Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimarts,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
Tenim una baixa d'última hora per motius personals.
El portaveu del grup municipal del Partit Popular, Alejandro Fernández,
motius personals positius.
El portaveu del Partit Popular no pot venir a la tertúlia
perquè, en fi, ho podem dir, la seva dona està de part
i té altres subjectius més importants a aquesta hora del matí
que venir a la tertúlia.
Des aquí la nostra enhorabona anticipada
des del matí de Tarragona Ràdio
i dels altres contartulis que sí que ens acompanyen
i que estan a punt per comentar l'actualitat de la jornada
i que també són regidors i regidores de l'Ajuntament de Tarragona.
Rosa Rossell d'Esquerra Republicana, bon dia, Rosa.
Bon dia.
Carles Castelló del Partit dels Socialistes, Carles, bon dia.
Molt bon dia.
I Victòria Forns de Convergència i Unió, bon dia, Victòria.
Molt bon dia.
Amb ells tres i amb l'absència d'Alejandro Fernández,
com dèiem, del Partit Popular,
volem comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb dos grans titulars,
un no estrictament que afecti a l'Ajuntament,
o sí, ja ho veurem,
i un altre que és una iniciativa clara
de l'Ajuntament de Tarragona
i de tots els seus grups polítics
que ahir van mostrar una imatge d'unitat
per reclamar el nom de Begueria de Tarragona
davant de la nova llei que ha d'aprovar el govern de la Generalitat
en les pròximes setmanes.
Una llei que, per cert,
deixa a debat posterior el nom,
la capital, millor dit,
la capital que tindrà cada Begueria
del territori de Catalunya.
En fi, un debat sobre el nom de la Begueria
que arriba poques setmanes després del nom de l'aeroport.
Sobre el nom de la Begueria
i a partir de la unanimitat expressada
i per totes les forces polítiques,
considerem, senyora, sí, senyor,
que és important aquest gest de l'Ajuntament?
Importantíssim.
Importantíssim.
Perquè si no fem el gest,
si no diem realment i no expresem la nostra voluntat
de continuar utilitzant el nom de Tarragona
a la Begueria
i mostrar la nostra ferma decisió
d'aquest Tarragona ha de ser capital,
doncs ho faran els altres
i crec que no és això.
I, per tant,
el fet que totes les forces polítiques de l'Ajuntament
s'hagin posat d'acord,
que ha sigut facilíssim, tot s'ha de dir,
en fer un manifest i fer-lo públic
i presentar-lo al Parlament de Catalunya,
doncs crec que és una decisió encertadíssima
i que és el que s'havia de fer.
Carles.
No, jo estic totalment d'acord.
El que passa és que també crec que és una reacció.
Crec que és una reacció
a un cert atacs, entre cometes,
per part de la població del costat.
No m'agrada parlar així,
però això és el que està passant.
És una resposta a la reacció
de la societat civil de Reus
convocant, per exemple,
un acte pel dia 21.
A veure, jo sempre he dit
que la capitalitat no s'ha de demanar,
la capitalitat s'exergeix.
És a dir, Tarragona és capital.
No és que hagi de ser capital,
és que ho és.
Per tant, i el número 1,
doncs normalment no ha de reivindicar
que és el número 1,
és el 2 qui ha d'aspirar a ser el número 1.
Per tant, nosaltres som el número 1
i jo crec que ha de ser així.
Ara, jo crec que ja està bé,
jo crec que segurament el que ha provocat
moltes de les coses que s'han dit
és aquesta obligatorietat de reaccionar,
aquesta obligatorietat de reaccionar,
perquè segurament fa uns mesos o fa uns anys
tothom hauria acceptat amb bona voluntat
la denominació de Camp de Tarragona
i ara, per aquesta baralla que hi ha
o per algunes coses que s'han posat damunt de la taula
per part de Reus,
que jo crec que no s'haurien d'haver posat damunt de la taula,
doncs hem hagut de reaccionar
i ja no estem d'acord,
ja no ens és suficient la denominació de Camp de Tarragona.
Ara ja volem la denominació de Tarragona
i jo crec que és una reacció normal
i és una reacció que havia d'existir
i és molt positiu que sigui des de l'agord
per unanimitat de tots els grups.
Victòria.
Bueno, ella està d'acord amb els meus companys de consistori,
no podria ser d'altra manera.
Però quan diu Ed està d'acord que...
No, no ho estic, no, vull dir que el tema,
que el tema requereix...
Si estic, estic, i si no ho dic,
que em coneixem tots.
No?
Bueno, jo penso que els arguments
que han fet servir tant la Rosa com el Carles
i jo també els subscric, no?
No sé si entraria tant amb el tema d'aquesta competitivitat.
El pim-pam-pum.
Tot i que és veritat que és històrica, no?
Podem assistir a un pim-pam-pum?
Que no la podem deixar de banda
perquè és veritat que és històrica.
Jo també estic d'acord en que, bé,
nosaltres som capital, vull dir, ja ho som.
I, per tant, no cal dir més, no?
Vull dir, simplement enfatitzar-ho,
posar-ho en negret, a subratllar-ho,
potser ara calia, no?
Però sí que és veritat que nosaltres
hem d'exercir aquesta capitalitat.
L'estem exercint, però ara potser l'hem d'exercir encara més, no?
Perquè que es diluís amb aquest mapa de les vagaries
el tema de Tarragona, jo crec que no era allò adequat.
I ens ha passat en altres qüestions
que potser no les hem sabut negociar de manera adequada
i això no ens situa bé, doncs, ni en el mapa
ni a nivell internacional.
Jo crec que altres, diríem,
coses les hem perdudes en aquest sentit
per aquesta intenció de fer una certa consens en el territori,
que jo crec que és necessari,
que hi ha d'haver recursos per a tothom,
però la capital és la capital i ho ha estat fins ara
i jo crec que nosaltres hem de mantenir-nos com a capitalitat
Penso que, a més a més,
defensar aquesta capital a nosaltres ens situa
molt millor per a moltes qüestions
com a pol d'atracció per a temes de turisme,
per a temes de patrimoni,
per a temes econòmics, per tant, d'empresa,
de revitalització de negoci,
de pol d'atracció perquè la gent creguin
que posar una unitat de negoci aquí al territori,
a Tarragona, és interessant
i qui diu això diu moltes altres qüestions
com l'innovació, com l'endocència, com la universitat
i no vull parlar perquè tots recordem aquest exemple, no?
Per tant, jo crec que és el que ha de ser.
Aleshores, la pregunta,
tenint en compte que hi ha una llei
que ha d'aprovar el govern, un projecte,
una proposta en què ara el tema de les vagaries
no determina ja la capital de cada vagaria
i, per tant, la de Tarragona tampoc,
creuen que això pot portar a un cert enfrontament?
Ens pot portar a un cert enfrontament de ciutats aquí?
Segurament.
I que hauria estat millor que la llei marqués clarament
que la vagaria és deia Tarragona
i que la capital és Tarragona?
Segur que hauria sigut molt millor.
A més, a veure, jo el que no entenc,
i us ho dic sincerament,
és el fet que si a Lleida, a Girona i a Barcelona
no s'ha discutit mai ni el nom ni la capital,
per què a Tarragona sí?
Vull dir, quan a més tenim en compte una qüestió,
a veure,
s'està reivindicant molt el nom de Camp de Tarragona,
però, senyors, siguem conscients
que ni el Penedès és Camp de Tarragona,
ni el Priorat és Camp de Tarragona,
ni la Conca de Barberà és Camp de Tarragona.
En canvi, sí que aquestes tres comarques
accepten que estan a Tarragona.
Per tant, vull dir,
aquí hem d'entendre que la població veïna,
els nostres amics de Reus,
doncs ens ho estan posant difícil,
estan posant difícil aquesta situació,
amb aquestes reivindicacions,
doncs que jo, la veritat és que...
Amb un punt, Rosa, si m'ho permets,
amb un punt fins i tot de provocació,
però ja estava recordant aquesta carta
o aquest tríptid que s'ha enviat
des de l'Ajuntament de Reus
per promocionar el comerç,
em sembla una absoluta provocació
i absolutament innecessari.
Sí, sí.
I, efectivament, jo crec que això ha provocat
la necessitat de reaccionar tots conjuntament,
que segurament això també és positiu.
Sí, vull dir, ara, jo, per exemple,
quan una de les coses que se'ns ha criticat molt,
que ha sigut el fet del nom de l'aeroport,
vull dir...
Que s'ha criticat Esquerra.
Esquerra, evidentment,
doncs perquè, doncs, ara en l'emoció de l'Ajuntament,
doncs no vam donar suport al nom,
perquè pensem que havíem d'anar molt més enllà que el nom,
vull dir, a veure, siguem seriosos.
L'aeroport de Reus,
tota la vida s'ha dit aeroport de Reus
i mai ningú ha qüestionat
que aquest aeroport es digués aeroport de Reus,
sempre s'ha dit.
Llavors nosaltres pensàvem
que havíem d'anar més enllà,
havíem d'anar a demanar la gestió de l'aeroport de Reus,
que el tingués la Generalitat
i que a partir d'aquí ja en parlaríem.
Llavors penso que,
per què ara ens hem de qüestionar
el nom de la capital o el nom de la vagueria?
Per què? Per què ho hem de fer?
Bueno, és que jo sempre...
Jo crec que hem de...
No, no, no, acabo de seguida.
Jo crec que hem de ser capaços de separar
i veure què és el que és més important.
Que si Reus tingui el nom de l'aeroport amb Reus
i no tenim la gestió,
o que tinguem la gestió d'aquest aeroport
i aquest aeroport es digui Reus
o es digui Barcelona Sud.
Vull dir, plantegem-se això.
Com a col·legió amb moltes companyies.
El que passa és que el que no podem qüestionar
de cap manera és que farem una vagueria
que s'ha de dir Tarragona
i que la capital és Tarragona.
Victoria.
Bueno, jo crec que el que ens ha de diferenciar
d'altres actuacions que hem tingut,
amb altres qüestions que hem donat per perdudes,
és que hem d'actuar en aquest moment sense complexos.
Tarragona ha d'actuar sense complexos.
I s'ha de reafirmar que ha de ser capitalitat.
Jo amb altres qüestions,
bueno, crec que el nom no fa la cosa,
però sí que ajuda molt.
I tant.
I per tant identifica, dona identitat.
I jo crec que nosaltres tenim una necessitat
que quedi claríssim quan diu la Rosa
per què no s'ha qüestionat amb altres això
i només es qüestiona amb Tarragona.
Bueno, doncs jo crec que no ens ha posat fàcil
la Generalitat,
però aquí sí que jo crec que ens hem de mobilitzar.
Ens hem de mobilitzar com a Ajuntament i com a Ciutadania.
Sembla ser que la Generalitat
ho ha deixat a les nostres mans
i que, per tant, són ells els que estan provocant
que nosaltres ara hàgim de resoldre,
hàgim de gestionar alguna cosa
que ells no han planificat prou bé.
I aleshores ho han deixat sobre la taula
i els que ens trobem amb el problema,
amb la necessitat de gestionar aquesta situació,
que pot ser, pot crear tensions,
doncs és el propi Ajuntament
i la Ciutadania de Tarragona.
I crec que no és una actitud pedagògica
per part de la Generalitat.
No m'ho sembla gens.
No m'ho sembla gens.
I ara és que hem de posar aquí
pedagogia didàctica
i intentar convèncer
que realment ens ho mereixem
perquè és que ja ho som,
és que ja ho som,
igual que no es qüestiona
ni Barcelona, ni Lleida, ni Girona,
som des de Tarragona.
I aquí jo crec que hem de ser,
hem de tenir una postura molt ferma
i a dir, sense cap mena de complexos,
sense cap.
Però és que, a veure,
el problema que es crea aquí
a Tarragona Reus
el tenim amb els dos peneders
que volen vagueria pròpia
i de moment sembla que no la tenen.
Aquest problema està amb en Resabí,
que està amb el Barcelona,
amb la part central
de les comarques barcelonines,
vull dir, que estan creant
aquest problema,
vull dir,
nosaltres el patim aquí,
però és que en el mapa de Catalunya
hi haurà tres o quatre
focus importants
de problemes.
Jo penso,
fem la llei de les vagueries,
tothom hi estem d'acord,
doncs senyors,
siguem seriosos
i agafem el toro
per les banyes
i si Tarragona és Tarragona,
doncs des del primer moment
és Tarragona i prou.
Jo crec que el Parlament de Catalunya
s'hauria de mullar.
O s'hauria...
S'hauria d'haver mullar.
S'hauria d'haver mullat ja.
Aquest és el problema,
que no s'han mullat
i ara ho hem de resoldre nosaltres.
En fi, potser perquè vostès
són regidors de l'Ajuntament de Tarragona
i representen els ciutadans de Tarragona
i després els diputats...
Vols dir què serà per això?
No, anava a dir
el del Parlament
perquè els diputats del Parlament
o els diputats del Congrés a Madrid
representen tota la demarcació
i això comporta tenir
diferents sensibilitats
en el conjunt de la demarcació.
Jo crec que tenim diputats
que tenen una idea molt.
I parlo de diputats
de tots els partits.
Sí, però jo crec que tenim diputats
que d'una manera ferma
defensen aquesta capitalitat.
De tota manera,
a mi m'agradaria,
i ho dic seriosament,
ja no per fer bullir més l'olla,
però m'agradaria saber
què n'opinen
les persones
de Falset,
de Montblanc.
Vull dir que ells també
formaran part
d'aquesta vegueria
i jo crec que també
se'ls ha de donar nom.
Ai, perdó, nom.
Se'ls ha de donar veu.
A veure què n'opinen.
Què n'opinen.
En qualsevol cas,
aquesta declaració unitària,
ahir anunciada
per tots els grups municipals
de l'Ajuntament de Tarragona,
els ciutadans,
les entitats,
les institucions,
s'hi poden adherir.
De fet,
durant aquesta setmana
s'habilitarà una taula
de recollida de signatures
que funcionarà
de les 12 del migdia
a les 3 de la tarda
i de les 7 de la tarda
a les 9 del vespre.
Estarà al Palau Municipal,
a l'Ajuntament de Tarragona,
a la plaça de la Fona,
així que a tothom que vulgui
s'hi pot adherir
a aquest manifest.
Un gest de consens,
una imatge de consens
que avui és notícia
i que comparteix portada
als mitjans de comunicació
amb una altra imatge de consens,
encara que aquesta
no els afecti a vostès,
als nostres contartulis,
directament,
però sí que és la imatge
de consens assolida
a la Societat Anònima Esportiva
del Nàstic.
Avui hi havia
una Junta General d'Accionistes,
n'hi ha,
convocada per aquest vespre,
hi havia un ron-ron
en les últimes setmanes
de picabaralles
i de distensions.
Finalment,
hi haurà consens,
entraran els accionistes
de referència,
com José Luis García,
Josep Maria Andreu,
Jordi Virgili,
hi haurà canvi de president,
deixarà de ser Javier Salvador
i ho serà
el vicepresident econòmic
José María Fernández
i hi haurà
alguns altres canvis.
Vostès,
que s'ho miren des de fora,
què els sembla
aquesta imatge de consens?
Veig que ni el Carles
ni la Rosa ni la Victòria...
A mi m'encanta el consens,
però el futbol
i el Nàstic...
No volen opinar.
No, no,
així ho opinarem.
És que no...
Desconec bastant,
Ricard,
no vull...
que s'ha enganxat tres ràgines
que precisament
no es caracteritzem
per tenir un coneixement vast...
De futbol...
De futbol ni de...
Però alguna cosa
hauríem sentit
del ron-rón.
Segurament,
amb la situació de crisi,
amb el ron-rón
que se sentia,
és positiu el consens.
No puc dir més,
perquè és que,
de veritat,
Ricard,
no vull parlar de coses...
Recordo que fins i tot
aquests dies previs
s'havia interpel·lat
a l'alcalde
sobre la necessitat
o no d'intervenir,
l'Ajuntament,
recordeu més,
l'accionista majoritari,
i, per tant,
els ciutadans de Tarragona
amb els nostres diners
també formem part
d'aquesta societat
anònima esportiva.
Semblaria,
semblaria a priori
que, en fi,
l'alcalde està descartat
que avui hagi d'anar
a la Junta General
d'Accionistes,
però semblaria
que gràcies a aquest consens
l'Ajuntament
ja no haurà
d'intervenir directament
en uns comptes econòmics
que presentaven
números vermells.
Doncs millor.
Millor.
A veure,
jo ho dic sincerament,
si el meu besà
havia aixequés el cap,
allò m'adonaria
un copet al Clatell
per la meva desvinculació
en el Club Gignàstic,
ho sento.
Perquè el va saber
de la Rosa Rossell.
O sigui,
va ser un dels 17 fundadors
del Club Gignàstic.
Jo reconec
que la meva incapacitat
per parlar d'aquest tema,
jo no soc gens esportista
ni gens futbolera,
em sap molt de greu
i jo de fer...
De totes maneres,
ara s'estava parlant
aquests ja més de números
que no de pilotes, eh?
D'acord,
de números,
però tot va lligat
i jo penso que a veure
que si hi ha un consens perfecte,
que si l'Ajuntament
no hi ha d'intervindre perfecte
i jo, doncs,
a veure que el Gignàstic
vagi endavant
i se solucionin
els problemes de números,
però no puc dir...
Jo s'escric
el que diu la Rosa,
ara,
quan tu dius
hi ha concès,
ens entraran tots els accionistes,
doncs aquí sí,
permeteu-me que si hi han d'entrar
tots els accionistes,
l'Ajuntament també,
perquè l'Ajuntament té un 30%.
Aquí hi ha un element
potser de debat, no?
És a dir,
per exemple,
tu creus, Victòria,
que aprofitant això,
la remodelació del Consell d'Administració,
hi hauria d'haver-hi
un representant de l'Ajuntament.
Home,
i a més a més,
el senyor Ballesteros,
el nostre alcaldar,
ha demanat de tornar-hi a ser,
vull dir,
va dir que no hi volia ser
i per tant es va retirar
i ara està reclamant
tornar-hi a entrar,
doncs jo crec que és una oportunitat,
si a més a més hi ha consens,
no?
Ell va tornar a reclamar entrar
o va dir que intervindria
si el tema econòmic
es demostrava que estava molt malament.
De tota manera,
jo crec que si tenim un 30%
de les accions
com a accionistes,
jo crec que sí
que hauríem de ser presents.
Jo no dic
que s'hagi de ser present
per ser intervencionista.
Jo no estic reclamant això,
jo no ho reclamo.
Res més lluny,
no hi ha res més lluny
del que jo vull manifestar.
Ara sí que crec
que ser-hi presents
hi hauríem de ser presents.
Perquè a més a més,
segurament tindríem
una informació molt més clara,
molt més sefaent,
molt més transparent,
les coses ens haurien arribat
de manera directa,
bé, no ho sé,
i potser fins i tot
podríem haver tingut
alguna mena de paper
en arribar en aquest consens.
Jo crec que sí,
crec que com a ajuntament
nosaltres hauríem de ser-hi.
discrepo una mica de la Victòria.
Jo crec que no...
Hem d'intentar no actuar
i no intervenir.
La Victòria deia
no hem d'intervenir.
Clar,
aquí un debat semàntic
segurament a les paraules
és estar dins
el Consell d'Administració
vol dir intervenir?
Clar,
és que per mi sí,
perquè si estàs
has de participar.
Jo crec que estar-hi...
No,
però jo crec,
Carlos,
que estar-hi et dona la possibilitat.
Llavors què fas?
Estàs a votar,
per exemple?
Sí,
sí,
jo crec que sí.
Però si votar ja estàs intervenint.
Però hi ha moltes maneres.
jo parlo de participar-hi
sense ser intervencionista.
Jo no crec que nosaltres
hàgim de tenir el control
allò màxim, eh?
Ja,
però això què és la pràctica,
Victòria?
Jo crec que prendre-hi part,
jo crec que...
No hi prenem part
tant moltes altres coses?
Sí.
A veure,
l'Ajuntament fa política de tot arreu
i té moltes altres empreses
i té participacions
en altres espais.
Jo pregunto,
tu vas a una reunió,
es presenta una votació ajustada,
llavors què fas?
Votes,
no votes...
Jo crec que sí.
L'Ajuntament té un 30%,
penso que és el màxim accionista,
jo, perdoneu-me,
eh?
Jo també soc una mica ignorant.
De llarg,
que és el màxim.
A veure,
però jo crec que aquí...
Jo no parlo de control, eh?
Però sí parlo que si...
Cuidado,
si nosaltres tenim el 30%
de les accions,
algun paper ho hem de jugar.
Jo crec que quedar-nos al marge
no em sembla...
El que estàs dient
és una mica fal·làcia
amb tot el cariño, eh?
No, no, no, perdona.
Perquè crec que si vas
i votes
és que estàs intervenint.
Sí, sí.
Estàs exercint el 30%.
Una cosa és intervenir, participar
i una altra cosa és
voler exercir un excessiu contra...
Però, perdoneu-me un segon,
que potser aclareixo una cosa...
La cosa que no sabia res de futbol,
al final,
no, no, no.
No, però a veure,
jo entenc perfectament
la postura de la Victòria,
però jo crec que el Carles
per on va és pel fet
que si tu estàs
en el Consell d'Administració,
si tu votes
en el Consell d'Administració,
en un determinat moment,
el propi Consell
pot fer que l'Ajuntament
prengui postures
molt més fortes
de les que seria necessari prendre.
Que vull dir que mai
el Consell de Direcció
veurà el vot de l'Ajuntament
com un altre vot qualsevol,
sinó serà el vot de l'Ajuntament.
El que passa és que aleshores
quin sentit té
que nosaltres
estiguem en un 30% de les accions?
Ja, ja, ja.
No, vull dir,
és que aleshores
ens hem de plantejar altres qüestions,
tenim un 30% de les accions.
És que potser l'Ajuntament
no els hauria de tenir.
Llavors, això ho podríem parlar.
Jo amb això estaria d'acord
de parlar,
però si les tenim,
jo crec que hem d'exercir.
De fet,
si les tenim,
hem d'exercir.
Deixi'm recordar els oients
i a vostès,
els nostres contartulis,
que com que no són gaire futboleros,
no,
que políticament
la majoria de partits
tots han anat dient
que el desitjable seria
que l'Ajuntament
s'anés desprenent
de les accions progressivament.
Clar,
sempre hi ha el risc
de que qui agafa
aquestes accions
que no siguin persones
vinculades a l'entorn de Tarragona
i que puguin ser
gent d'aquesta
del món del futbol.
Però per això
hi ha un consell
que suposo,
jo crec que en la competència
de les persones
que hi ha aquí
i si a més a més
ara hi ha consens,
jo crec que això és
és una qüestió.
Imagino que tenen dret
de tant tèix i retracte,
no,
els d'imagino.
Jo crec que no,
entenc que el que no s'ha de fer
és una dispersió,
no,
i que a veure
on han d'anar
aquestes accions.
Però mentre les tenim,
què ja dic?
És que potser,
bueno,
potser el que ens hem de plantejar
és que si les tenim
hem d'exercir
i si no,
doncs,
bueno,
anem traient accions
de manera que quedi
en el territori,
que quedi,
a veure,
que quedi d'alguna manera
també en l'àmbit de Tarragona,
no,
i per això tenim un consell
que jo crec
que és el que ha de controlar
que això sigui d'aquesta manera.
Però si les tenim nosaltres
el que no podem
és mantenir-nos al marge
com no ens mantenim
al marge
de moltes altres qüestions
en les que hi som presents.
La Victòria ho té clar,
el Carles,
més aviat també clar
que no interveni.
Al contrari de la Victòria.
Al contrari de la Victòria,
jo crec que hem d'intentar
no intervenir.
I la Rosa està com a mitges.
Estic al mitge.
Que no saps ben bé...
No, no,
tinc clar,
el que passa és que jo veig
el problema
que és el que he comentat abans
que l'Ajuntament
doncs el fet d'exercir el seu vot
sempre serà un referent
sempre serà un referent
dins el Consell d'Administració
i per tant diguem-ne que...
Que no és un vot més.
Efectivament.
Que sempre serà el vot
de l'Ajuntament
i que per tant
d'alguna manera
pot condicionar molt
el que...
Condicionarà decisions.
Jo no dic que no,
però el que ens hem de plantejar
és que hi ha un 30% d'acció.
Ah, no, no, això...
I les tenim a l'Ajuntament.
Això és obvi.
Això no és un moment.
Victòria es va fer
per el que es va fer.
es va fer per donar
una sèrie de diners
jo crec que no fos una subvenció
sinó que fos un canvi d'accions.
D'acord, d'acord.
Sí, sí, sí.
Segurament té una explicació.
Jo la conec la història,
el detall.
Va ser un moviment economicista,
va ser un moviment
per actuar o per tenir participació
i jo crec que hem d'intentar
abstindre'ns de participar
al màxim possible
sincerament com a Ajuntament
perquè aquest 30%
és un percentatge elevat
però és que a banda
hi ha el plus
del que deia la Rosa
que és que és l'Ajuntament.
Sí, però si són diners públics
jo no sé si puc estar
del tot d'acord amb tu, Carlos.
Si són diners públics
jo crec que nosaltres
hem de vetllar
per què es fa
amb aquests diners públics.
Nosaltres mantenir-nos al marge
i abstenir-nos
i que ells decideixin
jo no puc estar d'acord.
Jo no puc.
Són diners de tots els ciutadans
i per tant
i el mateix que no ens abstenim
quan nosaltres diem
hem de fer promocions
d'habitatge de promoció pública
o hem de fer l'anella verda
però ho veig molt més senzill
aquests diners no es fan servir
per res.
És a dir, estan en forma d'accions
i aquestes accions
valen uns diners
que en algun moment
fer determinats contractes
o fer determinats fitxatges.
Té una traducció
en tot això.
Però el problema és que
si estem
condicionarem les votacions
perquè el 30%
és un percentatge elevat
i hi ha un plus
de l'Ajuntament.
Potser ens hem de plantejar
començar a no ser-hi.
A veure què passa.
Déu-n'hi-dos senyores
per no saber res de futbol
o per no voler parlar
Déu-n'hi-dos.
Estàvem parlant d'empresa.
De fet la notícia
no és esportiva
la notícia
és una Junta General d'accionistes
que tindrà lloc
aquest vespre a les 8
tots els accionistes
hi poden anar
en directe i podrem saber
s'ha arribat allà amb un consens
pel que fa a la formació
del nou Consens d'Administració.
Benvingut al Consens.
Jo crec que amb això està bé.
Veurem també a partir d'ara
si canvia o no
l'actitud de l'Ajuntament
respecte a aquesta qüestió.
L'alcalde no anirà.
De fet mai cap alcalde
ni l'anterior alcalde
ni l'actual ha anat mai
a una Junta General d'accionistes
de l'Assad del Nasdaq.
Algun regidor sí
que també va ser
en moments excepcionals
president de l'Assad.
Espero que no siguem
cap de nosaltres
els regidors
que vagin al Consell d'Administració.
Ui, ui.
No ho sé.
Potser ho faríem bé i tot.
No ho sé.
En tot cas
no estem contaminats.
Per tant, a vegades
això és saludable.
Saben com va quedar el Nasdaq
el diumenge passat?
Sí, això sí que ho sabem.
Bé, no faré un concurs.
És igual.
No cal que em responguin.
Això formava part
una mica de la broma.
En fi, avui hi havia
dues imatges de consens
clarament a l'actualitat del dia.
La de l'Ajuntament de Tarragona
i la de la Societat Anònima Esportiva
del Nasdaq reservem també
pels últims minuts de la tertúlia
una qüestió política
que ens ha ocupat
en els últims dies i molt
tot i que no directament a Tarragona
el tema de les consultes
per la sobiranà
o per la independència de Catalunya.
Després de conèixer
els nivells de participació
i dels resultats
tenint en compte que, per exemple,
hi havia sis municipis
aquí al camp de Tarragona
d'un total de 170
a nivell de tot Catalunya.
En fi, quines sensacions
els ha deixat
aquest moviment sobiranista?
Carles.
Els socialistes
s'ho han mirat així
amb una mica de lluny, no?
Aquí, bueno,
els socialistes no ho sé
però jo, des de l'Ojo...
Bueno, com s'ho ha mirat
el Carles Casilla?
La Rosa em perdonarà
però absolutament de lluny.
És a dir,
jo soc un federalista convençut.
Jo no crec
en la independència de Catalunya
i crec que, com jo,
una àmplia majoria
de Catalunya
pensa més igual.
Però vés enllà del sentit del vot.
Sí o no la independència,
el tema de les consultes...
Veig que és una consulta
feta per independentistes
i que van votar independentistes
majoritàriament, ja està.
No puc estar d'acord
amb el senyor Carles Castilla.
És a dir,
és una votació entre ells,
clar,
diuen els resultats...
Sembla que hi haurà
dues senyores
contra un senyor.
Ha guanyat àmpliament el sí,
home,
però si és que és una votació
per ells,
per els que pensen
ideològicament
o sobiranistes
o independentistes.
Jo crec que no hi ha res més.
i a més crec que és un error
perquè no hi ha
una majoria social
en aquest sentit
a Catalunya.
Vinga, a veure,
Victòria.
Em perdonareu,
siguin breus
que ens queda poc temps.
Sí, brevíssims.
A veure,
jo no crec que això sigui...
No crec que sigui
un exercici...
L'exercici democràtic.
Jo crec que sobretot
jo destacaria
l'exercici democràtic
de les voluntats
de deixar que el poble
es manifesti.
Ni el sí,
jo crec que aquí
no cal que nosaltres
ens definim
ni amb el sí o no,
o en tot cas
cadascú pot definir-se
com vulgui,
però jo crec que
el que s'ha de fer
els partits
o les agrupacions polítiques
que hem defensat
la possibilitat
que els ciutadans
es manifestessin
era això.
Hi ha en l'escena social
un sentiment
de necessitat
de manifestar-se,
de visualitzar,
de visualitzar,
sí, sí,
un posicionament polític.
I crec que, a més a més,
a veure,
ens hem de felicitar
perquè hi ha hagut
la màxima normalitat,
perquè ha sigut
fins i tot
un acte festiu,
jo crec que ha celebrat
i un acte festiu.
I crec que, a més a més,
m'hi direu,
percentatges de participació,
si comparem
amb com han anat
davallant les participacions
en les darreres eleccions
de manera progressiva,
doncs, si és veritat,
el dia no acompanyava
arreu de Catalunya,
també això influeix.
I entenc
que jo crec
que ens hem de felicitar
precisament
perquè s'ha fet
un exercici democràtic
de manifestació
de les voluntats
dels catalans
i de les catalanes
en un sentiment
en relació al seu país,
de si volen
o no volen
si dependen.
més enllà del vot,
a mi,
més enllà de la importància
del vot
és la manifestació.
El més important
que analitza és la participació.
A veure, Rosa.
Jo estic totalment d'acord
aquí amb les...
És veritat
amb el que ha dit
la Victòria,
sí senyor,
vull dir,
i a més...
Sóc un pobre charneguí,
jo sense penedic.
No, no, no,
Carles,
per la mort de Déu,
no.
Cadascú pot opinar
perfectament
i pot dir
quina és la seva opinió.
És respectable,
anant-ho respectant
la teva postura,
però no tenim clara la nostra.
A veure,
jo crec que
és cert
que va més enllà
ja d'un simple referèndum.
Vull dir,
la gent té necessitat
de poder dir realment
el que opina
sobre la independència
de Catalunya
i sobre les llibertats
de Catalunya
i poder expressar
obertament
de dir,
doncs mireu senyors,
fins aquí,
prou.
Jo crec que això
és un toc d'atenció
el que opina...
Aquí és on jo discrepo,
Rosa i Victòria.
Sí, és un toc d'atenció.
Simplement,
jo dic que és un toc d'atenció.
Si a mi em dieu
com a català
estàs cabrejat
amb la situació,
estàs fart?
Jo diria,
sí,
estic fartíssim
de la situació,
estic fartíssim
de que es discuteixi
en un tribunal constitucional
doncs un estatut
que ja ha votat
el poble de Catalunya
i que ha estat aprovat
per Parlament
per una àmplia majoria.
Estic fart
de com es fiquen
a la resta d'Espanya
o a l'Espanya
o a una Espanya profunda
que existeix
en Catalunya.
Estic molt fart d'això.
Ara,
crec que la manera
de mostrar aquest fartatge
no és amb una votació.
Jo crec que no és
una acció o reacció,
eh, Carlos?
Crec que va més enllà.
Perdona, eh,
jo...
Jo crec les dues coses.
Segur que tenim catalans
que estan cabrejats
i potser fins i tot
ens hi podem incloure nosaltres.
Però jo crec que va més enllà
de...
No és una acció o reacció,
jo crec que és una cosa
molt més pensada
i és una cosa
que s'ha reclamat
durant molt de temps
i que finalment,
doncs, bueno,
afortunadament
molts ajunts
també s'han posat d'acord,
molts ajunts,
entros aquí malauradament,
no?
És que ara ja anava a preguntar
els Terranins
no estem gaire emprenyats,
seguint una mica
la línia del que deia
el Carles Ferris
perquè aquí ningú
ha decidit impulsar
una iniciativa.
És que no és la manera.
El nostre ajuntament
no ho ha recolzat,
és que no és la manera
de mostrar l'emprenyament.
No han tingut la possibilitat.
No és la manera
de mostrar l'emprenyament.
Els Terranins
recordo de totes maneres
que altres ciutats
l'Ajuntament
no ha aprovat
una moció
en aquest sentit
i hi ha hagut col·lectius
socials
que han impulsat la consulta.
A veure,
jo sé que aquí a Tarragona
hi ha col·lectius
que s'estan plantejant
el poder tirar endavant
i fer-ho.
El que passa
és que a veure
amb les ciutats grans
és molt més complexa.
És molt més complexa
perquè doncs
si l'Ajuntament
no dona suport
doncs no es tenen...
Rosa, diguem-ho clar.
Carles, sisplau,
deixa'ns acabar, home.
Perdona.
Va, que queden tres minuts o més.
No, però vull dir,
no tens les llistes dels CENS,
vull dir,
no tens tanta facilitat
per muntar els col·legis electorals
entre cometes
i llavors, doncs clar,
vull dir,
amb un poble petit
és molt més fàcil
que hi hagi un Ateneu
o la Coral
o qui sigui
que munti
la consulta popular
i en ciutats grans
és més difícil.
Jo, en relació
amb el que deies tu abans
i perquè no tenim temps,
jo el dissabte
estava a Càceres.
Jo el dissabte
estava a Càceres
i vaig tindre
que marxar
d'una plaça
amb la cua entre cames.
Ah, sí?
Eh?
Al mig de la fira
de les tres cultures
de Càceres.
I a mi em van increpar
perquè em van sentir
parlant català.
A veure, Carles,
què anaves a dir?
No, jo anava a dir
que no estic d'acord
amb la Victòria
tampoc
que votar per votar
sempre sigui positiu.
És a dir, primer...
Jo aniré a votar per votar.
No, eh?
Jo ho heu recomentat, eh, Carlos.
I molt recomentat, eh?
Has anat una mica més enllà
però jo he tret
bastant més enllà.
Jo crec que he tret aquesta conclusió
que el fet de participar...
Doncs ja has tret
una trista conclusió
de la meva intervenció.
Que el fet de donar
la possibilitat
de participar a la ciutadania
que això és un fet positiu.
Però jo crec que hi ha
unes formes...
Però que dona resposta
a un sentiment,
a un sentit de la ciutadania.
Però, Victòria, jo crec que hi ha
unes formes que garanteixen
les institucions.
I jo, bueno, si no has dit això,
no has dit,
però jo t'anava a posar
l'exemple de Suïssa,
de la votació que es va fer a Suïssa
que jo crec que no va ser
gens positiu
que es votés allò.
I segurament no.
Segur que és una votació democràtica
amb les seves garanties, etc.
Allò, parlo de les torretes
de les requites,
que és la veritat.
Jo crec que allò va ser
negatiu per Suïssa,
va ser negatiu
per la convivència a Suïssa
i, per tant,
no totes les votacions
on s'expressa
la voluntat ciutadana
és positiu.
A mi sap greu
que nosaltres,
tots els ajuntaments de Catalunya,
no ens hagin posat d'acord
amb que tothom pogués anar a votar
precisament per com després
hi heu anat llegint la premsa
i heu vist,
heu escoltat els mitjans de comunicació,
com moltes cadenes de ràdio,
molta premsa,
amb opinions tendencioses,
evidentment,
ens han vilipendiat,
matxacat d'una manera brutal.
Si nosaltres haguéssim donat
una imatge d'unitat,
si nosaltres haguéssim donat
una imatge d'unitat
a tots els grups polítics,
això no ens hauria passat.
No podem donar la imatge d'unitat
perquè no estem d'acord
amb la independència.
Havíem d'haver donat una imatge d'unitat
i moltes d'aquestes crítiques
els haguéssim tapat.
Però és que no estem d'acord,
no podeu demanar unanimitat
quan ideològicament...
És a dir,
jo us ho he dit al començament,
jo ho respecto.
Jo,
se pot ser independentista,
no sé,
però el que parlem és
donem veu i vot.
Però és que crec que és negatiu
perquè no hi ha una majoria social
i estàs mostrant
que no hi ha una majoria social.
Estàs mostrant...
Acabem de tertúlia.
És apassionada la tertúlia,
però hem d'acabar.
Records des d'aquí
a l'Alejandro Fernández
per la seva paternitat.
Una abraçada molt forta.
Victoria Forns,
Rosa Rossell,
Carles Castillo.
Gràcies,
fins la propera tertúlia.
Adéu.
Gràcies.