.
Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres,
amb sol, però també amb vent i amb temperatures una mica baixes.
Matí, temps ja de tertúlia, avui amb tres convidats,
com us dèiem fa un moment,
amb tres perfils professionals diferents.
El periodista Tomàs Carot. Tomàs, bon dia.
Bon dia.
L'advocat Antoni Vives. Antoni, bon dia.
Bon dia.
Advocat i senador, sempre ho recordem.
Senador d'aquells del Senat tarragoní.
A B. César.
No de l'altre Senat.
I també una persona relacionada amb el món dels sindicats,
la secretària de la Federació de Transports de l'UGT, Núria Palai.
Núria, també bon dia.
Hola, bon dia.
De Transports, precisament, parlarem,
és una de les notícies de la jornada,
ho hem explicat àmpliament en els informatius del matí.
Ja ho dèiem ahir, en els informatius,
la intenció de l'empresa municipal de Transports,
de la ciutat de Tarragona,
de fet, com totes les empreses de transports del país,
de pujar les tarifes dels autobusos.
De fet, en altres ciutats les tarifes ja es van aplicar,
l'augment ja es va aplicar a l'1 de gener,
aquí s'aplicarà a partir de l'1 de març.
La intenció que ha explicat el president de l'empresa municipal de Transports
és d'apujar especialment al bitllet senzill,
és a dir, d'alguna manera,
afavorir un augment d'aquesta tarifa
i no modificar, o pràcticament modificar molt poc,
el que serien els abonaments de 10 viatges o de més
que hi ha a la ciutat de Tarragona.
D'alguna manera és que el que es vol és afavorir aquell usuari
que agafa habitualment l'autobús
i, en canvi, penalitzar aquell que no l'agafa de tant en tant.
En qualsevol cas, ha dit que no s'apujaran un 4%,
com s'havia dit en algunes informacions periodístiques
en els últims dies.
Què els sembla?
L'autobús ha de pujar necessàriament,
perquè tot puja i, en fi,
forma part ja de les regles del joc?
Penso que, d'entrada, l'enfoc és molt típic, tòpic, convencional
i gens modern, per dir-ho d'alguna manera,
des de tots els angles.
És a dir, en una conjuntura de crisi com l'actual,
pujar les coses no està bé.
Des del punt de vista de sostenibilitat, ni es contempla.
És a dir, la gent que ho agafa poc, fotem-lo,
que no l'agafa més, no?
En lloc d'incentivar altres mesures,
és perquè la gent l'agafi més, no?
I entrar en una mena d'economia d'escala,
quants més usuaris, si baixes el preu,
segurament pot augmentar més els ingressos, tal.
No entrem per aquí, eh?
Però, i en tot cas, aprofitar també les noves tecnologies,
és a dir, si tu vas a pagar el bitllet
i no portes l'euro i mig,
i portes 20 euros, els problemes que es poden crear i tal,
i fins i tot conflictes,
que alguna vegada han estat testimoni,
quan tens una vista perfecta que pot servir per pagar,
hi ha sistemes d'hi veure,
i si no tens l'abonament, s'ha acabat en aquell moment,
o no el pots comprar,
es pagues en la vista,
i ja està,
i en tot cas, en sistemes d'incentivar,
en lloc de castigar.
És a dir, si hi ha maneres,
la programació informàtica permet tantes coses,
avui és qüestió potser d'enfocar-ho per aquí,
que se't vagin acumulant o en punts o en bonificacions
en el propi moment de la compra,
si has fet altres compres allí,
vull dir, no sé, mil maneres,
però enfocar-ho així i dir,
vinga, pugem-ho, a més anem a castigar els que no hi pugen mai,
perquè no hi pugen mai més.
Jo no ho trobo bé.
És a dir, tu el congelaries directament les tarifes.
I, en tot cas, pensar motius per no castigar,
sinó incentivar el transport públic.
Antoni.
Jo plenament d'acord amb el Tomàs.
Crec que l'usuari, precisament, del transport públic
és el que pateix més la crisi.
El que no pateix la crisi normalment no va amb autobús,
va amb cotxe.
Qui va amb autobús?
Doncs, bueno, potser la persona que pateix més la crisi,
la persona que està a l'atur.
Per tant, a mi em sembla,
no solament una mesura impopular,
sinó una mesura innecessària.
Tots els productes baixen.
Avui follejava al diari abans de venir aquí
i tots els productes diuen que baixen tots els...
tot, inclús els productes alimentaris.
El carburant ha baixat.
Per tant, jo penso que l'empresa municipal de transports
hauria de fer l'esforç,
almenys de congelar els bitllets
i motivar que la gent vagi amb transport públic.
Perquè encara jo crec que són pocs
els que van en transport públic.
A més, no oblidem les mesures
que sempre ha pres l'empresa municipal de transports
de donar bitllet gratuït al jubilat,
donar bitllet gratuït a l'escolar.
Doncs, bueno, escolti,
en un moment de crisi fer un esforç més no costa res.
Encara que augmenti el deficit.
Núria, com ho veus?
A veure, el bitllet senzill.
El micròfon aquest que avui el vaig passejant per aquí.
Vaja, jo a totes les ciutats,
absolutament totes les ciutats que jo conec,
i estic segura que no n'hi ha cap,
encara que no les conegui,
que sigui diferent,
el bitllet senzill és el car.
És el que, doncs,
si tu agafes una vegada l'autobús,
doncs paga l'auret,
auret i mig, auret trenta,
el que sigui,
i tampoc t'agafarà res.
El que es fa és, doncs,
premiar la fidelitat,
aquell que va cada dia treballar,
que agafa l'autobús de manera normal.
Això, per una banda,
per tant, jo crec que augmentar,
doncs,
tot augmenta,
però tot està augmentant d'una manera desproporcionada,
no?
Hi havia algun estudi, doncs,
que deia que si tu eres milaurista
i cobraves,
i tots els augments que s'havien fet
només per allò,
el tant percent del llum,
el tant percent del gas,
el tant percent de l'aigua,
no sé què,
tu ja per dies,
em sembla que eren 80 euros
de poder adquisitiu
el cobrar.
Per tant,
que el transport públic
s'apugi,
tot s'apuja,
però potser en llancem aquí
la idea lluminosa,
eh?
I si es plantegen baixar-la
en un moment donat?
Que l'autobús
fos una cosa
molt econòmica,
allò com
quan vas a una botiga
i posa
oferta de la carxofa,
perquè n'hi ha moltíssimes
i he fotut una pedregada
i no sé què.
I si ens plantegem
potser baixar el bitllet?
Poder llavors
només que sigui allò per dir
ai mira això
que bé que està,
potser ens animaríem
agafar més l'autobús.
Si aconseguíssim
tindre unes línies
més racionals
que ens portin a tot arreu,
si abans
amb línia
del que deia el Tomàs
tinguéssim,
poguéssim pagar
de qualsevol manera,
a més,
i aquí,
mira,
aprofito per fer una reivindicació
que fa temps que tenim
els sindicats
amb l'AMT,
si tinguéssim
només
un reglament d'usuaris
en els quals
doncs
ens digués
que no es pot pagar
o es pot pagar
amb visa
amb un bitllet de 20 euros
que tinguin canvi
els conductors,
que es pengi un cartellet
explicant a la gent
quines són les directrius,
es fes un autobús
urbà
més humà,
més proper a la gent,
poder
deixaria de ser
deficitària.
Perquè en aquest context
de crisi,
que ja ho recordava
el Tomàs al principi,
recordem que,
per exemple,
la Federació d'Associacions
de Vents de Terrona
es reuneix aquesta tarda
amb l'EPT
per parlar d'aquestes tarifes,
però prèviament
ja en els últims dies
els veïns,
les entitats,
s'havien queixat
dels augments en general
de les tarifes
que hi ha hagut
aquest principi d'any,
amb uns augments
molt per damunt
de l'IPC final
del 31 de desembre,
de finals del 2008,
i aquí,
sobretot,
serveis bàsics
com les tarifes elèctriques,
també les taxes
i els impostos municipals.
Ara,
aquest augment
de l'EMT,
és a dir,
clar,
en un context de crisi
com el d'ara,
i a més,
crisi greu,
caldria ser
especialment curós,
encara que això comporti
més dèficit
d'empreses públiques
com la que estem parlant?
Bé,
jo penso que s'han d'apretar
el cinturó en tots,
no?
O sigui,
que el que no pot ser
és que s'estranyem sempre
el cinturó en els mateixos
i que l'administració,
l'administració necessita diners,
evidentment,
i per fer coses
necessiten diners,
però ha de ser sensible
en aquests moments
en què hi ha molta gent
que li costa,
i que la perspectiva
és molt negra,
i llavors hi ha gent
que potser,
doncs bé,
també està recunant
pel que vindrà.
El que no pot ser,
i perdoneu,
és que les empreses públiques
s'hagin d'estrany el cinturó
i estiguem demanant
un sobresforç
i després permetem picaresques
com s'està permetent
a fer excendessa
que ens faci,
doncs,
el mes de desembre
ens cobri una mínima
i el mes de gener
ens agafi
i ens cobri
amb tarifes de l'any 2009
que a la gent
li han vingut uns cops de pal
aquest mes.
Amb això
no hi estic gens d'acord.
L'estem demanant
al servei públic,
a les empreses municipals,
al servei públic
que facin miracles
i en canvi
permetem una picaresca
en una empresa
que és privada.
No,
i quan tornem al transport
i el tema deficitari,
a veure,
que s'apliqui
el mateix ràtio
de dèficit
o de subvenció,
fem el revés,
de subvenció
que s'aplica
als ciutadans
de Barcelona,
de Madrid
que aquí,
per exemple,
o de qualsevol altra ciutat
en tema transport públic.
Perquè, esclar,
o és que a Barcelona
i a Madrid
la gent
transporta
allà
és més deficitari
però és més important.
Fals,
és igual d'important.
Per tant,
comencem per aquí,
és a dir,
si allà
els bitllets
se subvenciona
a X,
que aquí sigui el mateix.
Per tant,
segurament que el dèficit
també es reduiria.
És a dir,
tots iguals,
no?
Segurament,
de totes maneres,
per afavorir el transport,
calen unes tarifes
el més raonables possibles
i també
un millor servei,
una millor qualitat
del servei
i això, clar,
també implica
més inversions
per part
de l'empresa pública.
En qualsevol cas,
i arran també
del que comentava la Núria
i del tema
de les empreses elèctriques,
Déu-n'hi-do
aquest principi d'any,
el que ha suposat
d'augment de tarifes,
amb aquells IPCs
que molts han aplicat
tenint en compte
quan estava l'IPC
altíssim
el mes de setembre
i com després
la baixada dels preus
de l'IPC
doncs està
espectacular.
El que deies
de la baixada de preus
l'únic que puja
és la mala llet,
no?
Encara les marques blanques.
I el pessimisme.
És que l'agost
està amb el 5,6.
I vam acabar
amb l'1,5.
1,4, perdó.
1,4,
1,6
l'autonòmic.
1,4
per a l'hora
de les revisions
de l'IPC
salarials.
Les altres
sempre et surten...
Dius, però l'aventura
l'hem estat pagant
durant tot el mes d'agost
a una...
A més, sempre et queden
els serrells aquells,
no?
És que les elèctriques
resulta que encara
han de pujar molt més
perquè no arriben
a no sé què em dius.
Les altres també
l'aigua han d'aplicar
no sé quina...
Va.
En fi,
és el context de crisi econòmica
que afecta a tot.
Avui també hi ha
una altra notícia local
relacionada d'alguna manera
amb la crisi
o en aquest context de crisi
perquè ahir es feia balanç
i s'anunciava
el que pot passar
aquest any
al Palau de Congressos
com a òrgan,
com a equipament
de la ciutat de Tarrauna
que també detecta
és com una mena
de termòmetre
de l'activitat econòmica.
Segons l'Ajuntament
en guany hi haurà
una fira menys
i un parell de congressos
menys que l'any 2008.
Aquestes són les previsions
de cara al 2009
i això es considera
relativament positiu
tenint en compte
aquest context de crisi.
Seran 7 fires
i 12 congressos
els que hi haurà
de moment programats
a la ciutat de Tarrauna.
I de l'any passat
es fa el balanç
que van passar
més de 137.000 persones
que van deixar
un impacte econòmic
de 7,6 milions d'euros.
el palau de congressos
en aquesta situació
de crisi
com el veuen?
Creuen que a Tarragona
tot el moviment
de turisme congressual
dona resposta
a les expectatives
que potser s'havien creat
en el moment
en què es va construir
que per cert
havia et farà
ja 10 anys
de la inauguració
de l'estrena
del palau de congressos
amb el congrés
i ara que...
ara que veig
a l'Antoni Vides
m'ha recordat
que mai fet
10 anys més que...
Doncs aviat farà
ja 10 anys
d'aquell congrés
que va servir
per obrir
el palau de congressos.
En fi,
com detecten
l'activitat
del palau
i més
en aquesta situació
de crisi?
D'un palau
que sempre s'ha dit
que ha quedat
com molt d'esquena
a la ciutat.
Sí,
que està d'esquena
a la ciutat
és evident,
està en un lloc
pitjor
no s'hagués pogut triar.
És un palau
molt bonic
per dins
però
l'accés
és infumable.
Amb el tema
de congressos,
jo donada
la competència
que hi ha,
que n'hi ha moltíssima
perquè palaus
de congressos
n'hi ha a tot arreu,
és tot un èxit
mantenir
el promig
de l'any passat
i més
en moments
de crisi
i en moments
de gran competència.
No sé si ja funciona
l'auditori
de Port Aventura
o no?
Està a punt.
Està a punt.
Sí,
serà una altra competència.
Serà una altra competència,
o sigui que en un entorn
amb un radi
de 20 quilòmetres
no sé quants palaus
de congressos
o instal·lacions
el de Vilaseca,
el de Reus,
o sigui que
és tot un èxit
poder mantenir
els números
de l'any passat
i ojalà en el futur
continuïssin
i es continuï incrementant.
És a dir,
ens podem donar
per satisfets.
Tomàs,
tu també?
També,
i a més afegiria
una altra cosa
com a valor positiu
del Palau,
malgrat totes aquestes
deficiències
que hi ha
conceptualment
s'haurien de demanar
responsabilitats
a l'arquitecte
començant per aquí
o als arquitectes.
Però al marge d'això
jo voldria remarcar
l'ús que s'està fent
d'espai cultural
per exposicions
que revaloritza
i potser és la via
d'apropar a la ciutadania
i com que la cultura
sempre és deficitària
doncs això pot contribuir
a dir,
val,
passen moltes persones
encara que sigui deficitària
és una cosa
que és important
perquè les exposicions
que s'hi estan fent
a part de que donen
valor afegit en si
a la gent
que pugui participar
en un congrés
doncs realment
fa que aquell espai
sigui realment públic
i de la ciutat.
Fa referència ara
per exemple
a aquesta exposició
del Robert Capa
que s'està fent
que a més s'està tenint
un gran èxit
i de fet
és una línia
d'exposicions
que ja han anunciat
els organitzadors
del Palau de Congressos
que volen impulsar.
I està deixant
la sala
em sembla que és l'autica
petita
per algunes coses
la qual cosa
també és bona
i posa de manifest
i de relleu
la sensibilitat
de la gent
en participar
en coses així
i que potser
falten sales
entre aquestes 250
i els altres 1000 escalls
una cosa
entre mig
tenim un mega auditori
i després
a l'altra sala petita.
Núria.
Jo una petita reflexió
si el Palau de Congressos
està mal ubicat
l'estació del TGV
està mal ubicat
potser tenim un problema
aquí
de lateralitat
eh?
Vull dir
potser que
abans de fer qualsevol cosa
que ens ho pensem
perquè
anem fent coses
i després
està tot mal posat
doncs
és una reflexió
que deixo a l'aire.
Jo crec que
ciutats
com Terragona
no poden aspirar
a tindre
a tindre
absolutament
tot
no podem
tindre
un Palau de Congressos
a primera línia
no podem
tindre
creuers
a primera línia
no podem
no podem
voler ser
absolutament
els number ones
amb tot
per tant
ens hem d'especialitzar
hem d'agafar
i veure
què hem de fer
amb el Palau de Congressos
quines sortides hi ha
potser no és necessari
que
a cada ciutat
de Catalunya
que hi hagi
un Palau de Congressos
hi hagi
una fira
de la immobiliària
o potser no és necessari
que a tot arreu
hi hagi una fira
de novis
especialitzem-nos
i apostem
per una via
decidim
quina via agafem
i promocionem-la
i anem
en aquella
però
jo tinc una sensació
una mica
que anem
seguint modes
que anem
picotejant
tot el que toca
encetar una línia
d'apropament
de la gent
al Palau de Congressos
amb el que dèiem
de les exposicions
em sembla
perfecte
però donem-li un ús
jo crec que està
infravalorat
al Palau de Congressos
infrautilitzat
no?
sí, sí
infravalorat
infrautilitzat
tens la sensació
d'un gran equipament
que s'utilitza
relativament poc
i que ara
per exemple
potser l'ús
que està tenint
més gran
és el de les exposicions
i que el manteniment
és molt car
per tant
plantegem-nos
que hi ha
aquest car
amortitzem-lo
però és que
en la línia
del que deia
la Núria
d'atendir
l'especialització
sí perquè és veritat
a més
en els últims anys
gairebé
totes les ciutats
mitjanes o grans
de Catalunya
i del conjunt
d'Espanya
en fi
han apostat
per tenir equipaments
d'aquest tipus
tothom té
entre cometes
el seu Palau
de Congressos
i cap a on anem
vull dir
per això
la competència
és brutal
i fer que tots
els que es fan
ja és un mèrit
perquè
jo imagino
que quan obrim
Port Aventura
amb l'oferta
d'hotels
i de les instal·lacions
que hi ha
la feinada
s'ha d'anar a fer
un Congrés
a Tarragona
perquè la gent optarà
per anar
al lloc
molt més còmodo
jo aprofitaria
per demanar
que s'arregli
l'entorn
del Palau
de Congressos
que s'arregli
l'accessibilitat
o sigui
avui en dia
per arribar
a aquell Palau
de Congressos
veus aquelles escales
que realment
t'agafa por
o sigui
persones
amb una mica
no amb minusvalies
sinó
amb una mica
d'edat
i no poden baixar
cuidar l'entorn
que està totalment
abandonat
l'altre dia
va caure un nen
malauradament
jo no sé
si allò
estava malament
o bé
l'ocer és que passes
i mires
i l'estat
és lamentable
posar quatre plantes
no ho sé
arreglar una miqueta
posar allò
amb gust
que un quan arribi
tingui una referència
que arriba
a un Palau
de Congressos
jo penso
que una persona
de fora
li expliques
que al carrer
Méndez Núñez
hi ha un Palau
de Congressos
i arriba
i no el troba
perquè no hi ha
cap tipus
de referent
Tomàs
no se us han dit
moltes coses
el futur passa
per una certa
especialització
per una explotació
de les activitats
culturals
a la línia
del que comentaves
efectivament
per una millora
de l'entorn
també com deia
per tot
efectivament
i aquell és
potenciar-ho
sí sí sí
l'hem d'aprofitar
i en aquesta línia
és clar
si la competència
serà brutal
la imaginació
segur que porta
solucions
és evident
només per
tancar el tema
però recordant allò
que aviat farà 10 anys
creuen que hem desaprofitat
molt aquest equipament
també arran
del que comentava
la Núria
d'aquesta errada
que molts consideren
que es va produir
en el seu moment
a l'hora de decidir
l'ubicació
jo no tinc sensació
que hàgim tingut
un palau de congressos
i s'hagin fet
grans events
no la tens
no
ni tinc sensació
de tindre un referent
de que a Tarragona
hi ha un palau de congressos
potser perquè
ni es visiona
no?
visualment
és inexistent
jo
més aviat
tinc la impressió
que
hem fet una cosa
que
des de fora
realitament
és desastrosa
però dins de dins
és molt bonica
i quan estàs allà
tens una sensació
de
ostres
quin entorn
és més privilegiat
i una mica
hem agafat aquest concepte
de preservem-lo
això només és
pels grans esdeveniments
això només és
per coses
d'allò
de la crem
de la crem
i no l'hem apropat
a la gent
això com sobre la cultura
és bo
perquè hi ha tothom
llavors clar
jo crec que
és això
no l'hem utilitzat gaire
perquè no es faci mal bé
aquesta cosa tan bufoneta
que tenim aquí
aquest bombonet
i no l'hem deixat
que la gent
hi accedís lliurement
a fer-hi
activitats diverses
en fi
veurem si això
a partir de complir 10 anys
el palau de congressos
pot ser més utilitzat
en general
pels ciutadans de Tarragona
i per la gent
que ens visita de fora
seguim amb més temes
d'actualitat
molt a prop del palau de congressos
tenim la platja
el mar
avui també és notícia
perquè ahir
la direcció general de costes
del Ministeri de Medi Ambient
aquí a Tarragona
va fer una mica de balanç
de totes les actuacions
que volen fer en el futur
tenim una platja
recordem un projecte
llarg
reivindicat
del que s'ha parlat fa molts anys
que és el de la platja llarga
sobre aquest projecte
encara no hi ha un acord definitiu
tot i que
en fi
s'explica que sí
que es farà un passeig tou
preservant tot l'entorn natural
de la platja llarga
un cop el POUM
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal
preserva
tot aquell espai
de la platja llarga
però ahir també
es parlava
de la platja del Miracle
en el sentit
de la intenció del Ministeri
d'invertir fins a 8 milions d'euros
en recuperar aquesta platja
millorant tot el tema
de la sorra
perquè hi ha problemes
de pendent
de la sorra
és a dir
s'intentaria fer una gran operació
a la sorra
de la platja del Miracle
van dir
els responsables
del Ministeri
de Medi Ambient
de la direcció general de costes
per fer
una platja més urbana
i fins i tot
vam posar exemples
que avui apareixen
molt gràficament
en els diaris
i que també ho hem explicat
als informatius de la ràdio
fer una mena
de la platja del Miracle
que pugui ser
com a Sant Sebastià
és la platja de la Conxa
o a Sant Ander
és la platja del Sardinero
o a Barcelona mateix
és la platja
de la Barceloneta
què els sembla?
Bueno, jo a mi
totes les inversions
crec que són bones
a mi 8 milions de pessetes
per bellugar sorra
no, de pessetes no
10 euros
perdó, 10 euros
8 milions de pessetes
escalderilla
ja, ja, ja, 8 milions d'euros
per bellugar sorra
home, m'assemblen
molts milions d'euros
jo crec que
per fer una platja urbana
el que es tindria que fer
és unir la platja
amb la ciutat
mentre estigui
amb la barrena del tren
realment no serà
una platja urbana
el problema és el tren
el problema és el tren
no sigui perquè
tens que anar a donar el tomb
per accedir a la platja
del Miracle
has de donar un tomb monumental
home, aprofitaria
aquests 8 milions d'euros
de pas
per potser enderrocar
aquell bunyol
que ens van fer
també a la platja llarga
que és com un templet
i a la platja del Miracle
que és un templet
que no ha servit mai per res
una altra rada
com el de l'estació de l'AVE
avui ens estan fustigant
una mica
el Miracle
que va costar
de l'època
1.500 milions de passetes
no ho recordo
i va ser una obra
que, bueno
la persona que la va idear
jo penso que se li tindria
que donar una distinció
perquè no ha servit
per res
aprofitaria potser
o bé per donar-li un destí
en aquella instal·lació
en aquella macro instal·lació
o bé per enderrocar-la
i deixar-la
com un entorn
més natural
a mi és que m'agraden
les platges de Tarragona
totes?
en general
vull dir
són
jo no necessito
una platja
allò
amb un balconet
com tenen el Sardinero
que pots posar-te allà
la baraneta
a veure la gent
i dir
oi mi tal
no
m'agraden
les platges
aquestes més silvestres
digues
ja el tenim
el balcon
el balcon
que està més alt
sí
les platges
més silvestres
més
més d'estar per casa
més
jo crec
que a més
hem de tindre'm compte
tenim el port
llavors
fins aquí
estem sempre
jo crec que tinc l'impressió
que sempre estem intentant
de fer coses
perfectes
contra natura
estem intentant
modificar
estem intentant
des de
desviar rius
i al final
això es gira en contra
vindrà una llevantada
i s'endurà
tota aquesta sorra
s'endurà
els 8 milions
i haurem d'anar
amb un cabasset
arreplegant els 8 milions
allà cada vegada
siguem una mica més racionals
i les coses
són
com són
evidentment
adequem-les
però tampoc
vulguem anar
a arreglar-ho tot
i que una platja
tingui ondulacions
una de les platges
que té més èxit
a Barcelona
és aquella que hem fet
del Bogatell
que són tot de dunes
i és la mar de bufona
i ben bé que s'hi està
llavors
jo no sé
tinc la percepció
que ho volem fer tot
com a molt
molt lineal
molt de fireta
molt d'arquitectura
potser no cal
Tomàs
l'única cosa
que l'emplaçament
és el que mana
és a dir
que no ho decidim
hauria de ser el contrari
adaptar-nos a l'emplaçament
i efectivament
sobretot
per un criteri
no hi ha econòmic
sinó de sostenibilitat
de dir
quin sentit té
construir una platja
que la natura
la fa
la desfà
perquè sempre ha estat així
igual que la platja llarga
que en sec
tens les dunes
en sec no
però que segueix viva
quan te puja la marea
potser t'entra fins gaire
bé el càmping
i després et deixa
una platja
molt immensa
i això és la natura
no la pots
dominar
ben bé
al contrari
i
si adequar l'entorn
jo en la positivitat
que sempre intento
buscar les coses
quan es va estrenar
el mamotret
o aquest
dient
home
potser
a veure si allò
s'agjardina bé
pot ser
si li dona usos
no s'ha jardinat
s'ha anat deteriorant
per tant
si va estar mal concebut
després també ha estat
mal orientat
i cuidat
podia ser
ben bé
un jardinet
un parquet
una zona de lleure
no és res
és un lloc de passada
això sí
la gent
ens hem habituat
malgrat la via
el tren
a fer un cert circuit
hi ha molta gent
que camina
per la vora del mar
que hi passeja
a l'hora del sol
ni que sigui d'hivern
però allí sí
ja està bé
és a dir
ja té un ús
està bé que es cuidi
però a veure
els 8 milions d'euros
segurament
es poden destinar
una altra cosa
efectivament
i en menys
o a lo millor
instal·lant
marandins biotops
poden ajudar
a frenar llevantades
i a la vegada
fer un altre
un altre servei
diguem-ne
ecològic
o de sostenibilitat
vull dir
plantegem les coses
d'una altra manera
és que jo me'ls imagino
d'aquests 8 milions
segur que en destinaran
no sé quants
a voler posar-hi
gespa i un camp de futbol
dius
home
no toca
no és que
el que han dit
és que ara
la Universitat de Cantàbria
perquè això sí
que ho han explicat
públicament
la Universitat de Cantàbria
farà un estudi
per veure
com poden estabilitzar
la sorra
és a dir
la intenció és
aconseguir
una sorra estable
i que hi hagi
més o menys
la mateixa
amplitud de sorra
a la tocana
al port esportiu
i al fortí de la reina
i recuperar
la sorra originària
que ara hi ha una sorra
de riu
però clar
el tema és
tot això
es pot aconseguir
amb temporals
de llevant
que en fi
moltes vegades
després et vindrà
qualsevol llevantada
que dius
Salou
Cambrils
tot això
també passa sovint
i hem de regenerar
platges
i això és la història
que m'ha d'acabar
per tant
ho fem bé
des de l'inici
buscant barreres
marandins
que no perjudiquen
ni la navegació
ni la pesca
ni no sé què
ni l'ecosistema
o no té sentit
anar posant sorra
perquè dius
val
has de pressupostar
cada any
8 milions d'euros
per la sorra
això dona molta feina
anaves a dir alguna cosa més
Núria
sobre
el tema de la platja llarga
com que avui fa un dia de sol
i gairebé convidarà
a la platja
això és un invernadero
això és a la mar de bens
quedarem tot el matí
aquí a l'estudi
home però fa un dia
realment esplèndid
per anar a fer una passejada
per la platja
jo comentava que clar
també hi ha parlat
de la platja llarga
qui se'n recorda
aquells projectes
de la platja llarga
de fa anys
de totes maneres
sembla que
la intenció finalment
de l'Ajuntament
del Ministeri de Medi Ambient
perquè això també és una obra
de l'Estat
i dels grups ecologistes
que hi han intervingut
és més o menys
mantenir la platja
amb el seu espai natural
en tot cas
millorant una mica
els accesos
i la possibilitat
de passeig
caminant-ho en bicicleta
estaríem bàsicament d'acord
en que tenim un espai
que cal preservar?
Bueno
hi ha l'anella verda
que va donant toms per aquí
que una mica
la idea també és aquesta
que puguis fer circuits
que puguis donar usos
jo agrairia a vegades
i no és que sigui
una gran esportista
però
trobar
en una platja
doncs
una xarxa
per jugar
a vole
i que els nanos
puguin jugar pales
en un lloc delimitat
i no
a sobre teu
que estàs allà
i et ve la pilota
i et ve
no sé què
poder ser
que el que hem de fer
és
això
obrir-les
donar-hi participació
que els nanos
amb certa
doncs
quan ja fa bon temps
a l'hora aquesta
que fan de gimnàstica
a l'escola
o les dues hores
no sé quantes nafant
doncs
puguin anar als espais aquests
i tindre
doncs
camps de petanca
camps del que sigui
no?
obrir-la una mica més
a la població
amb això
sí que seria
doncs una cosa
que seria positiva
a més
molts concedien
que les platges de Tarragona
són l'espai verd real
no?
les zones verdes reals
a falta d'altres
hi ha molts polítics
que diuen
que la zona verda
estava a platja
jo crec que la zona verda
a la platja és l'estiu
a l'hivern no
a l'hivern és
a l'hivern necessites un parc
per anar
per anar a la platja
no hi pots anar a l'hivern
home
és molt incòmodo
no?
Tomàs
platja llarga
la deixem més o menys
tal com està
en fi
arreglada
més arreglada
però
arreglada
i més o menys
tal com està
i
que cap dels càmpings
especialment
al Gran
es passen
els seus
les seves atribucions
respecte
els juros
i servituds
i una zona
potser d'estacionament
perquè
si és que
en el cas
de la platja
tenim un problema
d'accés
d'accés
d'estacionament
i es pot fer
jo penso
un circuit
hi ha platges
que conserven
el seu aspecte natural
amb zones
de passeig
de fusta
o enterrades
o
de tot
però vigileu
que avui fa un dia
molt bonic
però tenim alerta
per neu
alerta per vent
i alerta
per temporal de mar
per tant
vigileu una mica
no fos que
nosaltres ja que fa un dia
molt bonic
anem tots a la platja
i tinguem una llevantada
a la platja llarga
això que comenta
la Lúria
em porta a recordar
que portem un hivern
per cert
ara ho comentàvem
el Tomàs
un hivern encantador
fa hivern
com els que cal
però l'Antoni Vírus
que prefereix estar
en aquest hivernacle
en aquesta sauna
jo aquí
de tant en tant
m'agrada vindre aquí
però m'agrada l'hivern
avui ens hem de donar
un ventall
perquè estem aquí
ara tindrem
una primavera preciosa
hi ha hagut un hivern
d'aigua
de fred
i veu quina primavera
més maca
per Déu-n'hi-do
el fred
el vent
els dies de vent
els dies de pluja
les alertes per neu
és el que toca
a l'hivern
aquells hiverns calorosos
que surts i treus l'abriga
allò és horrible
és com les platges
que volem canviar-ho
i dissenyar l'hivern
no
toca el que toca
de totes maneres
aquest hivern
Déu-n'hi-do
això deu ser
el canvi climàtic
però jo crec que tenim
poca memòria
amb el clima
que cada any
diem
ui aquest any
quin fred ha fet
i veritablement
si mirem les estadístiques
no passa
menys l'any passat
que ningú ho va dir
perquè no em va fer
no ho recordo
no tinc memòria
en fi
estem a 11 de febrer
i estem parlant
de platges
de clima
que en fi
no està malament
hem parlat
una mica de platges
i som privilegiats
aquí a Tarragona
amb el clima
4 dies
i anem amb tratge de bany
molt bé
la propera Tartuli
ja ho saben
amb samarreta
i pantalón cura
fes una mica d'esport
ens pot deixar la crisi
Tomàs Carot
Antoni Vives
Núria Palaia
així acabem
aquesta estona
de Tartuli
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
gràcies per estar amb nosaltres
fins la propera
bon dia
veu
veu
veu