Aquí seguim a la matí de Tarragona Ràdio
Divendres passat vam fer vacances
però ja han tornat, a més han tornat
amb les piles carregades
David Serra, bon dia
Juanjo Ferrer, bon dia
Ja veuen quines peus que tenen, quina potència
quines piles carregades
Les vacances bé, senyors?
Molt bé, molt bé
Han vist molt de cinema o no?
No, jo faig vacances reals
El David sí que desconecta, però el Juanjo crec que no
Jo també he desconectat un poc
He vist alguna, però no...
En fi, avui mirant una mica el panorama cinematogràfic
de les estrenades de la setmana
tenim un nom propi, que és el d'una catalana
Isabel Coixet, que estrena pel·lícula
amb un nom difícil, deixi'm mirar-m'ho
perquè no me'n recordo ni com es diu
Mapa de los sonidos de Tòquio
El que sí que sé, i això segurament és el que arriba més a la gent
és que el protagonista masculí és el Sergi López
i la protagonista femenina és una noia japonesa
el nom de la qual tampoc no...
Kikuchi
Kikuchi
És un artista...
De veritat que es diu així?
Kikuchi?
És que sona broma
Arigato
En fi, la Isabel Coixet
la noia aquesta japonesa
i el Sergi López
que són una mica el trio protagonista
Ahir estrenaven la pel·lícula
al Teatre Grec de Barcelona
en un marc allò poc habitual
per una estrena de cinema a Barcelona
més una estrena a finals d'agost
que també és poc habitual
i en fi, avui ja crec que està a les sales
de cinema comercials
Què hem de dir d'aquesta pel·lícula?
Si és que saben alguna cosa
Juanjo
A ver, a mí de entrada en los trailers
y del tema que iba
me atraía bastante
veía una fotografía preciosa
por Tokio
que además Tokio es algo
que a los de aquí nos resulta
algo exótico y diferente
porque realmente lo es
y el tema de una asesina a sueldo
que conoce a...
bueno, a Sergi López y tal
que es un vendedor de vino
me hacía bastante gracia
lo que pasa es que la crítica
está diciendo que quizá vuelve a pecar
de lo mismo
de diálogos excesivamente románticos
o perfectos, ¿no?
Què vols dir?
Què volen dir?
Diálogos perfectos
Jo, a ver, li dono la raó al Juanjo
perquè, de fet, una de les coses que he fet
no he vist la pel·lícula
però m'he llegit bastantes crítiques
inclús des de la seva estrena
al Festival de Cants
i la veritat és que la crítica
comença a donar la sensació
que s'està cansant de la coixet
a mi em sap greu
perquè, tot i que no soc un amant
un fan de la coixet
jo reconec
que és una directora
amb una personalitat
molt clara
molt definida
el seu cinema
em resulta a mi
ara més proper
per exemple
que el del Modóvar
hi ha una cosa
que m'agrada molt
de les seves perícules
és que la seva
cuida molt
l'ambient fotogràfic
això potser li ve
de la publicitat
perquè és una directora
de publicitat
i és una persona
preciosista
a l'hora de retratar
els seus ambients
jo no faig
molt de casa
de crítica
em faig gran
i començo
a presentar una miqueta
dels tòpics
perquè m'he adonat
que
hi ha un moment
en què tots
se posen d'acord
i que, per exemple
la crítica exterior
la que no és de casa
doncs la tracta molt bé
i aquí tenim
la tendència
potser ja ve
de molts anys enrere
a matxacar
el que és nostre
Coixet és una
una directora
que ve molt bé
les seves pel·lícules
que sap treballar
amb els actors
que les seves històries
poden interessar
més o menys
i que sobretot
el que fa
és retratar
paisatges humans
identificar-los
molt bé
amb els ambients externs
i a més que li agrada
rodar fora
o sigui
és una persona
que fer pel·lícules a casa
no li acaba de agradar
i li agrada
fer pel·lícules internacionals
i el fet
que s'hi escollit
Tokio
jo trobo que era
una assignatura pendent
a més està basada
en una novel·la
de Murakami
o sigui
amb diversos relats
del Murakami
que és el Tokio
Blus
i que és un ambient
que li és molt còmode
perquè ella
és una amant
declarada
des dels seus articles
des de les seves entrevistes
del món oriental
sobretot
del japonès
i bueno
que tinc curiositat
de veure
perquè
com deia Juanjo
la història
és una combinació
d'amor
fú
és una combinació
de pel·lícula
de suspens
de crins passionals
és una pel·lícula
d'extrems
i a mi m'agrada
jo no vull escoltar
molt a la crítica
i vull deixar de seduir
deixar-te anar
pel que et diguin
les imatges
de la Coixet
i és una pel·lícula
que amb els dos punts
de vista diferents
del Juanjo i el meu
jo penso que la setmana vinent
podem donar
una bona crítica
acurada
de les nostres opinions
la aniràs a veure
no Juanjo
en principi
lo intentaré
a pesar de que no me gusta
demasiado
su cine
esta pel·lícula
me interesa
y lo que sí
que puedo decir
de Isabel Coixet
es que
tiene el mérito
de no hacer
ni cine español
ni cine catalán
hace su cine
realmente
tu ves una pel·lícula
suyo
incluso unos planos
y son de ella
y eso es un gran mérito
y no hay más que comparar
con las películas
que se van estrenando
españolas
que son todas
iguales
doncs això té un mèrit
anem a escoltar
un fragment
un thriller
d'aquesta pel·lícula
Mapa de los sonidos
de Tokio
pues tengo por aquí
un par de vinos
es un vino
muy sensual
sensual?

És una pel·lícula intensa
que pràcticament no hem pogut sentir
gaires diàlegs, però sí el Sergi López
que es fa d'un català
exportador de vins, si no m'equivoco,
que està a Tòquio i allà és on coneix
aquesta dona, no?
Que l'han menat a matar-lo.
Ell no sap, s'enamora de la dona que en principi
té la missió de carregar-se'l.
És una història d'amor fallida,
hi ha el pare d'una noia que va morir
i creu que el Sergi López és el culpable
d'aquest amor, hi ha un encàrrec.
És un cinema noir.
El problema d'aquesta pel·lícula ja ho dic d'entrada.
Hem sentit la veu doblada.
Està rodada originalment
en anglès i en japonès.
La versió original jo crec
que serà probablement
la que seria
més recomanable. Crec que a Tarragona
no hem tingut aquesta sort. Ho crec.
No ho sé perquè a vegades
els cinemas o cine no es fan les versions
d'aquestes originals i no sé si toca aquesta setmana
que aquesta estrena vagi per aquí.
El fill del que dius de totes maneres és una llàstima
que gairebé sempre totes les pel·lícules arribin doblades.
Perquè en aquest cas seria claríssim que és molt millor
veure-la en versió original.
I el Sergi López parlant directament en anglès
i posant català.
Jo penso que sempre és molt interessant
veure les pel·lícules en aquest sentit.
Estarem pendents d'aquesta estrena de la Coixet
que arriba avui a les pantalles.
Segur que la podrem comentar les properes setmanes
amb el David i amb el Juanjo.
de la resta d'estrenes, en fi, no sé,
veig aquí un any o uno
que no sé, què em dieu?
Dirigida per Harold Ramis.
Aquesta me hacía mucha gracia verla
perquè els actors, la veritat,
simplement apareixent en pantalla
me hacen reir.
Sí.
Que és Jack Black i el chico
el que fa de novio de Juno.
Sí, sí.
Una gran pel·lícula.
I bueno, he tratat d'aquests dos personatges
a lo largo del principio de la historia
de...
Me parece que empieza por la prehistoria
y van avanzando.
Se van encontrando en diferentes situaciones
de la historia.
El trailer me hace bastante gracia
pero he visto que las críticas
no lo ponen muy buena.
És a dir, seria també una...
per passar una estona,
en aquest cas divertida, no?
Per viure.
És una comèdia que ha funcionat
de forma más bien mediocre.
O sigui, no és una gran comèdia.
Harold Ramis sí que és un director
de comèdia veterà.
I de fet...
Muy desigual.
Exactament, molt irregular.
Ha hecho cosas flojillas
y de repente te saca un atrapado en el tiempo.
Exacte.
I aquesta sembla que està una miqueta per sota
o bastant per sota
de la resta de pel·lícules.
En fi, seria un divertimento ideal
per aquests finals d'estiu, no?
Allò per anar a passar l'estona.
Què més destacaríeu de les estrenes de la setmana?
N'hi ha algunes que no sé si...
La veritat, tenim aquí una llista
que no sé si vosaltres les considero
d'aquelles que valen la pena
o són una mica escurrialles estigüenques.
Mira, a veure, podem parlar d'una
que potser li farà gràcia al Juanjo.
A mi també, que és la del Robert Rodríguez,
és la de Shorts, la piedra màgica,
que és una mica aquest gènere
que està practicant el Robert Rodríguez
utilitzant molt els efectes del 3D
bargeats en imatges reals
i que, bueno, li han donat resultats desiguals,
però que funcionen extraordinàriament
entre la canalla.
O sigui, la canalla s'ho passa molt bé,
són pel·lícules molt desprejudiciades
que treballen, sobretot,
des del punt de vista del nen,
no de l'adult,
i que són autèntiques
gamberrades visuals,
molt imaginatives,
molt irregulars,
des del punt de vista d'un adult,
però que la canalla funciona
i funciona molt bé.
Robert Rodríguez el que tiene es que
en sus películas pone lo que a él le da la gana.
Exacte.
De hecho, las hace prácticamente todas él.
Sí, sí.
En su casa.
Eso es verdad, es verdad.
Sí, ser, ser.
Sí, y entonces hace absolutamente lo que le da la gana.
A veces funciona, a veces no.
Pero claro, te encuentras animaladas,
burradas, cosas inverosímiles
y, bueno, a veces dan el clavo.
Sí, sí.
A veces no.
Esta, por lo visto,
no la ha salido demasiado bien,
pero bueno, si a los niños les gusta.
Sí, exacto.
A mí la verdad es que de pequeño me gustaba,
no necesitaba un buen guión,
necesitaba que cada plano me impresionara
y me quiera imaginar.
Y esto, pues eso,
es tratar de unos niños que encuentran una piedra
que les concede todo lo que piden.
Absolutamente todo.
¿Y aquesta es diu?
Es shorts, la piedra màgica.
Esta es muy recomanable
para la canalla,
los nens sortiran contentos
y los padres podran hacer lo que quieran con los nens.
O sea, es una película...
Tots ideal, a més,
para abans de comenzar el curso escolar,
en que...
Yo la recomano para eso.
Está muy bien estrenada, seguramente, ahora,
en una semana como esta.
Sí, sí, sí.
I l'Expediente 39 té l'interès de la Renée Zellweber,
però és una mala pel·lícula de terror
que tothom va coincidir la crítica
dient que realment era un error dins de la carrera
d'aquesta bona actriu.
Jo no la puc recomanar,
és dels productes que estan passant més desapercebuts
i que fins i tot la Renée Zellweber
deia que era una errada del seu veient.
Sí, directament.
Quan ja algú reconeix d'una manera tan clara
que potser ha estat un error filmar una pel·lícula...
Jo la vaig patir en el seu moment a Sitges
i va ser d'aquelles pel·lícules que vaig dormir
amb tan certa tranquil·litat.
Juanjo, ¿tú també?
No, no la he vist.
Ni idea.
No la he vist i la història no m'ha atraigut gaire.
Me parece que ja la he...
És una història...
Ja la descartes a nivell personal.
Sí, és una història que ja se ha contat.
Mil vegades.
Una mama en apuros.
Aquí està l'Auma Thurman.
No sé, Juanjo,
tu sabías una miqueta de que...
Sí, bueno,
por muy mala que sea,
que no sé si és mala...
El títol, perdoneu,
però no insira gaire, no?
Una mama en apuros.
Es que a veces hacen unos cambios en el títulos.
Esta me parece que la original es Motherhood,
que no sé muy bien qué significa.
Pero bueno,
el caso es que suena bastante mejor.
Sí.
No suena a papá en apuros,
que ya lo hemos visto.
Exacto.
Trata de Uma Thurman,
que es madre de,
me parece que dos o tres hijos,
no lo tengo muy claro.
Y es simplemente...
La película trata de 24 horas en su vida,
de las 24 horas más complicadas de su vida.
Ah, bueno.
Que coincide con llevar
entre lo de toda la vida
y llevar a los niños al colegio,
pero luego aparte se le añade
que hay un rodaje en su barrio,
que les torban,
que tiene que ir a la reunión de vecinos...
Bueno,
24 horas en su vida.
Supongo que es eso,
porque eso es lo que indica
en los argumentos que están...
I l'actriu os agrada,
si a priori?
Sí, yo...
Això sí que dóna garanties,
com a mínim,
que la interpretació serà...
Principalmente,
la niña,
ahora que tinc certa libertad de colección,
doncs jo la aniré a veure,
pero no me aturé,
ya está clarísimo.
Sí, yo por me aturé.
Veus?
Seria el principal argument,
l'alicienu argument per anar...
Yo estoy enamorado de ella
desde Jennifer Ocho,
Pulp Fiction
y sobre todo Kill Bill.
Sempre hi ha actrius d'aquelles
que a més saben triar també
en general la feina que fan.
Hi ha la feina de temps
que no la veien.
Hi ha una pel·lícula
que també segur s'ha estrenat,
que ara m'he fixat,
que és l'American Playboy,
amb el nou idilli
de les noies,
i bueno,
que és l'Aston Kutzner.
I que és una pel·lícula
que també la venen com una comèdia
i que, sincerament,
doncs sembla que està basada
directament en l'American Gigolo,
posant-la al dia,
i que sembla que el festival de Sundance,
ho dic per oïdes,
doncs la pel·lícula va tindre
certa atenció per part de la crítica.
O sigui que no era una pel·lícula qualsevol.
Home, tornem una altra vegada,
amb el títol d'American Playboy
no sona gaire bé.
Sí, perquè el títol original
és Sprite, no?
Sí, sí, per això.
Abierto.
Abierto, exacte.
Entonces, aquí han buscat
l'American Playboy
que a molta gent
li pot tirar cap enrere
i que potser ens trobarem
tots dos,
si tu també la vas a veure,
amb una sorpresa.
Una sorpresa que seria positiva, no?
Sí, sí.
En el sentit que, clar,
l'American Playboy
pot sonar molt l'American Gigolo,
que ves a saber,
a algú li pot sonar bé,
a altres li pot sonar malament.
Exacte.
Però, bueno,
també és veritat
que si el títol original
és Sprite,
és una mica, no?
Aquestes traduccions que fan.
Sí, la verdad
és que destrozan,
a veces,
yo creo que un den taquillas, eh?
Sí, no, no.
Pensant que aquest títol,
aquí la,
jo penso que no l'han encertada.
I és la pel·lícula,
evidentment,
d'un noi que viu de les dones
i que no té cap pietat.
O sigui, fa el retrat curió del tema.
És comèdia.
Sí, sí, sí,
però és una comèdia
amb un punt d'acidesa, comentava.
És comèdia,
ell,
por lo que cuenta en el argumento,
ell se encuentra,
el que él.
Ah, vale.
Entonces,
acaban entrando en competencia
a ver quién consigue
los mayores lujos
o comer en los mayores restaurantes
utilizando el hecho
de ser un playboy.
És una carrera
que va a la casada.
Puede tener gracia
o puede ser una tontería.
Bueno.
Bueno, pues parlem
de lo que hem vist, no?
Exacte, sí,
perquè totes les estrenes
hem estat comentant
algunes que ja segur
que ja les anireu a veure,
altres que també
queden descartades
i altres que segons
l'estat d'ànim
potser dels propers dies.
I què heu vist?
A veure,
jo recomano una pel·lícula
que no és per a tothom.
Ho he de dir d'entrada
perquè no a tothom
li agrada el gènere
i sobretot perquè
és una pel·lícula
molt diferent
a la resta de pel·lícules
que s'estrena habitualment
a la taquilla,
que és el On Back 2.
Pam, pam, pam,
hi ha un subtítol.
Tampoc sé si és
el títol original
perquè no té res a veure
amb l'On Back,
la pel·lícula del Tony Hawk.
A veure,
és una pel·lícula
per a mans
de les arts marcials
en general.
El que passa
que aquí hem de dir
que és una pel·lícula
que és més propera
al cinema mític,
d'acció mítica,
és a dir,
en un temps
ja molt llunyà,
no és una pel·lícula
de carrer
ni pel·lícula urbana,
sinó està ambientada
en un període històric
que era de les grans guerres
a la Índia,
a Can Boya,
o sigui,
és un territori
mitològic
per excel·lència.
Una mica
La frontera azul,
aquella sèrie
que alguns,
ara es posaríem nostàlgics,
vam seguir
en la nostra infantesa
de pel·lícules
del Ian Sampo,
etcètera,
amb un personatge
amb un artista
marcial extraordinari
que és aquest
el Toni Ja,
que és un prodigi
de les arts marcials,
és el nou Jet Li
però de la boxa tailandesa,
però que vaja,
ho fa bé tot,
o sigui,
domina totes les arts marcials.
I és una pel·lícula,
jo vaig anar amb Canalla,
a veure,
és una pel·lícula
que té
certes dosis de violència,
una violència
cinematogràfica,
però que realment
està filmada
amb una certa
imaginació,
no arriba a ser
tan preciosista
com les pel·lícules
xineses,
amb una estètica
desaforada,
però que té moments
de bellesa
i de coreografies
molt,
molt inspirades.
Té un sentit
de la narració
molt poc occidental.
Te diré
que la batalla final,
i no estic revelant res,
o sigui,
el que és la escena
de lluita final
dura gairebé
uns 25 minuts,
Déu-n'hi-do,
sense descans.
És un poc insuportable.
Sí, no, no, no,
o sigui,
té un punt excessiu
i que és,
tot indica al final,
la primera part
d'una trilogia,
imagino.
A potser són dos pel·lícules
o potser són tres.
Jo suposo que serà trilogia
perquè la pel·lícula
té un final
èpic,
per no dir tràdio.
El que passa és que és això
que deies del principi,
que és allò,
només per abonats
al gènere aquest.
Ara, història
de nen que han matat
els seus pares,
que s'ha adoptat
per uns bandolers,
una mica Emilio Salgari,
perquè m'entenguis.
Jo la recomano
perquè hi ha persones
que ens agrada
aquest tipus de cinema,
hi ha molta gent
que li agrada
aquest tipus de cinema
i que potser
doncs
se senten una miqueta
fora de lloc
per al títol
de la pel·lícula,
de l'ombac.
No, no,
els amants del cinema
d'acció
i sobretot
d'aquest gènere
la tinc a recomanar
perquè està francament bé.
Juanjo,
tu ens recomanes alguna cosa?
Pues sí,
se me n'agra raro
pero recomiendo
Resacón en Las Vegas.
Ah, a mi.
Doncs escolta,
parlant de títols.
Sí, sí,
he intrigat.
Aquesta sí que sona
fatal.
Verano, verano, eh?
Verano, verano.
La traducción
me parece que era
el original
Hank Over
o...
Tampoc Resacón en Las Vegas.
És una película,
una comedia,
una auténtica locura
però muy, muy bien contada
i muy contada de forma
muy inteligente.
Bueno,
la cosa empieza
que se van a una despedida
de soltero,
unos cuatro amigos
i...
de repente cortan
i passa
la mañana siguiente
i aparecen
con un tigre
en la habitació
del hotel.
O gallinas.
Todos por el suelo,
unos sin dientes.
Les ha desaparecido
el novio
i tínen un bebé
en el armario.
Entonces,
durante toda la película
te van desvelando
què ha pasado.
¿Qué ha pasado
en aquestes horas?
No es que salgan flashbacks
sino que ellos van investigando
porque no se acuerdan de nada
i van investigando
i la gente
les va dando datos
de lo que ha pasado
esa noche.
Me parece una comedia
muy, muy inteligente
i és una auténtica animalada
i que la vayas a ver
que se quede
que vea
tots els títulos de crèdito.
A buscar?
¿Qué ha pasado?
Porque
¿Qué ha pasado?
Bueno,
¿o podemos decir o no?
En los títulos de crèdito
digamos que los flashbacks
que no te enseñan
te lo enseñan
en los títulos de crèdito.
Ah, o sea,
la part que no hem vist
és intel·ligent també.
I de una forma
muy, muy divertida.
És a dir,
que el pitjor de la película
deu ser el títol.
El pitjor del que dèiem
allò de que a vegades
el títol et pot fer
tirar enrere, no?
Sí, cuando vi el títol
dije
¿Qué película no irá a ver?
La he visto
y me ha encantado.
Molt bé.
Alguna recomanació més?
Ja està.
Jo penso que...
Com es nota
que heu estat a vacances
tranquil·lament
i...
Alguna cosa més
per comentar?
Bueno,
es que no haya visto app
que la vea.
Que la vagi a la vea.
Sí?
I que està estrenada
la película
de las Montrías
El Sorcismo,
no?
Com se diu?
El Anticristo.
El Anticristo,
què tal?
Cuidado,
a veure,
la vam estrenar
la setmana passada
com que fèieu vacances
vam comentar
que era una pel·lícula
d'aquelles a priori
polèmica, no?
Jo aquesta pel·lícula
ja l'havia vist
i la veritat
tinc que dir
que és...
No és per tots els públics.
Aquesta sí.
És molt dura.
Molt dura.
Dura.
A vegades
és...
Bueno,
no és un funny games
perquè és la història
d'una parella
que ha perdut
la seva criatura
i amb el seu periodo
de tancament
arriben a conèixer
el que és
la maldat
en estat pur.
És una pel·lícula
desassossegant,
és una pel·lícula
molt asbontrías,
o sigui,
hi ha moments
molt insuportables,
està filmada
al seu estil
que és entre
deslavazado
i molt mesurat
però és una pel·lícula
que jo vaig comprovar
ahir en concret
que la gent
que sortia del cinema
uns se les estaven
explicant els altres
i que algú comentava
que la sala
s'havia buitat
fins a la meitat.
Déu-n'hi-do.
O sigui,
no tothom
pot suportar
això.
És un...
Las Bontrías
és un tipus
molt raro.
També és una
xaver cuixeta.
Tiene...
Hi ha coses
que estan
molt bé.
Sí.
Entre altres,
la sèrie que tiene
The Kingdom
d'un hospital
que hay fantasmas
locos.
Yo recuerdo una imagen
de una mujer
dando luz.
Tiene muy mala leche
este hombre
dando luz
y cuando sale el bebé
tiene cara
de cabeza
de adulto.
Sí, sí.
Es un hombre
con muy mala leche
que hace las cosas
muy bien
a veces
es un poco
plasta
pero bueno.
De totes maneres
recomanable
per a aquells
que els agradi
aquest gènere
i estiguin
disposats
a suportar
el que es veu.
Exacte.
i els amants
de las volumtriers
no se la perdran segur.
els que vulguin
descobrir un cinema
que no té res a veure
amb el que es fa habitualment
doncs també
però que vagin preparats.
És una pel·lícula
desagradable.
Ah, sí que la recomanes
Juanjo?
Sin duda.
Sin duda.
Tu també, David.
Obra mistre, absoluta.
És a dir,
de lo millor que podem veure
aquests dies a la cartellera.
Surts molt bé.
Surts amb un bon rotllo
total.
No és l'exorcisme aquest.
Molt bé, perfecte.
Doncs una bona pel·lícula
una bona recomanació
per acabar les vacances
a aquells que les acabin
aquests dies.
Ho deixem aquí
Juanjo Ferrer,
David Serra,
moltes gràcies
a recuperar les piles
i el temps perdut
en el tema cinematogràfic.
Cinematogràfic,
la setmana que ve
segur que podem parlar
de moltes coses.
Avui el Pep Calvet
fa vacances
així que no el podrem saludar.
Amb ell el saludarem
el proper divendres.
Així que ara anem a publicitat
i de seguida
reunim aquí
a la taula del matí
de Tarragona Ràdio
a tota la gent
que té a punt
el dispositiu d'esports
de tota la temporada
per seguir el nàstic
en aquesta sintonia.