Ara són dos quarts d'una del migdia, 100 minuts i mig.
Tasta la teva llibertat, disfruta de nou de tot el sabor de la vida.
Una nova edició, la segona de la campanya Tasta,
aquesta campanya que organitza l'Associació de Professionals
per a la Prevenció i el Tractament del Tabaquisme del Camp de Tarragona,
l'Ajuntament de la Ciutat amb la col·laboració d'aquesta casa Tarragona Ràdio.
Per tant, cada dimarts abordem alguns dels aspectes
que envolten el món del tabac.
Els conviden els fumadors i fumadores a aquesta campanya,
a deixar de fumar, però no els deixen sols.
Els donen tot el suport que el necessitin
a través del seu centre d'assistència primària.
Per tant, si volen participar d'aquesta campanya,
només cal que cerquin la bulleta d'inscripció,
unes dades molt senzilles i el compromís, en principi,
si més no d'intentar-ho, aconseguir-ho és l'objectiu,
però intentar-ho al premi, justament aconseguir,
deixar de fumar, però a més a més, un altre estímulo.
Siguem una mica materialistes,
tenen la possibilitat també de guanyar un viatge a Tunísia
i, a més a més, un abonament per a dues persones
per gaudir de tots els espectacles del Festival d'Estiu
i un abonament durant un any
per gaudir de totes les instal·lacions esportives municipals.
Avui ens acompanyen dues infermeres
que coneixen el camp de batalla a la perfecció,
amb molts temes, però en particular amb el món del tabac.
Saludem d'una banda, Ampar Valdivieso.
Ampar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada que ens acompanyes.
és infermera de la Unitat de Suport de Recerca
de l'Institut Català de la Salut.
Treballa en el projecte d'investigació
sobre el tabac en els adolescents.
La Marissa Barrera, bon dia, Marissa.
Hola, bon dia.
És infermera a tot terreny, treball de camp
amb aquests nois i noies de Primer d'ESO,
un projecte que volem comentar
i que dediquem aquest temps una miqueta
a preparar els futurs exfumadors.
Val a dir que són exfumadores,
també saben del que parlen, no parlen d'oïda.
Home, jo crec que és important, no?
Sí, molt important.
Que sou exfumadores, eh?
Per veure, no són radicals, eh?
A veure si m'enteneu,
que si no podeu deixar, us ajudaran encara més a deixar-ho,
però en principi també és bo explicar-ho.
Parlem d'aquest projecte dels joves,
perquè tot i que parlarem del tabac en general,
voldríem centrar bastant l'atenció
d'aquest episodi d'avui en els joves i els adolescents.
Això farem.
Els fumadors presents,
però sobretot els fumadors futurs,
si no, aturen aquest hàbit, no?
Parlem del projecte aquest que esteu fent als centres,
ni que sigui breument, et sembla?
Per situar-nos una mica de la vostra experiència?
Val.
Mira, us ho explicarem així molt breument,
perquè ja n'hem parlat en alguna altra ocasió,
però el projecte tracta de veure
si el fet de treballar amb els adolescents
des que tenen 12 o 13 anys
fins que acaben pràcticament l'ESO,
de treballar amb ells aspectes educatius
en relació a la prevenció del tabaquisme,
d'alguna manera el que fa és retrasar l'edat d'inici
en el consum de tabac o bé evitar-la.
Aquest és el nostre projecte.
Tot i que és un projecte ambiciós,
el que tracta de fer és fer intervencions trimestrals
a cada curs de l'ESO.
Començant el primer,
vam començar l'any passat,
vam fer tres intervencions,
una per trimestre,
en el que, bueno,
l'any passat vam fer una que era
construir una màquina del tabac,
en el que els alumnes veien
com una màquina similar als pulmons
feia amb la nicotina,
que passava amb els seus pulmons.
Després, una altra activitat que vam treballar
va ser un joc de rol,
en el que els hi posàvem una situació
en la que hi havia un pare
que tenia una cafeteria,
en la que havia permès fumar,
i la discussió que es trobaven
en el deixar o no deixar de fumar
en aquell ambient,
en el que els alumnes
són parts participants d'aquesta cafeteria.
I aquest any hem fet un primer taller
sobre vídeos i sèries de televisió
en la que, com ja sabeu,
hi ha moltes escenes
en les que s'està fumant constantment,
i llavors hem treballat amb ells
la crítica i l'anàlisi
d'aquestes sèries de televisió.
Ha estat molt interessant,
perquè ells han vist coses que no veien,
a lo millor veus una sèrie
i tu no te n'adones,
quan la tornes a veure
i veus aquella escena
en la que veus aquell ambient
en el que estan fumant
i el perquè sí i el perquè no,
te n'adones,
i ha sigut molt, molt enriquidor.
I en aquests moments,
ara estem acabant
la darrera intervenció d'aquest curs,
i estem treballant
amb el fet de
què poden ells aportar
als pares, mares,
i a la seva família
i al seu entorn
per ajudar-los
o bé a deixar de fumar
o bé a felicitar-los
i premiar-los
pel fet que hagin deixat de fumar
en algun moment de la seva vida.
Que els fills conscienciïn
d'alguna manera els pares, no?
Llavors els utilitzem
com un vehicle.
D'aquí que treballem
també amb el programa
aquest del Tasta,
bueno, amb aquest,
amb el...
ara no em surt la paraula,
amb el...
això,
en el programa del Tasta.
Sí,
en aquesta campanya.
En la campanya, això,
la campanya del Tasta,
perquè d'alguna manera
també ells poden ser
un vehicle
en el que portin
amb els seus pares
i la seva mare
la butlleta
per insistir-los
o per fomentar-los
i el fet
que puguin deixar de fumar.
Portareu aquestes butlletes
als instituts?
Els estem repartint, no?
Els estem repartint.
A més,
també els hem fet
participar en un concurs
de punts de llibre
en el que
el millor punt de llibre
de la ciutat de Tarragona
i el millor punt de llibre
de la ciutat de Reus
s'editaran
i repartiran
el Dia Mundial Sense Tabac
que aquest any,
com que coincideix amb diumenge,
es farà
i es celebrarà
el dia 29 de maig.
Llavors,
aquell dia
a la parada del Tasta,
a la Rambla Nova,
doncs repartirem
el millor punt de llibre
de tots els escolars
de segon de l'ESO
de la ciutat de Tarragona.
Per cert,
deixa'm dir que
aquell dia,
en aquella parada,
qualsevol persona
que ho desitgi
es pot apuntar també
al programa Tasta.
Si no ho han fet
abans al seu centre
d'assistència primària,
aquell dia ho poden fer
a la Rambla.
Evidentment,
doncs això.
Llavors,
una de les maneres
de felicitar
o d'alguna manera
premiar
aquest adolescent
o aquest jove
que ha aconseguit
guanyar el punt de llibre
és que se li faci
una difusió
i aquest és el nostre projecte.
Tinc entès, Marissa,
els hi feu fins i tot
una coximetria?
Sí,
això és la primera intervenció.
La primera intervenció
els fem emplenar
un qüestionari
on els fem després
la mesura
de la coximetria
que la repetim
al cap d'uns dies.
Normalment és una setmana.
Fumen els vostres adolescents
els que esteu visitant
en aquest taller?
L'empart té les dades
però globalment
m'assembla
que estem al voltant
del 4,2%.
Parlem de primer
i segon d'ESO
12 o 13 anys?
No, estem parlant
de primer d'ESO.
Primer d'ESO,
12 anys, doncs.
Sí, el que passa
que hem de tenir en compte
que també hi ha
alguns repetidors
que aquests tenen
a vegades 13
fins i tot 14 anys.
La coximetria
si l'apliquéssim
15, 16, 17
no sé com sortiria.
Si sortiria aquest percentatge
a un més elevat segurament.
Sí, segurament
que més elevat.
Què pensen ells del tabac?
Home, a veure,
això, jo per mi
he estat una experiència innovadora
perquè està clar
que sóc infermera,
no sóc educadora
però sí que t'he de dir
que aquest any
que és el segon any
que estem acabant
com bé ha dit l'empart
quan ens veuen
a la meva companya
Cristina i a mi
ja només ens diuen
avui ens venen a parlar
del tabac
i crec que almenys
això ja és important, no?
Clar que hi ha de tot.
Hi ha molts que diuen
que ells no fumaran mai
i altres que fumen
que diuen que
no entenen
per què ho han de fer
però també ho fan, eh?
També ho fan.
Clar, de fet
parlem avui
d'adolescents
i del tabac
que l'experiència
de la Marissa
es magnifica
en aquesta taula
perquè cada dia
tracta amb aquells
adolescents o preadolescents
perquè a vegades
la barrera
és molt difícil
de determinar.
Val a dir
que al tast
també es podria
adreçar
a adolescents.
Jo no he vist aquí
a les bases
de la botlleta
que digui
que és només
per majors
de 18 anys.
Vull dir
que algun jove
que ens escolti
que estigui
mig enganxadet
en camí d'enganxar-se
o enganxat ja directament
es podria apuntar al tast, no?
Evidentment
que es podria apuntar.
Nosaltres estem aquí
per això
per fomentar
o per insistir
en que qualsevol jove
que vulgui deixar de fumar
pugui participar
en el projecte
o en el programa.
Per què?
Perquè s'ha vist
les últimes tendències
que tracten
sobre el tema
de la dependència
a la nicotina
diuen que
se'ls ha d'oferir
amb els joves
la possibilitat
de deixar de fumar.
Fins ara es pensava
que una persona
no adquiria
la dependència
a la nicotina
fins que no passava
5 anys fumant diàriament.
Avui en dia
això s'ha vist
que això no és cert
i que hi ha dades
molt recents
en les que diuen
que la dependència
a la nicotina
és molt ràpida
i que moltes vegades
la primera inhalació
que es fa
amb una cigarreta
determinarà
el consum posterior.
És a dir,
han estudiat
el fet
de com una persona
se sent
o com un jove
se sent
quan fa la primera
inhalació
a una cigarreta
i han vist
que és determinant.
el 63%
dels adolescents
que fan
una primera inhalació
i que
consideren
que és una
que dona
un efecte gratificant
tenen risc
de convertir-se
en fumadors.
Si després de la
primera inhalació
a la cigarreta
no llança la cigarreta
a terra
quin fàstic
és que estan
al camí.
Estan al camí
de convertir-se
en un futur
i el futur
no és molt llunyà
és molt proper.
Per tant
també s'està dient
avui en dia
que el més fàcil
i important
és treballar
amb aquests joves
perquè aconsegueixin
deixar de fumar
com més aviat millor.
No és batalla
allò de
batalleta de jaia
però quan nosaltres
començàvem a fumar
fumar podia ser
més o menys lleig
per tant
allò que
rebaldia
no sé què
totes aquelles coses
però no érem conscients
i els adults
en aquella època
tampoc
que el tabac
tingués aquesta incidència
tan radical
en la nostra salut.
Les motivacions
que podien
ho dic
perquè si ens estan
escoltant molts pares
i mares
ho dic en aquest sentit
les motivacions
dels joves adolescents
d'avui
a l'hora d'agafar
garreta
tenint en compte
que el context
la imatge publicitària
tot plegat
ha canviat
és la mateixa
que podíem tenir nosaltres
els pares d'aquests nois i noies
que ara comencen a fumar
jo crec que sí
les mateixes
jo crec que sí
perquè quan els preguntem
els joves per què fumen
majoritàriament
diuen
per imitar
per sentir-se
més gran
per tenir més amics
per pertanyar dintre del grup
si els seus amics fumen
per no quedar ells en ridícul
és a dir
que jo crec que
això
de moment no ha canviat
nantros també fumàvem per això
per sentir-nos més gran
grans
molt lliures
i molt alternatives
el que sí que és cert
és que avui en dia
tenen molta més informació
que no pas teníem nosaltres
això sí que és cert
nosaltres vam que era lleig
que una noieta fumés
avui dia no és que sigui lleig
és que és dolent
per la seva salut
és que és dolent per la salut
i també és lleig
també és lleig
perquè impacta
no sé
d'alguna manera
abans no impactava
ara impacta
també jo penso
que hi ha molt a dir
amb el tema publicitari
tot i que la publicitat
del tabac
està prohibida
ja sabeu que
legislativament
està prohibida
doncs bé
les marques
i les empreses tabaqueres
utilitzen altres sistemes
de publicitat
com són això
que et deia
de les sèries de televisió
llavors
quan tu veus la sèrie
en quin moment
utilitzen el tabac
ho fan per això
per sentir-se importants
per ser més guapos
que els altres
d'alguna manera
tenir més poder
i tot això
és el missatge
indirecte
que aquests adolescents
també reben
amb el tema del tabac
per tant
estem perpetuant
aquestes conductes
i d'alguna manera
nosaltres som
com aquelles
que anem
amb la batalla contrària
nosaltres
i tota la gent
que pensa
i que es dedica
al tema del tabac
això que dius
de les noves teories
en relació
a la dependència
que només
una pipadeta
ja ens predisposa
a tenir aquest hàbit
s'està treballant molt
en el tema
de tabac
i adolescència
hi ha un altre estudi
realitzat
als Estats Units
l'any 2007
que diu
que quan els joves
estan experimentant
amb el tabac
ja presenten
una perda d'autonomia
en relació
a la decisió
de fumar o no
el 46%
dels nois
i noies
experimentadores
amb el tabac
presenten
una disminució
de l'autonomia
què vol dir això?
que la disminució
de l'autonomia
és el dir
no vull fumar
un 46%
dels que estan
experimentant
imagineu-vos
el poder
d'addicció
que té la nicotina
ja tenen
una disminució
de la seva voluntat
envers el tabac
també se n'estan estudiant
tota la teoria genètica
han identificat
un parell de gens
un gen
que es diu
CIPIA6
que és l'encarregat
de la síntesi
d'un enzim
del metabolismo
de la nicotina
i llavors
s'ha vist
que els que tenen
aquesta expressió
del gen
tenen una disminució
del metabolismo
de la nicotina
i per tant
sembla que tinguin
més risc
de convertir-se en fumadors
i després n'hi ha
una altra
que és una variació
alèlica
del gen
CRNA5
dels receptors
nicotínics
de la cetilcolina
que també
es relacionen
amb la dependència
de la nicotina
és molt més freqüent
l'expressió
d'aquest gen
si s'exposa
abans dels 16 anys
al tabac
per tant
què hem d'aconseguir
què hem de fomentar
que no
experimentin
fer un abordatge
ja a partir d'aquestes edats
per això treballem
els nois i noies
la Marissa
una altra cosa
que també crec
que s'ha de tenir
molt en compte
és el rol exemplar
dels adults
envers l'adolescent
no solament dels pares
sinó del personal sanitari
dels educadors
o sigui
de tota la gent
que envolta
perquè nantros
que anem per les escoles
alguna escola
que anem
està endavant
de centres de salut
i quan nantros
parlem
que no han de fumar
i els expliquem
els motius
ens diuen
si aquí davant
hi ha un hospital
i estan fumant
com és que ells fumen
i és que avui en dia
la legislació
com que no permet fumar dins
la gent surt fora
de les seves feinyes
a fumar
i això és un
panorama
que es veu
quotidianament
i surten
amb l'uniforme
de la feina
amb la qual cosa
aquest rol exemplar
envers els adolescents
és nefast
això s'ha de treballar
la llei no està
ben
jo crec que la llei
hauria de ser
molt menys permissiva
perquè clar
d'aconseguir
que no es fumia
dintre dels hospitals
o dels centres públics
a que es fumia al carrer
encara hi ha
una visió
una exhibició
a veure
sense incidir en res
no s'ha de fumar
i tot això
potser valdria més la pena
habilitar una zona
discreta anònima
que no ho veiessin els nois i noies
i que es respectés
al 100%
i que no fos tan visible
aquesta actitud
i els pares i mares
a veure
si han optat
per fumar
que ho fessin
doncs en els moments
que no estan
amb els seus fills
farà l'aconsellable
després cadascú
en us de la seva llibertat
que faci el que consideri
però com a mínim
no fer-ne
diguem-ne
una cosa evident
no?
no es pot generalitzar
però molts adolescents
ja ens expliquen
que els seus pares
no fumen davant d'ells
que saben que fumen
que saben que fumen
però no ho fan davant
com els pares
que saben que fumen
que els seus fills fumen
però no ho fan davant
però no ho fan davant
es canvien els papers
les dues vessants
i què fem
quan pesquem
el nostre fill
o fill adolescent fumant
perquè clar
diferent és
que li digueu vosaltres
però la mare o el pare
d'entrada
ho negaran
per la vostra experiència
ho neguen
sí, sí
a més a més
també moltes vegades
ens diuen
això no se van enterar
els nostres pares
o això no arribarà
als nostres pares
és confidencial
és confidencial
tot el que fem
és confidencial
que ho és
però clar
ells tenen aquest dubte
no, home
jo suposo que d'entrada
no prohibir-ho
a un adolescent
no li pots prohibir una cosa
perquè quan una cosa
la tens prohibida
tens més ganes de fer-la
amb la qual
doncs
explicar
i sobretot
donar l'ajuda
donar l'ajuda necessària
jo crec que això
l'ajuda
l'ajuda de poder dir
doncs mira
anirem al centre de salut
parlarem amb la persona
a veure
et diran que no
vinga va
jo em poso adolescent
no no vull venir
jo no fumo
doncs jo et donaré la informació
i tu decideixes
i tu decideixes
i després jo penso també
a vegades
no sé
el que poguessin veure
persones amb situació
de malaltia greu
a causa del tabac
això també els impacta molt
jo una de les coses
que penso
igual que la campanya
dels accidents de tràfic
doncs buscar una manera
que els impacti
perquè quan els ensenyem
les imatges
que tenim
que figuren
en molts paquets
de cigarrets
d'altres països
que són molt més agressius
amb la llei
han fet
han fet
paquets de tabac
en el que
posen imatges
imatges per exemple
el Brasil
és un dels països
que són molt durs
amb la publicitat
que emeten
en contra del tabac
i llavors
hi ha imatges
que ells es queden
molt impactats
els hem portat
a les escoles
els hem repartit
i clar
s'ho miren així
per exemple
hi ha una imatge
en la que hi ha
un pulmó sa
i un pulmó
amb càncer de pulmó
per efecte del tabac
després hi ha una imatge
en la que hi ha
un nen recient nascut
de baix pes
tot rodejat de colilles
i hi ha
no sé Marisa
ella també recorda
aquesta publicitat
tan agressiva
tu creus que els impacta
més que una campanya
de molta informació
ben explicadeta
tova
home jo crec
que d'impacte
els impacta
perquè això
ho veiem nosaltres
el que passa
que sí que està clar
que l'impacte
més el que no fuma
que poder
el que fuma
però bé
estem per les dues coses
per ajudar els que fumen
però sobretot
pels que no fumen
que no comencin a fumar
en alguna ocasió
he sentit a dir
persones que treballen
amb la canalla
i tot plegat
i en temes de salut
clar tu planteges
segons quines franges d'edat
si fumeu
quan sigueu grans
tindreu càncer de pulmó
per un jove
en una determinada edat
ser gran no existeix
la seva vida
és el present
i com a molt
pensa 24 hores màxim
per dir
escolta
quan sigui gran
una mica és igual
la línia a vegades
dient
no no
és que no podràs fer esport
és que faràs pudor
no sé
és que clar
jo em trobo tan impotent
amb aquesta feina
que feu vosaltres
no sé com us ens ho diuen
no però sí que parlem
del càncer de pulmó
i d'altres malalties
però sobretot més
les que estan
al costat de l'adolescent
que és l'olor
el tabac
l'olor a la roba
l'alè
les dents grogues
els dits grocs
donar un petó
a una noia
que fuma
aquí segur que els fa ràbia
és dir que toquem
tots aquests temes
o sigui que és veritat
que les malalties
no les veuen
amb 12, 13, 14 anys
no les veuen al costat
ara sí que abans
el que comentaves
que quasi tots els adolescents
tenen algun familiar
que ha patit algun problema
per culpa del tabac
i això
també aquestes reflexions
també les fem al taller
amb la qual
jo crec que
i el taller ho posen
eh
posen gràcies
al meu avi
és l'únic que continua fumant
vull dir que ells
són molt conscients
i per això tenen un càncer de pulmó
per això tenen un infart
ells són molt capaços
d'identificar
les malalties relacionades
amb el tabac
i estic segura
que això nosaltres
a la nostra època
no hauríem estat capaços
d'identificar tot això
per tant la informació
que tenen
i la formació
és molt més elevada
i és evident
que hi ha una disminució
de l'inici del consum de tabac
en els adolescents
eh
a nivell de prevalences
les taxes han disminuït
clar
i un esperit crític
perquè clar
insistim
és confidencial
tot el que es fa
a les aules
s'ha d'establir
aquest lligam
de confiança absoluta
amb els joves
però escriuen coses
són molt crítics
amb el fet de fumar
fins i tot
amb les seves pròpies famílies
no?
és a dir que no els agrada
que la família
els que són
diguem-ne que no fumen
són molt crítics
amb les seves famílies
sí
home
jo suposo que
esclar
quan estàs en un moment
on et deixen escriure
alguna cosa
que saps
que no passarà d'allà
doncs a vegades
dones opinions
però
hi ha que dir-ho
que a veure
que tots són molt graciosos
van des que pensem
que t'es parla tant
de la crisi
de dir
mare
dius que no tenim diners
i te'ls estàs gastant
amb tabac
hauries de deixar
de fumar
no?
doncs que no deix
de ser
una anècdota
molt graciosa
no?
però
però bé
no sé
o gràcies mare
perquè quan anem amb el cotxe
altres no?
deien l'altre dia
gràcies mare
perquè quan anem amb el cotxe
tu ja ens envoltes
amb tot aquell fum
això et dóna a pensar
perquè dius
això hem vist
cotxes
finestres tancades
tres nens dins
i la mare
o el pare fumant
no sé
o que gràcies
perquè si no fumes
pots passar més estona
amb mi
dic que són missatges
la veritat
que són divertits
però a la vegada
que et fan pensar
vosaltres feu una feina
molt puntual
molt concreta
però les famílies
per una banda
i els mestres
en aquest cas també
no és que volem donar
més feina als mestres
que prou tenen
sempre ho diem des d'aquí
que tot
cap a l'escola
no
l'escola que faci
el que hagi de fer
però sobretot
les famílies
probablement moltes vegades
perquè no sabem
com abordar-ho
ens hauríem d'implicar
també en això
que no és que no ens impliquem
per falta de voluntat
sinó per falta
de coneixement
de com abordar
aquest tema
per tant
campanyes com aquesta
d'acompanyar els nostres fills
al centre d'assistència primària
i escolta
que no t'obligo a res
que res
però parla amb el metge
agafa aquesta butlleta
potser tens aquí
un passe
per les instal·lacions esportives
gratis
durant tot un any
no sé
jo crec que pot ser motivador
l'any passat
la dedicàvem al món
del fumador en general
no és que fem
una dedicatòria especial
però sí que val la pena
tenir en compte
aquest projecte
que esteu dient a terme
implica també
als adolescents
que s'apuntin al tast
nosaltres també estem amb això
a veure si ho aconseguim
i a veure si
podem objectivar
la quantitat d'adolescents
que es poguessin apuntar
amb aquest carro
per nosaltres seria fantàstic
veieu diferència
entre nois i noies?
sí
a veure
en els nostres
en els nostres
resultats
el que veiem
és que primer comencen
a fumar més els nois
però després
hi ha un punt d'inflexió
en el que hi ha un canvi
que jo crec que es donarà
l'any que ve
perquè ja l'estem veient
i a partir del tercer
quart de l'ESO
fumen més les noies
és impressionant
perquè comencen més
a experimentar els nois
però consoliden més
a l'hàbit
les noies
deuen estar més insegures
o deuen tenir
més problemes d'autoestima
perquè
no sé
l'altre dia
en una escola
que els pesàvem
i els tallàvem
també
tenen molts complexes
les noies
moltes inseguretats
i a mi em va cridar
molt l'atenció
perquè de les noies
que havíem de pesar
em deia
a mi d'esquena
a mi no ho diguis
en relació a la imatge corporal
pel pes i tot això
clar
jo penso que això
té molta influència
després
amb el fet
de començar a fumar o no
potser els hi deu donar
com a seguretat
o els deu donar
la possibilitat
de formar part del grup
corre la falsa llegenda
que fumar aprima
això es diu molt
que fumar aprima
i per aquestes noies
que tinguin
aquesta problemàtica
doncs vinga
a fumar
a veure si perdo pes
cosa que després
la realitat demostra
que no
que no
que no
Déu-n'hi-do
teniu una feina
tenim
tenim
tenim
però tenim
perquè és un projecte
de tots això
perquè és el que dèiem
les famílies
vosaltres
per aquella imatge
d'estar al carrer
una persona
esporàdicament
però davant de l'hospital
o qualsevol altra feina
els grups concentrats
fumant
els profes
hauríem de poder ajudar
els professors també
que s'apuntin els profes
al tast
sí
perquè se'n vagin
a turis de viatge
o estem repartint
perquè a més a més
els tenim identificats
perquè quan anem a les escoles
els veiem
estem fixats
nosaltres visualment
vull dir
no els tenim apuntats
en una llista
però
doncs compte
quan veieu
aquí
quan veieu
a la Marissa
i a l'Empar
amagueu la cigarreta
perquè immediatament
passeu
a la base
de dades
el tast
és una campanya
creiem
que important
que pot estimular
i convidar
moltíssimes persones
a deixar de fumar
sobretot amb aquest suport
per tant
vagin al seu centre
d'assistència primària
recullin la bolleta
si no ho aconsegueixen
no passa res
es torna a intentar
però de moment
feu un pas
de provar-ho
i si tenen
algun fill o fill
d'adolescent
que sospiten
que està en el camí
doncs donin
també una bolleta
moltíssimes gràcies
en part Marissa
enhorabona
per a la feina
la una
a les notícies
a les notícies
a les notícies