Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Espais Culturals i Multiculturalitats.
S'està fent el Centre Cultural i Ocupacional de Cambrils.
Montserrat Soronelles és professor al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social.
Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest curs no l'heu començat encara, és el dia 8 que l'enceteu.
Fins la setmana vinent, dimecres comencem.
I el feu a Cambrils, per alguna raó en particular?
Bé, hi ha hagut una col·laboració històrica.
Els cursos de l'URB d'estiu, alguns es fan a Cambrils,
i en aquest cas el de Migracions és històric.
Sempre s'ha fet a Cambrils des del primer any.
Hi ha una bona col·laboració amb l'Ajuntament.
A més, és un espai, crec que, ideal per fer aquestes coses,
tant pels alumnes com pels mateixos professors convidats que venen.
Estan encantats del que troben a Cambrils,
de poder donar un tomb al sortir, al començar.
Penseu que pels professors això moltes vegades també és lúdic,
té un punt de venir a fer una jornada de docència,
però després també té aquest punt una mica com de lleure,
de començar, és com la porta de les vacances pels professors universitaris.
I pels alumnes.
Aprendre, reflexionar, pensar en un ambient més distès, més relaxant.
Recordem que pels alumnes són crèdits i tot això,
però això és una altra història.
S'estableix un diàleg més a curta distància, segurament, no, Esther?
I amb un altre tipus d'alumnes.
Perquè, clar, nosaltres durant tot l'any tenim els alumnes del nostre ensenyament,
o de la nostra àrea.
En canvi, en aquests cursos, bé, mira, jo precisament aquest any
no en tinc ningú a la meva àrea.
Són diferents i, per tant, tenim una relació amb altres alumnes de l'URB
que, clar, és molt enriquidora i molt interessant.
Clar, dius, no tinc els alumnes habituals, però jo he mirat una miqueta de desglosar aquest curs
i es tracta el tema de la dona, de la imatge, de la comunicació,
des de totes les perspectives possibles, des de l'art, des de l'adolescència,
des dels canvis hormonals d'una dona, és a dir, ho abasteu tot.
Per això jo dic, home, imatge, cos i llenguatge, és a dir, és un títol,
perquè així parlem de la dona en totes les seves dimensions, no?
Però és que, a més a més, tu dius que és un curs sobre la dona i el títol no ho és, eh?
No ho és, però mirant el contingut està claríssim, eh?
Suposo que coneguent-me a mi, mirant el contingut, doncs has deduït que de la dona en parlarem,
però no només, eh?, només de la dona, perquè ara pensem que a hores d'ara
ja és qüestió de començar a parlar també de dona, d'home, de feminitat, de masculinitat,
de veure com, del que no és ni feminitat ni masculinitat, on som,
i tractar tot d'una manera més àmplia.
Ara és un moment que cal començar a canviar una mica els plantejaments tradicionals del feminisme,
per exemple, és a dir, veure de les fonts, manllevar tot allò que sigui positiu,
que n'hi ha moltes coses, però començar a fer un debat com a més contemporani,
més modern, allunyat dels tòpics.
És que és així, o sigui, els nous feminismes estan orientats, canviant,
o sigui, hi ha coses que ja s'han fet, i ara ens toca un altre tipus de reflexió diferent.
Què ens toca ara? Als homes i a les dones.
Com que hi ha un home aquí, jo li convidaria que intervingui,
i no per al·lusions, senzillament, eh?, sinó quan ho consideri oportun, només faltaria.
Sí, ens toca ja no tant reivindicar, sinó posar-nos a treballar
i veure quins són els nostres papers a la societat,
i el paper que vol escollir cada un.
ja no, diguem, aprendre que no està tan marcat
per la nostra naixència, per la nostra biologia,
i que podem aprendre un o un altre paper,
o alternativament, també, en l'espai públic, en l'espai privat,
doncs pots optar per tenir un paper
del tradicionalment conegut com a masculí,
o tradicionalment conegut com a femení...
Això es contempla com una opció moderna, entre cometes, si em permets?
Aviam, és una opció que ha existit sempre.
El que passa és que poder no s'havia posat sobre la taula
la possibilitat que és una opció acceptada.
I és una opció que existeix i que cadascú l'ha d'escollir.
Però fixa't, Esther, si som una miqueta autocrítics,
fa 30 anys estava mal vist que la dona treballés.
Ara està mal vist que la dona es quedi a casa.
La realitat ens indica això.
Una dona que opta d'acord amb la seva parella,
jo em quedo a casa, la criança dels fills,
perquè avui això està mal vist.
No, ja no tant, ja no tant, cada vegada menys.
Cada vegada menys el que es dona sobre la taula és una sèrie d'opcions
i les ha d'escollir.
Pensa que, mira, en aquest curs, per exemple,
ja sobre psicoanàlisi hi ha quatre psicoanalistes que intervenen
i, per exemple, psicoanàlisi i feminisme
han estat bastant renyits tradicionalment.
Perquè sembla que han dit que eren unes boges.
Sí, no.
Que vols?
No, més que res perquè tampoc s'ha entès massa, no?
I poder ser divulgat malament i tot això de l'enveja del penis
i totes aquestes coses que mai la vida...
Que no ho hem entès mai.
No, exactament.
Ni és bien dit, ni és una mala divulgació del psicoanàlisi.
Però, precisament, a mi m'interessa plantejar qüestions del psicoanàlisi
per veure que no hi ha res predeterminat.
El psicoanàlisi ens diu que escollim una posició davant del món.
Una postura.
I aquesta posició pot ser...
L'altre dia sentia un especialista que parlava sobre aquesta qüestió
de la medicalització excessiva de les dones,
precisament per això que ara deia la mateixa Yolanda,
de dir, doncs, bueno, la psicoanàlisi ha penalitzat determinades coses
i és veritat que hi ha hagut un procés com de medicalització
de la neura femenina per una incomprensió del que significa
i per una descontextualització de tot plegat.
Però penso que això també ara, per exemple, ja fa temps,
però una de les basants del feminisme en medicina,
aquí també tenim, en aquest curs també tenim infermeres,
és, per exemple, que moltes de les coses que es diuen,
que s'han dit de la medicina,
estàvem pensades des del punt de vista masculí.
Per exemple, ara se sap que l'aspirina per prevenir l'infart
no és convenient per la dona.
I se sap també que la dona és de les candidates
tan o més important que l'home a un atac de cor,
que on tradicionalment es deia...
Per això que es deia, doncs, una aspirina infantil diària
per prevenir l'infart, va venir de la guerra de Vietnam, etcètera,
però és que a la dona no li convé.
Per tant, ara ja s'ha de començar a dir això, no?
La dosi, no?
Esprenguis tres, no sé, tres píndoles al dia.
Està sempre moltes vegades pensada en una mitjana basada en homes
i hi ha d'haver també una diferenciació.
O sigui que hi ha moltes coses que hem d'estar veient
en quin lloc estan i com s'han de determinar.
Una de les coses importants en aquest moment
crec que és arribar a una normalització.
És a dir, que tothom, això que deies,
que hi ha un pantall de possibilitats de ser dona o de ser home
i que tothom pugui triar lliurement
sense que això s'hagi, diríem, d'estigmatitzant
i de sotmetre una pressió per part de la societat en general.
I el més important és aconseguir aquesta normalització.
Tenir una posició femenina o masculina.
O sigui, no cal que, per exemple, un home,
per tenir una posició femenina,
vulgui dir que s'ha feminat i que va vestit de dona.
No, no, sinó que opta per una posició, doncs,
considerada o vista com a femenina,
que pot ser, doncs, cada vegada que se cuida els fills, per exemple.
Una dona pot ser forta,
que és una qualitat que tradicionalment i equivocadament
se li atribueix a l'home.
Una dona pot ser forta i ser una dona,
amb tot el que això implica.
Un home pot ser molt sensible i delicat,
que són coses que s'atribuïten a les dones.
En fi, són tòpics, però que realment encara funcionen.
Els mitjans de comunicació ens ofereixen una imatge
i recolzen aquesta nova manera d'interrelacionar-se,
homes i dones, en una societat desitjable,
en què tothom tingui les mateixes oportunitats
o encara incideixen en allò, les dones, els homes?
Mira, una de les quatre comunicacions que tenim sobre el llenguatge,
perquè és una de la part que la porto jo,
per exemple, vaig fer una anàlisi de la campanya electoral
de la Segolent Royal i de la Hillary Clinton
i el que vaig veure, després de mirar exhaustivament molts diaris,
és que es penalitzava a la una per una cosa
i a l'altra se la penalitzava igualment per tot el contrari.
Per exemple, els diaris van acabar penalitzant la Segolent Royal
per ser massa femenina,
per ser una mare que ella sempre deia que tenia quatre fills,
per presentar-se vestida, elegant, etcètera, etcètera.
i al final això va acabar minusvalorant la seva força política
i en canvi la Hillary Clinton se la va castigar des del principi
per tot el contrari, no?
Per ser forta, per ser ambiciosa, per ser poc femenina,
perquè anava vestida masculina,
inclús un senador americà va dir que...
va dir, no diré que sigui lesbiana, però...
Però no anem bé, perquè en aquestes cròniques d'anàlisi polític,
jo no veig que parlin mai de com van vestits els homes,
ni els candidats, ni dir que si diuen que juguen...
És a dir, el diumenge jugo amb els meus nens a la Casa Blanca,
o el que sigui, o allà on sigui, o a la Moncloa,
és igual, això no es valora mai, ni com van vestits.
Comentaris sobre com van vestides,
les dones que presenten la política,
sempre n'hi ha algun dels homes, jo no hi sentit mai.
Pensa que...
És que vesteixen molt bé.
No, és això que dèiem de la normalitat, no hi hem arribat.
No hi hem arribat. A La Vanguardia,
jo conec l'editor de La Vanguardia
i és una persona que té bastanta cura amb això,
i no es creia quan li vaig comentar
que a La Vanguardia hi havia un titular
quan va anar a votar la Segolent Royal,
que era la candidata a la presidència de França,
va anar a votar l'acte més important, diguéssim,
de la seva carrera política,
que eren les votacions en què ella mateixa es presentava,
i el titular de La Vanguardia era
Segolent Royal
vota vestida de blanco
per a la seva gran boda con Francia.
Blanca y radiante de la noia.
Imagineu-se, és que ni s'ho creia, no?
I el Sarkozy, si va de negre,
és que era impossible dir
que el Sarkozy va votar vestida de negre
per a la seva gran boda con Francia,
que l'última hora Francia és femení.
El nòvio de França.
El nòvio de França.
Enric, a més el que volies intervenir.
Evidentment, davant de vostre gran coneixement
en torn d'aquest tema,
jo tinc realment poc a dir.
Però tu tens mapes, que ets geògraf.
Guia'ns, sisplau.
Jo s'ho escric realment
que moltes vegades
estic pensant en l'àmbit de la publicitat.
Jo crec que la publicitat
no és la publicitat
d'abans de l'anunci de Conyac,
típic d'Ale Conyac estarà contento,
però moltes vegades
continuen a venir estereotips
tant masculins com femenins
que en certa manera
xirrien per les dues bandes.
I crec que continua sent una cosa
que s'ha de treballar.
Això que diu l'Enric,
que la publicitat és molt interessant
perquè ens crida moltes vegades
l'atenció un anunci
que és correctíssim
i ens crida l'atenció
per la seva normalitat.
Dius, veus, estan anunciant això
i no ho fa un noi
o no ho fa una noia,
entra dins de la normalitat.
És a dir, la normalitat
ens sorprèn encara.
És una excepció.
Sí, sí, sí.
La veritat és que d'això
no hi ha culpables ni innocents
perquè les mateixes publicistes dones
també fan servir aquesta publicitat.
També ve nens com una mica
allò que es menja la cua,
el peix que es menja la cua, no?
Ho posen perquè això fa comprar,
ho comprem perquè és atractiu, etcètera, etcètera.
En aquest canvi de la normalitat,
què en penseu de les quotes?
És a dir, hi ha moltes dones
i molts homes que no ho tenen clar, eh?
Malgrat que s'estan aplicant
a vegades com a estratègia política
i no tant com una eina
per anar cap a un canvi de la igualtat.
Jo penso que és una discriminació positiva
igual que el català, o sigui, és el mateix, no?
Necessari.
Sí.
Crec que són antipàtiques, però necessàries.
Antipàtiques en un moment històric,
com és aquest,
són necessàries.
Quan les dones ja...
Quan es compti amb les dones
i quan elles pensin que es compta amb elles,
doncs aleshores es podran retirar.
Però fins ara, dintre d'un partit polític,
i jo en conec algun,
ha estat molt difícil
que quan es reunia l'ejecutiva
i tenia que pensar en persones,
és que no se'n recordaven de les dones.
Era simplement...
O sigui, no estaven visibilitzades.
Com que les han anat a buscar
cara a les eleccions?
Perquè sí que hi eren el partit, lògicament.
Clar, clar.
Les han descobert que estaven
quan han tingut que posar quotes.
Bé, jo no diré mai
que és culpa d'uns o d'altres,
perquè la dona també, moltes vegades,
no té aquesta ambició política...
És molt passiva, en segons quins casos.
No, i que pensa que té altres coses que fer
que a millor són molt més interessants,
i la veritat deuen ser molt més interessants,
cuidar els seus fills
i fer moltes altres coses
que no estar allà a reunions interminables polítiques.
Però bé, moltes de les que s'hi posaven
eren invisibles.
Ara, simplement, existeixen.
Ostres, hem de pensar
en posar quatre dones.
Quines tenim?
I han emergit aquestes dones.
Jo us asseguro que no estic...
No estic fent l'intent de lligar-ho tot
perquè quedi bé,
però és que crec que és necessari
en tot aquest canvi
hi ha altres protagonistes
que els costarà més
prendre el protagonisme
per moltes raons,
que són les dones immigrades.
Bé, jo et volia posar...
Són absolutament invisibles,
en aquest moment.
Jo volia posar nafalca en aquest sentit,
perquè una de les ponències
o de les sessions del curs
va precisament dedicada
a la construcció
de la identitat de gènere
en societats àrabo-musulmanes
i també en societats llatinoamericanes.
Agafem els dos col·lectius més importants, no?
Fins que estem parlant d'espais educatius,
parlaves ara de mitjans de comunicació,
que són, diríem,
estan dintre del més important
del que podrien ser els espais educatius,
que la consciència de gènere s'educa
i per tant s'educa en el context
de cada una de les cultures
i que en aquests moments
nosaltres ara parlàvem de normalitat,
però en realitat tenim la nostra normalitat
al costat de les normalitats
de persones que han vingut
de països diferents al nostre,
de cultures diferents a la nostra
i que per tant han estat socialitzades
en models de gènere moltes vegades
que se situen en el nostre model de gènere
de fa uns quants anys,
de fa molts anys o de fa menys anys,
però que se situen en aquests models de gènere
i que tenen singularitats
que no tenen res a veure tampoc
amb els nostres propis models, no?
I això crec que ho hem de tenir molt en compte
perquè els missatges que fem arribar
a aquestes dones no poden ser tan...
a vegades no poden ser tan contundents
com els que fem arribar
als nostres propis col·lectius.
Una mica eurocentristes.
Ah, exacte.
Estem en aquesta posició
que hem arribat aquí per la nostra pròpia convicció
i hem evolucionat cap aquí,
però en d'altres contextos
es produeixen situacions de renovació
d'aquests models de gènere
que són molt importants en les nostres vides
perquè influencien d'una manera brutal
la nostra participació en el mitjà públic,
però també en el nostre cicle de vida privat.
I en les segones generacions
de col·lectius migrants
la veritat és que es produeixen uns xocs
que són bastant brutals
en aquests models de gènere, diríem,
de les mares,
que evidentment transmeten aquests valors
en els seus fills
que s'adapten tant com poden
als valors de la societat d'acollida,
de la societat de destinació,
però que evidentment es deuen també
en aquells models que les han educats
perquè és la seva pròpia ideologia.
I això crec que és molt important.
Ho hem volgut posar expressament
perquè sabem que, com diríem,
dintre del col·lectiu de persones
que venen en el curs,
un col·lectiu important són els docents.
Per això hem repetit una mica el tema
com l'any passat
i ens hem dedicat al tema educatiu.
L'any passat vam parlar més d'escola formalitzada
i en guany parlem més d'espais educatius en general.
I pensem que en el col·lectiu de docents
els interessa molt veure, diríem,
sentir a investigadors
que estan treballant sobre el tema
de com es reconstrueixen aquestes identitats de gènere,
sobretot en el cas de les dones,
perquè és veritablement important
a l'hora, diríem,
de fer la intervenció educativa en aquests àmbits.
Clar, dones que venen ja amb un bagatge,
amb un model que és el propi
i que a determinades edats,
ni que sigui en un context geogràfic diferent,
no canviaran.
I aquí és on hi haurà el conflicte en un futur,
el trencament amb les filles,
perquè les filles continuaran com és tradicional,
les nostres filles poc o molt
van rebent els nostres sabers de dones,
però també xuclen del món en general.
Aquí hi haurà un trencament important, segurament.
Però pensa que si ho fem malament,
jo penso que si Occident
ho fa amb soberbia,
imposant,
pensant que nosaltres,
el nostre model és el millor,
i així tenim un perill
i tenim un perill que es tanquin.
És que quan critiquem determinats comportaments,
nosaltres, les dones d'aquí,
ho fem molt alegrament sense pensar
que nosaltres arrosseguem moltes coses,
estem posant-hi cables, eh?
I que no som tan felices.
O sigui, si elles veuen els nostres models,
també deuen pensar,
doncs no sé...
Diguem-ne que em poso molt pel carrer,
ens matem a dietes,
per exemple, eh?
Sí, sí, sí.
Però passem-ho allà, clar,
elles no poden dir...
És que porten un vel, sí.
I vosaltres què porteu?
Tot el dia a la bàscula, enganxada.
Cadascú té el seu...
I fens arreglant-se la cara
i estem descontents
de com estem del nostre cos,
volent ser joves,
volent ser primes,
volent portar l'últim model.
Tot això, bé,
nosaltres ho estem vivint,
però tampoc penso que sigui una meravella.
i abans d'intentar imposar-ho
o de fer aquesta mena de soberbia
de dir que heu de ser com nosaltres,
jo crec que també hauríem de fer
una mica de reflexió, eh?
Al cap i a la fila,
el que importa a la vida
és ser feliç, no?
I intentar estar a gust amb si mateix
i no ho fer.
Crec que hem d'estar molt atents,
molt atents,
sobretot des del col·lectiu docent,
però també la societat en general,
per veure quines són
aquestes necessitats concretes
i com ens hem d'anar adaptant
a aquestes noves situacions,
tenint en compte
que moltes de les actituds
que pensem que tenen,
perquè també pensem
que tenen determinades actituds
i a vegades no són tan reals,
això també destrueix
molts mites
o molts estereotips
que fem funcionar cada dia,
però que és molt important,
diríem,
que ens anem adaptant
a aquestes situacions
i que generem ponts
com per poder recuperar
aquests elements de feminitat
en el nou model de feminitat
de la dona del segle XXI.
I valoritzar-los, eh?
Perquè n'hi ha...
Plural, no?
Elles tenen el seu valor.
Plural.
I una de les coses importants,
penso que és el deute pendent
que ara ens n'adonem
que era el deute pendent
del feminisme històric,
que és aquesta situació
de recuperar
la posició de la dona
i la nostra pròpia maternitat,
recuperar totes aquestes coses
i posar-les en valor,
perquè el que havia fet
el feminisme històric
era arremblar-les
i dir, bueno,
nosaltres volem ser com els homes.
No tot, no tot, no tot, eh?
Perquè hi ha el feminisme
de reivindicació
de la femení.
Algunes coses.
Ja fa molts anys
ara que es reivindica.
I també ha estat malentès
el feminisme
com volgués semblar-se als homes,
no?
També hi ha hagut
la reivindicació.
Ara, precisament,
amb l'arribada
d'aquests nous col·lectius
tenim encara la doble oportunitat
de recuperar aquestes coses
i de posar-les en valor
per incorporar-les
en aquest nou model de dones
sense cap tipus de problema.
Primer perquè sí que són valors
i no sabem
si elles són més felices
que nosaltres a la llarga.
i segona perquè si no
produirem allò que he dit abans, eh?
Un tancament.
Per exemple,
jo tinc l'experiència
de la Universitat del Caire
que tenim un programa,
un projecte ECI
i anem
amb unes quantes professores
de tot Espanya.
Això ho porten des de Madrid.
I les professores d'allà
el primer any no portaven vel,
el segon any ja el portaven
i una mica després,
ara que tenen confiança
amb nosaltres
que tenim reunions
cada any tres o quatre,
a vegades s'ho posen també
per una reivindicació.
Com un signe d'identitat propi.
Aquesta mena
d'anar tots contra l'islam
i d'anar tots contra
la seva cultura.
Som a manera de confirmar
la identitat.
Els ha fet dir
ah sí, doncs jo no portava vel
però ara en portaré.
I s'entén perfectament, eh?
És reafirmar, doncs...
Ha d'anar en compte.
Aquesta segona generació
jo he parlat
no amb àrabs, eh?
Però sí,
amb sud-americanes,
una segona generació
que torna a reivindicar
les seves arrels.
O sigui que...
Penseu que
tots,
en la línia que esteu dient,
tots els disturbis de...
No recordo això
l'any passat o l'altra,
França,
no eren immigrants
de primera generació,
sinó que eren
nascuts
en territori francès.
Amb la qual, doncs,
de com es construeixi
aquesta convivència
dependrà molt
com les generacions futures
puguin respondre amb això.
És que pensem que som model
i tampoc som tant model, eh?
A seguir.
tampoc gestionem correctament
la incorporació
d'aquests joves
a la nova societat.
És a dir,
podem tenir joves
titulats en física,
val?
Que no tinguin l'oportunitat
d'accedir al mercat laboral
en el seu
en el seu propi perfil professional
i que treballin
d'un altre tema.
I un aspecte important
quan parlàvem
de les dones,
quotes,
lleis,
en el tema
de la immigració,
les lleis,
les quotes
són necessàries,
però,
aviam,
la mínima que pensis
una mica,
l'espai de l'escola,
l'espai educatiu,
és el que realment
determinarà com es relacionen
aquestes persones
amb el seu entorn.
No les lleis ni les quotes.
Sí, sí, sí.
Una llei que diu,
doncs bé,
fem aules separades.
A veure,
no és ni sí ni no,
és que anem a reflexionar
al voltant de tot el que estem fent,
sinó passarà com el turisme,
que vam prendre decisions
equívocades fa molts anys
i mira,
o no,
ara no ens expliques,
Enric,
que et donarem protagonisme
perquè ens parlis del turisme
del segle XXI,
és que les dones
és això el que tenim,
que ens posem a parlar
d'aquestes coses.
Ens entusiasmem.
Els homes no parleu
d'aquestes coses en general,
de la vostra posició
actualment en la societat?
Jo crec que sí,
que en parlem,
que vivim moltes coses
amb normalitat.
Abans de començar a parlar
comentàvem amb normalitat
que el cap del meu grup
de recerca
és una dona,
i ho ha sigut sempre,
i això és una cosa
que la vivim
amb absoluta normalitat.
En ocasions,
podem tenir cert sentiment
de, mira,
dic,
no sé,
vaig en contra
de la societat
perquè soc home
i perquè la societat
critica
la masculinitat,
però és una miqueta
en línia
del que vosaltres
estàveu dient abans,
que sembla
que per reafirmar
un clitxé
hem de desmentir
el clitxé
que s'entén
com a contrari.
No sé,
potser si hi ha
alguna reivindicació
des de l'home,
des de la masculinitat,
és intentar compartir
i viure les coses
amb normalitat.
I el camí
per arribar aquí
són les persones
que s'esteu dedicant
a fer recerca
en aquest àmbit
els que teniu
que ajudar
o que esteu ajudant
a construir-lo.
Mira,
si em permets,
jo ja fa un temps
que pensava en això
i aquest any,
en aquest curs,
ja he convidat
el Baranetxe,
Fernando Baranetxe
és un psiquiatre
i no és un home
que comença
a reivindicar
les masculinitats.
Ha fet una conferència,
ha parlat
d'aquests pares
de l'alienació
parental,
d'aquests pares
separats,
que estan en una posició
molt feble,
no veuen els seus fills,
la dona està molt temps
amb els fills
i pot emprar els fills
com una mena de...
Exerceix una manipulació.
Manipula.
Bé,
i ara fareu un curs online,
aquest any comencem
al setembre,
un curs de la Fundació,
que en aquell,
tenim quatre mòduls,
un mòdul tindrà
la Coral Quadrada
que parlarà
del feminisme avui dia
històric i l'actual,
els diferents feminismes
que hi ha hagut,
un altre mòdul
el tindrà
la Clara Berman
que parlarà
de la dona
des del psicoanàlisi,
un altre jo sobre el llenguatge
i ell tindrà
un mòdul
que es diu
les màscares
de la masculinitat
i parlarà d'això.
Doncs ja
ens ho apuntarem
a l'agenda.
Jo crec que és un tema
que se'n comença a parlar.
Sobre masculinitat
es fan
i hi ha algunes cosetes
però és molt recent.
I és molt interessant.
És una altra
de les vies imprescindibles
per la igualtat
que dèiem.
És importantíssim.
És a dir que la nova masculinitat
també incorpora
la feminitat.
És que si la masculinitat
no incorpora,
si no posem en valor
el fet de cuidar els fills
i nosaltres mateixos
reproduïm a nivell de lleis
perquè abans deies
les lleis no construeixen.
Déu-n'hi-do
del que construeixen.
Construeixen molt
perquè un immigrant
és un immigrant
perquè ho diu una llei
sinó només és un estranger.
És a dir,
és que hi ha tota una situació
aquí que...
I que els homes
estan presoners
d'un estereotip masculí
i que no reflexionen,
poden començar
de reflexionar.
Ara comencen a reflexionar.
I de vegades sentim,
has mencionat
les baixes de paternitat,
estem començant
a veure
les baixes de paternitat.
I és una cosa
que m'assembla
perfectament normal
i perfectament lògica
i de vegades
perfectament assumible
i perfectament positiva.
Fem repseferència
a un altre estereotip.
Que ara
el que és el turisme
del segle XXI,
canviarem l'estereotip
del turista
amb la sombrilla,
el medalman,
aquell senyor
que anava
amb el paquet de tabac,
el meiva...
Això ha canviat molt,
no?
Enric,
i la pinta de la butxaca.
Una mica per animar la cosa,
no?
Perquè parlem de coses serioses
però això no vol dir
que no tinguem
una mica de sentit
de l'humor,
també, no?
Mireu,
aquest curs
que dels dos cursos
que plantegem,
aquest que es diu
Turisme davant els reptes
del canvi global,
és un curs
que està plantejat
en conjunt
amb el meu company
Òscar Saladier
i té dues vessants,
la vessant
de l'activitat turística
i la vessant
del canvi global.
és una dinàmica,
una dialèctica,
si voleu,
de com aquesta activitat
afecta
el nostre entorn
i de,
a la vegada,
com l'entorn
afecta
amb aquesta activitat.
És a dir,
si tot això
que estem mencionant,
aquest model tradicional
que hem tingut al curs
es fa salou,
com no podria ser
d'altra manera,
tot aquest model
salouificat,
que sembla que de vegades
els nostres polítics
volen repetir
fins i tot
a la platja llarga,
que volen tenir-ho tot
asfaltat,
ple de sombrilles
i de banyadors
i de meives,
com dius tu.
Si aquest model
que ha sigut el tradicional
realment...
Això és el desarrollismo, eh?
El desarrollismo
dels 60,
és el que sí.
Si aquest model
que ha sigut el tradicional
i que juntament
amb aquest col·laix
d'indústria
i de totes aquestes coses
que tenim per aquí
en realitat
són els que hem posat
la situació
entre cometes
més o menys bona
econòmica
de Tarragona
al seu lloc,
si aquestes activitats
poden continuar
sense interferir
amb el medi ambient
o si
es necessita
repensar-les
i donar-les-hi
un altre
punt de vista
pensant que
a més d'una platja
que es pot ocupar
intensivament
també hi ha un rere país
que es pot ocupar
extensivament
amb tota una altra
sèrie d'activitats
respectuoses
amb el medi
que desenvolupen
el territori
i que a més
doncs
permeten que la gent
tingui coneixement
d'altres coses.
Però a més
el curs també té
un altre vessant
que és el pensar
si fenòmens
com el que s'estan
donant avui
ja no sols
ja no parlo
de la famosa
crisi econòmica
sinó que parlo
de fenòmens ambientals
i fins i tot
fenòmens demogràfics
com és la pressió
creixent
que els éssers humans
estem exercint
sobre el nostre entorn
o és el propi
canvi climàtic
que està fent
per exemple
si estudiem
una projecció
de com serà
el clima
de la península
ibèrica
a finals de segle
passarem
de poder afirmar
que el mes d'agost
bona part
de la costa mediterrània
és un mes
amb unes característiques
turístiques
òptimes
passarem
a dir que
és un àmbit
amb unes característiques
turístiques
climàtiques
pèsimes
perquè entrem
en temes
d'accés
de calor
entrem
en temes
d'allò que
te diuen
a Grècia
no hi vagis
a l'agost
cosa que abans
no es deia
jo penso
a vegades
clar
amb això dels turistes
que bonic
i tot
és un motor econòmic
que dóna feina
que lògicament
però clar
jo no sé si
hem resolt
bé fins ara
o sí
la quantitat
de residus
que generen
la demanda
d'aigua
que hi ha
que lògicament
amb tota una
indústria hostelera
doncs ja
tot això
ho tenim resolt
o és una signatura
pendent
també
carà
aquest segle XXI
jo crec
que és una signatura
pendent
a més
amb doble vessant
és una signatura
pendent
que no la tenim
resolt
a la nostra vida
a la nostra vida
diària
els residus
no els tenim
resolt
a la nostra vida
diària
l'energia
no la tenim
resolt
a la nostra vida
diària
si tu vas
en un foru
on es debati
sobre noves energies
t'acabes trobant
persones
que el que defensen
és consumir
la seva energia
la que ells
s'estan produint
això no ho tenim
no tenim resolt
a la nostra vida
diària
i el turista
acaba assumint
el model
que nosaltres
li proposem
jo crec que
tot i que
s'estan fent
campanyes positives
estic pensant
per exemple
respecte al tema
del consum d'aigua
que has mencionat
aquella famosa
campanya de la Generalitat
per tenir aigües
de tancar l'aixeta
en lloc d'obrir-la
s'estan fent
coses positives
però el turisme
que és
un tema
és
una sèrie
de persones
que venen
a un lloc
que el usen
el disfruten
i el deixen
si no som nosaltres
els que els donem
unes pautes
molt marcades
de comportament
i de què es pot fer
i què no es pot fer
en el medi
crec que
realment estem fent
mal ús del medi
i ho dic en el sentit
que jo penso
que molt probablement
a Escandinàvia
els turistes que van
a Escandinàvia
no tenen
el comportament
respecte al medi
que molts puguin tenir aquí
i això és probablement
el mateix turista
o és un turista diferent
no ho sé
però en algun cas
és no saber
no saber vendre
o en altre cas
és no saber
explicar
bona part dels ambientalistes
argumenten
si parlem per exemple
de turisme
de l'ocupació
de la costa
és que
a veure
que és de difícil
resolució
no hi ha res impossible
en aquesta vida
perquè ja partim
d'un plantejament
que fa 30-40 anys
es va fer malament
i aleshores
clar
això tu no pots
treure-ho
amb una gran
hiperexcavadora
i tornar a construir
tot aquest model turístic
que tenim
i jo m'imagino
que això que coneixem
com a Costa Dorada
això de les marques
és molt perillós
perquè el camp de Tarragona
en fi
tots sabem
de quin territori
estem parlant
no sé si tenim
un model singular
turístic
abans ho comentàvem
també
amb l'estèdia
amb la Montserrat
l'escaline
de la petroquímica
a la nit
allò que es creua
amb el Dragon Can
un patrimoni romà
unes indústries
o unes instal·lacions
hoteleres
que no sé
si són suficients
no sé com és
el nostre model
respecte d'altres
però singular
ho deu ser
jo crec que tenim
una barreja única
totes aquestes qüestions
que has mencionat
realment
és difícil
amb els metres quadrats
que tenim
amb això que en diem
al camp de Tarragona
és difícil trobar
tantes activitats
diferents
i tantes activitats
que convisquin
i en això
potser
és una vessant positiva
és una vessant positiva
del model
de ser capaços
de tenir
totes aquestes activitats
juntes
jo crec que
el fet de pensar
en aquesta activitat
des d'una vessant
més ambientalista
del que potser
s'ha fet
en altres moments
és justament
per permetre
que aquest model
continuï donant
uns rendiments
econòmics
en aquest entorn
i sí que és cert
que és un model
que està desenvolupat
en el passat
però
el Garrobico
és una cosa
que s'està fent
que s'està fent ara
i s'està fent
s'està fent
el famós hotel
a la zona
del Cabo de Gata
que en principi
no
l'han tirat a terra
o no?
no l'han tirat a terra
no l'han tirat a terra
està allí
deixa d'estar allí
això
és una cosa
que s'ha fet
amb les lleis
amb unes lleis similars
a les que tenim aquí
per tant
reflexionar ambientalment
respecte al turisme
permet intentar consolidar
un model que pugui donar un rendiment
millorar aquest model
aprofitant altres
altres beneficis
que puguem tenir a l'entorn
tenim unes muntanyes
tenim unes muntanyes precioses
l'any passat
vam fer un curs
similar
turisme i canvi climàtic
i vam portar
a una persona
que explicava
la muntanya
i no explicava
els Pirineus
sense tenir
naturalment res
en contra dels Pirineus
explicava que nosaltres
aquí tenim una muntanya
que cal reivindicar
tenim una mossara
tenim
si pensem en els ports
tenim el de baix
tenim el delta
gestionem-ho bé
gestionem-ho bé
justament
es tracta d'això
es tracta d'aprofitar
que hi ha aquests recursos
i gestionar-los
gestionar-los
de manera que puguin ser
jo vull dir una cosa anecdòtica
però tinc un alumne suïssa
que va estudiar aquí
i que
va estudiar aquí
i després va marxar a Suïssa
i té un apartament a Salou
i cada estiu la veig
no?
ella s'indigna tantíssim
del que passa a Salou
perquè diu
aquests suïssos
que estan allà
al seu bloc d'apartaments
a Suïssa
no ho fan
no ho faran mai
no tiraran un paper terra
no deixaran una botella
de cervesa
a l'escala
i venen aquí
i ho fan
qui té la culpa d'això?
això que has dit d'Escandinàvia
són els mateixos
que van a Escandinàvia
i allà no tiren un paper
allà no fan un escàndol
allà no deixen una botella trencada?
possiblement sí
ara
nosaltres potser a Escandinàvia
no fem
el que fem
a casa nostra a Salou
llavors
és una reflexió
que hem de començar
per nosaltres
tenim un turisme
horrorós a Salou
es veu
jo no ho conec
però doncs aquesta noia
està cansada
d'escriure
cartes
a l'alcalde
dient que no es pot permetre
això
aquest escàndol
per la nit
aquestes borratures
vomiteres
per tot arreu
però aquesta gent
a casa seva
no ho fan
però la diversitat
del turisme
ha canviat moltíssim
si nosaltres ens plantegem
i el nostre entorn
com a turistes
des del que tu deies
qualsevol dels que estem aquí
a la taula
ens encantaria
a lo millor
buscar un Montsana
a 5.000 quilòmetres
de Tarragona
i és el que buscaríem
o ens encantaria
un resort d'aquests estupendos
l'oferta ha canviat moltíssim
potser el que hem de saber
quin model volem aquí
i si no hem esgotat
determinats models
però amb això ambiental
jo penso que hem de començar
nosaltres
a saber cuidar nosaltres
el medi ambient
i els turistes
cuidaran si nosaltres
ho cuidem
com deia l'Enric
podem tenir un model
tan divers com vulguem
perquè de fet
la diversitat
de paisatges
i de situacions turístiques
que es poden donar
és molt diversa
ara hem de saber
transmetre aquestes qüestions
jo crec que també
no és una qüestió
només de saber
les transmetre
que probablement
no ho fem bé
i és que la gent
venen amb uns estereotips
creats
nosaltres anem allà
amb els estereotips
que allò és pulcre
és tot una patena
que tots els suïssis són nets
puntes i estupells
ells venen aquí
amb la sensació
que venen en un model
de cultura mediterrània
on tot és possible
però si sobre
els hi deixen fer
exacte
i la policia
s'ho mira
i mira cap a una altra banda
però també a vegades
hem de pensar
que algunes d'aquestes coses
no les permetem
a nosaltres mateixos
no els turistes
tot allà
crec que ha canviat
jo trencaria una llança
per dir
doncs ha canviat
no és només això
perquè entre altres coses
el desenvolupament turístic
de Tarragona Ciutat
com a Tarragona Patrimoni
de la Humanitat
també penja
que aquest turisme
que va a la Costa Daurada
hagi canviat una mica
i vingui a Tarragona
a donar un tomb
per la part alta
vagi a veure
això ho veiem
encara a Tarragona
no es veien tants turistes
fa 15 anys
jo crec que és una mica
aquesta transformació
d'un turista
de sol i platja
que avui diu
és que alguna cosa més
però si aquest turista ve a veure
l'amfiteatre
i se'l troba net
i troba que no hi ha cap paper terra
que no hi ha cap llauna terra
doncs no hi tirarà res
però si ve
i troba que ja nosaltres
i hem deixat un paper
i hem deixat una llauna
i hem deixat
possiblement
doncs pensarà que no passa res
i es pot llençar allà
a veure
la conclusió
en general
és que tot evoluciona
i sembla que lentament
però anem cap al bon camí
el canvi climàtic
no sé si evoluciona tan lentament
o massa de pressa
pel que voldríeu
ho dir perquè esteu fent
un altre curs a Tortosa
justament sobre aquesta qüestió
del canvi climàtic
a la península ibèrica
tenim poc temps
però dir calla
com a mínim
preguntar sobre aquest curs
perquè a més hi ha un projecte important
d'un centre de recerca
a Tortosa
sí, sí
de fet
des de l'antic grup
de recerca
del canvi climàtic
i suportats
per la nostra universitat
estem
engegant un centre
en canvi climàtic
justament a Tortosa
al campus de les Terres de l'Ebre
i
doncs
aquest centre serveix
per consolidar
la recerca
entorn a aquest tema
que és un tema
que té moltes implicacions
no tan sols
les implicacions ambientals
sinó que
de la mateixa manera
que parlàvem d'immigrants
ara s'està començant
a parlar de refugiats climàtics
és una cosa
que és evident
que el clima
produeix uns impactes
que ens fan
que hi hagi gent
que es tingui que desplaçar
o hi hagi gent
que tingui que viure
d'altres maneres
i bueno
doncs afecta
tot tipus d'activitats
entre elles
aquesta
aquesta del turisme
i aquest centre
té la vocació
de ser no tan sols
un centre de recerca
sinó un centre
obert a la divulgació
a posar
a l'abast de la ciutat
del coneixement
sobre el canvi climàtic
i entre altres formes
realitzant cursos d'estiu
com el que vam començar
ahir justament
jo m'apuntaria a tots
si hagués de triar
un dels cursos
dels d'avui
els que vindran
ja no ho sé
ja no ho sé
perquè les properes setmanes
abordarem altres cursos
dels vostres
us asseguro
que ens falta temps
per apuntar-nos
és un espai obert
de reflexió necessari
i el que és desitjable
és que tot traspassi
les parets de la universitat
perquè al cap i a la fi
el que esteu
posant damunt la taula
són eines
que tots podem utilitzar
en la nostra vida quotidiana
Esther, Montserrat, Enric
moltíssimes gràcies
i bon estiu
a vosaltres
igualment
adeus
bon estiu a tots