Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enrique Riga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui entres una miqueta més tard, però no pateixis, no pateixis.
No em posaré violent, no em posaré violent.
No, no, de cap manera, mai ho pensaria.
Saps què cantava la Bessie Smith, que l'escoltarem al final del programa?
Als anys 20 cantava una cançó que es titulava
que era molt difícil, que era molt dur trobar un bon home.
No estem d'acord.
Un segle després, malgrat les xifres i les dades, es poden trobar bons homes.
N'ha aparegut algun.
Algun, algun. Em penso que la van trobar, la tenen en un museu, no, que és broma.
Escolta, Enric, avui el que et deia, entres una miqueta més tard,
però també et deixaré que surtis una miqueta més tard.
Podràs explicar-ho tot, eh?
Tot.
Però quasi que comencem amb música i un luxe de treball que ens has portat.
Tenim aquí la capseta del CD.
És una joia, és un regalet, és l'Anna Roig.
Em dic Trini Sánchez Mata.
M'agrada el meu nom, el primer cognom, i sobretot l'altre.
Tothom em diu que sóc guapa.
Si no, pobres d'ells, els torço els turmenys.
I em quedo tan ample, tampoc no sóc tan violenta.
Pego però lo just, quan tinc un disgust.
Sóc de Sant Calenta.
I qui digui que m'ho invento,
ja pot tremolar.
M'ha t'ha de matar.
Mi apellido.
Lo llevo dentro.
Com tots els nens petits.
El seu alter ego és la Trini, com ella deia,
però en realitat és Anna Roig.
És Anna Roig i l'Hombre de Toncien.
D'on ha sortit aquesta dè, no?
D'on és fantàstica.
Aquesta xiqueta surt de Sant Sadurní de Noia.
I és una noia que surt de Sant Sadurní de Noia.
Quina que ho dic més tonto, no?
Però és igual.
Ja et dic que no fa cap gràcia.
És igual.
Ella és així.
Ella és una xica que canta en català i canta en francès.
I per això el nom del grup,
ella és Anna Roig i l'Hombre de Toncien,
és una frase que surt de la cançó de Ma qui te pa, de Jacques Brel.
I això ja dona una pista.
És un grup que practica aquest tipus de música
molt influïda per la chanson francesa.
El videoclip que hi ha en el mateix disc,
hi ha un videoclip d'una de les cançons.
És una cançó que es diu Jetem,
que té el títol en francès però de les restes en català.
I total, en aquest disc hi ha quatre cançons en francès
i sis en català.
Amb alguna apareix també alguna altra frase,
doncs, que està com aquesta.
Aquesta cançó, concretament,
és una que parla d'una assassina
que es posa nostàlgica,
recordant els crims de la seva vida,
tots els crims que ha anat cometent.
Te'n recordes allò de la Guillermina Mota
de I és que no m'ho,
i soy tan ligera,
que amb els hombres com si fos...
Una mica aquesta línia l'hi veig, eh?
Sí, aquí hi ha un fil de la història de la cançó...
A veure, la Guillermina Mota també venia molt del cabaret...
I de Brassans i tota aquesta cosa.
Bé, aquesta xica,
no només això,
sinó que aquest disc que ha sortit fa poc,
fa menys de dos mesos, em sembla,
ja acumula premis.
Acumula el Premi Salvarí
que donen des de Girona
el Premi a la millor cançó de pop,
millor lletra de pop rock,
que li van donar el 8 d'octubre a Girona
dins dels Premis Literaris de Girona,
entre els quals hi ha aquest dedicat,
és el Premi Salvarí,
deu ser Salvarí de Girona,
el trobador, famós trobador,
un dels més famosos trobadors catalans de l'edat mitja,
i aquest Premi el convoca
la Fundació dels Premis Potència Bertrana
i KTFM, Catalunya Ràdio,
Anderroc i Vila Web.
Atenció, perquè el Premi es fa per votació popular
durant l'estiu des de Catalunya Ràdio
i des de KTFM l'anàvem promocionant
i podies votar a través de la web de Catalunya Ràdio.
Els altres candidats eren
Lego, de Joan Miquel Oliver,
ja l'hem sentit aquí,
la Sal Cantana és el Sol, del Petit de Calenil,
també l'hem sentit,
Apocalipsis Nou, del Maisoni,
no sé si l'hem sentit,
però el disco d'on està, sí.
Plou, d'Elena...
Jo crec que al Maisoni ens vam quedar a la granja de la Paula, eh?
A la granja de la Paula, no,
amb l'últim disc del Maisoni
vam posar aquella de la caputxeta vermella.
És veritat, tens raó, sí.
Plou, d'Elena,
també l'hem posat per aquí,
Captat i ben avalentia,
de Manel,
Corro sota la bruixa,
l'Anna Roig,
que és la que sentim avui,
perquè és la que ha guanyat,
i encara una del Remis i Palmero,
que és Cuines B,
la Rosa Banda,
i les Tenis de la Guadeta
som tots uns desgraciats.
Tots aquests són els candidats
i la guanyadora ha sigut aquesta.
M'ha cridat el nom de Remis i Palmero,
que aquest ja té una edat, eh,
en comparació amb la resta.
Però no només aquest premi,
sinó que resulta que ahir mateix,
a Andorra,
li van donar un altre premi a aquest disc.
En aquest cas,
el 11è premi Carles Sabater,
la millor cançó en català de l'any,
li van donar ahir mateix a Andorra,
dotat amb 2.000 euros.
O sigui que la cançó és la mateixa,
la que sentirem al final del programa d'avui,
que es diu Corro sota la pluja.
Aquest es diu Trini Sánchez mata.
Sí.
Aquest és el primer títol que hem escoltat.
Doncs, tot això.
Ens agrada molt l'Anna Rocha.
A veure, pugem una miqueta.
Vivint a l'altre món.
Em diu Trini Sánchez mata.
Però em diuen Trini.
La corregió sempre fa molt francès, eh?
Sí, sí.
Bé, que em sentim...
Va, a veure, està bé.
Està bé, està bé, està bé.
A veure, Enric, vinga, va,
que ens acompanyi la Trini de fons
i parlem de novetats entorn al voluntariat per la llengua.
Home, això de la trini, ara que ho penso,
jo que parlaven de la violència de gènere,
també n'hi ha de dones que maten, eh?
Jo havia pensat, dic,
potser l'has portat per això, per tematitzar-ho,
però crec que ha estat l'atzar, no?
No, ha sigut l'atzar.
Ja veus.
Si ho hagués volgut expressament, no m'hauria sortit.
No t'hagués sortit.
Però mira, queda bé, queda bé.
Molt bé, doncs vinga, va, novetats.
Voluntariat.
Voluntariat per la llengua.
Últimament estem fent cosetes amb el voluntariat per la llengua.
Ja vam parlar d'allò que havíem fet amb la Fundació El Punt.
Doncs ahir es va signar el conveni.
Què és allò de la Fundació El Punt?
Hem fet un conveni amb la Fundació El Punt
per tal de regalar subscripcions als alumnes
del Centre de Normalització Lingüística,
concretament del nivell elemental,
de manera que això ho hem pogut fer
als llocs on tenim cursos de nivell elemental,
que són a Tarragona i a Vilaseca.
I amb això tenim 44 alumnes
que s'han acollit a la subscripció gratuïta
durant tres mesos, eh?
Durant tres mesos reben el Punt.
Així de simple i així de bé.
I l'altre aspecte d'aquesta promoció del Punt
és allò que fem amb les parelles de voluntaris
i en aquest cas tenen el diari durant les deu setmanes
que dura oficialment la seva relació
de parella lingüística amb el voluntari i l'aprenent.
D'això en tenim,
s'han apuntat 32 a Tarragona
i 11 més de la comarca de Baix-Penades
que també petanya al Centre de Normalització
i també fan els voluntaris
i també els han fet la subscripció total,
que tenim quasi 90 persones
que s'han acollit a aquesta oferta
de regalar subscripcions de la Fundació del Punt.
I et dic que ahir es firmava el conveni
i aproximadament estarà a la nostra pàgina web,
passant el conveni entre l'Ajuntament
i la Rosa Rossell,
la presidenta del Consell de Centre,
del Centre de Normalització Lingüística,
que això ha signat ella com a presidenta,
i el representant de la Fundació del Punt,
que ara mateix no me'n recordo com es deia,
però està per aquí.
Bé, aquesta és una cosa.
Al mateix temps, ahir a la tarda,
una de les novetats que es practiquen
des del voluntariat és presentar la campanya
en llocs concrets.
Fa poc ho van anar a fer al Morell
i ahir es va fer al Centre Cívic de Torrefortes,
els nostres tècnics de voluntariat
van anar al Centre Cívic de Torrefortes
a explicar en què consistés el programa
a un grup d'alumnes de l'escola d'adults,
de l'escola d'adults que fan les classes
al Centre Cívic i al centre de català i tot això,
i allà ja se'ns hi van apuntar 15 aprenents,
cosa que va bé perquè a algunes èpoques
tenim més voluntaris que aprenents
i llavors hi ha voluntaris
i diuen que no tinc parella,
és que hi ha més oferta de voluntaris que d'aprenents.
Doncs ahir se'ns van apuntar 15 alumnes de català
i que s'apunten com a aprenents,
per tant, aquests els hi buscarem parella,
diguem, al gener.
Molt bé.
Ja els tenim a la llista
i ja estan al carro de la campanya, de moment.
I encara, per arrematar
o per acabar la qüestió de voluntariat,
avui mateix també es presenta la vuitena edició,
en aquest cas a Salou,
que s'organitza des del Servei Local de Català de Salou,
la presentació de parelles,
que en tenim 14,
entre les que són noves i algunes que repeteixen,
n'hi ha 14,
i la presentació la fem aquesta tarda
al Centre Cívic,
que és on hi ha el Servei de Català,
a les 6 de la tarda,
per si algú de Salou que està amb això
s'ha despistat,
doncs que ho sàpiga,
que és avui a les 6 de la tarda
al Centre Cívic,
allà al carrer de l'Advocat Gallego.
I bé,
els donarem el material habitual,
aquell full de,
com una espècie de xuleta,
que perquè tinguin temes de conversa,
i una cosa nova que tenim ja és el calendari del Consorci,
per a l'any que ve,
un calendari de taula,
ja en portarem aquí.
Oh, clar,
que és que ja som al novembre,
agendes i calendaris ja van...
Ja tenim el calendari 2010 del Consorci
i això ja ho estem donant als aprenents
en aquests actes així de presentació de voluntaris,
tot això, etcètera.
Molt bé,
això és el que ha passat molt recentment,
ara parlem del que ha de passar de manera immediata,
pràcticament aquesta setmana,
estem parlant del Congrés de la Ràdio de Proximitat en català,
es fa a Tarragona,
de fet,
Ricard Laoz ha parlat ara fa una estoneta
amb un dels responsables d'aquesta trobada,
concretament amb el president
de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya,
però podríem il·lustrar
des d'un quart de català també
o recordar aquesta trobada,
que és important,
perquè l'eix fonamental justament
és defensar la llengua
a través dels mitjans de comunicació.
Exacte,
i jo mateix també m'hi he apuntat
i jo hi aniré.
Ah, tu hi aniràs?
Hi aniràs de senyor que parla?
No, no,
jo aniré de...
De senyor que va de Congrés.
De senyor que va de Congrés
perquè li interessa el tema
i perquè com que cada setmana vinc aquí
pel d'aquestes coses,
doncs em sembla més lògic.
I a més a més,
si hi vaig,
potser la setmana que ve
podem fer una mica de resum
de com ha anat
i totes aquestes coses.
Molt bé.
Això és aquest divendres,
es fa a l'Auditori de Caixa de Tarragona,
per tant, aquí mateix,
els que hi vagin des d'aquí a la ràdio,
només cal que creguin
l'estació d'autobusos
i ja hi són.
I hi haurà...
Dura un dia,
això comença, diguem allò típic
de dos quarts de deu,
acreditacions,
documentació,
els que s'hem apuntat
i tot això.
A les deu hi ha l'acte inaugural
en què,
segons tinc entès,
intervindrà l'alcalde de Tarragona
en l'acte inaugural,
també l'Albert Vallbè
com a vicepresident
de la Diputació de Tarragona,
Manel Ramon,
que és el president
de la Federació de Ràdios Locals
de Catalunya,
que són els que organitzen
aquesta jornada.
Una curiositat que tinc
i que no sé per què
és com és que ho fan aquí a Tarragona.
Em sembla molt bé,
però aquestes coses
normalment sempre les fan allà,
allà, a Can Fang,
i que la facin aquí
em sembla estupendo i perfecte.
Aquí tenim una ràdio local potent.
No és el motiu,
però ens ho podríem imaginar.
Jo diria més,
que em sembla que Tarragona Ràdio
com a emissora local municipal
és la més escoltada de Catalunya.
Potser per això.
Ja és el motiu.
Això té uns bons ràdits.
Que passa que, a més de molt escoltada,
és modesta.
Sí.
No ens agrada penjar-nos madades,
però això m'agrada
que ho diguis tu.
Per això ho dic jo.
Molt bé, molt bé.
Ho dic jo.
Doncs bé,
dèiem,
l'acte inaugural hi haurà,
diguem,
la cosa institucional,
hi haurà una conferència inaugural
a càrrec de l'historiador
Josep Maria Soleil Sabater,
i després ja la cosa va,
diguem,
per taules,
per taules de dos o tres components,
taules rodones,
que parlaran sobre diferents blocs
o temes o àmbits.
La primera serà a les 11
i se centra en la llengua
com a vehicle de comunicació.
Aquí intervindran
Joan Sabater,
del baròmetre de la comunicació i cultura,
i Rafael Ribot,
que és periodista.
Després,
la segona taula serà a dos quarts d'una
i se centra en el tema de la llengua
com a creadora de comunitat.
Aquí intervindrà Jordi Porta,
president d'Omblin Cultural,
Fèlix Martí,
president honorari d'UNESCO-CAT,
UNESCO-Catalunya,
i Mercè Teodoro,
advocada d'acció cultural del País Valencià,
que ja sabem com està la cosa
allà dels mitjans de comunicació,
TV3,
totes aquestes coses,
i és especialista
en telecomunicacions i idees lingüístiques.
A la tarda,
hi ha un altre,
el tercer àmbit,
serà a partir de les quatre de la tarda,
en què ja es parlarà,
s'accentrarà en el tema
de la difusió de la cultura catalana,
i aquí intervindran
Lluís Gendrau,
que és el director del grup Enderroc,
de totes les revistes que tenen,
la jazz,
l'Enderroc i tot això,
Joan Carles Duval,
president de l'editora discogràfica Pickup,
aquí la cosa anirà bastant de música,
i Jordi Roger,
que és director d'Utopia Global,
però que hem de dir
que aquest va ser president del Consorci
durant un parell d'anys,
és el que va fer la pel·lícula aquella del Rock and Cat,
és un dels pares d'ICAT FM,
etcètera,
vull dir que està molt posat
en el tema musical.
Corredors de fons tots, eh?
Sí, sí.
I després ja hi haurà a la cinc
la conferència de Cluenda
amb Josep Maria Claveguera,
que és periodista,
professor de Ciències de la Informació
i exdirector de Catalunya Ràdio,
i també a la Cluenda
hi haurà la presència
i el Parlament
del president del Parlament de Catalunya,
el Nes Benac.
Bé, doncs...
No sé,
dèiem que el Ricard també hi serà.
També hi intervè?
A l'acte inaugural,
sí, sí, també presentarà la seva xerradeta.
Tot això ho farem aquest divendres,
com que jo hi aniré,
doncs espero que precisament
puguem explicar com ha anat
i que tinguem uns resultats positius i interessants.
Molt bé, això serà aquest divendres.
Ara fem una petita pausa
i entrem en un altre dels episodis
de la sèrie
Els límits del català.
Avui, a Andorra.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Bé, de fet, aquest és l'últim episodi
que l'Enric Garriga, dins d'aquesta secció,
dedica a aquells territoris
en què es parla en català.
Avui anem a un país,
al país dels Pirineus, no?
Mira que bonic,
ha posat el desplegable
del disc de l'Anna Roig,
així molt naïf.
Per animar-nos.
Dona una alegria aquí a l'estudi.
Parlem d'Andorra avui,
de l'ús i la situació en definitiva
que hi ha del català.
Andorra.
És l'única llengua oficial.
Sí, és el capítol final de la sèrie.
Però no és l'única que es parla.
És el capítol final de la sèrie
i no sé si això ha de tenir
un valor simbòlic o no.
No ho sé, perquè ara...
Jo com està al món
mai m'atreveixo a fer pronòstics
més enllà d'una horeta.
Ja tampoc, però mira,
per si de cas se'n diu prospecció.
Molt bé.
Efectivament, el català
és l'única llengua oficial d'Andorra.
Això no vol dir que sigui
la llengua majoritària.
Ah, aquest és el tema.
També hi ha l'altre tema
és que com que ara es comença...
Últimament he vist per la premsa
que es remenen
si entrar o no entrar a la Unió Europea.
Des d'aquí hem de dir que sí,
que hi entrin,
que com a mínim
hi haurà el factor que...
El català seria oficial.
Ja no caldrà presentar escris,
ni propostes,
ni campanyes,
No caldrà que demanem
la nacionalitat andorrana
i ja està.
Imagina't que 7 milions...
No, però el català està present.
Si entra a Andorra
i la seva llengua oficial
és el català,
vull dir...
Amb qualsevol altre mecanisme.
I s'hauran acabat
les collonades,
diguem-ho,
amb una terminologia de Josep Pla,
que clar, té prestigi,
ho podem dir, doncs eh?
Si ho deia Josep Pla es pot dir.
Es pot dir, no?
Doncs vinga.
Si ho diguéssim nosaltres no, però...
A més, com que avui toca
allò del nyigui-nyogui,
que parlem amb aquesta terminologia,
doncs ens va bé.
S'acabaran aquelles collonades
de si el català ha de ser oficial,
perquè si el govern de Madrid
ho demana o no ho demana,
que també demana
que el balançà també ho sigui,
perquè com que diuen
que és un idioma diferent,
aquest tipus de d'això...
Tot això s'acabarà.
Bé, què passa a Andorra?
Hem dit que és la llengua oficial,
l'única,
però això que no vol dir
que sigui la llengua majoritària.
D'una banda,
sí que és la llengua majoritària
en la retolació pública i privada,
diguem, oficialment,
és la llengua majoritària,
però una altra cosa
és que hi ha una enorme pressió
sociològica, sociolingüística
de l'espanyol i del francès
a dintre,
perquè hi tenen molta gent
que ve de l'estat espanyol
i que ve de l'estat francès
i que hi treballen, per exemple,
o que hi van a comprar
i que hi tenen negocis i tot això,
però també, a més a més,
hi ha una altra llengua que pressiona
que és el portugués,
perquè tenen molta immigració
de gent que va a treballar a Andorra,
que ve de Portugal
i, per tant,
hi ha quatre llengües en litigi
o que es disputen al terreny.
De tota manera,
segons, per exemple,
explica Pere Sant Martí,
que és el vicepresident
del Centre de Cultura Catalana d'Andorra,
diu, home, en temes generals,
la situació és millor que Barcelona
i a la Rodolía,
tot i que la falta d'immigració
que rep a Andorra.
Raons per què estiguin millor?
Doncs perquè és oficial
i és l'única llengua oficial,
però també el fet que...
Perdó.
I un altre punt a favor...
Vols laigüeta?
Ja en tinc, gràcies.
La frontera,
el fet que hi hagi una frontera
fa que la gent,
quan entra allà,
com que encara que no hi hagi eduant,
la gent té consciència
que canvien de país
i que a la millor la llengua és diferent.
un argument una mica així
per les pèls,
perquè després no resulta
que, clar,
no és la llengua majoritària
d'ús social al carrer,
etcètera, etcètera.
Fins i tot,
he llegit anècdotes
al dia d'un anyo
que es recopilo per la premsa,
de vegades gent que es queixa
que ha anat a Andorra
i que amb alguna botiga
no l'han volgut atendre
perquè parlaven en català.
Amb això és com si vas a Alemanya
i et queixes
perquè no t'atenen en català.
A Alemanya.
No, però és al revés,
gent català no parlant.
Ah, català no parlant
que es queixen perquè no els...
el botiguer no.
Per tant, jo vaig a Alemanya
i no m'atenen en Alemanya
i em queixo.
Clar.
Clar, seria el mateix cas.
Tu t'imagines que a Alemanya
a una botiga
no et vulguin atendre en Alemanya?
Home, ens semblaria un disbarat.
Ens semblaria un disbarat.
Però en aquest context
sembla que no...
Doncs en canvi a Andorra
sí que passa,
que hi ha botigués
que es neguen a atendre
si parles en català.
Això ha passat a Andorra,
que són pels diaris,
gent que és que li ha passat.
Home, entre altres coses,
el comprador
hauria d'anar-se
en una altra botiga, segura.
Sí.
I després,
quines altres coses bones tenen
i quines altres coses
tenen fluixes?
Per exemple,
en quant a nivell
de protecció oficial,
tota,
perquè legalment
i tot això
és perfectament
la política
oficial
i lingüística
del govern d'Andorra
és defensa
i promoció
i jurídica
està claríssim.
Ara bé,
l'ús social és un altre.
Després,
per exemple,
mitjans de comunicació públics
en català,
ensenyament en català
com a llengua vehicular,
ràdio i televisió d'Andorra,
que es manté
com a cadena de referència
pel que fa
a sabers informatius.
Però després,
clar,
pensa que a Andorra
veuen totes les cadenes espanyoles
i totes les franceses,
eh?
I després,
clar,
diu,
per exemple,
el Modena López,
que és l'editora
dels informatius
de televisió d'Andorra,
diu,
home,
el carrer,
la situació al carrer
és molt diferent,
ja que quan fas vida normal
de ciutadà
ni de lluny
et parlen sempre en català
i sovint ni t'entenen.
I això ho diu
una que treballa allí
de sabers informatius, eh?
L'àmbit educatiu
és una altra cosa
peculiar i curiosa.
Resulta que a Andorra
tenen tres línies educatives.
Diguem,
l'escola pública,
el sistema escolar d'Andorra
és amb llengua vehicular
en català,
però també,
paral·lelament,
tenen un sistema espanyol
que funciona en espanyol
i un sistema escolar
en francès
que funciona en francès.
Això ja són escoles privades,
probablement conservades,
però són escoles privades.
De tota manera,
el percentatge
en el món educatiu
resulta que
quatre de cada...
no,
quatre de cada deu alumnes
van a l'escola
en català.
Vol dir que
els altres sis no.
Per tant,
els percentatges,
això es pot mirar
en positiu o en negatiu.
D'això hi havia un article
que explicava
el procés de matrícula.
L'únic,
això sí,
la part positiva
és que
on hi ha increment
d'alumnat
és en el sistema endorrà
de llengua vehicular
en català
i en canvi
el sistema francès
i el sistema espanyol
estan perdent matriculació.
Però bé,
la situació en d'orra
és aquesta.
L'única esperança
que hi ha
diguem,
és aquesta
que si
per nosaltres
des d'aquí
ens va bé
que donin premis
a l'Anna Roig
com el que li van donar
ahir mateix
i que
en guany
en guany
Andorra
no va a Eurovisió.
Això és el que t'anava a preguntar.
Això és un tema
que ja el tinc a la nevera.
Ah,
perquè se n'han cansat.
De que els donin carbasses.
Sí,
per allò típic
dels blocs
que a Eurovisió
funciona molt pels blocs
i els països de l'est
dominen
i els països
d'Europa occidental
no tenen res a pelar.
I encara
si són tan petits...
Ens posem orgullosos.
Cal anar a Eurovisió?
No,
per què?
A veure...
Cal anar a Andorra?
Sí,
home.
Per cert,
que amb Andorra
insistim,
acabem aquest capítol.
Al llarg de les properes setmanes
d'aquesta temporada
d'un quart de català
hem fet una mica d'itinerari
per aquells territoris
de parlar catalana
amb o sense
ha estat la majoria d'ells,
no?
L'únic ender
és aquest que avui.
L'últim.
Doncs obrim una altra secció
al ñigui-nyogui.
No es pot sortir sense resar
una novena s'entorbar
on és el cell
i la moral
s'ha perdut tot
lo primordial
Nostre senyor d'auriculars
Enric,
fes els honors?
Sí,
aquest,
com sempre,
com sempre,
com sempre que fem el ñigui-nyogui,
aquí,
copia de la serra
amb el seu gosfamari,
comença a pregar un sant
i per cert,
saps quin sant era
dimecres passat
que se'n va oblidar de dir-ho?
Quin sant era?
Era santot.
Santot.
Però ho escrivíem
S-A-N-T-O-T.
Exacte.
O-T,
que no és.
No és el presentiu,
faig.
Ot,
el bruixot.
Ah, clar.
Doncs és un nom.
I això per què en serveix?
Per recordar allò de la...
La nostra campanya.
Estem a la secció del ñigui-nyogui,
que és aquella que reivindiquem
el català nostrat,
amb la fonètica nostrada,
que és aquesta de fer la sinalefa
de la part alta.
Part alta.
A la part alta no crec que ho celebraressin.
Sabeu que tenim una campanya,
que no s'ha de dir casc antic,
sinó nucli antic o part alta,
no part alta.
I no sé si a la part alta
abans se'l va a Santot.
No ho sé.
L'altre dia no ho crec.
No van fer una enquesta,
però tenen el portal de Sant Antoni
per entrar i sortir.
Sant Antoni, Santot, part alta.
Tot això passava la setmana passada.
Avui a la part alta no va ser això,
però al ñigui-nyogui...
Com has dit part alta, no?
La part alta, sí.
Aquí a la part alta,
no sé què passa,
però avui aquí al ñigui-nyogui,
a part de recuperar la fonètica nostrada,
també utilitzarem una sèrie d'expressions,
frases fetes i, per què no,
algun renec i alguna paraulota,
que són d'aquestes que es truten als diccionaris
d'aquest estil que m'agraden a mi,
de les frases fetes, dels refranys...
I tot això per referir-nos a aquells temes
que, per altra banda,
ens fan...
ens treuen de polleguera.
Ens fan esfereir, seria correcte?
Sí, coses que ens esfereixen,
que ens esglaien,
ens posen l'ai al cor,
aquest tipus de temes,
que avui en tenim tres.
Per exemple, comencem amb un,
que és un senyor que s'ha posat de peus a la gallera.
Jói és aquí, avui a Tarragona.
Sí, avui és a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Jo ho li diré.
Rajoy és avui a Tarragona.
Mira, d'aquí 20 minuts ha d'estar,
i molt a propeta,
que aix a Tarragona
participant en la cloenda d'una jornada.
Ah, pensava que anava a certificar la fusió i tot això.
No, no, no.
Està en la cloenda d'una jornada
sobre la violència de gènere al món rural.
A veure què dirà.
Per això és la banda,
perquè què ha dit de fer-ne altres coses?
No, perquè últimament ha dit algunes d'aquelles
que dic s'han posat de peus a la gallega,
i no sé si a la gallega,
perquè com que ell és gallec,
ho fan...
A la galleda o a la gallega?
No, però...
On riu que estàs, està sembrat amb ull.
La frase que va dir
és típicament d'aquelles dels gallecs
que et diuen...
Què va dir, què va dir?
Que et diuen, avui plou,
però també avui fa sol.
Saps allò que en una mateixa sentència
et plouen la cara A i la cara B?
Persones precavudes.
Sí, que t'ho diuen
el bo i l'odolent tot amunt.
Doncs ell va dir la frase brillant,
que ja està als anals,
que diu,
ho va dir en aquell plec,
que van fer una plec.
Una plec?
Van fer una plec.
Atenció, que el PP,
com que és el PP català,
fa aplecs.
En altres llocs fan congressos
o conferències,
però a Catalunya fan aplecs.
Aquí fem aplecs i trobades.
I van fer una plec del PP
fa un parell de gals de setmana,
el van fer per allà a Barcelona,
i va dir,
les llengües...
Evidentment ho va dir en castellà,
no ho va dir en català,
que jo sàpiga.
Vinga, trevés.
Les llengües únicament
tenen dos enemics,
els qui les prohibeixen
i els qui les imposen.
Això ho va dir
que tot això li van preguntar.
Digue-ho en castellà,
perquè jo crec que així...
Las lengües únicamente
tienen dos enemigos.
No cal que intentis imitar-lo,
que no en saps.
No, perquè no en sé.
Los que les prohiben
i los que les imponen.
I segurament ho va dir
sense pensar-ho gaire,
perquè la tradició nostrada
és que els que prohibeixen
i imposen
acostumen a ser els mateixos.
És que és el mateix,
prohibit imposar.
Prohibeixen la teva llengua
i imposen la seva.
I això,
quins exemples històrics
tenim aquí, els catalans?
En tenim com a mínim
dos de grans estats,
que són europeus tots
i que tenen llengua oficial tots.
Per exemple, Espanya.
Per exemple, França.
Per exemple, Espanya.
Quina llengua no s'ensenyava al col·legi
quan altres érem petits?
Quina llengua estava prohibida
al carrer i a tot arreu?
El català.
Quina llengua era obligatòria
quan nosaltres érem petits?
El castellà.
Quina llengua encara avui dia
continua sent obligatòria
per a tothom que viu
a l'estat espanyol?
Obligatòria.
Ho diu la Constitució.
Però això és una mica barrisesa,
més cerca a lejos.
Vull dir, jo crec que...
És una evidència...
Sí, i quina llengua
encara no té tots els drets
que tenen els castellà no patlants?
La nostra, el català.
No tenim els mateixos drets.
Nosaltres no podem utilitzar
el català en qualsevol lloc.
No ho sé, en teoria podem,
però vés als jutjats,
vés a les comissaries de policia,
vés a Balears a l'aeroport
i parla amb la Guàrdia Civil.
Ja sabem què passa
als aeroports amb la Guàrdia Civil,
sovint.
I què passa a França?
Vés a una botiga de custa,
a Barcelona.
Vés a una botiga de custa,
toc amb una samarreta en català,
vés a Andorra...
Et costarà caríssima
per les de comprar en castellà, eh?
Ah, sí, sí.
Doncs bé, també,
i a França què hem fet?
A França, els borbons
el primer que van fer va ser
quan es van aneccionar,
ara que han fet els 350 anys,
quan es van aneccionar
la Catalunya Nord
amb el tractat dels Pirineus,
el primer que van fer va ser prohibir...
Bueno, de fet,
les van prohibir totes.
A França, els borbons
van prohibir totes les llengües
que no fossin el francès...
Mira, Enric,
en 20 minuts t'hi pots atensar.
Jo crec que et dona temps.
Acabarem el programa,
te'n vas a veure Mariano Rajoy,
que està aquí a Tarragona,
i li expliques tot això.
T'has posat a la galleda
i has deixat amb el cul a l'aire.
A Espanya i a França.
Vinga,
la segona,
el segon nyiguinyogui
ens arriba
que amb una manipulació
al Facebook...
Sí, són els feixistes buscarraons.
Saps què és un buscarraons?
Un feixista de Facebook, vols dir?
O del règim
que s'imposa de manera...
Aviat serà sinònim, això.
Sí?
Aviat serà sinònim.
I per què ho dic?
Mira, és un tema
que em treu de polleguera.
Perquè resulta
que al Facebook
hi havia un grup
que es deia
els catalans no som espanyols,
eren 16.000
i en sec,
el dia 9 de novembre,
es van trobar
que des dels webmasters
de Facebook
els hi havien liquidat
i censurat
i bloquejat el grup.
Per què?
Ah,
doncs segons aduïen,
van demanar esperacions,
segons van aduir
des de l'administratura
de Facebook,
ara ho direm Facebook,
perquè així fem un max mix
entre Facebook
i feixisme.
Per incomplement
a les condicions durs.
Sí,
diu que
Facebook
no permet
que hi hagi grups
que siguin ofensius,
amenaçadors o obsens.
Ja veus que té d'obsè...
Abans és una obscenitat.
No és una obscenitat.
A veure, obscenitat.
Analitzem-ho.
No em meten grups que què?
Que siguin ofensius
cap a altres col·lectius.
Ofensius.
A vegades hi ha imatges
i coses escrites
que són molt ofensives.
Amenaçadors,
que amenacin altres col·lectius
o grups
o que siguin obsens.
Hi havia alguna amenaça?
No.
De fet,
aquí els catalans
no som espanyols,
han explicat
que aquells són dialogants,
que tothom s'hi apunta
per què vol
i no ataquen a ningú,
sinó que
no és un grup
que pretengui atacar res,
sinó defensar el que opina.
I per què els van suprimir?
Que curiós.
Doncs es veu
que hi ha hagut pressions
des d'altres grups
i col·lectius
que estan al Facebook
com un grup
que es diu
Catalunya és Espanya.
És un grup del Facebook
en castellà.
I aquests sí que ataquen.
Aquests sí que ataquen,
però aquests no els han tancat.
O un altre que es diu...
Home, però si has de permetre aquests
també has de permetre els altres.
Aquí està la contradicció,
per això a partir d'ara
en lloc de dir Facebook
direm Feix.
Tu estàs al Feix, eh, Buc?
No, jo tampoc.
I ara ja seguríssim
que no hi estaré mai.
També tenen un altre grup
al Facebook
que es diu
A qui en contrao
100.000 catalanes
qui opina
que Catalunya és Espanya?
Mira,
aquest grup
té quasi 10.000 membres,
l'altre grup
aquell de Catalunya és Espanya
en té 18.000 llargs
i el grup aquest
dels catalans
en tenia 16.000.
Com que no són rucs
i com que el Facebook
és gratis,
els mateixos promotors
dels catalans
no són espanyols,
han obert una altra vegada
un grup
amb el mateix nom
i de moment
ja tenen vora
8.000 inscrits.
Però, mentrestant,
dius,
com s'entén
que els catalans
no són espanyols
siguin obsè,
ofensiu o amenaçador
i en canvi
un grup
que es dedica
a això
que es diu
Catalunya és Espanya
i aquest dels
que trobaran
100.000 catalans
que diuen
que Catalunya és Espanya
i aquest tipus de coses,
aquests no deuen ser ofensius
però només cal anar al web.
Doncs vinga,
últim lligui-nyogui,
Galifardeus i Torrepels.
Sí,
Torrepels
és un eufemisme
de?
De Torrecollons.
Ah.
Que també és una paraula
nostrada
que també pot ser
ja els toquesons,
els toquenassos,
els Torrepels
i els Torrecollons.
Tots aquests
s'han unit
en una plataforma
que es diu
com es diu?
Perdó,
la plataforma es diu
No hablamos catalán
que si tenen Facebook
ja els poden apuntar
al grup del Facebook
aquests també.
Doncs bé,
aquesta plataforma
No hablamos catalán
han convocat
per a demà
una manifestació
a Madrid
amb el lema
Aragón,
València
i Baleares
no hablamos catalán
no al proyecto
de países catalanes.
Presentaran
un manifiesto
que es dirà
manifiesto
i fan una mani demà
a Madrid
Manifiesto
a la Nación Española
que pretén
Però això què ho convoca?
Un grup que està
al Facebook?
Una plataforma
social
amistosa
pel que es veu
amistosa
entre ells són amics
entre ells
hi ha més o menys
unes 11 plataformes
blaveres
i d'extrema dreta
segons explica
Sebastià Alzamora
en un article
que curiosament
són plataformes
blaveres
i d'extrema dreta
espanyolistes
de Catalunya
del País Valencià
de les Balears i d'Aragó
si les poses al mapa
resulta que curiosament
el mapa és el dels Països Catalans
vull dir que
l'enemic el tenim a casa
de dintre
i aquests faran demà
aquesta manifestació
i això
doncs a mi
em fa venir cor a gros
Són una colla
són una trepa
de repetanis
demà
quan faci la manifestació
ja veurem
que indirectament
donaran les televisions
les diferents televisions
una mica de seguiment
per la propera setmana
i tinc gran curiositat
per saber
què diu aquest manifiesto
de la Nación Española
a veure si també
perquè no l'han donat
a conèixer
no, és que el presentaran demà
a veure si també
surt el Facebook
aquest manifiesto
escolta
per acabar
allò bé i a gust
una altra cançoneta
de l'Anna Roig
que et sembla
tornem a la civilització
i escoltem
aquesta cançó
que és la que hem dit abans
que té tots aquests premis
el Salvarí de Girona
el de Carles Sabater
d'Andorra d'ahir mateix
i la cançó es diu
Corro sota la pluja
i és una cançó
a dues veus
una de masculina
i una de femenina
molt guai
la cantem?
vinga va
Enrique Riga
gràcies
fins dimecres
dimecres més
Corro per no sentir
que m'he estat
quieta esperant
Corro darrere un somni
que no sé
si tinc davant
Corro per l'aventura
de córrer darrere algú
Corro per l'energia
que em fa venir
cap a tu
Corro sota la pluja
darrere aquest record
tan dolç
que potser encara guardes
en algun racó del cor
Corro perquè en tinc ganes
però si no pares
potser
al final
pensaré
que és millor
deixar-te l'endur
hi ha com una veueta
que et diu
que segueix-lo de prop
i una que no t'escoltes
que et diu
que et diu
bé
a poc a poc
Algú que de tu escapa
millor deixar-lo marxar
però potser si s'escapa
és
perquè jo el pugui atrepar
Corro sota la pluja
darrere aquest record
tan dolç
que potser
que potser encara guardes
en algun racó del cor
Corro perquè en tinc ganes
però si no pares
potser
al final
pensaré
que és millor
que és millor
deixar-te l'endur
que és millor
i veure'ts
el curt
i veure clar els teus ulls, si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure o és cert que et vols escapar.
Corro sol de la pluja, rere aquest record en dos
que potser encara guardes en algun record al cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares potser
al final pensaré que és millor.