Is there a place for me? Somewhere to stay?
Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon dia.
Comença una nova setmana, aquesta del Caixa Fòrum.
Per cert, abans de parlar de tot el que tenim pel davant,
podríem fer una referència, ni que sigui breu,
al que va passar la setmana passada amb el cicle El viatge dels aliments.
El viatge dels aliments és un cicle que està funcionant magníficament.
Recordem que el fan Emma Martinell de la Universitat de Barcelona
i Maite Lirio, que és professora de secundària,
i parla de diferents aspectes dels aliments
i, sobretot, de com es van incorporar en la nostra cultura
aliments que fins fa quatre dies, no és una forma de parlar,
sinó que és així, no en sabíem gens.
El cap de setmana, el divendres, sí, ja es pot dir cap de setmana,
perquè el cap de setmana sempre comencen amb divendres,
la Emma Martinell ens ha parlat de l'origen
de moltes de les paraules que tenim incorporades
i com, a més, aquestes paraules venen de llengües molt diferents
i a vegades fan el viatge de nada i tornaven.
Jo ens va explicar una cosa curiosa,
que és que a les filibines hi ha molts en les llengües,
bàsicament en el Tagalog, que és la llengua majoritària,
però també en les altres,
hi ha moltes paraules d'origen natural,
és a dir, d'origen mexicà,
i que venen, clar, venen a través de l'impacte,
és a dir, donen pràcticament tota la volta al món
per anar a parar a Filipines.
I, a més, acaben tornant aquí, és a dir, ens venen
en les botigues filipines paraules mexicanes
i aliments, diguéssim, de l'estrem orient.
Molt interessant.
Amb els aliments viatgen també per mar, per terra llaire,
les paraules i les idees.
Això mateix, justa, sí,
perquè, a més, hi ha una ideologia alimentària,
vull dir, hi ha coses que a nosaltres, diguéssim,
per tradició o per religió i tal,
no mengem o no podem menjar,
encara la nostra cultura és de les menys restrictives,
però bé, jo els divendres de Quaresma
que no es podia menjar carn i tal,
és a dir, la gastronomia està impregnada d'ideologia,
i jo recordo que aquesta setmana
la de Sant Pol,
el restaurant Sant Pol, com es diu,
de Maldiria,
la Carme Ruscalleda, això mateix,
doncs, proposava que un dels Premis Nacionals
de Cultura fos de gastronomia
i ha arribat a ser això,
un fenomen cultural.
Són cicles que es van simultanejant
a Caixa Fòrum.
Aquesta setmana ja entrem de ple
en el dedicat a Muja
i hem pogut contemplar,
i si no, doncs, no sé,
a què espereu l'exposició
que es va inaugurar en plenes festes de Santa Tecla
i a partir de maig ja tenim
la primera conferència
de tot un seguit que ens acostarà
amb l'univers Muja de l'artista,
però també una època
i una manera d'entendre l'art i la vida.
Això mateix.
de Muja ens n'hi acostarem
des de tots els punts de vista pràcticament
i són molts, eh,
perquè són dels primers artistes
complets
en un concepte molt modern
de la ciutat,
de la dona
i segurament és el modernisme
el primer art
que s'acosta d'alguna manera
a les arts aplicades,
a tot l'univers.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Teresa Sala.
Ella és la professora
titular d'Història de l'Art
de la Universitat de Barcelona.
Serà l'encarregada
de pronunciar aquesta conferència
demà dimarts
sota el títol
L'Art Niveau i la ciutat moderna.
Teresa Sala, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'Art Niveau,
modernisme,
ve a ser el mateix,
diguem-ne,
que són denominacions
que es poden donar
segons el lloc, no?
Sí, bé,
en tot cas,
aquí cal dir que l'Art Niveau
és un moviment internacional
que va a la recerca del nou
i que enceta
tot aquest aspecte
de la modernitat
i que s'ajunta
amb el modernisme
que ja existia
doncs aquí a Catalunya
com un projecte cultural ampli
que també mirava
cap a la tradició
i, per tant,
és com una reinterpretació
d'aquesta tradició
en clau, evidentment,
cosmopolita
i en clau moderna, no?
La ciutat moderna,
la ciutat, de fet,
és l'escenari
on es desenvolupa
aquest art
i, d'alguna manera,
també, tenint en compte
els canvis que hi ha
en la pròpia estructura social,
en els mitjans de producció,
és un art també
que arriba
al gran públic,
deixar de ser tan restrictiu
com a èpoques anteriors?
Bé, en tot cas,
hi ha un pas important
a partir de l'Art Niveau,
a partir de la fi de segle,
inicis del segle XX,
del que era
l'elitisme
cap al consumisme.
Això vol dir que
es va obrint
aquest mercat,
diguem-ne,
que era més restringit,
a popularitzar-se,
a esdevenir moda
i, una mica,
doncs,
va ampliant
o amplificant
justament
aquesta clientela.
Es va popularitzant,
també.
Què és el que ens vindrà
a explicar demà
aquí a Tarragona,
Teresa?
Com estructurarà
aquesta xerrada?
Bé,
parlarem de la ciutat
i parlarem,
evidentment,
de què és l'Art Niveau
i què vol dir
ser modern.
i, a partir d'aquí,
evidentment,
hi ha un tema
que és essencial,
que és el mite
de París
en aquest segle XIX
i intentaré
fer un retrat
del que això
representa,
no?
Veure la ciutat,
què vol dir,
doncs,
París
en aquest context
abans de la Primera Guerra Mundial
i intentar,
doncs,
entendre,
també,
què és la bohèmia,
què fan els artistes
i després,
doncs,
a nivell social,
com totes aquestes formes
acaben impregnant,
doncs,
pràcticament
els diferents centres
ciutadans
d'arreu d'Europa.
Precisament,
ho acaba d'esmentar,
què és ser modern
o què era ser modern
en aquell final
del XIX,
començaments del XX?
Què era ser modern?
Bé,
en tot cas,
hi ha diferents posicionaments,
eh?
Des del que deia
el poeta Rembó
que cal ser
absolutament modern,
aquesta idea,
diguem-ne,
atrevida
i d'estar,
a mi m'agrada dir,
a sobre del que és
l'onada,
no?
I el ser modern
vol dir,
doncs,
justament,
trencar,
anar trencant
amb el passat,
amb l'historicisme,
amb l'eclecticisme,
per buscar
noves maneres,
noves inspiracions
en el jardí liberal,
podríem dir,
en el que representa
aquesta fi de segle
amb les seves llums
i amb les seves ombres,
no?
Per tant,
ser modern
és una actitud,
és una actitud
transitòria,
tal com deia Baudelaire,
i fugissera,
no?
El ser modern
de seguida,
doncs,
caduca.
es manifesta Teresa
a totes les grans
capitals europees
de la mateixa manera
si parlem
de ciutat moderna?
Bé,
intenten tots ser moderns
d'una manera o altra
i és com si
se n'és encomanant,
eh?
Ara,
no es manifesta
de la mateixa manera
perquè cada ciutat
té la seva idiosincràcia
i en fa una lectura
particular,
però sí que és cert
que hi ha
com un to general,
pan-europeu
que impregna
tot el que seria
aquest sentit
de l'art nouveau
internacional.
En el cas
de Catalunya,
el tenim més proper,
aquest París
que comentaves
de la Bohèmia
ens inspira
des de la perspectiva
del segle XXI
doncs,
una nostàlgia
i la contemplem
com una època
molt atractiva,
molt llaminera,
probablement,
doncs,
també tenia
la seva part fosca,
no?
Evidentment,
de fet,
quan parlarem
del mitjà
de París,
després intentaré
focalitzar
i explicar,
doncs,
què va ser
la Barcelona
del 1900,
que era anomenada
la París del Sud,
però que cal no oblidar
que també era
la Manchester
catalana
i que,
en ple període
d'industrialització,
doncs,
es produeixen
aquestes contradiccions
de la ciutat moderna,
no?
Vull dir,
que al costat
de la ciutat
en construcció
hi ha el suburbi
i hi ha tot
el que serien
també els disturbis
i,
evidentment,
doncs,
una ciutat
convulsa,
no?
Per tant,
hi ha moltes llums,
però hi ha moltíssimes
ombres,
també,
i això s'ha de tenir
en consideració
i plasmar-ho
a través,
també,
de les intuïcions,
de les imatges
que els propis artistes
ens han deixat.
Per tant,
nostàlgia,
home,
nostàlgia no exactament.
Jo crec que cal
reinterpretar constantment
la història,
el passat,
i això ens pot donar
claus
per veure
en quines ciutats
vivim
i una mica,
en aquest moment
postindustrial,
doncs,
veure cap a on
hem de tirar,
no?
Ha estat una
petita indicació,
un petit testet
del que podrem escoltar
demà a partir
de les 7 de la tarda
a Caixa Fòrum Tarragona
amb Teresa Sala,
professora titular
d'Història de l'Art
de la Universitat de Barcelona,
que li agraïm molt
que hagi atès
la nostra trucada avui.
Molt bon dia
i moltes gràcies, Teresa.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Serà una primera conferència,
però, Carles,
després aniran arribant més,
la propera setmana,
a veure,
fins al novembre, no?
Com et comentava,
és un apropament
a l'obra de Muha
i, com podeu veure,
els aspectes col·laterals
de l'art nouveau
i del modernisme.
La Teresa Sala
parlava de París.
Recordem que Muha
era un artista txec
i, sobretot,
diguéssim,
els últims anys
de la seva vida
va fer una obra
molt nacionalista,
eslava,
però, diguéssim,
on es va donar a conèixer
va ser al París
de l'Expoïció Universal
del 1900,
per l'Odòmar,
i van ser-me que és el 1900,
i diverses obres seves
doncs estan allà.
Aquest és, per tant,
un dels acostaments
possibles
a aquest artista
i al seu moment.
l'altre és el de la dona.
Recordem que
amb la seva obra
hi ha una fascinació
per l'imaginari
femení,
un simbolisme,
és a dir,
que impregna tota la seva obra.
Després, el dilluns 19 d'octubre,
recordem que la setmana vinent
és dimarts 13,
dilluns 19 d'octubre,
Amèrica Sánchez,
un dissenyador gràfic
i artista
que crec que no cal
presentar
molt conegut,
exactament,
i Ricard Mas,
historiador crític d'art
i comissari d'exposicions,
ens parlaran
del muja dissenyador,
dissenyador contemporani,
perquè, si bé és cert
que segurament
altres artistes anteriors
no segurament tenen
alguna presència
en producció
més massiva
o fora del que s'entén
com a art
pròpiament,
és el modernisme,
és
muja
un dels capdavanters
de fer
el seu nom,
o sigui,
el seu nom,
així com
Picasso
ha acabat batejant
un cotxe,
doncs,
en el seu moment,
muja
va batejar
un sabó,
és a dir,
és el primer
nom marca segurament
del món de l'art,
i després finalment,
a més aquesta recordeu
que hi havia,
fi de festa,
Roger Alier,
una altra persona
que no cal presentar,
ens parlarà
de l'entorn sonor,
de l'entorn musical
de muja,
des del romanticisme txec
fins a la gràcia paríssina.
La resta de la setmana
la dedicareu
a altres dos cicles?
Exactament.
La setmana passada
també vam començar
el cicle
entre mite i religió,
amb Antonio Piñero,
que ens va parlar
dels Reis Mags
i de la deessa Mare,
i Carlos Albar,
que al mateix temps
és el coordinador
del cicle,
professor a la Universitat
de Ginebra,
que va ser el que va presentar
Antonio Piñero,
doncs,
ens parlarà
de dos temes
que només cal dir el nom,
i ja
també són nom marc,
els Templers
i el Graal.
Que és una franquícia,
els Templers i el Graal,
doncs la sala plena.
Exactament,
ja no m'esperem.
Home,
de moment
anem omplint,
eh?
De moment anem omplint,
Déu-n'hi-do.
I si la setmana passada
vam omplir
amb Reis Mags
i deesses
Mare,
el Graal
i els Templers
vols-hi jugar,
home,
em podria equivocar,
però crec que funcionarà.
I continua
el del viatge dels aliments
encara?
Unes quantes setmanes.
El viatge dels aliments,
el dia abans,
diguéssim,
del pont,
la gastronomia
a les arts.
És a dir,
també és un cicle
que s'acosta
als aliments
des de diferents
punts de vista
i aquí parlarem
de les arts.
Recordeu,
quantitat
de quadres
i quadres
i quadres
on apareix
el menjar.
Ah,
dels dels bodegons
clàssics
fins als cartells
publicitaris,
justament ara que parlàvem,
exactament.
Escolta,
una cosa,
hi ha activitat
aquest cap de setmana?
Hi ha algun taller familiar?
Sí,
tot i que és un cap de setmana
de pont
i per tant,
per exemple,
dissabte i dilluns
no hi ha res,
però el dimuenge,
sí,
el dimuenge tenim
al matí
el taller familiar
a les 12
l'art d'anunciar
sobre l'obra de Muha
però evidentment
també sobre el món
de la publicitat
que recordem
aquest artista
enceta d'alguna manera
i a la tarda
torna al cinema,
és a dir,
ja comença temporada
amb moltes coses,
doncs comencem
en el cinema
amb Capelito,
Capelito
que en la seva,
en l'altra temporada
que vam tenir
pel·lícules de Capelito
doncs ens van anar
molt bé
i ara retorna
Capelito.
Espe'n,
ells són molt petitets,
eh?
Sí.
Cal recordar
ja és a partir
de les 6 de la tarda.
No és tot,
demà dimarts
a veure,
espè'n,
dos quarts de 11
és 10.30
sí,
la fortuna
de vivir
les enfants
d'immagré
això
amb les sessions
de cinema
que torna al cinema
dimarts
que ja ha marcat
exactament,
sí senyora,
dimarts de mercat
dimarts de cinema
queixa fòrum
quarts d'onze
quarts d'onze
i entrada gratuïta
també com sempre
doncs mira
ens havíem descuidat
jo m'havia descuidat
d'aquesta sessió de cinema
que vau començar
l'any passat
pensant
un dimarts
a dos quarts d'onze
i us va sorprendre
que sí,
que un dimarts
a quarts d'onze
ja public per al cinema
ara almenys ho provarem
fins al mes d'abril
fem temporada
i després si funciona
seguirem
i si no
doncs no,
ja ho veurem
Molt bé Carles Marquès
director de Caixa Fòrum
Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
no et dic fins dilluns vinent
perquè hi ha programació
especial
de dia de festa
però ja ens trobarem
la propera setmana
per poder oferir
als oients
totes les propostes
que hi haurà properament
a Caixa Fòrum Tarragona
gràcies
molt bon dia
molt bon dia
gràcies