
Lo que pasa es que el Triller ya es un poco...
El Triller es pillado.
Eso vol dir que la pel·lícula poca cosa hem de dir, eh?
Realment, el John Beiner...
Estem marejant la part d'Ivo.
No, però parlem directament del que ha sigut l'estrena d'aquesta pel·lícula
als Estats Units, que ha passat molt desapercebuda,
que és una pel·lícula que el públic ha donat a l'esquena.
Per què?
Perquè intenta recuperar una mica l'espírit de les pel·lícules de John Carpenter,
és a dir, baix pressupost, situació el més intimista possible.
Estem parlant d'un robatori, un furgon brindat,
i arriba el moment en què tots els personatges,
tots els involucrats de la banda,
doncs acaben marejant-se.
uns amb els altres.
Això sí, tenim el Fisburg,
tenim una sèrie d'actors que ara feia temps que no els veien a la pantalla,
que poden ser una certa garantia de públic o de taquilla,
però que realment la pel·lícula no passa l'examen.
No és un Carpenter, com alguns han volgut dir,
interessadament.
És un Carpenter descafeinat.
Doncs fixa't, allò que es carrega en els crítics,
que vosaltres defenseu,
allò que a vegades us carrega i defensen els crítics,
aquí, per exemple, amb el Nando Salva,
del Periódico de Catalunya, la posa molt bé.
No, però mira, la posa molt bé.
No, no llegirem la seva crítica,
que se l'ha currat ell, però és de Nando Salva.
Diu, podria encaixar en una descripció tan poc amable,
però no ens precipitem,
assenyalem amb el dit acusador.
És cert que es tracta d'un triller,
com deia el teu profe,
criminal ple d'acció,
sovint ultraviolenta,
però no només passeja amb el cap ben alt,
la seva vocació de cinema de sèrie B
sense psicologia
o molestes dobles lectures.
Pur entreteniment,
és el que jo m'imagino que ve a dir, no?
Potser és del més recomanable de la setmana
des del punt de vista de que està molt interessant.
No tens criteri, ara dius que t'agrada.
No, no, no, no.
A veure, jo dic,
el més recomanable davant del que tenim.
Ah, sí, sí, sí, clar.
Però que és intenció de sèrie B.
Sí, sí, directament.
Una bona pel·lícula...
Però qui entén la intenció de...
A veure, aquest és el tema.
Solo conozco a uno
que haya conseguido...
Vocació, la seva vocació.
Vocació.
Solo conozco a uno
que hiciera cosas...
Esteu, esteu.
Bueno, quizá dos.
Con vocación de sèrie B
i que lo hayan conseguido
i encima les haya salido de superproducción.
Sí.
Están hablando de Robert Rodríguez
i Tarantino.
Exacte, dos nous.
Los demás son que yo creo
que se quedan a mitad camino
i les sale de B.
Veurem.
Ja en Renault.
Ja en Renault, exacte,
no me sortia.
Però bueno,
els actors potser és la garantia.
La veurem.
La setmana vinent
farem una crítica...
Jan Renault.
Sí, sí, surt a la pel·lícula.
Jan Renault,
amb pel·lícies així de triller.
¿Cómo de BGT?
Jan Renault està estupendo.
Jan Renault rodó
una de las pel·lícules
que más me gustan a mí
de la historia
en el 1937.
No puede ser muy joven.
No, Jan Renault.
Jan Renault.
El actor.
Jan Renault.
Jan Renault.
Ah, Renault,
ella francesa
i és de Córdoba, aquest senyor.
Perdona,
si el teu profe pot dir
triller,
jo puc dir Renault.
Que té més el teu profe de cinema
que no tingui jo.
Avui és un monstre.
Has creat un monstre, eh?
Vale, vale.
Por cierto,
aprovecho para recomendar
la película esta
La gran ilusión.
Magnífica pel·lícula.
De Jan Renault.
De Jan Renault.
Jan Renault,
en aquest cas sí.
No cal posar-s'hi de peu?
No.
No?
Molt bé.
Bueno.
He abandonat, no?
Arriba també una pel·li
que protagonitza Robert De Niro.
No, no me estás escuchando.
Voy por la Interestatal 405
mientras hablamos.
Llego en cinco minutos.
Estoy pasando la colina.
Hola, papá.
Buenos días, preciosidades.
Mamá quería preguntarte algo.
Ha dicho que no le importa
que entres en casa
en vez de llamarla al móvil.
Está bien saberlo.
De acuerdo, Ben,
seamos sinceros.
Creía que nuestra última sesión
había ido bien.
Vamos justos de tiempo.
¿Por qué no podemos hablar de ella?
Sí, acabo de ver.
La próxima vez voy.
Ya lo sé, pero con lo que pagamos
no podemos quedarnos unos minutos.
Por favor, muchas gracias.
Ben, tenemos un problema.
Un problema grave.
¿Ha hecho un montaje final?
Te quitaré la película
y la volveré a montar yo misma.
Se pondrá bien.
Es el jet lag.
Yo me ocuparé.
Cuéntame.
No te lo vas a creer.
Está gordo.
Bruce Willis está gordo.
Con una barba a lo Robinson Crusoe.
Si ese cabrón no se afeita
y parece un protagonista,
te demandaremos a ti
por declaración falsa.
Ah, señor, vamos.
Algo passa en Hollywood.
Diuen que està bé
però que no s'ha de mossegar
la mà que et dona de menjar.
Per tant, el director
sí que fa una mena de radiografia.
Però diguem-ne que
tampoc no es passa excessivament,
que tothom ha de viure
i ha de continuar fent pel·lis.
Sí, a veure,
la pel·lícula vol reflectir
una figura
però no molt coneguda,
que és la biografia
del productor Arlinson
i el que encarrega aquesta figura
precisament
és el Robert De Niro,
que el Robert De Niro
ara porta un temps
que no està fent un temps.
Tengo unas ganas
de ver a Robert De Niro
fent de verdad.
¿A que sí?
La última que hizo
creo que es hit.
Sí.
La última que hizo
siendo Robert De Niro
con cerebro.
Ahora parece que
se le haya secado.
Quina dureza, ¿no?
Avui está...
A ver, a ver.
Yo volía nada...
Hagamos un repaso
de sus últimas películas
porque es que...
No, no,
baixa't de nivell.
No puedes hacer
Toro Salvaje
y El Padrino 2
y luego hacer
como es
el padre
de la novia...
Divertidísima.
Sí, sí,
pero...
Divertidísima.
¿Pero qué pinta Robert De Niro?
¿Exagente de la CIA falso?
Pero no es Robert De Niro.
Sí, ya, ya.
Jo penso que...
No, però això
té molts registres, Juanjo.
Bueno, pues ya...
Yo no estoy en contra
de que haga esas películas
pero he hecho de menos
que haga
un gran papel
que se coma
a todos los actores
de Hollywood
porque puede.
Yo creo que es una reivindicación
encertada de Juanjo
porque...
Desde el cariño, eh?
Desde el cariño.
Desde el cariño
Lo considero mi actor preferido
y le echo mucho de menos
por mucho que aparezcan
en las películas.
Sí, sí.
Doncs en aquesta pel·lícula
el que sembla
és que fa un paper
molt en la línia histriònica
del que no s'ha servit
fins ara
i fins i tot descreguda
i parla del Hollywood
des de dintre
però a més participen actors
o sigui
aquí hi ha un munt d'actors
que parla de Bruce Willis
i Bruce Willis
és un dels protagonistes
de la pel·lícula
el protagonista real
de la pel·lícula
de Sean Penn, etc.
El que passa
és que li falta una mica
el director
de Barry Levison
parlem d'un bon director
de cinema
de comèdia
i en aquesta pel·lícula
el que s'ha criticat
és la manca
d'acidesa
o sigui
és una pel·lícula
que potser
queda molt lluny
d'altres retracts
del món de Hollywood
des de dintre també
però que en aquest punt
de reality show
d'intentar donar
molta verosimilitud
al que estan comptant
com si fos una pel·lícula
realment documental
doncs es queda
en mig camí
que de tota manera
he de dir
que estic una mica
desencantat
pel que jo he sentit
pel que he llegit
però fins que no
faci la immersió
tu ja ho saps
física
a la pel·lícula
aquestes de les que
tinc moltes ganes
de veure
perquè tinc molta curiositat
de veure
una mica
aquest realitat
del cinema
Yo no puedo dejar
de ver una pel·lícula
que salga
Robert De Niro
la tengo que ver
y encima sale
Bruce Willis
haciendo de Bruce Willis
por lo visto sale
el Robert De Niro
pretende
se da cuenta
l'última pel·lícula
que hace
se da cuenta
que va a ser
un desastre
intenta regalarlo
todo
intenta convencer
a Bruce Willis
que hace de Bruce Willis
en realidad
intenta convencerle
para una película
estoy hablando
del trailer
y la sinopsis
sí, sí, sí
y por esto hay una secuencia
muy graciosa
de Bruce Willis
que va con barba
que le dicen
bueno, te tendrías
que quitar la barba
y se vuelve loco
empieza a destrozar
toda la habitación
que es que él no
se quiere quitar la barba
¿por qué?
yo soy Bruce Willis
doncs bueno
es una película
que la recomendamos
sempre critiquem
el cinema espanyol
porque
no, no, no
que només surta
el portero de aquí
no hay quien viva
i que

doncs
es veu
que aquest pont
segons dades oficials
al cinema espanyol
s'ha endut
el 46%
de la taquilla
sí, sí
amb quines pel·lícules
les pel·lícules
més taquilleres
Spanish Movie
poca broma
2.200.000 euros
de recaudació
aquest pont
poca broma
la segona pel·lícula
més vista
a Espanya
Planet 51
que també és
d'una realitzada espanyol
1, 2, 3, 4, 7
el número 7
Celta 211
que ha fet
una recaudació
notabilíssima
porta
com àgora
i tant
van a la part
i el baile de la victòria

més discutible
però també
és a dir
que Déu-n'hi-do
com han arribat
aquestes pel·lícules
és a dir
per què?
perquè no surt
el portero
de Quino y Quien Viva?
Bueno
no te lo sabría decir
exactament
Juanjo
tu tienes una opinión
perquè realment
són pel·lícules
completament diferents
a les que es fan
com a xur
són pel·lícules
més elaborades
segurament
com s'ha de fer al cinema
i és que a mi
els actors
quan una pel·lícula
està ben hecha
da igual l'actor
que sea
a veces nos han colado
sí, alguns gols
actores
nos han
cuando
cuando hacen bien una película
te ponen a Jim Carrey
haciendo un papel dramático
sí, sí
entonces yo creo que
por ejemplo
Zelda 211
que está teniendo
una crítica buenísima
uno de los protagonistas
es Antonio Rezines
que estamos todo el mundo
hartos de él
y la crítica es buenísima
sí, pero es que
Antonio Rezines
no dirán que
ho ama Robert De Niro
pero también
ha fet moltes pel·lícules
que ha desvirtuat
la seva capacitat
pero bueno
estamos hartos de él
y más con el final
de lo serrano

diguem-ne que la televisió
també ha jugat en contra
si no veiéssiu
tanta televisió
no tindríeu aquest sentiment
a veure
dues pel·lícules
que han tingut
un èxit extraordinari
parlem de dinerets
perquè són dades que dona
la Federació de Productors Espanyols
la FAPAE
Ágora
lògicament de Amenábar
i la nostra gran pel·lícula
de l'any
El secreto de sus ojos
una recautació
i un nivell d'espectadors
doncs escolta
quan
s'ha de dir tot
i si estan funcionant
perquè s'han fet bones pel·lí
i s'ha d'explicar també
diguem una cosa
de veritat
aquí hi ha una aposta
tu l'has dit abans
i jo estic d'acord
amb el Juan Juan
en el sentit
que una bona pel·li
ha de ser una bona pel·li
de base
ha de tenir un bon guió
ha de estar ben estructurada
i ha de tenir
un màrqueting potent
i necessari
el que passa
és que en aquest cas
que aïllament totes
compleixen les expectatives
diguem-ne que fins i tot
el Spanish Movie
que jo la vaig a veure
la setmana passada
i és una xorrada termenta
però no deixa de ser
el que ja hem vist
a les trailers
vull dir no enganya ningú
aquesta és la veritat
tu entres
i t'ha pogut agradar
o no
aquest tipus de gènere
però la veritat
és que la gènere
hi ha a la sala
i aquesta complicitat
és el que ha de buscar
una pel·lícula
però què passa
ara jo volia parlar
ràpidament si vols
amb el tema
del paràlisis
a la que s'ha sumés
el cinema espanyol
a partir d'aquesta carta
d'una sèrie
de productors independents
d'una sèrie de coses
i que deia
fa poc vaig llegir
una carta
d'un d'aquests directors
que està intentant
que ha tingut el rebuig
per part del Ministeri
de rebre els saluts
per tirar endavant
la seva pel·lícula
i que clar
a mi em fa molta ràpid
perquè és veritat
el cinema
és una indústria cultural
i és una indústria
que necessita
tot un màrqueting
necessita una forma
de treballar
i hi ha vegades
que el cinema
que no complessa
aquesta expectativa
són pel·lícules
molt minoritàries
i moltes vegades
que vas a veure
i dius
és la pel·lícula
per al primo
i amb això
soc bastant radical
o sigui
amb un tipus de cinema
que no té
la substància
que vol menjar
el tarro
que és aquest tipus
de cinema
que moltes vegades
parlem
que té un altre
tipus de públic
que també existeix
però que no és
necessàriament
el cinema
aquest majoritari
que agrada
a un gran
determinat
tipus de públic
i que realment
a vegades
senten en contradicció
al tema de les ajudes
es podria estar d'acord
o relativament
perquè tu ho has dit
és una indústria
hi ha molts països
que són capaços
de fer grans pel·lícules
i guanyar molts quartos
és a dir
una cosa es retroalimenta
l'altra
amb l'altra
és cert que hi ha pel·lícules
que dius que són aquelles
per menjar-te el cap
i tal
hi ha pel·lícules d'aquestes
que també són tequilleres
que donen molt
perquè estan molt ben fetes
exacte
hi ha senyores com Isabel Cuixet
que et pot agradar més o menys
però que és una senyora
que fa les seves pel·lícules
que té un públic
que la gent va al cinema
però treballa
per la indústria
i té un èxit de públic
i té un públic fidel
majoritari
jo el que parlo moltes vegades
com que soy el más profundo
la más profunda del mundo
que explica això
perquè els altres
no entenen
que són uns ignorants
li hem de pagar la pel·li
és que no ho sé
no ho sé
jo ho plantejo
és un territori
a vegades
estic molt d'acord
realment complex
perquè jo tinc un gran aspecte
quin és el criteri
el més raro
i el més estrany
el que es menja més el coc
li pago la pel·li
doncs aquest és el tema
a la tonteria més gran
comèdia
que no es pot aguantar
li pago la pel·li
a qui li pago la pel·li
perquè segurament
li ha de pagar la pel·li
a algú
segurament
exacte
retroalimenten una indústria
de la qual ens beneficiem tots
o sigui
jo sempre
he dit
que aquest tipus de pel·lícules
moltes vegades
molt taquilleres
però a vegades
la pel·lícula
dius sostens d'unidor
doncs
funcionen
perquè hi ha un públic
que connecta
i és necessari
que existeixi aquest públic
llavors no me'n fa por
ni internet
ni em fa por
les descàrregues
perquè jo sé
que la gent
omple
les sales
cada cap de setmana
jo et parlo dels dilluns
o els dimarts
o els dimecres
però el que és veritat
és que les sales
estan plenes
fixeu-se
hi ha una reflexió
al voltant això
de les descàrregues
i no ens extendrem gaire
que a mi se'ns acaba el temps
que realment
sense entrar
perquè a veure
jo crec que això està claríssim
des del punt de vista ètic
i de respecte
als d'autor
jo crec que el discurs està clar
qui el volia assumir
que l'assumeixi
i qui no no
tots volem cobrar
final de mes
no hi ha dubte
i tots necessitem
la nostra nòmina
o el que sigui
però també és cert
que la gent
té tendència
a descarregar-se
les pel·lícules menors
i quan surt una pel·li
diu no, no
aquesta me la baixaré
i diu no, no
aquesta la veurà al cinema
perquè quan una pel·lícula
val la pena
ningú se la descarrega
la gent se va a veure
al cinema
hi haurà gent més trunya
i més cutre
no hi ha dubte
això tota la vida
però vaja
no sé què en penses
Juanjo
jo penso en diverses coses
tens capacitat
si ho vull dir
molt ràpid
parlant de les subvenciones
creo que se debería subvencionar
a todos los proyectos
mediadamente decentes
o a ninguno
lo que no puede ser
es que se subvencioni
a unos
si a otros no
por no sé qué motivos
i entonces al que no subvenciona
no hi ha un criteri
clar
que s'entengui
des de fora
pero es que por eso digo
que a todos o a nadie
porque entonces
al que no subvencionan
queda fuera de competencia
porque es como si
a ti
hay un bar
uno al lado del otro
y resulta que
el ayuntamiento
le da por subvencionar
al bar que está
a tu lado
entonces tú
no li cobra impostos
y puedes vendre
las cerveses
más baratas
tú dejas de ser competitivo
y tienes que cerrar
por eso
se subvenciona
a todos
que te hagan
un proyecto
con pies de cara
o a ninguno
exacte
és un tema
de ser seriosos
amb l'abans
i el després
de totes maneres
has dit una cosa
que m'ha agradat molt
amb el tema
d'internet
i ràpidament
també
jo tinc un company
un gran amic
algun dia
potser li podem fer
una entrevista
que té una personalitat
secreta
i té un bloc
d'internet
extraordinari
té una personalitat
secreta


té una personalitat
de lluitador
secretament
però el que tinc que dir
va en referència
precisament
al tema
de les descàrregues
és gràcies
a internet
que aquesta capsa
meravellosa
de Pandora
ha aconseguit
recuperar pel·lícules
que avui en dia
són inencontrables
pel·lícules
indochines
pel·lícules
rarezas
autènticament
meravelloses
que és el que realment
acaba fomentant
una cultura del cinema
però no només això
se descarrega
coses que ara
no trobaràs
les teles ja no les passen
els videoclubs
no les tenen
només tens accés
a internet
que aniràs a la
Filmoteca
Nacional
que et facin una còpia
però no només parlo
no només parlo
de cinema
s'està descarregant
els Pulvercitos
dels anys 1950
los Dindang
totes les revistes
de comis
que existien en Espanya
als anys 40
50
60
i això és
el que realment
està circulant
en la red
clar però públicament
sembla que siguin
tots una colla
de xorissos
que només fan
que baixar-se pel·lis
i música
que està molt malament
perquè hem de respectar
la feina de la gent
tothom menja cada dia
però que no diguin
que la xarxa
s'utilitza només
per fer el pirateig
perquè ho acabes de dir
i no és veritat
hi ha una manca d'informació
molt gran al respecte
dels usos i abusos
quines profunditats
escolteu
heu vist alguna cosa
de la cartellera
ja per acabar
que vulgueu comentar
jo és que no puedo esperar
la semana que viene
que las que se estrenan
la semana que viene
claro
Avatar
y donde viven los monstruos
grans pel·lícules
que jo crec
que faran ombra
a tot lo que hi ha
a la sala
entonces yo ya no pienso
yo ya no pienso
nada más
no pienso
en el cine
prefiero leerme
unos cuantos cómics
a ver
tú has visto alguna cosa
que has visto
he fet els deures
lo he visto
o sigui
tot lo que había
jo és que només
puc recomanar
francament
les que hem parlat abans
la Celda 211
perquè és una gran pel·lícula
Lluvia del Bóndigas
Lluvia del Bóndigas
és una pel·lícula divertida
és un 3D
molt correcte
és una pel·lícula
que la gràcia
és precisament
que l'argument
és molt esbojarrat
que fa gràcia
durant els primers
20, 30, 40 minuts
potser
que al final
és una mica reiterativa
i que li manca
el que sempre diem
del Pixar
o sigui
li manca
un guió més sòlid
i probablement
uns personatges
molt més
molt més
ben treballats
o sigui
queda com un cartoon
ben fet
però que no arriba
a l'alçada
de les grans pel·lícules
de Pixar
Hermandat de Sangre
és dolenta
fora
és dolenta
és molt dolenta
és molt dolenta
a Gran Bretanya
Paranormal Activity
la que més exita
aquesta és que funcionarà
aquesta que vam fer
amb 4 euros
però jo
però jo
tinc que dir
i ara ho dic de veritat
o sigui
és una pel·lícula
que jo he anat a veure
les Sitges
l'he vist aquí
dintre de les sales
de les Gavarres
i la veritat és que
queda molt lluny
la sensació de por
mira
en Sitges potser
perquè tots anaven predisposats
però aquí
amb les cridòries
hay que reconocer
que tú compensas
toda la piratería
que hay
tú la compensas
porque
las ves
las ves
en Sitges
ell veu
ell veu totes les
en Sitges
i després
les explica
i pagant
en Sitges
luego las ve aquí
y luego las vuelve a ver aquí
con su hija
exacte
la indústria cultural
d'aquest país
aguanta gràcies a David Serra
jo faig una
una tecnològica
gràcies a David Serra
estic molt abonat
i jo compro i pago
no s'ha baixat mai
bueno
no no
és veritat
jo què sé
jo sóc
jo defenso aquesta part
diguem-ne
per això tens credibilitat
quan fas aquest discurs
que fas de l'ús de la xarxa
ah por cierto
acaba de salir
en Blu-ray
Star Trek 11
la única película
de Star Trek
que me ha gustado
por ejemplo
divertidísima
sí sí sí
buenísima divertidísima
bueno
Blu-ray en DVD
exacte
muy recomendable
molt bé nois
jo tinc un dubte
no he pogut
trobar-ho a internet
la maternitat
d'Elna
és una exposició
és un llibre
és una obra de teatre
que arriba diumenge
al Teatre Metropol
i tinc entès
que també és una pel·lícula
de Miguel Huérga
però que no sé
si s'ha estrenat
o que estava en producció
el 2007 va anunciar
que es faria
desconec
si s'ha estrenat
no ho he trobat
a veure
és un work in progress
sé que està en producció
aquest any 2009
recordem que és el mateix director
que va fer Salvador
la vida de Puig Antic
dic perquè ara
recuperarem l'entrevista
que manteníem
amb l'assumpte Montellà
la historiadora
i dic allà
de la pel·lícula
però no hem pogut
trobar res
no poca cosa diràs
perquè em sembla
que el seu projecte
si es veu
es veurà en internet
sí perquè
tema de finançament
segurament
no hi ha molta de fulla
que hi farem
Juanjo, David
escolteu
us animeu
la setmana vinent
a fer una miqueta
de rànquing de pel·lis
de Nadal
les que menys
us han agradat
o les que més
allò com un divertiment
us veieu en cor?
la línia és molt delgada
però ho intentarem
ho intentarem
bona setmana
moltíssimes gràcies
bon cinema
adeu-sia