Fins demà!
De l'espai que dediquem a l'ETC Festival,
el Festival Estiu Tarragona i Cultura.
Dimarts parlàvem de les migues i d'agoll de gom
que actuen aquesta nit al Teatre Auditori del Camp de Mar
amb l'obra A l'home,
basada en la novel·la de Mercè Rodoreda,
amb un muntatge musical que, com dèiem,
arribarà aquesta nit a les 10.
I vam reservar una segona edició de l'espai
perquè l'activitat és molt intensa aquesta setmana
i demà, divendres i dissabte,
tenim altres propostes molt diferents, molt diverses,
com són el concert de l'Orquestra Camarata XXI
i també el concert de facto de la Fe i les Flores Azulés.
De tot plegat parlarem en els propers minuts.
Abans que res, saludem el coordinador del Festival ETC,
Jordi Giramé, un altre cop aquesta setmana.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que res, tenim a punt aquesta nit ja tot el muntatge
per Dagoll de Gom.
L'estan muntant ara mateix?
Ahir va començar el muntatge.
Això alguna vegada ho hem explicat,
però si no, potser està bé fer aquest apunt
que en el Camp de Mart,
al seu espai a l'aire lliure,
normalment se sol muntar el dia abans,
sobretot per al tema de la il·luminació.
Per il·luminar es necessita foscor.
En un teatre convencional italiana,
doncs la pots tenir durant el dia,
però en aquest cas s'ha d'enfocar de nit.
Per tant, hi ha els il·luminadors
que en el cas del festival d'estiu treballen a la nit.
Quan es pon el sol,
doncs estan enfocant fins que acaben.
Per tant, ahir ja va començar el muntatge,
ara ja es pot veure l'escenografia muntada,
la veritat és que fa molt de goig.
L'altre dia ho dèiem, dimarts,
és un gran espectacle,
molt aparell escenogràfic de la Montse Amanós,
amb projeccions, amb tot un seguit de coses,
i implantat en el Camp de Mart,
i ho deia el Bozzo,
que li semblava que malgrat sigui un aire lliure,
reuneix totes les condicions,
perquè aquest espectacle el puguem disfrutar molt aquest vespre.
Queda alguna entrada encara?
Alguna entrada queda,
llavors, per tant, de totes maneres,
diem a la gent que no s'encanti,
perquè sempre és bo aconseguir bones localitats,
el fosso estarà ocupat per l'orquestra,
per tant, la gent que vol proximitat,
doncs ha d'anar a la graderia,
i per tant, quan més s'afanyi,
més apropet podrà estar dels actors.
D'aquesta obra de Dagoll de Gom,
ja vam parlar àmpliament dimarts,
però com que la setmana és molt intensa,
al Camp de Mar, al Teatre Auditori del Camp de Mar,
abordem ara, precisament, altres propostes musicals.
Del alba, el rosa, del drácula, el rojo,
domingo, la bici, domingo, el reposo,
del viento, la brisa, tu cara, tu sonrisa,
despierto tras la siesta, tenderé la ropa,
la ropa se seca, regaré las plantas,
cortaré las hojas o las dejaré largas,
de gañas en los ojos, en tejas en remojo,
me miras el trasero y lo meneo.
Cançons com aquesta podrem escoltar dissabte a la nit
a partir de dos quarts d'onze.
L'únic concert a les comarques de Tarraona
que faran un facto de la fe i les flores azules.
Jordi, com presentaríem aquesta banda de música?
Bé, la presentaríem com un grup jove
de la nova escena catalana,
i que tot i que fa uns quants anys ja que funciona,
segurament l'any que ha esclatat
i que ha arribat a un ampli sector de públics
ha sigut enguany, no?
Amb una fita, doncs, no sé si històrica,
pel grup segur que sí,
però una fita molt important
que va ser el passat mes de febrer
amb el qual van exagorir les entrades
del Palau de la Música un mes abans
i van oferir un concert esplèndid, no?
Ells tres provenen de diferents projectes
i diferents formacions, suposo que ara ho explicaràs, no?
L'Helena Miquel, l'Òscar Danielo i el Marc Barratxina,
cadascú té els seus projectes,
però s'han unit per aquest facto de la fe i les flores azules,
que de fet, facto, em sembla que és el Marc Barratxina,
de la fe és l'Òscar Danielo...
Espero no equivocar-me, ara li preguntarem.
I llavors les flores azules, no?
Vull dir que són els tres components principals,
però val a dir que en el concert del Palau de la Música
i en el concert que veurem aquí,
ha continuat, que són ells tres, però amb una banda ampliada
i, per tant, això segur que ens ho poden explicar,
hi haurà dos instruments de vent,
dos instruments de corda,
dos persones o tres de cor,
una guitarra...
Per tant, no és el facte de la fe i les flores azules
que la gent pot haver vist en una sala petita,
en un local més intimista,
sinó que és un concert ja preparat de gran format.
De fet, a banda del Palau de la Música,
han ofert altres concerts al llarg de l'any
i aquest estiu fa 15 dies al Cap Roig,
al Festival de Cap Roig, que també van omplir.
La setmana passada van estar al Festival de Jazz de Sant Sebastián
a la platja de la Conxa, amb 15.000 persones
i també amb aquesta formació gran.
I aquí, doncs, l'únic concert que és de Tarragona,
pensem que és un luxe dissabte poder comptar amb ells al Camp de Mar.
És l'any seguda, facte de la fe i les flores azules.
Helena Miquel, bon dia.
Hola, bon dia.
És el vostre any, no?
Sí, ha estat el nostre any, i tant, i tant.
O ho és.
L'any passat i aquest, i fins i tot, mira,
fins a meitat del 2009 hem seguit treballant al màxim.
Ara especulàvem amb el nom de la banda.
Tu què ets, les flores azules?
Sí, jo soc les flores azules, però, com que ara anem amb moltíssima gent,
diríem que tota la gent que ens acompanya són les flores azules, també.
Escolta, d'on ve el nom? Ja sé que aquesta és una pregunta molt poc original,
però segur que més d'un que ens escolta es pregunta,
d'on ve això de facto de la fe i les flores azules?
Doncs, mira, ja ho heu explicat una mica, perquè els sí que són pseudònims,
factos al marc, barracina, de la fe i l'Òscar Daniel, jo soc les flores azules,
i tot va començar amb l'Òscar i el marc, perquè estaven pensant en un nom pel grup,
quan ells dos van començar, i el marc, en un grup que tenia, un grup de gent,
ja es deia facto. Llavors li va dir a l'Òscar, mira, a mi m'ho posa d'aquest pseudònim i m'agrada,
i crec que el faré servir. I aleshores l'Òscar es va pensar un nom
que pogués tenir una mica a veure amb el fet de fer les lletres,
i ho va agafar del grup de la Soul, que és un grup de hit-hop molt positiu,
i com que era la idea de fer un grup de hit-hop positiu,
doncs de la Soul li agradava molt i li va sortir el nom de de la fe.
Elena, com... Digues, digues.
No, no, ja sé, ja les flores azules, doncs és aquest toc de pop i melangia,
podríem dir. Azul, jugar amb la paraula, amb el doble sentit de la paraula en anglès,
blue, que és tristesa, o melangia.
Escolta, i com definiries la música que feu?
Doncs, bàsicament, jo he considerat sempre que és una barreja de pop i hit-hop,
bé, perquè és claríssim, no? Utilitzem el rapejat, el parafrejat del rap,
i després inclouem tornades, parts melòdiques, parts harmòniques de la veu,
i això, les estructures fins i tot de les cançons són molt pop,
perquè hi ha una tornada i una estrofa,
i jo crec que, com molt va definir algun periodista al principi,
és hip-hop.
Ja fa temps que aneu per aquest món, o no?
Mira, fa sis anys que va començar el grup, una mica més.
L'Òscar i el Marc van començar fins i tot potser fa set anys.
Jo em vaig incorporar quan ells ja feien un any, que estaven fent coses.
Però el punt, d'alguna manera, que us dóna la popularitat,
és quan feu la banda sonora d'aquella pel·lícula de Bigas Luna, de la Juani?
Jo crec que allò sí va ser un punt d'inflexió,
perquè, a part que a nosaltres ens va donar la possibilitat de motivar-nos
un altre cop per compondre,
perquè fèiem molts mesos que no composàvem cap cançó nova.
Havíem fet el primer disc,
però era com que no hi havia res que ens fes treballar, no?, de nou.
I allò va ser un revulsiu per nosaltres
i va tenir molt de ressò a nivell mediàtic.
Potser no tanta gent ens va conèixer
a partir d'aquelles cançons de la banda sonora,
però sí que va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació.
I crec que allò va fer que aquest eco, no?,
que va tenir els mitjans fes que gent ens conegués.
Escolta, Helena, i com serà el concert que podrem veure dissabte?
El Jordi Geremé ja ens comentava que no veniu sols,
que no veniu els tres membres de la banda,
sinó que aquí és un concert de gran format.
Què ens oferireu?
Doncs mira, bàsicament oferirem l'espectacle
que vam fer al Palau de la Música.
és molt especial,
perquè haurem fet quatre o cinc concerts en aquest format
i la veritat és que crec que el resultat ha estat molt bo, no?
I a més ens acompanyem amb gent, amb músics que ens estimem molt
i que ens han fet redescobrir les cançons, no?,
perquè amb els arranjaments que va fer el Dani Vega
per aquest nou espectacle,
doncs és com que les cançons han pres una nova dimensió, no?,
per nosaltres, que ja feia un any que estàvem interpretant aquelles cançons en directe,
vulguis que no, és una nova manera d'enfocar-les.
I bàsicament això que heu dit, dos cordes, violí i viola,
saxo, trompeta i trombó,
són dues persones, però hi ha el trompet a vegades toca el saxo
i després tres curistes, dos nois i una noia,
en Dani Vega a la guitarra,
i crec que no em deixo a ningú.
Et trobes tu més a gust en concert d'aquestes característiques més gran?
És... és diferent, és més agraït perquè viatges amb molta més gent,
és més entretingut, saps?
És més el fet d'estar envoltat de molta gent
i poder compartir l'emotivitat amb molta més gent.
És com... sí, és igual de bonic,
però és el fet de poder-ho compartir encara amb un grup més gran de gent.
Perquè a la gira l'esteu fent tots els concerts amb aquest format ampli?
Sí, ara estem fent...
Perquè de fet el concert del Palau de la Música
havia de ser l'últim de la gira,
no ens havíem plantejat fer aquest espectacle amb altres...
És a dir, que la gira ve a posteriori.
Exacte, llavors a partir del concert del Palau de la Música
van sortir altres propostes, no?,
per fer algun festival i vam pensar,
home, val la pena, ja que hem fet l'esforç de fer aquests nous arranjaments
per a les cançons, aprofitar-ho i posar-ho un altre cop en escena.
I per això hem fet aquests quatre o cinc concerts més.
Aquest des de Tarragona és l'últim d'aquest format o no?
És l'últim.
És l'últim?
Sí, sí, sí.
És l'últim concert de la gira
i ja ens posarem a enregistrar el tercer disc.
I què farà l'Elena Miquel i companyia aquest mes d'agost?
Doncs això, acabar de preparar les cançons noves
i començar a pensar en el tercer disc.
A mi em fa molta pena acabar la gira,
perquè la veritat és que és fantàstic
anar amb tota aquesta gent i es disfruta molt.
És la primera vegada que actueu a Tarragona?
No, no.
Hem estat a la sala zero bastant de temps
i em sona que algun altre cop també havíem vingut,
però a la sala zero segur.
Ara en un escenari així gran
com el Teatre Auditori del Camp de Mar, no.
Aquesta pot ser una experiència...
Com creus que pot ser l'experiència?
Home, jo crec que pot ser molt maga.
Crec que vindrà molta gent que potser encara no ens ha vist
o el que ens ha vist pot veure'ns en aquest format nou.
Jo crec que sí que la convocatòria espero que sigui gran
i que la gent s'ho passi bé, sobretot.
Ens acompanya aquí el Jordi Giramec
i l'has pogut escoltar, que és el coordinador del festival.
Hola, Helena.
No ens coneixem personalment.
Espero que dissabte ho farem.
I no, potser això, no?
Destacar això que deies, no?
Aquest aspecte comunicatiu que potser té una banda ampliada
que no pas tenir només tres components, no?
No sé si podries dir alguna cosa.
Els que ja us coneixen, això, què trobaran diferent?
De fet, ja ho has explicat una mica, els arranjaments diferents
i segurament una dosi d'espectacularitat major, no?
No sé si podries explicar les experiències que heu tingut
tant a Cap Roig com, per exemple, al festival de jazz de Donosti,
que em sembla que vau actuar a la platja de la Conxa,
davant de 15.000 persones.
Potser ens pots explicar una miqueta l'experiència,
tant a Cap Roig com allà,
que em sembla que les dues han sigut molt satisfactòries, no?
Cap Roig també vau tenir una convocatòria molt àmplia, crec.
Exacte, les dues han estat dos concerts fantàstics
perquè hi havia moltíssima gent, la gent molt entregada.
I és curiós perquè al fer tanta gent a l'escenari,
a vegades la tensió la creen altres persones que hi ha a l'escenari.
A Cap Roig, precisament, els nois de la trompeta, d'en Trombó,
van començar a fer unes coreografies que fan ells,
que s'han inventat, s'han dissenyat uns valls expressament per l'espectacle.
I la veritat és que a Cap Roig van ser el centre d'atenció
en una de les cançons fent aquesta coreografia.
I la veritat és que va ser molt divertit.
Jo crec que tots els concerts han estat molt divertits,
tots hem disfrutat molt a sobre l'escenari.
I ja et dic, no només nosaltres,
sinó els músics que ens acompanyen,
els fa pena que s'acabi aquesta gira, no?
Perquè han estat cinc concerts,
però molt emotius i molt divertits alhora.
Han estat poques oportunitats,
només cinc, però una la tenim a Terraona
i val la pena disfrutar-la.
No, només dic que segurament, Helena,
potser en resum del que has dit,
vull dir que la gent s'apunti a la festa, no?
Que s'apunti a la diversió que significarà el concert dissabte.
Exacte.
D'això es tracta, que la gent sopassi bé,
que se'n vagin amb un somriure,
i si poden ballar una mica, encara molt millor.
Segur que ho farem.
I a més, segur que tindrem una nit fantàstica
per disfrutar amb la vostra música.
Helena Miquel,
la cantant de Facto de la Fe i les Flores Azules,
amb aquesta gira, La Luz de la Mañana,
que arribeu dissabte a la nit a Terraona.
Moltes gràcies per atendre en directe la nostra trucada
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adeu, bon dia.
Adeu.