Ja la tenim aquí entre nosaltres,
sempre benvinguda a Nabel Lambea, molt bon dia.
Bon dia.
Bibliotecària de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Van anar passant setmana a setmana
i ens van anar fent aportacions de tot allò
que es va incorporar en els prestatges de la biblioteca,
a més de les activitats a banda.
Avui és dia 1 de juny, per tant, ja deixem enrere
el més dedicat a la cultura xinesa
i aquest a la cultura anglosaxona.
Sí, sí, sí.
I crec que hi ha un James Joyce i una sèrie de coses.
He fet un cup d'endull ràpid.
Sí, he fet una...
Primer hem fet la guia de la cultura anglosaxona
i aquesta era complicada perquè, clar,
que agafes, no?
És un món molt ampli, no?
En principi...
Són molts anys de dominació.
I no és gran bretall,
és cultura anglosaxona de llengua, no?
Per tant, és això i les colònies.
Nord-Amèrica i Nova Zelanda i Austràlia, no?
Tota la...
Els de llengua anglesa, no?
I, bé, al final ha sortit la guia, eh?
Llavors, clar, era una mica agafar autors...
Allò, icono, no?
Imprescindible de la literatura en llengua anglesa, no?
Poe, no sé.
Sí, sí, sí.
Heu tirat cap als clàssics, sobretot, no?
Perquè, clar, si hi agafes també a contemporanis, tampoc te'ls acabes.
Clar, alguna cosa sí, però és que és un...
És un tastet.
Clar.
Una mica d'orientació.
Es tracta de fer una mica quatre pincellades, no?
Així com la cultura xinesa era...
És evidentment un monstre,
però que arribi aquí...
Clar, aquí ha arribat sempre la cultura anglosaxona.
En canvi, la xinesa...
I la literatura xinesa és com a...
Ara, en comptes de parlar de l'anglosaxó, no parlaré de la xinesa.
Però saps què?
Però això és com quan estudies per un examen,
com que la xinesa ja ha passat, tu saps molt bé.
Home, i a més els llibres continuen estant a la biblioteca.
Sí, sí, perquè no els tanqueu, no els tanqueu després.
No, quan passa el mes, els deixem allà a l'expositor.
O sigui, encara hi ha Japó, i encara hi ha la catalana, i ara tenim la...
Saps una cosa molt curiosa, i ara la culpa és meva,
això que dius de la literatura i la cultura xinesa.
Aquest mes que heu dedicat, sobretot, jo diria, modestament,
que ha servit molt per conèixer els autors xinesos més genuïns,
perquè sí que aquí a Occident ha arribat molta literatura xinesa,
però generalment és, no sé, per posar un exemple, a mitjà, no?
Escriptors i escriptores afincats a Europa, a Estats Units,
de procedència xinesa que tenen aquestes arrels,
i aquesta cosa una mica de memòria familiar,
però que en definitiva, des de l'estructura narrativa fins a altres aspectes,
és més anglosaxona que no pas xinesa.
I ara, en aquest mes que heu fet, sí que heu aportat textos originaris,
de la manera de fer de la Xina.
Jo el que em vaig trobar és que a mi em va tocar fer la guia de la cultura xinesa,
que em vaig haver de posar més que les altres, potser, no?
Que la literatura xinesa o se'n va a la part de la Xina tradicional,
les emperadrius, no?, les dinasties i intrigues de palau, no?,
dels banos, del llenguatge de les dones,
n'hi ha molta novel·la d'aquesta...
Clar, els mecanismes que es buscaven les dones per comunicar-se,
perquè no tenien...
Escultures orientals, gairebé totes, no?
No tenien aquella manera de comunicar-se bé, com a occident, no?
I llavors es buscaven mecanismes ultracomplicats per comunicar-se, no?,
mitjançant vanos i uns símbols.
Sí, sí, és veritat, eh?
I si deixaven tres flors col·locades d'aquella manera a sobre d'una mena d'amocador,
volia dir això, bueno, a punt tot el dia, eh?
Unes coses complicadíssimes, no?
Ui, amb els caps que tenim, no podríem comunicar-nos d'aquesta manera.
L'escriptura xinesa també és una cosa molt complicada, no?
Inclús per a ells, eh?
És una cosa que els costa molt d'aprendre.
Assumeixo la meva responsabilitat perquè hi he encetat el tema,
però parlem del més de la cultura.
No, però ara em deixes acabar.
Que per una part trobem aquest tipus de literatura
i per l'altra la nova tongada d'escriptors xinesos,
que és gent que o encara viu allà o han marxat,
però que són supercrítics amb la Xina actual, no?
Evidentment, no?
Llavors sempre parlant o de Tiananmen o d'alguna història
semblant, uns totxos increïbles,
vull dir, no saben escriure una novel·la de 150 pàgines,
ha de ser una cosa contundent, no?
I això és el que m'he trobat amb la cultura xinesa.
Però ha de ser una mica la manera de fer, no?
D'allò de tinc temps, hi vaig fent, hi vaig fent.
Mira, jo aprofitant, saps que amb cada cultura
s'aprofita i el club de lectura,
tant els infantils, juvenils i el d'adults,
s'intenta lligar amb aquella cultura.
Per exemple, jo que porto el club de lectura d'adolescents...
Què fareu?
Vam llegir de la Xina,
vam llegir...
Que encara parles de la Xina.
No, ara t'explico què faré, què llegirem de l'anglosaxona.
Ho dic perquè parlàvem d'això, dels totxos de les novel·les xineses
i en canvi a mi em va costar molt trobar una lectura per a adolescents
que fos interessant i vam llegir Balsac i la petita costura.
És molt bonica aquesta novel·la, molt bonica.
Ens hi va agradar molt.
Home, clar.
I ara, per la cultura anglosaxona,
portem...
Hem agafat unes històries imprevistes del Roald Dahl.
Oh, que bo, que bo, que bo, que bo.
Llavors, bé, hem escollit unes quantes,
allò de lectura obligatòria, per poder-les comentar més,
però, de fet, els meus, per exemple, s'ho llegiran tot.
Fixa't que aquest llibre de les històries imprevistes del Roald Dahl,
perquè, clar, la majoria de lectors el coneixen com a autor infantil
i Roald Dahl és com un autor d'adults,
però molt incisiu, cínic, crític, eròtic.
Sí, sí, té un humor.
I justament aquestes històries són històries molt, molt inversemblants
i recomanades per adults, eh?
Molta gent la recorda, jo la recordo perfectament.
Tu recordes la del tatuatge?
Jo la recordo de les històries que feien de Hitchcock a la televisió.
Hitchcock va a fer moltíssimes històries de Roald Dahl.
És veritat, és veritat.
Per fer històries, clar, i eren justament això.
Un d'elles era del tatuatge, l'altre que en una aposta,
en una juguesca, doncs es tallava en un dit de la mà.
Segur que els oients fent aquests referents ja ho recorden.
Sí, de la pota de xai al forn.
De la pota de xai al forn, també, sí, sí.
Grans històries.
Agradaran molt els joves del Club de Lectura, doncs, aquestes històries, eh?
Sí, i a part, diguem això, ve una persona, un conte a contes que fa de tot,
però li agrada molt treballar al Roald Dahl.
Jo l'he vist diverses vegades fent coses de Roald Dahl i vam dir,
bueno, si fem Roald Dahl ha de venir la Jordina Biosca, que ho fa.
Home, per favor, per favor.
Genial, no?
És la narradora que, habitualment, per Santa Tecla, ve a la ciutat de Tarragona,
ella té un centre de producció d'espectacles orals, una persona prou reconeguda,
i és l'encarregada que de Santa Tecla, fins ara, suposem que un guany també ho farà,
de narrar la vida de Santa Tecla a les escoles.
Sí.
A més, ho fa amb molta gràcia.
Sí, sí, ho fa molt bé.
Li dona, doncs, una imatge a Santa Tecla que, de Santa, dius, home, tampoc no tant, no?
I això, vulguis que no, sempre treu el jove.
Sí.
Molt bé, doncs ara parlem de còmics.
Vinga.
Doncs...
Què tal el Saló del Còmic, primer que tot?
Bé, molt bé.
Ambient, molta gent...
Saló del Còmic, ple, molt ple.
Jo vaig estar el divendres al matí, que era justament el dia que inauguraven,
o sigui, i realment estava molt ple.
També l'espai és d'agrair, perquè, clar, jo recordo quan anava al Saló del Còmic a l'estació de França,
i allò era una faixa, o sigui, realment era una mica...
L'austrofòbic, a més a més, eh?
Perquè realment va moltíssima gent, és una cosa que...
És un Saló que està molt consolidat.
I a part, faltava realment, era quasi...
A l'estació de França era una mica mercat, no?
Molta llibreria, molta gent que anava a comprar còmic, però donava poc peu per fer exposicions,
per fer conferències, clar, aquell, el canvi, li ha donat una empenta molt positiva al Saló, no?
Poden fer conferències, les exposicions poden ser més grans, pot haver-hi més d'una...
Vull dir que realment ha guanyat molt en qualitat el Saló.
I gent de totes les edats, no?
Sí, sí.
Com sempre.
I gent disfressada, vaig veure una quantitat d'adolescents disfressats.
Que es portava en guany, que es portava, seguien amb el...
Nens manga, molts, tot i que no era el Saló manga, eh?
Perquè el Saló manga el fan al novembre, però aquest és Saló...
I hi havia més, més?
El que vaig... També molta gent gran, eh? La veritat.
Disfressada?
No, no, disfressada no, però jo amb samarretes de personatges de còmic,
tots els que vulguis i més, no?
Que jo crec que deu ser de les coses que es venen més, samarretes, no?
Sí, però a veure, una samarreta amb un personatge de còmic,
ens ho podem posar nosaltres i tot.
A veure, no és una cosa així.
A veure, disfressar-nos de manga o de gòtiques, no?
Però una samarreta amb un personatge de còmic, perfectament.
Escolta, clau és de la puca.
Doncs sí, fins a l'Arales.
Sí, sí, coses increïbles.
De l'Arales hi havia de tot.
Fins i tot la samarreta amb la caca de l'Arales,
superdivertida, rosa quisquilla.
I no ens has portat una samarreta de l'Arales i me'n catxis.
Jo anava per feina, eh?
Molt bé.
Anava per feina perquè, realment, aquest any,
una de les conferències es volia fer una mica d'incís
amb el tema còmic i biblioteques, no?
Realment, el còmic sempre ha estat a les biblioteques, eh?
Però, clar, hi havia els clàssics, no?
No sorties del Tintín, de l'Astèrix, del Mortadelo
i quatre coses més, no?
Lucky Luke, alguna cosa, però vaja.
El Capitant Trueno, tal.
Conan, com a molt.
però d'aquí no sortien, no?
Llavors, fa uns cinc anys o així es va voler
començar a donar una dimensió important
a la secció de còmics de les biblioteques.
A més, com que sempre es parla als congressos de biblioteques, no?
Què fem amb els joves?
Els joves, que sempre és la franja d'edat
que queda sempre al limbo, no?
Perquè els nens van molt, els adults també,
però llavors sempre queden els joves al mig una mica...
Llavors, era una manera també de mantenir el lector des de petit, no?
Mantenir-lo amb el còmic i amb la música,
que és una via de mantenir l'adolescent, diguem,
i el jove, i continuar d'adult, no?
Per tant, es va voler donar un impuls a les seccions de còmics.
Hi ha alguna biblioteca especialitzada en còmic a Barcelona,
i llavors, realment estan funcionant moltíssim.
Nosaltres anàvem amb una taula rodona
que parlàvem de còmics i biblioteques
si vam anar una persona de cada territori,
o sigui, anàvem Barcelona, Lleida i Girona,
una persona de Terres de l'Ebre,
i era una mica per parlar a veure,
com vèiem des de les nostres posicions,
si realment el còmic tenia sortida o no tenia sortida,
quina quantitat de préstecs o quina proporció de préstecs
s'emportava de la biblioteca,
i realment els números són exponencials.
Perquè en el cas de Tarragona,
a banda d'aquest catàleg que dèieu, de la sala infantil,
vaja, el que és la sala de préstec general d'adults,
jo sempre veig molt de moviment, de còmics.
De fet, ja, directament, ja fa un quant temps
que heu creat una secció específica
i es van incorporant molts títols nous.
Sí, sí, realment és una de les coses més prestades de la biblioteca,
de la sala infantil i de la sala d'adults.
Nosaltres, realment, una part és aquesta de mantenir la gent jove
i després donar un altre tipus de literatura
i de començar a fer entendre que el còmic és una altra manera de llegir,
tan bona com un llibre,
perquè encara hi ha allò, no?,
el papà que encara li fa, és que sempre els hi fa cosa
que els nens agafin còmics, no?
Quan realment, el món del còmic...
Tu la visió aquí està la tens claríssima
perquè eres comiquera de tota la vida,
però entre Mortadello, Philemon, Astèrix i Tintín
i després aquell còmic que podia portar víbora, tòtem, etcètera,
és a dir, que era la cosa fantasia, aventura,
d'un temps cap aquí hi ha el còmic com a relat social,
com a relat de denúncia, com a en relat de la vida costumista del dia a dia,
vull dir que ara bastar qualsevol territori
com podria bastar-ho la literatura convencional.
Sí, sí, de fet, jo els còmics, per exemple,
normalment els hi poso matèria,
o sigui, perquè realment tracten...
Quantes matèries poden tractar, ara?
Totes?
Pràcticament pots trobar còmic de tot.
Inclús jo he portat un parell de còmics perquè, per exemple...
Que m'acoste, eh?
I així l'han comentat.
Els premis d'aquest any...
Ui, el tapa, no me'l deixa veure.
No, fins al final.
Mio, mio.
Que dolenta.
No, jo he portat de tant en tant còmics.
Fa poc vaig portar el de Rugas.
I de dones has portat molts còmics.
El de Rugas va ser un dels premis del Saló del Còmic de l'any passat,
que parlava de l'Alzheimer, però també d'altres temes, no?
Realment abans és que els còmics a les biblioteques estaven còmics,
i au, ja t'espavilaràs.
Ara hi ha còmics que poden tractar,
igual que hi ha contes infantils per la por,
perquè tindré un germanet,
perquè m'apixo al llit.
Doncs ara hi ha còmics per explicar moltíssimes coses, no?
Llavors, jo he portat, per exemple,
ja que fèiem el Tarracoviva, he portat Morena,
que és tota una...
La diosa negra.
Res a veure amb la Moreneta, amb la vèrgen de Montserrat.
No, no, no, això és història de Roma.
Llavors...
És francès, aquest còmic?
Sí.
No és un únic àlbum, són sis o set àlbums en dos cicles diferents,
i estan molt bé.
Deixa'm dir una cosa.
Perdona, Anabel, he vist que és de Planeta.
Sí.
Val a dir, i això ho podem veure perfectament,
aquesta web magnífica, Còmic Cat,
que posa cert èmfasi en aquesta editorial,
perquè és una editorial de les potents,
d'aquestes importantíssimes,
que publica i edita còmica en català,
cosa que fins ara només ho fan editorials petites
i editorials pròpiament del país.
i Editorial Planeta fa temps que està apostant
per publicar còmica en català, també.
Aquest és en castellà,
és dels autors francesos, com dèiem?
Sí, però, de fet, no...
Hi ha còmic en català,
però encara costa una mica trobar, eh?
De fet, manga, per exemple,
que és una cosa que es ven moltíssim per adolescent,
si n'hi ha 200 títols,
te'n trobes 20 en català, no?
Llevat del Musculman, per exemple,
només existeix en català.
Què dius, ara?
L'edició manga només està en català,
i no està en castellà.
Te'n recordes de la cançó?
Ei, no te la faré cantar.
Lluís, no tenim la cançó de Musculman?
Sí? Vinga, va.
Busca, busca.
A Lluís li demanes
i és com el disco solicitado, eh?
De seguida.
De fet, no he pogut portar cap premi
des de l'any passat,
perquè estaven tots prestats.
És que, realment...
Això confirma el que deies, no?,
del que agrada, el còmic, avui en dia.
Sí.
I llavors...
Veus?
La tenim, no?
Musculman, clar que sí.
Que ràpid.
A veure, la tornada, la tornada.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, Lluís, eh?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Que eficient.
És fantàstic, Lluís Comas.
El caso del velo.
El caso del velo
és d'un autor francès, també.
De francès us n'hi ha molts.
Sabeu que a França és increïble
el món del...
que arriba a moure el món del còmic.
Si et senten els belgues.
I els belgues, també.
Els belgues, també.
Però a França, Déu-n'hi-do, també.
Pensa que hi ha el...
El saló del còmic d'en Golem...
Puc tucar.
Deixa'm-lo obrir.
És que no em deixa tocar res.
És una ciutat que viu del còmic,
que és increïble.
Ui, aquest còmic és combatiu, eh?
El caso del velo hi ha d'entrada obres
i és com una manifestació
de persones que van avillades
amb aspecte així de ser musulmans,
con velo porque así lo quiero.
I aquí jo m'imagino que en un to
que sembla així satíric,
doncs comença a posar de manifest
una problemàtica molt real,
sobretot a França, no?
Sí.
A veure, realment,
el millor que té aquest còmic
és que no es pot enfadar ningú
perquè deixa tothom tan malament.
O sigui, riu de tothom, absolutament.
Dels integristes d'un costat
i dels integrismes d'un altre costat.
I trenca tantes visions aquelles...
Estereotipades.
Els trenca absolutament tots, no?
Llavors, és molt divertit,
rius moltíssim amb aquest còmic
i realment és que rius de tothom.
I el tipus d'il·lustració és molt divertida, també.
De fet, és un detectiu
que li és un desastre, no?
I la veritat és que és molt divertit,
però és que el millor que té és això, no?
És aquesta trencada absoluta
d'estereotips de totes bandes, no?
Té algun còmic més
que també trenca...
Per exemple, té l'Arxivo Corso,
que aquí el problema de Córsega
no la vivim tant com a França,
però a França sí que és una cosa
que es viu molt...
de manera potent, no?
I també és superdivertit.
Aquest és molt divertit, eh?
Gràcies.
És molt divertit.
Petillón, el caso del velo.
I aquest de Morena...
I aquest de Morena...
Bueno, l'he portat
perquè és un còmic amb molta qualitat
realment de tot, eh?
De dibuix, d'històries...
Està molt documentat.
I llavors és...
Bé, si vols...
Aquí pràcticament ningú no pot dir
no sé res de Roma, no?
I de los romanos.
Aquí no.
Aquí no.
Per molt que vinguin estrangers
a veure on viuen los romanos.
Que això segur que els preguntes
a gent que treballa en turisme
i s'hi troben, eh?
S'han trobat més d'un.
On viuen los romanos.
Sí.
Vaja, jo tinc una mica que treballa...
I es va trobar això,
un americà que venia a veure
d'on vivien los romanos.
De Roma.
Dius, a Roma.
A Roma, clar.
Evidentment, la resposta va ser aquesta.
I si no, doncs mira,
nosaltres som descendants d'ells.
Vivim aquí, no?
Déu-n'hi-do.
Increïble, no?
Per tant, bueno,
lligant amb el tema del còmic
i Roma i Tarracoviva,
ens hem fet així un refrito.
Doncs està molt bé, Anabel.
El tema dels còmics,
ara entrem en el terreny pràctic,
que diguem-ne que segueix
la mateixa seqüència
a l'hora del préstec
que els llibres.
Quants podem endur-nos per clau?
Un còmic es llegeixen un pim-pam.
Sí, això està...
Estem valorant
a veure si podem fer
algun tipus de préstec
que sigui a banda dels llibres,
perquè, de fet,
ara va amb el pack dels llibres.
O sigui, pots agafar vuit llibres...
Pots agafar vuit còmics.
Pots agafar vuit còmics
o combinar-ho amb llibres.
Realment, clar,
té una altra lectura.
Déu-n'hi-do.
El que passa és que ara
hi ha aquestes novel·les gràfiques
que són consistents.
Home, no trigues igual que un llibre,
però Déu-n'hi-do.
Però també necessites un temps.
Tu t'agafes el mouse,
que és allò,
la novel·la gràfica per excel·lència,
superpremiada,
l'únic còmic que té un premi Pulitzer,
que és de novel·la.
És curiós, eh?
Perquè és novel·la gràfica.
I realment, home,
això no t'ho llegeixes en un moment.
Hi ha una història dura al darrere
i requereix el seu temps.
Molt bé.
Doncs el còmic,
vagi ni paciència,
perquè, a veure,
estan molt buscats,
molt demanats,
però de moment,
aquests dos que ens ha portat l'Anabel,
ara quan torni a la biblioteca
els deixarà els prestatges
i aquest del Caso del Velo
el recomanem,
que l'hem vist.
Alguna cosa més, Anabel?
No, no,
recomanar això,
que vagin a remenar la secció de còmics
que es sorprendran.
El lector de còmic habitual ja ho sap,
però es tracta de provar
un altre tipus de literatura.
A banda de buscar els títols per ordinador,
físicament,
segons entrem,
hi ha el taulell.
Davant de l'ascensor.
Això mateix,
davant de l'ascensor,
no té pèrdua.
Per agafar l'ascensor
o per anar al lavabo,
passes pels còmics.
Per tant,
molt bonic.
Això bé,
ja és igual.
Cap comentari.
Anabel Lambea,
un pla de veritat.
Moltíssimes gràcies
i fins al proper programa.
Bon dia.
Bon dia.