Ja el tenim entre nosaltres cada dia
amb la barba més espessa, més estupida
que li dona aquest aire de maduresa
que potser li calia. Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut. És una barba filosòfica.
No, no, i està cuidada, eh? No és allò per dir
ah, no m'ha fet tu. No, no, és una barba
ben feta, ben construïda, ben cuidada.
Molt bé, molt bé. Són molts anys, són molts anys.
Si no, i escolta,
avui parlem de matrícules.
Hem d'estudiar català, ens hem de matricular.
Saps aquella famosa frase que diu
qui et va matricular? Doncs això.
Doncs a veure, avui que es matriculin.
Doncs vinga, que es matriculin per fer què?
Les matriculin per fer de tot, de tot, tenim de tot.
Tenim opció de matricular-se al Centre de Normalització Lingüística
o tenim opció de matricular-nos a la xarxa
d'una forma virtual i fer la cosa virtual.
Al Centre de Normalització Lingüística.
Les matrícules comencen avui, però, ep, atenció,
només per als antics alumnes.
Avui, d'avui a dijous, els antics alumnes.
Oh, quina tranquil·litat, escolta, que ens han tret la sintonia.
Després. A mi m'agradava.
Vinga, a l'agrada.
Jo anava així com amb un cotxe, no?
Allò era un quart, allò del Mastreta.
Els antics alumnes, d'avui a dijous,
amb l'horari habitual nostre d'oficina,
de dos quarts de deu a dos quarts de dues
i de quatre a sis de la tarda.
Els que són nous, els que es vulguin apuntar
que no s'han estat apuntats fins ara,
tenen la setmana que ve per fer-ho
i hi ha dues parts.
Primer, el que vulgui ser nou alumne
i no sàpiga quin nivell té,
evidentment li farem una prova.
I per fer això ha de venir el dilluns o el dimarts,
dia nou o dia deu.
També amb aquests horaris que hem dit,
de dos quarts de deu a dos quarts de dues o de quatre a sis.
i un cop ja hagin fet les proves
i els que no les hagin de fer,
que no les facin,
es podran matricular,
tots aquests que siguin nous,
tant si han de fer prova el dia nou i deu
com si no, que ja tenen algun certificat,
es podran matricular els dies de l'11 al 13,
que és de dimecres a divendres de la setmana que ve.
I tots aquests cursos començaran a finals de febrer,
s'acabaran a finals de maig, principis de juny, etc.
Són el segon quadrimestre
que fem els cursos per quadrimestre.
Això, al centre.
Tota la informació, horaris, preus i tot això,
ho trobareu al web del Centre de la Universitat de Lingüística de Tarragona
amb l'adreça típica de www.cpnl.cat
barra, poseu cnl de Tarragona
i llavors anireu a parar directament,
perquè l'adreça genèrica cpnl.cat
és de tot el consorci,
llavors allí també es pot fer,
busques allí, ja la primera pàgina ja hi ha,
buscant pels centres,
busques el de Tarragona
i allí a l'esquerra hi ha una pastilla que diu
cursos de català, nou,
pum, cliques allà i t'ha sub tot això,
no només els de Tarragona,
sinó també els altres llocs
que hi ha alguns serveis comarcals
que també en aquesta època de l'any obren matrícula, etc.
Molt bé.
Tot això, així.
I pel que fa a la xarxa,
amb el parla.cat,
que ja en vam parlar a principi de la temporada,
que és quan es va estrenar,
doncs bé,
és allò que es pot fer a l'adreça,
també és molt senzillet, eh?
3B dobles,
punt,
parla,
punt,
cat.
Doncs bé,
aquí la matrícula és des de demà,
5 de febrer,
fins al 25 de febrer,
places limitades,
això és matrícula per a qui vulgui fer un curs
dels que s'ofereixen aquí.
Diferents nivells.
Amb tutor,
amb tutor i per tant al final amb títol oficial.
El qui vulgui fer pel llibre
en qualsevol moment pot començar.
Però tots els nivells.
Ara m'has fet la pregunta.
Ui, ho sento, ho sento.
Ara quedo malament,
no ho sé.
Però m'has dit que em matriculi,
doncs he de mirar quin nivell em convé.
A tu no et cal,
però a tu no et cal.
M'ho pren com una fal·làxia,
ara, si et vols perfeccionar i fer el nivell D,
això és un altre tema.
Sí, el nivell D, per exemple.
Això ja és extra.
Això no és normalització.
El C és de normalització.
Tu estàs normalitzada i tens el C.
Si vols fer el D,
això ja són afany de perfeccionament,
cosa que està molt bé avui que parlarem de llull
i tot això afany de perfecció.
Com que veig que aquest espai comença a tenir
un to molt elevat,
dic, allà, que potser no som a l'alçada.
Bé,
fins i tot, amb el pas dels anys,
fins i tot podràs aprendre català
amb alguna universitat espanyola.
Però no avancem conceptes,
ja vindran d'aquí una miqueta.
Total, això del Parla.cat,
jo no sé quins nivells hi ha,
però m'agrada que facis la pregunta
perquè t'ho aniré a insistir.
Si ho veig aquí, nivell bàsic i elemental.
Bé, i els altres, què?
Bé, doncs ja està.
Doncs no ho sabem.
Ah, no es diu bé.
Davant del dubte,
qui li interessa saber tot això,
que ho miri al web.
No, no, no, jo diria,
enric, que només hi ha aquests.
Val, doncs només hi ha aquests.
Sí, sí.
Ja està.
Queda liquidat, doncs, el tema.
Si us voleu matricular,
quan us diuen
qui et va matricular,
dic jo mateix al Centre de Normalització Lingüística.
Sí, sí, és que és boníssim.
Escolta, parlem de Llull.
Sí.
Hi ha moltes notícies al voltant de Ramon Llull.
I Llullminem-nos, avui.
Per això no m'afeito.
Per això no m'afeito,
perquè ja últimament filosofo molt
i això ajuda, eh?
Deixa'm avançar un dels continguts
perquè no marxin.
Perquè diu, ara parlaran d'això,
no marxin.
En la secció de l'ús social del català,
avui parlarem de sortir a lligar.
Si s'utilitza el català quan es lliga.
És curioset el tema, per tant no marxin.
Vinga, va.
Premi Ramon Llull a novel·la.
Però tot això de Llull que parlarem,
ara no explicaré la teoria de Llull
sobre el món o sobre això.
No, sisplau.
Coses que casualment...
Bé, de fet, Ramon Llull ja és un dels pares
de la nostra pàdria,
el pare filosòfic i espiritual nostre, ja ho és.
Però resulta que hi ha un premi de novel·la Ramon Llull
i hi ha un institut Ramon Llull i hi ha una fundació Ramon Llull.
I de tot això parlarem,
perquè de tot això hi ha moltes notícies d'aquests últims dies.
Algunes són de fa un parell de setmanes,
però me les he anat acumulant per tot això.
Recordes que l'altre dia parlàvem de l'extinció del català?
D'aquest, si per sota del 30% d'ús...
Sí, perquè aquests criteris jo no els veig clars.
Cap problema, això té un preu.
Quin és el preu de l'extinció del català?
No ho sé, no ho sé.
Ja t'ho diré, jo, 90.000 euros.
90.000 euros, com a mínim, és el premi...
És a dir, hi ha una oficina, tu baix i diu,
tinguin 90.000 euros i que no s'extingeixi?
No, no.
El preu d'això és els 90.000 euros
que s'embutxaca el senyor Carles Casas Joana.
Qui és?
Amb baixador d'Espanya al Regne Unit.
Però això no ens importa a nosaltres.
El que ens importa del senyor Carles Casas Joana
és que, a part d'això, és escriptor.
Ha escrit novel·les i la seva vuitena novel·la
és una que es diu ni més ni menys que Cas Cantic
o l'últim home que parlava català.
A mi em van dir una vegada que Cas Cantic no es pot dir.
Exacte, no es pot dir.
Diu, part alta o nucli antic?
No, però justament per això sulta aquí el dintre.
Perquè la novel·la és Cas Cantic
o l'últim home que parlava català.
De fet, hi ha molts llocs on s'ha parlat d'aquesta notició
en l'únic títol que sulta és
l'últim home que parlava català,
no la part de Cas Cantic.
Per què?
Sulta aquí això perquè justament la novel·la
no és que vagi només d'això.
Té bona pinta, eh?
Exacte, jo no la llegi mai al Premi a Ramon Llull,
però en guany ho faré.
Sí, jo també.
L'adquiriré legalment,
no piratejant-ne,
me'l compraré i me'l llegiré.
I pirateja els llibres.
Tot el que es pugui.
Tot el que es pugui.
La barba és una barba de doble vessant.
Pot ser filosòfica o pot ser piratesca.
Total,
aquest senyor ha guanyat els 90.000 euros
que són 15 milions de les antigues passetes.
No sé quant se'n quedarà a l'Higenda.
És igual.
És igual,
però ni quedarà una bona picossada.
90.000 euros per aquesta novel·la
que parla d'això.
De fet, no és que el centre exactament de la novel·la sigui el tema.
Com se centres així com a molt,
diguem-ne, futurista.
Sí, ve a ser la història,
la trama policíaca
va d'un senyor de no sé quin país
que ve a investigar aquí la desaparició del català.
Tu saps que seria com aquella senyora xinesa
que m'hem explicat una vegada,
te'n recordes,
l'any passat,
que hi havia una senyora a la Xina
que era l'única que parlava una de les llengües
i que quan es va morir la senyora
aquesta llengua va desaparèixer.
Doncs en el cas d'aquesta faula que fa l'autor
podria passar el mateix.
Sí, mira, aquí el resum que diu això,
diu, cascantico, l'últim home que parlava català
té una víctima, que és el català,
que ja ha desaparegut com a llengua.
Un investigador, que és un professor nord-americà,
que intentarà esbrinar els motius d'aquesta desaparició
i un testimoni, que és l'últim home que parlava català.
S'imaginen que l'últim home que parlava català
fos l'enric Garriga?
Malament rai,
perquè jo no tinc una esperança de vida gaire llarga.
Vull dir, qüestió d'unes dècades.
Vol dir que no li veurem a final del segle XXI?
Sí, home, sí.
Bé, total, el llibre és aquest,
i el preu de l'extinció és 90.000 euros,
ho deia per...
No, a mi m'havies fet pensar malament.
No, no, no, és que paguin.
Casualment aquest llibre va d'això,
però és una novel·la d'intriga i de tot això,
no és una novel·la de menjada de tarro
sobre la desaparició.
És novel·la.
Continuem illuminant-nos.
Sí, t'illumino, avui t'illumino.
Atenció, una cosa important del Premi Ramon Llull.
El Premi Ramon Llull fa tres edicions
que s'entrega a Andorra
amb un conveni que tenen el Planeta i Andorra,
i això està molt bé,
i a més a més, això va ser dijous passat.
Doncs aquell mateix dia el senyor Lara,
que és aquell senyor tan enorme,
que sempre va a l'angestallà menys
quan va a Andorra a donar el Premi,
que aquell dia parla en català,
públicament,
doncs va firmar amb el president d'Andorra
la renovació per tres anys més,
i atenció perquè a partir d'ara
també el Premi Ramon Llull
es publicarà simultàniament
en català, en castellà i en francès.
En català i en castellà per l'editorial Planeta
i en francès han fet una corta
amb una editorial francesa.
Per tant, això està bé.
Això és bo.
A més, recordem-se que tu ja deies
perquè el català sigui llengua oficial a Europa
cal que Andorra entri a la Unió Europea.
Com que el català és llengua oficial,
això és un pas petitet, petitet.
Un breu parèndesi,
no llulià, no lulià.
Jo no sé per què hem de dir lulià,
però és igual, lulià.
Sobre altres premis.
També la setmana passada es donaven els premis
de l'Associació de Premsa Periòdica en català,
premis de revistes,
i van sortir guanyadores
com a premi a l'edició digital
la de Vista en Derroc,
com a premi a noves publicacions en català Time Out.
La benzina ja ha desaparegut?
No, però en català hi ha donat el Time Out.
Com a editorial, una que es diu Gavarres,
i com a categoria de publicació,
la revista Copatges,
que com es pot pensar,
de vinets i tot això.
Boníssima.
La revista o els vins?
No, les vins també,
però la revista Copatges,
i no ho dic jo,
ho diu gent com el nostre cuiner,
el Francesc Lledó i altres sommeliers,
que diuen que és una molt bona revista
de divulgació del vip
per al públic en general,
no per experts.
Ho celebro.
Però ja no em veig.
És que...
Copatges, té copat, ja està.
Anem a l'Institut Ramon Llull,
que té moltes novetats de les últimes setmanes.
Una,
a finals de desembre,
va ser?
No, sí,
a finals de desembre,
principis de seny,
han obert noves delegacions,
noves capitals del món.
Una oficina a Londres,
que, diguem,
l'encarregada,
la que porta la representant
de l'Institut Ramon Llull a Londres
és la periodista Núria Coromines,
i l'oficina de Nova York,
la responsable de la qual és,
ho diré,
és difícil perquè té un nom difícil,
aquesta senyora.
És una que és traductora
i que es diu
Jadranca Brzalobic Krebic.
Difícil per a mi.
Aquesta senyora és...
D'on era?
No ho sé.
On era?
El que sí que sabem és on és.
I és a Nova York.
Exacte.
A Nova York,
atenció,
no s'estan de res,
l'Institut Ramon Llull.
És que aquest tema,
si em permets,
objecto fer comentaris.
perquè podria ser desafortunada
en el tema.
Però sí que hi ha un detallet.
Al Regne Unit hi ha 22 universitats
on s'estudia llengua i cultura catalana.
A Estats Units n'hi ha 18.
I a Alemanya n'hi ha més que a Anglaterra.
I no podíem posar l'oficina aquesta
en una de les universitats,
dic jo per estalviar?
No,
les oficines les posen a la seu de...
de la d'allò.
Què és això que has titulat
Catalandrama?
Ara t'ho explico.
Doncs expliquem-ho ja.
També és una altra cosa
de l'Institut Ramon Llull.
I això és interessant.
des del punt de vista teatral.
És un acord que han fet
amb la Sala Beckett.
Han obert una web
que es diu Catalandrama
i el subtítol del web
és Teatre Català Contemporani
en altres llengües.
Està molt bé
perquè a més ho pots obtenir gratuïtament.
Això té molt bona pinta.
Aquí han posat al fons
totes les obres de...
tots els textos.
Obres de text, eh?
catalanes que estan traduïdes
en altres idiomes.
Concretament, ara diré la llista,
n'hi ha bastants.
I tu pots buscar,
u, informació...
I això és de gratis.
Sí, sí, informació sobre aquestes obres.
Les pròpies obres?
I fins i tot pots demanar
que t'enviin...
Te l'envien en PDF
l'obra traduïda.
Escolta un moment,
amb la riquesa que hi ha
de Teatre Matera a Catalunya,
la quantitat de grups de teatre que hi ha,
això és una eina fantàstica?
Sí, però...
Perquè trobin els textos?
Sí, però atenció...
Textos o texcs?
Com vulguis.
D'acord.
Parlant més val dir textos,
que és més fàcil.
Textos, sí, perquè...
És complicat.
Atenció, però aquí
el que t'envien gratis
és la versió traduïda,
no l'original.
En català, no,
encara va a la busques de la llibreria.
Però tu si la vols en castellà,
anglès, francès, alemany,
italià, portuguès, txec, romanès, gallec
o eslovac...
Molt bé.
Això no vol dir que totes les obres
estiguin tots els idiomes.
Hi ha obres, per exemple,
les del Balbel
estan traduïdes a unes quants idiomes.
En canvi, alguna altra més nova
potser només a un idioma.
Però això està aquí.
L'adreça és molt senzilleta.
www.catalandrama.cat
Molt bé.
Lògic.
I seguim amb la Fundació Ramon Llull,
que continua conquerint territoris
o reconquerint territoris.
L'institut és l'institut,
però com que com a institut
no pot ser transfronterer
ni passar fronteres
ni ser internacional,
han creat,
des de l'Institut Sagrat,
la Fundació,
que sí que ho pot fer.
I això es va constituir
fa poquet,
ho tinc dades per aquí,
el gener,
mira,
es va constituir
fa dues setmanes,
el 14 de gener aproximadament,
si no m'equivoco.
Es va constituir,
també,
això es va fer a Andorra,
a Ordino,
la Constitució es va fer allà,
i s'hi han apuntat,
òbviament,
al Govern de la Generalitat de Catalunya,
a l'Institut Ramon Llull,
ho ha coordinat i organitzat,
i s'hi han apuntat
al Consell General dels Pirineus Orientals,
estat francès,
l'Ajuntament de l'Alguer,
estat italià,
i la xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull,
que són
Sueca,
Morella,
Gandia i Vinerós.
Evidentment,
la Generalitat Valenciana
no hi és,
perquè ja sabem que no hi és,
ja ho hem dit moltes vegades,
i justament aquesta és una de les espinetes
que té la Fundació Ramon Llull,
però que esperen
que algun dia ho aconseguiran.
Bé,
ja acabem ja,
no?
Sí.
Aquesta part,
dic.
Aquesta part filosòfica
colombiana.
Oh,
és que m'està resultant...
Entenc que és necessari,
explicar això,
perquè és actualitat.
Sí,
tot això està passant.
Ja,
ja ho sé.
Tot això està passant.
I això que de les universitats espanyoles,
estangeres...
Aquí ve,
ara aquí ve una mica...
Això té una certa...
És una forma part del sarcasme català.
Ja,
ja,
ja.
A veure.
Molt particular i que s'ha d'entendre.
I per això he anat parlant abans d'universitats,
he dit quantes n'hi ha a Alemanya,
quantes n'hi ha a Anglaterra,
perquè a Espanya no hi ha universitats
on es pugui estudiar català.
Segurament m'equivoco,
i alguna potser sí.
Si sent una mica bona fe,
diria que potser a Madrid amb alguna potser sí,
i a algun altre punt de l'estat espanyol potser també.
Però vaja,
menys que Anglaterra i Alemanya,
seguríssim,
a mi menys que als Estats Units també.
Total,
l'Institut Ramon Llull
ha pres una decisió estratègica
d'un canvi de posició estratègica,
de dir,
a veure,
Alemanya, Anglaterra,
als Estats Units,
l'Institut dona,
subvenciona una part de la despesa
que tenen aquestes universitats
per mantenir aquestes càtedres de català.
A Espanya no ho fem,
perquè se suposa que ja ho ha de fer el Ministeri,
corresponent al que promogui les llengües,
allò que hi ha a la Carta Europea de les llengües.
Em us deia abans,
llengües vernàcules?
Sí,
les llengües,
ara se'n diuen d'una altra manera.
Això ho tenia per aquí subratllat i tot,
però és igual.
Total,
allò de què?
Se suposa que les universitats espanyoles
és el govern espanyol
qui ha de promoure les llengües no castellanes,
que són oficials en algun lloc i tal,
però com que resulta que passen molts anys
i això no es faci,
finalment l'Institut Ramon Llull ha dit,
bé,
en vista de l'èxit,
tractarem les universitats espanyoles
com si fossin estrangeres
i donarem les subvencions
que donem a Anglaterra o a Alemanya
també a les universitats espanyoles
perquè facin el lectoratge de català.
I a quines universitats donaran diners?
De moment no.
D'entrada diuen que ho faran.
Això és que és del dimendres, això.
Estem a dimecres,
només han passat quatre dies,
encara no s'ha articulat,
almenys no s'ha explicat com s'articula,
però està en marxa.
Té, diguem-ne que disposa de molt diner,
la Fundació.
La Fundació,
o l'Institut,
perquè clar,
si s'han de donar tantes subvencions
i ara també aquestes...
Ho tinc, ho tinc.
La Fundació té un pressupost
de 90.000 euros,
o 95.000 euros.
Això és pressupost global,
però a banda d'aquest pressupost global
hi ha la...
que en casos concrets
es poden ampliar partides
perquè, a més a més,
si és una fundació,
si és una fundació
i participen uns quants governs,
diguem-ne,
el pressupost propi és el que és,
però després,
en casos puntuals,
qualsevol dels governs
que en font una part
pot fer aportacions extres.
Molt bé.
Ho deixem aquí, això ja.
Fem una petita pausa
i obrim un altre capítol
de la sèrie
L'ús social del català,
Treball de camp.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Recordem, en tot cas,
per a algú que es pugui incorporar
a aquesta sintonia
que aquesta secció
no és un treball sociològic,
no és una estadística
ni de bon tros,
sinó que ho veix
en un exercici periodístic
que s'ha anat publicant
al diari Avui,
on un periodista
ha anat passejant-se
per diferents àmbits
i plasmant les seves impressions
sobre l'ús social del català.
Però, insistim,
en aquest punt,
no té cap valor
estadístic ni de bon tros.
I ha fet el treball
de camp de sortir
a lligar amb català.
Sí.
També quin paperàs, eh?
Sí, no, ell ja...
Perquè no sé si ell feia d'observador
o també actuava
per a veure com funcionava el tema.
I dius, mira,
si arreplego alguna cosa
tot això que m'emporto cap a casa.
No, sobre això ja ho explicaré
de seguida.
Fa d'observador.
D'observador.
No lliga.
Aquest, diguem,
és un dels capítols
amb més conya marinera
de la seva.
Fa gràcia.
N'hi ha alguns
que se'ls ha pres
que allò que veus
ho fa més seriosament
però aquest ja hi ha
molta conya
des del principi.
Primer,
ell ja diu
que fa molts anys
que no surt de casa,
de nit,
a lligar
perquè té una filla
de 12 anys.
Per tant,
ja es pot pensar
l'actor
més o menys
el temps que pot fer
que l'home
no surt de nit
a lligar.
Ja, ja, ja.
Val.
Després,
també amb el preu
de les coses
també ho nota.
En sortiràs a fer una copa
i escolta,
ja avui dia no pots.
Jo quan sortia
una cervesa
valia 200 pessetes.
Ara,
una cervesa
val 3 euros.
No,
2 euros
que són 330
total.
Davant del pànic
de sortir sol
i enfrontar-se
a la nit
i a intentar lligar
tenint en compte
que és pare de família
i que té senyora legítima.
Però això és un treball
de camp.
És un treball de camp
però fins a aquest punt
la vida privada
d'aquest senyor
no ens interessa.
Exacte,
però fins a aquest punt
em sembla que cap senyora
de periodista
li aguanta el marit
que faci
de conillet d'indies
amb coses d'aquestes.
Ets tan conservador
i tan car
que malgrat tot?
No.
Ai,
ara has estat fatal.
Això és com les pel·lícules
aquelles del policia.
Ves al treball
perquè m'estàs posant
de mal humor,
ja t'ho dic ara.
La senyora
no el deixa anar
al carrer
a fer el treball
de camp sol.
Se n'hi van tots dos
i llavors fan d'observadors.
I van el marit
i la muller
a fer el treball
de camp.
Surten a fer el treball
de camp
com a observadors
per tant,
sense entrar.
I em fa ràbia
una mica el context.
Sense entrar.
I se'n van
al carrer del Pecat
oficialment
carrer dos de maig
de Sitges.
Oh,
que original.
Sí,
perquè hi ha molts bars.
Ja.
És un lloc
on en pocs metres
hi ha dotzenes de bars.
Llavors,
bé,
se'n van a prendre una copa,
descobreixen
com han pujat els preus
amb l'euro
i primer fan copes
amb alguns bars
normals.
Dintre dels bars
és impossible
perquè el volum
de la música
fa impossible
i llavors
es queden a les terrasses
i es dediquen
a posar l'orella
a veure com va.
I a veure,
què sent aquesta parella
tan curosa?
En poc més d'una hora
ja tenen un patró clar.
80% de converses
són en castellà
i 20% en català.
Després,
la gent
troben coneguts
i els que els troben
els pregunten
quina és la seva idea
i tothom opina
que la cosa
deu estar entre el 20 i el 30%.
Per tant,
la sensació
que té el personal
de Confuciona
ja és bastant real.
I,
després,
detecten una cosa
típica de Sitges
en aquest carrer
que és
les despedides
de soltero.
O sigui,
els comiats de solter
que en poques hores
en detecten 8.
No, 7.
7.
Llavors,
se les van trobant
i van escoltant
i la majoria,
la majoria
la llengua
única
és el castellà,
en algunes
predominant el castellà
però també el català
i només en una
que era en un grup de reus
anava en català
el comiat de solter.
el decorat
i això no cal comentar-lo.
I després,
per arrematar la cosa,
se'n van a la zona
de pubs d'ambient,
que se'n diu,
és a dir,
d'ambient gay,
que és pel que és
més famós Sitges
i allí pesquen 3 converses,
dues en castellà
i una en anglès.
I el balanç
doncs és aquest.
El balanç
d'un treball
periodístic
exclusiu
en una zona
molt concreta
de Sitges
i anant amb la dona.
Anant amb la dona
i només a escoltar.
De totes maneres,
en això de lligar
també existeix
el llenguatge
no verbal
que sempre triomfa
i t'hi entens amb tothom.
Sí,
aquest no necessita
diccionaris.
No,
aquest no té cap problema.
Acabem ja
amb novetats editorials
i informàtiques
softcatalà.
Breu,
molt breu.
Ho heu de mirar
softcatalà.
3bedules.softcatalà.org
Què heu de mirar aquí?
El rànquing,
hem fet ara un articlet
que és el rànquing
o la llista
del programari
en català
més baixat
durant el 2008.
Allí hi ha una llista
de 50 programes
i jo diré
només els 20
o els 10 primers
que són
molts d'aquests
són els que utilitzem
la majoria
dels aquí presents
i dels que ens escolten
i dels que treballem
per aquí i per allà.
El més baixat de tots,
open office.
versió 3,
ja anem.
El segon programa
més baixat,
Firefox,
el navegador.
El tercer,
el WinRar,
aquell per descomprimir coses.
El quart,
Jim,
que és per tractament
de fotos
per poder-les penjar
a les webs
i quan encara estan
de moda
el Facebook
i tot això
tothom gasta
programes d'aquests.
El cinc,
Lemule,
per allò que dèiem
de comprar els llibres
legalment
i no baixar-se'ls.
El sis,
el paquet català
de Microsoft Office,
és a dir,
el paquet de traducció.
I el sis,
el paquet de traducció
del Windows XP.
El cinc,
el de l'Office
i el sis,
el de traducció
del XP.
El vuit,
PDF Creator,
que és una cosa
per fer-te
qualsevol cosa
que tu fas
en qualsevol processe
de textos,
com a tíl-la en PDF
i poder-la enviar
per aquí per allà.
El nou,
el Salt,
que és aquell famós
traductor
de no sé quina
universitat valenciana.
I el deu,
el Thunderbird,
que és un altre navegador.
Ja està,
la resta
ho mireu al web
que per això hi és.
Fa temps que no em treus
i em penso
que aquest cap de setmana
tenim actuacions a Tarragona.
Has portat música
de la gent que actua
a alguna sala?
No l'he portat
perquè ja hi era aquí.
Princesa.
Qui actua?
Princesa.
Em treuràs?
No, tu no, princesa.
Princesa és el títol
de la cançó que posarem.
Ah, clar.
Del grup La Brigada.
Ja m'estranyava.
Per què?
Per què posarem
la cançó Princesa?
Per tu.
Gràcies.
Per què de La Brigada?
Perquè el cantant de La Brigada
estarà demà aquí a Tarragona
juntament amb un altre cantant
molt famós últimament
que és el Guillem Gisbert
que ningú sap qui és
però sí que és el cantant de Manel
de Manel
una de les bandes
que han triomfat
que han triomfat
tots dos han triomfat molt
aquest final d'any
i amb aquells concerts
que organitza el Sazell
Bank Robert
de parelles de cantants
de grups i tal
aquests dos estaran
demà al vespre
a les 9
a la sala Groove
al Groove Bar
i gratis
i després
una altra parella
també d'il·lustres
diumenge
i com a novetat
a la sala Trono
que aquesta temporada
han començat a programar
una actuació musical a més
doncs una altra parella
d'aquestes del Sazell
Bank Robert
de les sobretaules musicals
seran ni més ni menys
que el Roger Mas
el nostre estimat Roger Mas
el triomfador
de totes les premis
de rock
de la crítica
i de tot arreu
i l'Eduard Canimes
aquell del Canimes
o Rebentes
que aquest també
és un altre personatge
que fa unes lletres
és un d'aquests
que juga amb les paraules
com l'Aubert Pla
o amb el Cisa
o amb l'Antoni Fon
aquest jugant molt així
aquest és a les 8 de la tarda
aquest és a les 8 de la tarda
i aquest val 10 euros
però vaja
tenim aquests quadres il·lustres
tu en treus el gratis
jo et porto a veure
el Manel Gisbert
i el Pere Gramont
i a més a més
he llegit per allà el TSC
que el grup Manel
el vindrà ja
molt bé
doncs anirem
i també em portaràs
si tu em portes el grup
el dijous
jo et portaré el divendres
al teatre
perquè a tu
que ets teatrero
el Piccolo Teatro di Milano
Carlo Goldón
i tot això
et deu encantar
sí
doncs una companyia
madrilenya
molt important
que m'havia vingut a Tarragona
que es diu Animalario
i parlarem amb el seu director
però després d'escoltar
aquesta cançó
que jo
perquè me l'has dedicat
si no pensava
autodedicar-me-la
Enrica, Enrica
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
dimecres més
fins la propera setmana
Cansada
Tota la nit
I atrapada
Sense poder sortir
Sense poder soñar
I es queda penicent
I es posa a flora
I passaven hores
Sola i a les fosques
Llàgrimes perdudes
O princesa de la nit
Tots els reis t'adoren
T'envolten de joies
Però aquestes no brillen
Quan estàs plorant a nit
Oh, guapa
Et pintes els ulls
La roba justada
Oh, princesa
Oh, princesa
Cada nit
Oh, princesa
Princesa
I es queda penicent
I es posa a flora
I passaven hores
Sola i a les fosques
Llàgrimes perdudes
Oh, princesa de la nit
Tots els reis t'adoren
T'envolten de joies
Però aquestes no brillen
Quan estàs plorant de nit, oh guapa, et tindres els ulls la roda ajustada, oh princesa.
Princesa, cada nit, oh princesa.
Princesa, princesa.