Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
matí de divendres, temps per comentar l'actualitat local,
l'actualitat tarragonina d'aquest 16 de gener.
Avui amb tres convidats, que els tenim ja a punt.
Avui ens acompanya l'historiador i professor de la Universitat,
Josep Maria Sabatebos. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, fred i bona hora.
I bon any, també, no?
I bon any.
També ens acompanya la professora de la Universitat i periodista,
Nani Rodríguez. Nani, també bon dia.
Bon dia i bon any, també.
I també ens acompanya l'advocata Manel Roca.
Manel, bon dia.
Bon dia, bon any, bon fred.
Bon fred, també. Bon hivern, no?
En fi, doncs amb ells tres farem tertúlia
i comentarem alguns aspectes de l'actualitat d'aquest divendres.
Una actualitat local que encara ve presidida en bona part
per tota la qüestió del mercat d'aquest anunci que feia dimecres
l'Ajuntament de Tarragona, l'equip de govern,
en el sentit de desestimar el projecte que s'havia previst en un principi
i de fer un projecte de reforma, per dir-ho d'alguna manera,
més petit, sense el pàrquing soterrani,
i estudiar la possibilitat de traslladar aquest pàrquing a la Rambla Nova,
a les coques centrals, les que van des de la Font del Centenari,
fins al carrer de Sant Francesc.
Ja hem escoltat àmpliament aquests dies els partits polítics,
els responsables de l'Ajuntament,
també hem escoltat el president de la Cambra de Comerç,
els paradistes del mercat, els venedors de l'entorn del mercat,
més o menys tothom qui té alguna cosa a veure.
Són opinions diverses, contrastades,
alguns consideren que s'ha encertada aquesta decisió,
altres que no.
En fi, jo també els hi pregunto...
A veure que... Nani, a veure que...
Què opines?
A veure, jo, si recordes,
quan va començar la polèmica aquesta,
jo vaig apostar per aquesta solució,
vull dir que jo encantada la vida.
Per reduir d'alguna manera el projecte?
Sí, a veure, jo crec que l'ideal, si dius,
a veure, què seria l'ideal?
Seria fer el projecte antic,
és a dir, 5 places de pàrquing o 25.
Facilitar l'accés al mercat sempre em sembla positiu.
Ara bé, és com si em dius,
estic en un pis de lloguer i vull un xalet amb vistes al mar,
sinó no em mouré.
Home, no fotem.
Vull dir, ens hem d'adaptar al que tenim.
I el que tenim és que aquell projecte,
era un projecte salomònic,
que s'havia començat per treure els venedors del mercat de dins,
amb una carpa i aquella carpa 10 anys no l'aguantarà,
és una mesura provisional.
Era un projecte que s'ha doblat el cost,
aquestes lius de mercassa i aquests pressupostos
que no s'acaben de tancar, no ho sé,
a veure, m'agradaria que els gestors
també donessin explicacions per això.
Però no hi ha diners per fer un projecte d'aquestes característiques,
toquem de peus a terra,
siguem una mica més coherents.
I, per una banda, per tot això,
em sembla que és una solució adequada.
Fer el projecte del mercat millorat,
amb les instal·lacions, amb les infraestructures
que convenen, amb dues plantes per sota,
tinc entès, jo...
Però sense pàrquing.
Però el pàrquing del mercat està fet a la plaça Corsinius.
Això és el que ens vam vendre.
Què fan falta més places de pàrquing?
Evidentment.
Totes les que n'hi hagin...
Un altre tema serà si hi ha places de pàrquing,
i els pàrquings estan plens de Tarragona,
els que hi ha ara a la Rambla,
pel preu dels pàrquings.
Tot això ja són raonaments afegits.
Ara bé, a mi el projecte em sembla que és el que s'ha de fer,
és aportar seny a una espècie de disbarat.
Però, per altra banda, també crec que el mercat
no és competència de les grans superfícies.
Vull dir, si jo puc anar amb una gran superfície a comprar i aparcar
i carregar d'ampolles i de llaunes i d'històries,
però el mercat és un altre tipus de compra,
que jo aniré a buscar la verdura fresca,
aniré a buscar el peix, aniré a buscar d'altres coses,
que no hem de fer o hem de voler fer del mercat un carrefour,
perquè no ho és.
Són dues maneres diferents de viure, de comprar
i de plantejar-te la quotidianitat del menjar de cada dia.
Llavors, jo crec que és una solució que potser no és la ideal,
però que és la que tenim,
i, sisplau, com a mínim, que això tiri endavant,
que no es quedi penjat,
que no sigui un projecte que per entastar-nos
en fer sis places de pàrquing o sis places de pàrquing,
d'aquí deu anys encara...
O sis pisos.
Ah, d'aquí deu anys encara estaríem aquí
barallant-nos els del mercat emprenyats per la carpa.
No em sembla bé
aquests projectes salomònics en època de...
De crisi.
De crisi.
A veure, Josep Maria, què et sembla a tu?
Dos qüestions prèvies.
Primera.
Prèvies.
Prèvies, sí.
El pàrquing serà intel·ligent o tonto?
Esperem que tonto, eh?
Primera qüestió.
Segona.
Ja està fet un estudi geològic del subsol?
No, no, no.
És que aquí cal anar a parra, eh?
Perquè potser no ho hem explicat prou bé,
i potser aquí també tenim culpa dels mitjans de comunicació.
No està decidit que el pàrquing pugui anar a la Rambla.
És a dir, ara el que es diu,
el que diu l'Ajuntament és
fem la reforma del mercat sense pàrquing,
perquè el tema del pàrquing a sota del mercat
encareix moltíssim el projecte,
i aleshores mirem, mirem, estudiem
la possibilitat de fer el pàrquing a la Rambla,
després de fer una anàlisi, evidentment,
arqueològic, tècnic, del subsol,
en fi, si tècnicament és possible.
Per tant, no està decidit,
encara que alguns titulars de premsa o de ràdio
puguin donar a entendre que ja està decidit
que hi va un pàrquing,
en fi, tot això s'ha de...
El diari publicava ja la situació real del pàrquing,
i encara, com no, perquè és diari,
però si no, alguna fotógrafia virtual
també la podrien anar,
ara que això del virtualisme està tan de moda,
també ho podríem fer.
I encara jo hi afegiria una altra cosa.
A on posarem els del mercadet dels dimarts i dels dijous?
Sí, és un altre debat col·lateral.
Perquè aquesta gent, en piquen sentit això,
diuen, bueno, a veure què passarà.
Ahir per la tele va haver a veure com se barallaven
de no sé on uns d'un mercat
que els portaven a un quilòmetre de distància del lloc
i amb la policia municipal hi havia baralles ahir a la nit.
No sé exactament on.
Però, en fi...
Però tu, Josep Maria, en qualsevol cas,
reduï d'alguna manera la dimensió del projecte
per un tema econòmic i de durada d'obres?
Que, en fi, el projecte era de quatre anys i mig d'obres,
sembla bé?
Els temes econòmics,
a curt termini, són molt importants.
Però la ciutat, de sempre,
de sempre, i aquí ho hem tractat més d'una vegada,
necessita projectes de llarg termini.
La Rambla és l'únic projecte que hi ha hagut a Tarragona
que encara té vigència.
I té 100...
50 anys.
1.854.
Més de 150, m'assembla, eh?
154.
Per això, eh?
Doncs, la Rambla és un projecte que, en el moment que es va fer,
seria salomònic,
perquè en aquell moment,
amb quatre carros que hi havia a Tarragona,
i aquesta Rambla encara té una utilitat,
en els nostres dies,
amb tota la problemàtica de si s'ha de convertir en peatonal
o no s'ha de convertir en peatonal després, no?
S'ha de pensar de cara al futur,
no allò de pedassar una cosa,
perquè fins ara hi ha moltes coses que no són més que això, eh?
Pedassos que anem fent, eh?
Per anar tirant endavant les coses,
i mira, aquí dia passa any en peny.
No.
Vull dir, projectes molt ben pensats,
molt ben mesurats,
Per què?
Perquè d'aquí quatre dies,
no ho sé, tal com anem,
ara s'està celebrant l'aniversari o no sé què de la Guerra Civil.
Bueno, el dia 14 van entrar els Ejército Glorioso, Ejército Nacional.
Ahir, ahir, el dia 15.
70 anys.
70 anys.
14 o 15, els 70 anys, no?
I s'han obert els refugis que hi havia durant la guerra.
Per la guerra es va haver de necessitar fer aquests refugis.
Sembla que la guerra de l'automòbil comporti avui en dia,
que s'hagin de fer refugis d'aquests
que d'aquí quatre dies potser s'hauran de tapar, no?
Perquè no sé com canviaran les coses, no?
Però escolteu, vull dir,
arriba un moment en què no es pot estirar més.
A veure, Manel.
A veure.
Tu què?
Jo crec que les coses, evidentment,
s'han de contemplar des del punt de vista del sentit comú.
El projecte inicial del mercat
era una obra, més que, si em permeteu,
salomònica, faraònica.
És a dir, allò semblava una piràmide invertida.
Bé, era viable, tècnicament?
Era viable.
Econòmicament era viable?
Semblava que era viable.
Ara ja no.
Ara sembla que ara és econòmicament viable.
Perquè en dos o tres anys s'han doblat els costos.
Però el sentit comú, indica, comport, lògicament.
El sentit comú ens diu, sembla,
abans 50 milions de pessetes,
ara uns 27.
Això és el que digui.
D'euros, d'euros, d'euros, que no són pessetes, eh?
D'euros, certament.
D'euros.
M'ha traït a les que ha sentit comú.
Euros, correcte.
Aleshores, els excessos que podien haver-hi
amb aquest mercat central o amb aquest pàrquing
són estrets.
Canyelles, governador González, Colón, Lleida, Soler...
Allò està escanyat.
Està enxubat, el mercat.
Com havia d'haver-hi un pàrquing amb un tràfeg que hi ha,
que ara el pàrquing que hi ha a Corsini
ja produeix embusos.
Amb la qual cosa, a mi em sembla
que l'actual projecte, si es realitza,
és de sentit comú, és sensat.
El nou, per dir-ho d'alguna manera.
El que han presentat aquesta setmana.
El nou.
L'únic que em sap una mica de greu
és aquesta situació que vivim en aquesta ciutat
d'ordre més contraordre igual a desordre.
I això es tindria que estructurar una mica.
Ens dona la impressió als ciutadans
que priva en general més el sentit
o l'interès polític que l'interès ciutadà.
I això no tindria que succeir.
Perquè el govern municipal,
no dic l'actual, parlo en general,
el govern municipal
ha de mirar pel bé del ciutadà.
No pel bé del sentit privatiu
de la idea política.
Si això es guarda i es fa,
a mi em sembla que realitzar aquest nou projecte
és sedient.
Després, si es fa el pàrquing a la Rambla
i és forada,
si és forada, sembla també conseqüent
que es faci fins a Sant Agustí,
no fins a Sant Francesc.
Perquè aprofitem
tota aquesta gran avinguda
que ara està tan malmesa
per aquest plantejament terçamundista
dels dimarts i dels dijous.
Això que diu el Manel,
ho dic als oients,
per marcar-ho això de fins a Sant Agustí,
és perquè la Cambra de Comerç
ha dit que si es fes el pàrquing a la Rambla
ja posats,
es fes des de la fons del centenari
fins al carrer Sant Agustí.
No ho sé si ho ha dit la Càmera de Comerç.
Ho dic jo.
Doncs ho diu la Cambra.
Llavors ja som dos.
Ho dic tres o quatre.
De totes maneres,
una curiositat,
si això es dués a terme,
tota la Rambla,
des de la plaça Imperial Tàrrec
o fins al Balcó,
seria un pàrquing,
i no sé,
en fi,
aquest és un tema de debat
a mig i a llarg termini.
Si la ciutat necessita
tantes places de pàrquing
en els passets principals.
Ara que és un mercadet,
ara.
Més enllam.
Més enllam.
Plaça de la Generalitat,
pràcticament.
Sí, senyor.
Allò és avinguda central de la ciutat,
en aquest moment és l'imatge,
no té que ser un mercadet,
com és ara.
Roca, a veure.
Sí, sí, però estic parlant del pàrquing.
Tota la Rambla necessita un pàrquing
o necessitarà a Tarragona
un pàrquing d'aquí 10 o 15 anys?
Jo penso que necessitar-lo
sí que el necessita.
A veure,
lamento molt
que la lluita contra l'automòbil
la tenim perduda d'entrada.
Jo vaig caminant als llocs,
vull dir,
i no m'agrada agafar el cotxe
i trobo ridícul
la gent que agafa el cotxe
per moure's d'una punta a l'altra
a Tarragona
perquè les dimensions
encara ens permeten anar caminant.
i crec que sí que és necessari.
I, de fet,
estic convençuda
que si els preus fossin
preus públics,
per entendre's,
vull dir,
un lloc per deixar el cotxe
una estona,
estarien plens.
El que passa
és que deixes el cotxe
un parell o tres d'hores
i et casquen sis o set euros
que dius la mare del Tano
que estiguin buits els pàrquings.
Penso que sí que són necessaris,
el que passa
que també entenc
que els preus
no són els preus
que hi haurien d'haver
perquè considero
que el pàrquing
hauria de ser
o hauria de començar
a pensar-lo
com un servei públic,
com una necessitat
de la persona
que porta el cotxe.
És com si,
com el preu dels autobusos,
per d'alguna manera,
que és un cert preu polític
en què...
O no deixes entrar
els cotxes a la ciutat
i fas com a Londres,
allò que el tanquen la ciutat
i el cotxe l'has de deixar
enganyar Déu
i tens un autobús
l'encedera que t'hi porta,
o agafes aquesta opció
o si deixes entrar
els cotxes al mig de la ciutat
has d'habilitar
algun lloc
on puguis deixar el cotxe,
no el pots plegar
i posar-te'l a la butxaca.
I també lligant una mica
amb el que deia el Josep
el que deia
dels projectes aquests
i el que deia el Manel
també de que
ara ve un govern,
tiro per aquest projecte,
ara és l'altre govern,
tiro cap a l'altre projecte
i així no sortirà mai
una rambla,
com deies tu.
S'han de consensuar,
hem de pensar
què hem de fer
amb la zona
de Llevan,
amb la zona de Ponent,
sentar-se
al govern municipal ple,
no al partit polític,
anar una mica més enlluny,
deixant-se de mirar
el melic constantment
i ara
l'oposició critica
la decisió del govern.
Per l'amor de Déu,
a veure,
ens sentim una mica
menysprets
com a votants,
perquè dius,
no ho sé,
és que digui el que digui
o faci el que faci,
ells continuen barallant-se
i la ciutat continua...
La sensació és que
si un diu blanc,
l'altre diu negre.
Per sistema, no?
Aquesta sensació
aquí,
amb altres ocasions
en el que no érem
aquests contartulis
o érem
i havien també
representants
polítics,
es dona
massa sovint.
I jo,
sense ànim
de barallar-me
amb ningú
dels que som aquí...
Barallar-se, no,
però una mica
de discutir, sí, no?
Discutir una miqueta.
Hi ha un concepte
que no el tenim
massa ben entès.
Tu has dit
l'interès polític.
A veure,
l'interès polític
teòricament
hauria de ser
interès ciutadà.
De la polis.
De la polis.
Exactament, no?
El que passa
que aquest interès polític
és partidista
sovint.
I aleshores,
clar,
sempre estem
en campanya.
Fem promeses,
presentant projectes,
fent tota una sèrie
de coses
per apuntar-se,
diríem,
al tanto
i aleshores diria
això ho fem nosaltres.
I aleshores
això,
com a ciutadà,
vull dir,
d'un cop
per totes,
en el moment
en què es pugen
els quatre o cinc
esgraons
que hi ha
a la plaça La Font
fins al Palau Municipal,
aquella miqueta d'allò,
de dir,
a partir d'aquella porteta
que hi ha allí,
el partit
queda al carrer,
queda a la seu
del partit.
I aquí,
això és la casa del poble,
és la casa de la ciutat,
i aquí és on tenim
el debat
de coses
de la ciutat.
A banda,
tots som regidors
de l'Ajuntament
i d'alguna forma,
ja sé que és molt utòpic
el que estic dient jo,
però d'alguna forma
aquí hem de treballar
tots
en sentit polític.
En aquesta taula
m'han vist,
ho hem vist
sovint més d'una vegada,
blanc i negre.
Blanc i negre.
A més a més,
normalment
estem asseguts
enfrontats,
no?
Uns aquí
i els altres allà,
no al costat,
més o menys,
perquè ara,
clar,
no ens posem tots tres
perquè aquí no hi quedem
tots tres,
gairebé,
no?
Això del mercat mateix
és un exemple típic
del que estàs dient.
A veure,
l'inicial projecte
de la realització
de l'obra
Salomònica-Faraònica,
de quant prové,
de quant bé,
de quants anys fa?
del govern anterior.
De totes maneres,
perdona Manel,
aquesta decisió
la pren el govern actual
a partir de les dades
de Marcassa,
que és una empresa
pública estatal,
en què diu,
nosaltres fa un temps
vam dir que això
costava uns 25 milions
i ara els ensenyen els papers
i diuen,
això costa 46 milions
i escaig
i costarà
quatre anys i mig.
Vull dir que potser
si hagués hagut
l'anterior govern
també hagués pres
aquesta decisió, no?
Per això el ciutadà,
jo no critico ara
els equips de govern,
jo només dic
que el ciutadà,
que és qui ara
ha d'entendre les coses,
en aquest moment
no sap de què va.
Només sent parlar
de Marcassa,
de 50,
de 27,
que 5 plantes de baix,
que la Rambla,
que la Càmera de Comerç,
que els paradistes,
que els minoristes,
home,
per l'amor de Déu,
és el ciutadà
qui ha d'estar informat
i en aquests moments,
si es fes una enquesta,
jo crec que la gent
sí que molta
hauria sentit parlar
del problema del mercat,
però exactament
no sap res més.
És això,
la desinformació,
que no pot ser.
Segurament,
perquè també és un projecte
complex,
però en fet,
també estem els mitjans
per explicar-ho
i les tertúlies
per acollir opinions.
Ara aviat tindrem
el defensor del ciutadà.
Molt bé.
De totes maneres,
ja posats a parlar
d'aquest tema,
perquè aquí hi hauria
el pàrquing,
insisteixo,
si els estudis tècnics
ho permeten,
és a dir,
si és viable
el pàrquing a la Rambla,
però clar,
el que demanen els paradistes
i tothom del món del comerç
al voltant del mercat
és que aquest pàrquing
estigués connectat
amb l'actual
de la plaça Corsini.
Se suposa que a través
del carrer Canyelles
i que tot això es fes,
totes les obres es fessin,
les del mercat
i les del pàrquing
a la Rambla,
de manera simultània.
Jo això sí que ho veig
més complicat.
A veure,
que seria ideal,
que el perfecte seria
que en quatre anys
estigués tot enllestit,
però és fer volar coloms,
és el que deia abans
del pis de lloguer
i la casa mirant al mar.
Si no arribem,
no arribem,
posem una mica de seny.
Jo estic d'acord
amb que el mercat
estigui a la Rambla,
ja ho sento.
Em sembla que han fet
una xapussa
posant aquell asfalt
damunt de...
Jo trobo que...
Ho sento,
però a la cultura mediterrània
a mi m'agraden els tocos,
m'agraden a tombar,
que no sé si compro o no compro,
perquè m'agrada anar
però no hi vaig mai
perquè no tinc temps.
Aquesta és una altra història.
És una manera més digna,
perquè ara només hi ha
un garbuix
de camises,
calçotets,
mitjons...
Establir unes normes,
establir unes normes
de dir
i no es poden posar
els productes a terra,
els productes han d'estar...
Les parades han de tenir
uns mètodes...
Tot barrejat,
unes coses penjants...
Però la cultura del mercadet
a mi m'agrada
i la reivindico,
ho sento,
m'agrada
i penso que la Rambla
és de tots.
Si tu em diguessis
cada dia el mercadet allà
diria,
home, no,
no fotem,
la Rambla també és per anar
a passejar tranquil·lament
amb el cotxet
i prendre el sol.
Però dos dies a la setmana
que hi hagi aquest ambientillo
de foco,
a mi m'agrada.
Aquest debat del mercadet
que si vols un mercadet
amb cultura mediterrània
també puc buscar uns
al nord d'Àfrica
una mica més avall
i allí farem una nova història...
És que m'agraden
els del nord d'Àfrica,
eh?
A mi m'agrada.
A Josep Maria,
té opinió sobre això
del mercadet,
ja que ha sortit?
Li agrada o no li agrada?
El de bona vista
gairebé és patrimoni
de la humanitat.
Alto,
això és una altra història.
Gairebé és patrimoni
de la humanitat.
Allí estàs estructurat
d'una altra manera.
Saps?
Però, en fi,
tot són situacions complexes.
Sí, tu sí.
Recorda,
perdona,
Josep Maria,
recordem que, clar,
es va posar a la Rambla
tot i que l'Ajuntament
i tots els partits
van dir a contracor
que no els agradava
perquè tampoc no hi havia
un altre espai
per col·locar-los
que estigués relativament
a prop del mercat.
I no els pots enviar
enganyadeu
perquè els estàs cobrant
un dineral
per la paradeta.
Sí, clar,
perquè després hi ha
el tema del que cobra
l'Ajuntament.
Aquest és el tema.
Perdona, Josep Maria.
No, és que...
En contra,
blanco negre
o estàs en gris?
No, no,
jo estic relativament
en contra
de posar-lo
al mig de la Rambla.
És l'avinguda
més digna
que tenim a la ciutat
i d'alguna forma això.
De totes maneres
i dos dies a la setmana
són molts.
Són molts
per un mercat.
Són dimarts i dijous.
I si el dijous
és festa, el dimecres.
Pensa que tan digna
com la Rambla
és el Pla de la Seu
i els voltants
del Pla de la Seu.
No em pots cobrar
un dineral
per una parada
i enviar-lo al Pla de la Seu?
No, no,
compara-ho amb el diumenge,
el matí del diumenge.
Vull dir,
que també té un cert encant
i també té un cert interès.
I el mar,
que és un mar preciós
i bonic, no?
Vull dir,
i els diumenges
allò té un encant.
A Barcelona
hi ha
el mercat
de Santa Llúcia
davant de la catedral
que també té un encant
per una època
determinada.
Això és molt propi
de les nostres terres,
vull dir,
és normal
i corrent
aquestes coses.
però d'alguna forma
anem apedassant
d'alguna manera
problemes
que no tenen
una solució
pràcticament
definitiva
per sempre.
I avui en dia
amb els mitjans
que hi ha
al camp de la construcció
no entenc
per què les obres
han de durar tant.
Vull dir,
l'època
de les piràmides
d'acord,
tu, allí,
40.000 esclaus
arrossegant pedres
amunt i avall
i d'acord.
Però avui hi ha màquines
que són capaces
de fer
no el picar la pedra
allà dalt
davant del rectorat
davant de l'escorxador,
no,
màquines que són capaces
de fer
el que va fer
Barcelona
amb el mercat
de Santa Caterina.
Que ara els paradistes
d'aquell mercat
estan contentíssims
perquè han fet
una obra digna,
preciosa,
com s'hi deia,
l'italiana aquella
que no me'n recordo.
per un arquitecte.
Aquella piràmide
d'Ellital
ja està acabada externament,
falten les càmeres
mortuòries.
Exacte.
Ja hi són
les càmeres
mortuòries.
Però vaja...
Això que deia
el Josep Maria Clar,
recordem que el projecte
que ara ha desestimat
l'Ajuntament
representava
quatre anys
i mig d'obres,
és a dir,
a partir d'ara
o a partir
que comencesin
les obres,
quatre anys
i mig.
I l'aspecte
més polític
de tot això,
recordem que hi ha
això de Mercassa
que abans deia
l'Anani,
què és això de Mercassa?
En fi,
Mercassa és l'empresa
pública estatal
que ha fet el projecte
amb l'Ajuntament.
Clar,
ara l'Ajuntament,
a través del tinent
d'alcalde,
Sergi de los Rios,
ha enviat una carta
de queixa
demanant explicacions
de com pot ser
que una cosa
que fa tres anys
costava 20 milions,
aproximadament,
era una aproximació,
ara costi 46 milions
d'escats,
pràcticament 50,
números rodons,
i la durada de temps
sigui de quatre anys
i mig.
Aquí,
fins a quin punt
creuen vostès
que l'Ajuntament
ha de ser exigent?
exigent,
demanen responsabilitats.
Quan demanes un pressupost
i signes aquell pressupost
hi ha un compromís
per les dues bandes,
crec jo.
Com a mínim
quan a casa fas un lavabo
funciona així.
L'Ajuntament de Tarragona
ja hi està acostumat
amb això,
perquè quan costava
el pàrquing de Jaume I
i quan ha arribat a costar
i encara no funciona.
No s'ha acabat.
I encara no funciona.
I encara no funciona.
Vull dir,
amb això ja s'hi...
No s'ha acabat.
Més o menys
ja hi estàs acostumat
perquè no hi ha cap pressupost
que s'adapti.
I ens hi hem de conformar,
doncs?
Home,
no t'hi has de...
No ho dic,
que com que ja estem acostumats...
A tot arreu,
a tot arreu,
perquè tu vas a fer qualsevol...
Entra a muntellar amb el cotxe
i dius,
com valdrà això?
Home,
més o menys.
Què més o menys?
Més,
més,
més.
No menys,
perquè mai és menys.
Vull dir,
amb totes les coses
avui en dia...
Aquí estem parlant
de milions de diferències.
No hi ha cap contratista
que et signarà un contracte
tancat
i definitiu,
garantit.
Per què?
Perquè passen mil coses
i ja sabem el que pot passar.
I si te'ls signen garantit,
com que aquests van a subhasta,
els de l'Ajuntament van a subhasta
i van a subhasta a la baixa,
si te'ls signen garantits,
tots els faran a l'alta
perquè tothom voldrà curar-se amb salut.
I quan una persona agafa una obra,
no l'agafa una obra
per arruïnar-se,
d'alguna manera.
Agafa una obra per dir
m'hi ha de guanyar la videta
d'alguna forma.
Mané,
tu que ets advocat
i que pots assessorar segurament
en qüestions aquestes,
tu aniries una mica...
A veure...
No sé si dir-ne fins al final,
però exigint...
El que ha de fer l'Ajuntament,
i suposo que ho està fent i ho farà,
és mantenir una postura enèrgica
i de defensa
de l'interès ciutadà.
Això comporta
radicalitzar-se una mica
i plantar cara.
Òbviament,
que ha de fer això.
El que no pot fer és dir
ah, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno,
plantar cara.
El que passa és que
plantar cara
únicament
davant d'una pressió,
diguem-ne,
una pressió econòmica
d'aquest tipus,
què podran fer?
Arribarà un moment
que diran,
bueno, escolti, miri,
això val tant
i no podem fer-ho
si no és per aquest preu.
Què es farà llavors?
Què s'ha de fer?
Tu què faries?
Continuant l'exemple del cotxe,
tu portes el cotxe
i et diuen,
mira, això li costarà 300 euros
perquè té no sé què,
no sé quantos.
I després l'endemà
et truquen i em diuen,
miri,
que la vàlvula de no sé on...
Li hem trobat no sé què, no?
Això li pujarà...
I la decisió la prens tu.
La decisió de l'Ajuntament.
No, el pàrquing de Jaume I
no, allò ha sigut...
Bueno, no ho sé,
jo penso que l'oposició
quan parla de pàrquings
hauria de pensar-s'ho dues vegades
perquè hi estarem 20 anys
reflegant-li
a la història del Jaume I
i del pàrquing intel·ligent
perquè a mi sembla
que sigui cachondeo
que li diguin amb allò
pàrquing intel·ligent en sèrio.
Em sembla que és un contrasentit
i que abans de parlar
del pàrquing del mercat
no sé, que s'ho pensin, crec jo.
A veure, el que importa
és que facin el mercat, no?
Que gestionin el diner de tots.
Però que facin necessitat.
Perquè la necessitat
a partir d'això que dius, Manel,
tu creus que és tan necessari
tantes places d'aparcament en el mercat?
L'Anani també apuntava abans
si és un model de comerç
diferent al de les grans superfícies.
Òbviament.
Allò és un mercat
amb el sentit propi de la paraula.
No és un supermercat
o no és una gran superfície.
I els excessos,
que és el que he dit abans,
allò està escanyat per tot arreu.
No hi ha una facilitat
de viabilitat dels cotxes.
Està tan llumat.
Els carrers són estrets.
A veure,
ja tenim problemes
amb el pàrquing
que no és municipal
de la projecció de Rambla Nova,
el que van ser a Vallellano.
És a dir,
les sortides d'aquell pàrquing
que jo us ho mou,
són...
no són lògiques
perquè se surt
per la meitat del carrer
quan les sortides
tindrien que ser
pel final de la Rambla,
la de la plaça Imperial Terraco
i la de dalt.
Poso aquest exemple
per dir,
allò és un coll de botella.
Sempre hi ha cotxes aparcats
amb doble fila.
Què hem de fer allà?
Un pàrquing
de quatre o cinc
o sis plantes per avall
a escanyar?
Allò seria
un collon terrible.
I després una altra cosa
que el mercat,
el pàrquing que hi ha ara al mercat,
jo no sé per què es va fer així,
però també dius,
no sé el sentit comú,
et fa ballar el carrer.
Per anar a comprar,
sembla que veiem.
No,
però van vendre
les places del primer pis.
Sí.
Les del primer pis
estan tàcticament
totes venudes.
Allà no hi ha mai puest.
Sí.
Ui,
ven les de baix
perquè el senyor
que compra un pàrquing
deixarà el cotxe
i el deixarà força estona
que si tu vas a comprar
i t'hi estàs dues hores,
aquell pàrquing
és continuo
el moviment de cotxes
per amunt i per avall.
Que sembla que lo lògic
sigui si has de vendre places
relativament fixes
perquè si compres una plaça
de pàrquing
no és per deixar el cotxe una hora,
sinó és per deixar-lo estona,
ven les plantes de baix
que la rotació
i el moviment
estigui a les plantes de dalt.
Dic jo, no?
I quantes vegades
el carrer Canyelles
està escanyat
ple de cotxes
que no poden entrar ni sortir
perquè ja estan les places
totes cobertes.
No, no,
és el que tu dius,
el mercat està on està
i no podem fer res més,
està enxugat.
Vull dir,
és que hem d'obrir-nos.
I els carrers són els que són,
tampoc podem fer carres més embles.
Josep Maria deia una cosa,
els que van fer la Rambla
se'ls va dir
que eren uns bojos,
que eren uns il·luminats.
Que es caurien als cases,
te'n recordes?
Sí, home.
No, no me'n recordo.
Bueno, no.
Ho he llegit, ho he llegit.
No, no facis tan gran,
ni tan vell, eh?
Jo ho he dit
com aprenent d'historiador.
Home, jo hi reivindico.
Ho he llegit, home,
que ho he llegit.
No, que jo deia
el pàrquing de la Rambla,
que quan es perdés dalt...
Ah, val,
no, no.
Jo em referia a la Rambla.
El de Vallellà, no.
El de l'antic Vallellà, no.
El de Dalt, el de Dalt.
El de Dalt.
No, però jo em referia
a l'obertura de la Rambla
com havia.
Vale, vale, això sí que no.
Bé, llavors, Tarragona
sempre ha sigut, en general,
una ciutat que no ha obert espais.
És a dir,
es veu que ens agradava molt
tancar-nos, no?
És a dir,
i això no pot ser.
Fèiem bons amics.
És a dir,
hem de tindre una visió de futur.
Tenim pocs carrers àmples.
Perquè quan entre...
Joeret Maria,
154 anys ens tornem a veure,
diem que...
No, no, ara,
segons les noves expectatives de vida,
diu que...
Mil anys.
Els mil anys, eh?
O mil anys, sí,
aquell individu de la barba,
no sé què què diu.
Bueno, doncs, a veure,
s'ha de tindre una visió de futur.
Hem de fer vies àmples,
hem de fer grans zones
per estacionar cotxes
i hem de tindre aquesta visió,
no petita, no minsa,
sinó de la gran ciutat,
de la maca ciutat
que vol ser Tarragona.
Avui, com que ja fem
la tertúlia monogràfica
sobre el mercat,
igual que ahir,
perquè és el tema de debat
més interessant,
però, en tot cas,
la sensació que tenen
després de la decisió
d'aquesta setmana
seria que ara l'important
és fer les obres del mercat
amb el nou projecte
perquè, si no,
segurament el ciutadat
tornarà a tenir la sensació
que un altre projecte
va i torna
i es queda penjat?
Vull preguntar una cosa.
Una decisió,
ja ho és,
això una decisió definitiva?
Pregunto.
La decisió de no fer...
Perquè he sentit dir decisió?
Sí, sí, sí,
és una decisió.
L'Ajuntament decideix
fer la reforma del mercat
sense pàrquing,
el que passa
és que s'ha de refer el projecte,
perquè, clar,
el projecte que hi havia...
Econòmicament...
El projecte aquest
costaria 27 milions d'euros
i després de segona...
La segona part
seria el pàrquing aquest
de la Rambla
que, insisteixo,
s'ha d'estudiar molt,
en fi,
tota la viabilitat tècnica
que calgui
i arqueològica
i de subsol
que hi hagi
a la Rambla.
Però una mica,
jo per acabar,
caldria això,
no esperar gaire temps
per fer la reforma del mercat
perquè, si no,
el ciutat pot tornar
a tenir la sensació
que...
En fi...
la feia...
Home,
és que si s'espera
massa temps,
quant falten
per les properes eleccions?
Dos anys i mig.
Sí,
perquè entre projectes
i tot això,
que no canvien les coses,
i tornem a...
Això sembla
l'Odissea,
vull dir,
com se deia
la dona d'Ulisses
Penélope,
eh?
I a veure...
Així,
d'estar així,
eh?
I en guany
ja hem fet un pessebre,
vull dir,
l'any que ve ja
no podem repetir.
No,
l'any que ve
podem fer els pastorets
allà dintre,
vull dir,
que hi ha espai,
i hi ha espai per tot,
no?
En fi,
no és per prendre
la seva broma.
Hem de fer una mica
de broma,
perquè és que si no...
Fins i tot,
fins i tot,
jo et diria una cosa.
Perdona,
Josep Maria,
es poden fer uns pastorets
molt grans al mercat,
eh?
Sí,
ara que no han sortit
un canal de televisió,
els pastorets més grans
del món,
també.
Ja està,
aquest pessebre
és el pessebre més gran
del món,
els pastorets més grans
del món.
Tots a l'hora,
els de la golfe
i els de la salle,
tots dos a l'hora,
un encà de costat
i fer com allò,
gol sur i gol nord,
no?
Bé.
No donguis idees,
no donguis idees.
El de sempre de l'any que veig
tornarem a veure...
No donguis idees
que pots prendre mal.
Escolta,
que acabem 10 segons o...
Res,
amb els 10 segons.
De moment,
els paradistes del mercat,
els que estan a dintre
de la carpa,
allí estan bastant bé,
eh?
Allí estan bastant bé,
Estan fantàsticament,
tal com estàvem,
ben,
des de goteres
molt fresa.
Ells,
de moment,
i en sortia guanyant.
Ja els hi va bé.
En fi,
estava pensant en la proposta
dels pastorets al mercat,
la tindrem en compte,
eh?
De cara a la propera tardor,
Josep Maria.
I si no,
la fem als de Tarragona Ràdio,
fem uns pastorets especials.
Jo m'hi apunto,
perquè jo els he fet molts anys,
els pastorets.
Faràs d'Àngel.
No, no,
ho deixem aquí.
Vaig començar fent d'Àngel,
vaig acabar fent de Satanàs.
Josep Maria Sabater-Bos,
Nani Rodríguez,
Manel Roca,
gràcies per compartir aquesta estona,
ben amable també,
per parlar de temes de la ciutat,
Bona de i bona hora.
Bona de i bona hora.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les doigraelis.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de laka.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les da.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.
Bona de les dades.