...una ràdio.
Temps de tertúlia.
Aquesta és la sintonia habitual cada dia a aquesta hora.
Temps per comentar, per analitzar l'actualitat de la jornada.
Avui, bàsicament, em sembla que parlarem del Mercat Central,
perquè és la notícia del dia, la primera notícia de l'informatiu
i també notícia de portada a tots els diaris.
Avui, amb quatre regidors de l'Ajuntament,
Joan Saneuja, regidor del Grup Municipal Socialista.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Sergi de los Rios, regidor i portaveu del Grup Municipal d'Esquerra.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula se m'han posat les senyores,
que a més representen avui els grups de l'oposició,
Judit Eres, del Partit Popular.
Judit, bon dia.
Molt bon dia.
I Victòria Forns, de Convergència i Unió.
Bon dia.
Molt bon dia.
Tenim, doncs, la tertúlia per davant.
Avui, bàsicament, em sembla que parlarem del Mercat.
Ja hem sentit àmpliament en els informatius aquest matí
i d'ahir al vespre la posició de tots els partits polítics.
De fet, avui també hi haurà rodes de premsa.
També hem conegut la posició dels venedors del Mercat,
aprovant, bàsicament, la decisió que ha pres l'Ajuntament
de modificar el projecte presentat per Mercassa.
Hem sentit el president de la Cambra de Comerç de Tarragona.
En fi, ja saben, bàsicament, les dades principals.
Una modificació del projecte,
un rebuig de l'Ajuntament al projecte presentat inicialment per Mercassa
i una divisió del projecte, podríem dir, amb dues parts.
Fer el Mercat, però sense el pàrquing soterrani,
i traslladar el pàrquing a una altra actuació,
és a dir, a un altre projecte, per dir-ho d'alguna manera,
que es faria en el tram central de la Rambla Nova
entre el carrer Sant Francesc i la font del Centenari.
Bàsicament, de tot el que s'ha dit en les últimes hores,
Puigge, val la pena remarcar la postura dels partits de l'oposició
demanant responsabilitats a l'empresa pública estatal Mercassa,
que és la que ha fet el projecte.
Recordem que fa un parell d'anys Mercassa parlava d'uns 20-22 milions d'euros,
en números redons, bàsicament,
i ara s'havia parlat d'un projecte de 46 milions d'euros,
és a dir, el doble del previst fa un parell d'anys.
Per tant, un cop conegues les posicions de tothom,
perquè ja les hem sentit,
considerant que aquí Mercassa, en fi,
s'ha d'apretar en la línia del que han dit Partit Popular i Convergència
i unir els seus portaveus que els hem escoltat,
cal demanar algun tipus de responsabilitat a Mercassa?
i començo per la Judit i per la Victòria?
Sí, sí, jo crec que sí, evidentment.
És que, de fet, no parla Mercassa de quan aportarà aquest nou projecte,
perquè sí sabem que durant l'avantprojecte i el projecte bàsic,
el cos del projecte i el que aportava Mercassa,
però ara estem parlant d'un projecte executiu,
que encara no està definit,
però que realment Mercassa no sabem quin cos assolirà d'aquest projecte.
Llavors, potser seria l'interrogant més important d'aquest debat.
A mi m'agradaria que entre tots ara debatíssim una miqueta,
però sí, evidentment, s'han de demanar responsabilitats,
perquè en funció d'aquest projecte bàsic,
l'Agentament de Tarragona, en aquest cas l'equip de govern,
fa uns plans per a la ciutat,
que aquests plans ara venen avall, evidentment.
Victòria.
No, bueno, jo en la mateixa línia,
i crec que nosaltres ja ho hem manifestat públicament,
jo crec que com a mínim davant explicacions
i les responsabilitats que calguin,
perquè si en un principi, quan es fa el projecte,
en el que més a més ja estaven previstes,
quatre plantes de pàrquing, es parlava,
primer inicialment en uns 17 milions,
després ja de seguida van rectificar
i van arribar quasi als 24 amb els que tu parlaves,
però clar, és que en dos anys ho han doblat a 46 milions,
46 i escaig, em sembla que dèieu el dir, 46 amb dos.
Clar, jo crec que això s'ha de demanar algun tipus d'explicació.
Però després també el tema aquest d'ells,
fins i tot Mercasa havia parlat
que amb 18 mesos es podria fer,
ells ja n'havien parlat amb l'estudi que havien fet
en el projecte inicial,
que amb 18 mesos es podrien fer les obres.
Ara una de les raons que desestimen el projecte
és que parlen...
Quatre anys i mig.
...que es triplica o quadriplica.
Bueno, el Sergi ho sap millor que jo,
no em podrà corregir si m'equivoco,
però no sé exactament els temps,
però sé que és, bueno, el canvi és substancial.
Bueno, doncs alguna cosa de modificar.
Deu haver passat aquí, no?
Per tant, jo crec que a més a més,
Mercasa, sàpiguen tots que és una empresa,
que és una empresa pública,
que pertany al Ministeri d'Agricultura,
i que, bueno, doncs jo crec que...
No, el Ministeri de la Vivenda.
Bueno, jo crec que estem equivocants.
A mi m'informaran que és...
No, no, primer va ser d'agricultura,
després va passar a Foment i ara és de Vivenda.
És igual, és un ministeri, no?
Bueno, doncs ha anat canviant.
Però és un ministeri, eh?
Per tant, hi ha una responsabilitat estatal aquí.
Per tant, és una empresa, vull dir que...
És estatal, que en principi un no tindria per què pensar
que les coses se suposa que fan pel bé de la ciutadania,
i que la gestió ha de ser la correcta,
però sembla ser que alguna mena de responsabilitat
s'ha de demanar quan les diferències són tan grans,
no només en diners, sinó en temps d'execució del projecte.
I quan aquí en un principi es parlava de quatre places de pràrquings,
ara hem de renunciar,
perquè evidentment aquests temps a nosaltres no es convenen,
i jo estic d'acord que no podem dilatar en el temps això tantíssim
quan és una necessitat de la nostra ciutat, no?
Per tant, responsabilitat s'ha de demanar.
A veure, Sergi, Joan...
Sí, a veure...
S'ha de demanar responsabilitats, alguna...
Evidentment, aquest aspecte fa una mica de cronologia.
Efectivament, Marcassa és una empresa pública
que a principis de l'any 2000 sí depenia de l'agricultura,
posteriorment a l'any 2003 ja depenia del Ministeri de Foment,
i a partir de mitjans del 2004, a finals del 2004,
amb el primer govern zapatero, per entendre's,
va passar al Ministeri d'Habitatge.
És a dir, és una empresa pública que ha anat canviant
d'assignació de Ministeri.
Efectivament, hi ha hagut, va haver un avantprojecte l'any 2003,
fet per Mercassa, un avantprojecte, que deia això dels 17 milions d'euros.
Posteriorment, el 2005, hi ha un projecte bàsic que puja exactament a 25,
són 25 milions d'euros, i ben clòs, estem parlant allò, preu final.
I ara, això és el projecte bàsic presentat el desembre del 2005,
el desembre del 2005, i aleshores nosaltres,
tot just estrenat el nou govern municipal,
m'estic referint al mes d'agost-setembre del 2007,
fem l'encàrrec a Mercassa que, amb virtut d'aquell projecte bàsic
de l'any 2005, faci el projecte executiu.
És a dir, el projecte executiu, que és allò quan vas al detall,
del detall, del detall.
I quan se'ns entreguen aquests números,
que són els que vam fer públics ahir,
doncs clar, evidentment, la situació és molt diferent
a la que se desprenia d'aquell projecte bàsic de l'any 2005.
És a dir, 46 milions d'euros, no 25,
un temps d'execució ara ja de 54 mesos,
és a dir, 4 anys i mig,
que vol dir que amb la tramitació que queda de contractació pública,
més inici d'obres i això,
ens n'aniríem a finals del 2014,
a tenir tot acabat.
Eren les dades que donàvem ahir.
I, a més a més, una cosa molt important,
que evidentment aquest cost de la construcció
significava que el pàrquing d'aquestes 4 plantes de pàrquing
que haurien d'haver anat sota del mercat
són totalment inviables des del punt de vista de la gestió.
És a dir, cap empresa pública ni privada...
No sortirien a compte, no?
No sortiria a compte, no surten els números.
És a dir, per donar una orientació,
perquè surtin els números,
aproximadament una plaça de pàrquing,
el cost de construcció de la plaça de pàrquing
ha d'arrondar al voltant dels 20.000 euros.
Aquí se'n anava amb els 30.000.
Absolutament inviable.
Per tant, és allò que dèiem,
home, si costa 46, si agafem un soci privat...
No, amb aquests costos de construcció...
Bàsicament, això és degut
a que s'havia de fer tota una estructura
d'estintulament de l'edifici per aguantar-lo dalt,
per fer el forat de 25 metres,
que aquesta mateixa estructura per aguantar l'edifici dalt
i anar construint primera planta, segona, tercera, quarta...
Després, a mesura que anaves construint,
és una estructura que es feia i després se destruïa.
Aquesta estructura sol costava 8 milions d'euros,
que és el que fa inviable el pàrquing.
És el que fa inviable absolutament el pàrquing.
Davant d'aquesta situació...
Però perdona una cosa, Sergi, si em permets.
Sí, sí, això és una tertúlia.
Aquesta estructura, que sempre s'ha parlat
que es mantenia l'estructura original,
vull dir, aquesta mena d'obra ja se sap que és molt costosa.
Vull dir, que en el moment de fer el projecte bàsic,
aquest cos ja ho podien, m'imagina.
La Mercasa ho havia de preveure en l'inici.
Ja tenia l'estat per a l'inici.
O la pregunta, perdona, Sergi, que es pot fer el ciutadà.
Mercasa havia ja apuntat a l'Ajuntament,
i per tant, Espinça i aquí el regidor responsable
ja havia insinuat, potser fa temps,
que això anava per aquí?
O també ha estat, d'alguna manera, una sorpresa?
No, no, no.
A veure, evidentment, començàvem a tenir dades.
Començàvem a tenir dades perquè, evidentment,
hi ha hagut una fenya en paral·lel.
L'únic que passa és que aquestes dades
que ja començaven a apuntar cap aquí,
primera les volíem comprovar,
és a dir, totes aquestes dades que s'han donat,
no només són unes dades que ha donat Mercasa,
ens les hem cregut i les hem explicat,
sinó que ens l'ha donat Mercasa,
les hem comprovat,
és a dir, estan doblement comprovades
per als serveis tècnics contractats
per l'empresa municipal Espinça,
i és ara quan les hem fet públiques
i, a més a més, donat el volum de la situació,
enteníem que era de responsabilitat
sortir davant de la ciutadania,
davant dels partits polítics,
davant dels directament afectats,
no només explicant el problema,
perquè aquestes xifres és un problema,
és un cacau,
sinó que explicar el problema
i aportar una solució.
I, per tant, enteníem, sí,
que poder, doncs, haguéssim pogut
doncs fa aproximadament un parell de mesos
poder explicar això,
però dintre dos mesos
entenia que no era responsable ni seriós
sortir davant de tothom,
explicar el problema,
sense aportar cap solució.
A veure,
hem trigat aquest temps.
Deixa'm escoltar el Joan Sanujo,
si després entrem en més detalls,
a veure el Joan...
Sí, m'he deixat de parlar del tema Mercasa,
però en tot cas...
Ara sí, no, no, sí,
farem un monogràfic avui del mercat,
em sembla,
perquè és la notícia del dia i és normal.
A veure, Joan,
una primera impressió també com a grup socialista.
Jo el que destacaria de tot això,
jo crec que la part més tècnica i tal,
el Sergi ja l'ha apuntat,
vamos, l'ha explicat.
Jo el que destacaria d'aquí
és que, bueno,
l'equip de govern davant d'un problema
que teníem amb el tema del mercat
i d'un pàrquing,
i sabent els problemes que representa,
o el problema gran
que ha representat un altre pàrquing
en aquesta ciutat,
aquí podem dir allò en castellà,
hem escogit el tolo por los cuernos.
Abans que ens trobem
davant d'un altre problema,
en un pàrquing,
en aquesta ciutat,
doncs jo crec que l'equip de govern
ha fet una aposta de responsabilitat,
no?
I ha dit, això ho tenim que tallar
abans que se'ns converteixi
en un altre forat aquí que tinguem, no?
Per tant, jo crec que amb això
l'equip de govern ens poden felicitar,
però jo crec que també a la ciutadania
i a la ciutat de Tarragona,
doncs els ciutadans s'han de felicitar
que aquest govern pren decisions,
demana responsabilitats,
aquest govern està atent
a el que passa amb aquesta ciutat, no?
I el tema de dividir,
ara parlarem de tot una mica,
també de marcar-se,
però el tema de dividir, doncs,
ara el projecte en dos,
i d'ahir,
fem el mercat sense pàrquing soterrani,
i això ens costa 27 milions d'euros,
i fer traslladar el pàrquing soterrani
a la Rambla entre la Font del Centenari
i el carrer Sant Francesc,
per exemple, la Judit i la Victòria
que representen els partits de l'oposició...
Home, jo crec que el que no es podia renunciar
era pàrquing, no?
Vull dir, això jo entenc que...
Però té utilitat el pàrquing a la Rambla?
Bueno, jo...
Perquè una cosa que ja demanen els paradistes
de seguida és que el pàrquing
estigui unit per sota, connectat.
Això és el que jo sentia, no?
No, vull dir, el Sergi segurament té més informació
sobre el respecte,
però jo el que entenc és que sí que ha d'haver
una comunicació.
A veure, el que no podem estar és al segle XXI
i posar un gran mercat,
en una superfície que hi ha un supermercat,
a més a més,
i que no hi hagi, doncs, pàrquing.
Perquè jo crec que la forma de viure, no?
Diríem, la nostra estructura familiar
i la nostra dinàmica familiar
i les organitzacions domèstiques
avui dia són molt diferents.
I, per tant, si poses un supermercat,
lògic és que la gent carreguin
i carreguin per molts dies
i això significa que, a veure,
que això has de tenir accés amb el cotxe.
Per tant, pàrquing sí
i pàrquing sí a la Rambla.
Bé, jo tècnicament no sé les possibilitats
ni què...
Jo l'únic que m'a sorprèn
és el preu, no?
Perquè jo el que sí que veig,
el Sergi deia,
sí, sí, és el que ha de costar, no?
El preu del pàrquing.
El preu del pàrquing.
20-21.
12 milions, no?
12 milions de preu,
però per plaça surt això,
unes 20 mil euros de construcció a plaça
que fa un pàrquing viable
amb aquest cos de construcció.
Jo les dades que tenia
era que els últims pàrquings
que s'havien construït aquí,
el Joan XXIII, etcètera,
havien costat 6 mil.
Ai, perdó, 6 milions cada un.
Però bueno, no ho sé,
això és doble el pressupost.
Segur, no ho sé jo a què és degut això.
Jo, en tot cas,
si hi ha pàrquing,
que estigui connectat.
Jo les possibilitats,
suposo que deuen haver possibilitats tècniques,
ara hi ha moltes possibilitats tècniques,
però si no,
no tindria sentit.
No tindria sentit
tenir un altre pàrquing a la Rambla
si no el connectem,
perquè la idea
de fer un pàrquing a la Rambla
és que doni utilitat
al mercat central, no?
Judit,
tu també creus que sí,
pàrquings sí?
Sí, sí, claro,
pàrquings sí.
I connectat?
Si no hi ha més remei.
Si no hi ha altra opció,
clar,
però bueno,
ara s'ha de veure
si és viable
un pàrquing a la Rambla,
perquè ja sabem
el que passa a Tarragona també.
Bueno,
a part de les cates arqueològiques
que s'han de fer
i tota la mandana aquesta
que s'hauran de fer,
doncs bueno,
jo recordo quan es va plantejar
fer el pàrquing a la plaça Verdaguer
que al final
per la pressió veïnal
no es va arribar a fer
perquè allò suposava
una obra de tres anys
o més
amb un espai tan reduït
perquè allà
està el fetge de gat,
la roca tan característica
de Tarragona
i allò suposava
dinamitar la roca,
etcètera, etcètera.
Llavors,
molts inconvenients.
Llavors,
bueno,
pàrquings sí,
però bueno,
connectat,
doncs sí,
ojalà pogués estar.
Sí.
Per quan?
Perquè clar,
perdona Sergi,
també s'estava parlant
que per no perjudicar
els paradistes
llavors les obres al pàrquing
començarien un cop
estigués acabat
el mercat central
amb lo qual,
vull dir,
tot això
ja no és
un període
determinat de temps d'obra.
No perjudicar els marxants,
els marxants de la Rambla.
Sí,
perquè ja m'ho s'ha de...
El mercadet amb volants.
Perdó,
perdó,
i dit els paradistes,
no,
el mercadet.
A veure,
n'entros ahir
el que vam anunciar
amb aquesta decisió
amb aquesta decisió
crec que
per un acte
de realisme
i de responsabilitat
davant d'aquestos números
i una decisió
com heu vist
molt clara,
molt neta
i molt contundent,
no?
Era que ens plantegem
com a ajuntament
fer un aparcament
a la Rambla
amb aquest tram.
Aquesta és la idea.
Evidentment,
aquesta idea
és una idea.
L'alternativa.
Per tant,
ara és la idea alternativa
que s'ha de treballar
més a fons.
És a dir,
la solució,
aquestes dues solucions,
una és la reforma
del mercat
amb súper
al semisoterrani
i planta logística
a sota
i punt.
I sense pàrquing.
I punt
i sense pàrquing.
està molt més treballada
perquè les dades
que hem pogut obtenir
evidentment
del projecte executiu
que s'ha entregat
moltes dades
es podien aprofitar
per fer unes estimacions
i uns calcus estimatius
de costos
molt afinats
i la idea
del pàrquing
és més idea.
És a dir,
ara s'ha de treballar
a fons.
Si tècnicament
i econòmicament
és possible
connectar-ho
amb l'existent
de Corsini,
perfecte.
Perfecte.
Ho veurem
amb uns ulls excel·lents
perquè té tot el sentit
del món.
Però llavors...
Si econòmicament
i tècnicament
és viable,
evidentment,
jo no m'atreveixo
en aquests moments,
no soc enginyer,
però la idea és
estudiar-ho
a consciència
per si això és viable.
Si és viable
des del punt de vista
tècnic i econòmic,
endavant,
perquè té tot el sentit
del món.
A més a més,
estaríem parlant,
si em permeteu,
no tant d'un pàrquing nou
com d'una ampliació,
el concepte,
d'una ampliació
del de Corsini existent.
I això ja...
I de pas es podria arreglar
el de Corsini,
també.
Sí,
s'ha d'arreglar...
De fet,
m'he deixat una cosa,
amb el projecte modificat
que vam explicar ahir,
sí que hi hauria una connexió
per sota terra
amb el semisoterrani
del supermercat
amb el pàrquing existent
a Corsini,
amb el qual,
des del propi mercat,
baixes el semisoterrani
o sortint del supermercat
i tens connexió directa
amb l'aparcament existent actualment,
que és un aparcament
de 400 places.
Aleshores,
el que dèiem abans
la Victòria sobre el cos
i tal,
del de Joan XXIII,
a veure,
aquests estaríem parlant
d'un aparcament
amb el mateix número
de places
del que estava previst
a sota el mercat,
són 600,
eren 630 i escaig,
estaríem parlant
d'un pàrquing,
el de la Rambla,
de 600.
Aquel de Joan XXIII
diria que és la meitat,
són 300 places,
és molt més petitó.
Per tant,
estaríem parlant
d'un gran aparcament.
I estaríem parlant
de dos projectes diferents.
D'una banda,
és a dir,
el que planteja l'Ajuntament
ara és fer el mercat
el més aviat possible,
perquè ara recordem
que s'ha de remodelar
el projecte,
i això s'ha de fer
amb Mercassa,
no?
Ahir el que vam dir
va ser el període
des de data d'avui,
que s'haurà de refer,
és a dir,
readaptar el projecte executiu.
S'ha de refer el projecte.
S'ha de refer,
però l'ha de refer
aquest projecte executiu,
que es pot aprofitar
moltíssimes dades
i moltíssim material
ja fet amb el projecte executiu
d'ara,
estaríem parlant
d'uns 5 mesos,
i a les ja entrar
directament en la fase
de licitació,
adjudicació,
amb la qual cosa
preveiem un inici d'obres
a principis de 2010,
i temps d'execució,
vam parlar ahir,
de 27 mesos,
que són dos anys i mig,
per tant acabar a mitjans del 2012.
I el tema pàrquing ja...
Tot el 2010,
tot el 2011,
i això,
crec que el diari de Tarragona
avui ficava 2013,
però ahir tota l'estona
vam estar parlant
de mitjans del 2012.
I el tema pàrquing
s'aniria estudiant
de manera paral·lela.
Aleshores,
quan en paral·lel
l'obra del pàrquing,
tant com sigui possible,
com sigui possible,
atenent a les següents variables,
mobilitat.
És a dir,
que es pugui fer,
és a dir,
que no col·lapsem
tot el centre de Tarragona.
Entenem que el pàrquing
de la Rambla,
per entendre'ns,
quan es fes el forat
del pàrquing de la Rambla,
agafaria la coca central
i el primer carril
de banda i banda,
el més pròxim a les coques.
Per tant,
mentre es fes
la construcció del pàrquing,
quedaria un carril
per banda,
un altre carril per banda,
i evidentment les voreres amples
que estan fetes
des de fa molt de temps.
L'altre aspecte bàsic,
l'arqueologia,
és una zona sensible.
Als anys 80,
quan es va fer la Rambla,
a l'època dels recasens,
ja es van fer cates,
està tot documentat,
però s'haurà de complementar
totes aquestes.
Per tant,
ens aprofitarem ja
de treballs arqueològics
fets als anys 80,
però s'hauran de complementar.
No estan tots.
No estan tots els que necessitaríem.
I tres,
el tema del mercadet
de marxants,
com es podia.
Per tant,
s'intentarà compatibilitzar
totes dues obres
atenent
amb aquestes variables,
que en aquests moments
són variables
i per tant incògnites,
i per tant s'ha d'estudiar
amb molta més calma.
Però s'intentarà compatibilitzar
el màxim possible,
proper,
sempre que respectem mobilitat
i tots aquests aspectes.
Com ho veuen?
Una mica,
com que el Sergi és el que coneix més el tema,
Joan...
Jo crec que hi ha una cosa important.
Ho dic perquè,
clar,
pensant ara en això del mercat,
que segurament
seria respecte al que ja sabíem
el menys problemàtic
o el més immediat,
però tot el tema del pàrquing,
és, en fi,
fer un plantejament
per part del govern de la ciutat
molt diferent,
o és a dir,
és plantejar-se obrir la Rambla
amb tot el que suposa
fer un pàrquing soterrani
en el centre,
en el mig de la ciutat.
Per tant,
un projecte de grans dimensions,
també, no?
Jo crec que hem començat bé,
no?
El que he dit abans,
no?
I aquí hi ha un problema,
i aquest problema
hi hauríem que donar una solució.
I, a més,
hem començat bé
perquè,
bueno,
és un procés...
Jo crec que hem encetat
el procés participatiu,
no?
El Sergi ara aquí
ens ha dit,
no?
Que si parlem...
Que si hem parlat
amb els botiguers,
que si hem parlat
amb els marxants,
que si...
Això ha de ser
un projecte
amb què...
Com que afectarà
els centres de la ciutat
i afectarà una sèrie,
podríem dir,
de rames comercials.
Per tant,
jo crec que ha sigut
un bon començament aquest
i jo crec que
hem d'anar aprofundint,
hem d'anar aprofundint
en aquesta manera de fer-ho,
no?
Que sigui una cosa consensuada,
que sigui
una cosa
que faci
que els ciutadans
vegin la importància
de fer-ho.
Jo crec que
tota la ciutadania
de Tarragona,
bueno,
això...
Jo crec que ja ho veu,
no?
Que hem de tindre
un mercat
del segle XXI,
i també,
a veure,
respectuós,
respectuós
amb el tema
del patrimoni,
vull dir,
això està clar
que estem en una ciutat
que, bueno,
doncs això,
el peguem dos pelades
i segur que surt algo,
però tant,
jo crec que
amb tots aquests
membres
no podem fer
un bon cistell,
no?
Un bon cistell
en el sentit
de participació,
bueno,
el primer,
doncs agafar el problema,
entomar el problema,
participació
i després buscar,
doncs,
les solucions
més adients
que algunes
estaran
qüestionades
per temes tècnics,
altres per temes
arqueològics,
però, bueno,
jo crec que
amb tot aquest ventall
que tenim
de participació
i possibles solucions,
jo crec que
al final
això pot sortir
força bé.
Intentant fer
d'ollent
de Ciutada de Càrrec
que ens estigui
escoltant,
m'estava preguntant
i si els estudis
tècnics
d'això,
de la Rambla,
del pàrquing de la Rambla
no surten bé.
Però, en fi,
això potser seria
parlar massa del futur.
Ho dic perquè
podem tenir
que fem el mercat
com l'hem de fer,
però que després
tinguéssim una impossibilitat
amb el projecte
del pàrquing a la Rambla
i això ens portaria...
Home, això seria
problemàtic,
l'haver de renunciar
al pàrquing,
doncs sí,
seria un problema,
jo crec que
tornaríem a tenir un problema.
I difícilment
podríem trobar
una viquessa alternativa
perquè...
Pròxima ja no,
pròxima no,
perquè el que s'intenta
és...
Jo m'imagino
que el que intentem tots
és que estigui
el més a prop possible
d'allà on has d'anar a fer la compra,
del mercat central.
Però davant d'aquest plantejament
que faig,
igualment estaríem tots quatre
d'acord en que
igualment hem de fer
la reforma del mercat.
Sí, sí,
és evident.
És l'únic que volia apuntar.
Això ja era un projecte
que ja estava engegat,
jo crec que...
I perdona que
postilli una cosa
que ha dit el Joan,
no diu,
l'equip de govern
ha pres una decisió,
és que l'equip de govern
no ha de fer això,
prendre decisions,
no ha de fer res
d'extraordinari.
I ha de fer el que li toca.
Els ha de prendre a temps,
a més.
Sí, bueno,
però a temps...
Perquè si no les prenen a temps
passa el que passa després.
Ara, Joan,
parlem d'aquest mercat.
Molt definit no està tot, eh?
No, ara parlem d'aquest mercat
i tu estàs dient
un procés participatiu.
Aquest procés participatiu
en el primer projecte
hi era perquè es va fer
amb el consens
de tots els venedors del mercat.
Per tant,
cuide,
participació ja n'hi havia hagut.
I en tot cas,
aquí el que jo torno
amb el que hem iniciat
la tertúlia,
en tot cas,
les dificultats
han vingut
perquè hi ha hagut
un decalaix
absolutament brutal
en el cos inicial
que havia de tenir,
la construcció
d'aquest mercat
que havia fet
Mercasa,
que és una empresa pública,
i les dades
que ens dona ara.
Per tant,
aquí és on
hi ha que buscar responsabilitats.
I el govern ha fet
el que li toca fer
i jo crec que tots
estem d'acord
en que ho ha fet bé
i estem esperant
a veure si les solucions
tècniques
que proposen
són viables
i estarem tots
amb el que caldi.
Per insisteix-ho
en el tema del pàrquing,
si en la possibilitat
que no hi hagués pàrquing,
evidentment,
que no pogués haver-hi pàrquing
per una qüestió tècnica
o de subsol o el que fos,
evidentment,
el mercat s'ha de fer.
Clar.
Sí, sí.
És evident,
això no es pot renunciar.
Jo el que volia dir
és que,
si em permeten
els senyors
de l'equip de govern,
és que és el segon
gran projecte de ciutat
que,
no sé si la paraula
és adequada,
fracassa
amb les seves expectatives
perquè,
amb el tema del nàstic,
amb l'empresa de la Pai,
va passar una miqueta
el mateix, no?
Vull dir,
hi ha unes expectatives,
uns pressupostos,
unes finalitats
que al final això
se'n van a risc
com ara,
amb aquest projecte.
No sé si aquest govern
està agafat
o no sé què passa,
però no surten les coses
com estàvem previstes.
A l'equip de govern
està davant d'un problema,
un problema sobre el paper,
no amb una obra
en construcció,
que m'entens?
Sí.
Ha pres decisions.
Ha pres decisions.
Jo vaig prendre aquesta decisió.
Evidentment,
consensuada amb l'alcalde
i amb la resta de l'equip
però jo,
com a responsable
de mercats,
jo he pres aquesta decisió
i he agafat el toro
per les banyes
quan s'havia d'agafar.
Sí, sí, sí,
no dic el contrari.
I en aquest aspecte...
Jo l'únic que dic
és que
dels grans projectes de ciutat
al final
no seran
si s'havia venut.
Home,
jo crec que és un gran projecte
de ciutat
que davant de les xifres
on també ha de prendre decisions.
És a dir,
el que no pot ser
és ser inflexible
de dir
com havíem dit cap aquí,
cap aquí.
És a dir,
ara el que hagués estat
absolutament irresponsable
és davant d'aquestes xifres,
davant d'aquestos terminis d'execució,
ens haguéssim liat la manta al cap
i haguéssim tirat cap allà.
És a dir,
aleshores sí que teníem un problema.
Però sèrio.
Ja hi tenim experiències.
A la ciutat
per no sé quants anys.
Ara sí que teníem.
Aquesta solució,
doncs mireu,
jo crec
que també
ben mirada,
evidentment,
arribem a aquesta solució
perquè hi ha un problema.
Quan l'analitzes
en profunditat
i suposant
que aquest pàrquing
no tingui problemes
en quant a temes arqueològics,
etcètera,
abans apuntava
el Ricard,
i si arqueològicament...
Jo em posava
en el pitjor dels casos.
I si arqueològicament
aquestes excavacions arqueològiques
que s'han fet
precisament a l'entorn del mercat
ens haguessin tret a la llum
un tema, què?
Doncs també haguessin tingut un problema.
Però no,
gràcies a Déu,
no n'hi ha sortit cap.
Dic de la ubicació,
estem 15 mesos.
Hauria pogut passar, eh?
Hauria pogut passar.
Aleshores,
jo dic que ben mirat,
fixeu-vos
que si això es pot fer
amb la connexió i tot,
un mercat nou
amb aquest projecte
connectat amb Corsini,
Corsini amb un gran aparcament,
estem donant una potència
a la artèria comercial
de la ciutat,
enorme, brutal.
És a dir,
realment,
ja no estic parlant
només de mercat i entorn,
estic parlant del mercat,
del seu entorn més immediat,
però després de tot l'eix comercial
que és aquell tros de Rambla Nova,
la part entre la Rambla Nova
i la Rambla Vella,
però també Carre Unió.
És a dir,
estem donant una potència comercial
en tota aquesta zona,
absolutament,
és a dir,
reforcem la potència comercial
que ja té ara
d'una manera claríssima,
com a estructura de ciutat.
Per tant,
com a gran centre comercial
a cel obert,
que és tota aquesta gran zona
central,
i jo crec que des d'aquest punt de vista
també
hauríem de valorar
aquesta solució.
És a dir,
evidentment,
és una solució que es pren
perquè hi ha un problema,
és a dir,
la solució inicial
que tots estàvem d'acord
era la de fer el pàrquing sota,
només que els números són els que són.
Però no has parlat
de la construcció del pàrquing,
del període.
Ah,
el període de construcció del pàrquing
s'apuntava a veure,
és una idea,
llancem aquest aspecte.
que estàvem parlant
al voltant d'un aparcament
d'aquestes dimensions,
un cop les incògnites arqueològiques
i això estan alliberades,
estaríem parlant
d'un any i mig.
No, però no vull dir
el temps de duració de les obres,
sinó si es començaria
un cop estigués el mercat acabat.
Ah, no,
he dit en funció
de l'arqueologia,
de la mobilitat
i de com s'hauria de recol·locar
el mercadet de marxants
dels dimarts i dels dijous.
És a dir,
aquestes tres incògnites del mercadet.
El que deies a l'inici
que pugui ser paral·lelament
perquè un cop acabat
el mercat pugui sentir...
Que la data de finalització
de les dues obres
fos la mateixa,
mitjans del 2012.
Això seria...
L'ideal.
Entenent que un
triga menys en construir-se,
que és el pàrquing,
i el mercat triga més,
que són dos anys i mig.
I amb Mercassa
què fem en el sentit
que fem en el sentit
de les responsabilitats?
Evidentment,
aquestes,
tal com vaig explicar ahir
a la Junta de Portaveus,
jo he exigit
explicacions a Mercassa,
de fet ho vaig fer
amb una carta
ara al mes de desembre,
vaja,
quan se començaven
a tenir aquests números
i quan ja
ja estàvem pensant
en una possible solució,
el que deia,
que era de responsabilitat,
no només explicar el problema,
sinó apuntar la solució.
Ells el que justifiquen
és per una part,
per un increment
dels costos dels materials
entre l'any 2005
i l'any 2008,
això només explica
una part
d'aquesta diferència,
només una part,
la resta de l'altra part,
és a dir,
jo crec que on està el problema
és,
el problema,
o l'explicació
és que el projecte executiu
que ara ens han presentat
està ben fet,
és a dir,
està calculat
fins a l'últim,
fins a l'últim detall,
el qual
ens ha fet veure
que aquell bàsic
de l'any 2005,
doncs,
no estava ben fet.
I això és culpa
de Mercassa?
Evidentment,
a veure,
és qui el redacta,
no, no,
a veure,
enteneu,
i amb les meves paraules
d'ahir a la roda de premsa,
les meves paraules ahir
a la Junta de Portaveu,
les meves paraules
en les reunions,
en botiguers,
en paradistes,
jo no n'he volgut fer d'això,
un debat polític
de dir
que el govern anterior
tenia la culpa,
jo no he entrat aquí,
he entrat perquè
crec que és de responsabilitat.
Perquè tampoc hagués sigut cert,
Sergi,
no hagués estat cert,
perquè la responsabilitat
com tu dius,
i ho has dit tu,
és de Mercassa.
Sí, efectivament.
I ara la responsabilitat
de la benexplicació
és a Mercassa,
allò que va donar Mercassa,
podríem entrar aquí,
no vull entrar.
Sembla mentira
que tècnics d'una empresa
pública,
però sembla mentira
com a ciutadà...
Pública,
repito,
perquè és que això
ha de quedar clar,
pública,
d'un ministeri de l'Estat.
A l'Estat,
que no hi ha diners.
Si no ens en podem
enrafiar de les empreses
públiques de l'Estat,
ui,
alguna cosa falla.
Jo com a independentista
ja fa anys
que no hi confia.
amb algú en espanyol.
Doncs estem d'acord,
estem d'acord,
sempre.
Aleshores,
el tema de Mercassa,
espera,
que ho acabo d'apuntar.
Hem exigit responsabilitats
i jo crec que això
ara ens dona una força
negociadora davant
dels diners
que han de venir de Madrid,
molt més forta
de la nostra part
perquè aquí
hi ha responsabilitats
a pagar.
Aquest és un altre capítol,
el del finançament
que no m'ha abordat.
Perquè ara,
sabent...
A veure,
el finançament
perquè no estava tancat
perquè el projecte executiu
no estava entregat.
És a dir,
això ens dona una força
negociadora
per exigir
en forma de més diners
de l'Estat
la compensació
que ens mereixem.
Acabem.
Ho sento,
però no hi ha temps per més.
Avui del mercat segur
que seguirem parlant,
però a la tertúlia
ja no tenim temps per més.
Juditeres,
Victòria Forns,
Joan Saneuja,
Sergi de los Rios,
gràcies per compartir
aquesta estona,
aquesta mitja hora de programa
amb els oients
de Terraona Ràdio
per haver vingut a la tertúlia.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.