Temps, anava a dir per comentar, però més aviat per criticar, o no,
les pel·lícules, algunes de les que s'estrenen a les sales tarragonines.
Avui no tenim el David, Víctor Navarro, Juanjo Ferrer, bona tarda, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Podem dir què li passa al David o no cal?
És que no ho sabem.
Ah, sí, sí, sí.
En teoria tiene que estar por teléfono, ¿no?
Sí?
Sí.
Ah, manifiesta-te, David, hombre.
Me manifiesto, no os veo, pero soy como un espíritu.
Jo, no, no, ara de debò, perquè, a veure, fa un moment, em diuen que aquí en Pons
està camclar i em surt el nou estadi.
M'acaben de dir, avui David no pot estar al programa i apareixes aquí com un esperit,
que jo estic encantada de tenir-te, però per què m'enganya en David?
Què els he fet?
És per desestabilitzar-te, jo crec que és una maniobra subversiva.
Tornant al món del cinema, m'estan fent luz de gas, m'estan fent luz de gas,
com a la pel·lícula que era Charles Boyer o algun d'aquests, no?
Que intentaven tornar boja aquella dona fent-li veure coses que no eren.
I això és el que m'estan fent els companys de la ràdio, inclòs aquests dos que tinc al costat.
Sí, sí.
Molt malament.
David no creo que l'haga a propósito.
No, no, David mai em faria una cosa així, vosaltres sí, però David no.
Oh, quin mal rato que estic passant, escolta.
Déu n'hi do, eh?
És luz de gas, això, eh?
A veure, nois, comencem parlant de cinema general de pel·lis que s'estrenen.
Em penso que algú volia comentar alguna cosa de l'Osgoia.
Bé, jo podria comentar diverses coses de l'Osgoia.
Però poquetes.
Bé, poquetes.
No, poquetes per temps, eh?
No, no, ja ho sé, ja ho sé.
Jo que penso que realment és que les Goyes tenen un problema.
I és que arriben sempre tard, on ja altres ja estan superant les coses.
Ells han intentat copiar la gala dels Òscars,
perquè creien que estava bé i que tenien que oferir espectacles i tot això,
però el que han arribat és a l'avorriment total.
Home, és que és desfilada de modes.
I a veure els modelitos que lleven les estrelles.
Han copiat dels Òscars només l'estètica aquesta de glamour.
És un quiero y no puedo, eh?
És un quiero y no puedo, perquè realment la gent que hi va no és un star system
i les pel·lícules que competeixen són pel·lícules que...
Veus actors i actrius de sèries de televisió que són absolutament respectables.
Però per què no fem uns premis de cinema d'aquí,
amb el caràcter d'aquí, amb l'estètica d'aquí i amb les maneres de fer d'aquí?
Per què hem d'imitar Hollywood?
Si ells ho fan molt bé.
Sí, sí, cadascú la seva, no?
Hollywood ho fa molt bé.
Fem nosaltres molt bé lo nostre.
I jo crec que els premis haurien de començar per fer bones pel·lícules
i canviar una miqueta el sistema com funciona el cinema aquí.
T'ho trobo molt fríol, això.
El tema de los Goya, en casi todos los años...
És que només enfocaven vestits, feia molta ràbia.
No, no, però és donde mejor se ve el ejemplo de la mona vestida de seda, en general.
Y este año con Machi, muchísimo más.
Sí, sí, sí.
¿Que no t'agrada, Machi?
Bueno, no especialmente y mucho menos haciendo esto.
Jo he de dir que conec el payo que fa el guió de la gala
i és la pitjor feina del món.
Perquè, clar, realment tens un...
No és fàcil, eh, muntar una gala així.
Tens un 15% de guió que pots escriure i la resta ja ben donat,
que és la gent que puja, que plora i, clar...
Que rompen golles...
Qualsevol lliurement de premis, qualsevol, eh,
per molt ben fet que estigui, és un lliurement de premis.
És avorrit.
És llarg i pesat, i és avorrit.
Fins i tot als Oscars.
Sempre pots tenir més o menys gràcia per fer-ho,
però als Oscars és avorridíssim, també.
Per tant, s'ha d'assumir que un lliurement de premis,
però en passa a molta gent.
Ara, aquí la gràcia ha de donar la teva empremta,
el teu caràcter, i no intentar fer una imitació,
que és el que ens mata moltes vegades, no?
És que és molt cutre, és molt cutre.
Un tema que us volia dir, que a mi és una de les coses
que a mi em preocupa, i a més és que ho fan cada any.
I aquesta vegada ho han tornat a fer, que és el següent,
que s'han oblidat que la, jo diria que la signatura pendent,
la més important del cinema espanyol,
és congraciar-se amb el seu públic.
O sigui, no convertir el públic en culpable.
Sí, sí, sí.
Bé, bé, no hi ha, que a vegades ho hem parlat aquí,
que no vaig a les salades de cinema,
sinó el tema de les descàrregues de pel·lícules.
Jo, és una de les coses que a mi em molesta,
perquè, bé, jo vaig fer un seguiment de la gala a través d'internet,
i la veritat és que era molt més entretingut
seguir tot el que se descarregava,
o sigui, tots els comentaris dels seguidors a través d'internet,
a través de Twitter i a través de, bueno,
i gairebé en temps real,
que el que realment estava passant a la gala a les golles.
Clar, però mira, David, això que dius és molt important.
Culpabilitzen els espectadors
d'allò que ells saben o no saben fer.
Exacte.
És a dir, jo no puc anar a un complex de cinemes,
mirar la cartellera i optar per una pel·lícula
que no sigui espanyola.
Doncs, escolta, quasi m'he d'amagar per comprar l'entrada
i de dir, perdó per no anar a veure aquesta pel·lícula,
però és que no m'interessa, tot i que l'he pagat jo.
És que estaven criticant...
Tot i que l'he pagat jo, que aquesta és una altra.
Estaven dient que el cinema espanyol anava malament
pel tema de les descàrregues
i un paio afegia molt ben apuntalat pel Twitter,
que me'l va passar el David,
deia, si és que les pel·lícules espanyoles no es descarreguen.
O sigui, ni tant se vols de forma il·legal i gratuïta
la gent les vols.
Ningú es descarrega pel·lis espanyoles, és veritat.
Els que fan pirateo saben perfectament
que pel·lis espanyoles hi ha molt poquetes a la xarxa
perquè la gent no les descarrega.
Jo crec que en general ens toman,
jo crec que por tontos.
A part de que nos culpan de todo.
Si no vemos el cine espanyol
es porque no lo entendemos
y no llegamos a ese nivel.
Si luego dicen,
vamos a decir que sí que ven cine espanyol,
pero que nos están machacando con las descargas.
Es mentira.
Todo es mentira.
Luego en televisión cogen una serie,
la copian, una serie americana,
la copian y nos la intentan colar
como que son grandes directores.
Y Juanjo y David,
yo creo que estáis bastante enfadados
con el tema de Tres Días, ¿no?
Sí, sí.
Una de las mejores películas españolas
y yo creo que a nivel mundial,
bueno, igual es pasarme,
pero a nivel internacional de este año
es Tres Días,
una película...
Española.
Española.
...grabada en Andalucía
que se trata...
Bueno, va de...
que anuncian que en tres días
el mundo se acaba
porque se estrella...
Es verdad,
si hemos hablado de esta película...
La va passar el REC, también.
¿Y qué ha pasado?
L'han nominado para sonido.
Sí.
I ya está.
I aquesta película,
doncs,
com té un envoltori de ciencia ficción,
doncs,
ya no es válida.
A més,
a ver,
també...
És que si no denuncia res...
I el recolzament mediàtic
que se li va a donar a Camino
que yo no l'he visto,
per tant,
no puc parlar,
no es la que se li ha donat
a Tres Días.
Sí.
Que ninguno n'ha parlat,
però a ver,
hi ha una maquinària...
El problema de Tres Días
es que el director es nuevo
y no quieren a nadie más
que les quite lo que les pueden dar.
Sí,
és que también Cronocrímenes
és una película que fins...
Em va agradar molt,
Cronocrímenes.
Jo vaig dir que era una película
que no ha sigut ni nombrada.
Cronocrímenes no està denominada.
A nada, a nada.
Doncs, escolta,
és una aposta absolutament original,
diferent.
Té el mèrit de ser molt valenta.
A mi és una película
que no em va quedar de gravar.
A mi em va agradar
el fet que fos tan singular.
Exacte.
Tan arriscada,
tan valenta, no?
És l'aposta.
És a dir,
com a mínim fan una aposta
d'anar més enllà
i de provar coses noves
que és el que cal aquí.
Este año en Cine Español
se ha hecho tres,
que yo sepa,
tres intentos de cosas nuevas
que han salido bastante bien.
Tres Días,
El Rey de la Colina
o de la Montaña
y está la de...
Cronocrímenes.
Cronocrímenes.
Claro.
Estaríem d'acord.
I nombrar-les en el Los Goyan.
I dius que la de Tres Días
només pel so
i ha sortit cada pel...
Bueno,
la de la de Woody Allen
no parlem, sisplau.
No, evidentment.
No.
¿Para qué?
Parlem del curioso caso
de Benjamín Butón.
Parlem, parlem.
Li tinc unes ganes,
jo, a aquesta peli.
Benjamín Butón.
¿Qué edad tienes?
Siete,
pero aparento mucho más.
Dios te bendiga.
Siete dice.
Benjamin,
esta es mi nieta Daisy.
¿Estás enfermo?
Me dijeron que iba a morirme pronto,
pero a lo mejor no.
M'és igual el que dieu vosaltres
i el que diguin els crítics.
Jo em penso comprar un paquet de Kleenex
i em penso anar al cinema
a veure aquesta peli.
Tinc unes ganes de veure aquesta peli,
no us ho podeu ni imaginar.
Ah, és que tu no estaves la setmana passada.
No, jo no vaig venir.
Jo la vaig comentar que ja l'he vista.
Sí?
Jo no.
I et va agradar?
Estic enamoradíssim d'aquesta peli.
Oi, que bé.
És a dir, que me la recomana.
Sí, sí, sí.
És que yo me acabo de pegar un susto.
Per què?
Con el doblaje.
Hola, soy Benjamin Bacon.
Però és quan és vellet.
Després, quan es va ser jove li canvien la veu.
Jo l'he vista en versió original i és una veu retocada digitalment.
A més que el Brad Pitt ja té una veu greuda per si
i fa un accent del sud dels Estats Units molt xulo.
És una cosa que es perdrà irremediablement, no?
Però la veu de quan és ancià, nen,
està retocada digitalment i sona a persona gran.
No sona a...
És a dir, que és la seva pròpia veu, però tocada.
No és el doblador, parlant fluixet i fent com veu de Sabina.
No tenim res.
Però aquesta pel·li és que tothom l'ha d'anar a veure.
És bonica, eh?
Jo crec que funciona per tothom.
Té un sentit de l'humor super fi.
És molt èpica en un sentit que és la vida d'una persona
des que neix fins que mor.
És tota la vida d'aquest Benjamin Button
i serveix per reflexionar de forma no feixuga.
O sigui, tampoc és una pel·lícula pedant.
per reflexionar sobre moltes coses sobre la vida, no?
En general, és que és clar, és un tema com molt ample,
però és una pel·lícula sobre la vida.
La recomanem, eh?
Sí, sí, imperdible.
Sí, jo no l'he visto, però la recomiendo.
I tu, David, l'has vist?
Jo no l'he pogut veure, però he llegit el llibre
on està inclòs el relat.
Però això és d'un relat d'Scott Fitch, era el meu?
Sí, però el relat original s'han de...
No t'ho vas a veure.
Tu pàgines.
És un relat molt curtet i a més està en un llibre
que es pot comprar ara, que s'ha reditat,
que és Ecos de l'era del jazz.
I, bueno, he estat parlant, precisament,
hi ha molts relats preciosos que a més parlen
dels anys 20 i tota la pesca.
I la veritat és que tinc molta curiositat
per sàpiguer com el Fincher, que és un mestre,
ha sapigut es treure d'aquest relat que és religiós
tot el seu potencial i crear aquesta pel·lícula
que, segons el Víctor, és fascinant i que m'encantarà.
Nixon torna a la pantalla.
Sí, clar.
Buenas noches.
Mañana al mediodía renunciaré a la presidencia.
El hombre que ha cometido el mayor delito de la historia
de este país nunca será procesado.
Tengo una idea para una entrevista.
Richard Nixon.
Tú llevas un magazine.
Ayer te vi entrevistar a los Pidgeys.
¿A que fue fantástico?
¿Por qué iba a querer hablar con David Frost?
Nos dan medio millón de dólares.
¿Ah, sí?
Frost ha contratado a tres hachas de la investigación.
Seré el primer hacha.
¿Y yo hacha profunda?
Gandhi, Churchill, Jesucristo, Nixon...
Són personatges que tenen ja, doncs,
unes quantes pel·lis acumulades, no?,
aquests personatges.
A més, el Nixon el tornarem a veure a la pel·li de Watchmen,
que s'estrena al març,
i és el...
no protagonista, però té moltíssima importància a la història.
Però hi ha un Nixon definitiu,
a mesura que van fent pel·lis noves?
Sí, el de Futurama.
Juanjo, de Víctor, de Futurama.
És el malo, malísimo de Futurama.
És veritat.
Está su cabeza crionizada.
Esta pel·lis la precolla.
I aquesta que tal, l'heu vist alguna cosa, sí?
Sí, sí.
L'has vista també?
Sí, l'he vist, l'he vist.
Oi, aquest xica, escolta,
deu anar als rodatges,
perquè les veu abans que s'estrenin.
És que tinc contacte, tal.
Deu cular als rodatges.
A Nova York.
No, doncs, està molt bé.
Mira que el tema a mi em semblava molt avorrit.
És que a mi no m'atreu gens ni més clar, eh?
És d'aquestes pel·lícules ombliguistes,
i té aquest defecte,
que és una pel·lícula americana
sobre una història que sembla que pels americans
és el centre de l'univers.
Oh, Nixon, oh, la nostra democràcia.
Mira, tio, relativitzem,
que a mi no m'importa tant la teva història.
Però, clar, tot i tenir aquest defecte
de ser massa important,
de donar-se massa importància,
de tenir ritme de thriller
quan està parlant d'un polític retirat a la seva casa,
que dius, hòstia...
Doncs té un recurs
que per mi marca la diferència,
que és que està muntada
gairebé com si fos una pel·lícula
barrejada amb un documental.
I m'explico.
Cada poques escenes
hi ha un insert d'un dels personatges,
com si fos una entrevista,
parlant sobre la història.
I això dona una...
Fa de fil conductor.
Sí, dona una visió
del que està pensant el personatge realment,
de com ho veu a posteriori,
perquè realment l'entrevista es fa
quan ja ha acabat tota la pel·lícula
i marca molt bé el ritme.
O sigui, t'expliquen una cosa
i després surt aquest personatge,
diu, no, doncs, quan va passar això
el Nixon en realitat estava molt preocupat, tal...
I marca, li dona molt de ritme
i la fa més interessant
del que realment podria ser.
Però la pel·lícula és una entrevista?
La pel·lícula és com
el tio se planteja fer l'entrevista,
com la consigue i com la hace.
O sigui, realment no té més
i arriba a ser fins i tot cutre
de veure el tio,
no, jo vull fer aquesta entrevista
i música espectacular
i dius, home, doncs sí.
Però està bé, està ben muntada.
Deixeu-me dir una cosa
abans de si heu de comentar alguna pel·li
per passar al tema dels videojocs,
que hem de parlar,
ni que sigui breument,
perquè la cosa promet.
Deixeu-me felicitar,
perquè aquí som criticons,
però també ens agrada molt felicitar.
Som així de radicals,
no hem costat un altre.
Felicitem els cinemas Òscars de les Gavarres.
Per què?
Doncs perquè fan la projecció
dels curs guanyadors
de la dotzena edició
del Festival Curb Fictions
i es projectaran davant
de les pel·lícules en cartell.
Tres curs guanyadors,
que són
L'Ataque de los Robots,
de Nebulosa 5,
de Chema García,
Reacción,
de David Víctori,
i Consulta 16,
de José Manuel Carrasco.
Cada dia,
davant de cada pel·lícula d'estrena,
es posarà un curtmetratge.
És fantàstic.
És una iniciativa
que pocs cinemes
s'atreveixen avui dia a fer.
És valenta, eh?
I és valenta
i és per donar l'enhorabona.
Quan s'ha de criticar,
es critica.
I quan s'ha de felicitar,
es felicita.
Clar que sí.
Per què rius, Juanjo?
Que m'has vist molt posador.
Que jo tengo que criticar.
Doncs vinga,
ara critica,
perquè no diguin
que som uns pilotes.
Va.
A ver,
me parece maravilloso
lo de los cortos.
Molt bé.
Pero yo me conformaría
simplemente con ir al cine
y que me dejen ver
la película tranquilo.
Solo quiero eso.
Sí.
Sense aquest molestim,
tens raó.
Si te la estaban explicando
Valkyria el otro día.
Claro,
el otro día
había unas chicas
que se preocupaban
por el resto del público
y explicaban la película.
Es que yo no la estaba entenent
Valkyria.
¿Y aquel tío del bigote
qui es?
Y me lo explicaba
la tía del darrere.
Doncs escolta,
que posin un vigilant,
ho sento.
Yo echo de menos
a figura del revisor.
Claro.
Cuando alguien montaba
jaleo,
yo me acuerdo.
Se dice acomodador,
revisor es el delfí,
eh?
No,
que Toma sempre demanava
autoritat.
Bueno,
és que la verdad,
a ver,
no hay derecho.
Aquest que posaba la pila
així a l'ull.
No hay derecho
a que pagues
seis euros.
Completament d'acord.
Para que te estén
tocando las narices.
I ara veurás tú.
Y otra cosa,
voy a pedir a los fabricantes
de patatas y tal,
que hagan las bolsas
un poco más cortas
porque parece que las hacen
con un metro de profundidad
y hasta que el de al lado
acaba cogiendo la patata.
Claro,
perquè la gent va al cinema
de pícnic.
Sí.
Que a mí me parece muy bien.
De excavaciones.
A mí me parece muy bien,
pero claro,
una bolsa de un metro de profundo...
Això que diré,
això que diré,
això que diré,
ara és lleig.
i no ho hauríem de dir.
Però si una persona
va al cinema
i es passa tota l'estona
xerrant
i molestant
el veí del costat,
al col·le
ens feien fora de la classe.
Sí,
a veure,
i al teatre,
i a l'òpera,
i a un concert de música...
El teatre també hi ha gent
molt pesada, eh?
Sí,
però en Valkyria
hi ha gente
que llegó 20 minutos tarde,
20 minutos después
de que empezaron.
No els han de deixar entrar.
És insoportable.
És que no els han de deixar entrar.
No,
i el que no suporto
és el paio
que li sona el mòbil,
la gafa,
estoy en el cine.
No puedo hablar,
però si estàs parlant...
Penjalt,
no parlis.
Y te dejo explicar,
Juanjo,
la historia que te conté
de Estados Unidos.
No te acuerdas?
Que el desembre passat
un paio
estava en una sala de cinema,
van començar
a fotre soroll
i el tio es va aixecar,
va fotre tres trets a l'aire
i tothom callat.
Trets de pistola.
Sí, sí,
tenia la pistola
de pistola de matar,
de les de veritat.
De pistola dels Estats Units.
De les de matar,
de debò.
O de hacer diana.
o de fer callar la gent al cinema.
No, no,
jo a aquest punt no arribo,
jo m'estimo més que parli.
No, no, ja,
però jo no surti un boig
amb una arma.
Jo només ho dic
com a advertència, eh?
Ui, ui, vinga.
Jo no dispararé,
però...
En aquell moment
el que s'estava comint
una palomita...
David,
tu menges crispetes al cinema?
Jo no.
A tu et molesta molt, no?
Jo no,
exacte,
me molesta molt,
però a veure,
les crispetes
les puc arribar a tolerar,
perquè jo soc molt tolerant.
I els xicles?
El xicle,
si no és un or...
I la Coca-Cola
que s'esgota.
No,
però lo de las patates
que ha dit el Juanjo
que és lo pitjor.
Escolteu una cosa,
ja que ens posem
a celebrar coses,
jo volia celebrar una cosa
que a més ara
que estic parlant per telèfon
no he pogut fer
i esbrinar.
vull celebrar
la iniciativa
de Filmax
que ha trobat
el seu espai
en l'era digital.
Ha creat un canal
que és el que
moltes de les productores,
en lloc de què s'ha fet tant,
de la crisi,
del cinema,
tot i tot
i un dia hem de fer.
I han creat
un espai audiovisual
que es diu
Jo Decido
amb un grafisme
que, bueno,
no està res malament
i que és
una de les iniciatives
més valentes
i més intel·ligents
que hi ha dins
de l'àmbit
de l'audiovisual.
Un servei
de juguer,
fins i tot de compra
i visionat de pel·lícules
i música...
David, què t'estan pagant?
No, no, no.
A veure...
Per que en passis comissió, eh?
Víctor,
el tema i Filmax,
pues bueno,
fa coses bé
i coses malament.
No, no,
això està en la línia
que fan els americans
amb Netflix
i coses d'aquestes
que diuen que és el futur.
Però bueno...
Bueno, el caso,
que queríem dir
que Valkyria,
tant de Víctor...
Ara parlem de Valkyria.
Tant de Víctor com a mi
i crec que a David
ens gustó bastant.
Moltíssim.
Mucho més de lo que esperava.
Tom Cruise
lo hace genial.
No és un chupacàmera
com en
moltes de sus pel·lícules.
Sí.
Fíjero.
De fet,
el repartiment
que l'envolta
és el gran
punt fort de la pel·lícula.
Te provoca una tensió
sabiendo...
Sabes lo que va a pasar
y aún así
estás nervioso.
En realidad
sabes lo que va a pasar
pero no sabes
cómo va a pasar.
Ni...
Realmente
es un poco
hichconiano, ¿no?
Es decir,
que el público
sepa
dónde está el problema
y que el personaje no.
Dieta mediterránea.
No sé si sabeu
alguna cosa.
Són el Paco León.
Imagino que farà
el de sempre.
El que feia
l'homozapping,
el que fa Aida.
A la vista, eh?
Malauradament.
No?
Sí, sí.
I malauradament
vol dir que és terrible?
A veure, mira,
és la retornada
de Joaquín Oristrell
una altra vegada
al món de la comèdia.
Parla, evidentment,
de lo que és la gastronomia,
de lo que seria
el nou món
de la Nouvelle Cousin.
Tot previsible.
Però és previsible.
O sigui,
estem parlant
d'una pel·lícula
que estan encastellats
en la mateixa comèdia
de sempre.
A veure,
no la comèdia grossa,
sinó la comèdia
dels arquetips.
És que això
es carrega, eh?
Es carrega-vos.
Escolta,
la d'un Chihuahua
amb Beverly Hills
casi que la passem tan bé.
No, yo creo
que no habría que pasarla
perquè...
No, yo suporto
les pel·lis d'animals.
No, porque hay gente
que, por ejemplo,
estuvo en Valkyria
que tendría que haber ido
a ver Chihuahua.
Sí, señor.
Por eso hay que seguir
promocionando estas películas
porque hay gente
que no quiere ver Valkyria,
hay que ver Chihuahua.
Yo no sé qué te va a pasar
Valkyria,
pero seguro que va a ser
una experiencia terrible.
Estoy muy ofendido
con la gente.
Et veig tocat
amb el tema abajo.
Fue el miércoles
a las 10.40.
Espero que alguien
que estuviera en el cine
nos esté oyendo.
Que lo sepan.
Que venga aquí,
que lo estamos esperando.
No, no,
al menos que la gente
es...
Sí, claro.
Víctor.
No, no,
es que estás una amenaza.
que ets escriptor immediàtic
que no hi ha qui t'aguanti.
Que no,
que no me dic de broma.
És que si en ese momento
pues despegas un grito
y tal,
igual se acaba la película
porque se te revuelven,
luego hay otro
que te vuelvas a callar,
no sé.
A mi em va estar molt bé.
No puedes decir nada.
Que desagradable.
Que desagradable.
Ara, seriosament,
és molt desagradable.
Sí, sí,
però bueno,
està bé
perquè si no saps
qui és el paio del bigoti
et diuen pel darrere
mira Hitler.
Ah, bé, bé, bé.
Hitler, clar.
L'ha descobert.
Que intel·ligent.
A veure,
què és això de...
És que me'n penso
que la setmana passada
que jo no hi era
em vau fer alguna
i avui voleu parlar
del Wii Chir.
Això de Chir
ve de Chir Líder.
Sí,
això és cosa del David, eh?
Què és això, David?
Sí,
bueno,
és un joc de la Wii
que em va fer molta gràcia
en el seu moment
i que, bueno,
que estem disposats
a fer una actuació.
Però en què consisteix, això?
Bueno,
tens que fer de Chir.
Què?
Sí,
tens que ballar.
És a dir,
així com...
Perdona,
a veure,
així com tens un joc
de la Wii
que jugues a tenis,
aquí fas de Chir Líder.
Sí,
sí,
directament.
D'a mi una A,
d'a mi una A.
Això.
És terrible.
És un joc
de matar zombies
i de hacer de Chir Líder.
Ai,
i matar zombies
haciendo de Chir Líder
quan?
Quan tenim aquest joc.
I escolt,
i què m'heu dit?
Que venen els pompoms?
Sí,
sí,
hay un periférico
que tú le añades
al mando
unos pompones
y los vas moviendo.
Però és terrible.
A veure,
el joc no te m'he dit.
Però David,
que t'ho has jugat ja,
això?
Bueno,
vaig fer una simulació,
em va ensenyar
i clar...
Quina imatge
més terrible.
David Serra.
És un musical
i acabes fent
de Chir Líder
amb la Wii.
Ai,
per favor.
Ja li vam dir
que portés la...
Per això no ha vingut avui,
perquè li vam dir
que portés la faldilla
i no vol.
Jo quan expliqueu aquestes coses
tinc la sensació
que és broma,
però dieu que existeix
i si existeix
deu tenir un consumidor.
Realment el joc
no és més que copiar
un joc que es diu
Samba d'Amigo
que és molt famós,
que són unes maraques fictícies,
barrejant-ho amb el...
Apa,
que aquest també.
Aquest també té la.
Aquest també té la, eh?
Sí,
com si s'havien copiado
d'un joc digníssim.
No,
però...
I també d'un altre
que es diu
Elight Beat Agents,
collons.
Oye,
pues yo me he hecho
mis fiestas con ese.
Yo pune, eh?
És més digne.
A veure,
fas servir un mico,
no és una...
No és una bratxa.
Que surt un mico
amb unes maraques
i tu com un tonto
a casa teva
davant de la pantalla
amb les maraques
imitant el mico.
A veure,
però jo seriós...
No t'he sentit,
el món està fatal.
Però jo,
un mico amb maraques
cantant la bamba,
mira,
encara puc jugar-hi,
però una animadora
que és una bratx
amb els llavis aquests
de Carmen de Mairena
jo no puc,
no puc.
I con los periféricos
que són los pompones.
Jo me estoy imaginando
a David
con los periféricos
incluso
todo serio
intentando superar la fase
i cabreándose
al no superarla.
Va, que no puc més.
No,
però jo a este juego
le veo un problema
perquè
los mandos de Wii
estan unidos
por un cable
i jo,
por ejemplo,
gente de mi estatura
com Víctor i jo,
jo de mano a mano
tengo metro setenta.
És a dir,
tu que fes los pompones
i carregues el cable
directament.
Sí,
no sé,
porque he visto el juego
y tienes que abrir los brazos
y lo estoy representando
pero no me están viendo.
Juanjo abre los brazos
i és allò
com el sucre,
saps?
Allò de la imatge
aquella del Brasil.
Que el punt, eh?
El porcoado, no?
Pikmin,
un altre videojoc.
També per la Wii?
Sí,
és una estratègia
per una banda
molt criticable
i per l'altra
llogable.
A veure,
abans de la Wii
la Nintendo
va tenir una consola
que es deia
Gamecube
que,
a la meva opinió,
va tenir un catàleg
magnífic,
genial,
era una consola
molt valenta
amb apostes
coses molt diferents
però va ser una consola
que va passar
bastant desapercebuda.
O sigui,
era la darrera consola
en la que Nintendo
realment va apostar
per jocs de qualitat,
no?
Encara que de tant en tant
fa algun bon joc
per la Wii
però la Nintendo
d'ara és bastant diferent.
Fa coses com el Wii Music
que intenten complir
a tot el món.
I
d'aquesta consola
va haver-hi un catàleg
que va passar molt desapercebut
i ara l'estan rescatant
per la Wii.
Han fet una nova sèrie
que es diu
New Play Control
que directament són jocs
de la GameCube
adaptats al control
de la Wii.
O sigui,
per una banda
està molt bé
perquè gent que no va poder jugar
aquest catàleg
el pot recuperar,
pot jugar
i pot descobrir
jocs
que,
a la meva opinió,
passaran a la història
però per l'altra
com diu el Juanjo
és treure calés
de...
Lo considero
un timo
al público
porque muchos
ya tenemos
la GameCube.
De hecho,
Nintendo no se abandonó,
dejó de hacer juegos
para la GameCube
y se puso a hacer juegos
para Wii
y ahora me parece
que la está volviendo
a abandonar.
Sony lo que hizo
es sacar una consola nueva
y hoy en día sigue manteniendo
la anterior
que tiene 6 o 7 años.
No oblidem
que la Wii
ja és compatible
amb els jocs
de la GameCube.
O sigui,
si tu tens el Pikmin original
pots jugar
a la Wii
i aquesta nova versió
que val 30 euros
o sigui,
és preu reduït
però són 30 euros
que si ja tens el Pikmin
te'ls estalvies,
no?
Només s'afegeix
control
amb el comandament
aquest de moviment
i que és en panoràmica.
A veure,
nois,
ho deixem aquí
i...
us poso deures?
Bueno.
Voleu que us posi deures?
Mentre no sigui jugar
al wichir?
Vinga, va.
No com a càstig, eh?
Per tant,
els podeu fer o no.
Amb la cosa aquesta
que portem
de fer programes temàtics
davant del calendari
de tradicions
i cultura popular,
fem una selecció
de pel·lis relacionades
amb el carnaval?
Ah, mira.
Us ve de gust?
Sí.
Vale.
Sí.
Jo crec que el cuervo
serà la primera,
el que tothom
ha disfressat del cuervo.
Molt bé.
Doncs, si us sembla,
en el proper programa,
potser l'altre,
que és quan està el carnaval
aquest proper cap de setmana,
no aquest,
l'altre comencen
alguns actes,
però són, diguem-ne,
els més suaus,
coincidint amb els actes
potent de carnaval.
Divendres fem un monogràfic
com hem fet de Nadal,
de Zombies,
de Setmana Santa,
us ve de gust?
Perfecte, vinga, va.
Fabuloso.
Us dono un parell
de setmanetes
perquè ho prepareu.
David Serra,
moltíssimes gràcies,
una abraçada.
Fortíssima.
Molt forta.
Juanjo Ferrer,
un pin.
I a tu, Víctor,
un gomet.
Verd o...
Verd.
Molt bé, molt bé.
El verd és bo, no?
No, el bon era l'amarillo, eh?
Ara us brolla.
Bon cap de setmana, nois.
Adeu-siau.