logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, Nora.
Benvingut. Evidentment, ho he confirmat allò que fa una hora i poc,
que comentàvem amb Ricard Laoz.
I, a veure, no em poso en plan ofenosa, però jo tenia raó.
Era ahir que s'iniciava la Setmana dels Barbuts.
El Ricard m'ho discutia.
No, no, no ha arribat a debat,
senzillament perquè tampoc no teníem molta seguretat.
Però si confirmem, tradicionalment, diuen, ja ho saben,
de cada any, que és la més freda de l'hivern,
inclou els dies 15, 16 i 17 que corresponen
a Sant Pau Hermita, Sant Mauri i Sant Antoni Abad.
Aquests són sants representants en la iconografia
lluint unes llargues barbes.
Un dels Barbuts és Sant Antoni Abad
i avui, justament, és el personatge que ens ocupa
perquè no podia ser d'una altra manera.
El que passa que, com que era un sant,
que ja saben que és el Sant Antoni del Porquet i del Roquet,
doncs es veu que agafava el seu roquet i es movia pel món.
Si que és la final del
Jordi, d'on era originari
Sant Antoni, en principi
abat, el que no el de Padua, que és l'altre
el de quan felicitem les persones
humanes, sinó aquest que és quan
felicitem els animalons, tu tens animals
domèstics? Doncs no
No, no
No, home, perquè
se suposa que és el sant dels animalets
és el dia que has de fer
un regalet al teu animalet domèstic
mascota i l'has de portar beneir
si ets creient, esclar
Sí, sí, sí, és el sant, diguéssim, dels animals
de càrrega
Només de càrrega? No, no, i dels animals
domèstics en general, però especialment
dels de càrrega, no? És una de les coses
que s'ha de tenir ben present
per això hi ha entre tants tres tombs
avui, de totes formes
no parlarem dels animals de càrrega
pròpiament, sinó que parlarem
també en part de càrrega, perquè resulta
que Sant Antoni també fa
carregar les persones coses, ara en veurem
quines
i precisament... A la consciència, potser?
No, no, no, físicament
però precisament hem posat
tema així que sonava italià
que ens porta
no cap a on era originari Sant Antoni
perquè realment Sant Antoni és un sant que
va viure a la zona de l'Egipte també, no?
I per tant, no sé si la vinculació
amb els països de la nostra banda mediterrània
realment, doncs, té molt a veure amb una ubicació
Diuen que, això ho hem explicat altres vegades
que els sant com més lluny eren
doncs més miracles feien, no?
Jo crec que per això Sant Antoni també ho van triar
perquè era un sant de lluny, no?
De l'altra banda de la Mediterrània
Cal analitzar aquesta afirmació
Quan més lluny eren, més miracles feien
Sí, no sé si és perquè els desconeguim
Sí, perquè la bola es podia fer més grossa
Suposo, suposo
L'engany es podia fer més...
Això és així, eh?
Vull dir, si analitzem d'on venien els sants
doncs veiem que sovint és de prou lluny
Saps que aquests sants d'aquesta setmana
a banda dels barbuts
és la setmana que suposa
un cicle d'allargament del dia
i aleshores hi ha tota una sèrie de què?
De refranys, potser?
Bé, és que tu em penses enllà
Puc fer una andenada i et deixo tranquil, eh?
Dispara, dispara
Ho dic en el sentit...
En tinc molts de refranys de Sant Antoni
però aquí te'ls dic en el sentit de l'allargament del dia
Diu, des de Sant Anton, una hora més de sol
Per Sant Anton, un pas de bou
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Antoni, avant mitja hora per cap
Per Sant Antoni de gener, a les 5 el sol veuré
Per Sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer
Per Sant Antoni del Porquet, a les 5 ja es veu solet
No parlo de Sant Sebastià
perquè diuen per Sant Sebastià un pas de marrà
i és una mica lletjot, però
Ens quedem amb Sant Antoni només
Què et sembla?
Bé, com sempre
Bé ho he fet, no?
Sí, sí, sí
Vinga, va, ara et toca a tu
No, no, refranys, no
Parles de Sicília
Avui parlàvem dels...
Bé, de fet, el Sant Antoni
l'hem volgut ubicar a Itàlia
i l'hem volgut explicar a través de diferents celebracions
Al final, el que explicarem més és una població de la zona de l'Adriàtic
d'Itàlia, que és una població molt petita
que es diu Farafilor, un petri
un nom curiós, no?
Que està en una situació privilegiada
perquè està banyada, doncs, podríem dir, pel mar Adriàtic
en una zona encara prou verge
és una regió que es diu Labruzzo
Ha de ser bonic, això
Sí, sí, sí
És una zona d'aquestes...
Encara una mica per acabar de descobrir
diguéssim que la zona Adriàtica
excepte la part nord
doncs la zona, diguéssim, centre
no ha estat mai tan explotada
com la zona mediterrània, diguéssim, nostra
la del mar Mediterrani
Clar, ciutats com Roma
o com Nàpol
doncs tenen molt de pes
i la de l'Adriàtic
excepte la zona dalt de Venècia
però que és molt, molt, molt al nord
les zones de baix han quedat molt
molt en un segon terme
Bé, alguna vegada hem parlat d'alguna altra
d'aquestes poblacions
recordo que una vegada hem parlat d'Adèlfia
que està tocant a Bari
per parlar de Sant Nicolau de Bari
però també per parlar de Sant Trifone
que és un sant també prou popular
Jo no conec cap persona que es digui Trifone
No, perquè és un sant italià
És igual, també hi ha qui li posa els crios Kevin
i no és un nom aquí
Bueno, però és un altre tipus d'influència
O Jonathan i no són americans
Aquí els italians van fent molta feina
amb això del Sant Antoni
i encara avui en dia ho celebren molt
perquè
doncs mira, es veu que l'any 1799
al Sant se'ls va aparèixer
per espantar un exèrcit
Però ja era sant?
Mor i tot això?
O encara era viu?
Sí, és un sant del segle IV
Ah, però no ho sé
per això t'ho pregunto
D'acord, es va aparèixer allà
diguem-ne
en categoria de sant
De sant, ja santificat
Resulta que aquesta zona d'Itàlia
estava atacada
pels tropes franceses
en l'expansió napoleònica
i doncs van
allò tombant segle XVIII al XIX
en aquell moment
doncs Sant Antoni va aparèixer
en aquest poble
i a Farafilorum Petri
i va cremar un bosc
proper a aquest poble
que va fer pensar
doncs que realment
la força d'aquest poble
era molt més gran
Qui va cremar el bosc?
El sant
El sant va cremar el...
Poc ecològic?
Per part seva?
Poc sostenible?
Vamores, vamores
perquè això deriva
d'una feina ecològica
Aquesta crema
va ser per espantar l'exèrcit
això té una certa relació
amb alguna festa
que algunes altres vegades
hem parlat
com per exemple
l'encamisada de falset
en què també
la llegenda explica
que també ve un enfrontament
amb les tropes
El timbaler del bruc
Sí, exacte
amb aquest tipus de festes
el que passa és que
l'encamisada
és també per Sant Antoni
i era un sant
que d'una manera o altra
ajudava
en aquestes circumstàncies
que a falset no van cremar res
sinó que la llegenda diu que
enmig de la boira
doncs vestits de blanc
semblava molt més
als falsetants
que no
als invasors
En tot cas
aquest fet històric
va donar
la circumstància
va provocar la circumstància
que cada any
els veïns
d'aquesta localitat
de l'Abruzzo
cremin davant de l'església
del sant
que té dedicada
a aquesta població
doncs unes peces
molt curioses
que es diuen
farxi
les farxi
és una
mena d'estructura
que es fa a mà
una estructura
doncs
molt gran
de
podríem dir
de canyes
que
es van trenant
entre elles
per fer una mena
de tronc
de canyes
però un tronc
com si fos
un arbre realment
no?
normalment
aquí
en aquesta població
s'arriben a cremar
15 falles
això no és una feina
bueno
falles
farxe
vol dir
ja he de traducció
falles
d'una manera o altra
així commemoren
la crema del bosc
exacte
sí sí
aquestes
són com a molt
espectacular
sort que fan això
cada celebració
cremessin un tros de bosc
no sortiria a compte
la cosa
no no
aquestes
estructures
perquè es facin una idea
vindrien a tenir
a l'alçada
d'uns
dos pisos
d'un edifici
i són d'unes dimensions
com a molt monumentals
clar
més deuen ser més lleugeres
si estan fetes de canyes
no no no són
no són lleugeres
són pesades
sí perquè clar
és una construcció
ah sí
mira aquí tens una fotografia
que són
van arreplegant
doncs moltes
moltes
i ho posen així
al mig
fan com una mig
anar de rotllana
i les cremen a la plaça

ells arriben a cremar
unes 15
d'aquestes
farxe
com funciona això
doncs
uns dies abans
comencen
doncs
a arreplegar
aquest material
perquè es facin
una idea
cada
cada farxi
tindria
un temps
de construcció
en
si hi ha
unes
15 persones
o 20 persones
treballant
doncs d'un dia
complet
perquè es pugui
arribar a fer
ser tenint en compte
que tot el material
és natural
és a dir
de manera que també
aquestes canyes
es lliguen entre elles
amb el que serien
doncs
branques d'altres arbres
que són més flexibles
i es va trenant
tota aquesta farxa
no
això el que fa
és constituir
doncs una mena
d'arbre mòbil
que es trasllada
des del lloc
on es fa
la preparació
d'aquest arbre
d'aquesta farxi
fins a la plaça
del poble
estrejada
a pes
és a dir
portant-lo al damunt
se posa a pla
i aquestes persones
italianes
de brutso
doncs
van
carregant
amb aquest
això dirà
que no només els animals
sinó també les persones
també fan
de molts de càrrega
en aquest cas
aquesta càrrega
doncs pot
perfectament
perquè estrejada
una peça
d'aquestes dimensions
es poden necessitar
perfectament
unes 40 persones
per poder-la
moure
amb una certa
facilitat
en l'extrem
de davant
a mesura que es va avançant
diguéssim
porten
una imatge
del Sant Antoni
que
diguéssim
que
doncs
empara
la construcció
d'aquestes
d'aquestes
farxi
en el moment
que arriben a la plaça
per construir-la
per deixar-la
plantada
podríem dir
llavors s'ha de fer
una operació
complexa
gairebé
una mica
d'arquitecte
perquè
s'han de posar
en posició
vertical
aquestes farxes
cremen
de manera vertical
és a dir
plantades
llavors
s'ha de fer
com una mica
allò de manera rudimentària
estirar
per arribar-les a posar
de peu
però a més a més
s'han de sostenir
és a dir
que hi ha una feina
també d'equilibrar
això
in situ
és una cerimònia
bastant espectacular
que pot portar
també
prop de mitja hora
plantar
cadascuna
d'aquestes
farxes
és a dir
que és una feina
laboriosa
i complexa
llavors
quan estan totes plantades
mentre es van plantant
hi ha música
una cosa que és característica
normalment
doncs
l'acordió
és una de les peces
que
és un dels instruments
que s'utilitza
per
ajudar
a ambientar
aquesta celebració
i
no paren de beure
beuen molt
aquesta gent
perquè
clar
imagina't si aquí fa fred
doncs
a la zona de l'Adriàtic
que està molt més a prop
de la zona
al mes de gener
i què beuen?
bueno
d'aquestos destil·lats
una mica complicats
sí, sí
ja no he arribat
no ho especifica
però vaja
que deu tenir
una graduació important
per allò d'entrar
en calor
llavors ets
el que fan
és
amb
aquesta festa
doncs
amb aquesta mitja hora
que és tant
doncs
acabar plantant
mitja hora
per cada una
de les farxes
es ponen uns senyors
estirant
amb unes cordes
i des de darrere
la gent va pujant
va espitjant
s'ajuden també
d'unes
estructures
de fusta
complementàries
que
van
venen a fer
una miqueta
el que seria
doncs
de suport
a les mans
d'aquestes persones
perquè clar
a mesura que va pujant
si té dos pisos
d'alçada
imagines que hi ha un moment
que ells ja no
poden suportar
sinó que s'ha de suportar
amb unes estructures
doncs
que van
espitjant
diguéssim
perquè això
acabi en posició
diguéssim
vertical
completa
llavors
llavors
quan està tot
muntat
s'entrellacen
l'esfarge
per dalt
per la
corona
podríem dir
per la part superior
que està una mica
més oberta
s'entrellacen
amb
efectes de
pirotècnia
llavors
aquestes 15
farge
doncs
se li cala
foc
aquest efecte
pirotècnic
i aquesta
pirotècnia
és la que
acaba encenent
realment
aquestes torxes
monumentals
jo he tingut l'oportunitat
de veure
en un parell
d'enceses
no he de veure
mai 15
i és una cosa
realment
espectacular
i la gent
mentre allò va cremant
que pot estar cremant
força estona
sí, sí
això
per cremar-se
doncs
tranquil·lament
una farxa d'aquest tipus
per
no sé
per consumir-se
cap a la meitat
més o menys
podríem dir
segur que
està una hora
i mitja
i la gent
que fa
festa
al voltant
sí, sí
és una manera
de
a banda de
comemorar
aquesta llegenda
o aquesta tradició
de Sant Antoni
lluitant
contra els francesos
també el que fa
realment
és servir
d'estufa
perquè a la plaça
pública
a l'hivern
no n'hi ha prou
amb els destil·lats
saps que em crida
l'atenció
és pura especulació
perquè no tinc ni idea
però aquí que parlem
tant d'aquests elements
i del foc
sobretot
que té tant a veure
amb els canvis
generalment
parlem d'activitats
que es relacionen
amb el foc
manifestacions populars
d'aquest tipus
quan parlem
de solsticis
quan parlem
de tradicions
mil·lenàries
em crida molt
l'atenció
que el foc
s'utilitzi
a meitat de gener
i a més
rememorant
uns fets
que van passar
fa un parell
o tres de segles
no sé si
és una especulació
però sembla
que sigui una cosa
poc habitual
aquesta que fan

ben bé
tampoc
hi ha una ritualitat
així molt universal
amb el foc
amb el calendari
vull dir que
es repeteixen
molts esquemes
si parlem
de les falles
que cremant
al Pirineu
podríem trobar
similitud
però m'estranya
el mes de gener
i a més
amb una tradició
que vingui
amb una diferència
de dos o tres segles
com a molt

jo et diria
que
és quan
pren forma
en aquesta població
però realment
la
la
trajectòria
del foc
al voltant de Sant Antoni
és molt més històrica
perquè
el que s'ha
anat produint
doncs
any rere any
a moltes poblacions
de la Mediterrània
és aquesta
simplicitat
de necessitat
de calentar-se
a la plaça pública
llavors això
és a dir
aquests dies
que fa fred a Tarrons
podrem inventar una festa
hi ha coses més simples
per exemple
l'escó
alguna vegada
n'hem parlat
doncs aquest cap de setmana
veuran que
des de primera hora
quan comença la festa
que la gent no para
de ballar a la jota
doncs també encenen
aquestes
tronques
més senzilles
i més baixetes
jo diria que
forma part una mica
de la ritualitat
d'aquesta època
s'ha de tenir present
que
Sant Antoni
el que s'intenta
també simular
a vegades
és que Sant Antoni
va ser intentat
cremar
és a dir
per part dels dimonis
les temptacions
dels dimonis
això encara es pot veure
en algunes representacions
de teatre popular
de la Mediterrània
intenten
agafar tant
a Sant Antoni
com a Sant Pau
lligar-los
i posar-los
dins de
la seva barraca
llis d'una olla
com a surt

és com les calderes
de Pere Botero
però
de ser Pere Botero
aquí
doncs aquí són els dimonis
de Sant Antoni
les temptacions
que el tempten
i quan no
com no aconsegueixi
intentar-lo
l'intenten
cremar
dins d'una construcció
efímera
que normalment
es fa
com en aquest cas
hem parlat
de canyes
en altres llocs
amb les
herbes
més adequades
clar
aquí per què parlem
d'aquest tipus de canya
doncs perquè
en aquesta població
doncs
de Farafilorum Petri
doncs hi ha
aquest tipus de material
però si estéssim parlant
doncs d'una població
estrictament
doncs muntanyosa
el que estaríem parlant
és d'un altre tipus d'arbre
i per tant
s'adapta a cada lloc
la tradició
puc dir-te-l'un refranc
digue'm
aquest no té a veure
mira
un que és absolutament
que és que
és d'aquells que posen nerviós
eh
Jordi seria
el
per Sant Anton
la gallina
pont
que vol dir
que la gallina
només ha de pondre
per Sant Anton
la resta de l'any
no hi posa
aquest no
no s'aguanta gaire
no, sí
perquè també
s'utilitza
per
per moltes coses
que són
diguéssim
cuinades
amb els rols
de les gallines
també és veritat
per Sant Antoni
de gener
penja el Pardigot
on et vingui bé
i si no vol cantar
penja el Pard San Sebastià
un referany alternatiu
aquest és naturalista

de detall naturalista
després hi ha un altre
que diu
bam bam bam bam
per Sant Antoni
fa un fred del dimoni
ves
la constatació
Sant Anton
treu la boira
del món

pensem en l'encarnissada
de falset
ho lligarem tot una mica
i jo aquí tinc
un que
que és molt bonic
tant en català
com en castellà
en català és
si surt amb barba
serà Sant Antoni
i si surt amb cua
serà el dimoni
la versió castellana
és si sale con barba
Sant Antoni
si no
la puríssima concepció
aquesta adaptació
és una mica
particular
no no
però aquest
la puríssima concepció
és molt antic
dins del que és
el refrenyer castellà
la catalana
si surt amb barba
serà Sant Antoni
i si surt amb cua
serà el dimoni
bueno
en aquesta població
i anem acabant
suposo
aquesta població
tot aquest cerimonial
es fa presidit
per l'església
i hi ha
la presència
en tot moment
del capellà
del poble
que
vella
per la bona marxa
del ritual
i a més a més
abans de cremar
l'esfarxi
les veneix
i dedica
la crema
a unes persones
que se senten
part d'aquesta comunitat
a persones
diguem-ne
contemporanies
presents a la festa

els que gaudeixen
la comunitat local
actualment
el capellà
d'aquest poble
es diu
Domenico Simone
i com saps
que es diu
Domenico Simone
el capellà
de Farafilor
un Petri
és que em sembla
al·lucinant
algun passa la informació
no?
senyores i senyors
com es diu
el capellà
de Farafilor
un Petri
a veure
Domenico Simone
és fantàstic
i què diu Domenico
mossèn Domenico
què diu?
mossèn Domenico
doncs crema
aquestes
farxi
també amb la presidència
de l'autoritat local
que
també ajuda
a portar a terme
tot això
és una feina
com una altra
de presidència
diguéssim
corporativa
de la celebració
moltes vegades
es fan uns jocs curiosos
entre
l'autoritat civil
i la religiosa
també una mica
perquè
Sant Antoni
sempre ha jugat
una mica
aquest paper
que juga una mica
amb la capacitat
de burlar-se
una mica
de tothom
és que els dimonis
se n'intenten
riure d'ell
constantment
llavors
s'intenta
ell també
de vegades
en riure sant
dels dimonis
que el persegueixen
i fan aquest joc
de vegades
del capellà
i de l'alcalde
que intercanvien
determinats papers
ja no saps ben bé
qui fa cada cosa
però
són personatges
com a molt curiosos
que juguen
amb aquesta història
tens alguna altra
peça musical
per acabar?

avui hem posat
música d'aquesta zona
d'aquesta regió
que és la Bruzzo
i
precisament
abans hem escoltat
una formació
de les més
diguéssim
amb més força
en aquests moments
que la Nova Agrícola
Associazione
que és una banda
que fins i tot
ha vingut
en algunes ocasions
per aquí a Catalunya
i acabarem
amb una altra formació
en aquest cas
que es diu
Archer
que és una formació
que també
des de l'any 98
ha estat treballant
en aquestes zones
no en aquest poble
concretament
però sí que
d'una manera o altra
ha format part
de la banda sonora
d'aquestes
li dediquem
a mossèn Domènico
no?

potser ens està escoltant
per internet
o altres autoritats
com mossèn
bueno mossèn no
perquè clar
hi ha gent
que no són mossèn
quan és un capellà
se n'ha dit
com Don
Don Àngelo
que és una d'altres
autoritats
Don Àngelo
que és l'alcalde
o
bueno jo em perdo una mica
o Armando Di Fluvio
que és
aquest sí que
doncs vinga
Domènico
Don Àngelo
i Armando
que és el portestandard
de la cerimònia
tots aquests
al mig dels acudionistes
i d'altres músics
doncs vinga
amb la música
ens traslladem
a Fara Filorum Petri
Itàlia
Itàlia
gràcies Jordi
molt bé
ens trobem la propera setmana
esperem que no haguem cremat cap bosc
esperem que no
i que no ens inveixin els francesos
que no facin massa fred
sobretot
a Fara Filorum Petri
a Fara Filorum Petri
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!