Pisos i condicions. Promociones José Luis. 977-29-09-49.
977-24-5158.
Rebaja posavasos, 4 relax, antes 1.999 euros, ahora 1.399 euros.
¡Sí!
Rebaja, rebaixas.
Y así todos los modelos en exposición.
Y disfrute de dos noches de hotel gratis con bon hotel de regalo por compras superiores a 600 euros.
Financiación de hasta 24 meses sin intereses.
Don Tresillo Perafort, a la carretera Tarragona Valls junto a la Rotonda Aves.
Rebajas, rebaixas, rebajas.
Els teus pares et van ensenyar a caminar.
Autoescola Tarragó. Ensenyem a conduir des de fa més de 60 anys.
I ara hem preparat un curs intensiu perquè et treguis la teòrica en només una setmana i per un euro al dia.
Sí, sí, com ho sents, treu-te la teòrica per només un euro al dia.
T'esperem a Rambla Nova 106.
Rambla Nova 106.
Autoescola Tarragó. La teva autoescola.
T'agradaria dinar o sopar en un ambient acollidor i càlid, on la gastronomia més tradicional es fonen amb la més innovadora?
El restaurant Moss. Et sorprendrà per molts motius.
Pels seus plats originals i saborosos i per la seva carta de postres, que inclou delícies com el Tarragona Dolce,
una selecció de dolços amb denominació d'origen tarragonina.
Al restaurant Moss t'oferim menú diari per 13 euros en 20.
I el dissabte tasta el nostre menú familiar per només 19 euros.
Ens trobaràs al número 9 del carrer Fortuny, tocant a la Rambla Nova.
Reserves al 977-24-39-88.
Xana, t'obre les portes a un món màgic i misteriós.
A la nostra botiga trobaràs objectes singulars de civilitzacions antigues,
amb una gran riquesa cultural, com els egipcis, els azteques o els incas.
Entraràs a una altra dimensió de la realitat, plena de fades, fullets i bruixes,
que ballaran per la teva bona sort.
Una dimensió plena de màgia i bons sentiments,
destinada per una persona com tu, que no oblida el seu nen interior.
La sabidoria ancestral i la màgia s'han fet un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-24-0901.
977-24-0901.
Xana.
El matí de Tarragona Ràdio.
El perímetre, un recorregut per l'economia i el món immobiliari del Tarragonès.
Un quart d'onze, matí de Tarragona Ràdio.
Un matí nubulat a plujós, també.
Continua arruinejant aquest matí al centre de la ciutat,
a l'exterior dels estudis de l'Avinguda Roma.
Un matí de Tarragona Ràdio que ara dediquem,
com cada dilluns, cada 15 dies,
a analitzar l'actualitat del sector immobiliari,
del sector de la construcció.
És el perímetre, aquest espai que fem en col·laboració
amb l'Associació de Promotors Immobiliaris del Tarragonès
i el Gremi Comercial de la Construcció.
Un programa que, ja saben, ens agrada fer en format tertúlia.
Saludem els nostres tres convidats.
D'una banda, en Joan Romeu i l'Antoni Fortuny,
constructors i promotors.
Bon dia, benvinguts.
Hola, bon dia.
Que veus acompanyar l'Emili Mateu, promotor.
Què tal, senyor Mateu?
Benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Tenim diferents qüestions per comentar.
Volem parlar, per exemple, de les àrees,
les àrees residencials estratègiques,
que s'han d'actualitat i força aquests dies,
més a la zona més propera,
a tota la zona del camp de Tarragona.
Però els plantejo d'entrada parlar d'un parell de qüestions.
De banda, una previsió informativa de sacada de la jornada,
perquè aquest matí el president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero,
té previst reunir-se amb els presidents dels grans bancs espanyols.
És la tercera reunió d'aquest tipus
que es produeix en els últims mesos
i una reunió de la qual ahir Zapatero ja em feia referència
i alertava, en certa manera, els presidents dels grans bancs
que aquest era el temps no de fer grans beneficis,
sinó de posar en marxa el motor de l'economia.
I els plantejo parlar d'aquesta qüestió
perquè, vaja, segurament els bancs
és un dels temes més recurrents en aquest espai.
No sé si n'esperen alguna cosa,
vaja, no sé si ja d'aquesta reunió concretament,
però sempre han parlat que als bancs
els costa tornar a obrir l'aixeta dels crèdits.
Tenen esperances que aquesta situació
pugui millorar pels seus interessos
pròpiament, senyor Romeu, per exemple.
Bé, jo no sé exactament en què consisteix
la millora del crèdit.
A veure, podem dir que sí, que és possible.
Vull dir, comença l'any, els bancs s'han de vendre diner,
vull dir, perquè és la seva activitat.
Evidentment, tenen que fer-ho.
Vull dir, no és una qüestió de dir
si el seu producte és el diner,
si no el venen, potser l'any que ve
no podran parlar del famós benefici
que tenen aquest any o el que han tingut anys passats.
això està clar que comença un any nou,
vull dir, s'ha de tornar a vendre diners,
el que has venut, vull dir,
ja no serveix,
vull dir, has de fer activitat productiva
i els bancs aquestes és la seva activitat productiva.
El problema, com comentàvem ara fa una estoneta
abans de començar,
és a quin preu es ven aquest producte.
perquè s'estem donant compte que, en general,
vull dir, almenys els empresaris,
i bé, i suposo que també les famílies
deuen notar el mateix,
que evidentment quan vas demanar un crèdit,
a part de, i és normal amb els negocis
que la gent intenti protegir més
i busquin més garanties
per donar els crèdits i tot això,
el que també es vencer és a quin preu
es ven aquest diner.
Vull dir, l'euríbor va baixant
i la prima de risc va pujant.
Anem a veure,
el que abans era normal,
un euríbor referenciat
més un 1% de diferencial
en la revisió,
ara pots trobar que l'euríbor
que ha baixat,
el diferencial que t'apliquen
en la revisió és un 2 o un 3%,
amb el qual,
si l'euríbor va pujant
i la prima de risc va pujant,
estarem on estàvem.
Per tant,
segons la seva experiència personal
de les últimes setmanes,
gairebé el preu de cost del crèdit
pels empresaris
és el mateix que fa uns mesos.
És el mateix,
és el mateix.
Llavors, vull dir,
les garanties són les,
evidentment,
moltes més,
vull dir,
ara ja no serveixen
les garanties
que abans tenies
o que abans es consideren suficients,
ara et fan augmentar
d'una manera important
les garanties
i a part és això,
vull dir,
que el preu del diner
no el notes directament reflexat.
Clar,
si el diner segueix
amb un preu alt
i el cost,
tal com ara està plantejat,
doncs,
nosaltres el crèdit
no els necessitem per vendre,
doncs,
és un cost
que seguim mantenint.
Nosaltres estem mantenint,
per exemple,
a nivell de construcció,
estem mantenint
els preus del 2007,
independentment
de les pujades
que hem tingut
en tema de personal,
perquè el conveni
ja estava pactat
ja des del 2007,
és un conveni
per cinc anys,
amb totes les qüestions pactades,
llavors,
bé,
ens trobem que,
que sí,
que és possible
que es doni el crèdit,
però jo crec que s'ha de fer
un esforç,
i vull dir,
s'ha de fer un esforç
ja pels bancs,
no en el sentit de dir
que donaran crèdit,
sinó que realment
donaran el crèdit,
i home,
és evident
que els bancs
han de garantir
el cobrament,
però és que avui en dia
no serveix per res
haver sigut
un estricte complidor
de les teves obligacions
amb els bancs,
perquè a l'hora de tractar
et tracten
pràcticament igual
a tothom
i amb les mateixes condicions.
Senyor Mateu,
senyor Fortuny,
poden intervenir
quan vulguin,
estem en temps de partúria.
Si esteu d'acord amb mi,
a mínim,
no sé.
S'han d'acord amb notats
que potser ha augmentat
una mica,
hi ha més predisposició
potser dels bancs
per un enduriment
de les condicions?
Quasi que podríem dir
que això que està dient el Joan
són coses òbvies,
perquè és així,
no hi ha altra cosa a dir.
Ara,
jo voldria potser
anar una mica més amunt,
estem en uns moments
econòmics difícils.
Dintre del plantejament econòmic
de l'estratègia econòmica mundial,
vull dir,
l'economia lliure de mercat
és la que hi ha
i ha de ser així.
Ara,
és complex el moment,
és difícil el moment.
Llavors,
els comportaments
de diferents països
són cada uns
es pot veure
d'una perspectiva diferent
i potser
aquí a Europa
s'estan prenent unes mesures
que sembla que
estan amortiguant
una mica tot això
i en canvi aquí a Espanya
sembla que no estem fent bé
els deures.
Saps alguna mesura concreta,
per exemple,
que s'està donant a terme
en altres països europeus
i que podria ser exportable?
A nivell de macroeconomia
no t'ho puc dir,
però el que sí és evident
és que compares
l'atur que hi ha a Espanya
i el que hi ha a Alemanya
ja és el mateix
i Alemanya té el doble d'habitants.
A Alemanya crec que la taxa de tur
ronda el 8% aproximadament.
No arriba,
no arriba,
o sigui que aquí
estem al 14,4%.
Vull dir,
és un tema que
què ens està passant
aquí nosaltres.
Hi ha d'haver alguna cosa
que no ho estem fent bé.
Jo d'entrada diria
que el govern
no està posant
les mides
que hauria de posar
i la banca,
per què la banca
no acaba de funcionar?
Jo crec que és una falta
de confiança entre ells
i després que han fet
inversions desmesurades
amb grans empreses
que no tenien d'haver fet
perquè l'estratègia bancària
sempre és repartir
com més empreses millor
perquè sempre arribes
a més puestos
i en canvi
les grans quantitats
se concentren
en una sola empresa.
És un tema difícil
i jo diria
que, bueno,
com se sortirà?
Això no ho sap ningú.
D'entrada,
Emili,
jo també veig que això,
que vull dir que
estic d'acord
que l'atur aquí a Espanya
puja molt,
però nosaltres tenim,
a veure,
un problema també estructural,
vull dir,
estructural del tipus
de feina que hi ha a Espanya.
Anem a veure,
tenim uns sectors
que concentren
molta part de la feina.
I un d'ells
és el de la construcció.
Un d'ells és el de la construcció,
evidentment,
i quan aquests sectors,
i a més,
ha arribat molta gent,
diguem-ne,
a incorporar-se
al món del treball
en aquests sectors,
precisament,
tant el de la construcció
com el,
podríem dir que és el de l'automòbil
també,
que és un altre sector
molt potent.
Aquí segurament el de l'automòbil
no afecta tant directament
la demarcació,
però a Catalunya
el conjunt de l'estat.
Exacte,
però a nivell,
però per exemple,
a nivell de construcció,
vull dir,
la majoria de gent
que s'incorpora a la feina
és en el sector de la construcció.
i quan diuen construcció,
vull dir,
hi ha molts sectors
afeixits a la construcció
que depenen del sector
de la construcció.
Immobiliàries,
fabricació de rajoles,
amb ampares...
Fabricació de mobles,
amb ampares,
vull dir,
instal·ladors,
etcètera,
electrodomèstics,
llavors això,
què passa?
L'estructura que tenim
ha crescut,
evidentment,
mentre a Europa creixia
en un ritme de PIB,
no sé què,
vull dir,
no s'allargarem
perquè això són qüestions
molt tècniques,
d'una evolució,
en l'altre creixia més,
però basats en determinats sectors.
Clar,
si aquests sectors
s'han fallat ara mateix
i la veritat
és que l'atur
seguirà creixent.
Veig difícil
que es pari
d'una manera ràpida.
Jo, de totes formes,
jo no sé si coincidireu amb mi,
però Espanya encara
té un marge
amb el món
de la construcció
bastant important.
Encara ens hem d'igualar
una mica amb França,
Inglaterra
i Alemanya,
ja sigui per vendre
i ja sigui per llogar,
però encara,
encara ens falta marge.
Ara,
jo també us voldria dir una cosa,
penseu que dintre del món
de l'economia,
quan falla la construcció
o la iniciativa privada
és quan han d'entrar
a la iniciativa pública.
Ara seria el moment
que l'Estat
agafés grans obres
que reparteix
una quantitat de treball
impressionant,
encara que no ho sembla,
i afrontar
grans construccions públiques
i això és el principi econòmic.
I si ens falla
la iniciativa privada
amb la construcció,
doncs que sigui la pública
la que sigui.
Així, senyor Mateu,
que ens guardem de moment
el paper de l'Estat
en aquest sentit
i de tot el que hem comentat
fins ara.
Jo ho diré,
amb el tema que començàvem
comentant dels bancs,
de la reunió
que està prevista avui
entre el govern
i els principals directors
de les principals entitats
financeres,
i una miqueta
el que em dona la impressió
i està una miqueta
al cap a vegades
del carrer
és que potser
s'estan fent,
hi ha un component
molt mediàtic
d'un temps
cap a aquí,
no?
Doncs és la tercera vegada
que es reuneixen
els bancs
amb el president
del govern
i han hagut
una sèrie de mesures
que la impressió
que dona
és que estan
moltes vegades
és fruit
de la improvisació,
no?
Doncs com
ara mateix
el pla aquest
dels 8.000 milions
d'euros
destinats
a fer obres
de menor quantia
als ajuntaments,
no?
A fons d'inversió
local,
que s'ha comentat.
Llavors,
a veure,
som un país
que afortunadament
hem crescut
i potser no és
tot tan negatiu
com s'ha volgut pintar ara
perquè
sí que hi ha
un component de risc
que el creixer
només a base
o principalment
amb el sector
de la construcció
perquè té uns dents
de serra molt forts,
els ha tingut ara
i els ha tingut abans
i per sor o per desgràcia
els continuarà tenint,
no?
Però sí que dona
una miqueta
que em sembla
que al final
és el que la gent
capta i ja
diu,
doncs mira,
una reunió més avui,
no?
Perquè si dos parts
es volen entendre
doncs potser
ni fa falta
que s'autobombegi
i que ens reuniran.
Això moltes vegades
es pot fer més
en privat
que al final
el que la gent
volem,
el ciutadà,
en altres com a empresaris,
és que s'agiritzi
el crèdit,
que vegis una miqueta
que s'agafa
com se diria
un castizotor
o porros cuernos.
Suposo que des de la visió
del govern espanyol
també li interessa
donar propaganda
i visibilitat
a aquest tipus
de reunió
perquè es vegi
que s'estan donant
amb accions
per part del govern.
Sí, però després
no es veuen resultats
perquè jo una miqueta
matitzant
que estic
molt d'acord
amb el que ha dit
el Joan
al començament
no és que paguis
els crèdits
igual que abans
és que els pagues
molt més cars
que abans.
Si te'ls donen
a un diferencial
molt més alt
perquè una miqueta
els bancs
s'han rebut
unes patacades
molt fortes
d'empreses
que abans comentava
l'Emili
de macroempreses
no fa falta
pensar
que tots
ja hem vist
grans
suspensions
de pagaments
i una miqueta
tocarà
com pensau
els que
quedem
encara
a l'activitat
al final
i clar
això és una miqueta
el que està portant
donar la impressió
que
la cosa s'ha aturat.
En aquest sentit
i continuem parlant
de termes
estrictament econòmics
la darrera setmana
la setmana passada
el conseller d'Economia
a Catalunya
Antoni Casells
confirmar
que Catalunya
hagi acumulat
tres trimestres
consecutius
en xifres
en creixement negatiu
tenint en compte
aquestes dades
i d'altres
que s'han anat
conegint
com veuen
l'estat de l'economia
a Catalunya
durant aquest
2012
quines previsions
fan
tenint en compte
que encara
el dia 2 de febrer
encara estem
a començaments
d'any.
Jo ja t'ho dic
tècnicament
no sóc
el que té
o sigui
no tenim
possiblement
nosaltres
som petits
empresaris
no tenim
les grans dades macroeconòmiques
per trobar
diguem-ne
el
el
el que passarà
jo crec que en qualsevol cas
el que passarà
poca gent el trobo
exacte
a més l'economia
em sembla que
com diuen
és l'única ciència
que té la capacitat
d'analitzar les coses
unes vegades
i han passat
perquè vull dir
aquests dies
sots els analistes
afirmen que la crisi
era molt fàcil
de preveure
i hi havia molta gent
que no l'havia previst
molt bé
i si la gent
hagués sabut preveure
tot això
doncs possiblement
s'haguessin realitzat
actuacions molt abans
perquè ningú
té ganes
de suportar
una situació
com la que estem suportant
tots
ni el govern
ni els sindicats
ni els empresaris
vull dir això
això no vol ningú
perquè
vull dir
pot
pot
haver una baixada
però aquest nivell
no pot
llavors
totes les previsions
de tots els tècnics
diguem-ne
o de tots els organismes
internacionals
nacionals
etcètera
però una crisi
durant aquest any
o sigui que això
s'allargarà
com a mínim
com a mínim
i sembla que això
sí que és indiscutible
dos trimestres
del primer
del 2009
com a mínim
llavors
bé
jo crec que
que la reacció
nostra
és una mica
parafrasejant
diguem-ne
amb el seu moment
algun president americà
que diu
no miris
el que
l'estat pot fer
per tu
ni si no
tu el que pots fer
per l'estat
no
en aquell escase que va dir
Kennedy
en el discurs d'investidura
i que ara s'ha recordat
que bé
estem en una situació
de crisi
ningú la pot negar
sentant-se a plorar
no aconseguirem res
vull dir
doncs els petits empresaris
igual que els particulars
vull dir
hem de començar a veure
quines són les nostres necessitats
i quin és el nostre projecte futur
i no veure'ns condicionats
per el que cada dia
se'ns diu
se'ns deixa de dir
escolta'm
si jo necessito un pis
necessito viure en la meva dona
o me vull caçar
el mes que ve
més o menys
tinc una situació
diguem-ne
que puc arribar
o
o anar
i no és un gasto
una despesa innecessària
sinó
escolta'm
anem a fer el que tinguem que fer
si jo necessito uns pantalons
me'ls haig de comprar
si necessito unes sabates
a més
ara és un bon moment
perquè a més
compres a bon preu
estàs en una situació
que potser
vull dir
pots escollir el mercat
com no ha passat en molts anys
vull dir
doncs potser
hem de deixar de parlar
que estem en una situació
de crisi
que els dos primers trimestres
vull dir
tenen aquesta previsió
i el que hem de fer
és fer
el que tenim
que fer
tot allò
una mica
el que deia abans
l'Antoni Froduny
desreure'ns aquesta
allau mediàtica
que una mica
envolta
tot allò que
és que si no arribem a aquest punt
arribarà un moment
que simplement
cada dia
si tu cada dia
quan t'aixeques
agafes els diaris
sents la ràdio
veus la tele
i no sé què
més val que et quedis sent
atacar
si no vagis a treballar
hi ha un component
una miqueta
molt psicològic
que tots ara
si hem passat
de negar
i de pensar
que no ens tocarien
altres
aquesta circumstància
o aquesta situació
actual
això
hem d'anar
només que anem
un any
fa un any
era impensable
per molt que ara
ens vulguin dir
que ja estava previst
entenc jo
que si teòricament
els que
diuen ara
que ja estava previst
i no van prendre
les mesures
o van advertir
amb més força
perquè
perquè això
passaria
per intentar
suavitzar-ho
ara també
teòricament
la credibilitat
seva
també ha marmat
perquè ara
sembla
que ja ho deia
que he dit
d'Oro Passat
tots
llavors ara
també s'ha instal·lat
una miqueta
com un
un pensament
a les
el que és
a la societat
que és
a veure qui la diu
més gorda
sempre afegin, ojalà m'equivoqui
però bueno, i ara es para
del 2009, del 2010
altres te diuen que 5 anys
hi ha un que salta que les pensions
el 2012. Antoni, jo el que volia dir
amb això, amb el que comentava fa un moment
era, escolta, anem a veure
és possible que tinguem
recessió els pròxims dos mesos, els pròxims
dos anys, no ho sabem, però
el que no podem viure és tot el dia
sentats i espantats. Amb aquesta angoixa
vull dir, amb aquesta angoixa és que al final
vull dir, l'angoixa mateixa et bloqueja
hem de mirar
la persona que tingui una capacitat per innovar
o que tingui al cap alguna actuació nova
alguna manera de treballar diferent
que el que tingui l'empresa mitjançàment
consolidada. Escolta'm, és que si no ho fem
llavors no durarà la recessió dos trimestres
o tres o els quals que digui que durarà
tot això que esteu comentant
és correcte
i va per aquí el tema
a veure, la massa monetària existeix
no s'ha cremat, no s'ha fos
existeix els diners
no hem marxat
el que passa és que la gent no vol invertir
els grans inversors, els bancs no se n'enfien entre ells
i això és una cadena
per altra banda, el que has comentat
del conseller Castells
home, el producte interior brut ha caigut
què és el producte interior brut?
la suma de tots els ingressos
que té la gent, de tots els sous que té la gent
inclòs els impostos
això és el producte interior brut
per què baixa? Home, perquè hi ha atur
hi ha atur, hi ha gent que deix de cobrar l'atur
i per tant el PIB baixa
si el PIB no buja
no hi ha consum
per tant tot això és una cadena
una cadena que es tira
jo n'estic segur que això és un tema de confiança
i com molt bé estan raonant els dos companys
vull dir
quan se pot acabar això?
no ho podem sapiguer
igual d'aquí, no sé, tres mesos
hi comença bé el consum
que es comença a animar
fixeu-vos en una cosa raríssima
la gent està estalviant
està estalviant
cosa que no s'havia fet mai
això
que és negatiu
home, per una banda sí
perquè no hi ha consum
però també és positiu
perquè amb aquest estalvi
doncs es poden fer més inversions
i més productives
és un tema
repeteixo, complex
en la línia d'això
de la confiança
de l'angoixa que estem parlant
aquests dies també molts analistes
estan centralitzant la seva atenció
sobre les dades de la inflació
una inflació que cada vegada
està baixant més a l'estat espanyol
crec que ara està al 0,8%
segons les dades
de l'avançat del mes de gener
i s'està començant a parlar
no sé si de forma fonamentada o no
del risc de deflació
que és, segons els especialistes
el pitjor que pot haver-hi
en l'economia
que ja saben
el risc de deflació
és que baixen els preus
i es produeix una espiral
de desconfiança
que la gent no compra
perquè espera
que els preus continuaran baixant més
i, clar
i continues
no compres
perquè esperes que baixin
els preus continuen baixant
i continuen sense comprar
i és aquesta espiral
el dolent és el que acabes de dir
al final tu
això és el dolent
que la gent vagi esperant
però que hi hagi
una petita disminució
de l'IPC
això no és dolent
això no és dolent
perquè hi havia empreses
jo per això li pregunto
com interpreten vostès
aquestes dades de l'IPC
perquè s'està començant
a parlar del risc de deflació
i els especialistes
diuen que és segurament pitjor
que una inflació
no és dolent
perquè això són reajustes econòmics
que hi han d'existir
perquè hi ha preus desmesurats
i m'en referiré
amb uns preus
per exemple
la intermediació que hi ha
amb els productes
de consum directe
fruites
verdures
i altres productes
els marges són impressionants
de lo que cobra el pagès
a lo que paguem nosaltres
hi ha uns
bueno doncs
aquí hi ha d'haver reajustes
emili també
si em perdones
també coincidit
tot el tema del petroli
vull dir
la situació de la comunitat
ja ho he dit abans
els temes molt complexos
és que bona part
moltes vegades
de tot el que respecta
a l'augment de l'IPC
estava basat
durant l'any anterior
a l'inici de la crisi
per dir-ho d'alguna manera
amb preus
del gasoil
o 1,3
el litre
vull dir
hem vist l'1,3
i l'1,3 i pico
en aquest sentit
fins a l'estiu
que és quan el petroli
va sortir el seu preu màxim
a l'interanual
sempre el petroli
aquest 2009
anirà baixant
amb l'interanual
exacte
llavors
anem a veure
però al final
estem amb el de sempre
tu necessites un pis
compra't-el
tu necessites un cotxe
te l'has de comprar
a més
si el producte està al mercat
i està en les millors condicions
del món ara
llavors
el que hem de fer
és fer un canvi
de posicionament
perquè a més
t'he de dir una cosa
si tu tens ara
de la mateixa manera
que
podíem dir
que ara fa sis mesos
tu portaves els teus diners
al banc
i amb la puixada
a l'Uribor
et donava uns rendiments
bastant importants
automàticament
la gent està invertint
però ara cada vegada
els bancs donen menys
escoltem
vull dir
no t'equivoquis
l'estalvi també
et donarà menys
doncs possiblement
si resulta
que l'estalvi
t'ha donat un 2% anual
i tu aconseguisses
estalviar-te
amb una compra
que tenies que fer
anem a fer el resum
siguen
jo tinc 1.000 euros
si amb aquests 1.000 euros
em donen el 2%
o el 3%
que no te'l donaran ja
perquè l'Uribor
està per sota del 2,5%
o estarà per sota del 2,5%
sembla que ara està
el 2,65%
2,60%
el número és aquest
tu guanyaràs un 2% a l'any
si tu tens un producte
que ara mateix
te val un 20% més barat
està prou de mercat
està un prou adequat
vull dir
no t'esperis
compra'l ara
vull dir
que tu tens un recorregut
no et pots esperar
ni el prou més baix
perquè potser
quan t'esperis
el prou més baix
no et donaràs compte
i hauràs rebotat
i llavors
te n'arrepentiràs
de no haver
i sempre estem partint
d'aquelles coses
que necessites
i que et fan falta consumir
vull dir no t'estic dient
que et compris coses
que no et fan falta per res
escolta'm
vull dir
l'estalvi significa
gastar
amb allò
que et fa falta
i que necessites
o que et va bé
l'estalvi no significa
agafar les diners
i posar-les sota una rajola
llavors
si combinem les dues coses
si combinem estalvi
i capacitat de compra
escolti'm
l'estalvi significa
compro
amb condicions
i amb cap
que això no s'havia donat
fins ara
no havia estalvi
perquè la gent
es gastava el que fos
el preu que fos
i la manera que fos
ens gastaven
jo no em vull excloure
de cap posto
perquè no soc ningú
per excloure'm
i les empreses
moltes vegades
també
compraven a vegades
a preus
que no era això
llavors
escolti'm
l'estalvi no significa
no comprar
l'estalvi significa
el que és això
l'estalvi
si una cosa val 100
me la compro per 80
estic estalviant uns diners
importants
més enllà
senyor Forton
d'aquesta anàlisi
més racional
que feia ara
en Joan Romeu
segurament la conclusió
és que promotors
i constructors
ara ofereixen
les màximes facilitats
als clients
per poder oferir
el seu producte
sí
a veure
jo no et vull dir
que abans
no es fes així
ni que tots
coneixerem casos
de
per a nosaltres
és un sector
una mica delicat
el de la promoció
perquè
a veure
mentre
quan un vol
posar-se a fer gelats
o a
o a fabricar cotxes
necessita
tindre
unes fàbriques
invertir
en unes maquinàries
hi ha hagut
el nostre sector
és un sector
on
moltes vegades
han aparegut
paracaidistes
són gent
amb capital
que veuen
possibilitats
de negoci
i que
en aquest sentit
no
no tenen
tampoc
massa escrupos
afortunadament
s'està fent
una purga
i el que deies tu
és
entenc jo
que
les tres persones
que estem aquí
com els membres
que representem
a l'associació
no
a l'associació
nostra
doncs
som gent
que escolta
que
que sempre
hem tingut
les portes
obertes
perquè ens vegin
com deia
aquell
famós anunci
sinó
busque
compare
i sense
tindre por
que vegin
com
el que és
professional
de qualsevol sector
i
amb una mica
amb el sentit
que dius tu
el que vol
és que
el seu nom
permaneixi
el sector
com una d'aixòs
de garantia
el seu objectiu
és guanyar calés
però com ho ha de fer
durant molts anys
preferir guanyar menys
en un determinat moment
i poder continuar
durant 15 o 20 anys
i hi ha una cosa
que valoro molt
mira
aquesta és la diferència
és un exemple personal
però
Tarragona
afortunadament
per bé
i per noves vegades
no tan bé
és una ciutat
una ciutat petita
podríem dir
com un poble
ens coneixem
més o menys
tots
a veure
jo valoro molt
tindre la tranquil·litat
d'anar
per la ciutat
per la zona
on construeixo jo
i escolta
i trobam
que
els veïns
que les persones
que ens han fet
la confiança
i ens han comprat pisos
no solament
estan contents
sinó que
recomanen
a altres persones
que
la tranquil·litat
d'anar al carrer
a veure
tot això d'aquí
és correcte
i és així
no podem inventar
res més
a veure
tretjos a mida
sempre s'han fet
tant amb les èpoques bones
ens hem adaptat
sempre
a les necessitats
del client
això sempre s'ha fet
dels anys 60
que vaig començar jo
fins ara
sempre s'ha fet
ara bé
aquí
jo voldria
destacar dues coses
la primera
durant aquests tres anys
la construcció
la venda
el preu de venda
dels pisos
no han pujat
això sol
ja representa
que han baixat
la inflació
que cada any
doncs hi ha hagut
i per altra banda
home
doncs també
potser
en zones determinades
com per exemple
la ciutat de Tarragona
que la demanda
s'ha parat
però ens trobarem
que d'aquí uns anys
com no s'ha iniciat
nova construcció
no hi haurà vivenda
no hi haurà vivenda
què passarà llavors?
a partir del que deu aquí
deixem comentar
una notícia d'actualitat
la llegim ahir
sense anar més juny
al diari de Tarragona
segons un informe
de realitat
per Caixa Catalunya
Tarragona és la província
de tot l'estat espanyol
on només ha caigut
la construcció
d'habitatge lliure
en concret
un 58,2%
respecte a l'any anterior
què els diuen
aquestes dades?
això diuen
com he d'interpretar
aquestes dades
senyor Romeu?
a veure
bàsicament
és que
te puc dir
que
no és una dada
d'ara
és una dada
que
hasta ara
s'havia mantingut
tot el tema
de la construcció
va haver
una entrada
molt important
de projectes
basada en la modificació
del nou codi tècnic
de la construcció
va haver
molta gent
que va presentar
vull dir
abans del codi tècnic
es van entrar
projectes
es van deixar
els projectes
que ja estaven
en marxa
què passa?
actualment
durant l'any 2008
pràcticament
només fa falta
donar-te un ton
per la província
vull dir
el volum de grues
el nivell de construcció
baixat
això una mica
és el que hi ha
vull dir
si no hi ha gent
que compri
vull dir
la gent
hi ha prou estoc
per vendre
l'estoc no surt
doncs hi ha molta gent
que té
terrenys pagats
projectes
llicències
inclús concedides
però que evidentment
si tu tens un estoc
de 50 vivendes
el que no faràs
o de 100
el que no faràs
és construir-ne
a 30 més
vull dir
sí, sí
seguint la lògica empresarial
té lògica
la lògica empresarial
te demana això
o sigui
una altra cosa
és que
i després evidentment
totes aquelles persones
que havien entrat
al sector
que es basaven
en dir
escolta
ven i compro
ven i compro
o sigui
faig un
poso un altre
era un problema
quan s'han quedat parats
que no venen aquells
s'atura la cadena
exacte
hi ha dos tipus
de promotor
el promotor
que porta
una cadena empresarial
diguem-ne
que porta
una cadena de fàbrica
que quan té un estoc suficient
com el dels cotxes
com el tot
pare i diu
escolta'm
jo tinc aquest estoc
i fins que no col·loqui aquest estoc
no em posaré nou
i després n'hi ha un altre
que és diguem-ne
el paracaidista
o el nou ribat
que s'ha quedat aturat
amb aquells pisos
que no ha venut
i com ell
s'ha basat
amb allò
i en la venda
allò
per fer una altra cosa
doncs
allà ho té tot parat
i evidentment
no fa res més
això què fa?
doncs disminuir el volum
desconec
desconec
potser
si el problema
pot vindre
que s'ha construït
molta vivienda
de segona residència
vull dir
també
això és un altre factor
de fet l'informe assenyala
que un mes ha caigut
la construcció
és en les zones costaneres
moltes d'elles relacionades
amb segona residència
potser el problema
que ens afecta
jo sempre ho dic
també
la ciutat de Tarragona
vull dir
és totalment diferent
o la ciutat de Reus
per dir d'alguna manera
diguem-ne
els grans nuclis urbans
se surten una mica
d'aquesta dinàmica
perquè si tu ara mateix
anessis a buscar
el parc lliure
de vivenda de primera mà
a Tarragona
vull dir
faries creus
vull dir
no n'hi ha tant com sembla
a Tarragona ciutat
a Tarragona ciutat
no n'hi ha tant
i evidentment
menys
va venent poc o molt
se'n van quedant
com no s'inicien obres
i vull dir
el problema és aquest
perquè a Tarragona
està subjecte
a una gran revés
d'un pla general
un pla general
que n'ha tirat endavant
i ara mateix
vull dir
plans desenvolupats
o pendents de desenvolupar
a veurem
hi ha urbanitzats
i pendents de desenvolupar
possiblement és
aquí darrere
de Joan XXIII
de l'Hospital
hi ha alguna promoció
que està a mitges
hi ha alguna cosa allí
algun terreny allí
hi ha urbanitzat per fer
però poqueta cosa més
no et pensis que hi ha massa sectors
urbanitzats per poder-ho tirar
perquè com ha hagut un
i el poquet que pugui quedar
a l'avall de la revessada
vull dir que tampoc és
que hi ha així ara mateix
que és un altre tema
que es tindrà que solventar
vull dir
perquè clar
el nostre sector
és un sector
que no funciona
diguem-ne
d'un dia per l'altre
en relació amb el senyor Romeu
el que deia abans
el senyor Mateu
que d'aquí dos o tres anys
bé
no sé Emilí
vull dir
amb això
jo crec que estàs fent
un apunt
un apunt adequat
d'aquest tema
d'aquí dos o tres anys
ens trobarem
i això penso que tots
pensem igual
tots
que
bé
com no se n'he iniciat obres
aquí
hi haurà falta de pisos
llavors
quines opcions hi hauran
marxar fora de la ciutat
o bé
doncs no ho sé
iniciar obres ràpidament
i crear la il·lusió
a la gent
que esperin
que s'acabi de construir
perquè si no
jo no hi veig
altra opció
i la ciutat creixerà
ens agradi o no ens agradi
ha de créixer la ciutat
per molts motius
per molts motius
de caràcter industrial
i que un dia o altre
jo m'imagino
que això
s'acabarà de parar
i aquesta recessió
doncs
es pararà
i començarà
a pujar
i si
i si comença
a haver-hi
doncs
més treball
desenganyem-se
la ciutat de Reus
Tarragona
Valls
Vendrell
tornaran a créixer
per inèrcia
i per molts motius
perquè la gent
tindrà ganes
de venir aquí
evident
senyor Fortuny
gairebé ja per tancar
perquè ens queda poc temps
en relació
del que m'ha estat comentant
darrerament
què vol afegir
no home
han estat molt complet
els comentaris
jo
mira m'agradaria
afegir una miqueta
un tot optimisme
o sigui
que
a veure
que estem
amb dificultats
en un moment
difícil
és un fet
només
només hi ha
que
escoltar la ràdio
posar la televisió
llegir els diaris
mirar internet
però
però potser
a vegades
o sigui
de les coses
que m'has estat parlant
que abans
has estat parlant
tu del que seria
la possibilitat
d'arribar
a la deflació
una miqueta
és
el peix
que es menja
la cua
avui hi ha una reunió
dels bancs
amb el govern
què és
el que demanaria
jo
i segurament
els meus companys
també
que avui mateix
que es reuneixen
el que seria
el cap del peix
que he posat el símil
que prenguin decisions
i que siguin valents
i governar
i manar
vol dir
moltes vegades
prendre decisions
que potser no agradaran
a tothom
però
escolta
i tant de bo
el govern actual
n'encerti moltes més
que no l'esquerri
perquè això voldrà dir
que ens va bé
el conjunt
de les persones
que estem visquent
en aquest país
però que es posin
que es posin de veritat
a governar
i governar vol dir
tirar del davant
i
resumim
mesures concretes
ja
i nosaltres
no hem de perdre
tampoc el pas
nosaltres hem de ser
tots
de començant
dels empresaris
els treballadors
el bou per les banyes
el bou ja està aquí
no el podem retirar
el que fem per les banyes
i s'hi posem amb ell
o rebarem
un cop de banya
al final
és que no n'hi ha més
un nou pietat
ella està parlant
que han de governar
però clar
han de governar
els millors
a la política
perdoneu-me
que faci
una pinzellada
si han de dedicar
els millors
de cada partit
i si no els tenen
els van a buscar fora
però hi han d'haver
els millors
no hi poden haver
mediocritats
perquè després
ens passa
el que ens està passant
que estem governats
per mediocres
i tenim mediocritats
que hem obert
un altre debat
però crec que
per temps
avui no el podem tractar
i en qualsevol
que és un altre objecte
senyors
ho hem de deixar aquí
ens ha quedat pendent
parlar del paper
de l'Estat
parlar de les àrees
però vaja
com que d'aquí 15 dies
tenim una altra sessió
del perímetre
doncs segur que
reprendrem aquesta
i d'altres qüestions
Jordi Romeu
Antoni Fortuny
i Emilio Mateu
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a tu
gràcies a tu
per atendre's a casa teva
gràcies a tu
gràcies a tu
Gràcies.