.
Temps de tertúlia.
Amb aquesta sintonia saludem els nostres tres convidats d'avui.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament,
el responsable dels números, de l'economia, dels pressupostos,
regidor del grup municipal socialista, Pau Pérez, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte tècnic,
ex-professor i membre del Senat Terraní,
per tant, senador, Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
I avui també ens acompanya l'advocat
i posat, és a dir, ex-ex-degar del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Antoni Huber.
Ton, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem algunes de les notícies de la jornada.
No volem donar un toc pessimista a la tertúlia,
però, clar, avui les portades als diaris, ja ho recollim ahir,
tornen a parlar de números i de xifres.
Tenim les dades de Caixa Tarragona,
ha baixat un 29% els beneficis d'una entitat financera emblemàtica,
com és Caixa Tarragona.
Tenim altres estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadística.
La compra-venda d'habitatges ha caigut un 50% durant el 2008
en el conjunt de la demarcació de Tarragona.
Xifres que s'assumen, en fi, a les estadístiques habituals
que ja s'estan produint en les últimes setmanes
en el tema de... al voltant de la crisi, no?
I que accentuen aquesta sensació de crisi.
Per exemple, tenint en compte això de Caixa Tarragona,
els sorprèn aquesta xifra, aquesta dada, era esperable?
De fet, diuen que la caiguda de benefici, sobretot,
es deu a que s'ha triplicat la morositat de l'entitat financera,
el pau que porta altres números, els de l'Ajuntament.
Llegint això, a grans trets d'aquestes dades de Caixa Tarragona,
li sorprèn o no?
Bé, no dins de la situació global.
i també sabem que Caixa Tarragona no és tampoc de les més fortes del sector.
Per tant, hi ha dos, jo consideraria un parell de coses.
Una, la situació real, el creixement de la morositat
i de les dificultats globals dels clients de Caixa Tarragona.
I d'una altra banda, encara no he pogut analitzar els números,
però tinc la sensació que potser no és el cas de Caixa Tarragona
però que molts bancs han volgut fer net.
O sigui, hem vingut, venim d'una etapa de creixement continuat
de beneficis de cara als dividendos,
que no és el cas de les caixes, evidentment,
però que els gestors es veien forçats, entre cometes,
a presentar increments molt significatius.
Per tant, això sabeu que a vegades venien de resultats extraordinaris,
de venda d'actius, o sigui, la pressió de l'accionista
i la pressió de la direcció sobre les entitats
serà molt forta envers aquest creixement.
Ara seria com dir, escolta'm, ara que és el moment,
doncs fem net, no?, i presentem un resultat
que tothom entendrà que està emmarcat dins d'una crisi.
Aquesta és la meva sensació.
Josep Maria.
Bé, a veure, les entitats bancàries,
siguin bancs o caixes, com qualsevol empresa,
té que tindre beneficis.
Sí que els titulars diuen,
ha disminuït el tant percent de beneficis
respecte a l'any passat.
Per això no ha caigut a Tarragona,
això li ha passat quan ha donat el balanç de gestió
al Santander, al BBVA,
o sigui, tota la banca, el que sigui.
Això és el mateix que aquí diem,
Tarragona puguis a les províncies,
que l'atur és més exagerat en tant percent
que altres províncies.
Però és que també Tarragona havia crescut molt.
Per tant, vull dir que, esclar,
depèn de com es dona la notícia,
doncs, esclar, estem malament.
A veure, jo crec, tinc la sensació,
i tot just acaba de començar l'any 2009,
jo crec que aquest 2009 serà molt més dur,
o bastant més dur, que el 2008.
Bé, després, amb el tema monocitat,
també la gent diu, bueno,
les dades objectives,
s'ha duplicat, triplicat o quatriplicat
la monocitat del que portàvem.
Però també és cert que alguns diuen,
i que algun m'acorregeixi,
que fa potser 15 o 18 anys o 10 anys
era el 9% de monocitat.
I que a més s'havien arribat ara,
que potser no arribava ni a l'1%,
el 0,2, 0,3,
estàvem acostumats amb aquesta avonança econòmica.
I ara, esclar, que estiguem al 3 o 4% de monocitat,
esclar, vull dir,
no és desitjable que hi hagi monocitat,
però vull dir que, esclar,
segons com se diuen,
esclar, havíem crescut tant,
havíem fet tants disbarats econòmics,
financers, etcètera, etcètera,
i tant allargar la màniga
amb el tema de l'economia diària, domèstica,
i esclar, que ara,
quan arriben les vaques flaques,
llavors, esclar, tothom,
això no hi ha Déu que ho aguanti.
No, però és clar,
jo crec que és un motiu de reflexió,
un punt d'un abans i un després de 2008,
perquè, esclar,
no és solament aquí, a Tarragona,
a casa nostra, o que sigui,
a Espanya, a Catalunya, al món,
vull dir, tots sabem d'on,
llavors, sí que serà, doncs,
que la gent,
bueno, molt bé,
un alt on el camí, no?
Ton,
què et diuen aquestes xifres?
Bé, penso que no cal ser expert
en l'àmbit de les finances
i financer,
per dir que és una obvietat,
que és una mala notícia.
Penso que el percentatge,
ja dic, jo no soc un expert,
però avui que he llegit la notícia,
el percentatge de decrement
m'ha semblat molt més alt,
molt més alt que el de molts altres bancs,
inclús dels pitjors resultats
d'altres bancs, no?
Que no tots han estat a nivell de ballada,
ni molt menys amb aquests percentatges.
Per tant, és una mala notícia.
Això és cert,
i per una institució tarragonina,
una entitat financera tarragonina,
que és pròpia i l'estimem,
doncs, home,
la notícia és dolenta.
Per l'altre costat,
comparteixo l'opinió d'en Pau,
penso que per part de la Caixa
ha estat un bon exercici
de responsabilitat financera i bancària,
no enganyar la gent
amb uns resultats aparents,
com deia en Josep Maria,
moltes vegades l'objectiu era
donar uns resultats positius,
però que eren de mera aparença,
per tant,
penso que en aquest sentit
la notícia és positiva
que la Caixa,
com a banc,
s'ha comportat d'una forma seriosa.
I ha adaptat els seus actius
a la realitat.
Per un costat,
un alt percentatge d'amorositat,
amb previsió d'aquesta amorositat,
que és pròpia del context
de la crisi en què estem,
i que això es produirà
i es produirà en tots els bancs,
en més o menys mesura,
en tant en quant que l'amorositat
és en proporció directa
a la qualitat dels creditors
i del tipus de préstec
que s'ha otorgat
i a les persones que s'ha otorgat
amb les garanties pertinentes.
Hi ha bancs que amb això
han tingut més cura que altres,
no dic que la Caixa
no l'hagi tingut ni molt menys,
que ho desconec,
suposo que hi ha tingut cura,
però, clar,
el percentatge d'amorositat
també va en funció directa
del tipus de préstecs
que s'han otorgat.
M'ha semblat també,
francament,
alta la previsió,
però bé,
si aquesta és la que estimen,
és bo
que s'hagi fet aquesta previsió.
I, per un altre costat,
la retassecció dels actius,
que,
això sí,
que és la que corresponia
i correspon fer a qualsevol banc,
en tant que si el resultat
de l'actiu és absolutament
immobiliari,
és absolutament fals,
no?
La davallada en el sector immobiliari
ha comportat una minusvalua
importantíssima
d'aquests actius
immobiliaris,
per tant,
adaptar la seva taxació
al valor de mercat real
és donar
un valor de referència
certa en el balanç,
i això també
ho poso
en el capítol
de l'actiu
de la Caixa,
en el sentit
que ha actuat
amb responsabilitat.
Per tant,
aquest doble sentiment.
És que els últims anys
jo crec que a Caixa Tarragona
la direcció es distingeix
per sort
un exercici
de responsabilitat
i de prudència
en la gestió,
no?
I que en moments
com aquests
de sotracs econòmics
són positius,
m'imagino.
El que passa
és que també
els gestors
funcionen
en una situació
com aquesta,
també funcionen
de cara
a la visió
que volen donar.
efectivament
aquest tema
de retracció
d'actius
afectarà
moltíssimes
empreses
amb l'entrada
en vigor
de la nova llei
del nou pla comptable
l'any passat.
Això ho estan patint
ara
moltes empreses.
Però aquí
el titular,
imagineu-vos,
en una situació
de crisi,
d'increment
de l'atur,
d'una situació
tan complexa
que el titular
fos
la Caixa guanya
6.000 milions
de pessetes.
Escolta'm,
és que és el que ha passat.
Entens?
La Caixa
té beneficis
de 36
no sé quants
milions d'euros.
Però aquest no és
el titular.
El titular
és
estraciada,
no dic que es vulgui,
però estraciada
una sensació
que,
com a mínim,
els bancs també
estan patint,
ja tocava.
Pensem-ho
això també.
De totes maneres,
i això relacionat
amb l'altra xifra
que sortia
l'estadística
aquesta de l'Institut
Nacional d'Estadística
de la baixada
en un 50%
de la compra-venda
d'habitatges,
esclar,
el sector de la construcció
del que es continua queixant
és que bàsicament
el problema
rau en que
les entitats financeres
no donen crèdit.
Sense dubtes,
això.
Jo no sé,
el ciutadà de carrer
quan veu aquests titulars
avui de Caixa Tarragona
com a exemple,
però també han sortit
els del Santander,
el BBVA,
en els últims dies
totes les entitats financeres
estan publicant
els seus balanços
del 2008,
clar,
continua havent-hi beneficis
i la gent es continua
queixant
que no hi ha manera
d'accedir al crèdit.
És absolutament cert,
és absolutament cert.
Però troben raonables
les actituds
de les entitats financeres
d'aquesta retenció?
No gens,
no gens i criticable.
No gens i molt criticable
perquè a més han sigut
els responsables
que s'hagi produït
aquesta situació
i en certa manera
tenen una quota
de responsabilitat
altíssima
en la crisi
perquè han sigut
els propis bancs
els que han provocat
amb el finançament
de la compra
d'immobles
aquesta bombolla
i aquestes plusvàlues
aparents
respecte als immobles
per donar
el crèdit
que volien donar
pel que necessitava
el consumidor
que demanava
aquest crèdit
hi posaven
la vivenda
hi posaven
el cotxe
hi posaven
les vacances
els mobles
i no sé què més.
Sumaven
donava tants diners
tassaven
l'immoble
el tassaven
a un preu
alt
esperant que l'any que ve
valdria més diners
o comptant que l'any que ve
valia més diners
i això
ha produït
aquesta roda
d'uns preus
absolutament
ficticis
de mercat
amb uns crèdits
garantits
amb aquests
actius
que
lògicament
com estaven
onflats
ara
la davallada
els comporta
això
que no hi hagi
prou garanties
i l'índex
de morositat
i de pèrdues
i de pèrdues
no només de morositat
la morositat
és el retard
en el pagament
però una vegada
reclamat
una vegada
executada
la garantia
que seria
en el cas
l'immoble
especialment
àmpliament
amb el sector
immobiliari
per les hipoteques
clar
l'adjudicació
en subhasta
de l'immoble
serà per un preu
molt inferior
o l'adjudicació
en pagament del banc
serà molt inferior
a l'import del crèdit
i això comportarà
pèrdua
directament
que no sé
si ha estat
previst
en aquest
càlcul
de morositat
que ens deia
el director
de la Caixa
en els seus comptes
José María
per acabar el tema
dels bancs
l'actitud aquesta
jo també crec que
dintre
tal com acaba de dir
l'Antoni Gobert
la banca
va afavorir
l'escenari
del consum
a tots els nivells
i bàsicament
amb el
baixell i sígnia
del tema
de l'immobiliari
de les vendes
del tipus que sigui
i és clar
ja resulta
que malgrat
tinguin beneficis
i hem d'insistir
que les banques
com les empreses
doncs
tenen que tindre
beneficis
que per això
han estat
creades
però esclar
ara tampoc
s'entren
que hagin
tancat
l'aixeta
del consum
del consum
que inclús
en moltes
situacions
pel que es veu
estan garantides
o sigui
gent solvent
que té una feina
que té un patrimoni
té el que sigui
però va demanar
el crèdit
i se li estan mirant
en lupa
llavors jo crec
que aquí
no s'entén
i a més a més
quan també hi ha hagut
aquests rescats
polítics
del govern
o el que sigui
que sembla
que també sigui
per tapar
els seus forats
que ells també tenen deuda
perquè esclar
tenen beneficis
perquè dintre dels balanços
o el que sigui
cada un ho explica
jo no sóc entès
amb això
però esclar
també se sap
que també han anat
a buscar un diner
que el tenen
que també tornar
i per tant
la gent
tenim la sensació
que ara
l'ajut que ha tingut
del govern
és per tapar
els seus forats
més grossos
diners que es queden
per dir-ho d'alguna manera
o no se sap
i que no els fan moure
que per tant
s'hauria de fiscalitzar
o sigui
també estan reclamant
les patronals
ara
que aquests diners
potser haguessin tutt
que anar directament
als gestors
del dia a dia
i no que la banca
que és el que administra
tant l'actiu
com el passiu
en fi
deixem ser els hi semblen
aquestes qüestions econòmiques
tot era arran
de la presentació
del balanç
del 2008
de Caixa Tarraona
que avui
és una de les notícies
destacades a la jornada
nosaltres també
a Tarraona Ràdio
aquest matí
estem explicant
des del punt de vista
més ciutadà
una altra notícia
relacionada
amb l'antic edifici
de la Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
el tinent d'alcalde
la GB Terresa ens ha explicat
que l'Ajuntament
ja té pràcticament
definit la distribució
dels espais
confia
segons aquestes declaracions
en que al mes de març
ja començaran a anar
tots els serveis municipals
i les entitats
que ja ha previst
aquí recordem
que la Generalitat
ja ha d'instal·lar
un institut
el Tarragona 2
de manera provisional
dos o tres cursos
i també una oficina
d'emancipació juvenil
després també
hi han d'anar
les dependències
del síndic de Greuges
municipal
també la nova àrea
de mobilitat
de la Guàrdia Urbana
i a més a més
hi aniran
algunes entitats
com per exemple
l'agrupament
l'Alberna
que també disposarà
d'un espai
a l'edifici
de la Facultat de Lletres
perquè a més a més
el 31 de març
han d'abandonar
obligatoriament
el local
que han ocupat
durant 40 anys
a l'edifici
dels pares caputxins
de la Rambla
què els sembla
el fet
que de manera
més o menys immediata
es comenci a ocupar
aquest edifici de Lletres
que recordem
ara ja fa unes setmanes
que està buit
buit de classes
i d'alumnes
i de professors
perquè ja s'han anat
al Campus Catalunya
és prioritari
Pau
omplir-ho
sí la biblioteca
és veritat
que encara funciona
però s'entra
pel carrer Estanis
la Figueres
és prioritari
ocupar l'edifici
jo crec que
això ja tenim
aquí algú
que ho podria explicar
millor
els edificis
no poden estar buits
o sigui
es fan malbé
de seguida
de no tenir
el manteniment
que necessiten
jo crec que tothom
que hi vagi aquí
ha de tenir
molt en compte
que és una ocupació
entre cometes
temporal
temporal
de dos o tres anys
efectivament
però temporal
no de dos o tres mesos
no no
de dos o tres anys
com hem tingut
altres
altres situacions
com sabeu
ara
l'Institut Municipal
d'Educació
que estava
també
cedit
a la
Rovira i Virgili
és temporal
perquè la intenció
és fer
agrupar
els serveis municipals
i és el millor
puesto
però jo crec
que és bo
que tingui
aquests usos diversos
amb més de 20.000
metres quadrats
i penseu
que
que no
fora boca
es quedés
buit
amb tantes necessitats
perquè hi ha
moltíssimes més necessitats
Ton
com ho veus?
Ho veig bé
Hi ha aquest us
múltiple i divers?
Sí, sí
ho veig bé
és un lloc
especialment
adequat
i bo
un edifici
que permet
precisament
aquesta polivalència
d'ocupació
per la seva
pròpia configuració
fins i tot
no només
la ubicació
si bé
com diu el Pau
penso que
l'ocupació
ha de ser
una ocupació
de caràcter temporal
efectes de manteniment
perquè és cert
que un edifici
es degrada
molt més
desocupat
que fent el servir
però
atenció
Pau
que
aquestes coses
provisionals
acaben sent
parentes
parentes
enrocades
enquistades
i que
aquests dos anys
es converteixin
en 20 anys
perquè mira
una vegada
coberta la necessitat
i aviam
això és pròpia
de la condició humana
és a dir que
solventes una qüestió
la solventes correctament
i bé
llavors vas atendre
altres prioritats
i això és lògic
i això li passa
absolutament a tothom
a més
aquest
aquest advertiment
el tanto
que acostuma
succeir
aquesta situació
les provisionalitats
que funcionalment
són correctes
i còmodes
d'entrada
acaben
per les prioritats
d'altres qüestions
acaben sent
perpètues
bé no
bé no
bueno
jo
bondaré
amb el que s'ha dit
bueno
confirmo
que es cau
un edifici
sobretot
vivendes
en aquest cas
és un edifici
públic
era un centre
d'ensenyance
universitari
doncs clar
si no s'ocupa
doncs després
malament rai
se suposa
que tot això
que has dit tu
Ricard
que està
i ja fa temps
que s'està dient
ja a la premsa
totes aquestes
ubicacions
temporals
perquè el destí
a la llarga
és
les oficines
centrals
de tot el que hi ha
a l'antic
on estava
la fàbrica
i l'edifici
de l'Ajuntament
és passar aquí baix
suposo
Pau
que és mantindre
l'edifici
o no
una pregunta
perquè també
des del punt de vista
arquitectònic
també s'ha sentit
a vegades
que puja Sant de Roqui
no sé què
si l'antic
Puig Col·legi
la Salle
el que dona
més aviat
Figueres
o l'altre edifici
que dona
la plaça Imperial
jo personalment
arquitectònicament
no tenen
jo crec
un valor
potser tingui
més valor
arquitectònic
a l'antic
a l'antic
que al Calcallà
però sí que dintre
de la fisionomia
de la ciutat
però dintre
de la fisionomia
de la ciutat
doncs
és un edifici
que ja està arrelat
i a part del tema
patrimonial
i amb els valors estètics
els valors estètics
dels edificis
el tanto
que el que avui
no val res
o és lleig
passa a ser
monument
un patrimoni
i el que sí
una cosa interessantíssima
que comparteixo totalment
que és l'estètica
l'estètica ciutadana
és la imatge
que tenim
el pacífic
que és important
que és un edifici
que obvieix
a una arquitectura
d'una època determinada
i que marca
precisament
per tant
vostès el mantindrien
l'edifici
tal qual
jo per descomptat
i el Josep Maria també
i el Pau
no sé
perquè l'Ajuntament
no sé si té clara
la idea
no em toca a mi
això sabeu
que ha sigut
és el Javier Terres
però la teva opinió
tu estàs aquí
com a tertulia
ciutadà
que opina
no com a responsable
el que passa
que li tindríem en compte
com a responsable
política
el que diria la meva dona
és que ja ens vam conèixer
fa 30 anys
o sigui
que marco
tirar-ho a terra
doncs
no
però
li cauria una llagrimeta
sens dubte
mira l'edifici
de la tesoreria
de la Seguretat Social
al Carre Canell
és Rambla
de la Rambla
que l'han conservat
han conservat la façana
i han restaurat tot el de dins
fa 4 dies
que aquella façana
no tenia cap interés
i el temps l'ha fet bona
i ara que ho has replicat
dius
home manté l'estètica
de la Rambla
ojalà
tota la Rambla
aquí ja ha estat igual
que s'hagués mantingut
amb aquesta línia
de manteniment
per tant
jo crec que l'edifici
tornant des del punt de vista estètic
s'hauria de mantindre
però potser també
no deixaria jo
de suggerir
de fer alguna actualització
amb la façana
mantenir la façana
a veure si m'explico
vull dir que a vegades
vull dir
tenim
amb altres llocs
indrets
o el que sigui
doncs que
arquitectes
o dissenyadors
arquitectes
em permets una llicència
però que no sigui
que em tragui el bou
i el torn
a l'edifici
de l'escorxador
el rectorat
el rectorat
no es tenia que haver tret mai
jo crec
el bou
per això dic
el tanto
amb les actuacions
sobre les façanes
sí
però vull dir
que
podria fer algun intent
però bueno
l'edifici
s'ha de mantindre
i és el que anàvem
ara
el que també s'ha demanat
a l'Ajuntament
tal com ha quedat aquí
Palès
doncs que aquestes
provisionals
temporalitats
doncs que siguin
el més curtes possibles
i una pregunta
que no és fàcil
una pregunta econòmica
pel responsable econòmic
de l'Ajuntament
clar
el manteniment
de tots els espais
menys per exemple
el de l'Institut
que és una obra
que ha de fer la Generalitat
el de l'Institut Tarragona 2
tot el manteniment
ho assumirà
l'Ajuntament?
cada entitat
cada entitat
assumirà
cada entitat
i cada organisme
el tema econòmic
aquest edifici
no és barat
de mantenir
però a més a més
el que parlàvem abans
amb el que jo deia
que li toca
a Javi Terres
i sobretot
a l'alcalde
que aquesta situació
la supervisa directament
i el que sí que vull fer
és la reflexió
que els recursos
són escassos
tant en volum
vosaltres que sabeu
de volum
d'edificació
i com a d'ubicació
com a tema patrimonial
que és econòmic
o sigui
si aquí
s'ha deixat
tal com està
perdem molt
perdem molt
com deies
es pot fer
un equipament
i es pot fer
habitatge
i es poden fer
moltíssimes coses
depèn del que es vulgui
conservar
o sigui
com dius
la façana
i després fer no sé què
d'acord
o sigui
la recuperació
de l'Institut
de la Seguretat Social
ha costat
segurament
4 o 5 vegades més
del que hauria costat
fer-lo de nou
per tant
pensem-ho
i això tampoc
per mi tampoc
és segle XVI
vull dir
que és dels anys 50
i l'estètica
escolta'm
no és l'estació
de Milà
que això
és el feixisme
i per allà
però és preciosa
i no es pot desfer
no
això
hi ha coses
que segurament
hi hauria gent
que opinaria
a favor i en contra
per tant jo
com que
em permeto
com a tertulià
en aquest cas
i com que no és
la meva responsabilitat
però sí
que ho seria
serà quan hi hagi
tota l'operació econòmica
evidentment
o sigui
si en una situació
ens costa
10
i en una altra
ens costa 2
jo buscaré la de 2
jo buscaré la de 2
però no vol dir
que el govern
que el govern
tingui de fer la de 2
però
el meu paper serà
buscar la de 2
la de 2
perquè ho entengui la gent
suposo que ja ho entenc
seria segurament
enterrocar l'edifici
i fer-ne un de nou
perquè seria més barat
i la de 10
seria mantenir la façana
restaurar-ho per dins
la de 10 segurament
és mantenir-ho tot
i remodelar per dins
una mica l'operació
de l'Institut de la Seguretat Social
a la Rambla
que realment ha estat
molt costós
això s'ha de dir
al final ho paguem tots
ho ha pagat l'Estat
clar és una qüestió de l'Estat
però amb els impostos de tots
tot de totes maneres
crec que insistiria
en conservar
i amb total convicció
primera perquè
mai sempre
l'opció més barata
és la
per la que s'ha d'optar
i molt menys la millor
s'han de valorar
moltes altres qüestions
i amb arquitectura
amb arquitectura urbana
especialment
amb edificis singulars
perquè ho és
perquè ho és
tindrà més o menys
valor arquitectònic
agradarà més o menys
però és un referent
d'una època
d'una arquitectura
d'una època
i bueno
estèticament
el tenim incorporat
ja no diré
si és bonic
no és bonic
si agrada o no agrada
això cadascú
però sí estic
que per preservar
l'arquitectura urbana
en aquest sentit
que no succeeixi
el que ens ha succeït
que és un mal
que anem seguint
jo penso que en altres
llocs
la cultura ha superat
aquestes formes de fer
i es manté
es manté
es conserva
serà més car
vull dir d'acord
però a la llarga
a la llarga
això
li dona també un valor afegit
un valor afegit
tot es fa bo
cada vegada
amb menys temps
tot es fa bo
cada vegada amb menys temps
no tindríem res
si no hi ha
els edificis bons
que es conserven
van valdre molts diners
també a l'època
molts més diners
del que valia fer
un edifici convencional
no tindríem res
si avui en dia
no es hagués construït
una mica amb aquesta mentalitat
Josep Maria
la teva opinió
ja queda clara
no no no
encara que costés
és d'acord
sí sí
i habitatges
jo penso que mai de la vida
has dit habitatges
però és que clar
l'operació
de portar l'ajuntament
allà
inclouria
el finançament
a través d'una
part muta de terreny
però
l'habitatge
el carrer de darrere
quan parlem d'habitatges
jo sempre havia sentit
de dir
el carrer
el sol arbre de darrere
perquè hi ha
una mancança
si no hi ha
més moviment comercial
ni veïnal
a aquest carrer
és precisament
perquè
tota una línia
no té habitatges
el tanto
el tanto
que no hi hagi
una concentració
tan bonica
entre cometes
com la de la Vall de la Rebessada
o en altres llocs
que per aprofitar
i per fer rentable
les operacions
de finançament
ja ara s'ho troben
i ara s'ho troben
ara ens portaria a parlar
que la Vall de la Rebessada
també s'ha fet
en aquesta època
econòmica daurada
no?
de vaques
de vaques grasses
en fi
ja que parlem
d'un edifici emblemàtic
com el de la plaça Imperial
a Tarracot
deixi'm parlar també
un altre instant
d'un edifici
un altre edifici emblemàtic
del qual
l'Ajuntament
i el Govern Central
no volen parlar gaire
és el tema del Banc d'Espanya
però com que hi ha hagut indicis
i declaracions
en els últims dies
que apunten
a que hi ha
molt aviat
una reunió
que pot ser decisiva
per absolutament
arribar a un acord
doncs
el pauper
suposo que dirà
amb la boca molt petita
que sí
que l'acord està a punt
no?
sembla?
jo no parlo mai
d'acords
fins que no està
per posar-hi què?
no, no, no
per traspassar
l'edifici a l'Ajuntament
per traspassar-lo
i posar-hi què?
ah no
això és el tema de debat
si volen ara
aquest és el tema
aquest és el tema
de debat
de la Tartuli
que pensa posar-hi l'Ajuntament
no, no
que pensen els ciutadans
també
que volen els Tartulians
però és el comprador
el que acostuma a tenir
un objectiu
en la compra
no, no creguis
aquí en aquest cas
seria preservar
com deies tu
o sigui
l'objectiu és que no
que això no deixi
de ser
un equipament ciutadà
un 10
equipament cultural
i fins i tot
s'ha parlat
d'una oficina
d'atenció turística
en la planta baixa
en fi
són les dues idees
que han sortit
com ho veuen
el tema del banc d'Espanya
creu encara si estem
a punt d'arribar a l'acord
a veure jo
abans de parlar
del banc d'Espanya
si em permeteu
ja que parlàvem
d'un edifici emblemàtic
de la plaça imperial
jo volia deixar aquí
esment
que el edifici
més emblemàtic
de la Tarragona
és el govern civil
vull dir que
quan va sortir
més que emblemàtic
més que emblemàtic
de l'arquitectura
més singular
però
qualsevol persona
que arribi a Tarragona
per venir una vegada
i estic a la plaça imperial
dirà aquest edifici
és de l'any passat
és de l'any passat
i és l'edifici
més futurista
el més emblemàtic
és l'anfiteatre
o la catedral
bueno també
si no no no
però vull dir
ja que estàvem parlant
de la plaça imperial
el banc d'Espanya
si feu una mica d'història
i si m'equivoco
calgo un principi
ja que és banc d'Espanya
ho volia
l'administració central
i jo recordo
que inclús
quan el Joan Maria Balló
era el subdelegat del govern
doncs reivindicava
ja també centralitzar
les oficines administratives
i de seguit
el govern anterior
o jo una mica d'anar a l'alcalde
doncs van reivindicar
no no
això ha de ser per la ciutat
i m'assembla
que aquest canvi de
de
tots els grups
de pinyol o el que sigui
doncs ja s'ha canviat
del canvi de xip
doncs que això serà
per la ciutat
més que per l'administració central
que també era per la ciutat
bé
què estic a anar
bueno
el que tu has dit Ricard
el que diu la pensa
però a mi també jo
m'enremeteixo
el que sempre diu
la senyora
per el Josep Maria Bucarra
que vol dir
home a veure
tots sabeu
que jo també defenc
el tema del modernisme
i encara que ja s'ha dit
per activa per passiva
que el centre de documentació
modernista
estaria a l'edifici
del Metropol
però bueno
a mi tampoc
encara que no sigui
ni molt més
un edifici modernista
però tindre accés
directament
als vials
a la Rambla
i entrar allà
i tindre també
dintre de l'oficina de turisme
també una cosa
de tipus modernista
també m'agradaria
bé
que no
que hi haurà
a la biblioteca
que la biblioteca pública
diuen del carrer Fortuny
però esclar
jo també
i s'han dit aquí
amb aquests dos micròfonos
que ha vingut alguna vegada
la Rosa Roser
i diu
mentre això sigui nostre
tampoc
una cosa és que
ja s'ha de tindre
una planificació
una previsió
si això cau
perquè si no
després
perds temps
però vull dir
tenen que ser
de cara al públic
perquè també diuen
que si una oficina
de defensa del consumidor
oficina també municipal
a part de la turística
que si una biblioteca
que si biblioteca
el que sigui
però quants metres quadres tenim
i totes les plantes
què és el que tenim
sí clar
i cal veure l'ús
el que es pot utilitzar per dins
Ton, tu què hi posaries?
Jo què hi posaria?
Ui
fuf
he de pensar-ho
però penso que l'Ajuntament
té oportunitat
de destinar-hi
unes finalitats
moltes finalitats
i totes bones
no ho sé
hi caben tantes coses
que s'utilitzi d'alguna manera
sincerament
en aquest moment
no sabria optar
en podria dir moltes
però
cap prioritat
Pau
a mi m'encantaria
un impossible
que és que ja
que ha sigut
el Banc d'Espanya
i la delegació
diguem-ne
de l'Administració Econòmica Central
fos l'agència
tributaria local
o sigui
que poguéssim tenir
tot el tema
això no l'hi tindrem en compte
no l'hi tindrem en compte
tot el tema
tot el tema econòmic
fos allà
directament
home però seria
un edifici excessiu
tant espai necessita
si em permets
ja que m'ha preguntat
i no m'he definit
el que no hi posaria
seria una dependència
de gestió municipal
o oficina
de serveis
una oficina administrativa
no la posaria
això ho descartaria
en canvi
una oficina d'atenció
al turista
a usos
de ciutadans
i de tercers
a usos
museístics
a les exposicions
conferències
no ho faria servir
com a despatx
el Pau
no es vol definir gaire
però ho tenim
a punt de caramel
o no
jo crec que sí
sí no
Pau vol aprofitar
les arques
les caixes fortes
exacte
s'estolvia diners
que és un home
que cuida les finances
amb responsabilitat
en fi
ho deixem aquí
no hi ha temps
per més
podríem parlar
de la vaga
de jutges
de demà
però ens espera
el president
de l'audiència
el ton obert
ja li coneix
amb la seva opinió
com a tertulia
ja s'ha expressat
altres vegades
i segur que demà
a la tertulia
a aquesta hora
podrem parlar
d'una de les notícies
del dia
com és aquesta vaga
convocada
en el sector
de la justícia
avui hem parlat
d'altres qüestions
amb el Pau Pérez
amb el ton obert
i amb el Josep Maria Boqueras
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
adeu-siau
bon dia
xiu
bon dia
green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green green