Sabies que el Premi Internacional de Composició Musical
Ciutat de Tarragona és un referent mundial de primer ordre
en què participen cada incompositors de tots els països?
El matí de Tarragona Ràdio.
Camí de les dotze del migdia és el temps de parlar
d'aquesta candidatura de Catalunya
a la Capital Europea de la Cultura 2016.
Subrellem que és la candidatura catalana,
no només per raons institucionals,
sinó perquè, de fet, entitats i persones a títol personal
l'aprenen com a tal més enllà de la ciutat de Tarragona.
Si tothom que viu més enllà de Tarragona
s'està creient i està apostant per la candidatura,
què hem de fer nosaltres?
Doncs creure-hi i treballar-hi,
perquè tot i que és un procés llarg
que ens hem de posar tots plegats a les piles.
I per donar arguments, perquè tots ens creiem
que és possible ser capital de la cultura d'aquí uns quants anys,
doncs per això cada setmana en volem parlar.
Avui no tenim, com és habitual, convidats
que pertanyen a diferents sectors, col·lectius o entitats,
sinó que avui volem posar una miqueta d'ordre
i fer divulgació de com està en aquests moments la candidatura.
Per això ens acompanya el seu coordinador,
Joan Cavallé, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Teresa León, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tècnica de la candidatura, que cada dijous també ens acompanya.
Avui, en la secció de La Bona Notícia,
a quarts de vuit del matí,
hem triat una notícia, sempre que podem ho fer,
què té a veure amb la candidatura,
que són les últimes adhesions.
L'ONET, d'una banda,
i l'Associació de Músics de Catalunya, d'una altra,
que no és només una adhesió testimonial,
sinó que s'han compromès a seguir tota una sèrie d'accions.
Aquesta potser és la característica fonamental,
perquè, clar, adherir-se, ens podem adherir-hi tots,
a títol personal o com a col·lectiu.
I convindria que ho féssim.
I convindria que ho féssim,
que no ho hagi fet, que no costa res.
És gratis, eh?
Per si algú es pensa que és gratis.
Convindria adherir-se.
Però, clar, quan parlem d'institucions i d'entitats,
això també significa un compromís per part de qui s'adhereix.
Per part de qui s'adhereix a títol individual, no.
No, però com a entitat o institució, sí.
En aquests casos que esmentaves,
i en alguns altres, en bastants altres,
no hi ha només l'adhesió,
sinó que hi ha una suma de col·laboracions
que es tradueixen normalment en un conveni.
En algunes ocasions,
el conveni no el materialitzem perquè no val la pena,
és un acord verbal entre institucions que es respecten,
però en alguns altres casos
considerem interessant visualitzar aquest acord
en forma de conveni.
I el conveni estableix aquests compromisos, no?
Que, de manera general,
es resumeixen en el compromís a difondre la candidatura,
però que sovint tenen tota una sèrie d'ítems,
de qüestions molt concretes.
Per exemple,
ara estem negociant amb el Gremi de Llibreters de Catalunya
un acord.
Vull remarcar que aquest acord
no l'hem proposat nosaltres,
sinó que ens l'han proposat ells.
És a dir, ells, el Gremi,
s'adreça a nosaltres
i aleshores ens fan propostes,
com per exemple,
que totes les llibreries agremiades de Catalunya,
que són 352,
puguin difondre la candidatura
i recollir adhesions,
per exemple.
O gran cosa aquesta.
O per exemple...
Clar, les llibreries són un dels centres culturals
més importants i més xarxa del país,
perquè n'hi ha a totes les ciutats
i en alguns pobles, diguem, no?
Per tant, sí, és important.
Però fan moltes propostes
que són compromisos per part d'ells
i que per part nostra representa
que hem d'ajudar-los,
els hem d'acompanyar en aquest procés
i hem de visualitzar això.
És a dir, hem de demostrar
que ens agrada
i que estem contents
que ells ens ajudin d'aquesta manera.
Però, en principi,
és un ajut que ens ve de la societat civil,
en aquest cas.
És el que jo t'anava a comentar,
que a banda sembla que només tingui
adhesions, col·laboracions
i fins i tot establir convenis
amb entitats de caràcter cultural,
però hi ha molts convenis
establerts també
amb entitats de caràcter ciutadà,
econòmic, social,
sense anar més lluny,
els taxistes de Tarragona,
els comerciants,
el mercat...
És a dir, estem parlant
de tota la societat en conjunt,
no només aquella que té a veure
directament amb el camp de la cultura.
Exactament.
Nosaltres tenim
tenim una data
de termini, diguem,
que encara no la sabem
perquè ens l'ha de comunicar
el Ministeri de Cultura,
però que, en principi,
en principi,
suposem que serà per allà
l'octubre de l'any que ve, no?
Aleshores,
des d'ara,
o des del 2004,
que va ser quan vam començar
a ens a moure,
el desembre del 2004,
fins a l'octubre de l'any que ve,
hem de recollir adhesions.
Hi ha hagut una primera fase
en què ens hem centrat molt
en les adhesions
de caràcter institucional,
per una raó,
perquè ens interessava
arribar a ser
la candidatura de Catalunya
i per això
ens vam dedicar
a Parlament,
a Ajuntaments,
etcètera, etcètera.
Aquestes candidatures,
en aquest moment,
ja,
aquestes adhesions,
perdó,
en aquest moment ja són
molt importants
i pensem que encara ho seran més,
perquè tenim encara uns mesos.
Però,
juntament a aquestes adhesions
hi ha d'haver
les de la societat
en el sentit més ampli
del terme
i les del món de la cultura
de manera específica.
Aleshores,
per això,
nosaltres ens adrecem,
fem aquest doble treball.
A nivell local,
hi ha la difusió
que ens hagi de fer tothom,
entre ells vosaltres,
Tarragona Ràdio,
i la possibilitat
que té qualsevol ciutadà
d'adherir-se
en els punts que hi ha
o entrant simplement a internet
a la web de la candidatura
tarragona2016
totjunt
sense punt entremig
punt org.
Fins i tot un buscador
d'aquells qualsevol
que tinguis a l'ordinador.
És que surt,
surt la primera.
Tarragona 2016
i ja està.
Sí, sí, sí.
Però,
a part d'això,
ens adrecem
a tots aquells agents
que tenen una implicació
d'àmbit nacional
més important
i que ens poden fer arribar
allà on no arribem.
I sobretot,
en aquest cas,
sí,
en el món de la cultura.
Per exemple,
el conveni
que esmentaves
fa un moment
amb la Unió de Músics de Catalunya.
Perquè és el més recent,
perquè hi ha d'altres.
Sí,
el de la Unió de Músics de Catalunya,
què és la Unió de Músics?
Doncs és una federació
que agrupa
totes les entitats,
les associacions
de caràcter musical
que agrupen
les diferents
modalitats de músics.
Jo aquí tinc
3.500 socis.
3.500 socis, exactament.
S'estem parlant
d'una entitat
de pes.
I aquí hi ha
l'AMIC,
l'AMIC és l'entitat
que agrupa
els cantautors,
per entendre'ns,
els cantants i intèrprets.
Hi ha
l'Associació de Músics de Jazz
i Música Moderna,
per entendre'ns,
és la mateixa associació
que els agrupa a tots.
Hi ha
l'Associació Catalana
d'Intèrprets de Música Clàssica,
és un altre grup.
Hi ha
dues
dues associacions
de caràcter tarragoní,
l'AMT,
l'Associació de Músics de Tarragona
i el Col·lectiu de Compositors de Tarragona.
I després hi ha Musicat,
que és una associació
de professional de músics
en general.
I una altra associació,
que és l'AMAPEI,
que és la d'animadors
i d'intèrprets
d'espectacles infantils.
Estan coberts tots els fronts.
Estan coberts tots els fronts.
I una quantitat
de socis
realment important.
Bàsicament,
és el músic professional
que està adherit
a aquestes entitats,
tot i que hi ha
una part també
de música amateur
que també hi és,
a través d'algun dels canals.
I el tema de l'ONET,
què he sentit jo?
Bé, què he sentit
que hem explicat,
el tema aquest de les exposicions?
Vull dir que
no és només un conveni
que faran algunes exposicions
als diferents centres associats.
Sí,
els centres de l'ONET de Catalunya,
s'han ofert
per acollir
les activitats
de divulgació
de la candidatura
que vulguem fer
en les seves seus.
D'una banda,
el més simple
és anar a fer presentacions,
anar a fer una conferència,
una presentació,
però com que estem muntant
una exposició
que esperem que la tindrem muntada,
una exposició itinerant petita,
adaptable,
la tindrem al setembre,
aproximadament,
doncs aleshores
els centres de l'ONET
de Catalunya
seran uns dels destinataris,
no els únics,
d'aquesta exposició.
seran una exposició
amb quatre mòduls
en els quals
s'explicaran
les línies bàsiques
d'allò
que Tarragona
vol explicar.
No del projecte,
perquè el projecte,
com sempre diem,
és una cosa
que s'ha de guardar
per última hora.
I ho hem de dir,
perquè cada cop
que convidem algú,
dius que no conec el projecte,
és que no està fet,
és que no s'ha de fer encara,
és que s'està seguint un calendari
i una pauta.
S'està fent,
però s'està fent discretament
per...
Per no donar idees.
Per no donar idees a la competència,
Joan.
Sí que hem de dir,
hem de dir això,
no ens ho podem estalviar,
hem de dir
algunes coses bàsiques,
no?
El fet que
aquesta candidatura
fa una aposta
primer
per la cultura catalana,
perquè és la cultura
que representarem,
tenint en compte
que la cultura catalana
no pot ser
una cultura aïllada,
sinó que
està dins d'un estat,
dins d'un continent,
dins d'un àmbit
que és la Mediterrània,
etcètera, etcètera.
Seria el factor
que ens diferenciaria
d'altres candidatures.
S'aposta per això
com un avantatge
davant de la candidatura, això.
Sí,
i precisament
per aquesta característica,
la nostra candidatura,
a diferència
de la majoria
de les altres,
no de totes,
però de la majoria,
aposta molt
per la multiculturalitat,
pel multilingüisme
i per la idea
que aquesta multiculturalitat
no és multiculturalitat
d'estats,
sinó de cultures.
Per tant,
pensant no només
en les cultures d'estats,
sinó en totes les cultures
que hi ha a la Unió Europea.
Per tant,
sempre,
i la Teresa incideix molt,
que sí,
d'acord,
les infraestructures,
ja ho sabem tot això,
però quan parlem de projecte
estem parlant
sobretot d'una idea fonamental
i les infraestructures
i com organitzarem
és un altre tema a banda.
El punt d'inflexió
és aquest projecte
quan es presenti,
és el que,
en principi,
ha de fer
que es prengui una decisió
en favor d'una ciutat
o una altra.
Exacte.
Sí,
i bé,
el projecte
no és només
el projecte cultural,
és a dir,
els continguts,
sinó també
el projecte econòmic
i el projecte organitzatiu.
És a dir,
allò que pensem,
allò que proposem,
ha de funcionar
i s'ha de poder
finançar.
I quan presenteu
el projecte,
heu d'anar també
amb un,
diguem-ne,
amb el tema econòmic
resolt?
Sí.
Sí,
en línia general,
sí.
I el tindreu?
Sí.
Sí,
evidentment.
El nivell,
és a dir,
això és una cosa
que funciona,
ha de funcionar
com la teoria
dels bases comunicants.
El projecte
ha de tenir
la dimensió
que el finançament
permeti.
Si aconseguim
tres,
haurem de fer
un projecte de tres.
Si aconseguim deu,
farem un projecte de deu.
I si aconseguim cent,
farem un projecte de cent.
El que no podem fer,
el que no podem fer
és un projecte de cent
si només hem aconseguit tres.
Clar,
clar.
És que això és interessant
perquè ho sabem tots,
no parlarem dels veïns,
de les altres candidatures,
però sí que has obligat
a fer una referència,
tots sabem,
i això s'ha publicat,
que hi ha candidatures
que en aquesta fase,
i fins i tot en fases
més prèvies encara,
han esmerçat molts diners,
però molts.
Ens hi faríem creus
la quantitat de diners
que han esmerçat.
Des del punt de vista econòmic,
la candidatura de Tarragona
és molt modesta,
té molt pocs mitjans,
ara.
Ara.
amb experiències com la de Liverpool,
que és la que coneixeu més,
perquè l'heu viscut
i tot plegat,
aquests projectes
han funcionat
amb molta inversió econòmica,
en general?
El projecte,
no dic això
que s'està fent ara.
Mira,
l'exemple pot ser,
en guany,
hi ha dues capitals,
una té un pressupost
de 30 milions d'euros
i l'altra de 60 milions.
Evidentment,
aquestes diferències
entre estats
són lògiques.
30 i 60 milions d'euros.
D'euros.
Per ara,
com si diguéssim.
Per la...
Per què estan fent ara?
No, no,
per portar...
Pel projecte,
d'acord.
Sí, sí, sí.
Són...
Són...
Estic dient
capitals en exercici.
Aquests són els seus pressupostos.
60 milions.
No...
Són unes quantitats
que no tenen res a veure
amb les astronòmiques
d'uns Jocs Olímpics,
per exemple,
però que
per un capital cultural
són pressupostos
molt importants.
Aquí no hi entren
les inversions, eh?
No, no,
només el que serà
la capitalitat.
Només és la programació.
Això és només la programació.
Aquests són els pressupostos
que hi ha
en aquestes dues ciutats
i més o menys
jo diria que
els pressupostos
oscil·len sempre
entre aquests dos extrems.
Entre 30 i 60 milions d'euros.
Sí.
Clar,
les coses varien.
Fa 10 anys
no és el mateix,
però
l'ordre és d'aquest.
I normalment,
normalment,
de l'ordre del 80 al 85%
es financen fons públics.
La resta
és patrocini privat.
Fons públics
que venen
de totes les administracions,
de la Unió Europea,
de l'Estat,
de la Comunitat Autònoma,
del propi municipi,
encara que aquesta
és la part més petita,
la part municipal, diguem-ne.
Ho veig amb la guardiola
d'administració en administració,
allò...
en Domun,
com aquell qui diu.
No hem d'oblidar
que l'impacte econòmic
que suposa una capitalitat cultural,
que ja ho hem dit moltes vegades,
com el Liverpool,
per exemple,
va ser de dos bilions d'euros.
I tot això
reverteix
en tot el que ja coneixem.
No queda només aquí,
sinó que totes aquelles
infraestructures
que estaven previstes
i tota aquella consolidació
del calendari
si fitza,
turisme,
nous llocs de treball,
etcètera.
En aquest punt
de la candidatura,
en aquest moment
del calendari,
octubre,
2010,
sense data encara
per concretar,
diguem-ne que és
la fita importantíssima,
però clar,
continueu fent feina.
El mes immediat,
encara els propers mesos,
suposo que serà
continuar rebent
adhesions
i continuar signant convenis.
Sí,
sí,
evidentment.
Aquesta és la línia
imparable
que hem de seguir
i l'altra paral·lela
ha de ser
l'elaboració del projecte.
Són els dos temes
més importants.
Dins de l'una
i de l'altra
hi ha
arribar a acords
amb les diferents
institucions
que poden aportar
recursos.
Això forma part
d'una línia
i de l'altra alhora.
És a dir,
forma part
de la recerca
d'adhesions
i forma part
de l'elaboració
del projecte.
Però en principi
són les dues línies bàsiques.
Seguir
buscant adhesions.
Hem d'arribar
a un punt
en què
tinguem
d'una banda
un bon projecte
i
tinguem
tota la societat
al darrere.
La local
de Tarragona
i la de Catalunya.
I aprofitar l'estiu
tots els turistes
que passin per casa
a Cefus.
Els turistes
poden passar
per qualsevol
recinte
del Museu d'Història
que hi ha
adhesions
i qualsevol persona
es pot ater-hi,
evidentment.
Per cert,
que tenir casa pròpia
ajuda a la candidatura.
Ara que sou a casa Cefus
ja instal·lats,
definitivament,
això ajuda
a la candidatura
i dona més entitat
encara.
Dona més entitat,
visualitza,
etcètera,
etcètera.
Demà,
precisament,
fem una sessió formativa
amb el personal
del Patronar Municipal
de Turisme,
la qual cosa vol dir
que a partir d'ara
també en els punts
d'informació
de turisme
es podrà
recull la informació
i es podrà
formalitzar l'adesió.
I tots els
tarragonins i tarragonines
que surtin
de vacances pel món
els hi doneu
una enganxina
o una cosa
perquè vagin fent
campanya pel món?
Què us sembla?
Estem fent
totes aquestes coses.
Seria també
una bona pensada.
Hi ha una cosa
que voldria dir
respecte
a aquest tema.
És
de les adhesions.
Seria una llàstima
que
la candidatura
es deixés
de perdés
o no l'aconseguíssim
arribar a ser...
Insisteixen.
No sé,
però
cap problema, Joan.
Són problemes
de la modernitat
que no estem
de vegades
prou preparats
per afrontar-la.
Bé,
si
Tarragona
no és escollida
perquè hi ha
altres candidatures
millors
és una cosa
que s'entén.
Si Tarragona
no és escollida
perquè tenim
un mal projecte
ja no està tan bé.
Però si Tarragona
no és escollida
perquè ens hem confiat
massa
i no hem donat
la nostra adhesió
aleshores ja és
una llàstima
excessiva.
Home, perquè no costa.
No costa res.
És a dir,
si resulta
que
el projecte
està bé
que ens el valoren
però troben
que la societat
no s'ha mogut prou
això seria
molta llàstima
perquè això
és molt barat.
És gratis.
I aleshores
jo crec
que val la pena
insistir
que
tenint en compte
que
no estem parlant
de
de l'existència
d'altres candidates
en concorrència
sinó que hi ha
una única candidata
de
de Catalunya
i que aquesta
candidata
representarà
la cultura catalana
és a dir
tota la creació
tota la producció
cultural
que es fa
en aquest país
doncs
val la pena
que la gent
hi presti
la seva adhesió
i una altra cosa
que vull dir
en relació
a això
és que
si els fa
paresa
de venir
a un dels espais
del museu
o a un dels espais
que té habilitats
l'Ajuntament
per fer l'adhesió
o si els fa paresa
entrar a internet
i omplir
la fitxa
qualsevol manera
que qualsevol persona
et trobi
per manifestar
la seva adhesió
ens serveix
és a dir
des d'una persona
que agafa un paper
en blanc
i a mà
escriu
dono el meu suport
a la candidatura
i el posen un sobre
i ens el fa arribar
en fi
home no
si faci l'és
faci per aquestes cefos
una trucada
un correu electrònic
a terrauna2016
arroba
terrauna.cat
qualsevol opció
és vàlida
projecte
diners
però sense
l'entusiasme
de la ciutadania
la cosa la tenim difícil
per tant
vosaltres us heu d'ocupar
d'això
del projecte
dels diners
i tots els altres
el que hem de fer
és això
estar adherits
a la candidatura
per donar-hi suport
nosaltres també
ens hem de preocupar
d'això
perquè ho hem de saber
explicar
si no ho sabem explicar
la gent
no s'hi adherirà
no s'hi sumarà
però sí
i vosaltres
ens heu d'ajudar
evidentment
nosaltres
com esteu fent
aquí estem
i entusiasmats
i adherits
tots
penso que no queda
ni un d'aquesta casa
que no s'hagi adherit
Joan Teresa
gràcies
fins a la propera
són les 12
les notícies
gràcies a vosaltres