Fins demà!
Sara Sants, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Mira, t'afanejant a internet, saps, ara en aquest moment al Japó,
espera que ho busquem, 29 graus de temperatura, sensació tèrmica, 34 graus amb una humitat del 66%.
Quina calor que fa ara al Japó, que són cap a quarts de quatre de la tarda.
Són cap a quarts de quatre de la tarda.
En posició no està massa més avall que Barcelona, però ser illes és una temperatura molt més humida.
Tot i que hi ha bastantes muntanyes i a l'hivern també neva i fa més fred que aquí.
O sigui, són temperatures més extremes.
A quina època de l'any hi vas anar, tu, al Japó?
A la primavera, que va ser una sort.
Conscientment?
Conscientment, però...
O va ser quan vas poder anar-hi?
Va ser conscient perquè va coincidir amb Setmana Santa,
però sabíem que hi havia la festa del Hanami, que és a la primavera,
quan floreixen els cirerers i la resta d'arbres fruiters.
I realment és que em semblava fet expressament perquè va ser la setmana que era espectacular.
O sigui, tots els arbres estaven florits i la gent estava boja perquè arribava la primavera.
Aquesta és una de les imatges d'apostal segurament del Japó, no?
Quan floreixen els cirerers.
D'apostal i de cinema també, no?
Aquesta imatge que la gent queda, la família, la gent de la feina, tothom fa el Hanami, que es diu.
Llavors, preparen el dinar.
Pots imaginar aquests uixis, tot preparadets, supermònic, inclús als supermercats,
ja preparant la bandeja per anar a fer el Hanami.
Agafen un plàstic gran i la gent s'està allà sota l'arbre, xerrant i menjant durant 3-4 hores al migdia.
Pícnic és a festa silenciosa, a festa més ruïdosa?
Jo diria que ells, en normal, són molt silenciosos.
Pots anar al metro i no sentir res, o pots veure-me niquel.
Jo no sé de festa, no de festa amb alcohol pel mig, dic de festa així familiar i de reunió,
perquè aquí fem una calçotada i tots acabem cridant i ballant si toca i cantant.
No sé si són d'aquest pal.
Jo diria que per ells deu ser una festa total.
Perquè sí que porten el sac, sí que per ells és festa per nosaltres, seria una cosa molt tranquil·leta, diguéssim.
Però per ells sí que és una explosió d'alegria, els nens estan per allà,
corretejant i a més és que en mateixa ciutat hi ha un riu i és que es posen allà,
en qualsevol lloc, si hi ha un arbre a sobre, pot haver-hi un edifici de 15 plantats al costat
i ells estan fent el seu hanami allà.
Deu ser una mica com el nostre Sant Joan, canvi de solstici, alguna cosa així,
que té a veure algun homenatge cara a la naturalesa, que esclata, no?
Hanami vol dir contemplar flors.
Oh, bonic.
Sí. De fet, al Japó el que passa és que totes les paraules, quan les tradueixes,
són com molt poètiques.
Hola, el pròpia terme Japó, el país del sol naixent, que ja ho diu molt.
Osa, que la ciutat on vam fer centre, vol dir escoltar.
Doncs escolta, s'ha colat ràpidament.
Un japonès modern, perquè teníem així al començar una música molt de geisha,
com deia la Sara, i ara s'ha colat.
Aquesta modernitat és el que probablement no et va sorprendre,
perquè ja sabies que et trobaries, no?
Bé, és que el que sorprèn és aquesta barreja que et pots trobar el més modern,
el més passion que puguem imaginar, una persona amb els cabells blaus,
amb unes plataformes impossibles,
i després et pots trobar una senyora que va amb les sandàlies de fusta
i amb els seus mitjons i el vestit tradicional.
I això és així, ho trobes al carrer i ho trobes als pobles.
És aquesta barreja de portar un mòbil que sembla un ordinador pràcticament,
que és increïble veure com s'escriuen missatges,
perquè s'estan allà 10 minuts per escriure el missatge.
I d'altra banda, són gent molt tradicional i com molt...
per sobretot molt respectuosos i amb unes normes com molt assumides.
No és difícil veure algú trencar una norma,
que això potser també és el que deus.
Quan ja portes un temps allà,
tot i que nosaltres vam anar allà en part perquè teníem una amiga,
també ofega una mica el fet que, per exemple,
hi ha vegons al tren on està prohibit parlar,
perquè és el vegó de la gent que dorm.
Prohibit específicament?
Prohibit parlar.
Parlar amb el mòbil està mal vist pel carrer,
està mal vist als autobusos, als trens i a tot arreu.
La gent quan parla amb el mòbil s'aparta, no?
Per no molestar.
Com aquí, no?
Com aquí, que està algú parlant amb el mòbil i estàs escoltant...
No és que estiguis escoltant la conversa,
és que tu no pots seguir una conversa amb un altre
perquè no et deixes sentir res.
Doncs ella és tot el contrari.
Tot el contrari.
I pensa que a vegades pensem que porten les mascaretes
perquè hi ha contaminació.
I és tot el contrari.
O sigui, quan estan constipats,
porten la mascareta per no estornudar,
per no molestar ningú.
Per no contaminar els altres.
A vegades veiem la foto d'una química
amb algú passant amb mascareta
i és perquè estan constipats,
no perquè l'aire estigui contaminat.
A veure, el teu viatge,
jo imagino que va ser un viatge de privilegi,
entre cometes,
perquè no calia que anessis organitzada de turista,
sinó que podies anar per estar amb algú.
De qui que viu allà?
Per tant, us va ensenyar,
en la mesura del possible i que el temps ho permetia,
el Japó més real, més del dia a dia,
que no pas al Japó turístic, segurament.
No serà?
Sí, la veritat és que va ser un privilegi
perquè, bé, això que et deia,
ella porta quatre anys allà,
coneix gent del país.
També ella està en una situació bastant privilegiada
perquè la gent desplaçada
acostumen a viure amb moltes més comoditats i luxes.
I té una renda molt alta.
Exacte, que molta gent de la zona,
perquè allà hi ha un pis d'una classe mitja normal,
pots medir, 40 metres quadrats.
És molt difícil que un japonès et convidi a casa seva.
Nosaltres criticàvem la ministra
perquè volia fer pisos per una persona sola de 30 metres.
Allí s'hi poden.
Déu-n'hi-do, eh?
Tot i que la natalitat és molt baixa,
és difícil veure famílies amb més de dos o tres fills, eh?
Però, i és molt difícil que un japonès et convidi a casa,
o sigui, ells fan vida al carrer.
Això m'ha semblat bastant mediterrani,
o sigui, la gent està al carrer sempre.
Però calla que no estiguin,
justament perquè les cases són petites,
i no tant per què els agradi, eh?
Que podria ser també...
O el carrer vol centre comercial,
perquè també és una febre brutal,
el consumisme que hi ha allà també és espectacular.
Costa molt d'entendre,
perquè, clar, aquesta cosa entre tradició i modernitat,
diguem-ne, que és el debat contemporani de qualsevol societat,
però allà tot això està portat al límit.
Absolutament.
Jo crec que allí tot està portat al límit.
És a dir, la gent és educada al límit,
és respectuosa al límit.
O sigui, tot et sorprèn en el sentit que és al·lògrant,
menys els pisos que serien al·lògat.
Però, per exemple, entres, no sé què dir-te,
a una perfumeria,
i et pots imaginar la de passadissos i passadissos
de cremes i colònies,
i tot és gran.
Els centres comercials,
els barris on hi ha els centres comercials només
d'electrodomèstics i d'electròniques,
que et pots trobar,
no sé, com 50 cortes ingles de 6 plantes,
només amb ordinadors, neveres i res més.
I està ple de gent sempre tot.
Tot.
No, no, ja anaves dient,
tantes cremes, tantes rentadores,
que t'has de canviar la rentadora cada any.
Si estàs basant una miqueta el teu dia a dia,
un cop l'any sí que et poses una mica natural
amb el cirerés i tot plegat,
però la resta de l'any a produir, comprar,
produir, comprar.
Sí, sí, més qualsevol excusa és bona per consumir.
És a dir, ells no celebren el Nadal,
perquè per la seva religió no són cristians,
no el celebren.
Però a principis de novembre
ja comencen les campanyes de Nadal a les botigues.
Ja tens la gent vestida de Papa Noel fent promocions.
Al Hanami, per exemple,
hi vaig veure una botiga que només era de roba de gossos,
especialment per l'època del Hanami.
És a dir, robetes de gossos amb les floretes del cirerés.
La cosa, per exemple, de Hello Kitty, allí a Rasa.
Doncs hi ha supermercats sencers amb productes de Hello Kitty,
però tot des de menjar al que et puguis imaginar.
M'estàs deixant...
Clar, jo això ho intuïa, no he estat al Japó,
però m'estic agobiant una mica, Sara, també t'ho dic ara.
No m'emportaig a dir una cosa,
o sigui, tu estàs esperant per passar el semàfor,
potser tens 100 persones al davant i ningú et rosa.
O sigui, no sents crits, ningú et toca,
la seguretat és extrema.
La seguretat per als propis japonesos i pels turistes.
I pels turistes.
Bé, és que jo, que soc una persona despistada,
pots anar amb el bolso obert
i és que allí, al revés, t'avisen
perquè tens el bolso que no te'l deixis.
És espectacular, també.
I una seguretat basada en aquestes normes,
no tant en una repressió, entre cometes, no?
Mira...
Quina sensació et va donar, tu?
La sensació és que són gent...
O sigui, l'educació és molt estricta.
Els nens, per exemple, fins als 7 anys
són els reis de la casa, fan el que volen.
La gent s'agica del tren, del metro,
per deixar seure amb un nen.
Però a partir dels 7 anys es veu que és una cosa estricta,
o sigui, canvia radicalment.
Llavors ja és disciplina, però també a l'extrem.
Quin sistema pedagògic més diferent, no?
Absolutament.
A nosaltres, que sempre ens diuen
que la canalla s'ha d'educar des del moment que neixen,
doncs allà no, 7 anys, diguem-ne, de moratòria
i després hi arribarà.
Són els reis, després ja veuran el que és la vida
de treballar i de cosa dura, no?
Algun dia de festa faran els japonesos, no?,
a la setmana, o treballant els 7 dies?
Tenen poquíssimes festes, poquíssimes festes, ja,
i treballen moltíssimes hores.
I a més, bueno, els acomiadaments són fàcils
i les dones, bueno, que sembla aquest país
que diem de tanta modernitat i tal,
però el paper de les dones també és difícil
perquè és una societat molt tradicional
on s'exigeix molt,
sobretot pel tema aquest que et deia dels nens,
són els reis,
i durant aquests 7 primers anys necessiten,
o sigui, se'ls dona una atenció constant.
Que són les dones, generalment.
Generalment són les dones,
per tant, està bastant mal vist que una dona
treballi moltes hores i té fills.
Amb la qual cosa, conseqüències,
que hi ha baixíssima natalitat,
em sap que no arriba a un nen per...
Imagina't.
És baixíssima.
Inclús s'han fet lleis ara ja
per flexibilitzar el tema de conciliació, etcètera,
però costa.
I les noies joves que volen estudiar i treballar
no es casen,
perquè també aquesta societat tradicional
implica que la dona
ha de treballar per l'home a casa també, no?
Llavors, bueno,
es veu que ha baixat moltíssim
el tema familiar.
On vau ser exactament, Sara, d'Algeba?
Clar, és que al Japó no ho hem dit.
Encara no ho hem dit.
Encara no ho hem dit.
Clar, ens ha agafat aquest atac d'entusiasme.
Mira, no, nosaltres no vam anar a Tòquio,
perquè la meva aquesta viu a Osaka,
que és la tercera ciutat del Japó.
Que a Osaka, com a tal,
té quasi 3 milions d'habitants,
però l'àrea metropolitana són 18 milions.
Comparat amb Tòquio,
és menys,
perquè a Tòquio són 30 milions
d'àrea metropolitana.
Però és una ciutat que està al sud-est,
és a dir, a la costa est...
Perquè la tenim?
Exacte.
I seria com un Tòquio petit, eh?
O sigui, té...
Bé, sobretot són illes,
hi ha riu,
i aleshores té els barris molt diferenciats,
com també passa a Tòquio,
al centre comercial d'electrònica,
tens el centre de sortir a la nit,
perquè això que dèiem,
que els japonesos són tan correctes,
i ho són molt,
però a la nit, quan surten,
també són un espectacle.
A mi m'han dit que l'espectacle
són els propis japonesos,
i fins i tot els cotxes amb xofè
que esperen a les portes dels locals
on se'n van de festa,
amb majúscula.
Amb majúscula.
Perquè això sí que és estricte.
Perquè el drinking...
A mi em van dir que es veu
que si beuen el mateix que nosaltres,
a ells els encanta la cervesa,
en beuen molta,
i el saque,
i diuen que ells amb menys quantitat
que nosaltres ja...
Diguéssim que els hi fan...
Amb menys.
Amb menys,
per la Constitució.
No, la veritat és que no ho sé.
No, potser també és un tema
que beuen cap de setmana només,
nosaltres som de beure vi cada dia...
Clar, i com que es veuen tant d'hora i tal,
igual quan surten és el...
El tema és que...
Bé, quan vam estar allà a Osaka,
és una ciutat...
Bé, això et volia dir que la gent quan veu,
si condueixen els hi retiren el carnet per sempre.
Ni punts ni res.
Ni punts ni...
No et pots redimir.
No.
I una altra cosa que la gent gairebé no va amb cotxe.
O sigui, hi ha una xarxa de metres i de trens
que pots anar a qualsevol punta del país
entrant en una estació sense sortir al carrer.
Que això és brutal.
I aleshores, Osaka...
Monuments històrics en tenen pocs
perquè l'arquitectura tradicional és de fusta.
Per tant, amb el temps es crema, no es m'ometen i tal.
Per exemple, el castell d'Osaka,
que és dels monuments més visitants de tot el Japó
pels mateixos japonesos,
és originalment del segle XIV,
però s'ha refet de fa 50 anys.
És curiós veure com els japonesos viatgen molt
en el seu propi país.
O sigui, la major part, el gruix del turisme
dins del Japó són els japonesos.
Hi ha més turisme interès que esteric.
Sí, sí, la gent es mou moltíssim.
I llavors vam estar a Osaka
i d'allí vam fer centre,
perquè és una ciutat que està molt a prop de Kyoto,
una hora en tren bala,
el xinsake, que li diuen.
Vam anar a nada.
Més ràpid que l'Ave?
Bé, 250,
però la diferència és que tu compres el bitllet
com si fos el bitllet del metro,
et connectes amb el metro,
no has d'agafar un horari
i fer una fórmula
per veure com ho faràs per arribar.
O sigui, jo,
les vegades que ens vam esperar més en una andana,
t'ho dic de veritat,
no van ser més de tres minuts.
I el metro comença a les 6 del matí,
o abans,
a les 6 del dia que vam agafar més d'hora
i a les 12 de la nit s'acaba
i la gent sopa a les 7,
amb la qual cosa tu pots sopar,
anar a prendre el que vulguis
i saps que tens el tren allà.
Nosaltres com a societat tenim moltes virtuts,
no hi ha dubte,
però, per exemple,
ha imaginat una cosa tan assumida
com és el tema del transport,
tu que ets periodista,
quants anys portem intentant
el bitllet túnic i totes aquestes coses?
Clar, expliques això del Japó
i dius, bé,
potser tenim altres virtuts,
no ho dubtem,
però en aquest cas
la signatura la tenim més que sospesa.
És que a més el fet
que tot estigui interconnectat
i que vulguis arribar a qualsevol poble,
és que ja no és les ciutats importants,
sinó que tu pots fer
les combinacions que vulguis
i, a més, et diré
que tu vas al metro,
clar, perquè una cosa que sorprens
és que poca gent parla l'anglès.
Ah, sí?
Poquíssima gent.
Quan vam arribar a l'aeroport
i vam pensar, bueno, el Japó,
tothom parla l'anglès.
No, l'anglès tothom, segona llengua.
Poquíssima gent la parla.
De fet, per llegir els seus propis diaris
has de tenir un nivell universitari,
perquè és complicat,
i el que passa és que això ho compensa
el que la gent és tan amable,
tan servicial,
que tu els ensenyes el plànol
i et porten allà on vulguis.
Però, clar, tu entres en una estació de metro
i en general no estan les dades en anglès,
o sigui, tot és japonès.
I com t'aclaries?
L'entrada, l'amiga aquesta ens va dir
tu pots pagar 50 cèntims,
o sigui, un gent serien com una passeta d'abans,
i tu compres un bitllet
i tu vas on vols,
com si vols anar a Tòquio a tres hores.
Amb un gent?
Amb un gent.
Amb un gent vas a Dosaka a Tòquio?
Sí, sí, no, no,
que et falta per pagar igual,
et falten per pagar 12.000,
o sigui, et falta per pagar 60 euros o 30 euros.
És com si compressis una targeta al moment
i després és raonable,
pagues el que utilitzes.
I després es dona per suposat que tu pagaràs,
perquè no hi ha cap vigilant ni ningú,
ni hi ha una barrera,
o sigui, que clar,
aquí, si féssim això,
segurament no pagaria ningú, no?
El que passa és que allà,
bé, és impensable que algú no pagui el seu bitllet.
Potser perquè entenen
que si funciona el transport públic
és perquè ells també tenen una responsabilitat.
Aquí, com que molt bé, molt bé no ens funciona,
ja aquí té la mentalitat de dir,
escolta, tira, és una mentalitat diferent.
Avui, per exemple,
per venir de Crecilla aquí no pots confiar en el tren,
perquè arribes tres quarts d'hora abans
o arribes deu minuts després, no?
No, no, ni de Pallaresos ni del Catllà,
no pots confiar ni en el tren,
ni en l'autobús,
que no saps ben bé com anirà el tema.
Total, que a Osaka estàvem al metro,
us vau desplaçar fins a...
Anem a Quioto un dia.
A Quioto.
Bueno, vam anar-hi dos dies,
de fet, perquè és una ciutat històrica,
va ser capital durant més de mil anys, no?
Llavors hi ha una sèrie de temples budistes,
sionistes molt bonics,
molt d'artesà pel carrer,
és una ciutat molt cultural,
té universitats, hi ha molts estudiants,
també és una ciutat turística.
I vam estar allà dos dies,
és que et vull dir perquè vam fer diverses rutes, no?
Vam anar ara, que també és una ciutat històrica,
i vam anar a Hiroshima,
que és un dels llocs que, bueno,
que tots sabem...
Exacte, justament aquest mes d'agost...
Demà.
Demà, demà, si és el 6 d'agost,
que va caure la bomba tòmica.
64 anys, no?
Perquè va ser el 45.
Efectivament, el 6 d'agost del 45.
Venint ho pensava.
És curiós.
I anàvem fent centre,
i aleshores és quan també pots veure,
per exemple, el Hanami,
la diferència d'un Hanami a Kyoto
o un Hanami a Hiroshima,
que ho fan igual,
i al costat,
al costat de la zona on va caure la bomba,
que són pústres que menys nostres.
Bueno,
i llavors d'Hiroshima també ve a davant
hi ha una illa sagrada que es diu Miyashima.
Lloc de culte,
perquè tinc entès que hi ha un museu...
Uf, duríssim.
I a veure,
si tu ja saps què va passar,
no és necessari entrar-hi,
però bé,
si no...
Mira,
jo crec que és recomanable,
eh?
Sí?
Sí,
perquè és una ciutat amb també...
Bueno,
a totes les ciutats hi ha molts rius,
és una illa amb molts rius,
i és una zona de la ciutat
que és com una petita illa
dins de la ciutat
que deu tenir dos quilòmetres de llarg
per un i mig,
i allí va caure la bomba.
Allí era el centre neuràgil
de la ciutat a l'època,
al 45,
hi havia tot.
A més,
era una ciutat que els americans
no van bombardejar durant la guerra,
amb la qual cosa
es considerava una ciutat segura,
hi havia molts rius,
molta gent que anava cap allà
perquè no bombardejaven.
Hi ha només un edifici en peu,
que era un edifici fet
a l'estil occidental
amb formigó i ferro,
i tal com va quedar
és com està ara.
Llavors el museu
és impressionant
perquè t'explica
com era la zona abans,
com va caure,
i és...
Jo crec que s'intenta fer
des de la distància,
o sigui,
és un discurs des de la distància,
però és tan bèstia
el que va passar,
o sigui,
prens consciència
que podem ser tan animals
que el discurs és allò
això ha passat aquí,
esperem que no torni a passar enlloc més.
Fixa't les curiositats,
a vegades les coincidències,
parlàvem que demà s'escau
doncs justament
aquest aniversari del llançament,
i avui llegia,
saps aquelles efemèrides
d'alguns diaris,
que un dels tripulants
de l'avió que va llançar la bomba
tal dia com avui es va suïcidar.
Sí.
Un temps després, sí, sí.
És que...
És una sèrie de coincidències.
Jo m'imagino que
visitar aquest museu,
doncs,
el que un es pugui imaginar
no és multiplicat per 10.
Multiplicat, efectivament.
Continuem la ruta, Sara.
Bueno, des d'Hiroshima
cap a Miyashima,
que és una illeta
que en tren estàs 20 minuts,
és una illa sagrada
que quan puja la marea,
bueno, queda...
Bueno, sempre la illa
sempre hi ha d'anar en ferri,
però la marea puja i baixa
i dona unes imatges brutals.
Llavors allà,
des de...
Em sembla que era des de l'any 600
ha sigut una illa sagrada
per totes les dinasties
i tothom ho ha considerat
una illa especial,
és molt mística.
Hi ha temples,
i allí hi ha uns hotels
que es diuen Raikou,
que són els hotels tradicionals japonesos
i que val la pena
si algú va al Japó
almenys anar-hi un dia
perquè els bans japonesos
són una cosa...
Els bans, dius.
Sí, és que la perfumeria
és brutal, eh?
I a més, allí també hi ha...
Això que diem de la tradició
i la modernitat...
És la perfumeria pròpia
o és allò que també...
Perquè com que totes les aquestes
eren marques internacionals
són japoneses.
Bueno, que no és casualitat, eh?
És que allí hi ha
el que diem de la tradició
i la modernitat.
O sigui, tu tens botigues
de les marques més...
Les típiques, els Giori i companyia.
I en canvi, allí també té molt d'èxit
ara tot el que és producte natural
i es valora molt.
I aleshores amb les mateixes flors,
et fan un bany
on et fas una dutxa
amb olis,
després et poses en una banyera
amb aigua molt calenta
i després al costat amb una freda, no?
Ai, m'està entrant un relaxament
només de sentir-te...
I després et preparen un sopar
d'aquests japonesos en el tatami
amb el coixí,
amb el peix cru
que jo mai hauria pensat
que em menjaria sèpia crua.
És que l'estallen d'una manera,
o sigui, que és impossible el menjar.
Del Japó no he vist cap lloc
que et fes angúnia menjar alguna cosa,
perquè són tan extremadament nets
i el menjar està tan ben presentat,
el veus tan fresc,
que és impossible,
o sigui, és difícil,
jo no menjaré mai tonyina crua,
és que la menges
i penses
que bo, quin gust més intens.
Vas menjar menjar japonès
pràcticament durant tot el viatge?
Sí.
No vas tenir la necessitat
de menjar occidental?
Doncs no,
i la veritat és que...
A veure, és fàcil
perquè a tot arreu hi ha les cadenes,
vull dir, no?
però diria que és menys fàcil
que a altres llocs,
o sigui, que el seu menjar
és el que trobes a tot arreu
i realment és difícil que no t'agradi
perquè hi tenen varietat de gustos importants.
Aquest hotel relaxadíssim,
jo em quedaria,
però després potser ja que estàs tan relaxada
i un cop sopada,
a sortir de nit, per exemple?
Hem d'anar a Osaka,
hi ha un barri que és Amèrica en Mure,
que és el que ells es pensen
que és a les Estats Units,
que ells hi diuen Amèrica a tots els Estats Units
i que hi ha aquests,
els joves ultramodernos
amb els seus cabells
i hi ha una reproducció
de l'estat o de la llibertat,
tot és com amb una mica kitsch, no?
Sí, sí, sí.
Molt exagerat.
Molt exagerat.
Si porten unes bambes d'esport,
doncs potser la porten
a tres números més grans
perquè, bueno,
coses que no acabes d'entendre.
Allò creen tendència
als japonesos cap al món
en aquest sentit?
Tu què creus?
Jo...
Esperem que no.
No ho sé,
perquè veiem unes coses
que dic,
ostres, això es posen,
però de veritat...
I he vist Botellón.
Ah, sí?
Al Japó?
Sí, sí, sí.
Amb tanta norma
i tanta correcció?
Sí, sí, sí.
No et va sorprendre?
Em va sorprendre molt,
però és que aquest barri
em va sorprendre molt
perquè tu pots venir
d'un barri tranquil
on no sents una bocina ni res
i et fiques en aquests
sis o set o vuit illes
de barri
i, bueno,
i llavors són hamburgueses
a la japonesa,
la gent a la nit sortia,
gent jove
i també la gent,
jo crec que la gent jove
vol una mica,
tens la sensació
que volem com trencar una mica,
una mica de rebeldia.
Això potser no és anecdòtic,
no?
Potser és que la pròpia
societat japonesa
ja s'ha dit més d'alguna vegada
que les noves generacions
volen un trencament
amb aquesta tradició.
Jo em suposo que al Japó,
bueno,
cada cop estem tots més globalitzats
i a veure,
la gent jove també
en un moment altre
s'ha de rebel·lar una mica
perquè al final
és allò que dius
ostres,
algú que faci
alguna cosa diferent
i realment el que fa,
la fa diferent,
la fa molt diferent,
i la música,
per exemple,
així roquera,
allí triomfa moltíssim
entre la gent jove.
I així de festa bé?
Bé, molt bé,
home,
s'ha d'anar un dia al karaoke
també,
que també es tornen bojos
perquè a més els karaoke
són individuals,
vas amb el teu grup d'amics,
llogues una habitació
i per hores,
no?
Ah, sí?
Sí, sí,
bueno,
està plegat de karaoke,
és super barat,
la gent també,
normalment els karaoke
tenen servir de bar,
però la gent també fa botellons
al karaoke
i, bueno,
poden estar quatre hores
cantant com a bojos.
Són els reis del caràcter.
Per nosaltres és difícil
perquè, clar,
les cançons,
és complicat,
ara,
sentir cantar un japonès
la cançó dels Rolings,
la veritat és que fa molta gràcia.
És ben curiós.
Escolta, Sara,
compres,
compres,
que difícil no comprar,
ni que un no sigui gaire consumista,
però estàs temptat.
A més a més,
m'han explicat
que allà regateges.
Regateges?
No hi ha preu fixat,
tu pots regatejar.
A veure,
en els centres comercials,
depèn d'on vagis,
vas a un centre comercial,
qualsevol botiga,
sigui una peixateria,
un mercat,
una botiga de la marca
més marca que et puguis imaginar,
ets el rei de la botiga.
O sigui,
quan algú consumeix alguna cosa,
és el rei.
I et tracten bé a tot arreu.
A tot arreu.
Està pesat en això?
I a vegades aquí que diem,
ostres,
estic aquí gastant molts diners i tot,
i t'hi sembla que hagi de demanar,
sisplau,
que em porti la meva talla.
Exacte.
Doncs, bueno,
això allà és increïble.
Aleshores,
segons què és difícil de comprar,
en el sentit que si vas a la perfumeria,
com que no hi ha res amb etiqueta en anglès,
o sigui,
te la jugues una mica,
no sé si t'estàs comprant...
Una hidratant o una pels peus.
Una mica en cuidador.
Em vaig divertir molt
en els todo a 100 yenes,
o sigui que seria 100 pessetes,
la de coses que pots trobar allà,
però la de tonterietes i coses...
I coses a més raríssimes.
Raríssimes,
o sigui,
no sé,
bueno,
que pensem que la gent no fuma al Japó,
la gent fuma molt,
però la gent porta els seus cendrers individual al bolso.
Tens uns models de cendrers individuals
de tots colors perquè et combinin tot.
Jo vaig veure una senyora,
que portava combinat les ulleres
amb la mascareta d'Iv San Loren.
Però què m'estàs dient ara?
La mascareta de marca.
La mascareta,
quan estàs constipada,
fent conjunt amb la muntura de les ulleres.
I en estona fent,
bueno,
és que et pots trobar de tot.
És que ara estic pensant,
perquè coses de paper,
per exemple,
els encanta la papiroflexia,
tot el que és paper,
a més de cartes.
A mi m'encanten les llibretes allí.
Hi havia botigues només de llibretes.
Que boniques, no?
I per escriure cartes,
que ja ningú escriu amb cartes,
però em vaig comprar,
vaig pensar,
quant de mal ha fet el mail, Sara.
Quant de mal, eh?
Amb això sí, eh?
Sí, en això sí que tens raó.
Jo estic completament d'acord
de tocar amb la cosa.
I pots comprar el que vulguis,
on vulguis,
i jo crec que no massa car.
Tot i que ells,
quan venen aquí,
tornen també boges comprant
perquè consideren que és més barat.
A mi no em va semblar...
Però sempre diuen que és tan car al Japó.
Menjar no,
menjar diuen que és raonable,
que està bé.
Dormir,
bueno,
si en Río Camp,
per exemple,
tampoc ens va costar tan car.
Em penso que eren...
no arribava 70-80 euros.
Home, 70-80 euros.
Sí, sí, els dos.
A veure,
tampoc no eren dels de més luxe,
o sigui,
vam buscar un tradicional i tal,
però és que tromiqui...
Que allà tenies los baños,
les sales,
los efectes i el sopar.
I aquí trobar un hotel,
80 euros,
vull dir,
no és cap a realitat.
No, vull dir que al final...
I les compres,
home,
el que són marques importades d'Europa,
potser sí que són una mica més cares.
El que passa és que
el xulo d'anar a un lloc
també és comprar les coses d'allà,
no?
El que puguis comprar aquí
no té gràcia.
Exacte,
buscar una botigueta
perquè, bueno,
els dissenyadors d'allà
també és això que diem,
quan se'n van de la norma
i volen ser originals
ho són prou molt.
I samarretes,
vestidets així,
home,
hi ha botigues molt xules.
Les que són més a disseny
sí que són més cares.
Però com aquí...
Clar,
molt de manga?
Molt de manga.
També unes botigues de manga
molt rots.
I tots els minutets
amb qualsevol,
amb formes,
amb cromos,
amb qualsevol cosa,
o sigui,
moltíssim de manga.
La gent jove,
llegeixen clar,
més tot ho fan del revés,
les llegeixen del final
cap al principi.
Jo al·lucino
quan en els metros
que està allò ple
sense que ningú
es toqui entre ells.
I a més,
tenen temps de llegir
el manga
del que veus
que van passant les pàgines
perquè són TV-s
de tot format i tipus.
I a més,
són botigues xulíssimes
perquè amb aquests colors
que tenen de portades
i tal,
realment crida l'atenció.
Moltes xutxeries.
També?
Moltes.
El menjar és molt espectacular,
de veritat.
Entra molt pels ulls,
a més a més.
Molt.
Quasi més pels ulls que...
Bé,
el dolç és el que menys entra
per la boca
i més pels ulls
perquè no tenen sucre.
O sigui,
tot el sucre és important.
Llavors,
és un dolç
no com el nostre dolç
tan concentrat
sinó que són aromes
i gustos diferents.
Jo que m'encanta el dolç,
potser el dolç és el que...
Ja,
el més suau,
és bo?
Sí,
és bo,
però és més maçapà,
més barreges de...
No és aquest dolç
del nostre,
no?
El que passa
que són uns colors
i unes presentacions
i uns bombons
és que només els compres
per mirar-te'ls,
perquè fa goig.
A tu al Japó
et va entusiasmar del tot?
Em deies,
no hi viuria,
lògicament,
perquè no és casa meva,
no és la meva cultura,
però vaja,
a algunes estades
m'hi passaria,
Jo crec que sí,
jo potser no sé,
va confluir tot tot,
allò que faig d'un viatge
que tot sembla
que vagi perfecte,
a mi em va agradar
i em va sorprendre molt
i en un afons
és com si estigués
en una altra dimensió
i també és una mica això,
no?
Poder viatjar
i poder pensar,
mira,
no tinc el Zara aquí al davant
ni el...
sense ofèncer-lo,
ni el McDonald's
ni el tal,
o sigui que realment
et trobes en una altra...
Se suposa que el viatger
quan arriba al seu destí
s'ha d'agostar
sense perjudicis,
però sempre tots
portem algun o un altre
estereotip.
Es va trencar l'estereotip
que tu tenies
de la societat japonesa?
El va reafirmar?
Més que arribar,
però hi havia molt...
O sigui,
que hi ha de tot,
no?
Perquè també és molt fàcil
dir els tòpics,
home,
però el japonès aquest
que tot té...
És a dir,
que no es qüestiona,
o sigui,
molt educat,
que sempre et diuen
quan els preguntes alguna cosa
i no t'entenen,
sempre et diuen sí
per no ofendre't.
O sigui,
aquest japonès
una mica infantil,
si tu vols,
aquest caràcter així,
sí que realment
jo crec que sí que està allà.
El que em sorprèn
llavors és veure
el que se surt d'això,
no?
I realment,
més que els temples
i que els museus i tal,
el que em va encantar
és mirar-los a ells.
A ells els carrers.
I s'ha tratat en una terrassa
i veure'ls passar
era molt divertit.
Un espectacle realment apassionant.
Tant freds,
com semblen,
també?
Home,
no veus a ningú
fent-se un petó pel carrer.
Tu no vas veure
a ningú fent-se un petó pel carrer?
La manera de saludar-se
o que algú se saludés pel carrer
i estiguessin?
Sempre baixant cap.
Bueno,
però això és molt,
i ho has de fer moltes vegades.
I per tot,
sempre és un ascensor,
surts,
vull dir,
això ha de ser una constat.
I a l'arigato,
que per ells és el gràcia,
la dius mil vegades al dia
perquè per qualsevol cosa
és un arigato.
Em penso que el Lluís
com s'ha quedat
amb el barri aquest,
perquè teníem aquí
i unes flors de loto
i unes cireres
i unes coses,
però ha optat més aviat
per la cosa moderna.
Sara Sants,
periodista,
corresponsal de La Vanguardia,
ha estat una petita aproximació
a aquesta experiència japonesa
que vas tenir fa molt o...?
No,
ara per Setmana Santa,
a finals de març.
És molt recent,
per tant,
si anem ara
no haurà canviat gairebé.
No,
tindreu més calor,
potser.
Més calor,
esperarem a la primavera vinent.
Millor,
millor,
val la pena.
De veritat,
Sara,
que ha estat un plaer.
Moltíssimes gràcies.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.