Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
És l'aventura de la vida, una sintonia que, vaja, teníem aparcada,
però no pas oblidada, després que en aquesta cinquena temporada
del matí de Tarragona Ràdio, aquesta aventura de la vida
compleixi la novena temporada en el que és la implantació
d'aquest programa a les escoles de la ciutat.
Nou anys d'aventura de la vida a Tarragona, cinquena temporada a la ràdio,
i aviam, no és un tema de pressupost, ni que no ens agradin les festes,
les festes ens encanten, però vam pensar que probablement
la millor manera de celebrar, perquè cal celebrar que és la cinquena temporada
de l'aventura de la vida a la ràdio, el que calia era afegir més continguts,
fer un canvi, però un canvi en positiu que encara incidís més
en el que és l'objectiu prioritari de l'aventura de la vida.
L'educació en valors, els hàbits saludables, la convivència.
Avui és el primer programa, i hem cregut convenient que valia la pena
no tant fer història i memòria, però sí posar damunt la taula
el que significa aquest programa en què intervenen centenars,
més d'un miler d'escolars, ara entrarem en xifres,
i per això hem convidat Carme Crespo, regidora de Medi Ambient i Salut
de l'Ajuntament de Tarragona. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Benvinguda Joan Saneuja, regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Benvingut Isabel Matas, bon dia.
Bon dia a tothom.
La coordinadora pedagògica de la Fundació Catalana de l'Esplai,
la iniciativa, en principi, la creadora, la fundació d'aquest material pedagògic,
que ha estat implantant-se no només a les escoles de Tarragona,
sinó més enllà fins i tot de Catalunya, seguint l'exemple d'aquests materials.
Sí, sí, diguéssim, el programa com a tal, l'Aventura de la Vida,
té una presència en aquests moments, doncs, diríem que a tot el món,
perquè també hi ha països de Sud-amèrica que l'estan aplicant,
i hi ha un element molt especial que allà funciona molt la ràdio.
O sigui, el programa de la ràdio ha estat importat d'allà cap aquí.
O sigui, nosaltres ens ho vam copiar, eh?
I és el tema de les ràdios comunitàries.
Allà té molta presència i, bueno,
algun dia connectarem els d'aquí amb els d'allà,
eh que sí, Donalda?
I tant.
Jo sabeu què pensava abans des de l'àrea de salut,
d'ensenyament, de medi ambient,
ens han passat unes dades molt ben treballades,
de totes les escoles i alumnes que havien participat,
en tot cas entraríem.
Però jo el que pensava ara, deia,
imagina't, des de l'any 2000 han passat nou anys,
estem parlant de nens entre els sis i els dotze,
de l'Aventura de la Vida,
l'Òrdago, que és un altre programa que en parlarem.
Clar, l'any que ve, que seran deu anys,
ens podem trobar amb joves que ja estan a la universitat,
alguns d'ells,
que estan treballant perquè han fet cicles formatius
i que van prendre part de l'Aventura de la Vida.
Caldrà buscar aquestes històries de vida infantil i adolescent
perquè seria una bona experiència conèixer d'alguna manera,
no direm que es basa a tota l'Aventura de la Vida,
perquè sempre diem que qui educa és la família, fonamentalment.
Després l'escola i la societat també educa,
però fonamentalment és la família.
Però seria bo saber fins a quin punt aquest programa
i altres programes pedagògics
han incidit en la vida d'aquests joves.
Vosaltres us imagineu aquests joves
que ara tenen 18-19 anys
quan començaven l'Aventura de la Vida?
O altres, que ja estan al batxillerat
o primer d'universitat, que van venir aquí a la ràdio?
No us dona què pensar?
És un element allò per fer reflexió,
diguéssim, on estan, què estan fent, què recorden.
Vosaltres què recorden?
Per fer un seguiment.
Jo trobo que seria un bon programa, Iolanda.
Féu una crida als nens de fa 8 anys
o de fa 5 anys
a que vinguin un dia.
Pot ser un programa, no?
Ja ho treballarem.
És que tenim tants programes pel davant, no?
Dins d'aquesta aventura de la vida.
Pot ser important saber com ells van viure aquella experiència
i ara, amb la llunyania, com ho veuen
i el que els ha repercutit, no?
Jo trobo que estaria bé.
És un treball de camp, aquest.
Fora bo, tindré un testimoni
d'algú d'ells, no?
Que inclús amb alguna cosa pràctica
que li hagués passat al llarg d'aquests 10 anys,
bueno, d'aquests 10 anys que siguin, no?
perquè ens diguessin, bueno, doncs, davant d'aquest tema, d'aquest problema,
d'aquesta situació, jo em vaig recordar, o em vaig pensar, o em vaig mirar què és el que havien dit
amb l'aventura de la vida, no?
Amb tot el que em van explicar
i tot el que em van fer prendre
i tot el que em van ensenyar.
A veure quina reacció hi havia hagut, no?
Fora bo trobar algun testimoni, no?
Sí, s'hi han trobat utilitat en això, no?
Exacte.
És ben curiós.
A veure, la propera setmana parlaran els nens i nenes.
Avui, si ens ho permeten, parlarem els adults.
I ho dic en plural perquè, si volen
entrar en aquesta conversa,
en aquesta xerrada ho poden fer, com sempre,
a través del directe del matí, el 977-24-4767,
poden intervenir per fer preguntes crítiques, naturalment,
suggeriments o comentaris, senzillament,
d'aquests programes que ens consta
que els adults, pares i mares i moltes àvies
segueixen cada divendres.
Ens consta perquè ens ho han fet arribar.
Jo, si em permeteu, per l'experiència,
una de les coses que trobo molt important
és que a vegades els adults tenim una imatge de la infància,
en general, cadascú una cosa són els teus fills
i una altra cosa, una imatge en general de la infància
o doncs molt adulcurada o molt dramàtica
i realment t'adones que dins del món dels nens
que ets de primària, per com es manifesten a la ràdio,
que de fet ho fan amb absoluta llibertat i sense perjudicis,
són nens que estan al món, eh?
No són nens que estan només allò amb les coses
que pertoca l'edat com quan nosaltres eren molt nenes,
que eren nenes-nenes. Avui els nens i les nenes
tenen aquesta part d'adults, com a mínim,
de tots els missatges que reben de la pròpia societat
i dels mitjans de comunicació.
Són nens i nenes que et parlen de coses
que tu no tens ni idea, i ho sento,
però sempre surt allò del Botox i aquestes coses,
que ells en saben moltíssim,
i de sèries de televisió que probablement
molts adults no han vist mai,
i de coses que passen al carrer que a tu et passen
desapercebudes, coneixen el perill,
coneixen els riscos, tenen molts més coneixements
del seu entorn que del que pensem els adults, no?
I és una de les impressions que m'han donat
al llarg d'aquests programes de ràdio
amb els nens i nenes.
Jo crec que tenen molta informació.
Jo crec que estan preparats diferentment
a quan nosaltres érem petits amb coses diferents,
perquè està clar que el món ha evolucionat ràpidament,
sobretot jo crec que els mitjans de comunicació
sou els culpables, entre cometes,
d'aquesta espaví, el que dic jo,
dels nois i noies
que abans eren nens i nenes,
perquè, clar, és un món totalment diferent,
ja no dic les noves tecnologies,
que ha estat un avanç importantíssim.
També, clar, s'ha de prendre mesures
de com reben aquesta informació
i si la saben o no assimilar,
i això jo crec que ho veurem en el futur,
perquè està clar que són molt més espavilats
per la vida moderna, que diuen, no?
Els nostres pares sempre ho diuen,
estan espavilats per la vida moderna, sí.
De tota manera, jo crec que
hi ha qüestions potser diferenciades.
Ells poden parlar lliurement,
almenys la major part de tot,
amb els pares, amb els mestres,
almenys una gran part d'ells
poden parlar lliurement,
que potser a nosaltres ens era més complicat
fer-ho, eh?,
pel moment històric també en què vivíem.
De totes maneres, hi ha pedagogs que diuen
que en l'actualitat,
la pròpia societat en general, eh?,
els nens i nenes els hem robat
un parell d'anys d'infantesa,
que creixen massa de pressa
en determinats aspectes
perquè hi ha una influència important
que volen imitar el món adult
en la seva part externa,
no tant en allò de la disciplina,
la maduresa, l'autonomia,
però sí en allò que és més extern.
I diuen que això és el que estem fent
sense voler,
justament el que tu deies del ritme de vida,
que els nens i nenes de 12 anys
serien els de 14, 15 i 16
de la nostra generació, segurament.
Jo crec que la Carme ha dit
el tema de la informació,
això és importantíssim,
però a més el tipus d'informació
que hi ha.
Ara hi ha moltíssima informació
adaptada a aquestes edats.
Això abans no hi era,
abans no hi era,
abans hi havia informació per adults,
o bastanta informació per adults.
A més ara n'hi ha molta més,
però a més adaptada a la seva edat.
vull dir, quan estem veient
alguns, no sé,
surten aquests dies un anunci per la tele,
d'un mestre que està explicant història,
i de cop surt aquell senyor de les barbes,
que no me'n recordo com s'hi diu,
és el de...
El Bell, no?
El del telèfon.
El del telèfon.
El del telèfon.
Aquest senyor...
Graham Bell.
Molt bé.
I surt aquest senyor,
i bueno,
això és una manera d'entrar
al món dels infants,
no?
Vull dir,
si tu li expliques el Graham Bell,
no sé què tal,
bueno,
i aquest senyor qui és,
no?
En canvi,
això és visual.
Està preparat per ells,
perquè ells ho captin,
no?
Per tant,
el tipus d'informació
adreçat a ells,
a ells,
al públic en general,
però que ells el capten molt més ràpidament.
i, per tant,
és un tema que té a veure
amb aquest avançament de l'edat.
Bueno,
és un avançament de l'edat,
sí,
positiu,
per supòs,
perquè, bueno,
els hi entra molt més fàcil.
Allò de que una imatge
val més que mil paraules,
en aquest cas,
és cert, no?
Tenen la sort
que també viatgen,
cosa que també,
30 anys enrere,
era molt difícil.
Viatjant,
jo crec que també s'aprèn,
s'aprèn molt,
i tots aquells coneixements
que et donen a les aules,
els aprens visualment,
veient-los,
i és una altra,
és que jo crec que...
Realment és els tímuls.
Almenys aquí,
en aquest país,
i aquí on estem ara,
ho vivim molt diferent,
de fa 30 anys,
ara.
Jo dic almenys aquí,
perquè no tot el món és igual,
per desgràcia.
Sí,
no,
és cert això,
que de fet,
diguéssim,
hi ha com una certa acceleració,
no?
Jo crec que hi ha un canvi,
no?
O sigui,
hi ha molts canvis,
i els nens
actuen diferent.
jo a vegades sempre tinc la sensació
que en alguns aspectes sí,
en alguns aspectes no.
Ara,
quan ell comentava això de l'anunci,
no?
Sabem que la publicitat
té molt clar
que hi ha missatges
que han d'arribar
a totes les edats
d'una forma diferenciada,
però en canvi,
hi ha altres aspectes de la vida
que no els tractem
de la mateixa manera,
no?
Quan pensem en la participació
d'infants,
encara estem
en aquella...
basant més allò
que fem un parèntesi
perquè els nens participin,
no és que els nens
hi són sempre
i són membres actius,
no?
Hi ha com
que ens n'hem d'enrecordar,
llavors fem espais
molt particulars,
a vegades molt condicionats,
i encara hi ha una distància,
no?
O sigui,
entre el que els adreixem
d'informació
i el que escoltem,
per dir-ho d'una manera,
que ve d'ells,
no?
Per això,
jo crec que a vegades
aquest programa
quan fem el que trobem
és això,
que hi ha aquesta vitalitat
que tenim el retorn
des de la seva mirada
o de les seves paraules
d'allò que els adrecem
a ells,
no?
I jo crec que aquí
hem d'avançar una miqueta,
no?
Un dels objectius
de l'aventura de la vida
és crear un esperit positiu
davant de les coses
i la vida,
però també crític.
I en aquest sentit,
tot aquest grapat d'estímuls
que reben els nens
i els nenes
a vegades
són molt contradictoris.
És a dir,
els nens i nenes
i el Francis,
que com sempre,
i la Marissa estan aquí
sempre a l'aventura de la vida,
el Francis que treballa molt
amb Canalla,
ja ho sap,
nens i nenes
que amb 7 o 8 anys
d'una banda al matí
estan cantant
el Joan Petit
quan balla
i a la tarda
estan cantant
un reggaeton
que això aporta
una sèrie de valors.
Per tant,
ull,
que està molt bé tot
i hem de ser positius,
però ull,
no ens quedem només
a la part positiva
i sí hem de ser crítics
i selectius,
sobretot,
no?
A l'hora de dir
no prohibir res,
evidentment,
però estar amatents
en aquelles coses
que els arriben
i que probablement
no siguin convenients
ni adients a la seva edat
perquè encara no estan
prou preparats
per assumir-les.
No sé què en penseu.
Jo penso que és important,
sobretot en aquest tema
que parlem de la informació,
que hi hagi un acompanyament
des del món adult també
i que es pugui
confrontar
allò que veuen,
que pensen,
que se'ls pugui escoltar
i que es pugui conversar
amb ells, no?
que, com deies,
que era un dels objectius
d'iniciar aquest programa.
Noem,
l'hem acabat anomenant
en aquest espai
l'aventura de conversar,
perquè sí que és veritat,
com dèiem,
que tenien els nens
i les nenes
tenen molta informació,
però a vegades
no hi ha espais
de conversa
amb els adults
per parlar
de tota aquella informació
i per seleccionar
aquella informació
que a vegades
no és del tot dient
o que és contradictòria,
com deia la Isabel,
no?
Des del món adult
també donem informacions
contradictòries.
I amb això
dels hàbits saludables,
dos, a vegades tampoc
el nen acaba de tenir
clar del tot
què és el que realment
se li demana o no,
què ha de fer o no,
o quin missatge
o quina conducta
model plantegem
als adults.
Per tant,
és important, no?
Però fixeu-vos-hi
que no té valor estadístic,
però, per exemple,
en programes,
ara farem un llistat
dels temes
que són fantàstics
i tots aprendrem molt
de què tractarem
a l'aventura de la vida.
Jo recordo
algun programa
dedicat als mitjans
de comunicació
quan preguntàvem
quins programes us agraden,
quins programes veieu,
parlem de canalla
de set, vuit, nou anys,
en cap cas,
en cap cas,
deien una sèrie
de qualsevol programa infantil
que faci qualsevol
canal de televisió.
Tots eren sèries de nit.
No em dieu,
no em pregunteu quines
perquè ara no em venen al cap,
però segur que tots
en coneixem.
Tot eren sèries de nit,
tot sèries que fan
a partir de les onze de la nit.
Sense excepció,
hi hauria alguna,
tots aquests nens i nenes
com a programes estrella
dins del que és el seu contacte
amb la televisió,
en aquest cas,
eren sèries d'adults.
Sí, sí.
Bé, a partir de les onze de la nit
ens ho hauríem de començar a pensar
perquè els nens
en aquesta hora
haurien d'estar dormint.
Primer perquè necessiten descansar,
però també perquè,
no sé,
són sèries que no cal,
no?,
que vegin a determinades edats.
no per un apuritanisme tonto,
sinó senzillament
perquè no toca.
El que passa és que amb això potser,
jo has parlat ara
d'escoltar-los,
jo crec que
si els escoltéssim més,
potser
faríem les coses més,
el programa,
el que sigui,
qualsevol cosa a la vida,
ho faríem més adaptat
si els escoltéssim més,
perquè potser no els interessa
tant la novel·la aquesta,
però aquesta novel·la de la nit
els entreté.
Vull dir,
si els hi busquéssim algo,
si els escoltéssim,
si els hi busquéssim algo
que els pogués entretenir,
potser no agafarien la novel·la de la nit,
sinó que buscarien algo,
o els hi prepararíem algo,
els hi buscaríem algo
que els entretingués d'una altra manera,
amb uns valors,
nosaltres teníem
a l'Ajuntament de Tarragona
el Consell dels Infants,
el Consell dels Infants
és això,
per escoltar-los,
per escoltar-los,
vull dir,
a veure,
poden parlar,
ho han posat en marxa ara,
al mes de maig,
o al mes de maig
farem un primer Consell plenari,
allí,
bueno,
elisirà els seus representants
i tal,
de les escoles
de la nostra ciutat,
no?
I és precisament per això,
per escoltar-los,
perquè ens diguin
d'alguna manera
quins són els seus interessos,
i què és el que volen,
i com ho volen,
i com ho volen,
perquè a vegades
nosaltres parlem de valors,
però aquests valors,
per a ells,
no representen exactament
el que representen per a nosaltres,
o el mitjà que els fem arribar
no és el mitjà adequat,
ho ha dient,
i per tant,
és qüestió d'escoltar-los molt,
d'alguna manera,
dir,
bueno,
això és el que voleu,
això és el que ens interessa a nosaltres,
això és el que ens interessa a vosaltres,
i dir quina manera els fem arribar,
per tant,
jo crec que amb el tema d'escoltar-los
és molt important,
escoltar-los.
Això que dius dels valors
és important, Joan,
perquè dius,
els parlem de valors
però no saben ben bé
a què ens referim,
perquè a vegades els adults
també tenim un comportament contradictor,
i parlem de valors
i actuem de manera diferent,
com diem,
per tant,
no som coherents,
i l'exemple és el que duc,
al final no les paraules,
segurament,
jo crec que els pares,
perquè jo segueixo dient
que els valors
i l'educació
l'hem de fer a les cases,
jo crec que a vegades
no cal parlar dels valors,
només cal transmetre'ls,
i que es veu,
actuar,
i si has de veure una sèrie
amb el nen,
doncs parlar de les sèries,
si no és prou adequada,
per exemple,
de tota manera,
insisteixo,
a les 11 és molt tard,
ara també pot ser
que hi hagi servis
que les graven,
perquè jo sé
de persones,
de nens
que volen veure Polònia
i ells hi graven,
que vull dir
que potser també
hi ha solucions
amb uns programes
determinats
que vulguin veure,
perquè clar,
a les 11 de la nit
segueixo opinant
que és molt tard,
perquè és que al matí
tots els nens
i nenes
d'aquesta ciutat
s'han de aixecar aviat
per anar al col·legi,
llavors no sé.
I molts pares i mares
que ens escolten
deuen dir,
sí clar,
però si no la deixo veure,
la cançó és la següent,
és que tots ho veuen
de què parlaré demà a classe,
sí o no?
Però aquesta és una frase
que ens la diuen per tot,
els nens.
a casa.
I és quan diuen
que puc sortir,
a fulanito li deixen,
perquè jo no...
Truques a la mare de fulanito
i és mentida,
no li deixen.
Aquesta és una frase
que jo crec que s'ha utilitzat
tota la vida.
És el viejo truco,
és veritat.
Aquesta és la frase
que es fa servir
des dels 8 anys
fins als 19,
no?
Jo surto fins a les 3,
perquè l'altre surt
fins a les 3.
I truques al pare
o la mare de l'altre
i no,
no, no.
Ah, però no m'havien dit
que eres tu
qui deixava sortir
fins a les 3.
no la saben llarga.
Déu-n'hi-do.
Com tots, no?
Doncs sí, sí.
Hem augmentat en escoles
que participen
al programa
de l'aventura de la vida.
No parlem...
És a dir,
a mi jo sé
que insisteixo molt.
Quan parlem
de l'aventura de la vida
no parlem del programa
de ràdio,
parlem de l'aventura
de la vida en global
i del programa
de ràdio
també en particular.
Per tant,
de 9 escoles
i 9 batxerrada
que participaven
al curs passat
en guany 14 escoles
de primària
prenen part
a l'aventura de la vida.
Això és fantàstic, no?
És un repte.
És un repte, no?
El que es pot començar
amb uns centres
als quals la veritat
se'ls ha d'agrair molt
perquè els que venen
ara també
però que fossin pioners
i que agafen...
Això és feina extra
pel personal educatiu
d'una escola
i jo sempre dic
que cal donar-los
les gràcies
perquè normalment
sempre
amb l'argot popular
doncs no estan...
no els agraeixen
prou, crec jo
al personal
de les escoles
el que fa
i ho fan
en aquests programes
i en d'altres
que hem fet
i en d'altres
en els temes de salut
i en d'altres
que segurament
que fan des de la
Conselleria d'Ensenyament
i ho reben bé
el personal
i les ampes
també
per tant
jo primer que tot
donar les gràcies
als que ho han fet
fins...
han volgut participar
fins ara
i els que participaran
en el futur
evidentment
i esperem
que en un temps
curt
hi participin tots
i no ho fan
allò
doncs mira
per anar a fer un tràmit
ho fan
amb un entusiasme
i amb un treball
que després
es reflecteix aquí
quan porten
una feina feta
realment impecable
i parlem de totes
les escoles
en general
no?
Sí, sí
realment és una feina
com deia Carme
afegida
a més de donar
les matemàtiques
al coneixement
del medi
i la llengua
això sempre és
una cosa
a més a més
que sí que té a veure
amb la formació integral
del nen
però evidentment
és una feina afegida
que sempre han de
posar-hi hores
i han de posar
temps
des de medi ambient
la veritat
que també els hem presentat
una sèrie
de programes
i que també
i més que els hem de proposar
i sempre hem tingut
les portes obertes
sempre
vull dir que això
realment
és d'agrair
jo estava buscant aquí
digues
l'escola
sempre és una
es fa una actuació
sobre els infants
però es fa una actuació
transversal
i aquest és un
programa de força
transversal
vull dir
aquí pots
jo que ho he fet
com a professor
ho he fet
pots agafar
des de la geografia
passant per les matemàtiques
passant per les ciències naturals
bueno
no ens ha dret
per lo tant
vull dir
sí que es feia
es feia
perquè bueno
ho tens que preparar
encara que hi ha molt material
però bueno
ho has de preparar
però és molt aprofitable
és molt aprofitable
també és estimulant
pel mestre
perquè si no repetir també
això és com el lector
que fa la mateixa obra de teatre
cada dia
és estimulant pel mestre
és estimulant pel mestre
però també és molt estimulant
pel genc
perquè
quan tu canvies d'activitat
el moment que canvies d'activitat
hi ha sempre
aquella expectativa
i per tant
amb l'aventura de la vida
pots no canviar d'activitat
però sí
anar canviant del registre
els hi parles
doncs bueno
això
de geografia
després
passes a ciències naturals
i després passes
a el que sigui
i per tant
és una activitat
molt viva
molt viva
i que pots mantenir
pots mantenir
bastant
l'interès
i l'atenció
de l'alumne
l'aventura de la vida
té un màster
que és l'Ordagó
i entre l'aventura de la vida
i l'Ordagó
en guany està previst
que participin a la ciutat
de Tarragona
3.200 nois i noies
Déu-n'hi-do
poca broma
3.200
és un nombre
molt important
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i això
són aquelles coses
que es fan
amb pocs diners
cal dir-ho
sí que valen diners
però pocs diners
comparat amb els resultats
jo sempre dic
que els programes
de salut
de l'Ajuntament
clar
necessita diners
com per tot
però aquests
amb pocs diners
s'en treu
un rendiment
increïble
gràcies també
s'ha de dir tot
als tècnics i tècniques
de salut
de l'Ajuntament
que s'ho han pres
sempre
sempre
amb molt de carinyo
tots aquests temes
i que amb pocs diners
es pot fer
ara
voluntat sí
voluntariat molt
i voluntariat
de salut
n'hi tenim molts
afortunadament
aquí el Francis
és el seu cap
però realment
això es pot fer
amb ganes
i voluntat
Parlem de l'aventura
de la vida d'en Guanyo
a l'inici
de l'espai d'avui
argumentava
que la cinquena temporada
de ràdio
la celebràvem
de la millor manera
que era portant canvis
que creiem
que són positius
també parlarem
de l'Ordago
perquè un dels canvis
és que també
s'incorporen
alumnes
de secundària
que vindran
a parlar
de l'Ordago
concretem en tot cas
en quins termes
es desenvolupa
en Guanyo
l'aventura de la vida
després parlem
de l'Ordago
Marisa
què et sembla?
Sí, sí
a veure
com tu diies
és la cinquena edició
del programa
i vam pensar
en una proposta
de millora
que implicava
un format
una miqueta diferent
fins al moment
els nens
el que feien
és treballar
un conte
que és un material
complementari
del programa
a l'aula
i després
traslladaven
les seves reflexions
les seves crítiques
sobre el tema
que havien tractat
aquí
als micròfons
en Guanyo
el que hem pensat
és anar una miqueta més enllà
sempre partint
de quatre eixos principals
que són
la proximitat
del tema
a tractar
l'esperit crític
com tu deies
que és el que intentem fomentar
però també
els missatges positius
com tu deies
molt bé
no tot funciona malament
llavors també
hem de poder valorar
el que sí funciona
del que nosaltres
de la situació
que observem
o que valorem
i per últim
el compromís
del nen
des de la seva realitat
des de la seva postura
de què pot fer
per millorar
aquell aspecte
del tema
que s'ha escollit
per treballar
i aquesta és una proposta
de millora
que sempre
implica una mica més
ser una mica més actiu
en allò que ens proposem
des de
l'edat que sigui
des dels nens de tercer
fins als de sisè
i amb la mateixa idea
intentarem
amb el tema
de l'òrdagó
però són aquestes
les novetats
una proposta
una miqueta diferent
Això què vol dir?
Que l'any passat
podíem tractar
per exemple
el tema
de l'urbanisme
en general
i podíem
partir de la base
d'un conte
una narració
molt
diguem-ne
deslocalitzada
que podia parlar
de grata cels
o d'un paisatge
de la campiña francesa
que
estic exagerant
fer una caricatura
lògicament
el que aquí es proposa
és que els nens i nenes
treballin
al seu entorn
més immediat
si viuen a Camp Clar
treballaran
al seu entorn
de Camp Clar
si viuen
al centre
de Tarragona
treballaran
en funció
del centre
de l'entorn social
de l'entorn urbanístic
mediambiental
per tant
aquests nens
estaran visquent
la seva pròpia realitat
i no una realitat aliena
abans que parlàvem
de la tele
i tot això
parlaran
i treballaran
en funció
d'allò
que els envolta
i en el món
que estan immersos
en el dia a dia
no parlaran d'oïdes
parlaran de lo seu
jo crec que això
serà
a veure
serà
acompanyat ja
de l'experiència
que tenen
serà molt profitós
i doncs
ens hauran de dir coses
i tant
Joan
ens hauran de dir coses
quan se'ls ha donat
l'oportunitat
ens hauran d'apuntar
de protestar
protesten
sí
hauríem d'escolta
que estem plantejat
que adquiressin compromisos
aquest és un element
força important
és a dir
quan vam començar
amb el tema de la ràdio
jo recordo que dèiem
una de les coses
volem donar-los
i veu
que tinguin
ells el micròfon
jo crec que això
durant cinc anys
hem estat
capaços de fer-ho aquí
i a més a més
hem replicat
el model
tenim altres experiències
que estan naixent
arrel de l'experiència
d'aquí
per tant
és una cosa
que té possibilitats
de continuïtat
i ara
és allò que dèiem
aquest pas endavant
que deia
la Marissa
que es planteja
des del que és
l'enfocament
d'aquest any
vol anar
en aquesta línia
de dir
fem d'això
un exercici
de ciutadania
diguéssim
és a dir
són
persones
són ciutadans
ciutadans
que
passen a vegades
que fins als 18 anys
no tenen
una capacitat
d'exercir
i per tant
sembla que
aquests temps
tampoc els demanem
llavors
anem a començar
a aprendre
què vol dir això
de ser ciutadà
què vol dir demanar
sapiguer dir-ho bé
reconèixer el que tinc
diguéssim
allò
valorar el que tinc
però a més a més
comprometre'm
en aquest aspecte
diguéssim
de creixement
de millora
allò que sempre
diuen
i tu què pots fer
aquesta és la idea
d'aquest any
que també hi ha
una part
d'aquest petit compromís
que qualsevol nen
per petit que sigui
té una part
de compromís
que pot assumir
deia la Carme
prepara't Joan
i de fet
l'última vegada
que ens vam trobar
en aquestes
oïes de ràdio
éreu vosaltres
els nois i noies
van plantejar temes
i a veure
no ens enganyem
no els estaven dient
a l'orella
el que havien de dir
perquè
parlaven molt
d'una manera
molt natural
i de fet
es notava
que estaven parlant
d'alguna cosa
que els interessava
recordo
tema transport públic
és a dir
de veure
nosaltres volem anar al centre
i el tema dels autobusos
tema de les propies
instal·lacions esportives
de les escoles
no eren nens que s'havien escrit
una pregunta
que havia dit la profe
i vinga que surts per la ràdio
no no
es van mostrar espontanis
per tant
jo m'imagino
que a partir de tots aquests temes
que tractarem
ells tindran preguntes
i de tant en tant
voldran respostes
bé doncs ja
les respondrem
i a més
torno a insistir
mal tema
però
que és important
les hem complert
eh Joan
però això
podeu presentar-vos
exacte
el dels autobusos
aquest està
complert
i s'ampliarà
els anys següents
això és una cosa
que ja està en marxa
però
jo torno a parlar
del tema del Consell
dels Infants
escoltar-los
vull dir
a veure
això si era
l'aventura de la vida
és un rodatge
que ja tenen
que ja tenen
que durant
uns quants anys
ja tenen
i quan ara
els plantegem
el tema del Consell
dels Infants
és per això
vull dir
és per escoltar-los
per escoltar-los
i perquè ho diguin
i perquè se n'entén
a la ciutat
i a més
els vam explicar
els monitors
que estan anant
ja pels centres
els estan explicant
que no només
són escolars
sinó que són ciutadans
i que per tant
a veure
sí que hem de parlar
de l'escola
perquè és el seu
lloc de treball
però que a més
són ciutadans
vull dir
que han de sortir
de l'escola
per tant
és important
lligar
en aquest cas
les dues coses
l'aventura de la vida
que és salut
ciutadania
valors i tal
amb un lloc d'expressió
com pot ser
el Consell dels Infants
jo crec que
ens anirà molt bé
ens anirà molt bé
seguim el programa
lògicament
però que ja ens ha anat
molt bé
perquè els ha donat
un rodatge
els ha donat un rodatge
com a ciutadans
també
per tant
els escoltarem
l'aventura de la vida
fins als 12 anys
és una mica
tot i les dificultats
per temàtic
que a partir dels 12
13 anys
ja entrem
en el París d'Acar
directament
si parlem d'aventura
per tant
es converteix
en el programa
Ordagó
podríem donar
quatre trets
Marissa
tenint en compte
que enguany
també podrem comprovar
a través del programa
de ràdio
com viuen
determinats aspectes
del seu entorn
els adolescents
a veure
l'aventura de la vida
és un programa
més de prevenció
específica
es parla més
des de la promoció
de la salut
tot i que es parla
també de
substàncies
com l'alcohol
el tabac
l'ús dels medicaments
podríem dir que
l'Òrdago
és un programa
de prevenció
més específica
on ja es parla
de les drogues
com a substàncies
que poden portar problemes
llavors es tracta
de donar informació
es tracta també
del desenvolupament
de valors
i actituds
d'estils de vida
saludable
es tracta
de treballar
sobretot
el tema
de la pressió
de grup
això que sortia
és que tots
fan no sé què
és que el grup
amb aquestes edats
és molt important
i és un tema
que també es treballa
i que té molt a veure
a vegades
en la conducta
de dir que sí o dir que no
a l'oferta
d'una substància
i també
amb el tema
de la pressa
de decisions
és a dir
qualsevol conducta
que té a veure
amb una droga
comporta
una decisió
de prendre o no
per què
per què no
s'han de valorar
els pros i els contres
i es treballa
una mica més
des d'esta perspectiva
d'informació més concreta
sobre substàncies
en principi
en primer i segon
d'esso
serien les substàncies legals
i ja quan són més grandets
les il·legals
legals o il·legals
aquesta és una qüestió
que ara per ara
els pares i mares
de nois i noies
adolescents
preocupa més
hi ha famílies
que tenen autèntic pànic
aquest tema
sense que
hi hagi aquesta problemàtica
a casa seva
però només de pensar-hi
o de mirar altres famílies
que puguin tenir aquest problema
tenen molta por
i és lògic
volem incidir en un telèfon
el 977 24 44 14
és un telèfon
al qual
vostès
poden trucar
ah no no
és que jo no tinc cap problema
bé però potser tinc un dubte
no cal tenir un problema
perquè estem parlant
d'un telèfon de prevenció
Marisa
expliquem als oients
perquè nosaltres incidirem molt
en aquest telèfon
si ho canvien
per un 900
no sé què
ja ho direm també
en el seu dia
però ara de moment
és el 977 24 44 14
qualsevol dubte
per petita que sigui
que es posin en contacte
amb vosaltres
és prevenció
no solució
exacte
és una obvietat
prevenció
és a dir
ocupar-nos d'un tema
abans que hi hagi un problema
però sembla que
a vegades
no s'enten ben bé
vull dir
això diríem
que és un complement
a tot el que hem parlat
fins ara
és a dir
s'es tracta de fer
una prevenció universal
a les aules
adreçat a tots els nens
i adolescents
del municipi
però a més a més
tenim aquest telèfon
com a complement
per si
pares
familiars
professionals
tant de l'àmbit educatiu
com sanitari
com d'escola
estaller
com de centres residencials
de menors
és a dir
qualsevol professional
també
que tracta
amb població
de nens o adolescents
o amb població de risc
té qualsevol dubte
no cal problema
ens pot trucar
nosaltres tenim
aquest servei
d'informació
d'orientació
d'assessorament
és un telèfon
on la informació
evidentment
és confidencial
i que si s'escau
es pot concretar
en una entrevista
si és necessari
per parlar
presencialment
del tema
o del dubte
que es té
en qualsevol relació
que tingui a veure
amb l'ús de drogues
i que no tinguin cap recansa
perquè a vegades
trucar a un telèfon
en aquest cas
que representa
una conselleria
dius
però és que això
és una tonteria
tot i que a mi m'amoïna
però és una tonteria
diran
per què truco
no, no, no
no hi ha tonteries
no hi ha problemes
petits ni grans
hi ha problemes
hi ha dubtes
i cadascú la posa
en el lloc
que li pertoca
per tant
davant de qualsevol
petit dubte
977-2444-14
professionals
que se són
i com deia la Marissa
si cal un contacte personal
una reunió
el que convini
és important
en l'àmbit dels professionals
de la mateixa manera
que amb la població general
podem concretar una entrevista
en l'àmbit dels professionals
el que oferim
és formació
per a aquests professionals
que tenen a veure
amb població adolescent o jove
sobre conceptes bàsics
que tenen a veure
amb les drogues
sobre la prevenció
sobre els missatges a donar
les intervencions a fer
des del mateix àmbit
d'intervenció
de cada professional
al proper programa
parlarem del pla secta
poca broma
sí sí
déu-n'hi-do
poca broma
i a més tindrem entre nosaltres
un gran professional
que ja entén molt
d'aquesta qüestió
no Marissa?
sí
intentarem
intentarem
perquè les agendes
a vegades són complicades
intentarem que estigui
un epidemiòleg de sanitat
el senyor Enric Rovira
i que ens donarà
comptes d'un estudi
que vam fer
envers les conseqüències
de les químiques
sobre la salut
de la població
del municipi de Tarragona
jo recordo un programa
que si no ens van tancar
l'emissora
o no ens van retirar
tota la publicitat
les indústries químiques
va ser de mirar clar
van començar
a dir coses
i dir cuio
jo m'amago sota la taula
hi havia coses
que estaven
ben plantejades
ben argumentades
i altres
és allò com el joc
del telèfon
que he sentit
que m'han dit
que m'han dit
que m'han dit
i va degenerant
està bé que es doni informació
està bé que l'Enric Rovira
vingui
perquè ell té
damunt la taula
dades
que poden desfer
molts mites
molts mites
però clar
fins que no s'ha fet
aquest estudi
a través de l'Observatori
de Salut i Medi Ambient
de la Generalitat
i en el qual hem entrat
ara a l'Ajuntament
que som l'únic Ajuntament
que hem signat
un conveni
amb l'Observatori
fins clar
fins que no s'han tingut dades
tot era
impressions
amb el tema de salut
i les químiques
bé
ara doncs
sap una mica més
i realment
doncs
jo no abenço res
ja ho dirà ell
però estic segura
que hi haurà gent
que es quedarà més tranquil
hi haurà sorpresa
segurament
es parlarà de la convivència
a l'escola
una pregunta interessant
els grans tenen por
de la gent que ve de fora
la mobilitat sostenible
el racisme
el respecte
els hàbits saludables
la neteja
l'escola
la ciutat
la resolució de conflictes
els drets
i els deures dels infants
el reciclatge
la gent gran
l'evolució urbanística
els mitjans
de comunicació
audiovisuals
com influeixen
en l'àmbit
de la família
són els temes
que han triat
els nois i noies
de les escoles
de primària
i que ells mateixos
aniran presentant
aquí cada divendres
al llet d'aquest curs
a mi m'ha sonat un
de...
quin t'ha agradat
Joan
té
repassa la lista
el plantejament
el plantejament
que hem fet
els grans
tenen por
dels que venen de fora
això és
el correcte
però és que els nens
veuen que els grans
tenen por
ells no ho diuen
jo tinc por
són els grans
també reprodueixen
aquí
ho hem sentit
sí, sí, sí
vull dir
ell
el seu company
a la taula
és el que sigui
el nom que sigui
és igual
la Leidis
o el Hassan
o el que sigui
és el seu company
amb el que juga
a futbol
amb el que xarra
amb el que li demana
el boli
amb el que s'hi baralla
quan en quan
etc.
per tant
el plantejament
els grans
tenen les persones grans
són els que
els fa respecte
els que venen de fora
però que ells
això
no ho viuen
ho viuen
quan surten
de l'escola
ho viuen
quan surten
de l'escola
i comencen a jugar
i a tenir una relació
absolutament normalitzada
normalitzada
totalment normalitzada
però quan
a casa es planteja
que tinc un company
aquí hem sentit
comentaris
que
es veia perfectament
que no és una frase
o un argument
pensat per un nen
de 8 anys
que és un argument
i que és una argumentació
que de manera reiterada
està sentint
en altres àmbits
el familiar segurament
per tant
a vegades
aquest comportament
en principi obert
es va modificant
segons la influència
que tingui la família
o altres sectors
i que inclús
a vegades
podem
és segur
perquè
podríem rescatar
converses de nens
d'aquí de fora
que també
amb ells
tenen inquietuds
jo recordo
ahir
amb els meus nebots
que tenen aquestes edats
tenia una revista
que sortien
persones negres
no
i ells
deien
entre ells
és que són lletjos
i jo anava escoltant
a veure com deriva
això és que no han vist
el de Sant Guàssim
per exemple
llavors
per exemple
deien
i jo els deia
bueno
potser és que la foto
però l'avióm se'ls agrada
l'avióm se'ls agrada
jo els deia
bueno
potser
potser és que la foto
no està ben feta
no?
vam anar parlant
home
potser és que la foto
ah però és que
són com nosaltres
també són persones
llavors clar
depèn del discurs
que acompanya
aquesta primera impressió
que la poden tenir
que pot ser molt legítima
és un nen
pot tenir
aquesta sensació
d'estar
fora de joc
també
o de sentir-se malament
segons
el que l'acompanya
al costat
tendirem cap a una evolució
diguéssim
cap a la convivència
o cap a
diguéssim
l'enfrontament
l'aïllament
l'exclusió
no?
vull dir que
és aquest el procés
vull dir
no és tant el fet de dir
que a moment donat
poden dir
això ens hi hem trobat
no?
algun problema
que de sobte
algun nen
diu
allò que diem
políticament no correcte
no?
no, no
és que és possible
que hi hagi
aquesta vivència
a moment donat
de no
de viure-ho
d'una forma
negativa
per dir-ho d'alguna manera
però segons
com tu això
primer ho escoltes
després ho analitzes
li dones alternatives
i segurament d'aquí
pot sortir una reflexió
molt potent
que és
jo puc canviar
vull dir
aquesta primera pensació
no és la bona
no?
vull dir que
o es pot modificar
i aquest és el treball
que crec que val la pena
que puguem anar fent
però fixeu-vos
que són nens
a les mateixes escoles
moltes vegades
i allò que diuen
què t'han educat a l'escola
no?
això
veuen
aquestes coses
són els valors
que jo dic
i que ho veuen
cadascú
a les seves cases
i precisament
al dins de la mateixa escola
hi pot haver dos nens
totalment diferents
jo crec que aquí
i cal una feina
que diem
els adults
amb el dia a dia
i crec que la Carme
ho deia al principi
els valors
no es poden explicar
es viuen
tu pots explicar
i fer la teoria
i ens la sabem molt bé
però després vi a la pràctica
aquesta pràctica
és d'osmosis
aquest exemple
que has posat
i ara sí que seria
absolutament casolana
i si voleu
una mica trunya
però realment
posaves l'exemple
de negres
si tu estàs a casa
amb els teus fills
i estàs mirant una pel·li
i són un senyor
una senyora negra
absolutament guapíssim
perquè és una pel·li
una comèdia romàntica
posem per cas
tu no pots dir
per ser negre
és guapo
senzillament dieus
que guapo
que és aquest home
o que guapa
que és aquesta dona
una cosa
que sembla
una bajanada
si la reiteres
constantment
al final
és quan es marca
aquesta diferència
quan el teu llenguatge
doncs no inclou
coses exclusives
lògicament
el nen no ho viu
d'aquesta manera
està clar
ens ha passat com a la canalla
ens ha passat el temps
ja estem acabant
estem acabant
per tant
ara us dono
una ronda d'intervenció
jo prometo callar
va
Marissa
només una qüestió
perquè no
arreu del telèfon
i del servei
d'informació
i orientació
que oferim
des de l'equip
de prevenció
dir que
derivat d'aquest
servei presencial
diríem
hi ha un programa
específic
per a adolescents
volia fer èmfasi
en això
sobretot
pels pares
amoïnats
o que detecten
indicis de consum
o quan hi ha
consums problemàtics
per què no
en aquestes edats
no podem parlar
de drogodependència
no podem parlar
de tractament
per tant
oferim un servei
que no està
en un àmbit
ni hospitalari
ni sanitari
que no etiquetem
els nois
que no tenim bata
que no atenem
com els metges
vull dir que
és un servei
com més
neutre
podríem dir
on
potser un adolescent
no voldria anar
a un centre
de tractament
que considera
que l'itiquetaran
però sí voldria venir
amb aquest programa
i els pares
se'ls atent
se'ls orienta
a l'hora
que es dona
aquest servei
al programa
adolescent
que en diem
és el mateix telèfon
si és necessari
un adolescent
que necessita
una intervenció
de més continuïtat
es fa
des d'aquest servei
evidentment
no som un servei
de tractament
ni intentem
substituir-lo
però a vegades
hi ha conductes
o consums problemàtics
que amb unes intervencions
continuades
però no massa llargues
en el temps
poden desapareixer
o millorar
21
ai no
977
24
44
14
és ben fàcil
de recordar
Isabel
ja acabem
doncs
bé
jo crec que
jo tinc moltes expectatives
i penso que
aquest any serà un repte
fem un salt
qualitatiu important
amb aquesta idea
de vincular
salut
entrenament
en habilitats
i exercici
de ciutadania
per part dels més petits
d'aquesta ciutat
jo crec que això
no sé
quan ens tornem a trobar
el mes de juny
a veure
què és el que ha passat
Joan
preparat per les preguntes
responsable d'ensenyament
em penso que et tocarà alguna
bé
hi ha un tema
això és un aprenentatge
per la vida
és un aprenentatge
en situacions
que s'hi poden trobar
i altres que s'hi troben
per tant
és una pràctica
de la vida
i en aquestes edats
el que necessiten
és
que els col·legis
ho facin
els mestres
els professors
ho facin
però també necessiten
moltíssim
de la família
moltíssim
de la família
jo me'n recordo
quan ho feia jo
quan
fem la primera
trobada
amb les famílies
que suposo
que segueix fent
doncs bueno
era complicat
a vegades
que vinguessin
els pares
a la primera
necessitat
i és una necessitat
jo
encoratjaria
els pares
que pensin
molt
que tenen
un nen
que és
entre tots
la ciutat
les famílies
els mestres
el tenim
que moltejar
d'alguna manera
l'ajudem
a moltejar
com a mínim
i que és
molt important
molt important
que ells
siguin
protagonistes
i d'aquesta manera
és una manera de ser protagonista
els pares no els poden ensenyar la divisió
però sí que els poden ensenyar
com comportar-se davant de qualsevol
fet de la vida, i per tant
és força important que els pares
siguin protagonistes en aquesta
aventura de la vida. Carme
Jo tanco
Com que tanco, doncs em permetreu
que jo
doni les gràcies a tots
els que s'estan
intervenint en aquests programes, que per
molts anys ens puguem trobar
a les conselleries de salut
i d'ensenyament de l'Ajuntament
la Fundació Catalana d'Esplai
jo vull donar les gràcies, i especialment
a la Isabel
que és la que jo he conegut des que soc aquí
moltes gràcies, i a Tarragona
Ràdio, i a la Yolanda
perquè evidentment sense ells
tampoc no tindria el ressò
que està tenint el programa
Des de la Maria Jesús que quan
obre la porta ja els va situant
cap allà, fins a... Es nota, perquè algun dia
la puc sentir, a l'hora
aquesta no la puc sentir, però
el sento els dissabtes, i la veritat
és que es nota, que us ho passeu bé
bé, doncs això, i gràcies
a tots els nostres tècnics
que fan possible
conjuntament amb vosaltres i amb la Fundació
Catalana d'Esplai, aquests programes, que la veritat
són una meravella. Jo me'ls he trobat
pràcticament a l'arribar, ja
estaven en marxa, l'únic que fem
és ampliar-los, i
doncs això, l'objectiu és que arribin
a tota la ciutat. Doncs la propera setmana
al Centre d'Ensenyament
Primari de Sant Pere i Sant Pau,
concretament alumnes de 6è
ens vindran a parlar del Pla 7.
Tema interessant, sens dubte,
que escoltarem en directe el proper divendres
a partir de les 11, que començarà
l'aventura de la vida ja, diguem-ne,
la pràctica, esperem aprovar tots els curs.
Isabel. Una cosa que se m'havia
oblidat. Enguany, com que, bueno, d'alguna manera
canviem de format, jo us he portat un recull
de cançons que es diuen
Dançant per la vida, que es van fer
arrel que en els centres d'esplai
de la Fundació fèiem
un programa de salut que tenia a veure amb l'aventura
a la vida. I, bueno, jo us les voldria
deixar per si les voleu
anar posant. Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, crec que són
molt interessants. Ja t'adverteixo
que a la canalla, quan els diem que volen,
normalment és rap, hip-hop...
No, però ja veureu que aquestes
cançons estan fetes. Doncs sí, senyora.
A veure, la setmana que ve ja
ens comprometem, a més, canten
la Calius Band.
Té molt bona pinta. Té molt bona pinta, sí.
Alguna que altra cançó al llarg dels programes.
Moltíssimes gràcies, de veritat. Un plaer
la vostra companyia. I ens
retrobarem per recollir
les notes, no? A final de punt.
Moltíssimes gràcies.
Són pràcticament les onze, les notícies.
Molt bé.
Tots inventarem
més motius per poder
gaudir de la vida.
Us explicarem
mil històries
per poder xerrar.
És l'aventura
de la vida.
Viu l'aventura
de la vida.
És l'aventura
de la vida.
Viu l'aventura
de la vida.
Tarragona Ràdio
96.7 FM