Sabies que és tarragoní l'oracional de Verona
o una indiscutible peça de litúrgia visigòtica?
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són dos quarts de dotze del migdia, vuit minuts,
i serà per candidatures a la ciutat de Tarragona.
I es feia oficial que la candidatura als Jocs del Mediterrani 2017,
la candidatura de l'estat espanyol, serà la de Tarragona.
Tenim una altra candidatura en la que cada setmana apostem
i de valent des de la sintonia de la ràdio de la ciutat,
sobretot per conèixer els parers, els pensaments,
les aportacions que fan els diferents col·lectius.
Els oients que són habituals hauran comprovat que per aquests micròfons,
cada dijous a aquesta hora,
passen en veus de diferents sectors de la ciutat de Tarragona.
És l'espai Tarragona 2016.
Saludem la tècnica de l'oficina de la candidatura, Teresa León.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Anem sumant adhesions.
Aquesta setmana, Josep Maria Pou, gran actor i director,
també deia que no només se sumava i s'adheria,
sinó que aniria amb una pancarta pels puestos, no?
Ens farà campanya a Madrid, sí, està entusiasmat, ens va encantar,
perquè és un gran de l'escena i a més hem de tenir en compte
que és molt conegut a Madrid, que ja ens interessa.
I ahir mateix Volras, la companyia Volras també es van adherir,
amb molt d'entusiasme com a entitat, com a grup teatral
i també personalment als actors.
Doncs ara cal que també els còmics, en el sentit de còmics,
no en el sentit d'actors, també, si s'han adherir o no com a col·lectiu,
ja és cosa vostra.
El que sí que és cert és que tot aquest tipus d'iniciatives ciutadanes
donen molt de joc per expressar a través del còmic
moltes idees i moltes aportacions.
Avui tenim tot un seguit de persones molt representatives
del que és el còmic aquí a Tarragona.
El dilluns arrenca la segona edició de la setmana del còmic de Tarragona.
Hem trobat que era molt oportun, no?, lligar totes dues coses.
Saludem l'organitzador de la setmana, membre fundador de la revista de l'Iròpolis,
Miquel Villalba, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Ens acompanya Emili Samper.
És creador del portal d'internet Comicat.cat,
un bloc pioner dedicat als còmics en català.
Emili, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Saludem Andreu Faro, bon dia, Andreu.
Bon dia, Iolanda.
Moltes coses, però també dibuixem de còmics, Ninotaire, bueno.
Tots els que dibuixem han començat amb el còmic, segur.
I jo, per descomptat, també.
Molt bé. I saludem el Fabio, que del Fabio ens en podria parlar.
Bon dia, Fabio. Buenos días.
Ciao.
És italià, el català no gaire, el castellà tampoc,
però jo crec que entre tots ens anirem...
No ens entenderemos, no?
Sí, sí, segurament.
I si no dibujamos.
Que por ràdio queda perfecto.
Però jo lo voy retransmitiendo, Faro, a veure què passa, que no puedo.
Conocí un locutor de ràdio que retransmitia una partida de ajedrez,
i és veritat.
Que aburrido debia ser.
Però lo hizo.
De Tarragona, eh?
No se puede hacer todo, eh?
Però no digo por qué lo hiciera mal,
pero para el oyente una partida de ajedrez por ràdio...
Tiene que ser un reto, eh?
Per què no ens presenteu el Fabio?
Qui ens presenta el Fabio?
El Fabio...
Solo me presento.
Te presenta solo, però presenta-te solo.
Claro que sí.
Sono hòspite de...
Si sente, sí?
Sí.
Sono hòspite de la manifestación de L'Ilopolis.
Sono un collaboratore.
Sono un dissenyatore.
Miquel té molta vinculació amb Itàlia.
Sí, jo he estat...
Per afició, per professió i per moltes coses.
I per vida.
He estat sis anys a Roma, he viscut.
O sigui que...
Per ser capital de la cultura europea, millor Tarragona que Roma.
Ni que tinguin moltes restes allà, també, no?
Sí, és més tranquil·la, Tarragona.
És més tranquil·la.
Jo diria que sí.
A veure, l'Emili, realment, juntament amb tot un seguit de col·laboradors,
ha estat molt valent, perquè amb el Miquel ho hem parlat moltes vegades,
que és un món difícil, però sobretot és un món difícil
perquè jo no sé per quina raó, des de la gent que decideix què és art i què no és art,
sembla que consideren que és la neguet lleig, i és una barbaritat.
Sempre que tenim oportunitat ho diem, perquè és veritat.
El còmic és un acte de creació, com a qualsevol altre,
i pot tenir moltíssima qualitat o cap, no?
Per tant, arriscar-vos a fer un blog i tenir, sobretot,
la resposta que heu tingut, jo he entrat aquest matí,
i bé, doneu l'oportunitat a gent que és absolutament brillant en el món del còmic
i que moltes vegades no troba vies per donar a conèixer la seva obra.
Sí, bé, nosaltres el que fem és, bàsicament, això,
intentar donar difusió,
intentar que la gent conegui tot el que es fa del còmic,
i potser també la conèixer en català,
però tant a Tarragona com a Barcelona com a on sigui.
Oh, quina gràcia, acabo d'obrir la web i diu,
que miqueta vull a Tarragona Ràdio.
Sí, ho he posat fa...
Molt bé, molt bé.
Justo m'aniré cap aquí i m'ho diré.
Et penjarem també a la web de Tarragona Ràdio.
Per posar-ho aquí, per si algú vol escoltar el programa.
Que bé, ha estat una sorpresa, eh?
Aquest matí ho havia posat i no...
Fa cosa d'una mitja hora, així.
Acabes de ficar aquí i aprofitar-me.
Moltes gràcies, eh?
D'acord, estem en xarxa tots plegats.
Com que estem molt simpàtics tots i molt agradables,
us sembla que primer comencem valorant una miqueta
com veieu les possibilitats que té o que tindria la ciutat.
Perquè la Teresa insisteix molt.
Tarragona, com a tal, tots sabem el que és,
amb les seves virtuts i els seus defectes.
Que ara aconseguir aquesta nominació com a candidatura
al que s'ha de presentar un projecte.
I aquest projecte, tot i que hi ha una sèrie de professionals
que l'han de redactar, una mica ho farà tota la ciutat.
Per tant, la visió que podem tenir tots plegats de Tarragona,
inclús la visió, que poden tenir algú que pot veure la ciutat
amb oix de turista, com és el cas de Fabio,
doncs poden ser molt interessant.
Faro, comença tu.
Que tu has mirat la Tarragona dibuixada i no dibuixada
durant molts anys.
Jo és que tinc...
Pot ser crític, eh? Ni que estiguem simpàtics.
Cap problema.
Jo tinc això de ser una miqueta càustic i crític.
I a mi, sincerament, tant la candidatura dels Jocs del Mediterrani
com aquesta, com altres projectes, com el Nàstica Primera,
són coses que em produeixen una sensació contraposada.
Per una banda, veus que som positives per la ciutat,
per l'orgull de la ciutat,
per sentir-se part d'algo important, d'algo bonic,
d'algo que t'ascendeix.
I això està bé.
Tenir orgull d'on vius és una característica
que caldria fomentar més quan som aquesta gent del sud
una miqueta pessimistes i jo soc el paradigma d'això, no?
D'altra banda, diu, allò que el llegir no et faci perdre l'escriure, no?
Que aquests projectes tan grans no et facin perdre, diguem,
les petites coses de cada dia, no?
La neteja, l'aparcament, el no sé què, els veïns.
Que fomentar el nàstic no sigui oblidar els al·letes de Bona Vista, per exemple, no?
Per tant, produeixen aquestes dues sensacions
que ja es veu als acudits, no?
D'altra banda, Tarragona, jo és que no puc ser imparcial,
jo me l'estimo moltíssim
i considero que té qualitats per ser capital cultural
perquè jo he recorregut molt Tarragona,
he disfrutat molt en Tarragona,
m'he deixat prendre pel passat romà,
m'he deixat emportar, he buscat informació, he dibuixat,
l'he recorregut i jo me l'estimo moltíssim
i sempre que ve família meva de fora
li porto a fer un volt per Tarragona
i m'agrada molt explicar
i a més en conec poques coses,
però que totes m'agraden.
Per tant, jo crec que sí,
si mirem les altres capitals
que han estat capitals de la cultura,
dius, Déu-n'hi-do, ui, Salamanca, tal,
també les conec, i dius, Déu-n'hi-do, no?
I segurament això seria un revulsiu
per fer moltes coses que falten a Tarragona,
tant de bo fos això, no?
que te mires, ets patrimoni mundial,
o ets capital cultural,
i tots sabem que caldria fer molta cosa,
i tots sabem que moltes vegades
les polítiques perden en titulars
i no en el dia a dia.
I tant de bo això serveixi per mirar-se,
per endreçar,
per fer que això llueixi més el que tenim.
Estic pensant, l'altre dia de veritat
m'estava mirant l'evolució del teatre romà, no?
I dius, ah, no dic res,
però per ser una capital cultural
i patrimoni mundial,
el teatre romà no ha d'estar com està.
Però fixa't, Faro, que parles de patrimoni,
i tenim tendència sempre,
quan parlem de patrimoni,
parlar de patrimoni material.
I des d'aquesta visió privilegiada
que tenim en aquest estudi,
on passen moltíssimes persones cada dia,
cada dia no estem més convençuts
que el patrimoni més valuós
que té aquesta ciutat és la gent.
Sí, clar.
Dic la gent, una mostra la tenim aquí,
segona setmana del còmic.
Avui en dia,
amb el poc o molt suport que es donen
a les iniciatives que parteixen de persones privades,
és a dir, que no venen dirigides
des de les pròpies institucions,
sinó que col·laboren.
Tenint en compte les dificultats que hi ha,
la quantitat de col·lectius,
avui parlem de la gent
que es dedica al món del còmic,
però aquí hem parlat d'altres iniciatives,
el millor patrimoni de la ciutat
és la seva gent i els seus col·lectius.
Perquè aquests senyors
que es montin una setmana del còmic a Tarragona,
que està molt a prop de Barcelona,
que tenen el seu saló del còmic,
dius, home,
això és militància
i tot l'altre són tonteries,
sí o no?
Vinga, va, els militants del còmic,
que parlin.
A veure quina visió teniu vosaltres.
Sí, no, a veure,
jo crec que en aquest sentit
és felicitar el Miguel
i tot el col·lectiu d'Eropolis
per aquesta iniciativa,
tenint en compte precisament
això que dius tu,
tot el que hi ha a altres llocs,
a Barcelona també,
o a resta d'Espanya,
aquest sentit de fer salons
i totes coses que es fan,
i apostar per fer a Tarragona
una cosa d'aquest tipus.
el que sí que cal destacar
és, clar,
la filosofia que té
aquesta setmana
del Còmic de Tarragona
que l'allunya precisament
d'aquest altre tipus de salons
que, per exemple,
el saló del còmic.
El còmic tots sabem
que és un megasaló
amb convidats de luxe
a tot el carrer del món.
I que ho veig a altres objectius,
segurament, no?
Clar, però a més,
en foc del punt de vista
segurament econòmic
i tot el que això comporta.
És a dir,
es fa moltes exposicions
que estan molt bé,
però a Tarragona
també, per exemple,
es publica una quantitat
immensa,
i diria que fins i tot
excessiva de còmics
per aquestes dates
que col·lapsen al mercat absolutament,
i en canvi aquí
s'ha apostat
per un altre vessant,
que és de l'estudi
de la gent
que realment
estima el còmic,
que treballa amb el còmic
o que li agrada el còmic
i que vol agafar,
que ho comentaves abans,
d'agafar d'un aquest pas,
de deixar allà
d'una vegada per totes
aquest estima el còmic
com un producte
de subcultura
i que no té cap tipus d'interès,
més enllà dels nens
o un producte així
que sigui menor,
i posar-ho al nivell
de resta d'arts
perquè és que perfectament
és un lloc on n'hi ha de ser.
Només cal veure
les obres que es publiquen
en còmic últimament.
És que et caus
perquè és una meravella
en quant a guió,
en quant a il·lustració,
en quant a edició també,
perquè afortunadament
hi ha editorials
que aposten per fer unes edicions
a lloc que li donen categoria
també a aquell còmic,
no, Miquel?
Sí, sí, sí.
Bé, el tema de tot el que és
aquest ressorgiment del còmic
que diu en l'època durada
i tot això del còmic,
jo també soc una mica crític
i una mica paranoic
amb aquesta història,
perquè efectivament
es publica molt més còmic
i les editorials
aposten molt més
per productes en format de còmic,
etcètera, etcètera.
Però en realitat
tots aquests nous conceptes,
novel·la gràfica,
totes aquestes coses.
A veure,
jo vull,
o sigui,
vull tenir aquesta òptica,
s'ha d'anar una mica en compte
perquè una cosa
és la producció de còmic,
i l'amor pel còmic
i apostar per aquest
llenguatge narratiu,
visual,
aquest art,
i una altra cosa també
és el que és el producte editorial,
darrere del qual
hi ha, doncs,
hi ha empreses,
hi ha, etcètera, etcètera,
i una mica
s'està,
hi ha de tot,
o sigui,
són persones,
no són entitats,
no?
Una mica,
doncs,
existeix
l'utilització del còmic,
ara mateix també,
com un producte comercial,
recuïnat
amb alguns conceptes
que els estan venent
en altres àmbits
on el còmic
no hi arribava abans.
Però això és igual
que la música,
que la literatura,
que el teatre,
que el cinema,
s'utilitzen els mateixos
llitodes, no?
I ara li toca el còmic,
i ara li està tocando el còmic,
no?
El que passa és que,
clar,
això és bo i és dolent,
té les dues vertents,
no?
Però si ho mirem
des d'una perspectiva diferent,
no aquesta comercial,
per exemple,
fa molta gràcia
que un nen
toqui un instrument de música,
qualsevol adolescent
o no adolescent
ha escrit un poema,
la poesia,
la música es considera un art.
Tots hem dibuixat
de petits
i hem dibuixat còmics,
hem agafat
un full de paper,
hem fet els quadrets
i hem fet un còmic
de la nostra...
Tots hem dibuixat còmics.
Les nenes dibuixaven nenes,
els nens dibuixaven nens.
Per tant,
també forma part
del que és
el nostre desenvolupament
i la nostra cultura col·lectiva,
no?
El fet de dibuixar.
Ja no entrem
en aquests terrenys comercials,
per tant,
també és patrimoni cultural
de tothom.
Però no és un art clàssic.
Els grecs no dibuixaven còmics,
deu ser això.
Perquè no en sabien,
segurament.
O perquè no ho sabem,
si dibuixaven o no,
dibuixaven,
pintaven,
feien escultura,
dansa,
i nosaltres som hereus
de la nostra cultura clàssica.
Però tampoc feien pel·lis.
Tampoc feien pel·lis
i diuen que és un art al cinema.
Tens raó,
però el cinema
és que entra directament
al cor de la gent
i per tant ja s'ha guanyat
el seu lloc de pols,
no?
Les dinotaires
entreu al fetge directament,
no al cor.
És que si comencem...
És un dels temes
que m'agrada parlar
amb gent
i sobre què.
la pròpia tipologia del ninotaire,
que som com ens veus tu aquí
i la gent no ens veu.
Jo ja som una persona major,
però ells són allò,
ninotaires com il fo,
que ens marca,
és un estigma
o que som persones,
no sé,
diferents,
introvertides,
que no...
Al marge,
crítics,
i no hem sabut,
diguem,
conquerir les estructures.
Que per això
s'ha de ser una miqueta més
clàssic
en el teu plantejament de vida.
No som friquis,
destroyers, no?
I sempre hem estat
una miqueta al marge.
No sé,
hi ha molts factors,
no?
Tampoc hi ha hagut tradició
i jo quan vaig a veure
la família
de la meva dona bèlgica
dic,
oi,
què és esto?
Existe un mundo
de cómic real
que vende,
que compra,
que es digno.
I parlàvem els belgues
i de vegades
depèn de coses
tan sotils
i tan tontes
com que a Belga
va néixer
que a Arger
crea una escola,
que els avis
van conèixer Tintín,
que Tintín va ser
el número 1
i això ha creat
tot un món
de gent
que el cómic
és part de la seva vida,
d'àvies
que compren còmic
i a lo millor...
Aquí ho farà impensable,
no?
Sí,
aquí és impensabilitat,
és causa de cul,
no?
Dius,
bueno,
no passa res,
això existeix també
i podem entendir
i sap greu
perquè jo m'he deixat
la pell en fanzines
com ara fa el Miguelito
que per cert,
deixa'm dir
que el que fan
de l'Iropa
té un mèrit increïble
i jo que vaig arribar
a fer sis números
dels sopes d'all
que va ser un fanzine
que fèiem al col·lectiu
col·lectiu
fa molts anys
i quan veig
el del de l'Iropa
dic,
estos no duran
un número más
i m'hiro el pling
ha salido el número 1
i me'l miro
i dic,
collons,
però si això té
una qualitat boníssima
i sé lo que hi ha darrere
que són gent
ficant hores
i hores
i talent
per poca repercussió
i té un mèrit
i a més la qualitat
és que és bona
dius,
collons,
que bé que ho dius,
no?
Des d'aquest àmbit creatiu
us podríeu veure
implicats
dins d'aquest projecte
vosaltres veieu
a Tarragona
com una capital
de la cultura europea
d'aquí uns anys
el 2016
concretament?
A veure,
jo honestament
no hi he pensat
gaire
en aquest tema
o sigui,
perquè clar,
cadascú porta
jo estic bastant
ficat en
bueno,
com tothom,
però estic
bastant
pel que estic
en el meu món
i tal
he sentit
el de la candidatura
jo què puc dir
o sigui,
jo a Tarragona
és capital
cultural
i mundial
per mi
i de la meva vida
això és el màxim
és el 100%
a més a més
jo m'he tirat
bastants anys
donant toms
amb una ONG
viscut a diversos països
i l'únic lloc
on em quedaria
si m'hagués de quedar
en un lloc
que dius
ara no et mous aquí
ja
la dinya és aquí
jo em quedaria
en la meva ciutat
i he estat
a ciutats molt grans
i molt boniques
i més petites
i molt boniques
també
però vull dir
és l'únic lloc
on jo
on jo m'hauria de quedar
si m'hagués de quedar
en un lloc
em quedaria en la meva ciutat
respecte les qualitats
d'aquesta ciutat
per ser capital europea
totes les de món
com que has vist
molt de món
dius que allà
també té les seves coses
podria ser-ho
sí
ha sigut ja capital
del món occidental
Tarragona
però d'això fa molt
sí
sí
però
ahí no queda
com diu la dita
¿quién tuvo retuvo?
que diu la dita
no existia ni reus
en aquella època
Fabio
quantos dies llevas aquí?
o has llegat hoy
o ayer?
avanti ieri
sí
què has visto?
ah bé
si has visto algo
sono venuto
molte volte
a Tarragona
sí
poi vivo en Sardegna
10 km
d'Alguero
mio padre
è nato d'Alguero
quindi
Tarragona
è un po'
come una casa
ciutat agermanada
a Mloguer
a més a més
che impression
ti ha causato?
mi ricorda molto
Alghero
come città
turistica
ha una attività
culturale
molto
molto forte
e quindi
è bella
sembra
sembra giovane
come città
sembra
nonostante la storia
che ha
romana
e tutto il resto
mi fa l'impressione
di una città
activa
Algo
che non ti
hagi gustado
lo puoi dire
sì
il porto
industriale
oi
però
tenemos
che comer
cada dia
è inevitabile
a parte
quello
también
es patrimonio
la industria
todo es patrimonio
todo es patrimonio
Teresa
sempre t'agrada
plantejar
alguna
qüestió
des del punt
de vista
de l'oficina
t'ho dir
perquè com que
ja anem justets
de temps
com sempre
sempre passa
molt de pressa
deixa'm que li doni
la paraula
a la Teresa
si vol
preguntar
alguna cosa
bueno
jo
una altra vegada
dic
cada vegada
més
tenim
moltíssimes
entitats
culturals
si en petit format
i en gran format
que ja ho hem dit abans
que s'estan
donant suport
l'última
la setmana passada
que vam parlar
del Ramon Llull
que seran
embaixadors
que ja ho estan sent
embaixadors
de tot el món
de la candidatura
però que també
necessitem
el suport de la ciutat
i han passat
altres casos
com altres
capitals culturals
que la decisió final
ha sigut gràcies
a aquesta implicació
de la gent
formar aquest gran equip
aquesta gran família
que ens ha donat recolzament
i això va ser
a Liverpool
i també ho hem dit
algunes altres vegades
Liverpool
de totes les candidates
del Regne Unit
no era ni molt menys
la favorita
però una de les coses
que va fer decantat
el jurat
va ser la implicació
ciutadana
i llavors
una altra vegada més
ho demanem
la implicació
aquesta de la ciutat
estem preparant
una gran trobada
de voluntaris
que jo
gràcies a l'últim dia
de Sant Jordi
que també vull donar
les gràcies
a tota la gent
que va passar
per l'estand de cultura
ja tenim una borsa
de gairebé mil voluntaris
i llavors estem preparant
una gran festa
per una mica
doncs intentar formar
aquesta gran família
que volem que sigui
de Tarragona 2016
però necessiten això
necessiten l'adhesió
necessiten aquest suport
que la gent realment
comenci a creure
que puisi l'autoestima
com que són gent molt creativa
potser es poden currar
alguna idea
perquè
a veure
no dic que feu un projecte formal
sinó ara
si us acut
com entraríem
en la mentalitat
de la ciutadania
perquè es creiessin
que no és un projecte
institucional
sinó que és un projecte
ciutadà
difícil no?
si supiem la resposta
no estaríem aquí
home
doncs per una cosa
que et demano
també tens un caràcter
oh nena
com entraríem
en la mentalitat
collons
quina pregunta fas
Jo regalaria xupa xups
tu creus que això
això és una sortida
molt fàcil
no t'hi has matat
tan creatius que sou
tan creatius
si s'actua honestament
si s'actuen honestament
i la gent al final
t'agafa
si veus que ets honest
que tu creus
que hi ha il·lusió
que no és una medalla
si no és alguna cosa més
la gent no és tonta
i al final t'enganxa
i quan t'enganxa
i veus
i veus que ets honest
que treballes amb rigor
acostuma a apuntar-se
al carro
perquè tenen aquest radar
saps
i és la millor forma
d'entrar a la gent
no intentant enganyar-los
i si no ets honest
no inicies la iniciativa
perquè t'enganxaran
t'enganxaran els humoristes
t'enganxarà la maruja
que està llegint
i sentint la ràdio
i crec que és l'única forma
tot això
i tot i amb això
hi ha una química
estranya
que al final
conjumina tot
i explota
i de vegades no
i ningú sap la fórmula
però més que l'estratègia
és la postura
quan inicies les coses
les que fan que la gent
s'hi enganxi
a la teva iniciativa
els xupatxus
té un pressupost
l'honestetat
és complicat
o no
a vegades
depèn
jo no sé
Emília
a través del blog
a través del còmic
de les idees
sí no
podria ser
fem un còmic
sobre
no sé
pot ser una bona idea
això bueno
a mi no em miris
o jo a ser ells
perquè jo amb aquest tema
jo vull llegir-lo
i criticar-lo
si ho voleu
però potenciar-lo
a través del blog
evidentment
això també és molt important
per exemple
comentava abans
la Teresa
que agafaran
i fan un canvi
la pàgina web
jo crec que avui en dia
és que és bàsic
és a dir
t'arreguna per exemple
el tema aquest de la
endiatura
doncs hauria d'estar
és que no en un blog
blog, pàgina web
hauria d'estar
al Twitter, al Facebook
o sigui
a tot arreu
a veure
això no tregui
que evidentment
hi ha una feina
al carrer
i amb les persones
com bé comenteu
però crec que també
és una manera
de donar a conèixer això
perquè avui en dia
potser ben més
o se donar a conèixer més
un anunci
un acte
serà per exemple això
doncs a internet
en un d'aquests portals
o aquestes xarxes socials
que potser
gastar i fer 50.000 cartells
que la gent igual
ni es mira
o que te'ls tapen
l'endemà
o que tampoc serveixen
per molta cosa
llavors
crec que també
en aquest sentit
estaria bé
Idees n'hem tret
alguna
que es va sumant
de la setmana del còmic
tindrem ocasió
de parlar àmpliament
Miquel
avui era aprofitar
aquesta bien entesa
per aplegar-vos
diferents mirades
a través d'aquest exercici
de creació
en parlarem
arrenqueu dilluns
amb les ganes de sempre
per tant segur
que trobarem l'oportunitat
moltíssimes gràcies
a tots
són les 12
les notícies
ens veurem un altre dia
d'acord?
Gràcies
Gràcies