Mira que ens agrada la música de Txala,
la instrumentació de la Txalaparta
amb tots aquests elements de música contemporània
creen un resultat magnífic.
És la música, la sintonia genuïna d'aquesta formació tarragonina
que cada dijous, cap a aquesta hora aproximadament,
obre una finestra a l'opinió, a les diferents mirades
sobre aquesta ciutat nostra
que aspira a ser capital de la cultura europea 2016.
Si us recorden, la passada setmana ens acompanyava
tot un expert en la matèria, Javier Tudela,
i el vam convidar perquè volíem saber
què necessita una ciutat perquè realment
se li doni aquesta nominació amb tot el que representa.
I sobretot parlava del projecte,
però el projecte no es redacta només sobre un paper,
el projecte cultural el fan les persones, fonamentalment,
i avui tenim tres representants de diferents àmbits de la cultura
a la nostra ciutat, els hem convidat perquè posin damunt
de la taula la seva opinió, però primer mi m'agradaria
a saludar Teresa León.
Bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Recordem que la Teresa ens acompanya cada dijous aquí
perquè és la persona que està al dia
en tota l'evolució que va fent la candidatura.
Ella és tècnica de l'oficina de la candidatura de Catalunya
a la capital de la cultura europea,
i com que després ens posarem a parlar així molt entusiasmats,
recordem com qui vulgui pot adherir-se a la candidatura
a nivell personal o col·lectiu.
Sí, i també només dir una puntualització,
que has dit és candidatura de Catalunya,
perquè sí que és Tarragona, candidata a Capital Cultural Europea el 2016,
però que són realment la candidatura de Catalunya
perquè ja són més de 450 ajuntaments que estan atribuïts
i els donen suport i el propi Parlament.
Per tant, ja el nostre lema, o d'alguna manera,
ens hem constituït com a candidatura catalana.
Saludem ja els tres convidats d'avui.
Estem molt contents que estiguin entre nosaltres.
Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
Escriptor, i ara ens farem els xulos col·laborador de tant en tant
també d'aquesta casa, ens agrada tenir-lo en el nostre cartell.
Jesús Montlleó, bon dia.
Bon dia.
Director de cinema, i ens acompanya l'hèctor Gil,
és cantant del grup Los Glósters.
Bon dia, Héctor.
Hola, Mir.
Mir.
Doncs mira, a mi m'han posat Gil.
Doncs Mir, ja està, ja no m'equivocaré.
Que vas estar a Liverpool.
Vas estar a Liverpool com a Glóster.
Com a Glósters vam estar a Liverpool representant, vam si diguem-ne una mica
l'obertura de finestres cap a l'exterior de la candidatura,
doncs a la ciutat de Liverpool actualment, no, perdó, fins l'any passat.
Fins l'any passat, fins l'any passat, capital cultural europea.
I què tal l'experiència?
Molt bé, molt bé.
Passejar-se per una ciutat capital de la cultura europea?
Doncs mir, nosaltres que som fans dels Beatles, doncs imagina't.
Vau fer versions i tot, tinc entès, no?
Sí, dels Beatles no, ja estan molt sentides, i a més jugant a casa,
dius, em queda com a lleig.
Però llavors els hi van portar a l'imperial Tàrraco.
Això sí.
A tu, a veure, són pocs dies, ja entenc que no tens molt de temps de relacionar-te.
Anava a dir una progració autòctona, això, si em sentís un britànic,
s'enfadaria amb mi si li digués autòctona o l'anglès.
El Jesús ja ho sap que ha viscut molt de temps a Londres.
Però vas sentir com un esperit que tenien consciència la ciutadania,
la ciutat en general, no només en quant a equipaments i infraestructures,
que realment representaven la cultura europea aquell any.
Bé, bueno, els anglesos ja...
Ja se sap.
Els anglesos realment són molt seus.
Aleshores, realment, es vivia, realment, a nivell de carrers,
vivia un esperit de cultura.
O sigui, hi havia una certa efervescència.
Ara bé, England is England i tota la resta a Tarragona conquistada.
Llavors, doncs, bàsicament és una ciutat molt...
Al contrari, per una banda, Liverpool té moltes semblances amb Tarragona,
en quant a ciutat més o menys petita, concentrada,
que això afavoreix també la no dispersió.
Però, per altra banda, al contrari que Tarragona,
que és una ciutat oberta, tenim turisme de tot arreu,
allí, bàsicament, el turisme és indígena.
Ja, ja, ja, clar.
En Jordi i en Jesús són professionals,
són creadors que viuen i treballen a Tarragona,
que infinites vegades han donat mostra de la seva fidelitat a la seva ciutat,
però que també, doncs, quan ha calgut i ho han cregut oportú,
s'han sabut mostrar crítics.
I probablement aquests són els grans valors que tinguem,
la capacitat, tots plegats, d'assumir i potenciar allò que creiem que està molt bé.
Però també dir, si volem ser capital de la cultura europea,
punts suspensius.
I aquí entreu vosaltres.
Jesús, Jordi, quan vulgueu, qui vol començar?
Com que no coneixem el projecte, ens és molt difícil.
Clar, és una obvietat.
Ens és molt difícil.
Digue'm el que t'envolta i tu coneixes, Jordi, partint d'aquest moment i de zero.
Partint dels mèrits que té la ciutat,
i són indiscutibles, no només de patrimoni, cultural, de llegat cultural,
de creació contemporània, de creació activa, de cultura viva que s'estan fent,
són moltíssims.
El que passa és que la idea és fer conscient a la gent de tot el potencial que es té
i, d'alguna manera o d'altra, coordinar-nos per tot això,
per tota aquesta cultura que es fa i que s'ha fet, difondre l'Europa.
Perquè no oblidem que la candidatura de Tarragona o de qualsevol altra ciutat
que s'hi presenti, la idea és fer la difusió,
és fer que se'ns conegui, conèixer-nos més enllà del que són les nostres fronteres.
I jo penso que tenim moltes coses a ofertar i a dir, no?
Doncs parlem del que no tenim, no sé, vosaltres mateixos.
Jo he de confessar el meu escepticisme davant d'aquest tipus d'events,
de fets de tipus, doncs això, jocs, capitals europeus de la cultura i coses d'aquestes.
És possible que si el projecte està ben fet serveixi per estimular la cultura d'aquí
i és possible que tinguem millors infraestructures al final, no ho sé, ho ignoro,
perquè desconeixem el projecte.
Però jo m'enmalfio perquè, com que van lligades aquestes coses sempre a la política
i la política té un aire d'immediatesa molt evident,
en el qual les coses decideixen en funció de criteris que no són ben bé a llarg termini,
doncs al final els resultats poden ser molt pobres.
Per exemple, fa dos anys, em sembla que van ser fa dos anys o fa tres,
va sortir de l'Ajuntament, amb l'anterior Ajuntament,
va sortir de l'Ajuntament la iniciativa de crear un llibre blanc de la cultura.
Jo no sé si hi vau participar alguns dels que esteu aquí.
Es van crear, hi va haver una empresa encarregada,
i es van crear una sèrie de meses sectorials
en el qual un munt de gent voluntàriament i dedicant-hi hores
es va reunir per donar idees, fer un dictamen,
una valoració de com estaven les coses i oferir solucions o idees
o apunts de per on podia anar.
Bé, això ha desaparegut.
Això es va dir, de fet.
Ningú no ha donat explicacions.
Hi ha un munt de gent que va donar hores, gratuïtament,
no se li ha dit ni gràcies.
Clar, dius, bueno, l'empresa devia cobrar la seva feina,
com és obvi, i es va tirar la brossa.
Bé, a mi m'agradaria pensar
que ara el projecte aquest de la candidatura
no va per aquest camí, sinó que és un projecte seriós,
que en volem treure alguna cosa,
que ens hem plantejat objectius,
però jo tinc els meus dubtes.
Vistos els precedents
i vist també com estan funcionant ara mateix les coses.
és a dir, jo ho he de dir, ho lamento molt,
jo ja ho saps que soc un que han fixat el teatre i tal,
doncs bé, la programació del teatre,
aquesta última programació és francament inferior,
molt inferior a totes les anteriors.
I esclar, una cosa que costa molt de crear hàbit,
sembla que s'estigui llançant per la finestra
d'una manera absurda i ridícula.
Per tant, a falta de criteris,
jo em mantinc simplement escèptic.
Donarem suport? Sí, naturalment donarem suport.
però tinc els meus dubtes de com funcionarà
perquè no crec que l'àrea de cultura ara mateix
estigui funcionant bé.
Jesús?
Bé, tot i que puc subscriure
algunes de les opinions
que acaba de comentar el Jordi,
sí que m'agradaria,
suposo que per inexperiència també
i per menys edat,
llançar una
una espècie d'hòrdag o no,
i fer allò que m'agrada fer a mi,
que és entusiasmar,
perquè trobo que
al final
els projectes col·lectius,
si surten,
acaben sent coses com a molt màgiques.
Sí que és cert,
i això n'estem tots d'acord,
que aquests projectes sempre estan tintats
de color polític,
de diners,
però si finalment,
com els Jocs Olímpics de Barcelona,
que suposo que algú es va emportar
a les plusvàlues,
però al final al Palau de Sant Jordi
si han fet multitud de concerts,
si han programat coses,
que han fet que la ciutadania
pugui esgredir d'un espai més.
doncs si aquí a Tarragona
aquesta capitalitat cultural
ens col·loquen el mapa cultural mínimament,
a la gent d'aquí també,
compartim amb gent de fora que vingui,
ens proporciona aquestes caixes,
o l'impuls perquè aquestes caixes
de contingut cultural
es creïn,
i alhora també fa que
una ciutadania que possiblement
té un...
o una ciutat que té un servei complexe
d'inferioritat envers,
no només al rest del món,
sinó a Catalunya,
que som una espècie de fàbrica
de nuclears
i de químiques de Catalunya,
però no som pas
com a un lloc
on la creació
sigui...
que m'agragui
ser tinguda en compte, no?
Ja que diu
que tenim l'autoestima baixa,
com a ciutat.
Sí, sí.
Ja que ho diu, eh?
No ho sé, eh?
No, no, llavors,
si això...
Amb raó sense...
Tenint en compte
tot el que és el Jordi,
que possiblement tinguin molta raó,
si amb aquest impuls,
amb aquestes sinergies
que es creïn,
es genera
sortir d'aquest forat,
fer que inclús
les nostres pròpies institucions
que molts cops són,
alhora,
possiblement donen suport
i en són escèptiques
dels mateixos projectes,
si aconseguim que això
sigui un èxit,
potser des de dalt,
des d'aquestes institucions,
des de cultura,
des de l'Ajuntament,
des de la Diputació,
potser és començar a veure
la cultura
des de l'altra perspectiva,
no com una cosa
generadora de despesa pública,
sinó creadora
d'indústria cultural.
No ho sé, eh?
Inmediatament donem la paraula
a l'Héctor i Teresa.
Has esmentat
els Joues Olímpics
Barcelona 92,
probablement és un bon exemple,
perquè a vegades
si no s'aconseguís l'objectiu
en la línia
que deia el Jordi
és perquè tot és massa institucional.
Ho dic per la part
de la ràdio,
és que aquest espai
modestament
el que vol d'alguna manera
és intentar
traspassar les institucions.
Per això,
en aquest espai
de cada dijous
ja em perdonaran
els polítics
que m'escoltin,
pocs polítics
veuran,
veuran algun,
probablement algun dia,
però el que volem
és captar la ciutadania,
perquè si la ciutat
no s'aboca
a un projecte col·lectiu,
li podem dir
Tarragona 2016
o qualsevol altra cosa,
entraríem en aquella línia
que deia el Jordi,
només un titular institucional,
però és tota la ciutadania
que s'ha d'implicar
i va ser el cas
del 92
que vols dir
si van fer diners
i negoci,
però després la gent
va gaudir de moltes coses,
això també és cert,
es pot mirar
des de tots els punts de vista.
Hèctor, Teresa,
i després vosaltres interveniu
quan ho desitgeu.
Sí, jo de fet
estic una mica
en la línia del Jesús
en quant a que
si d'alguna
pot servir el 2016,
a part de donar-nos
a conèixer fora
i que quan vas pel món
a Tarragona
sigui algú més
que a PortAventura,
per exemple,
doncs és precisament
crear per una banda
aquest projecte,
o sigui,
establir unes prioritats,
unes línies d'actuació
i per l'altra banda,
si s'assoleix
la candidatura,
lògicament,
poder-les portar
a bon termini
de tal manera
que puguem gaudir
d'una infraestructura
mínimament
decent,
anava a dir,
seriosa,
seriosa,
però realment
que ens col·loqui
en el lloc
que com a ciutat,
pel nivell de ciutat
que som,
doncs ens mereixeríem.
Podríem dir allò
que no estàs tan mal,
que deia aquell,
realment,
doncs,
a veure,
possiblement,
les necessitats bàsiques
culturals
les tenim cobertes,
ara bé,
caldria preguntar-nos
si les tenim cobertes
a nivell
d'una ciutat
de cent i escaig mil habitants,
cap capital
de la segona àrea
metropolitana
davant de Catalunya,
o bé,
doncs,
a nivell
d'un capital comarcal.
Aleshores,
això és el que,
per altra banda,
l'únic,
i així molt ràpidament,
per altra banda,
això és una pota,
l'altra pota
crec que hauria de ser
la famosa societat civil,
que aquí a Tarragona
desgraciadament tenim
un peix que es mossega la cua
i és que no hi ha
ni infraestructures,
la societat civil
no es pot realitzar,
però per altra banda,
també hem de fer
autocrítica,
moltes vegades
som força mandrosos,
i per altra banda,
i per acabar,
el que és
reivindicar
el tarragonisme,
o sigui,
a Tarragona
som,
ara falta que ens ho creguem.
Teresa?
Jo anava amb aquesta línia
i una mica contestant el Jordi,
volia,
això és un projecte
que evidentment
és un municipi,
és un ajuntament
qui presenta el projecte,
però és un projecte
que,
en primer lloc,
tenim tot el suport,
no només del Parlament de Catalunya,
sinó en primer lloc,
volia incidir
que tenia el suport
de tots els grups polítics,
i això és un dels requisits
indispensables
que altres candidates
d'Espanya
o d'altres ciutats
no ho tenen,
i llavors és una de les coses
que més puntuen altru,
no és un projecte
que s'hi ha començat ara,
sinó ja que es va començar
anteriorment.
Després també tenim
el suport
de molts candidats
de la resta,
o sigui,
de molts municipis
de la resta de Catalunya,
que ja ho hem dit,
que també ens avalen
i també ens potencien,
i després tenim
tot un projecte
que es redactarà,
perquè els mèrits
són els que s'han de potenciar,
i llavors en la línia
del que deia el Jesús
és que crear aquesta inèrcia,
aquesta sinèrgia de gent
que realment es cregui
el que té,
perquè si fem una repassada
que la podem fer ara
o la podem fer altres dies,
veurem que Tarragona
realment és una ciutat
que només que hagués viatjat
una mica o compares,
per exemple,
nosaltres també van estar
a Liverpool,
que es van fer
unes jornades de treball,
Liverpool és una ciutat
que s'assembla moltíssima,
Tarragona,
ells també han reconvertit
tot el que era
la ciutat portuària,
les infraestructures
que tenien,
en equipaments culturals
o en zones d'oci,
no només equipaments culturals,
Tarragona també ha passat
amb el moll de costa,
ara hi ha un pla
d'equipaments culturals
que ja s'ha presentat
a la premsa,
que està en marxa,
i que no només
el comitè d'avaluació,
o sigui,
el comitè que dintre
de la Unió Europea
que decideixi
si la capitalitat
de la ciutat
que sigui candidata
es tendeix a triar
o a donar
aquest reconeixement
a ciutats grans
que ja ho tenen,
que ja tenen tot això consolidat,
tenen tota una agenda cultural
que els funciona molt bé
i tenen una sèrie de...
té una projecció
a aquella ciutat internacionalment,
com podia ser
Sant Sebastià
o d'altres,
sinó que es tendeix
a que siguin ciutats
més aviat petites,
a que presentin
un bon projecte
i que realment
vulguin potenciar
aquest moviment cultural
que tenen.
Deixeu-me plantejar una cosa,
no hi ha una obsessió
sempre davant d'iniciatives
com aquesta o d'altres,
des de qualsevol àmbit,
que no ens coneguin
com a Port Aventura,
ocupar un lloc al món,
que Tarragona existeix,
hi ha com una certa obsessió
amb allò del que diran,
què pensaran els altres.
Potser si féssim
aquelles polítiques culturals
que com a ciutadans
necessitem en el dia a dia,
això ja vindria sol?
Segurament sí.
A vegades
ens fixem més
en l'embolcall
que en el contingut.
A mi em fa una mica de por
deixant de banda
o deixant ben establert
que jo personalment
donaré suport,
perquè aquí em sembla
que m'he convertit
en una mica
el gal.
No hi ha.
No, però la radiografia
s'ha de fer ben clareta.
Però deixant de banda
que jo donaré suport
al d'això,
continuo acèptic
perquè no conec el projecte
i fins que no el conegui
no sabré fins a quin punt
aquest projecte
és capaç d'engrescar ningú.
Francament és així,
simplement és així.
Però a mi hi ha alguna cosa
que sí que em fa por
d'aquests projectes,
no d'aquest en concret,
que no ho sé encara
com anirà,
però sí dels que s'han produït
por ahí.
Primer,
de veritat
un projecte d'aquest tipus
col·loca la ciutat al món?
Doncs jo francament
crec que no.
És a dir,
ens seguiran coneixent
per aventura.
De la mateixa manera
que Barcelona
va donar un salt al 92,
és veritat,
és molt cert,
Barcelona al 92
va entusiasmar,
la gent és veritat
que va aconseguir entusiasmar
i si anem per aquesta línia
doncs estem bé,
però Barcelona
continua sent
fonamentalment Gaudí,
continua sent fonamentalment
altres coses,
fonamentalment.
Tarragona s'ha de guanyar
un lloc al món,
però no se'l guanyarà
perquè un any
sigui capital de la cultura.
De la mateixa manera
que Catalunya
no se l'ha guanyat
perquè fos la convidada
d'honor
de la fira a Frankfurt.
No,
això estimula,
va bé,
es pot aprofitar,
però és evident
que no ens situa.
Ens situarà
quan la producció cultural
de la ciutat
sigui la que...
Però en el dia a dia,
no en un moment puntual.
Això necessita temps,
necessita temps,
un projecte
que no és aquest,
que és diferent
de suport,
infraestructures, etcètera.
Això d'una banda.
I d'una altra banda
em preocupa
una altra cosa
i és que
es comenci a tenir
el debat
sobre el 2016
en termes de
si hi és
tarragonisme
o no tarragonisme.
Em sembla
que s'ha de fugir
radicalment d'això.
Es pot estar a favor
i es pot estar en contra
i hi ha opinions
que segurament
valides en els dos cantons
i tots seran
tarragonins.
I per tant,
jo no ho vincularia
de cap de les maneres
a un suposat
tarragonisme
al donar suport
o no donar
o estar més
o menys entusiasmat
amb la candidatura.
Jesús?
Bé,
no, home,
suposo que
això ho defensarà
millor
el representant
oficial
de la candidatura.
No, però jo penso
que precisament
l'acte en si
durarà
poc temps
en el temps
d'una ciutat
però genera
un avantprojecte
i genera
un postprojecte.
I l'avantprojecte
és que
això
possiblement
abans
d'aquest
any de la cultura
succeeixi
d'aquí fins al 2016
ja estan passant coses
com per exemple
hi havia un centre
de creació contemporània
que es va intentar crear
que va rebre
tots els pals
del món
les bastonades
més grosses del planeta
els va rebre
aquell centre
de creació contemporània
i ara en canvi
precisament
perquè hi ha
una espècie
de conscienciació
a nivell polític
o digue-li com vulguis
que serem
aquesta capital de cultura
encara que no ho fem
encara que no ho fóssim
encara que no ho fóssim
sembla ser que
per exemple
aquest projecte
es tirarà endavant
i d'altres no?
O sigui
la paraula cultura
ja va bé
quan diem cultura
ja sabem que parlem
de moltes coses
això és cert
és el futbol
o una cultura
és una altra
no?
vull dir
a veure
tot és cultura
tot són textes
tot són d'acord
però
quan parlem de cultura
així grosso modo
està clar que
estem col·locant la paraula
en un escaparat
i només el que he fet
ja penso que és positiu
per la ciutat
no?
potser és allò
que ha desencallat
el Teatre Tarragona
no ho sé
o potser és allò
que ha desencallat
la cúpula
que ja veurem
també podíem ser crítics
amb la famosa cúpula
de la plaça de Braus
el que sí que sé
és que abans
la plaça de Braus
era un espai
un fren utilitzat
i que no valia per res
si ara servirà
perquè un constructor
es faci milionari
i no es faci res
de dins
no ho sé
no soc capaç
de saber-ho
però possiblement
a mi m'agradaria
estrenar-hi la pròxima
pel·lícula que he de fer
doncs a la plaça de Braus
home no estaria malament
estaria molt bé
doncs home
perquè un aforament
de 5 o 6 mil persones
vull dir
no ho sé
crec que són
el que parlàvem
no forces
que es van com a conjugant
i penso que
jo des de la creació
des de l'agnosticisme polític
més absolut
diria que
ho trobo una iniciativa
en principi positiva
sí que es pot saber
quin és el projecte
perquè està a la pàgina web
jo m'he molestat
en llegir-lo una mica
també us hauríeu de dir
els de la candidatura
que una cosa
que de moment
s'està fent bastant malament
encara
tot i que esteu fent esforços
quan dic malament
ho dic
amb significat
així més lletida
la paraula
és
visibilitzar-ho
o sigui
la gent està confonent
el 2016 amb el 2017
per començar
no saben ben bé
què està passant
sí sí
tens tota la raó
això que fem ara
un programa
setmana a Tarragona Ràdio
també avanço
que cada 15 dies
a la setmana que ve
sortirà un article
en el mes Tarragona
o sigui
únicament de la candidatura
per parlar
d'això dels mèrits
i per informar
en general
de lo que és
la candidatura
de Tarragona 2016
i després
doncs bueno
incidir que
també s'estan fent
altres campanyes
que ara properament
s'escolitzaran
és que queda molt
queda molt
en totes les botigues
de Tarragona
intentarem
que ja tenim
fet un adhesiu
que siguin
que els punts d'adhesiu
que ara
per ara
només els tenim
o sigui
la gent es pot atrever
a partir de la pàgina web
les tres oves dobles
la tinc per aquí
no no
és per dir-ho ben català
perquè dic
ve doble
i no és
tres
a veure Jordi
ve dobles
punt
tarragona
2016
punt
org
però que també
sàpiguen la gent
que el ciutadà
de peu
que si els fa gràcia
adherir-se personalment
també ho podem fer
a qualsevol recinte
del museu d'història
o sigui
la casa canals
la casa castellarnau
etcètera
etcètera
però a veure
el que estem demanant
de la ciutadania
ara mateix
és un suport passiu
d'aquest projecte
no no no
tot el contrari
no m'has deixat acabar
vull dir
a veure
ara de moment
l'oficina
o el que és
la visualització
de l'oficina
no la tenim encara clara
perquè
ens hem de ubicar
a casa Seofos
que és la torre
que hi ha
a la plaça Pallol
allà al costat
de les voltes
del Pallol
a la baixada del Roser
ens queden 4 minuts
no vull ser impertinent
i amb aquesta casa
ens han dit
que segurament
serà a finals d'aquest mes
però properament
si no és a finals d'aquest mes
perquè ja sabem
els problemes
que a vegades passen
amb les obres i tal
i anirem ja
a partir del febrer
properament
i de moment
estem a casa Castellarnau
heu parlat
de teatre
creació audiovisual
jo m'atreviria a dir
art contemporani
creació audiovisual
ja és un altre tema
però jo m'atreviria a dir
que en una de les assignatures
que Déu-n'hi-do
s'ha estat
i una nota molt bona
és en la música
a través de la iniciativa privada
Fundacions de les Caixes
Locals de Tarragona
la TSS Cultura Contemporània
s'estan fent uns cicles de música
que ja voldrien
moltes grans capitals
de l'estat espanyol
Déu-n'hi-do
no hi ha cap de setmana
que no hi hagi noms importants
de la música
d'aquí
de fora i de tot arreu
en aquesta assignatura
insisteixo
en iniciativa particular
de molta gent
s'està fent molt bé
aquesta feina
realment
és envejable
i és un
comparat
amb uns anys
que uns anys enrere
realment
doncs el pas
ha sigut de gegant
i precisament
el que és interessant
és això
des de la iniciativa privada
o sigui
des d'iniciatives
moltes vegades particulars
i tal
igual s'ha aconseguit
crear aquesta xarxa
aquestes complicitats
que bueno
que tot i així
doncs lògicament
com a músic
sempre em podria queixar
i demanar més
ell forma part dels privilegis
Jordi Jesús
ells sí que tenen
llocs i coses
sempre faltaran
més locals
per concert
se m'ha oblidat
de dir una cosa
per contestar el Jordi
breu perquè els hi vull
deixar un minut a cadascun
que tot això està demostrat
amb els impactes
que ja ha passat
amb altres capitalitats
culturals
per exemple
l'última de l'estat espanyol
va ser Salamanca
però la més propera
que també hi van anar
com a oficina
i van poder gaudir
en directe
de totes les ponències
que es van fer
va ser Liverpool
llavors l'impacte
que té una ciutat
que ha sigut
capitat cultural
però no només
que ha sigut
sinó que ho ha estat
nominada
en quant a turisme
a repercussió
doncs de coneixement
i difusió
per tota la resta
d'Europa
és bestial
i llavors l'últim impacte
que a més
ho va fer una universitat
la Universitat de Liverpool
en concret
que ens ho va estar dient
vull dir
penseu que va ser
la ciutat
que més visitants
que van ser milions
de visitants
que va tenir
de tot el Regne Unit
l'impacte
en creació
de jocs de treball
d'actes culturals
etcètera
i consolidació
d'espais
vull dir
d'equipaments
vull dir
això és
indiscutible
en un concurs
de la tele
no guanyaves mai
perquè et menjaves
el temps
Jordi
Jesús
mig minut i mig
que el podeu compartir
sisplau
jo mateix
en fons dels Glousters
que van sonant de fons
de la mateixa manera
que el Jordi
una mica s'ha disculpat
jo també ho faig
no voldries que semblés
que he demonitzat el Jordi
en cap moment
és més
comparteixo moltes de les teves tesis
en el sentit d'estar vigilants
perquè això no es comparteixi
en un bluff més
que la història n'està plena
però com a tarragoní
vull pensar
que això no serà així
no no
i sí
i reivindico
no tarragonisme
jo ho reivindico
tarragoní
calma lecto
no tarragonisme
però vaja
un tarragonisme internacional
és allò del act global
i think local
jo crec que amb això
llavors no
el que voldria dir és
dos aspectes que hem d'incidir
és
donar-ho a conèixer
a fora i aquí
penso que fins ara
s'ha fet més a fora
que no pas aquí
i llavors crear
procrear
realment
o sigui
plantar llavor
perquè aquí
es comencin a creure
que poden haver
escoles de teatre
que poden haver
ja n'hi ha
però la gent no té sortida
cap mena de sortida
perquè pensen
bé
si vull fer qualsevol cosa
he de marxar d'aquí
potser no tant amb el camp de la música
però així amb els altres camps
amb el camp de la direcció
que és el meu camp
jo he vist que a Tarragona
faig
però la majoria
dels projectes que em fan guanyar-me la vida
els tinc a fora d'aquí
perquè aquí no hi ha creació
òbviament
perquè som una xerrada petita
pel que vulguis
15 segons
15 segons
i ja has deixat el Jordi sense parar
però creació
ja està
creació
a tu com que escrius a casa?
sí
jo simplement
animar a tothom
a participar
en el suport a la candidatura
i demanar
a les autoritats
que ho estan impulsant
que efectivament
hi ha ara mateix
impulsin
perquè
són les 12
les notícies
doncs mira deixem-ho
veniu un altre dia
d'acord?
molt bé
fet
gràcies per venir
gràcies