Aquesta és la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
la sintonia que cada dia ens acompanya a aquesta hora,
mitja hora que dediquem al programa
a comentar algunes de les notícies més estacades del dia
o dels últims dies a la nostra ciutat.
Avui una tertúlia que compartim amb tres convidats,
tres tarragonins amb tres perfils professionals diferents,
un advocat, un metge i un arquitecte.
L'advocat és Ramon Maria Sanz,
que a més a més és president local d'Esquerra Republicana a Tarragona.
Bon dia, Ramon.
Hola, bon dia.
L'arquitecte és Javier Climent,
que a més a més és senador Tarragoni, membre del Senat Tarragoni.
Javier, bon dia.
Bon dia.
I tenim un doctor, un metge,
per si tenim algun problema d'última hora,
el doctor Josep Maria Soler Poblet,
que també, a més a més, és senador, senador Tarragoni.
Doctor, bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells tres podem comentar algunes de les notícies del dia i de la setmana.
Si dic allò de la setmana és perquè encara segurament
estem arrossegant des de fa dies en totes les tertúlies
una d'aquelles qüestions, a més de debat,
que genera més comentari o més debat
els últims dies a la nostra ciutat,
que és el procés de fusió de Caixa a Tarragona.
Després, una setmana després, del Consell d'Administració,
que el Consell d'Administració aprovés per unanimitat
donar el vistiplau a aquest procés.
Així que, si els sembla, començem per aquí.
Després concretarem o comentarem altres notícies més de la jornada.
què els sembla?
S'han fet bé les coses?
S'estan d'acord en que es tiri endavant la fusió?
Els hi preocupa alguna cosa?
El director general de Caixa a Tarragona avui fa noves explicacions
al diari de Tarragona.
Dilluns va parlar en aquest programa.
Va justificar la fusió com a convenient,
encara que no imprescindible,
però sí com a convenient en un context com l'actual.
Què els sembla?
Ramon.
En primer lloc,
dic que és un plaer compartir per primera vegada
tertúlia tant amb el Xavier com el Josep Maria,
a més membres tots dos com estic del Senat tarragoní.
El tema de Caixa a Tarragona
és un tema tremendament delicat.
Per què?
Perquè estem parlant de quartos,
però estem parlant de quartos nostres
que tenim estalviats en aquesta Caixa.
Llavors, això ja fa que tinguem que ser molt curosos
a l'hora de plantejar, de fer declaracions
i a l'hora d'emetre opinions.
Per què?
Perquè qualsevol opinió mal donada o mal entesa
pot generar pànic a la població.
Escolta, siguem clars amb això.
Llavors, hi ha una sèrie de gent
que es planteja el tema de la fusió.
Podrem estar en contra o no podem estar en contra
o a favor amb el tema de la fusió,
però jo entenc que si es planteja el tema de la fusió
és per alguna qüestió, per alguna cosa.
Per tant, la gent que hi entén,
deixem que treballin, deixem que facin
i el que sí que hem de procurar és
un, no perdre força al territori,
és a dir, Caixa Tarragona tenia una presència al territori,
doncs aquesta presència no s'ha de perdre.
Dos, l'obra social de Caixa Tarragona
en el territori ha de continuar.
I tres, tot el tema de la plantilla,
dels treballadors,
que també s'ha de procurar ser el menys traumàtica possible.
En tot el de més, si s'acorda fer una fusió,
doncs que es faci.
I a part, no passa absolutament res.
El fil d'això últim que comentava el Ramon,
recordar que és una de les notícies que us estem explicant,
que avui hi ha la primera reunió a Barcelona
de tots els sindicats de les tres Caixes
per començar a abordar tot el procés aquest
del que pot suposar la fusió
des del punt de vista laboral.
Recordem que hi ha cinc sindicats
que tenen representació en aquestes tres entitats d'estalvis.
Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Caixa Tarragona.
Javier, com ho veus?
A veure, el tema de la fusió segurament des del punt de vista econòmic
era necessària o convenient o imprescindible.
Això ni entro ni surto
perquè suposo que els especialistes en sabran més
que els que som aquí, precisament.
No obstant, hi ha coses o hi ha aspectes
que sí que em sembla que perdrem
i és, per exemple, suposo que perdrem el nom,
amb la qual cosa, bueno, no deixa de ser anecdòtic,
però perdem també la proximitat,
la proximitat sobretot de decisió.
Espero, espero que el personal de les diferents oficines
que surtin d'aquesta nova Caixa,
que no sé com ens dirà,
segueixin sent tan amables com els d'ara de Caixa Tarragona,
perquè, de fet, això suposa, per mi,
almenys en el punt de vista d'usuari,
un fet diferencial amb altres Caixes o altres bancs,
amb les que no passes de ser un mero número,
aquí ets Fulani Total o la Senyora Maria, és igual.
I a mi aquesta atenció personalitzada,
per mi prima molt, amb una entitat bancària,
perquè al final totes són més o menys iguals,
totes cobraran comissió per aquí, comissió per allà,
i al final les despeses, si fa o no fa, són les mateixes.
El tracte personalitzat que fins ara tenia o té Caixa Tarragona
és el que a mi em doldria més que es perdés
al passar a ser una entitat més gran.
Com va passar, per exemple, també amb, si us en recordeu,
amb Banca Catalana.
Banca Catalana també era agradabilíssim anar a l'oficina
quan, a les primeres èpoques, evidentment,
i quan es va fusionar amb BBVA,
doncs vas passar a ser un número més
amb tots els inconvenients que això comporta,
almenys des del meu punt de vista d'usuari, simplement.
Senyora Maria.
Mira, jo, per començar,
jo estic en contra de la fusió.
I no dic que estic en contra
perquè no estic,
o no em sembla bé com s'han fet les coses.
Però, almenys, la fusió,
si fos inevitable,
bueno, era inevitable,
perquè va ser una decisió del Banc d'Espanya,
no ho va decidir ningú més, això.
El Banc d'Espanya el va decidir,
va dir, escolta,
vostès han de fusionar i punto i pilota.
S'ha acabat la història i a caminar.
A mi, Caixa Tarragona
no va tindre l'oportunitat d'escollir company de viatge.
El van obligar a fusionar amb la Caixa de Barcelona.
Catalunya.
No, Caixa...
Va, és de Barcelona, Caixa de Catalunya.
És que aquest és un dels problemes que té això.
Aleshores, després,
jo crec que les negociacions,
tal com s'han portat de forma unipersonal
i des d'un obscurantisme absolut,
també fa que un m'alfiï, no?
Aquests són problemes fonamentals que em fan...
I després, home,
el company de viatge és dolent.
És dolent perquè està molt pitjor que Caixa de Tarragona.
I aleshores,
una Caixa que serà la que, diguéssim,
manarà més,
perquè tindrà més representació,
que estigui amb més serioses dificultats econòmiques
que les que Caixa de Tarragona,
Caixa de Manresa,
no tinc ni idea com està,
però no ho sé.
Però l'altre sí,
perquè són dades del Banc d'Espanya que ho diuen.
Per tant, home,
això a mi em preocupa.
Llavors, això em preocupa
perquè sí que és un tema de calerons,
com deia fa un moment el nostre company,
però és un tema de calerons i de persones.
i de persones vol dir,
no només d'aquells que som impositors
i que treballem amb la Caixa
i que, com tu molt bé deies,
fins ara era casa nostra
i ara ho deixarà de ser,
ho deixarà de ser,
i el nom de Tarragona,
com a molt,
es mantindrà un any o un any i mig
i després desapareixerà,
doncs amb això també perdrem
el mateix que tu deies,
el tracte,
la confiança,
i a mi molt me temo
que aquella implantació territorial absoluta
és que no hi ha un poble de la província de Tarragona
que no tingui una oficina de la Caixa a Tarragona.
És possible que tot això desaparegui.
I només davant d'aquest dubte
un dia ha de tenir reserves
i, per tant, jo en aquest sentit
tinc moltes reserves.
I, finalment,
jo crec que sí que perdrem
la implantació territorial
tant pel que fa el nom,
com acabo de dir,
com pel nombre d'oficines.
Hi ha una dita catalana
que és molt simple
però que jo crec que és transparent
perquè ho retrata.
Cada vegada que hi ha abogada
es perd un llençol.
A nosaltres ens toca perdre llençol.
Clar, tot això que planteja el Josep Maria
són qüestions que han sortit molt
aquests dies de les tertulies.
El que jo plantejo
o el que plantegem precisament
en aquest fòrum de debat
és si això és inevitable,
és a dir,
perdre una certa implantació territorial,
és a dir,
menys oficines n'hi haurà,
seran més grans segurament,
la importància de perdre o no el nom,
que alguns dels contartulis
doncs consideren que és molt important
per mantenir,
seria molt important mantenir el nom.
En fi, no sé
si el Ramon amb això està d'acord.
A veure, per exemple,
amb el tema de perdre oficines.
Puc ser,
si no s'hagués fet la fusió,
puc ser que aixi d'Arragona
hagués perdut oficines.
Per què?
Perquè avui en dia
les coses canvien.
Jo, per exemple,
el banc el trepitjo
amb comptades vegades.
Ja pràcticament tot ho faig per internet
i com jo,
moltíssima gent.
No vull dir que no hi hagi
de bé oficines,
no estic dient això,
però els mons que estan corrent,
el tema de l'internet,
fa que cada vegada
la presència al teu banc
doncs cada vegada
sigui menys necessària
i ho facis doncs
tot a través de l'ordinador.
En quant al tema
de l'amabilitat del personal,
jo per qüestions professionals
doncs em veig abocat
a tenir que tractar
doncs amb diverses...
gent que treballa
amb el tema del banc.
Jo,
tots són amables,
és a dir,
no perquè sigui de Caixa de Tarragona
ha de ser més amable
que una altra persona
que treballi amb una altra entitat.
Jo crec que tots són amables.
i és més,
tot arreu on tens els estalvis
procuren ser bastant...
Sobretot sort,
tot si tens molts, no?
Sí,
i si avui en dia tens
el crèdit al dia
doncs acostumaran a ser
també molt,
molt,
molt amables
amb tu.
Llavors,
amb el tema aquest
del company de viatge,
jo he de dir
que he anat llegint
tots aquests dies
el tema
de Caixa de Tarragona
perquè és un tema
que interessa lògicament
i el que sí que he de dir
és que he sentit versions
per tots els gustos.
És a dir,
gent que està dient
que el company de viatge
és pitjor
i gent que està dient
que el company de viatge
no està tan malament
i que està millor
que Caixa de Tarragona,
per exemple.
És que estic llegint
a diaris especialitzats
i altres que no són especialitzats
però estic llegint
versions contradictòries.
Què penso?
Doncs que ens trobem
davant una qüestió política.
I és quan dius
això ja no m'interessa.
Jo el que vull
és moure'm
en termes úniques
i estrictament econòmics
no davant de qüestions polítiques.
I ho està dient una persona
que representa un partit polític.
Jo és que penso
que tens raó.
Al final s'ha polititzat el tema
perquè de les tres alternatives
que s'havien parlat
la primera
de les Caixes
més o menys
minoritàries catalanes
semblava interessant
semblava correcta
i podria ser
una bona mentira.
Sí, però perdona,
Xavier, recordem que
és una fundació pública
darrere de Caixa de Tarragona
que és la Diputació de Tarragona
igual que darrere de Caixa de Catalunya
hi ha la Diputació de Barcelona.
Per tant,
aquestes connotacions polítiques
segurament són
inevitables, no?
Sí, sí, però...
Perquè, clar,
la Diputació de Tarragona
ha hagut de dir alguna cosa.
Però el trist
és que la participació política
és anecdòtica.
És a dir,
no tenen poder
de cap classe.
De cap classe.
És a dir,
la Diputació,
més a més,
la Diputació de Tarragona
no ha fet cap plenari
per acordar
si apujaria
o recolzaria
la fusió.
No ha fet.
Enviat els seus representants
i que votin el que els assembli.
No, no,
però és que és una intervenció política
externa,
no és...
No, no,
el problema és,
perdona que t'ho digui,
ja està les dades
del Banc d'Espanya,
que és qui mana aquí.
I el Banc d'Espanya
diu que Caixa
a Catalunya
està pitjor
que Caixa a Tarragona.
No és una discussió filosòfica,
ni és un problema polític,
és un problema de dades
i el Banc d'Espanya
crec jo
que és l'alma mater
de la banca
al país
i suposo
que aquest sí que té
els comptes clars.
Suposo.
segona,
pel que fa al personal,
no és un problema
d'amabilitat
i no és un problema
d'internet,
no,
és un problema
que vas a l'oficina
de confiança
a la persona
que li tens confiança
i és a dir,
on tractes...
Sí,
però això en qualsevol
canc,
o és exclusiu
de Caixa Tarragona?
Home,
el que sempre ha anat...
Perdona,
el que treballa
en Caixa Tarragona
té les seves amistats,
evidentment.
I el que treballa
en una altra caixa,
la caixa,
la caixa de pensió...
Sí,
sí,
però és que ara
això canviarà
pels que tenen
les oficines
i els que som...
Utilitzem Caixa Tarragona.
Aquest és el problema.
Canviaran les persones...
Igual que va canviant
el seu moment
amb altres funcions,
altres entitats bancàries,
no?
Abans has recordat el Xavier
fa 20 anys
el Caso Banca Catalana
i el BBA,
no?
Sí,
no sé si per això,
clar,
dic si és inevitable
tot aquest procés.
Home,
temo que sí.
De perdre la proximitat
de les oficines,
la proximitat dels empleats.
Temo que sí,
però per exemple
per això a Caixa Tarragona
aquí i a tot arreu,
no?
Perquè recordem,
i això ho comentàvem
amb el director general
de Caixa Tarragona
l'altre dia,
aquest dilluns
en aquest programa,
que Catalunya passarà
de tenir 10 caixes
a tenir-ne 4 o 5,
perquè hi ha aquest procés
en marxa,
hi ha un altre procés
en marxa
que és el de Caixa Sabadell,
Caixa Terrassa,
Caixa Girona
i Caixa Manlleu
i probablement hi haurà
un altre procés de fusió
que és Caixa Penedès
i Caixa Lalletana.
És a dir,
que hauríem passat
de 10 a 4,
que és gairebé
com una revolució
en aquest món, no?
Però aquí estem parlant de...
Tampoc entenc
el concepte territorial
de Catalunya,
perquè l'opció
que es va parlar
aquella d'Ibercaja
a mi em semblava
prou interessant,
perquè precisament
no perdíem territorialitat
en cap moment.
I semblava
que era una caixa
molt sanejada
que si,
a veure,
torno a dir
el que he dit
al Comissament,
si els criteris
són estrictament econòmics,
semblava la més interessant
de totes,
perquè era una caixa
relativament forta,
implantada
una mica al territori,
però no massa,
per tant,
la qüestió de repartiment
d'oficines
era menor.
I perfecta.
I perfecta.
Què passa?
Llavors,
suposo jo
que els que el control polític
al ser d'una altra autonomia
es perdia
o no es dominava tant.
Jo penso que ha hagut
una ingerència política
de fora de les caixes
sobre aquestes intervencions,
que no és desitjable,
perquè,
a veure,
ens hem de senyir,
repeteixo,
els temes merament econòmics.
El que interessa,
interessa
i la política aquí
per mi no tindria
massa a dir.
és que a més
és preocupant
si posi la política,
home,
vist el panorama
que tenim.
Alguna cosa més
sobre el tema
Caixa Tarragona?
El tema
d'oficina
que estàvem parlant,
també era curiós
veure que cada vegada
que es feia
una promoció
immobiliària,
es feia un bloc
de pisos,
sota hi havia
l'oficina
de l'entitat bancària
que fos,
no?
I aquesta oficina
hauria d'acabar
tancant,
perquè, clar,
tampoc hi havia
mercat per tanta
oficina bancària.
Sí,
va haver-hi una època
que es van produir
i no vull dir
amb això
que s'hagin de tancar,
torno a repetir,
no s'han de tancar.
Però és que segurament
s'hauran de tancar,
no?
S'han de repartir millor
el torri de la feina.
Com que hi ha una reubicació
de les coses.
I pèrdues de llocs
de treball garantides.
Els sindicats,
recordem que amb això,
com dèiem,
es reuneixen avui...
El problema que es minimitza
o que s'oblida,
tots ho obriam,
perquè fins ara
no en havíem parlat,
pràcticament.
Perdona, jo sí.
Sí, però,
Josep Maria,
recordem que els sindicats
tots estan a favor
de la fusió.
I que contemplen
que les pèrdues
de llocs de treball
es faran
a través de les prejubilacions.
Hem dit que
la fusió
és un tema
més polític
que altra cosa
i els sindicats
tots sabem com funcionen,
també.
Mas de lo mismo.
En fi,
si els sembla,
deixem aquesta qüestió.
Els hi plantejo
altres temes
de l'actualitat.
Aquest de Caixa Tarragona
ja fa dies
que l'arrosseguem
i suposo que encara
tornarà a aparèixer
i molt,
perquè recordem
que tot aquest procés
ha de culminar
segurament en uns 6-8 mesos
al llarg del primer semestre
del 2010.
Els hi proposo
parlar d'altres temes,
d'altres notícies
que, per exemple,
avui us estem explicant
a Tarragona Ràdio.
Hem fet una repassada
d'aquests pàrquings
dissuacius
que es van posar en marxa
en les últimes setmanes,
en els últims mesos,
sobre el nivell d'ocupació.
I hi ha algunes dades
que poden sorprendre,
perquè els pàrquings dissuacius,
aquest que hi ha
al costat de Part Central
i el de Joan XXIII,
el del costat de l'Hospital Joan XXIII,
estan pràcticament plens cada dia,
al costat de la Tabacalera,
que apenes tenen
un 30% d'ocupació
en aquestes primeres setmanes
de funcionament.
Recordem que el de la Sofrera
es va posar en marxa,
es va obrir,
crec que va ser
per Sant Atecle,
aproximadament,
i el del cementiri
una mica abans.
Els hi sorprenen
aquestes xifres?
Les altes
d'uns de dos
dels quatre
i les baixes
dels altres dos aparcaments?
No, de fet,
és que les altes
és que hi ha llocs
que ja tradicionalment
s'hi aparcava
i per tant la gent
seguixia amb el mateix hàbit
i a més a més
estan properes
de treball.
Els altres més desocupats
per mi requeririen
d'un complement
de transport públic
que propers,
clar, el del cementiri
tens tota la raó
i és que a vegades
hi ha passat per allà
i hi ha un cotxe,
que potser deu ser
sempre el mateix
perquè és anecdòtic,
però des d'allà
no tens res a prop.
Està molt bé
com a situació
perquè està l'entrada
de tota la part nord
de Tarragona,
totes les urbanitzacions,
els pobles,
està molt bé
com a situació
però potser hauria d'haver-hi
com allò que hi ha
a les estacions d'esquí,
una guagua
que cada deu minuts
t'apropés al centre.
Segurament d'aquesta manera
funcionaria.
I el de la sofrera
li passa una mica
el mateix.
Al voltant de la sofrera
encara no hi ha
àrea suficient
d'activitat
com perquè
deixant el cotxe
caminant
puguis arribar
a altres llocs.
És a dir,
és demostrar que si el pàrquing
està ben situat
al costat d'un lloc clau
té èxit.
És que jo crec
que l'usuari
d'aquests pàrquings
dissuasoris
no agafa tant
transport públic
sinó que
deixa el cotxe
i va caminant
allà on tingui d'anar.
Llavors potser
els que estan
més lluny
necessiten
aquest complement
de transport públic.
Ramon,
què et sembla?
Amb el tema de la sofrera
discrepo amb el tema
de transport públic.
Allí just al davant
hi ha dos parades
d'autobús
i per exemple
hi passa la línia 2
crec recordar
que travessa
pràcticament
tot Tarragona.
I la freqüència
d'autobús
és cada quart d'hora
o cada minús
el que passa
és el que diu el Xavier
que la gent
usuària dels pàrquings
aquests
no és partidària
dels transports
és ja a Parcaína
caminant.
Jo per exemple
és una de les coses
que m'aplantejo
deixo la sofrera
i agafo l'autobús
que el tinc allà mateix
i veuria aquest complement
o pensar en aquest complement
i en panca l'hàbit
també.
Llavors
una cosa una mica psicològica
perquè
aquest d'aquí
el del Parc Central
tens la sensació
que està més a prop
i en canvi
el de la sofrera
tens la sensació
que s'ha de estar més a lluny.
certament està una miqueta més lluny
però és el tram aquell
de la tabacalera
i el tram una mica
del carrer real
i ja està
i ja tornes a estar
és a dir
la distància
potser tampoc és tant.
Jo m'assembla que
el dia que ens trobem ple
aquest d'aquí
i l'haguem de deixar la sofrera
llavors veurem que
la distància no és tan gran.
És una qüestió d'àvit
poc a poc
la gent ens anirà habituant
el que sí
el que sí és curiós
és una dada
que va sortir
dient
que
el fet que hi haguessin
aquests aparcaments
havia creat
que la gent
no agafés tant transport públic
això sí que és
un alarme
alarme
entenem-nos
el que vull dir
és a dir
precisament es crea
aquest tipus de aparcaments
per fomentar el transport
i pot tenir
de retruc
una conseqüència diferent
és a dir
que hi hagi gent
l'exterra suposo
es refereixes al d'arribar
a la ciutat
no a l'interna de la ciutat
a l'externa de la ciutat
és a dir
la persona que viu al barri
pensa
ja el deixo aquí
sé que el puc deixar aquí
i ja no agafo l'autobús
clar
persones que potser
residents de barris perifèrics
que pensen que puc aparcar
per un euro
o gratis tot el dia
que aleshores
ja no agafen
l'autobús
és una cosa
que tenim en compte
és un remei
ho fas amb un objectiu
i potser
et trobes el contrari
Josep Maria
et sorprèn alguna dada?
quasi bé s'ha dit tot
és difícil
afegir coses
però jo crec
que és un problema
psicològic
pur i dur
és a dir
hi ha uns pàrquings
que estan propers
al centre
al nucli de la ciutat
i aquests són els que s'utilitzen
i els que estan més enllà
no s'utilitzen
i el que l'hauria d'utilitzar
el que fa
segueix venint amb el cotxe
fins al centre
i aparca on pot
o com pot
jo crec que aquest és un problema
que
no ho sé
jo no sé
si aquest s'ha fet
un anàlisi molt exhaustiu
de l'ubicació
dels pàrquings
els dos primers
han funcionat molt bé
els altres dos
són els que funcionen malament
i s'haurà d'analitzar
molt bé el per què
probablement
sigui perquè la gent
té una sensació
de lluny a nivell
llavors
per deixar-la allí
ja vaig fins a dintre
i ja aparcaré un pugui
suposo que
si augmenten
que segurament augmentaran
les dificultats
d'aparcar
en el centre
doncs això ja estimularà
que la gent
s'hagi repartint
una altra vegada
i es reubicarà
de totes formes
el del cementiri
sí que coincideix amb ell
o hi posen
alguna cosa que et porti
mal a un lloc
o estàs a la quinta forca
no sols
és un problema
de distància
és un problema
d'entorn
de fet
la situació
d'aquests pàrquings
a part d'algunes estratègies
que s'hauran estudiat
és l'oportunitat
de tenir uns solars buits
clar
aquesta és una altra
els pàrquings
no es poden col·locar
on es vulguis
tant de bo
tant de bo
tinguéssim solars buits
més èntric
segur que ens posarien un altre
encara que fossin temporals
de fet
són pàrquings
molt
vol d'anar per casa
amb unes capes
de paviment
molt senzilles
amb poc cost
que em sembla perfecte
perquè a més
entenc jo
que són provisionals
i poden ser alternatius
i aniran sorgint
d'altres situacions
o d'altres emplaçaments
en funció
d'això
pàrquings
rai a net
rai a net
digues
digues
que lògicament
és a dir
no el poses un vol
sinó un pots
segurament el que té més èxit
i això és la situació
és el que està aquí
al costat de part central
entre l'avinguda Roma
que és clar
una via d'entrada
al centre de la ciutat
ideal
i al costat
del centre comercial
és el que està funcionant
millor
perquè s'ha fet un càlcul
que hi ha una rotació
de tres vehicles
per plaça i dia
segons l'estudi
de l'empresa municipal
d'aparcaments
el cas d'aquest pàrquing
em porta a parlar
d'una altra
de les qüestions
de la setmana
ja ho entendran
de seguida
perquè clar
el tema aquest del pàrquing
al costat de part central
ha fet segurament
molt de mal
el pàrquing
de part central
de l'interior
del centre comercial
d'aquest centre
que va obrir
ja fa 15 anys
aquesta és una
de les raons
que ha donat
l'empresa dels cinemes
l'Aurent
per tancar
els cinemes
i això ja saben
que s'ha generat
un debat
aquests últims dies
sobre
en fi
el fet que Tarraona
s'hagi quedat
sense sales de cinema
en el nucli urbà
només tenim
les 16 sales
del polígon comercial
les Gavarres
entenen
aquesta decisió empresarial
la troben lògica
en fi
és un empresari
és un negoci privat
i és normal
que si no
li surten els números
tanqui
la ciutat
ha de fer alguna cosa
o l'Ajuntament
els poders públics
poden fer alguna cosa
en un àmbit
com el del cinema
en què en fi
és tot molt
forma part d'un món
que no té res a veure
què opinen?
bueno
amb llanç
a veure
que posin com a excusa
el fet del pàrquing
és una excusa
de passo que t'emboli
jo entenc que
la distància
que hi havia
el pàrquing interior
del pàrquing exterior
és que no hi ha distància
per dir
doncs no omplim
o no deixem d'omplir
en tot cas
la solució
doncs és fàcil
doncs tu tens
la teva entrada
i tens la gratuïtat
d'anar al pàrquing
per anar al cinema
si l'empresari
volia una solució
ja la té
una altra solució
de passo que t'emboli
però bueno
jo el que penso
és la cultura
de la subvenció
a veure si m'explico bé
és a dir
s'està subvencionant
cinema
el cinema
s'està subvencionant
s'està subvencionant
pel·lícules
doblatges
també hem de subvencionar
les sales
que emeten
el cinema
no sé
o
clar
és
potser
una pregunta
que llenço
jo no hi estic d'acord
amb això
jo crec que ens hem de morir
per temes
exclusivament
doncs estrictament comercials
i per tant
si no hi ha cinema
al centre de la ciutat
doncs
serà perquè els empresaris
no
veuen que no és l'entrada
jo el que penso
que llavors
doncs
les institucions
per exemple
l'Ajuntament de Tarragona
el que s'ha d'assumir
és una part de responsabilitat
en això
en el sentit
que dir
doncs crear alguna sala
alternativa
dintre de Tarragona
aquesta sala alternativa
lògicament
no es poden fer
determinades pel·lícules
d'estreno
perquè això
doncs les distribuïdores
ja ho tenen pactat
ja ho tenen fet
que això també
ho hem de recordar
és a dir
darrere de tot això
hi ha una empresa
amb uns contractes
i amb unes determinades sales
que pots posar
aquesta pel·lícula
no pots posar l'altra
tantes en català
tantes en castellà
i determinades pel·lícules
determinades distribuïdores
ja sigui
la
no sé
la Metro Goldingmeyer
o la que sigui
això també ho tenen molt apamat
tot això
i nosaltres
moltes coses d'aquestes
les desconeixem
però això funciona d'aquesta manera
ara
si no volem que Tarragona
no tingui cinema
doncs bueno
jo crec que Tarragona
l'Ajuntament
ha de crear l'espai
alternatiu
perquè hi hagi
un cinema alternatiu
perquè hi hagi
un cinema
aquests que es presenten
a determinats festivals
sigui Berlín
sigui la Palma
de Venècia
on sigui
que es pugui fer a Tarragona
cosa que abans
tampoc es podia fer a Tarragona
encara que hi hagués
una sala de cinema
el problema de part central
jo crec
que comença
comença pel pàrquing
aquest pàrquing
el pàrquing que té part central
de fet estava
utilitzat abusivament
per part de veïns
o de gent que vivia
de gent que no anava a comprar
exacte
dit de manera clara
no no
però aquestes coses
com deia Ramon
també té solucions
vull dir
si et donen el tiquet
només que facis una petita compra
i et donen el tiquet
de gratuïtat del pàrquing
doncs ja està foment
per mi aquí hi ha hagut
un petit error
de la direcció del part central
del centre comercial
sí
del centre comercial
que indirectament
ha afectat
doncs
a la distribuïdor
de cinemes
sí
perquè recordem
perdona que ahir allò expliquem
amb els informatius
que els comerciants
del part central
temen
és a dir
ho han patit ja molt
el descens de vendes
per al pàrquing
però el tema
encara sense cinema
encara ho pateixen més
sí sí
és que és una cadena
i llavors
per això
sobta
la falta de vista comercial
d'aquesta gent
o si volen cobrar
o si volen cobrar el pàrquing
doncs que el cobrin
molt molt barat
o amb algunes
incentius
de compra
i d'assistència
al part central
perquè a veure
de fet
els que ens agrada
el cine
ja vèiem
que els lauren
cada dia
anàvem baixant
però és que
anàvem baixant
també en quant a programació
també són distribuïdores
diferents
també uns posen
el veto
segons quines
productores
o segons
quins no sé què
és que tot plegat
ha anat juntant-se
i això
en detriment
de l'usuari
de Tarragona
clar
evidentment
que part central
era l'última opció
d'un cinema
que podies anar caminant
era l'última
no en queden més
s'ha parlat
ahir sortien
els diaris
que volen
alguns grups
de l'Ajuntament
volen proposar
el Metropol
per utilitzar-lo
també s'havia parlat
del Tarragona
posar
la possibilitat
de fer alguna
però és el que diu Ramon
aquests cinemes
no poden entrar
en competència
amb els circuits comercials
perquè no poden
perquè no tenen entitat
sempre faran
cinema alternatiu
que es diu
o cinema d'autor
que no és el mateix
que el cinema comercial
de grans estrenes
per facilitar
aquella gent gran
que no pot desplaçar-se
que no sé
que no sé
quan posar pel·lícules
de reestrena
reestrena
no escenes immediates
una mica
com el que es fa
a l'antiga audiència
això sí que serà
efectible
utilitzar
suposo que el Metropol
amb poques adaptacions
o el Tarragona
sempre parlant
de cinema digital
no parlem
ni molt menys
de cel·luloide
ni dels grans
digitals
que requereixen
unes màquines
tan grosses
com les de cel·luloide
amb unes propostes
més simples
i amb una mica
menor qualitat
sí que es podria fer
en conclusió
que ens hem de resignar
que és el negoci
del cinema
i en fi
la ciutat
el núcle
totalment
totalment
però jo crec
que també
la decisió
del Parc Central
de fer pagament
al pàrquing seu
va ser una greu
equivocació
i en aquest sentit
recordo
tots ho haurem anat
alguna vegada
al Corte Inglés
i al Corte Inglés
no hi aparca ningú
gratuïtament
és a dir
o compres
o no aparques
aquí podien haver fet
el mateix
i sí que ha estat
una causa
no l'única
però una causa
important
ha estat el motiu
del pàrquing
de fer el pagament
perquè la gent
no anés al cinema
ja costava anar
perquè la programació
no era justament
gloriosa
que diguem
i darrerament
feia pen
de totes formes
el Parc Central
en general
fa pena
en aquest moment
perquè hi ha
moltes botigues
tancades
està en aquell ambient
molt glaçat
diguéssim
d'alguna forma
i el que
estava glaçat
del tot
era veure
els cinemes
que no hi entrava
ningú
ja
em feia molta gràcia
el dia que van tancar
perquè vosaltres
entrevistàveu gent
i tothom
una pena
escolti
doncs on éreu
fins ara
perquè allí no hi anava
ningú
això acostuma a passar
òbviament
sempre trobes a faltar
allò que tenies
quan t'adones
que ja no hi és
mentre hi és
no en fos ni a casa
aquesta és la qüestió
jo crec que aquest és un problema
és trist per la ciutat
perquè hi ha
la gent gran
sobretot
aquí podia accedir
fàcilment
caminant
també es parla dels adolescents
aquesta franja de gent
molt jove
i la gent jove
que es queixava molt
a les vostres entrevistes
efectivament
també entenc el mateix
perquè si no
el papa els té que portar
amb el cotxe
i el papa els té que anar a buscar
i llavors el papa
i el papa que va anar al cinema
ara ha d'acabar al cinema
estic fins aquí
disculpeu
però la tranquil·litat
els papas
no em vull posar massa
posat en el tema de les línies
hi ha la línia 95 també
que arriba fins a les
fins a les Gavarres
sí però això també segurament
és una qüestió també psicològica
saber que hi ha autobusos
per anar al centre comercial
de les Gavarres
dic jo
durant tant de temps
no n'hi va haver
és a dir
és una qüestió psicològica
que la gent ho sàpiga
i que la gent agafi el transport
és que Ramon
durant molts anys
no n'hi va haver
d'autobus
ja ja
però és que
el que està implantat
en el xip mental
de la gent
és que no n'hi havia
doncs hem de
jo penso
segurament el concepte
d'anar a una gran superfície comercial
és anar en cotxe
anar a comprar
i a temps d'oci
i en cotxe
i carregar
carregar
anar al cine
anar a menjar
carrito
jo sincerament
per exemple
de les vegades
per exemple
que vaig al nàstic
jo vaig amb bus
no vaig en cotxe
perquè no has de carregar
t'has de carregar de paciència
però és igual
és diferent
no sabeu-lo
sí però segurament
no no
sí que sí
no no
serà els usuaris
de l'autobús
al nàstic
i de baixada
passejant
si vols al nàstic
de pujada
potser no tant
i hi ha un llibre
que poden anar llegint
no a camp del nàstic
no però
però saps què passa
el Ramon
que allí la gent
aprofita per anar
amb el cotxe
van al carrer
furt
van al barbaus
i no sé què
carreguen el cotxe
i llavors
se'n van al cine
i clar
la gent jove
és possible
que aquesta gent
sí que se'ls hi hauria
d'explicar
que tenen un autobús
que els deixa a la porta
dels diners
i els torna a recollir
després
aquest sí
però la majoria
de la gent
hi va amb els seus vehicles
per per raons
de la compra
macrocompte
d'aquesta situació
dient
bueno mira
ja hi ha això
sí sí
no no no
és que s'ha de publicitar
molt i molt
és que aquestes línies
com que les han anat canviant
al llarg del temps
les línies clàssiques
del nàutico
catedral
aquella que serien famosa
que és la que travessava
tota la ciutat
doncs no és tan diferenta
tampoc ara
de lo que era abans
però s'ha perdut l'hàbit
s'ha perdut
ja la gent
però és que
aquesta nàutica catedral
ens vindrà molt bé
per deixar el cotxe a la sofrera
estem fent ja el mapa
dels autobussos
en fi
ho deixem aquí
tot i que
tot això que comentàvem
de part central
de l'aparcament
de la crisi comercial
ens portaria també
a un ampli debat
ho hem recollit aquests dies
en els informatius
de Terraona Ràdio
però en fi
s'acaba el temps
de la tertúlia
i no donem avui
ja més de si
acabem
Ramon Maria Sanz
Josep Maria Soler Poblet
Xavier Climent
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
fins la propera
que vagi bé
molt dia
molt dia
molt dia