El matí de Tarragona Ràdio
És el temps habitual de l'aventura de la vida
cada divendres en directe a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat. Ja saben que també
ho poden escoltar els dissabtes
en l'edició del cap de setmana
entre les 9 del matí i les 10
i també a través d'internet
amb mica en mica, setmana a setmana
es van penjant els programes
a la web de la ràdio tarragonaradio.cat
Saludem primer que tot
la Marissa, Marissa Cerrillo
ella és psicòloga i és integrant del servei
de drogo dependències de l'Ajuntament de Tarragona
Marissa, molt bon dia. Hola, bon dia.
I és que no em oblida que aquest espai arriba
ja tradicionalment en col·laboració
amb les àrees d'ensenyament i salut
de l'Ajuntament amb el suport de la Fundació
Catalana de l'Esplai
i realment i naturalment
aquest programa és possible gràcies
a la tasca que fan no un dia
quan venen a la ràdio sinó al llarg de tot el curs
els mestres, les mestres, professors i professores
de primària i de secundària
de diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona
sense ells i sense elles fora impossible
fer aquest espai i acostar-nos d'aquesta manera
a les escoles i als instituts
de la ciutat de Tarragona.
Per què hem saludat la Marissa?
Doncs perquè ella, com el Francis, són cada setmana
pràcticament aquí, però diguem-ne
que venen una miqueta d'oients.
Avui la Marissa s'ha posat l'uniforme de psicòloga
i ve com a convidada.
Ens fa com estrany tenir la Marissa
com a convidada. També és un avantatge
perquè així jo no m'oblidaré de donar aquest telèfon
magnífic que teniu al Servi de Drogo
o Dependències de Prevenció.
Saludem a diferents integrants també
de l'IES Torreforta.
L'IES Torreforta té cinc línies d'ESO.
Avui venen alumnes, nois i noies,
que representen dues d'aquestes línies.
Saludem l'Ariadna. Bon dia, Ariadna.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Belén Rueda, bon dia.
Lorena, bon dia.
Josep, bon dia.
Jonathan, bon dia.
Benvinguts. Heu estat treballant
el tema de les drogues al centre.
Sí.
Des de començament de curs,
expliqueu-nos una miqueta
com han anat treballant aquesta qüestió.
Des del començament del segon trimestre.
I com us van plantejar a classe?
El vostre tutor o tutora us va dir
escolta, parlarem de drogues, no parlarem?
Com va anar la cosa?
Ens ho van plantejar amb un d'aixec que es deia
de l'Ordrago per informar-nos una mica
del que es tractava el tema de les drogues i això.
Quan us van plantejar que parlaríeu de drogues a l'aula,
quina impressió us va fer?
A veure, imaginem, podria ser.
Ale, ja està, un altre cop,
explicar-nos el rotllo de les drogues
com si no ho sabéssim tot.
O una altra actitud podia ser.
Escolta, calla, que això té morbo, no?
Això pot ser curiós i interessant.
No sé quina...
Com vau percebre al començament
el fet que a l'escola,
a l'institut en aquest cas,
us parlessin del món de les drogues?
Jo vaig pensar que era interessant
perquè així podríem saber una mica més.
Perquè sabem que són les drogues, no?,
en principi?
Sí.
Si jo sortís ara al carrer i preguntés a qualsevol persona,
no jove que amb vosaltres,
qualsevol persona li preguntés què és una droga,
tu què creus, Marissa, que em contestarien?
Los porros.
Los porros.
A vegades al carrer queda aquesta idea de la droga,
aquesta idea una mica de fa temps,
d'un únic concepte, no?,
que era una mica la idea que queda allò de la heroïna,
la droga, la droga mata.
Ara, avui dia, jo penso que està bé parlar de les drogues,
perquè hi ha diferents drogues amb diferents riscos.
No és el mateix parlar de tabac que de cocaïna,
evidentment,
i està bé a fer aquesta apreciació.
Si us sembla, abans d'entrar una miqueta així en tertúlia,
per què no deixem que l'experta ens comenti
a alguns aspectes que són molt importants,
perquè segurament la informació la teniu tota.
Més o menys teniu informació sobre les drogues.
Però, clar, les persones que treballen habitualment
en aquesta qüestió sostenen que amb la informació
no n'hi ha prou, Marissa.
Exacte, exacte.
Per això aquest programa que feu, l'Òrdago,
perquè sí que hi ha un apartat d'informació,
que ho he treballat, de la classificació,
del que és una droga, dels tipus de drogues que hi ha,
però a més treballeu altres aspectes, no?,
més enllà de la informació, de quins us en recordeu?
Sí, de l'alcohol, les diferents begudes
i dels diferents tipus de tabac i... no sé.
D'acord.
I quins temes més hi ha, a part de les drogues,
de l'alcohol, del tabac, de l'alcohol,
que és el que es treballa més aviat a primer i segon d'això?
Quins altres aspectes?
Heu treballat només... heu parlat de substàncies?
No, els mites que hi ha sobre les drogues...
Molt bé.
i els efectes que hi ha si beuen més alcohol de lo normal.
Molt bé.
Jo no sé què penseu, disculpa, Marissa,
però vosaltres creieu que les persones que consumeixen drogues
del tipus que sigui no tenen tota la informació?
No saben que és dolent?
Sí.
Sí.
A veure, jo no crec que es consumeixi per ignorància.
Jo crec que quan consumim determinada substància,
o alcohol o el que sigui,
d'aquelles que es diuen legals o il·legals,
jo crec que tots sabem les conseqüències que pot tenir, no?
Per tant, la decisió, una cosa és la informació
i una altra la decisió que t'ho prens.
Exactament.
No? Segurament?
Sí, sí.
Si esteu d'acord amb això.
Sí.
Hi ha dades per aquí, per què no les comentem?
A veure, he portat unes dades, quatre dades,
per no avorrir una mica amb el tema de les dades,
que a vegades és farragós,
però només unes dades perquè entenguem per què
els programes de prevenció es treballen,
bàsicament, el primer i segon d'ESO,
les drogues legals, l'alcohol i el tabac,
perquè a vegades costa entendre-les com a drogues
i ens preocupen més unes altres,
com el tipus de les drogues de disseny, no?
Espanten molt més,
quan la proporció de consum és bastant més minsa.
Per exemple, perquè tingueu una idea,
a l'alcohol, la població escolar de Catalunya
es fa una enquesta per veure el consum de drogues,
a la població de 14-18 anys,
en la que esteu vosaltres,
i surt que el 61% dels adolescents
fan servir l'alcohol de manera habitual.
Del total dels adolescents?
Del total dels adolescents,
de la població escolar de 14-18 anys,
el 61,5% fa servir l'alcohol.
Creieu que és molt?
Bastant.
Bastant.
Havíeu imaginat que hi hagués tanta...
No.
Però nosaltres al nostre voltant ho veiem, això.
Això sí.
Ens ho diuen les estadístiques,
però que tenim companys, coneguts, amics o amigues
que consumeixen, segurament.
I també amb ells es sorprèn una mica,
encara que si un es fixa bé en el que veu,
dius, bueno, no m'estranya aquesta xifra,
però a vegades, des del món adult,
se li dona més importància amb altres substàncies,
perquè es pensa que són...
que donen més problemes, com deia,
i l'alcohol, jo penso que és prou important el percentatge
com per fer èmfasis en aquest aspecte,
i és un dels temes que han treballat al programa Òrdago.
Després, el tema del tabac,
que està sobre un 31%,
que Déu-n'hi-do, també.
El tema del cannavi, sobre un 25%.
Les pastilles o les dones de dissent serien un 1,5%
i la cocaïna un 2,7%.
De totes maneres, tot i aquestes dades,
també podem dir, si meirem al negatiu,
que el 40% dels adolescents
no fan servir l'alcohol de manera habitual,
que el 60% no fumen de manera habitual,
que el 75% no fumen porros de manera habitual.
I això ho dic també per aquesta idea,
que hi ha vegades,
que tothom fa servir totes les substàncies.
Però fixa't, ara ja,
no tant des de la mirada dels joves,
sinó des de la mirada dels pares,
veiem èxtasi.
O quina por que fa que un fill o una filla
prengui una pastilla d'èxtasi
o prengui cocaïna,
quan és un percentatge mínim.
Però ens sembla que no ens preocupa tant.
Que ens preocupa.
Però diguem que no ens alarma tant socialment
aquest consum d'alcohol, no?
Sí, així és.
De fet, hi havia una notícia
que va sortir la setmana passada
amb el tema de les urgències mèdiques
relacionades amb alcohol i menors.
Aquí a Tarragona?
Aquí a Tarragona.
Escolteixo, que és molt interessant.
Al SEM, al Servei d'Emergències Mèdiques,
i la cap d'urgències de l'Hospital de Santa Tecla
deia que realment els pares no s'espanten
i veuen com a normal el tema del consum d'alcohol.
A menors no s'espantarien tant
com si aquest noi, aquest menor,
arriba a urgències perquè s'ha pres una pastilla.
Què en penseu d'això?
L'Ariadna fa uns ulls amb aquestes dades
que ha dit la Marissa,
que m'ho estan dient, és que no m'ho puc creure, no?
Així posat sobre el paper, no, Ariadna?
Crec que és, no sé, molt exagerat
el nom de persones que prenen droga.
Vosaltres al vostre voltant ho veieu.
Sí.
És el que sempre, també des del Servei d'Emergències,
escolta, no creem alarmisme,
no pensem que això ui és terrible,
però tampoc obviem que hi ha una realitat
que tots veiem.
Vosaltres, com nosaltres,
qualsevol persona independentment de la seva edat
té accés a tot tipus de substàncies.
Sí, perquè a casa, per exemple,
pots trobar cervesa o licors
que et poden beure els pares.
Clar, a totes les cases hi ha una ampolleta de whisky,
una ampolleta de no sé què,
el vi, que no falta a la taula, no?
Sí.
Us crea algun problema contradictori pensar,
ostres, i això jo no ho he de fer
i a casa meva hi ha alcohol?
A vegades ho penseu o no?
No.
No, es tracta que ens tornem tots mormons,
i ho dic amb tot el respecte a totes les religions.
No es tracta d'això, tampoc, no, Marisa?
Perquè a vegades la línia és...
El que passa és que hem de diferenciar
el que és el consum, en aquest cas,
del tema de l'alcohol, amb adults
i un consum moderat,
el que és un consum amb menors,
que en principi els menors,
qualsevol consum d'alcohol
és un consum de risc
perquè interfereix al creixement.
Encara esteu creixent,
el vostre cervell està en formació.
I no és el mateix això
veure per vosaltres
que veure per un adult,
com els vostres pares,
que poden fixar-hi l'alcohol
en determinades ocasions
i de forma moderada, no?
Sí.
Sí?
És el mateix o no?
Res no és dolent
si es prenen en moderació.
En el cas de l'alcohol, eh?
Podríem dir això.
Si es prenen en moderació.
Sí, però també es pot fer un...
Com primer el dilluns,
després el dimarts
i després tots els dies, no?
Que això es comença a fer addicte.
Molt bé.
A veure, els joves, generalment,
que prenen alcohol,
ho fan els caps de setmana.
quan surten.
Jo no sé si vosaltres
ja heu començat a sortir de nit,
però si no heu començat,
us deu faltar poquet.
D'aquí quatre dies
ja començareu a anar als pares.
Eh, què he quedat?
Què he quedat?
Però, clar,
es fa de cap de setmana.
Per tant,
la pregunta és aquella,
evident,
de si per divertir-te
has de prendre alcohol
o alguna droga.
No, no fa falta.
No, és necessari.
No.
Amb els amics,
amb la música,
no té per què ser diferent,
no?
Tot això.
No cal aquest tipus de substàncies?
No.
No.
No, perquè jo crec que
si veus alcohol o drogues
ja no disfrutes de la festa,
ja no t'enteres de res,
ni...
Després t'oblida tot.
La pregunta aquella bàsica és
per què no hem de prendre drogues
ni alcohol?
Quins efectes tenen sobre nosaltres?
Perquè és lleig?
Perquè està prohibit?
Per què?
No,
sinó perquè et pots causar coses
greus, no?
Com per...
Amb alcohol pots tindre
un accident a la carretera,
moltes coses.
Pot donar un coma.
Sí.
Ah, pot donar un coma?
Sí.
Amb els cigarrets,
al final acabes provocant
a tu mateix un càncer de pulmó.
hi ha molts tipus de risc.
Creieu que també pot despertar
una certa agressivitat?
Sí.
A vegades allò que
una persona que en unes condicions
sense prendre res,
doncs en una situació
una mica tensa se'n sortiria,
però si ha pres alcohol
és com si es transformés una mica, no?
Sí, sí.
Aquestes conseqüències també
per relacionar-se amb els altres.
Hi ha un altre que és que pots fer el ridícul.
I a totes les edats,
però a les vostres en particular,
això de fer el ridícul
les porta molt malament, no?
Segurament podria ser també
un altre dels aspectes.
Ja, per l'experiència
que tenen a l'equip
de prevenció de drogodependències
a l'Ajuntament,
hi ha una dada,
sembla que eren totes molt negatives,
que gairebé tots els adolescents,
una part de les adolescents,
experimenten amb algun tipus de substàncies,
però això no vol dir
que siguin drogadictes.
Evidentment.
El consum amb els adolescents
és generalment experimental
o ocasional
i el 90% dels adolescents,
i d'això també n'hi ha dades,
no tindran mai problemes amb les drogues.
Vull dir que,
encara que és veritat
que ens hem de preocupar
perquè els percentatges
són per ocupar-se,
diria jo,
del tema,
tampoc hem de dramatitzar
en el sentit que,
passat aquesta etapa
d'experimentació
i de consum experimental
de l'adolescència,
la majoria,
el 90% dels adolescents,
no tindran problemes.
I si parlem d'un adolescent
que fa servir drogues,
no podem dir
que és un drogadicte,
perquè,
com molt bé deia la Lorena,
hi ha tot un procés,
es tracta de no arribar
a la dependència,
evidentment.
Una qüestió és provar
una substància,
que és això el que es fa
en aquestes edats,
de provar,
i una altra cosa
és fer un ús habitual
que t'apropi
a la dependència,
és a dir,
que després no puguis
divertir-te si no veus,
no?
Perquè, clar,
jo ho sentia
i jo tinc una pregunta,
és a dir,
vosaltres us imagineu
quan sortiu de nit
i aneu,
jo què sé,
al port esportiu,
per dir alguna cosa,
que a vegades
és una cosa
que s'espera,
a veure com puc anar
al port esportiu,
i demaneu,
heu de demanar una beguda,
quina beguda demanaríeu?
Un refresc,
jo un Coca-Cola,
sí?
Tots?
Tu, Arianna?
Sí.
Jo també una Coca-Cola,
una taronjada.
Lorena?
El mateix.
El mateix.
Josep?
El qual?
Sí.
I el Jonathan també?
Sí, una taronjada.
Clar,
però normalment
quan es deman
la primera beguda alcohòlica
i això ho sabeu
és una cervesa,
perquè és inofensiu,
no?
Clar.
Ho dic perquè a vegades,
a veure,
la pressió cap al consum
de l'alcohol,
perquè forma part
de la nostra cultura,
estem a la cultura del vi,
es fa servir,
és legal,
tot i que menors
en principi
no us haurien de vendre,
però bueno,
a vegades es fa,
doncs l'alcohol
doncs sembla que formi part,
no?
Llavors podeu fer això,
però llavors
hi ha un amic
o del grupet que aneu
que diu,
escolta,
però què t'has de demanar
un refresc?
La cervesa
que no és guanyada
per una nit que surts.
Vinga, per una nit.
Què passa llavors?
Si no vols,
no fas cas, no?
Així de fàcil, Lorena,
t'ho creus?
No, a vegades
t'intimiden molt
i al final
veus una beguda alcohòlica.
Clar,
perquè no t'ho estan imposant,
no t'estan agafant pel pit,
sinó que,
diguem que aquí juguen
sentiments
com l'amistat,
com la sensació
que formes part d'un grup
i si no fas
el que fa la resta del grup
doncs et pots sentir rebutjat.
Creieu que això
pot influir?
Sí, un poco,
però si te hace eso
es que no es tu amigo.
Porque tu amigo
no te hace cosas
que te pueden llegar
a molestar
o a causar un accidente.
Clar,
però el que plantejava la Marisa
no és allò
que surts amb un amic
o amb una amiga,
ja esteu parlant,
sinó que surt de un grup.
Sí.
I lògicament,
en un grup
tants caps,
tants barrets,
hi haurà de tot,
hi haurà qui consumirà
i hi haurà qui no consumirà.
I aquesta pressió,
vaja,
jo és que em poso
en el vostre lloc
perquè nosaltres
no vam néixer així
en aquest aspecte,
també hem tingut la vostra edat,
i em poso en el vostre lloc
i no és fàcil,
no és fàcil
perquè hi ha tendència
a pensar,
home,
som un grup,
som una colla,
tots tenim una manera
d'actuar
i jo no puc ser diferent
de la resta dels meus amics.
Jo no crec que sigui fàcil,
no m'agradaria estar
a la vostra pell,
francament,
no?
Perquè si a vegades
ho rebutges,
acaben rebutjant-te al grup
o et fa...
Simplement per molestar-te
et comencen a dir
que si ets un cagat
o coses així
fins que al final
piques i veus.
Aquesta és la fotografia real
que acaba de fer el Jonathan,
és absolutament correcte.
És el que sol passar.
Quins recursos tenen els joves
per això, Marissa,
jo és que em poso
i ho trobo molt complicat.
Si hi ha adults a vegades
també ens deixem emportar
per l'opinió general...
Bueno, és el que diran,
no?
El que diran,
clar,
els adults és el que diran,
doncs vosaltres també
és el mateix cas.
Per ser joves
no sóc una excepció.
Sí, sí,
ens afecta a tots.
Com deia molt bé el Jonathan,
això passa, no?
I un pensa
no seré amic,
com rebutjaran,
o...
A veure,
les eines per manegar tot això
és el que treballa també
el programa Hòrdago,
no?
De donar eines,
estratègies,
el que també
si un dia un dibuix...
Bueno, ho provo,
però no tinc per què dir
que sí cada vegada,
no?
El defensar
la teva opinió,
no?
Amb això
heu treballat
amb el programa Hòrdago,
sí?
Sí.
Heu parlat d'alguna tècnica,
us recordeu d'alguna?
Sí.
Quina?
Del disratllat,
que consisteix en dir
tota l'estona
el mateix
que el que t'està inculcant
alguna cosa es cansi,
el posar alguna excusa
perquè
dir que no t'apeteix
però que
després ho faràs
i al final no acabes fent
i hi ha molt més.
Evitar l'enfrontament,
diu doncs tinc mal d'estómac
o ahir no sé què...
Ah, perdona?
Em tinc que anar.
Em tinc que anar.
Algunes estratègies pràctiques,
clar.
Sí, sí, sí.
Es tracta d'això,
una mica els programes
de prevenció
el que pretenen
és això,
que un pugui
pensar
què farà
en situacions
en què es trobarà
i trobar eines
per, bueno,
dir quan m'hi trobi
què puc fer, no?
Per dir que sí,
si vull
però dir que no
si no vull, no?
En algun moment
si m'ofereixen alguna cosa
perquè dir que sí al grup
no amb el tema drogues
en altres coses
a vegades
vull dir,
la pressió del grup
no sempre és dolenta, no?
Vull dir,
si un no sap què fer
i el grup diu
doncs anem al cine
en comptes d'anar,
jo què sé,
a passejar
que jo volia
i a ti et dona igual,
no passa res
per dir que sí, no?
No.
La qüestió és
quan et demanen
alguna cosa
que va en contra
del que tu vols fer, no?
Aquest és el tema.
Sí?
Et sents com més agobiat
quan t'ho diuen
no saps què fer.
No saps què fer.
I penses que si reacciones
en diferent
a com esperen de tu
et quedaràs sola?
Sí, però això
et busques uns altres amics
que t'acceptin
tal com ets
i ja està, ja no...
A vegades si no pots salvar
la situació
el millor és que aquest grup
no et convé, no?
I sempre hi haurà
altres persones
que tindran altres actituds
segurament.
Sí.
Aquí sembla molt fàcil.
Sí.
Sembla molt fàcil
perquè el trobar-se, no?
Sembla fàcil, però després...
De totes maneres
jo penso que sempre
està aquell element, no?
Del que tothom
mai és totalment cert, no?
Si a vegades
va un grup
de 5-6 persones
potser no ets l'únic
que no vol beure
o que no vol agafar
una cigarreta, no?
Vull dir,
ens imaginem
amb aquesta situació sols
i no sempre estem sols
amb aquesta postura de...
No?
De dir,
doncs jo no vull
a mi no em ve de gust
avui no em ve bé, no?
Vull dir que normalment
sols, sols
potser tampoc ens trobem, no?
Us ha passat
amb altres temes, eh?
Vull dir,
no només amb aquest.
Sí, també hi ha gent
que pot tenir
la mateixa opinió que tu
i si et recolzes en ell
se't fa molt més fàcil
dir que no.
Exacte.
Com ho veieu,
això,
quan toqui afrontar
determinades situacions?
Us veieu amb cor?
Amb força?
Sí.
Sí?
Jo també ho veig
allò que tenen
molt assumit.
Per què creieu
que es comença,
per exemple,
a fumar
o a prendre alcohol
a la vostra edat?
Perquè generalment
tothom que ha fumat,
adults que ara fumen,
vam començar a fumar,
sinó la vostra
entre els 14 i els 16 anys,
eh?
La majoria.
I de fet,
ara també ho veiem.
14, 16 anys
comencen a fumar.
Per què creieu que fuma?
Perquè crida l'atenció
dels altres.
Sí?
Però si fuma molta gent
no és original.
Aleshores,
jo no sé si hi ha
algun motiu...
Per algun problema.
Sí?
Que es posen nerviosos o...
O perquè volen fardar
davant dels demés.
Dir que si soc més gran
perquè fumo
i tu no,
perquè no fumes.
O perquè t'ha picat
sempre la curiositat
de com sap,
perquè tot el món diu
això és molt bo,
no sé què,
i tu doncs...
La curiositat,
mató el gato,
eh?
Que diu la dita.
I la curiositat
a vegades sí que és cert
que ens porta
per aquests camins.
Però clar,
després penses,
el tabac,
l'olor del cabell,
es comencen a fer petons
a aquesta edat també.
Ei, ei,
això té un punt, eh?
I a veure,
segons com,
si l'altre no fuma,
doncs també
és una estratègia
en la que ens podem apuntar,
què us sembla?
No, aquest tema no entrarem
perquè ja veig
que és un tema
més escabrós
que el de les drogues.
Ho deixarem
per un altre òrdago,
eh?
Us sembla?
Per un altre programa.
Sí, millor.
Ui,
ens han posat
tots vermells, eh?
De cop i volta.
No, no,
però segurament
és la curiositat,
el pensar,
rebaldia,
de dir,
faig allò
que no he de fer?
Sí.
Portar la contrària?
També.
Sí.
Ens agrada portar la contrària?
Sí.
Sobretot els pares.
Sí.
que no es deixen tranquils.
I d'això parlaríeu
amb els pares?
Sí.
Sí,
una mica.
Depèn.
Si tinc molta confiança
en la mare o amb els pares,
sí, sí,
no,
no.
I si una vegada
per experimentar
heu begut
i us heu arribat
a emborratxar
o heu pres
algun tipus de substància,
les conseqüències
immediates,
doncs segurament
seria un mal de cap,
el que se'n diu
vulgarment ressaca,
una vegada diem
ho parlaríeu a casa,
us faria
doncs
una mica de recança
que us descobrissin.
Sí,
al final.
Si torno a casa
amb
borratxa
i doncs
no sé com
sentien els pares
el dia següent
doncs
parlaria
si ja s'ha passat.
Es nota, eh?
Es nota si arribeu
a tu casa, eh?
Sí.
Si no us enxampen
no dieu res.
Jo sí que ho diria.
Tu sí que ho diries.
L'endemà diries
oi què m'ha passat
i...
Us faria falta dir-ho.
Seria necessari
per a vosaltres
poder-ho dir als pares.
Sí.
Us quedaríeu com a més tranquils.
Sí,
tranquils.
És millor dir-ho
que no que després
vingui un altre
que li digui a la teva mare
escolta que el teu nen
està fora de fer
coses d'aquesta.
Segurament si no.
I els pares en això també,
Marisa,
hem de canviar el xip.
perdre la por.
Sí,
perdre la por
que no és fàcil,
també pels adults.
Per vosaltres
no és fàcil parlar
amb els pares
d'aquests temes.
Però pels pares
tampoc és fàcil
parlar d'aquest tema
amb vosaltres.
Però sí,
poder parlar amb tranquil·litat
del que hi ha,
de les vostres dubtes,
perquè ja anem parlant,
que aquest tema
a vegades no és fàcil,
que no és fàcil
decidir el millor
en cada situació,
que no és fàcil
posicionar-se
i mantenir
el que un vol fer.
Doncs clar,
si es pot parlar
amb els pares
amb tranquil·litat,
al final
són més comprensius
del que penseu.
Ho dic perquè a vegades
treballem amb pares
i ells també tenen...
Els agradaria
a vegades poder parlar
amb vosaltres
més del tema
de les dones.
Però Marisa,
per l'experiència
dels pares que tu tens,
la primera tendència
jo m'imagino
d'un pare
a una mare normal,
estàndard,
com qualsevol de nosaltres,
és enfadar-te.
Sí.
Enfadar-te molt.
Després ja vas allà
i dius
oi, oi,
però enfadar-te.
I clar,
aquesta actitud
als pares,
als fills a vegades
jo no vull veure
el meu pare
a la meva mare enfadada
perquè quan ens enfadem
som terribles, no?
Per tant,
si podem evitar
aquest tràngol,
millor.
D'aquí aniria
la cosa d'ocultar-ho, no?
De totes maneres,
el que un adolescent
pensi que els pares,
que els adults
de referència
no aprovarien
la conducta
de veure
o la conducta
d'arribar
de determinada manera
a casa,
també suposa
una mica
de fre
per a aquest adolescent.
És a dir,
i això està clar
que els pares,
l'actitud dels pares
també és molt important
en aquest sentit.
Vull dir,
els pares
és normal
que no vulguin
que arribeu
amb males condicions
a casa, sí?
O no?
Sí.
És normal.
Una altra cosa
és que si això ha passat
es pugui parlar
a l'endemà,
com molt bé deia Belén,
no al moment
que un arriba malament
sinó a l'endemà,
poder parlar
amb tranquil·litat
de què ha passat.
Per evitar
arribar a aquest límit,
no?
Una altra vegada
de passar-s'ho
que llavors
ni et diverteixes
ni res, no?
Com deia Lorena,
diu, ja,
ni te'n recordes de res,
pots tenir un accident
si vas amb moto,
o...
No?
Sí.
Però es tractaria
de poder parlar,
no?,
amb els pares.
Què en penseu?
es posen molt
en les seves casilles
si no volen sortir d'aquell llibre.
Es posen de que
no, que tu et faràs mal,
que no, que no, que no,
i al final no,
no aconsegueixes.
No aconsegueixes el diàleg.
És la tendència que tenim.
La prohibim.
Primer es posen nerviosos,
però després a lo millor
et diuen, bueno,
és la primera vegada,
però ja no ho facis més,
això...
Però això segurament
és el que diu la Marissa,
és perquè a vosaltres
doncs heu de trobar
les eines
per afrontar la pressió de grup,
per tot això,
i els pares també
hem de trobar les eines
per poder parlar
amb vosaltres
amb tranquil·litat d'aquest tema,
perquè com que hi ha tanta por
i tants nervis,
els pares també tenen
la informació,
igual que a vosaltres,
però també els hi costa molt
o ens costa molt
a tots plegats.
Tu pots veure
que un fill o una filla
ha fumat una cigarreta
o ha pres alcohol
i li preguntes
i et diu que no,
què has de fer?
Aplicar-li el tercer grau
fins que confessa?
Confiesa!
Has bebit o has fumat?
No, clar, és que...
El tercer grau no funciona.
No funciona.
No funciona.
Això està clar.
A veure si un ha notat això,
jo penso que com a pares
el que estava és poder dir
m'he adonat
que això ha passat,
perquè com tu deies...
Hi ha algú que fuma
en aquesta casa,
hi ha algú que veu
en aquesta casa
i van passejant, eh?
I sense mirar ningú.
Perquè comencem així.
No, però...
Cap tonteria, eh?
L'entrada crees bon rotllo.
Sí.
I després ja veurem.
Vull dir que sí,
és a dir,
dir que sabem què,
que hem notat, no?
De la manera
cadascú
el seu estil, evidentment,
l'humor va bé
amb aquestes coses a vegades.
Quan un no sap com,
l'humor va bé, eh?
De dir, començar així,
però de dir,
bueno, ei,
que m'he adonat
que fumes, no?
I també expressar
la seva opinió.
Els pares poden estar
a favor, en contra, no?
I poden dir alguna cosa.
Que això evitarà
que fumi, no?
No, però...
Segurament no,
però sí que l'adolescent
que ha fet
aquesta aprovatura
sí sap
què pot passar,
si això continua,
si això va més o si...
No?
I sap que pot confiar
en els seus pares
perquè està en el cas, no?
Exactament.
i els donessin igual
com veniu,
com arribeu a casa,
o com...
No, no.
No, no.
És normal
que els pares
i se'ls preocupin.
I els amics?
Parlàvem abans
dels amics
i de la pressió del grup.
Com ajudaríeu
o com li...
o què li diríeu
a un amic vostre,
una amiga,
que és a punt de caure
en el món de les drogues
o que fins i tot
ha caigut ja?
Primer li faria veure
que es...
es desperdiciaria
la seva vida.
Sí, però tu imagina,
Tariana,
la teva millor amiga
o el teu millor amic,
tant se val.
tu saps que
està prenent drogues
del tipus que sigui
i aquí no distingim
legals i legals
qualsevol substància
i no és una vegada
perquè hi ha experimentat
sinó que veus
que habitualment
ho fa.
Tu t'imagines
al costat
de la teva amiga
dient-li
escolta,
això no ho hauries de fer?
Jo crec que...
No seria...
No sé com
li entraríeu, no?
No, llavors
ja no sabria
què dir-li.
Una mica de...
Aviam,
no és el cas, eh?
Aquí fem teatre.
Belén,
et fa res
fer de drogadicta?
Ara?
No et fa res, no?
Molt bé.
La Belén
és la drogadicta
de broma
i l'Ariana
és la seva amiga
i l'Ariana veu
que cada cap de setmana
la Belén,
que és de broma
i continua,
sobretot si estan
escoltant els pares,
doncs pren alcohol
i surt.
Tu no prens,
però surts amb ella.
Però clar,
tu veus que a més
se li veu una mica
la pinça
cada cop
que pren alcohol
i...
Què?
Seus i dius
Belén,
tenimos que parlar?
No, home.
No crec que n'és així, no?
Com imagines
que podria ser
a l'hora de donar
un cop de mà
a una amiga?
Estan parlant
d'una amiga,
una amiga,
alguna persona
que aprecies,
que estimes?
És que
es podria fer
molt mal
a la salut
també,
per això.
Li parlaria
d'això
i intentaria
que se donés
compte
de tot
el més
que té
la droga
i si ho entén
bé
i si no
ja no sabria
què fer.
Demanaries
ajut a algun adult?
Servei de drogodependències,
els teus professors
de l'escola,
els teus pares?
O pensaries
que l'estàs traient
perquè d'alguna manera
estàs desvetllant
un secret que és seu
perquè clar,
el seu entorn
no sap que veu.
Demanaries ajut
de dir
tinc una amiga
que té aquest problema.
Jo demanaria
ajuda a un adult.
Ho veus
molt gros per tu,
no?
De solucionar
una cosa així?
Vosaltres què en penseu
d'això
en el cas d'un amic
o una amiga?
Què faríeu?
Jo seria
tot el pla
està possible
fins que
fins que
digués
el que
ho deixa
i si
en el cas
extrem
aniria
on sigui
perquè ho deixés.
Però
parlaries
amb algun adult?
Sí.
I corres el risc
que s'enfadi amb tu?
Sí.
Perquè has d'explicar res?
Però és pel seu bé.
Creieu que ho entendria
a la llarga?
Sí.
A la llarga
sí.
Per la seva salut
ja veuria
que ha començat
millor
i que...
Mejor que s'enfadi
a que le pueda
pasar algo más grave,
no?
Em semblava
molt interessant
el que deien.
Millor que s'enfadi
que no que tingui
algun problema seriós
o el que deia el Jonathan
s'ha d'insistir,
s'ha de ser pesat.
Doncs sí.
Jonathan
utilitza tema mantra,
eh?
Sí, sí, sí.
Home, tot el dia repetint,
repetint i així.
Jo estic d'acord amb tu, eh?
A vegades a força d'insistir.
Dius, mira, és igual jo...
Abans quan parlaves
de les tècniques
que us ensenyen a l'Ordagó
de repetir, repetir, repetir
i centrar-te en aquella idea,
a vegades, doncs mira,
els altres ja per avorriment
ja ho deixen córrer.
Segurament sí que vagi.
Coneixeu gent
que pren drogues
del tipus que sigui habitualment?
Sí.
És a dir,
estan al vostre...
És que tots coneixem.
Joves i no tan joves.
Tots coneixem persones.
Vivim en una societat
que es prenen substàncies
de manera excessiva,
ja siguin les legals
o no legals,
però que hi ha accés.
Vosaltres coneixeu gent.
Sí.
I com veieu
què és la seva vida?
Normal?
No del tot.
El que vosaltres enteneu normal?
No, jo diria
que no és normal.
Sembla que
els veus pel carrer
fumant o veient
i no sé,
sembla que no
que no haguin dormit
tota la nit
o que no...
No sé com explicar-ho.
O per exemple,
quan amb el tabac,
que s'hi desfalta,
es posen molt furiosos, no?
Comencen tenir ansietat, no?
Sí.
Sí.
Però clar,
hi ha molts llocs
on es pot fumar,
que està prohibit, lògicament.
Sí.
I després,
quan estàs amb ell,
no és el mateix.
Si estàs,
no sé,
corrent,
ell no et pot seguir el ritme
i acaba cansant-se
i acaba anant caminant.
O després,
estàs parlant amb ell
i veus que les seves dents
es tornen grogues.
No,
no és...
No et fa bo a la vista.
Seu parlant de tabac,
però també és molt habitual
el consum de cannabis,
vaja,
consumir porros, eh?
Obertament,
per entendre'ns tot.
No és que sigui habitual,
hem parlat de dades,
però poc o molt
i en determinades edats
tots coneixem algú.
I vaja,
per l'experiència
que explica en joves,
diu,
no, no,
és que ha baixat les notes,
no estudia,
però no només no estudia,
que a vegades no cal no drogar-se
per no estudiar, eh?
Però que ha baixat les notes,
que no té il·lusió per res,
que s'ha tornat
com una mica esquerpa,
aquella persona.
Jo no sé,
jo parlo per vosaltres,
per la vostra experiència,
si teniu,
doncs,
aquesta possibilitat
de contemplar el que passa,
no?
Que li dona tot igual.
I creieu que és fàcil trobar drogues?
Jo demà em vull drogar,
aviam,
si vull prendre'm una cervesa
o puc,
si vull comprar-me un paquet de tabac,
a més,
teòricament,
jo sí que ho puc comprar
perquè soc adulta,
teòricament vosaltres no podríeu,
però sí que us ho vendrien
en determinats llocs,
no ens enganyem,
aquesta és la realitat.
Altres tipus de drogues,
d'aquelles que no es compren
a les botigues,
creieu que és fàcil trobar-la?
Però jo em vull drogar,
però és que on vaig a comprar?
No m'ho venen a un supermercat.
Creieu que és fàcil
tenir accés a les drogues avui dia?
Per internet.
Per internet?
Sí, per internet pots trobar de tot.
I aleshores,
com és per internet,
aleshores fixes un punt
per trobar-te,
m'imagino, no?,
que hi ha els distribuïdors,
els camells,
que es diu habitualment.
Per tant,
qui no és droga és perquè no vol,
perquè l'accés el teniu,
si voleu.
Això ho teniu constatat també,
no, Marisa?
Que l'accés és fàcil.
És fàcil,
però de totes maneres,
fixa-t'hi,
amb les últimes enquestes
que s'han fet,
aquesta de la població escolar,
sí que ha baixat
la sensació
d'accessibilitat
a les drogues.
Allò del senyor
que es posava a la porta
de l'escola
és un mite.
Es pensa que costa més avui
que parlo de les dades anteriors
que eren del 2004.
De la mateixa manera
que també ha augmentat
una mica
la percepció de risc
del consum de drogues
respecte al 2004.
Per tant,
d'alguna manera,
amb aquests missatges
que anem donant,
no des de l'alarmisme
i de la prohibició,
però sí des que
el consum de drogues
té riscos,
sembla que d'alguna manera
sí que la població
d'adolescents
està prenent consciència
d'això,
perquè sí té aquesta sensació
que augmenta
la percepció
de risc
del consum de drogues
i pensa que és més difícil
que fa un temps
aconseguir
determinades substàncies.
No passa això
amb l'alcohol,
això és veritat,
excepció de l'alcohol.
I sí que és veritat
que amb l'alcohol
també la percepció
de risc
no és tan elevada
com amb altres.
A més,
es planteja
la població d'adolescent
com a bebedors ocasionals.
Sí,
experimentals ocasionals.
Ocasionals,
de cap de setmana
i després,
durant tota la setmana,
vida absolutament normal.
De totes maneres,
amb això del cap de setmana
i el tema d'alcohol
sí que hem de tenir present
que no cal beure cada dia
per tenir problemes
amb l'alcohol,
perquè això de l'alcohol
i clàssic,
per dir-ho així,
que un s'imagina
com una persona
que necessita la dosi
cada dia,
normalment un senyor gran
de certa edat,
s'està arribant
cada vegada més
al tractament
a gent jove
de 30-35 anys
que tenen problemes
amb l'alcohol,
no perquè consumeixin
cada dia,
però prenen grans quantitats
durant el cap de setmana,
concentrades
amb el cap de setmana
i acaben al final,
com molt bé deia la Lorena,
bevent habitualment
i més durant la setmana.
I això també,
cuidado,
perquè un dius
no, no,
jo no veig cada dia,
llavors no tinc problemes,
no,
perquè si tu cada cap de setmana
et dones un altre cont,
tens un problema seriós
i pots acabar,
com deia el Jonathan,
amb un coma etílic a l'hospital.
Des d'aquest punt de vista,
Marissa,
parlem de l'equip
de prevenció de drogodependències
de l'àrea de salut
de l'Ajuntament,
hi ha altres institucions
i entitats
que treballen en aquests temes,
però vosaltres
quan s'acosta
un jove,
una família
o un mestre,
perquè aquest telèfon
i aquest servei
està obert
a tota la societat en general,
quin abordatge feu?
A veure,
doncs en principi,
si es tracta de mestres,
sempre fem un assessorament
que té a veure
amb els programes
o en una situació
que trobin
amb el centre escolar,
es tracta,
es parla amb ells
de la millor manera
d'abordar-lo,
de si es parla amb els pares
que sospiten
o han vist
que el fill
en l'entorn escolar
està consumint,
doncs com parla
amb els pares
des de la tranquil·litat,
és a dir,
sense alarmismes
per poder abordar
el tema
de què està passant,
intentant veure
quin tipus de patró
de consum
té aquest adolescent,
si és un consum ocasional
i l'han enxampat
o és habitual,
que seria
el que es tractaria
d'evitar.
Els adolescents,
què més voldrien
que truquessin al telèfon?
Jo ja ho diré ara,
és el 977-2444-14,
poden trucar,
és confidencial,
però no truquen.
No truquen.
Normalment,
si venen,
és de l'orella dels pares
i els pares a vegades
venen molt espantats
i, com deia,
a vegades un amic,
doncs això,
preocupats,
es tracta de poder parlar
de la situació,
valorar la situació global
de l'adolescent també,
perquè a vegades
s'espanten molt
i realment es veu
que és un consum ocasional
perquè totes les àrees
de l'adolescent
estan bé,
és a dir,
els estudis no han baixat,
potser ha sigut això,
un consum experimental
i just també
als pares
ho han enxampat
i si es tracta
d'un consum
més habitual,
tenim un programa
d'adolescents
que es tracta
d'una sèrie
d'entrevistes
des d'una vessant educativa,
tant amb els pares
com els adolescents
pròpiament,
que pot durar
fins a sis mesos
on es treballen
les raons
de cada cas
per arribar a aquest consum,
les eines
per reduir aquest consum...
A vegades surten
problemes col·laterals
que impliquen
que ja no només parlem
sinó que es veuen
altres problemàtiques
socials afegides,
segurament en el consum,
en alguns casos...
A vegades,
doncs això
que la relació,
el diàleg costa
amb aquests temes,
llavors és oferir
un espai
on aquest diàleg
sigui possible
per parlar
de les dues bandes,
de les visions
de les dues bandes
i veure com es pot
solucionar aquest tema
si és que està donant
un problema al consum.
A vegades tinc la sensació
que els serveis
de les institucions,
de les entitats
i els propis mitjans
de comunicació
hi ha una cosa
que no fem bé
perquè quan parlem
amb vosaltres
no desconeixeu aquest telèfon
com altres telèfons
d'informació
de problemàtiques
que us afecten
com a joves.
És a dir,
aquests telèfons
sembla que només
els coneixem nosaltres
i són telèfons,
són serveis creats
per a vosaltres
i en general
no vosaltres
sinó cap noi jove
té coneixement
d'aquest tipus
de telèfons
i de serveis confidencials
que en un moment determinat
si per raó que sigui
no us atrevien els pares
a través d'aquests serveis
poden fer d'intermediaris
cap a les vostres famílies
però oi que vosaltres
aquests telèfons
no els coneixeu?
No els teniu a l'abast?
Fixeu-vos-hi,
tenim internet
i tenim de tot
i això jo crec
que és una autocrítica
que s'han de fer
els propis serveis
i els mitjans de comunicació
que haurien de fer
d'altaveu,
d'aquest tipus de serveis.
Sí, sí,
realment sí.
Van fer inicialment
fa temps,
unes targes,
unes postal free
que es diuen
per difondre el telèfon
entre els adolescents
però sí que és veritat
que costa que truquin
perquè d'entrada
ells no pensen
que tenen un problema,
no?
Més aviat...
Allà deu haver-hi una...
Està la Marissa
i gent com la Marissa,
que no fa por la Marissa?
No.
Doncs ja està,
doncs sí,
feu aquesta imatge,
quan penseu en aquests telèfons
penseu en persones
com la Marissa.
Va,
doncs és això.
Seràs la imatge
d'unitat
dels telèfons aquests.
La imatge dels telèfons, sí.
Jo saps què pensava ara
mentre explicaves això
de l'abordatge
i no sé si sabré preguntar-ho,
perquè és una mica complexa.
Clar,
el normal és que quan,
després d'haver treballat l'Òrdago
i el que hem estat parlant aquí,
la imatge que es dona és
jo diré que no,
jo ho tinc claríssim,
però en el fons,
en el fons,
oi que ens sentim vulnerables?
Sí.
Sou capaços de dir
amb la mà al cor
jo això no ho faré mai?
Jo sí.
Ets capaç de dir-ho,
que no ho faràs mai?
No.
I no creieu que és millor
pensar que tinc dubtes
per tant hauré de lluitar?
Sí.
Pensem en això, no?
No, no, jo mai.
Ui, jo mai.
Mai és massa temps.
És millor tenir dubtes
o pensar que jo mai ho faré?
Tenir dubtes.
Molt bé.
Per què és real, això,
de tenir dubtes?
El mai no ho faré.
No sabem mai en quina...
Depèn en què.
Perquè jo, per exemple,
soc al·lèrgic al tabac
i no puc tomar.
Per tant, aquest terreny ja el tens.
Ja el tinc nominat.
El tabac, de moment, no.
Per tant, no et veurem mai
amb una cigarreta.
No, Jonathan, perfecte.
Heu après moltes coses
treballant a l'Or d'Agó
o diguem que heu consolidat
altres que ja sabíeu?
Ho sabíeu tot?
No, tot no.
Mai és suficient, no?
El bàsic, sí.
El bàsic.
Els efectes que té l'alcohol
si veus un determinat
i si fumar et provoca...
Malalties.
Sí, les malalties.
a la situació.
Voldríeu saber alguna cosa més
sobre drogues?
Teniu curiositat
per algun aspecte
que envolti el món
de les drogues en general?
Ara mateix no.
No.
Per tant, creieu que teniu
tota la informació?
Amb internet,
amb els llibres,
els experts
i les enciclopèdies,
jo crec que sí.
I quan entreu a internet,
sabeu quines pàgines
heu d'anar a visitar
per aquest tema?
Al Google i buscar-ho.
Al Google, sí,
però tu poses...
Jo recordo,
no sé què explicava,
que havia de fer un treball
sobre la reproducció
dels mamífers
i us podeu imaginar
tot el que va sortir.
Si posem en un buscador drogues,
allà pot sortir de tot,
des d'una pàgina mèdica
insigne fins a,
ves a saber,
al Mercat Negre.
És que clar, és...
Sí, sí.
Jo els donaré una
que és adreçada a menors
com vosaltres,
que parla de drogues,
sexualitat
i que està avalada
per la Subdirecció General
de Drogodependències
de la Generalitat,
que es diu
elpep.info.
El pep.
El pep.
És fàcil de recordar.
El pep.info.
I és adreçada a la vostra edat
on, si teniu algun dubte,
perquè, com molt bé deia la Iolanda,
no totes les pàgines
són serioses.
A vegades,
a internet es pot penjar tot
i no sempre
tot el que es posa
és veritat.
Aquesta és una pàgina
on la informació
que es dona
és objectiva.
Molt bé.
Estaria bé.
Recordem el telèfon
una altra vegada,
Marissa.
Vinga, recordem-ho.
Doncs és el 977
24 44 14
i podeu trucar
si teniu dubtes,
no cal que tingueu problemes,
és confidencial
i estem a la vostra disposició.
Insistim en això,
no cal tenir problemes,
senzillament dubtes.
No, no,
és que tinc un problema
amb la droga.
No, no cal tenir res.
Senzillament vull més informació,
vull fer una consulta
o vull preguntar
a vosaltres,
als vostres pares,
als vostres companys
i als vostres mestres.
És un servei públic
que està oberta
absolutament a tothom.
Voleu afegir alguna cosa més
que ja hem d'anar acabant?
Abans d'escoltar
la cançó del Canto del Loco,
que és un dels temes
que hem arribat a un consenso,
perquè lògicament
i afortunadament
els gustos eren molt dispersos
i amb el Canto del Loco
sembla que hem trobat
unanimitat.
Alguna cosa voleu afegir?
No.
Jo crec que ja n'hi ha prou,
no, de xarra.
Disculpa, Lorena.
Que tengan cuidado
con estas cosas, no?
Jo crec que sí.
Que nunca se sabe
lo que puede pasar.
Doncs molt bé.
Ariadna, Belén, Lorena, Josep,
Jonathan, ha estat un plaer.
Moltes gràcies per venir a la ràdio.
I enhorabona, eh?
Molt bé.
Treballeu molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Un día llega a mí la calma,
mi Peter Pan o ya amenaza.
Aquí hay poco que hacer.
Me siento como en otra plaza,
en la de estar solito en casa.
Será culpa de tu piel?
Será que me habré hecho mayor
que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue?
Y tal vez viva ahora mejor,
más agusto y más tranquilo en mi interior.
Que campanilla te cuide y te guarde.
A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma.
Vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul.
Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma.
Conmigo ya no entiendes nada.
Parece que el amor me calma,
me calma.
Si te llevas mi,
yo a tener la parte
que me sobre mí.
Si te marchas viviré
con la paz que necesito
con la paz que necesito
y tanto ansié.
Fue un buen día junto a mí
parecía que quería quedarse aquí.
No había manera de charrir.
Si Peter no se quiere ir,
la soledad después querrá vivir en mí.
La vida tiene sus fases,
sus fases.
A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma.
Vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul.
Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma.
Conmigo ya no intentes nada.
Parece que el amor me calma.
Y a veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma.
Vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul.
Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma.
Conmigo ya no intentes nada.
Parece que el amor me calma.
Me calma.
Cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes
que olvidé.
En mi tiempo ya lo ves.
Si tengo paz que es el momento
de crecer.
Si te marchas viviré
con la paz que necesito
y tanto ansié.
espero que no vuelva más
que si quede tranquilo como está
que él ya tuvo bastante
fue un tiempo para no olvidar
la zona mala que era ahora descansar
que campanilla te cuide
y te guarde.
Y te guarde.