Sabies que, segons l'escriptor llatí Florus,
devia ser a Tàrraco, on Júpiter va a geure amb Europa
després d'haver-la raptada?
I que aquesta escena mitològica ha estat immortalitzada
per gran quantitat d'artistes,
entre els quals Rubens, Tiziano, Benonese o fins i tot Picasso?
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són dos quarts de dotze del migdia,
vuit minuts, matí de Tarragona Ràdio,
temps que dediquem setmanalment a aquesta aspiració que tots tenim
han d'aconseguir que Tarragona sigui capital de la cultura europea l'any 2016.
Per això el que fem cada dijous és anar parlant amb diferents col·lectius,
representants, persones que de forma individual
o, com deia, col·lectiva, representant alguna associació,
tenen coses a dir perquè, diguem-ne,
que tenen aquest vincle amb la ciutat de Tarragona.
Teresa León, bon dia.
Hola, bon dia.
La Teresa León, recordem que és tècnica de l'oficina de la candidatura.
Avui plantegem Tarragona, capital de la cultura europea.
Tarragona, capital de la cultura de la pau.
Capital de la cultura de la pau, efectivament.
Jo no sé ben bé com es fabrica aquesta imatge
i com es milita com a ciutadà dins de la cultura de la pau.
Però, a totes maneres, amb els convidats que tenim avui
probablement podrem esbrinar alguna cosa.
Saludem Francesc Chamar, professor de Filosofia
i fundador del Comitè de Solidaritat, Òscar Romero, a Tarragona.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Com sempre, moltíssimes gràcies per venir.
Bueno, molt de gust.
És que aquest home mai té un no, eh?
De veritat que t'agraim moltíssim.
És un home de pau, eh?
Realment és un home de pau.
Intentem.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Santi Castellà,
és professor de Dret Internacional de la Universitat Rovira
i Virgili Màster en Seguretat, Pau i Defensa.
Santi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Disculpeu-me, no estuïa estar aquí acompanyant com m'agradaria.
No, jo anava a dir que tu tampoc mai tens un no,
el que passa que per raons professionals no pots estar als estudis, eh?
Està claríssim.
I d'aquí uns moments també podrem contactar,
penso que ja tenim a punt, a l'altra línia telefònica,
el portaveu de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau,
Josep Maria Iago, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A veure, Francesc aquí, Teresa aquí, dues línies telefòniques,
jo ja sé que és molt difícil intentar coordinar una tertúlia.
si aixequeu la mà jo no us veuré,
però com que tots som gent de Pau aquí,
jo crec que arribarem a bon port i podrem intervenir
i escoltar tot el que ens podeu explicar.
Jo no sé com es fabrica o com es dona la imatge
que una ciutat pugui representar la cultura de la Pau,
sobretot una ciutat que al llarg de la seva història
ha estat escenari de moltíssims conflictes bèl·lics,
la majoria d'ells, lògicament, compartits per la resta del territori,
però no oblidem que des de l'època dels romans,
Tarragona, per la seva posició estratègica aquí a la Mediterrània,
doncs, lògicament, era un escenari
que es prestava a moltes lluites i moltes batalles.
Jo no crec que els tarragonins i tarragonines d'avui
tinguem una mentalitat bèl·lica, en general, ni de bon tros,
però sí que tenim un passat.
Jo no sé si us sembla que partim d'aquesta premissa.
Santi, per exemple, tu que has estudiat tot aquest tipus de coses
i com influeixen en les societats?
Jo penso que el més important és la voluntat
que el discurs de la pau estigui molt present entre la ciutadania,
que hi hagi un discurs ciutadà
més que un discurs purament polític.
Un discurs ciutadà vol dir que entre la ciutadania
hi hagi una voluntat d'entendre la complexitat del món
i entendre que hi ha múltiples mecanismes pacífics
per intentar solucionar els conflictes.
La nostra realitat és una realitat conflictual, sempre ho ha estat.
El de viure plegats, homes i dones, en un mateix espai públic
genera conflicte i genera conflicte entre les diferents comunitats
i entre les diferents comunitats polítiques que hi ha al món.
I el conflicte en si mateix no és dolent.
Hi ha d'acercar les fórmules pacífiques per gestionar aquest conflicte
i perquè del xoc de posicions diferents sortim enriquits.
I això a vegades és una mica el que ens faig.
Per això jo penso que per construir aquest discurs el més important
és una vocació decidida de la ciutadania
que penso que Tarragona ha fet algunes demostracions.
Jo entenc que el que apunta Sant Castellà és la societat civil
i en definitiva la que ha de demostrar aquesta voluntat
de demostrar-se des d'aquesta convivència pacífica.
quan parlem de Tarragona i cultura de la pau
no estem parlant que anem a les guerres ni de bon tros
sinó que parlem d'aquelles petites guerres o batalles quotidianes
que es creen, com com deia Santi Castellà, hi ha conflicte.
Jo no sé si vosaltres creieu que la ciutadania
estem preparats per assumir la cultura de la pau
des d'aquest punt de vista que acabem de plantejar.
Francesc, per exemple.
Després li donem la paraula a Josep Maria.
A mi em sembla que Tarragona naturalment té una història molt llarga,
com tu has dit, Iolanda, de guerres i conflictes,
però també em sembla que hem de mirar sobretot cap al futur
i el futur de Tarragona és un futur realment d'una gran responsabilitat.
Responsabilitat en el sentit que ha de constituir-se a Tarragona
una ciutat integrada, perquè si no hi ha integració
difícilment hi pot haver pau,
si no hi ha justícia difícilment hi pot haver pau,
el fonament de la pau és la justícia,
i per tant hem de treballar tant la societat civil,
a la que hem fet referència ara,
com els responsables polítics de les diferents institucions de la ciutat,
que tenen un paper molt important,
l'Ajuntament, la Diputació i altres estaments,
perquè realment aquest creixement que ha tingut la ciutat de Tarragona
aquests darrers anys,
un creixement econòmic notable, espectacular, jo diria,
però em sembla que manca preocupar-nos i invertir esforços humans
i també recursos econòmics perquè la gent es trobi bé aquí a Tarragona ciutat.
Tarragona ha sigut una de les ciutats d'Espanya i de Catalunya
que ha rebut més immigrants,
de totes les parts del món,
des d'Amèrica, de l'Àsia i de l'Àfrica, naturalment.
i això és enriquidor sempre i quan aquestes persones estiguin acollides,
s'hi trobin bé,
i això facilita realment l'enriquiment mútu de diferents cultures
que es tenen que posar d'acord per parlar i per respectar-se mútuament, veritat.
Quan ve gent de fora que parlen,
encara que parlen de la mateixa llengua com nosaltres,
que són els llatinoamericans,
però amb altres formes de viure,
o quan venen d'Àfrica, per exemple,
o de l'Est, que tenen cultures diferents
i també la mateixa llengua,
això dificulta el diàleg.
Jo crec que els que vivim aquí a Tarragona,
els que ens sentim tarragonins,
tant de la societat civil com de la societat política,
tenim que tenir-ho molt en compte
i fer un gran esforç.
No és fàcil,
no és fàcil perquè hi ha molts prejudicis
i hi ha formes molt diferents de viure
i de tenir una visió sobre la societat
i hem de respectar aquestes diferents formes de viure,
però al mateix temps, respectant-les,
no imposar un model propi nostre,
però al mateix temps,
fer que hi hagi un autèntic diàleg.
Un diàleg que això és un repte
per tots els que vivim aquí,
perquè la gent s'hi trobi bé.
Jo faria una crida d'alguna forma,
perquè és una cosa que jo estic visquent
amb bastanta proximitat i amb bastant realisme,
la qüestió dels barris de Tarragona,
la veritat que hi ha molta migració
i que, si volem convertir Tarragona
en la ciutat de la pau,
doncs hem de treballar perquè la gent de la ciutat
visqui en pau,
s'hi trobi a gust,
no podem parlar de la pau
quan dintre de nosaltres potser
hi ha unes tensions o un desconeixement
i això, a mi personalment,
i crec que a moltes persones els hi preocupa,
jo quasi m'atreviria,
amb tot respecte,
una certa desintegració de la vida ciutadana
en els barris, veritat.
Els equipaments van augmentant,
van millorant,
no hi ha cap dubte,
no solament en els barris,
sinó en el centre de la ciutat.
Em sembla molt bé
que la ciutat tingui un gran teatre
i tingui altres equipaments culturals,
però aquest aspecte humà
de respecte a les cultures de la gent
que venen aquí,
que se senten, naturalment,
una mica marginades,
perquè es troben insegurs.
Els que venen de fora
sempre entren dintre d'una casa
que no coneixen
i, per tant, mereixen el respecte
de ser acollits.
I, per tant,
crec que podríem donar un gran exemple,
Tarragona com a ciutat de la Pau,
si podem tenir la satisfacció
que tots els que viuen a Tarragona,
que els podem considerar
des del moment que arriben
d'alguna manera
i tarragonins
poden tenir la satisfacció
de trobar-se bé
dintre de la nostra ciutat.
Josep Maria?
A veure,
jo estic
quasi
al 100% d'acord
amb les dues opinions.
Però hi ha un casi, eh?
Has dit un casi, eh?
Sí, sempre...
És que jo soc l'home del matís,
llavors sempre hi ha algun matís.
Però vaja,
aquí podríem dir
que estic bàsicament d'acord
amb el que ha dit el Santi Castellà
i amb el que ho comenta
el Francesc Chamà.
Potser una mica són
dos punts de vista diferents
sobre la mateixa qüestió
i el Francesc Chamà
inclou tot el tema aquest
de la diversitat,
de la integració
de les persones foreignes
i em feia pensar,
mentre us ho estava comentant,
que, per exemple,
a les darreres concentracions
que es van fer a Tarragona
per mostrar el rebuig
de la ciutadania
o de part de la ciutadania
envers l'agressió
que estava protagonitzant
el govern d'Israel
contra la franja de Gaza
i, de fet,
contra la que estava protagonitzant
contra Palestina
des de fa anys,
es va incorporar
un bon nombre
de persones immigrades,
de persones provenents
del Magri, probablement.
Llavors,
la forma de...
de reivindicar
d'aquestes persones,
per exemple,
va a xocar
amb algunes de les persones
autòctones,
diem-ne,
que hi havia a la concentració.
Llavors,
dius,
bueno,
són allò...
A veure,
tot va transcorrer
pacíficament,
com sempre,
plàcidament,
fins i tot diria,
però, bueno,
és una forma
d'expressar diferent
i llavors
aquestes formes
d'expressar diferent
penso que és bo
que les anem coneguent
i que les puguem integrar
en un discurs comú.
El que comentaves
Santi Castellà
de la vocació ciutadana
jo estic completament d'acord,
però llavors també
penso que hi ha
un paper
dels responsables polítics,
que també parlava el Francesc,
dels responsables polítics
importants,
perquè llavors,
a veure,
la vocació ciutadana
jo penso
que en principi
hi és,
una certa vocació ciutadana
hi és.
El que passa
que estem
en una societat
en la que imperen
els valors
que imperen,
una societat
en la que impera
l'afany de lucre,
una societat
en la que impera
l'obull
i obull
el més aviat possible,
una societat
que està assistint
a la guerra preventiva
amb unes determinades
formes de fer les coses,
amb saltar
els tractats internacionals,
amb saltar
les convaccions
de Ginebra,
etcètera.
Llavors,
dius,
clar,
a banda d'això,
diguem-ne,
a nivell general,
que ja fa
que d'alguna manera
aquesta vocació ciutadana
quedi força
lesionada,
si més no,
després,
a nivell local,
llavors tenim
altres cosetes,
llavors tenim a nivell local,
doncs que estem parlant
d'una ciutat
a patrimoni de la pau,
quan és una ciutat
que des de fa anys
va manifestar,
vaja,
una ciutat
en la que hi ha
un ajuntament
que fa anys
va manifestar
el seu acord
en què vinguessin
vaixells de guerra
i de moment
no ha revocat
aquest acord
i els vaixells de guerra
segueixen venint,
una ciutat
en la que
hi ha una cosa
que se'n diu
els prescriptors
que estan
als centres educatius
que es preocupen
que dintre
de l'educació
per la ciutadania
per exemple
arriben manuals
de l'exèrcit
als centres educatius
d'ESO
i fins i tot
em sembla
que hi havia
dels últims cicles
de primària,
dels últims cursos
de primària,
de l'ESO,
d'educació secundària,
on venen
les furgonetes
de recoltament
de l'exèrcit
tranquil·líssimament
pel carrer
i en tot cas
quan algú
protesta
pacíficament
se l'identifica,
se'l
criminalitza
d'alguna manera,
llavors,
on, per exemple,
l'Ajuntament
fa anys
es va adquirir
la xarxa
d'alcaldes
per la pau
i
la xarxa
d'alcaldes
per la pau
que lideren
els alcaldes
d'Hiroshima
i Nagasaki.
Es va fer
una xarxa
després
de la bomba
atòmica,
una xarxa
d'alcaldes
per la pau
reclamant
la desnuclearització
de les ciutats.
Llavors,
per exemple,
a Tarragona
en forma part
però
en els darrers anys
sembla que
els responsables polítics
se n'han oblidat
i llavors
arriba l'aniversari
d'Iroshima
i Nagasaki
i a Tarragona
ningú,
bueno,
excepte la coordinadora
de Tarragona
Patrimoni de la Pau
ningú se'n fa ressò.
Llavors,
són coses
que penso
que val la pena
tractar-les.
Per exemple,
també tenim
tot un llistat
de propostes
de foment
de cultura
de la pau
que la coordinadora
va proposar
l'Ajuntament
i portem
com a dos o tres anys
entre que si
ens donen la reunió
per parlar-ne
que si no
ens la donen
que si és a tassa
que si
això ja en parlarem
portem dos o tres anys
i de moment
sobre el tauler
sobre la taula
no hi ha propostes
concretes.
Bé, clar,
tot això
la vocació ciutadana
a mi em sembla
bàsica
i és el més important
però els responsables polítics
també hem de posar
de la seva banda
si no
malament rai.
De totes maneres
en Josep Maria
i llegant-ho tot una mica
de les primeres intervencions
no creieu
que falta
un lideratge
des d'aquest punt de vista
l'exemple
diguem-ne
més gràfic
perquè a més
jo m'imagino
que Santi Castellà
quan parlava
que hem donat exemples
que som una ciutadania
que aposta per la pau
jo m'imagino
que entre altres coses
es referia
a la gran manifestació
que es va fer
en contra
de la guerra
de l'Iraq.
Recordem
que aquella convocatòria
anava signada
també amb un segell
polític destacat
de molts partits
entitats ciutadanes
civils
quan hi ha convocatòries
que només arriben
des de la societat civil
i Josep Maria Iago
ho ha comentat
ell
juntament amb altres
del col·lectiu
sempre estan
quan es fan
accions en contra
de les accions bèl·liques
d'Israel
contra Palestina
no falta un cert lideratge
en tot plegat
de la ciutat
per manifestar-se
com a ciutat
de la pau
Sí, sí
digue-s'hi
No, és que
la pau
té una càrrega
política important
com deia molt bé
el Paco
quan parlem de pau
parlem de justícia
parlem de respecte
dels drets humans
parlem de condicions
de vida digna
parlem de desenvolupament
per tant
a vegades
tenim una idea
molt hippie
del que significa pau
quan estem parlant
de qüestions
clarament polítiques
i que per tant
tenen incidència real
en les posicions
que prenem
Jo estic convençut
que hi ha una clara aposta
ciutadana
per una cultura de pau
però això
la forma d'articular-ho
no sempre
és fàcil
amb les manifestacions
que van haver-hi
contra la guerra
contra l'ocupació
militar d'Iraq
jo penso que hi havia
una clara consciència
que l'estava fent
que estàvem davant
d'una violació
concreta
del dret internacional
però sobretot
que hi havia
una manca
de governabilitat mundial
hi havia una resposta
en la necessitat
que el món
es tenia que ordenar
d'acord
amb uns valors
i amb uns principis
que si es besa
un ampliament compartit
després
no s'acaben
de concretar
penso també
i em sembla molt interessant
la idea de pensar
en quina posició
ha de jugar
Tarragona
com a capital
mediterrània
totes les grans manifestacions
però lligant-ho
amb el que deia
Francesc Chamar
aquesta actitud
quotidiana
individual
respecte als que
venen de fora
Tarragona
a més
jo diria que és una ciutat
que té
una àmplia experiència
en el que és
l'acolliment
o la integració
de persones de fora
gairebé tot el segle XX
ha estat una ciutat
que ha rebut
moltíssima immigració
de la resta
de l'estat
per tant
hauríem de saber
com encaixar
tot plegat
i sembla que no hem après
la lliçó
Jolanda
em sembla
que té raó
és veritat
ha vingut molta gent
de fora
però
jo tinc una certa
i modesta experiència
que la gent
que ha vingut de fora
no sempre
s'ha trobat acollida
ha tingut que patir
llarg anys
d'emarginació
jo recordo
quan venien
la primera immigració
que no era estrangera
sinó
venia del sud d'Espanya
d'Andalusia
o de Galícia
de veritat
i van construir
aquests barris
que ara coneixem
i que han llorat
moltíssim
la qüestió
d'equipaments
aquesta gent
va haver de passar
diguem-li
molts anys
d'emarginació
amb coses tan fonamentals
com seria
l'escola
el transport
la llum
el lluminat
l'aigua
per tant
em sembla que és una cosa
que ho hauríem de tenir present
en aquest segle XXI
de la ciutat de Tarragona
que aquesta nova presència
de gent
migrant
que venen
d'altres països
del món
no tinguin que patir
el que van patir
els nostres amics
d'Andalusia
o de Galícia
quan van venir
fa uns 20 o 25 anys
a la nostra ciutat
certament a mi
m'agrada molt
parlar de la pau
però em fa molta por
parlar de la pau
perquè
parlar és
relativament fàcil
i
m'agradaria
que es pogués evitar
que quan
estem parlant
de Tarragona
ciutat
de la pau
doncs no mirem
solament la imatge
que és fonamental
en aquest moment
perquè crec que
clar
perquè votin
per Tarragona
els que tenen
poder d'escollir
la ciutat
que votin
simplement
perquè
hagin donat
una imatge
bonica
de la pau
cap en fora
hem proposat
coses molt boniques
val la pena
proposar coses
molt boniques
però
sempre amb la responsabilitat
que aquestes coses
boniques
després tinguin
una concreció real
en la vida ciutadana
de la nostra ciutat
i que tingui
també
Tarragona
una obertura
cap al món
veritat
pensant cap al tercer món
vull dir
si és una ciutat
d'una qualitat
diguem-li
com la que té
actualment Tarragona
doncs no solament
jo
la meva primera intervenció
he parlat
diguem
de les persones
que venen aquí
però també
una ciutat
no pot ser
una ciutat
tancada
els interessos
i les preocupacions
i el dolor
de tantes persones
que viuen
molt més enllà
de Tarragona
cap a continents
de l'Àfrica
i d'Amèrica Llatina
que encara que no
vinguin aquí
potser es troben
en situació pitjor
que els que venen aquí
i també Tarragona
doncs em sembla
que tenim
que tenir aquesta responsabilitat
de mirar cap on fora
i es predica
amb l'exemple
sempre ho diem
en Josep Maria
a veure
una mica
completament d'acord
amb el que comenta
el Paco
pel que comentàvem
del lideratge
i de la
qüestió del 15 de febrer
a veure
sí que és cert
que el 15 de febrer
va sortir
moltíssima gent
al carrer
a Tarragona
a més
jo crec que
hi va haver
alguns elements
una mica diferenciadors
en relació
amb altres capitals
per exemple
a Tarragona
no hi va haver
un protagonisme
tan
tan marcat
com amb altres
capitals
dels partits
polítics
aquí per exemple
la pancarta
principal
no la portaven
dirigents
de partits
polítics
sinó que la portava
gent anònima
gent jove
no hi havia
pancartes
dels partits
pancartes
sí
a veure
no hi havia
banderoles
dels partits
polítics
allò
de simbologia
partidista
com hi va haver
amb altres
capitals
llavors penso
que és important
però
el 15 de febrer
van coincidir
jo penso
va coincidir
per una banda
el que comentava
el Santi Castellà
i d'alguna manera
la sensació
col·lectiva
que realment
era un moment
crucial
que s'havia dit
com
davant
l'agressió
contra Irak
i
hi havia també
la sensació
que es podia evitar
l'agressió
contra Irak
després la realitat
va ser que no
es va poder evitar
llavors això
també crec
que crea
una sèrie
de problemàtiques
després posteriors
de banda
segons
quines
noves agressions
i la gent
d'alguna manera
ja està una mica
més com a cremada
diguem-ne
d'alguna manera
llavors
per altra banda
el moment
d'aquest
del 15 de febrer
també és cert
que hi va haver
un període
de temps
jo penso
que no està
en un problema
de lideratge
que també
sinó
de recursos
el 15 de febrer
va haver
mesos abans
de l'agressió
tot un
desplegament
pels mitjans
de comunicació
premsa
que si els artistes
que si les universitats
que si la societat civil
tot un munt
de sectors
que estaven dient
que aquesta guerra
és il·legal
injusta
immoral
i d'alguna manera
van confluir
totes aquestes sensibilitats
al voltant
dels partits polítics
evidentment
també deien la seva
van confluir
amb el 15 de febrer
després
tota aquesta confluència
no hi ha sigut
no hem tingut
en altres ocasions
tant de temps
en què
a través dels mitjans
de comunicació
es n'és difonent
algun tipus de missatge
per exemple
tot el tema
de Gaza
doncs sí que hi ha hagut
mobilitzacions
arreu
però
no han sigut
ni molt menys
tan massives
com les del 15 de febrer
ens queda un minut
per les 12
ens ha passat el temps
roland
poquíssimes intervencions
de totes maneres
encara la candidatura
el patrimoni
es toca i es veu
els teatres
podem seure
la pau
és un valor intangible
jo no sé
com l'hem de vendre
en el bon sentit
de la paraula
jo volia incidir
amb el que havia dit
el sentit castellà
que bueno
mira'm el rellotge
Teresa
és això
obligar
els ineixos
de la candidatura
que han de donar
lloc després
al projecte
en el qual s'ha de materialitzar
tenim una de les coses
que ha dit
el Santi Castellà
que és
a banda que Tarragona
és patrimoni mundial
Tarragona
és un pont de l'Espanya
plolicultural
vull dir que també
incidint
amb el que ha dit
el Germà
de ciutat d'acollida
i és una ciutat
oberta a la Mediterrània
que sempre ho ha sigut
i se suposa
que és una de les idees
que entre treballa més
que és un pont de l'Espanya