Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Tot bé?
Sí.
És millor que t'acostis tu el micro al teu cos
que no que acostis el cos al micro, que el tens a un metro.
Si vols te l'acosto ja.
És veritat.
Espera, ja vinc i te'l poso.
Aquí.
Sembla mentida.
Quantes temporades portem fent?
10 temporades?
I encara no saps que el micro està més a prop.
Comencem bé, amic meu?
Sí.
Què tal, bé?
És la primavera.
Escolta, puc saludar?
Sí, saludar.
Ja sé que no és habitual que saludem al matí de Tarragona Ràdio.
Se'ns recorden?
La passada setmana ens va acompanyar una parella lingüística.
Dues dones encantadores, una, diguem-ne, de la terra, nascuda a la terra,
una altra que ja és de la terra, però nascuda a la Xina,
parlava un català extraordinari
i a banda de parlar català es va desvetllar
com una gran coneixedora de les tradicions i de la gastronomia catalana.
I aquesta noia va explicar que ella feia molt i molt bé la salsa romesco.
Clar, jo vaig confessar públicament que a mi se'm tallava
i les voluntàries van dir, ah, és impossible.
I hi ha un oient molt fidel del matí de Tarragona Ràdio
que és l'Estanquer dels Pallaresos.
És un home que escolta molt bé, Enric, se'l mareix aquest aplaudiment
perquè si hi ha un oient fidel és ell, no del matí només, sinó de tota la programació.
I l'altre dia me'l vaig trobar i em va dir, no, això diran,
per què explica la seva vida, no?
Perquè pot ser d'utilitat pels oients.
I em va dir, ja sé per què se't talla la salsa.
Així.
I m'ho va explicar i és perquè diu que segonament hi poso més quantitat de sòlid,
és a dir, que posi més oli que no pas sòlid.
És a dir, que està proporcionada la part sòlida, allò de la fruita seca,
el pebrot, tot això, i l'oli, que jo li posava massa oli.
Moltes gràcies, amic meu, i una salutació perquè sé que ens escolta cada dia,
cada dia del món, eh?
Fitxa amb Tarragona Ràdio.
Doncs que estigui atent als pròxims 10 programes d'un quart de català
perquè si avui fem el 290, d'aquí 10 serà el número 300.
I estem reprenent coses.
I regalarem, perquè en guany xocant dels, eh?
No hem regalat res.
En guany regalarem coses especials al final de temporada,
que si no falla, l'últim programa d'aquesta temporada serà el número 300
i farem-ho especial.
És a dir, que tenies un regalet per tota la temporada
i te'l guardes pel programa número 300.
No, no tenia cap regalet.
És un regal que faré expressament.
El faré jo.
I el pagaràs a la teva butxaca i tot?
Tant com això ja no ho sé.
Tant com això no ho sé.
Buscaré un patrocinador.
Molt bé, vinga, va.
Parlem de commemoracions del final dels actes del 20è aniversari
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Sí, efectivament, en aquestes dues últimes setmanes,
de fet, des de mitjans de març que vam començar amb l'exposició,
hem estat de la celebració dels 20 anys
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i també del Consorci, perquè el Centre de Tarragona
és un dels que van firmar al principi l'any 89
perquè es creés aquest Consorci
i va ser un dels primers ajuntaments,
que em sembla que eren 12 o 15 en total,
dels primers que van firmar i que es van adherir al Consorci.
I, de fet, aquest dilluns, si la setmana passada vam fer la festa a Casganals,
aquest dilluns ha sigut l'acte institucional
que vam fer a la sala d'actes en què hi va haver les autoritats.
Va venir el secretari de Política Lingüística,
que és el president del Consorci, a fer la conferència.
Vau tenir els jefes.
Sí, aquesta vegada eren els caps.
I va venir la regidora de Política Lingüística
i president del Consell de Centre,
la directora que va fer el balanç, etc.
I tot això va ser l'acte oficial.
Això es va fer al Saló de Plens,
després hi va haver el pica-pica al Pati de la Lleida Jumbo I,
que crec que és un lloc molt elegant i molt maco
per anar amb aquell monument que tenim allí, i tot això.
I ja fets els actes, diguem,
ara ja només queda per tancar aquest aniversari
l'exposició, que encara es pot veure a la Casa Canals
fins al dia 12 d'abril, que és el diumenge de Pasqua,
i tenint en compte que a partir del 5 de març,
no, a partir del 7 de març, és a dir,
durant la Setmana Santa ja es canvia a horari d'estriu
i per tant la cosa serà visitable
des de les 9 de matí a les 9 de l'espre,
i els diumenges de 10 a 3.
Llavors això és, diguem, el que queda de l'aniversari,
després hi farem balanços i coses d'aquestes.
Molt bé.
I per tancar l'aniversari, hem fet això,
i per tancar trimestre i temporada,
estrenem aquesta tarda mateix,
ho hem de dir per si algú s'està sentint
i no se n'havia assabentat o està despistat,
és avui que fem la presentació de la dotzena temporada
del Voluntariat per la Llengua de Tarragona.
Ho fem, com és habitual en els últims temps,
a la sala d'actes de l'antiga audiència,
que és on tenim el Centre de Normalització Lingüística,
serà a dos quarts de set de la tarda,
i per si algú el preocupa el temps i tal,
a un quart d'avui t'ho haurem acabat.
És presentar les parelles, donar-los la informació habitual,
com que n'hi ha molts que són repetidors,
alguns no venen, alguns venen perquè si hi ha novetats,
els donarem la informació dels llocs
on poden entrar gratuïtament per visitar els museus i tot això,
i de moment la dada que tinc aquí al davunt
és que avui formarem 59 parelles.
Llàstima que per una no arribem a 60, que fa més rodó,
però vaja, 59, Déu-n'hi-do.
Vos ho inventeu?
Jo m'heu ofert voluntari, però no m'han trobat...
No t'han trobat parella.
En tan poques hores no em trobava amb parella.
No, no, digues la veritat,
ningú vol fer parella lingüística amb tu, no m'estranya.
També podria ser.
A veure, millora del català a les grans superfícies i supermercats.
Ens donaràs bones notícies o no?
Sí, avui sí.
Mira que bé.
I venen de la plataforma,
que són els que es dediquen a estudiar coses d'aquest estil.
Ells fa un parell d'anys,
i en el seu moment ja en van parlar,
van fer un estudi que era
el català en els catàlegs dels grans establiments comercials
i supermercats a Catalunya.
Això ho van fer l'any 2007
i analitzaven la retolació dels establiments,
els retolos dels productes,
l'etiquetatge de les marques blanques,
és a dir, les pròpies de cada cadena de supermercats,
les pàgines web i aquest tipus de coses.
Però fem allò que ens agrada tant, de dir noms.
Sí, ara direm noms.
És que si no diuen noms no té gràcia.
Ara els direm, ara els direm.
S'ha de dir, el pecat i el pecador.
Aquí, de fet, la majoria són...
Són sants, no en pecat.
No, però s'han redimit.
Molt bé, molt bé.
Hi ha uns quants redimits.
El penediment és fonamental en aquestes coses.
Més ara que estem en època de Quaresma,
que ve Setmana Santa,
i tot això impregna l'atmosfera d'aquesta contrició,
fins i tot lingüística.
Doncs bé, la cosa és que hi ha 20 canvis positius
i només 3 de negatius.
Per això ben estar content avui.
Potser sí, potser sí.
De fet, no he anat a cap d'aquests supermercats avui,
però ja hi aniré, ja hi aniré.
A veure, què tenim?
Per exemple, en quant als catàlegs,
hem passat de...
Hi ha una gràfica nova, eh?
Diu, mira, l'any 2007 hi havia 11 establiments
que utilitzaven el català en els seus catàlegs,
totalment,
i 6 que l'utilitzaven parcialment.
Ara hem passat a 14 que l'utilitzen del tot
i 7 que l'utilitzen parcialment.
I només en queden dos dels 36 que estudien,
només en queden dos que no l'utilitzen.
Per tant, hem passat d'un 74% a un 91%.
La cosa, en aquest sentit, va bé.
Després, per exemple,
gent que no hi era i que ara hi són,
que han introduït el català en els catàlegs.
Doncs podríem parlar d'Aki,
que aquí no els coneixem,
Bauhaus, que sí que ara en tenim a Tarragona,
llavors no en tenim,
però ara n'hi ha un de Bauhaus,
que és allò de bricolatge.
Fenac no en tenim,
però també han introduït el català que abans no hi era,
i Ikea, que tampoc en tenim,
però que es rep per correu i precisament en guany...
Però Ikea ja fa un quant temps que estava en català i la web, no?
No, la web, no,
però ara estem parlant del catàleg.
No, el catàleg de la web, deia jo.
Per primera vegada,
el catàleg d'Ikea que envien a les cases,
en guany l'han enviat en català, per exemple.
Tu el tens?
No.
Jo tampoc, ja perquè me'l deixessis.
Doncs no, però segur que algú de la família el té.
Molt bé.
Quins són els dolents de la pel·lícula?
Doncs en queden 5.
Queden 5 cadenes d'estaliments.
De les 36 només en queden 5
que no utilitzin el català en els seus catàlegs.
I són Al Campo,
Sabeco, del grup Auhan,
Lidl,
d'aquests sí que n'hi ha per aquí a Tarragona,
i aquests,
Lidl, de tant en tant,
alguna coseta l'hi posen en català,
però generalment no.
I l'heroi madrini,
Comforama, que no l'utilitzen mai.
Després, en quant a la retolació dels productes
i dels establiments,
que la llei de política de l'investia diu
que han de ser com a mínim català,
doncs bé,
els que el 2007 no l'utilitzaven
eren Ikea, Consum, Eroski i Bauhaus,
no l'utilitzaven gens,
i el dia a trossets,
de tant en tant.
Doncs tots aquests ara ja l'utilitzen del tot.
Ikea, Consum, Dia,
l'utilitzen del tot,
ara el 2009,
Eroski i Bauhaus en part,
el fan en català,
la retolació.
Per l'heroi generalment,
fins i tot l'etiquetatge,
sempre tradicionalment ho ha fet en català.
És curiós, no?
Sí, però ara estem parlant dels rètols dels productes.
Això ho dic que és curiós, no?
Jo m'imagino que això és perquè depèn també
del director de cada supermercat o supermercat.
Total, que ara els Eroski l'utilitzen parcialment,
la retolació.
Podem anar a l'heroi d'aquí,
com veu.
I el Fanaqui de Catlón,
que no l'utilitzaven mai,
ara tot ara tenen retolació en català.
Bé, bé, bé.
Això està bé.
Trobo que estàs optimista.
I després, amb les webs,
doncs amb les webs de sabers electrònics,
Mercadona, Ikea i el Corte Inglés
han reduït la presència.
Això és estanc,
però aquests que abans ho teníem més en gràcia...
Perdona, però si el defensor del Pueblo d'Espanya
no té la web en català,
com li podem exigir al Corte Inglés que la tingui?
Perquè el defensor del Pueblo d'Espanya
és d'Espanya,
i el Corte Inglés és inglès.
Ah, clar, l'hauria de tenir...
Per això.
El de Catlón, sí.
De Catlón, que abans no li tenien gaire,
ara sí que tenen...
Com es diu en català, de Catlón?
És una paraula en grec, això.
No té traducció.
Per tant?
Seria el decàmetre o el decàmetre...
No, no, però com rotulen el...
Ah, no, encara...
Això no, és el rètol de...
Ara estem parlant de la pàgina web.
La pàgina web, allò que dèiem abans,
tu vas a la web de Catlón
i ara sí que la trobes en català i abans no.
Molt bé.
Cosetes de la retolació i dels hipermercats
i tot això, que almenys avui és positiu.
Vinga, parlem de guerres,
no les guerres púniques
que enfrontaven romans i cartaginesos,
sinó de les guerres mèdiques balears
que enfronten la sanitat i la llengua catalana.
Sí, això de les guerres mèdiques és un clàssic.
En aquest cas, es dona...
És que avui, atenció,
avui a les 6 de la tarda a Palma de Mallorca
hi ha una manifestació
convocada per dos sindicats
que no són tots ni són la majoria
perquè també n'hi ha que estan en compte d'això.
El sindicat mèdic lliure de les balears
i el sindicat d'infermeria
aquests convoquen per avui una manifestació a Palma
contra el dret dels pacients a ser atesos en català.
Ja que el lema de la manifestació és
por una sanidad sin exclusiones
si el catalán como mérito,
no como requisito.
I per això fan una manifestació.
Evidentment,
tenen suport d'alguns petits polítics,
se sospiten,
doncs probablement s'encerta.
És el PP,
dona total suport,
pensa en la manifestació, etcètera, etcètera.
I això que és perquè el govern de l'Aleara
acaba d'emetre un decret
que demana als metges,
infamers i personal sanitari
que tinguin el nivell B.
Home, el nivell B és que entenguis una miqueta.
A Catalunya demanen el C.
Allà les valides demanen el B i encara es queixen.
I a més a més,
però només es queixen aquells
perquè també hi ha altres sindicats,
hi ha un altre sindicat de mèdic...
El nivell B ja ve de sèrie
ni que vinguis de Sòria o de Cuenca.
No, però clar,
això els que s'engueixen
són els que pensen
en els que no venen ni de Sòria ni de Cuenca.
És que el nivell B és molt bàsic tot.
Sí, però això ho pensen
per allò típic
que contracten metges d'altres països
que no són d'Espanya,
que venen de Sud-amèrica
o francesos,
si un especialista,
jo què sé,
d'alemany, frances,
el que sigui,
doncs això.
I per aquí va la queixa.
Però hi ha sindicats
que estan totalment a favor del decret.
UGT i comissions
se'n mantenen al marge,
de moment.
I no només això,
sinó que és que a més
el govern ha fet una moratòria
sobre el propi decret
que els dona 3 anys
i prorrogables.
3 anys per adquirir el nivell B?
Sí.
I prorrogables.
Amb 3 mesos
i allò
i faltant molt a classe fent campana,
jo crec que el pots treure'l bé, no?
També cal dir que
el novembre passat, per exemple,
hi va haver el comitè d'usuaris
i d'usuaris de la ciutat pública
que van fer una manifestació
en el sentit contàri del d'avui,
que és que una manifestació
reclamant que els professionals
de l'Institut Balear de la Salut
atenguin,
atenguessin en català els usuaris,
sempre que demanen,
a veure, clar, vull dir,
a més a les Balears
doncs continua havent-hi
com a tot arreu
població d'aquella rural
que no ha après mai gaire castellà
i que els costa explicar
les seves dolències
en un idioma
que no sigui el seu propi
i que és en aquest cas el català.
Doncs bé, la cosa està per aquí.
Suposo que,
com que és la manifestació,
és amb el lema que és,
segurament els noticiaris espanyols
avui en donaran notícia
i imatges d'això.
Caldrà veure com la donen,
si expliquen la moratòria dels 3 anys
i tot.
Porta les salts,
que mereixo una pausa.
I si expliquen el difícil
que és això del nivell B.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Una petita pausa.
Ja refets
després d'aquestes notícies
tan impactants.
Jo la veritat
és que fent una traducció lliure
del castellà
que seria
ni pinxo ni corto
ni punxo ni tallo...
Els metges sí que punxen ni tallen.
Sí.
No, no, i tu,
perquè jo,
aquesta secció que has inaugurat
fa unes quantes setmanes,
t'ho dic obertament.
A mi no m'agrada,
m'avorreix enormement,
però entenc que s'ha de fer.
Insisteixo,
com ni punxo ni tallo,
doncs t'ho fes.
És el de que la sigues
lingüísticament sostenible
avui amb l'episodi
Obertura.
És que hem de
apaivagar els ànims.
Hem de tranquil·litzar
la població que estan...
Les valeres estan molt encrespats
amb tot això.
Teu amic Roger Mas.
Llegiré Roger Mas
sobre el fons de Roger Mas
cantant el ram a la ding-dong.
Llegirem
l'episodi número 4
d'aquesta sèrie
que diu
Les llengües
t'obren noves perspectives.
No renuncis
a les fonts de coneixement
que t'ofereixen
les diverses llengües.
Totes les llengües
contenen coneixement
i en produeixen de nou.
No et limitis a l'anglès.
No deixis de banda
allò que està escrit
en llengües properes.
Sovint
descobriràs
que les pots llegir
i entendre molt més
del que et penses
i que les bones idees
no tenen llengua
o que totes les llengües
en tenen.
Les diferents llengües
expressen diferents mirades
sobre la realitat.
Aprendre llengües diferents
t'ajudarà
a eixamplar mires.
Quan et concentres
i llegiràs
tens veu de ràdio, eh?
Normalment no.
Veu de galant de ràdio
d'aquells que feia...
Però normalment no.
És que a part ja no es falla
de les telenoveles,
de les ràdio novel·les.
Podríem fer-ne una en català.
Això.
Tindríem alguna subvenció,
potser podríem fer-la.
Doncs sí,
això hauríem de mirar
amb la llei aquesta.
La llei del cinema
inclourà les ràdiosèries?
No, això només cinema
i has de ser
una supermegaproductora estrangera.
Ens ho farem
amb una webcam
i farem pel·liculetes.
Doncs no és cap vaginada
perquè això
amb una webcam
una mica gratis.
És qüestió de voluntat.
No,
no volem fer un cinema
d'alta qualitat,
sinó un cinema
d'alta qualitat lingüística.
Molt bé.
Enric,
deixem-ho córrer.
Ha portat material,
a més l'ha portat físicament,
el Pla de Política Lingüística
de la Universitat Rovira i Virgili.
Té un termini
entre el 2009
i el 2011
per aplicar-ho.
S'ha presentat aquests dies
i lògicament
és una novetat editorial
i a l'hora també informàtica.
I a més,
com que hi vaig anar jo
en persona,
anava a dir
de cos present,
que estic viu encara,
no estava de cos present,
estava físicament allí,
es va presentar
i això ha passat això,
a la sala de graus
de la Facultat
de Ciències Jurídiques
del Campus Catalunya,
doncs allà.
Allà es va presentar
i ho va presentar
el rector de la universitat,
la vicerrectora
d'afers culturals
i una conferència
coajudòria
de Màrius Serra
que va parlar
del que parla sempre.
Són treure un tall
de veu
que deia allò
de
a les set
tinc son
i
tinc son
a les set
que les tinc son.
Oh,
és complicadíssim
aquest embargussament.
Va parlar,
el Màrius Serra
va enfocar el tema
sobre la necessitat
de la política lingüística
perquè sembla que això
de la política lingüística
no sigui necessari
però en realitat
ell va explicar
per què és tan important
i per què és central,
per què també és important
el multilingüisme,
per què hem de saber idiomes
i sempre hem dit
amb els seus exemples
que van fer partida
de riure literalment
a l'auditori
i que després d'aquella conferència
ja ens va alegrar el dia
per la resta del dia.
No cal dir que el Piscolabis
que hi havia després
també alegrava molt el dia.
Portes una setmaneta
entre el 20è aniversari
del centre
el Piscolabis
de la URB
a casa
has arribat sopat
cada dia,
xato.
No,
això era el migdia.
Ah,
bueno,
doncs ha arribat la dinar.
Surt dies d'allà dinat
i els del centre
doncs com que jo estava treballant
i fent fotos
de l'acte
i tot això
no tenia temps.
Cal que donés dues explicacions.
Cal que donés dues explicacions.
Bé,
en què es concreta
la política lingüística?
Primer,
una dada.
es pot obtenir
en forma PDF
des d'una web
que tenen
a la Universitat de Brasil
i que està molt bé
que es diu
Do de Llengües
i que ve a ser
la web del servei lingüístic.
La definició,
l'estètica,
és amigable.
Ara es pot demorar
això de les webs amigables
i una funcionalitat
i tot això.
Doncs bé,
la presentació diu
a la URB
tenim Do de Llengües.
Per això
t'oferim recursos en línia
per resoldre dubtes lingüístics,
corregir,
traduir documents
i aprendre català
i altres llengües
perquè som una universitat
que s'estima les llengües,
promou el català
com a llengua pròpia
i treballa pel multilingüisme.
I aquí hi ha una pastanyeta
per abaixar directament
en PDF
el pla complet
del qual ara ja faré
una miqueta de resum.
I això que acabo de dir
que és la presentació
d'aquesta web
és la filosofia
que inspira
aquest pla lingüístic.
La filosofia ve a ser
la llengua pròpia
i principal
de la Universitat
Ruy-Rigili
és el català
i per tant
deixem la llengua
de la docència,
de la investigació,
etcètera,
però som una universitat
del segle XXI
i per tant també
hem de tenir molt present
el multilingüisme
en el sentit
que per exemple
en els estudis
de postgrau
i estudis superiores
doncs això
el multilingüisme
hi sigui més present
i venen estudiants d'arreu.
Exacte,
doncs bé.
Llavors bé,
els objectius generals
són quatre.
Un és avançar
cap a l'ús normal
i preferent del català
com a llengua pròpia
de la URB.
El segon,
augmentar el plurilingüisme
dels universitaris
i fomentar el multilingüisme.
El tercer,
millorar la qualitat
dels productes lingüístics
de la universitat
i el quart,
implicar la comunitat universitària
en la política lingüística
de la institució.
Llavors això
es concreta
amb 23 objectius específics
uns quants referits al català
uns quants al multilingüisme
uns quants a la qualitat lingüística
i uns altres quants
a la implicació
dels diferents sectors
de la universitat
en tot això.
Tot això
ho podeu veure
desenvolupat i detallat
al web
que hem dit
el do de llengües
3bdobles.urb.cat
barra do de llengües.
Doncs fixa't
això d'aprendre llengües
és la importància
d'aprendre idiomes
en parlarem
quan tu marxis,
això sí,
home, s'aprendre llengües
això sí,
però còmodament,
ben instal·lats
com s'està encara.
Parlem de novetats
editorials informàtiques
i hem de parlar de...
Breument, breument.
Són coses
que són noves versions
de productes que existien
o la novetat
que ara fegeixen en català.
En portes un parell, no?
Sí, un parell.
Per exemple,
l'acrobat Reader 9.0
per fi ja ve directament
de fàbrica en català.
Fins ara
les últimíssimes versions
a partir de la 7 o la 8
es podia fer allò típic
d'afegir
baixar-te'l en castellà
i ha instal·lat-te'l en castellà
i ha posat-hi damunt
un pedaç
per tenir-lo en català.
Ara ja no.
Ara directament
el programa ve sencer,
te'l pots instal·lar
i tenir-lo tot en català.
Per què aquest canvi
quan Adobe
era una de les empreses
més reticents
i hi havia un grup
d'usuaris d'Adobe en català?
Per què els hi han pagat
per fer-ho?
No, però quasi,
perquè resulta que
la Generalitat
ha decidit adoptar
com a estàndard
els programes d'Adobe.
Ja.
Per tant,
ha comprat llicències,
per tant,
Adobe,
que a més a més
la seu espanyola
d'Adobe
està a Barcelona,
doncs ara han decidit
que sí,
que ho fan en català.
I tenen en català
l'Adobe Reader,
que és el de llegir PDFs,
i l'acrobat distinta,
que és el de combatir
qualsevol cosa
que tu tinguis
en paper,
o no,
l'ordinador en Word
o el programa que sigui,
o combateixi en un PDF.
Això ja està.
Es pot baixar
des de soft català
o des de la web d'Adobe.
Per exemple,
www.adobe.com
I ja s'ha publicat
la versió final
de El corrector.
Això és com aquella sèrie
que és l'equalitzador,
el vengador,
el mentalista.
Aquest és el corrector.
Doncs sí.
I què fa el corrector?
El corrector.
De fet,
ja en vam parlar
quan va sortir
la versió beta
perquè és un producte
d'aquells que s'estava esperant
i que tothom
volia veure com anava.
Ara ja,
l'enlomerat és que
ara ja és la forma definitiva.
Ja existeix del tot.
Sí, sí,
això ho diuen sempre.
Fins que trobin
que té errors i tal
i l'hagin de reprogramar.
Però de moment
diuen que és la definitiva.
Això és una cosa
que han fet
el grup de lingüística
computacional
de la Universitat Pompeu Fabra
amb col·laboració
amb Barcelona Mèdia
i pagant,
Sant Pere canta no,
pagant la Generalitat de Catalunya.
El corrector,
l'adreça,
molt senzilla,
3b.alcorrector.cat
i això es pot utilitzar en línia
o es pot baixar i instal·lar.
Si ho vegem i ho instal·lem,
ho podem instal·lar
tant en Windows
com en Linux
com en Macintosh.
Per tant...
I, atenció,
també té els connectors típics
per als navegadors més típics
com són connectors
per a que et corregeixi
l'Open Office,
d'Open Office
de programari lliure,
d'ofimàtica,
el Firefox,
el Thunderbird
i el Simonki
com a navegadors
i també una cosa
que és Emax
que no sé què és.
I té una cosa molt curiosa
que ens interessa molt
als del meu gremi
que és que la correcció
fa la gramatical
i la lèxica
i l'ortogràfica
però és que a més a més
pots triar
en quina variant
dialectal vols la cosa.
Si en català,
central,
balear,
nord-occidental
o valencià.
Jo el que volia dir
és que tot això
que portes,
que ho hem de fer,
servir,
que és gratuït
però és com la sanitat,
això no és gratuït,
ho estem pagant nosaltres
amb els nostres impostos
com quan anem al metge.
Per tant,
no és gratuït,
per tant,
fem-ho servir.
Exacte.
I a més,
ja que ho paguem,
perquè jo no penso dir
mai més
que és gratuït
a una cosa
si no ho és.
Mira què et dic ara,
Enric.
A partir d'ara
no serà gratis
perquè ho haurem pagat
prèviament amb els impostos.
Doncs vinga,
ja no direm mai més
que la cosa és gratis.
Direm,
ho hem pagat
a l'avançada,
o a la Bastreta.
Això ho tenim pagat
a la Bastreta.
A la Bastreta.
Bastreta,
que em trauràs
aquest cap de setmana o no?
Sí,
no,
t'ha trauré el dijous sant.
Per què?
El què?
El dijous sant.
Una processó?
No,
un concert.
Les processons
són gratis,
les fan al carrer.
No,
gratis no,
tampoc,
deuen estar pagades
a la Bastreta,
però els concerts...
Els concerts
els paguen a la taquilla.
Aquest no,
perquè també serà gratis.
Ah, també és gratis,
també l'han pagat
a la Bastreta,
aquest.
que es diu Deu,
que és el seu quart disc,
l'he estat sentint
una mica la veu,
és interessant.
I em portes
perquè és gratis
o perquè està bé?
No,
perquè està bé
i perquè és dijous sant
i què millor el dijous sant
per treure's la cosa
que anar a veure
un concert de poc rock.
Doncs no és aquest dijous,
és l'altre.
Sí,
però sí,
dijous de la setmana que ve,
que és que aquesta setmana
no en tenim cap.
Aquest cap de setmana
no em treus.
No,
aquest cap de setmana
hi ha Dixi
i com que és Dixi
generalment serà en anglès
o instrumental
i per tant,
cap problema.
Doncs ja quedarem
ja perquè diurem
dins no vens.
És a la sala zero.
Dimecres tu no vens?
No,
però ens veiem al zero.
Ens veiem al zero
el dijous,
a quina hora comença?
A les 11.
Molt bé,
allà estaré.
Música per acabar?
Sí,
com que dèiem això
de la setmana santa,
doncs avui posem
un grup que canta
en català
però que és una cosa
no tan habitual
que és el gènere musical
que practiquen
que és el rock gòtic,
la música sinistra
i com que ve setmana santa
i tota la parafanàlia
aquesta setmana santa
té molt a veure
i sinistre
posem aquest grup
que es diu Casual
i la cançó que posarem
es diu Illuminacions
que també és molt escaient
en aquests dies
de setmana santa i quaresma.
Ja va bé que t'il·lumini,
senyor.
Sí,
el disc també es diu així,
Illuminacions.
Bones vacances
al centre
i ens la trobarem
el dijous sant
al concert
però ja després a la ràdio
a l'altra dimecres.
El 15 d'abril
que ja estarem
amb un peu a Sant Jordi
que també per Sant Jordi
farem algunes coses.
També hem de col·laborar
el dia de Sant Jordi?
Sí.
No,
amb el dia de Sant Jordi
no ho sé,
però sí.
Música
Apulsa genètica
pel teu amor
fanàtics de l'horror
en un endor
siguin tan senceres
i plenes de nens
i plenes de nenes
com l'infern.
com l'infern
de Sant Jordi
i llennot
N'hi ha grans,
n'hi ha grans,
n'hi ha fuls
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món
Il·luminen el món, hi ha de grans, hi ha de grans, hi ha pocs.
Il·luminen el món, il·luminen el món.
Il·luminen el món.