.
Iniciem un episodi més del Temps de l'IPES
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Avui no ens quedarem per les excavacions
més o menys properes al territori.
Avui intentarem traslladar-los fins a l'estat d'Oxaca, a Mèxic,
perquè com si es tractés d'un conte infantil,
una vegada hi havia dos noietts que sortien al bosc a passejar
i de cop i volta es van trobar un material
que els va semblar una mica estrany.
Ràpidament van tornar al seu poblet,
explicar-ho a les autoritats i allò es veu que eren restes de mamut.
A partir d'aquest moment es va començar a moure
de tota la maquinària que va arribar fins a l'IPES.
Saludem a l'arqueòleg Ramon Vinyas.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Un plaer, com sempre, que ens acompanyis.
Gràcies.
I avui ens acompanya en Jordi Mestres,
el fotògraf de l'IPES.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Això ha estat com una mica de conte,
però, a veure, en inici van així.
És que, en el fons, parla dels mamuts i aquestes coses sona a compte.
Clar que sí, hi ha mitologia.
Sí.
Per què li dieu mamuts?
Jo aquesta foto la veig un elefante corriente y moliente.
Bueno, és que, en el fons, els mamuts són de la família dels elefants
i, per tant, són semblants.
Però més grans.
En el fons, els mamuts americans,
segons els estudis de l'ADN,
resulta que són més antics a Amèrica que a Àsia.
Sempre pensàvem que els mamuts van passar d'Àsia a Amèrica,
i no, resulta que van passar d'Amèrica a Àsia.
És a dir, que, bueno, dels elefants asiàtics,
en el fons, provenen dels mamuts americans.
És a dir, que aquí ja vam resoldre fa temps un dubte, no?,
que tots pensàvem que era la inversa.
O potser és molt més complexa del que ens sembla.
Segurament, per això esteu vosaltres,
per intentar escatir tot el que hi ha al darrere.
Però va ser una...
Com la majoria de troballes arqueològiques o prehistòriques,
va ser una troballa casal, no?, per aquests nois.
Si aquests nois no haguessin anat per aquest lloc,
segurament estaria allà encara...
És un barranc que està a prop d'un poblet,
que és un poblet de pocs habitants.
Això, millor, després el Jordi...
El Jordi.
Sí, el Jordi, ell té una visió diferent,
perquè ho veu més objectivament des de fora, no?,
i sempre és interessant la visió d'un poblet.
I a través d'un objectiu les coses són diferents.
Exacte.
No, Jordi?
Sí, s'han d'explicar molt.
Llavors, la manera d'explicar-ho és molt diferent,
esclar, si mires a terra per fer una quadrícula,
que si has d'explicar en general a la gent
que no sap ni on vas, ni de què vas...
Esclar, jo tinc la gran sort que he tingut la possibilitat
de sorprendre'm fins a l'extrem, no?,
perquè pugui anar amb en Ramon a Mègi,
que és un absolut privilegi,
perquè algú que ha viscut tant i que coneix tant...
És mig màxica, ja.
I sí, o tres quarts, no se sap.
I vaig tenir també l'obligació,
perquè no hi havia cap més xòfer,
de sortir conduint de Mexico DF
amb una furgoneta que semblava amb els Freak Brothers,
fins a l'estat d'Oaxaca,
que són uns 500 quilòmetres de recorregut,
amb les salvatjades habituals...
Amb el seu desert corresponent,
la seva calor, la seva pols, no?
Sí, sí, tot, tot.
Correcte.
I els seus camions, i tot el que toca.
I després, quan som allà,
em veig obligat a explicar on soc, primer de tot.
Perquè, esclar, dius, on som?
A Misteca Alta.
Què vol dir, a Misteca Alta?
que vol dir que no ha passat ni un extremenyo per allà.
O sigui, que veus que hi ha uns senyors que tenen...
I unes senyores que tots van amb el mateix barret,
o senyores van amb trenes...
I aquí veig quatre cases amb un porquet pel carrer,
un gos, una senyora, com dius tu,
que aquesta fotografia deu ser teva, no?, lògicament.
Aquí és exactament davant d'on menjàvem.
Aquest és el poble.
Aquest és el poble.
No té més?
Bé, és una mica més a la dreta i una mica més a l'esquerra.
El que em sembla impressionant és el paisatge.
En aquesta fotografia, que m'imagino que deu estar al jaciment
on es va trobar el mamut, no?
Sí, o barranca del muerto.
Barranco del muerto.
Barranca del muerto.
Del muerto.
Bueno, barrancas del muerto n'hi ha moltes a Mèxic, eh, per això.
Sí, sí, és un nom habitual.
I per què es deu?
No pels narcotraficants, sinó perquè tothom els tiren a la barranca, no?, els morts.
Ah, és bé, forma part de la ritualitat, doncs, no?
No, de qual va revolució, també.
Els fosanyaven i...
Ja directament al barranc, i no s'estaven per cerimònies.
Antigament també teníem aquí els llocs on es tiraven els animals, si ens en acordem, no?
No venien els voltors a menjar-se'ls, que al final van anar per a tots a les indústries càrniques, no?, per fer botits.
Però antigament es n'hi saven els animals en el, com es deia el nom, en els aparteaders aquests, que eren els barrancs, bàsicament.
Escolteu una cosa, en un poble...
Els muladares, els muladares.
Sí, que era on hi havia tota la brutícia i les escombrerien muladares.
Quan mirant aquesta fotografia, era interessant el que deia el Jordi, perquè dius, home, una troballa d'aquestes característiques, que és transcendent dins el món de la prehistòria,
aleshores quins mecanismes es mouen des d'aquest petit poblet fins a l'Ipes, perquè anéssiu vosaltres a desenterrar aquest mamut.
Bé, la mecànica és, en primer lloc, jo vaig estar molts anys visquent a Mèxic, tu ja ho saps.
Home, amb aquelles pintures gegants que a mi em tenen en Badalida, no?
Exacte, exacte. Jo donava classes a l'Escola Nacional d'Antropologia durant deu anys,
i a partir d'aquest contacte vaig conèixer molts investigadors arqueòlegs de Mèxic.
Aleshores, jo participava amb els alumnes, en les excavacions, jo he excavat molts maltresmamuts a Mèxic,
però gràcies a que ara estic a l'Ipes, doncs vaig dir, escolta, amb aquests treballs que vam començar i que vam iniciar a Mèxic,
ara aquests projectes no els deixarem. I ara, gràcies a la cooperació de l'AESI, de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional,
financiats per ells, podem anar a Mèxic, uns quants de l'Ipes, i seguir treballant en aquests excavacions, en aquests llaciments on hi ha mamuts.
És una excavació, tècnicament parlant, però baix, en definitiva, el que anava a ho era desenterrar un mamut.
Bé, sí.
Això precisa d'una tècnica i també d'una preparació prèvia a la qual cosa, el primer que tot que s'ha de fer és un equip,
és a dir, a veure, qui som els que hi anirem a Mèxic i per què.
D'entrada, amb el Jordi teníeu solucionats molts temes pel que he vist, no només la persona que aniria donant testimoni amb les imatges,
sinó que també us feia de xofer i del que ho convingués.
Allà hi ha que fer de tot.
És una persona molt disposada, no?
I picar pedra.
Allà hi ha que fer de tot.
També es cava, també es cava, el Jordi.
El fem excavar, fem fer cafè, el que sigui.
Per tant, tu ja tenies tots els números per anar-hi, Jordi.
Sí, som per a tot.
Sí, sí, està bé.
Jo el que vull fer tot és un incís, una cosa que pot ser interessant pels oients,
que és que nosaltres vam anar amb la idea d'anar a excavar un mamut.
I va resultar que amb la primera excavació que vam fer,
entre els ossos del mamut van sortir uns altres ossos d'un altre animal
que per mi resulta ser més interessant que el propi mamut,
que és el parasós gegant.
És un que tinc jo aquí dibuixat i que m'ha semblat...
A veure si perdré els propers, però vaja, me'n recordo d'ell.
Aquest animal...
Que sembla un animal mitològic.
Exacte.
Per la seva fesemia.
És el megaterio.
Me'n recordo perquè l'he vist abans.
Sí, que el coneixíem conegut de la zona de la Pampa,
d'Argentina, Sud-Amèrica.
Són animals que van entrar fa 4 milions d'anys cap a Nord-Amèrica
a través de l'estet de Panamà.
És a dir, l'estet de Panamà, el canal de Panamà,
que estava sota el mar, però a l'època de la glaciació
allò es va fer un pont més d'en gran
i van començar a entrar el parasós gegant cap a Nord-Amèrica.
Farà uns 4 milions d'anys.
I aquestes restes d'aquest animal
han aparegut junts amb els del mamut.
I això ens sembla molt interessant.
Eren contemporanis?
Són contemporanis.
És que el mamut i el parasós gegant,
com la pel·lícula del hielo, que jo els coneixen,
a Lluís també és un parasós.
No és tan gegant perquè és petitó,
però és de la família dels parasós gegants.
I aleshores, quan trobeu les restes del parasós,
no sé si trobeu moltes restes o poques,
tot el cos, com el mamut...
Ara no sabem moltes,
perquè això ho han de diferenciar els paleontòlegs,
perquè hi ha ossos que es poden semblar els del mamut.
És a dir, part de l'esqueleto del mamut
i part de l'esqueleto del parasós gegant
són...
El parasós gegant feia 6 metres d'alçada.
Un mamut en fa 4 i escaig.
És a dir, més gran que el mamut.
Si es posa dret, sí.
Si es posa dret, és més alt com un mamut.
És a dir, allò amb dues potes, com si diguéssim...
Pesen 4 o 5 tonelades com un mamut.
Són entre els animals...
Segurament és el mamífer més alt que el terrestre.
El parasós gegant és el més gran que coneixo jo de mamífer.
I es va sorprendre, aquesta tovallada.
Sí, et diré el per què.
Perquè el dit petitet de la mà del parasós
fa uns 50 centímetres.
Això el dit petit.
Això el dit petit, on enganxa l'ungla.
És a dir, la falange, on enganxa l'ungla,
fa quasi 30 centímetres.
Només aquest dit.
A mi quan em van dir això...
Primer quan va aparèixer no sabíem ningú què era.
Qui és aquest os?
Ningú sabia què dins.
I el paleontòleg va dir
sembla ser que és del parasós gegant,
però què fa aquí?
Perquè a Mèxic se'n coneixen pocs.
És a dir, a tot Nord-Amèrica
hi ha molts llaciments on es coneix el parasós gegant
juntament amb Mamut.
Però són poques les localitats on s'ha descobert.
I trobar-los junts és una realesa, no?
I trobar-los junts és estupendo.
Respecte als altres llaciments.
És estupendo, em sembla.
És fantàstic.
És a dir, que el que vam començar
com un rescat d'un Mamut
s'ha convertit en un llaciment molt important
per a Amèrica,
on no només hi ha el Mamut,
sinó hi ha el Mamut, el parasós gegant,
hi ha el Milodonte...
Industrialítica.
Hi ha el Cliptodon.
i el Cliptodon.
Hi ha un munt d'animals
d'aquests que són desdentats.
El Cliptodon?
El Cliptodonte.
Cliptodonte.
Cliptodonte.
És una espècie com de tortuga,
grossa i gran,
però és com un armadillo,
que diríem, no?
Però també gegant.
Sí, sí, tot gran.
Tot gran.
Tot gran.
Tot gran.
Que porta un caparassó molt gros
i va caminant per dintre.
Aleshores,
tot això ha aparegut en aquest llaciment.
I no només
animals.
de fauna,
sinó que...
Ja des del primer moment
vam trobar un fragment
de sílex,
com vam anar a veure,
perquè una altra cosa
que no t'he explicat
és que això es troba
a 5 metres i mig
de profunditat.
I que ara estem
a 100 metres de fundària,
on estem traient el Mamut.
100 metres de fundària
són metres.
L'accés és difícil.
L'accés és difícil.
i estem treballant
sobre una paret vertical
d'11 metres.
Que heu de baixar, clar.
Que ens hem de protegir
i hem de fer
una plataforma auxiliar
que apreti la paret
perquè la paret
no es pugui caure.
Perquè la paret
podria desprendre's,
podria caure avall,
11 metres.
Perquè és un tipus
de terreny molt argilós?
Sí, molt argilós.
Molt argilós
i de graves
i de fang
i de...
Sí, és molt tou.
Una espècie
de petit meandre
d'un riu
que, esclar,
això és el que ha fet
que caigessin els ossos.
És a dir,
hi ha hagut la pròpia erosió
va ser el que va fer
que els ossos
que caigessin a baix
i els nois aquests
els trobessin.
I dient,
mira,
això ve d'aquí dalt
perquè encara en surten uns a dalt.
I nosaltres hem atacat
des de dalt de tot
i hem baixat.
Llavors, esclar,
va baixar
una quantitat de terra
molt grossa
i...
Portem dos anys
d'excaven allà.
Clar.
I empujant l'excavació,
mira,
perquè, esclar,
no la tenim delimitada,
tampoc,
a veure,
fins on pot arribar
i, mira,
anar veient tot com és.
Porteu dos anys
i hi ha el que queda.
Hi ha el que queda.
Ara el que queda
és buscar també financiació,
que això sempre és un problema.
I som molt populars
en el poble ja,
perquè és un poble
que hi ha 1.500 habitants
i, esclar,
ja ens diuen,
per el que necessita
això serà perfecte
per a vostè.
No sé por què
buscar altra cosa, no?
Una altra de les coses
que abans em comentàvem...
Tu no els coneixes de res,
però...
És que sí.
Una cosa que em comentaves
era si hem trobat
industrialítica associada.
Bé,
el nostre interès
per aquest llaciment
des del primer moment
va ser saber
si hi havia
alguna associació humana
amb les restes,
amb restes paleontològiques.
I, aleshores,
el primer dia
que vam estar
en el llaciment
vam trobar
a la paret
un fragment
de sílex.
Vam estar
examinant la paret
i vam trobar
un fragment de sílex.
Vam pensar,
bueno,
aquest llaciment
pot ser molt interessant
si només a la paret
no hi ha un fragment
de sílex.
Ara portem
coordenades
17 peces
de sílex
associades
al mamut
i al perso gegant.
no són unes peces
que diguéssim
són impressionants,
que han maques que són,
sinó que són uns trossos
de pedres
que s'han fet servir
com a lasques
per tallar l'os i tal.
Hem trobat
un dels osos plans
que pertanyen
a una pelvis
d'algun animal,
d'algun mamífer,
no sabem quin és,
encara pot ser un cavall
perquè hem trobat
restes de cavall també,
que està plena
d'incisions
i de restes
de tall
que evidentment
demostren
que ha hagut
una intervenció
humana
sobre la fauna
que estem trobant.
En quin període
de l'evolució
dels homínids
i en aquest territori
estaríem parlant?
Estem parlant
del final del Pleistocè,
farà ara
entre 11 i 12.000 anys.
I en quant a homínids,
quin se suposa
que podria estar per allà?
Sàpiensear?
Sí.
Pensa que
l'Amèrica
és poblada
pels sàpien
i per tant
de moment encara
no coneixen cap
Neandertal
per la zona.
No, no,
són més europeus.
Això no vol dir
que no apareixin
algun dia.
No, no,
però que de moment
no s'han trobat.
De moment no s'han trobat.
Només podem parlar
del que s'ha trobat.
Sàpiense,
mamut,
aquests animals,
industria lítica,
clar,
en ciència
no es fa especulació
però sí que es planteja
en hipòtesis
i jo m'imagino
que les primeres
ja les esteu
fa temps movent,
no?
També tenim un problema,
no és que sigui un problema,
sinó que és
l'aspecte tefonòmic
de com s'ha format
el llaciment
i això
ens sembla important
perquè estem veient
que molts ossos
s'han bellugat,
és a dir,
l'escaleta no ha caigut
i s'ha quedat
in situ
tal com va caure,
no?
Al contrari,
els ossos
no estan en situació
anatòmica
sinó que estan dispersats
i a l'estar dispersats
primer hem de veure
si estan molt o poc rodats,
és a dir,
perquè evidentment
han baixat
per un paleocanal
que diríem
i han anat a parar
com el que podríem dir
un llac,
un llac de poca aigua,
un llac somer,
un llac amb poca aigua,
on devíem veure els animals,
però molts devien caure
a prop d'aquesta zona
i després les pluges
han arrossegat
tots els sediments
han arrossegat
cap dintre
cap al pantà.
És a dir,
això és una zona
una mica pantanosa
perquè el que estem trobant
dintre del llaciment
són moltes
el que diem
roses del desert.
Les roses del desert
es produeixen
quan hi ha aigua
i aquesta aigua
s'asseca
molt ràpidament
amb molta calor,
es precipita,
es solidifica
i fa aquestes roses del desert.
Aleshores,
els ossos
d'aquests mamuts
i del presós
i del cavall
i del milodonte
i del gliptodonte
i tots aquests
estan associats
a roses del desert,
que vol dir
que estaven
en un lloc
amb aigua
que constantment
s'assecava
i es tornava a omplir,
tornava a ploure
i es tornava a omplir.
Llavors,
els ossos
han sigut arrossegats
igual que la industrialítica.
No ho tenim
in situ
en el lloc
sinó que allò
s'ha bellugat.
Aleshores,
clar,
dius,
bueno,
què tant s'ha bellugat?
A mi s'ha bellugat molt,
s'ha bellugat poc.
Clar,
si es veus bellugat molt
estarien els ossos trencats
perquè són ossos grossos
més o menys,
els ossos estan poc rodats,
vull dir que
han bellugat poc,
però sí han bellugat mínimament.
La industrialítica
també pot haver vingut
arrossegada,
arrossegada
i una part de la fauna
que té les incisions,
aquesta
evidentment
ha sigut
utilitzada
pels sents humans.
Ara,
potser altres
van vingut arrossegats
i no van ser...
I no necessàvem
en els van usar allà.
Exactament,
és a dir,
que hi ha moltes preguntes
i moltes dubtes
a resoldre.
Bé,
però sempre ho diem
en aquest espai
perquè ens ho heu ensenyat
vosaltres
que l'important
són les preguntes
i no les respostes,
per tant,
continuarem plantejant
preguntes
i jo m'imagino
que el Jordi,
entre altres coses,
a cada troball,
a cada moment
s'havia d'immortalitzar
amb les fotografies,
no sé quantes fotografies
has pogut arribar a fer,
però,
finites,
no?
Però és això,
des d'on és el poble,
on és el llaciment,
com és el llaciment,
com s'inicia l'excavació,
com s'amarca la quadrícula,
qui ho fa
i després
els trobàguis,
evidentment.
I, per exemple,
aquí hi ha una cosa
molt aparatosa
en l'article
que surt de Sapiens,
que és el transport
d'una pelvis
de 100 quilos
que m'atrevés,
en realitat.
I és una cosa
que...
Per parlar d'això.
És una cosa
que és molt...
Vos explicar?
Com es trasllada
una pelvi?
De quants quilos dius?
Un 100 quilos.
De 100 quilos
que m'atrevés.
A veure,
qui s'atreveix?
Primer a xacar-la de terra.
Abans.
Primer a excavar-la.
Primer a excavar-la.
El quadre
està immortalitzat,
no?
Perquè deu tenir la seva cosa,
veure-us a vosaltres
allà amb la pelvis.
És un trencacaps.
Per començar,
està tan fracturada
la pelvis
que està feta
un quadre.
Un quadre
en un aspecte...
Sí, sí, sí.
Mosaic.
Aleshores,
hi ha dues formes.
Una seria
desmuntar-la tota
a trossos,
fer les fotos
corresponents
i treure-la,
o intentar treure-la sencera
i aleshores
el que hem de fer
és primer,
un cop l'escavem per dalt,
és fer un motllo
per sobre,
amb plàstic
intermig,
perquè no enganxi a l'os
i després
excavar-la per sota
i tornar a posar
com en unes canals,
un altre cop en plàstic,
perquè l'enganxi per sota
i després un cop tenim
tot el paquet fet...
I així la podeu portar
a integrar, no?
Íntegar,
l'hem de treure a integrar.
Ah, que la vau portar
a integrar.
Sí, sí, sí.
Llavors,
llavors pot seguir
el jardí.
Aixecar-lo
amb palanca...
Cent quilos de pelvis.
Sí,
després,
és clar,
i com...
D'un mamut, eh?
Com que la tens
només consolidada per dalt,
però encara no has posat
el poliuretat per sota.
Llavors,
el vam posar
sobre un garbent
molt gros,
que semblàvem
que portàvem
un pas de Setmana Santa
al final.
Sí,
m'ha canviat, eh?
I anàvem
amb quatre personatges
amb una espècie de pas
fins que vam poder-lo
cobrir
completament
de poliuretat,
que llavors
ja la cosa
ja era més sòlida,
llavors vam posar
en un carretor,
estirant amb unes cordes
el carretor
que vam atrevés,
fabricant ponts
perquè no podíem
passar amb talons...
Sou professionals
seriosos
i competents,
però no em negareu
que algunes rialetes
us escaparien
al procés, eh?
Riem molt.
Per això us ho dic,
que la situació
és una mica còmica,
i perdoneu-me.
Piquem molt durament,
però riem molt, eh?
No és el mateix
anar a excavar a Oaxaca,
en un poble perdut
allà al mig
de la Serra Madre Occidental,
que excavar aquí a Tarragona.
O a Tapuerca,
o a la Boella...
Clar,
les dificultats són grans.
I escolteu una cosa,
quan anàveu traslladant
totes aquestes restes,
clar,
en principi les havíeu
d'amagatzemar
al mateix poblet, no?
Sí.
Com muntàveu
aquesta estratègia?
Em sembla que en el poblet
vam amagatzemar
com dues tonelades
entre material i sediments.
I com rebien
la gent del poble
aquest tipus d'operacions vostres?
Fantàsticament bé.
És a dir,
els alcaldes,
que ja han conegut
precisament dos alcaldes
en dos anys diferents,
ells estan entusiasmats
en el tema,
voldríem fer un museu
en el lloc,
sentim que ells
necessiten també molta ajuda,
perquè són un lloc turístic,
no és un lloc de reacció,
i tenen uns materials fantàstics
que els podrien exposar
i fer un supermuseu,
que això seria
el més important.
Interessant que s'haguessin
gestionar això, no?
Sí,
la part de la socialització
de tot aquest llaciment,
i que donaria
molt de nom
al poble,
seria una cosa
molt important per ells
i sobretot
una forma
que l'IPES
pogués ajudar
en aquesta comunitat
de la Serra Madre.
Queda molt
per excavar,
com dèieu?
Queda massa per excavar.
Però encara del mamut
i dels...
És que ve que ells
incapaç de dir...
Penso que poden ser llaciments
que poden durar
molts anys
de l'excavació,
però t'estic parlant
de dos, tres o quatre dècades,
no?
I per això hi ha molt
de material,
hi ha molt de sediment.
De moment estem parlant
d'un sediment,
ara hem baixat
una potència
de set metres
de fondària
i de moment
no hem arribat
al fons
del sediment
del mamut.
Però per això
que diu Ramon
i el que deia abans
el Jordi,
si aquí a la Buella
quan hi ha hagut
algunes pluges
extraordinàries
s'han modificat
el jaciment,
aquí vosaltres
no hi sou,
aneu fent campanyes
en funció
del finançament
lògicament,
vosaltres deixeu
el jaciment preparat
segons la meteorologia
i el moviment
de pluges
que hi hagi,
d'una vegada
a l'altra
us pot espatllar
el tema, no?
Ho tapem totalment
amb més d'un metro
i mig de terra
quan en marxem.
Quan deixem el jaciment
poses un plàstic
i tapes totalment
amb dos metres
de terra
que és la que
més o menys
tardarà les pluges
en poder treure
o desenterrar això, no?
Teniu-te'l controlant, eh?
És molt destí
Bé, també ajuda
que els clandestins
que sempre n'hi ha
no vagin allà
a excavar
perquè això també
pot passar, no?
Per comerciar després
amb...
Comerciar el que vulguis.
Això, hi ha un mercat negre
també d'aquest tipus de coses?
En el món arqueològic
existeix a totes parts del món, eh?
Aquest mercat
és un mercat internacional
el mercat negre.
És a dir, per aquest dit
i no dono idees, eh?
Però per aquest dit
del perassós
vull dir, això estaria...
es pot valorar en diners?
Segurament.
Segurament.
Clar, també dius
s'ha de ser capritxós, no?
Per tenir un dit
de perassós a casa.
Jo crec que no té preu
però, bueno, vull dir...
No, no té preu realment
el que pagui el comprador, no?
De coses.
En quant a la difusió
que té
i repercussió
a nivell científic
i a nivell mundial
la tasca que feu des de l'IPES
en aquest jaciment?
Bé, ara es tracta
de preparar les memòries
per l'INNA.
Allò que us agrada tant, no?
Sí, agrada tant.
L'INNA,
l'Istitut Nacional Antropologia i Història
que és la que ens dona els permisos.
Una altra memòria per l'ESI
que és la que ens ajuda
a la financiació.
I després començar
a preparar tots els articles
científics
amb congressos
i tirar endavant.
I si podem ajudar
a el que es pugui
a exposar aquests materials
en el Santiago Chazumba
que és el poble d'Oaxaca
on pertany
la Barranca del Muerto
doncs seria perfecte, no?
Amb arqueòlegs d'allà
hi treballeu també, no?
Sí, sí.
És que com és un projecte
de cooperació internacional
treballem amb la gent de l'INNA
nosaltres,
treballem amb els paleontòlegs d'allà.
Per tant,
gran part del material
no una gran part
de tot el material
es queda a Mèxic.
Aquí no portem res, evidentment.
Feu com els britànics
del segle diví
que s'ho endueixen tot.
No, no, ni pensar-ho.
En la part
una miqueta
diguem-ne més del dia a dia
la cosa anecdòtica
de l'aventura i el viatge
que ja sabeu
que l'audiència de servidora
ens interessa.
Quantes hores
podíeu estar excavant?
Clar, l'accés
ja comentava Jordi
que era difícil.
Un dia a dia d'excavació.
Bueno, més hores
que el rellotge
en realitat
ens aixecàvem
aproximadament a les 7 del matí
esmorzàvem una mica
anàvem a l'excavació
després vam comprovar
que a mig dematí
ens moríem de gana
que ens defaguíem
Per la calor, no?
Bueno, calor i cansament
perquè el pic es dur, eh?
Tornes amb una bola espectacular.
Sí, sí, sí.
La pica pedra
Sí, pica pedra
sense manies
Després anàvem a dinar
tornàvem a l'excavació
i sobre les 7 del vespre
anàvem a sopar
Bueno, passàvem un moment
per internet
comunicar famílies
que feia internet
que veia a més a més
tota una família al costat
posant-se davant del webcam
parlant amb els parents
que tenien als Estats Units
És curiós que hi hagi internets
en aquests pobles
això és curiós
i a més a més
després d'haver anat
a altres llocs
com Marroc
i coses d'aquestes
he traduït
he vist que els més nous
més moderns
i més fantàstics
són en els pobles
més perduts
Diuen que és on millor funciona
el tema de la xarxa
Curiosament
Sí, perquè
com que són els més moderns
són els últims que han posat
són els més moderns
és fantàstic
doncs això
anàvem un ratet
això
sopàvem
ens posàvem a passar registres
i a les 12 de la nit
ens posàvem a dormir
normalment
Jo és que he vist alguna fotografia
vosaltres
al voltant d'una taula
tot plena de material
d'ossos i de coses
i dius
però què és?
allà vinga
ha anat
que és anar fent inventari
catalogar
portàvem un programa
bastant seriós
mentre érem
mentre érem
a l'excavació
sigui que hi havia alguna cosa
on anava a comprar
o el que sigui
quan anava a comprar
volia anar
d'anar fins on teníem
on teníem el cotxe
el cotxe estava
no sé
quasi un quilòmetre
és a dir
quan un anava a comprar
ja sabies que tenies
tres quarts d'hora
una hora
una hora segur
que estava perdut
després
al mig de matí
després vam descobrir
que al mig de matí
ens anava molt bé
a fer unes tortinges
unes quesadines
jo
quan demoro
amb formatge fos
feia una mica de foguet
bé
vostè té la seva cosa
i escoltà
procures
procures passar-t'ho bé
i d'associar el poc
per això
allà
de tota manera
de tota manera
és això que deia
et coneix tothom
amb el qual
fas tot el que vols
perquè realment
ja ho hi buscaré
i te venen a avisar
que ja ho tenen
et venen a veure
l'excavació
et venen a veure
l'excavació
i pregunten
què és el que feu
què és el que feu
la gent s'implica
molt bé
això s'ha de molt bé
és molt
i són una gent
molt interessant
molt
molt viva
l'Ajuntament
ens envia
quatre persones
per ajudar-nos
que són gent del poble
i per tant
es difundeix
molt
l'excavació
és un esdeveniment
per al poble
sens dubte
i que pot tenir
la seva transcendència
abans quan comentàveu
la possibilitat
de crear un museu
i que sigui també
un punt d'atracció
és clar
com a turistes
aquest poble
no sé
que vam ser
els únics
que hi ha
un més seman
que hem vist
un turista
vam ser nosaltres
i hem anat molt
i hem anat molt
Tinc que comentar-te
per això
Jolanda
que aquesta excavació
forma part
d'un projecte
molt més ampli
això és una cosa
puntual
del projecte
el dia que vulguis
podem parlar
de les altres intervencions
que són
a Baixa Califòrnia
a Sonora
al desert de Sonora
estem parlant
de les pintures rupestres
també
estem parlant
de tot això
hi ha més coses
el dia que tu vulguis
home com vulgui a vosaltres
ja sàpiga
és l'espai de Lipes
i realment
està molt bé
que ens fixem aquí
en les excavacions
que fem
però tant en tant
també dona gust
de sortir a l'exterior
i què esteu fent ara?
et refereixes
a fer
d'excavacions
d'excavacions
o de
on us porten
els passos de Lipes
aquest any
és publicar
el que hem trobat
fins ara
que són dos anys
és un any
de reflexió
i de treball
aquest any
i cap a septembre
tornar a demanar
les ajudes
preparar les memòries
per l'ESI
i tornar
a engegar
l'excavació
per l'any que ve
Jordi
tenint en compte
la teva versatilitat
no goso
preguntar-te què estàs fent
però m'imagino
que moltes coses
també
bé
bastant de tot
bastant de tot
estic
esclar
estic amb tots els projectes
en realitat
n'hi ha que
necessita més intervenció
n'hi ha que menys
alguns que t'agraden
menys que d'altres
com tota la vida
i totes les feines
però jo vaig des de la restauració
de fotos antigues
fins a
picar pedra
i tal
després em trobo
que també
esclar
depèn
les coses que fem aquí
per exemple
fem coses aquí
a la Bany Torta
quan vas a la Bany Torta
és fantàstic
perquè carregues
tot l'equip que vols
amb un cotxe
de plantes
mira avui no agafaré això
ara agafaré l'altre
esclar
quan viatges amb avió
has de fer veure
que tens un
un super estudi
i en realitat
has de procurar
portar quatre coses
perquè si no
la mola
igual va ser carregada
és més limitat
el tema de la feina
és llògic
sempre és molt difícil
tenir aquest equilibri
entre
la màxima qualitat
i el mínim
i el mínim
volum
i això
hi estem fent
en el Jordi
li porta tot un dia
amb mola
per a fer
de llegir
diuen que és de les coses
més cansades que hi ha
viatjar amb mola
en realitat
la baixa california
va ser
la meva estrena
van ser
sis hores de mola
baixant
un barranc
de 600 metres
de desnivec
això fa por
fa por
perquè
anar en roc a mola
no és fàcil
i viscaure
ja també
si tenim en compte
que l'aeri de Montserrat
fa 300 metres
de desnivec
doncs veiem
el que vol dir això
després de sis hores
de desnivec
i en Ramon
encara hi va
deixem els moles
i ara anem a veure
anem a veure coves
anem a veure coves
amb pintures
i pujant
ja tres hores després
a dalt d'una
a peu
això
a dalt d'una cova
encara me va dir
no has mirat
on has posat
la mà esquerra
què vols dir
què vols dir
què passa
ara què passa
ara què passa
i si hi havia
una cascavel
aquí sobre
prenent el sol
què
doncs que me mati
d'una vegada
i si que vam abans
Déu n'hi do
jo crec que haurem
de fer dues seccions
l'espai de l'IPES
i parlar del tema
de prehistòria
i tal
i doncs fer un altre
espai paral·lel
que podríem dir
les aventures
del Ramon i Jordi
o alguna cosa
així que us sembla
com a parella artística
us veieu
sí
sí no
doncs després ho parlem
i arribem a un acord
però el cas és que torneu
perquè sempre
n'aprenem moltíssim
de vosaltres
Ramon Minyas
Jordi Mestre
enhorabona
moltes gràcies
i molt bon dia
gràcies a vosaltres
adeu-siau
adeu-siau