Com cada dilluns, aquesta hora, i com a contraportada del matí de Tarragona Ràdio,
ens deixem caure pel Caixa Fòrum,
que aquests dies, com és lògic i natural, en dedica al seu espai,
al seu horari, activitats adreçades, sobretot a les famílies.
Avui, sense anar més lluny, hi ha una nova projecció del cicle de cinema familiar.
Aquest cop arriba un clàssic de la literatura, un conte de Nadal,
basat en la novel·la de Charles Dickens, la cita a partir de les 6 de la tarda.
I si parlem de clàssics, els pastorets són aquelles representacions
habituals en aquestes dates.
La passada setmana, el Metropol va acollir la representació de la companyia La Golfa,
la propera setmana, els pastorets més tradicionals de la celler,
i demà, aquí, al Caixa Fòrum, tenim l'oportunitat de veure
els pastorets antitelles de la companyia Sebastià Vergés.
Són paraules majors, tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Sebastià Vergés, molt bon dia, Sebastià.
Molt bon dia a tots.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Són paraules majors perquè estem parlant d'una companyia gairebé ja centenària.
Sí, de bé, o sigui que l'any vinent farem 100 anys, va començar l'àvia el 1910,
i doncs gairebé són 100 anys, sí.
Tu que ets ja la tercera generació, potser?
Sí, nosaltres som la tercera generació ja d'aquesta dinàstia, no?
I ha vist que hi hagi una quarta, no?
Sí, ja existeix, però no sabem, no sabem com...
Aquestes coses mai...
I seguiran o no?
Mai se sap.
Home, jo no soc una entesa ni de bon tros, però a mi em dóna la sensació que sou la companyia més veterana i més solera del nostre país,
perquè a més manteniu el que s'anomena el titella tradicional català.
Sí, nosaltres som pràcticament l'única companyia ja que queda, diguéssim, que faci titella tradicional català,
que és un titella fet de fusta, que es manipula amb els índices a la mà i, bueno, té unes característiques pròpies.
I arreu del món es coneix com a titella català.
És un tipus de titella que té, o sigui, que es manipula amb els tits centrals, el cap i les espatlles.
El tindre espatlles, doncs, li dóna una presència més important al titella.
Clar, però mantenir aquesta tradició, diguem que no ha estat impediment, perquè també heu anat evolucionant en el que és el mateix camp del titella, no?
Sí, no, no, no. Nosaltres hem anat evolucionant amb el temps, com tot, no?
Però mantenim dues línies. Una línia que seria la més purista,
que seria, doncs, el tipus de titella més basat en el sé que el passat,
amb les titelles del Jolipí, que es feien als Quatre Gats, amb el Santiago Rossinyol i tota aquesta gent.
I una altra línia, una mica més moderna, que va evolucionant amb els temps,
encara que la tècnica sigui la mateixa, doncs, hem afegit, doncs, música,
hem afegit una sèrie de temes de l'homenotècnia,
i, bueno, hem aconseguit uns espectacles més reaixits, no?
M'imagino que també una miqueta us heu d'anar adaptant als guions,
als personatges de les obres que representeu,
posant-los més en sintonia amb la canalla d'ara, no?,
que són diferents.
Evidentment. El que passa és que, encara que s'ho prengui,
quan fem una obra, diguéssim, antiga, també funciona.
Vull dir que això és el que és millor, no?
Que, malgrat tot, doncs, continua estant vigent el titella tradicional
amb els seus personatges típics,
del Perico, el Dimoni, Banyeta i tots aquests personatges.
El que passa és que nosaltres hem encertat també una altra línia,
molt més moderna, amb contes clàssics, no?
Fem el Hans-Henri Gretel,
fem una versió de la Caputxeta molt divertida,
tenim els Tres Porquets, també,
fem l'Alfant Jorri...
És a dir, doncs, anem combinant una mica,
doncs, la línia més clàssica i purista
amb una línia una mica més oberta
i amb una estètica una mica més moderna,
encara que la manipulació sigui la mateixa,
i la tècnica la mateixa,
la tècnica del titella, però, per exemple,
jo en algun lloc em penso que he llegit
tot el que és el tema de la interpretació, de la veu,
aquí també, doncs, heu millorat introduint equips de so, no?
Cosa que m'imagino que quan el teu pare o el teu avi
havien de fer les representacions de titellaires,
el control de la veu era importantíssim, també, en aquest sentit.
Sí, o sigui, pensem que...
que al final del século XIX, principi del XX,
doncs, no hi havia microfonia,
o hi havia molt rarament... existia, no?
Llavors, el sistema que tenien era utilitzar el que se'n diu la llangueta,
que són dues panxes de... de metall, no?
I tenen una... una cinta de seda al mig,
llavors això s'ho posava anar a la gola
i la mateixa boca feia caixa de ressonància, no?
El que passa és que sortia una veu molt metàl·lica,
poc entenedora,
el que passa és que servia
perquè la gent li arribés la veu, no?
Llavors, jo l'any 73, quan començo,
doncs, vaig veure això, doncs,
i vaig veure allà obsoleta, no?
Ja existien els equips de so, de qualitat,
i llavors ens vam passar, diguéssim,
a la modernitat en aquest sentit, no?
I, bueno, doncs, realitzem diverses veus naturals
i la gent no les entén
i jo crec que és una millora.
Tot el que sigui millora, doncs,
s'han d'anar adaptant, no?
I incorporant.
No sé, jo, Sebastià,
en qualsevol nissaga de qualsevol gran ofici
com el de Tita Llaire,
els hi costa molt als pares,
als avis, aquelles innovacions
que van introduint les noves generacions
dins de la mateixa família?
Són una miqueta refractaris els canvis al començament?
No, no, no, no, no, això és en absolut.
Vull dir, el meu pare sempre m'ha apujat en tot,
vull dir que, evidentment,
les coses van evolucionant
i encara el que s'ha de mantenir és l'essència, no?
L'essència l'hem mantingut sempre
i l'entenim ara.
Vull dir que el que sigui, doncs,
afegir, doncs, l'hominotècnia,
afegir, doncs,
sola qualitat
i música,
tota una sèrie d'elements
que són enriquidors,
doncs, això és positiu.
Clar, les vostres titelles,
els vostres decorats,
els vostres espectacles
es coneixen a tot arreu.
Feu pastorets,
però allò que,
la típica,
el que feu els de Folk i Torres,
o vosaltres feu els vostres pastorets
i adaptats,
que és un llenguatge molt particular,
introduint personatges
com són els mateixos nens
que prenen protagonisme a l'obra.
Sí, sí, o sigui, nosaltres,
arreu d'una proposta
que ens vam fer muntada a Barcelona,
doncs, vam,
ara fa 10 anys,
vam començar, doncs,
a fer els pastorets
i ens vam basar
en el Folk i Torres
i després amb l'escalde de la Jaret,
que són dos clàssics, no?
Llavors vam,
vam voler canviar alguna cosa,
per exemple, doncs,
incorporant els pastorets,
la figura femenina, no?
i els pastorets normals
són dos nens, no?
I vam incorporar, doncs,
un nen i una nena,
amb l'aia i la laia,
llavors ho vam voler
portar, diguéssim,
a l'actualitat
i llavors el fet
que queden adormits,
queden adormits a Calaiaia,
diguéssim,
que és un referent,
els nens van a veure els pastorets,
van a Calaiaia,
a la iaia els fa cagar el tió,
i canten a dades i es queden adormits,
i aquí, doncs,
hi ha somnis a la història dels pastorets,
del Folk i Torres, no?
Amb els dimonis,
l'inferm,
tots els elements,
eh?
Llavors, al final desperten i és això,
és una història,
és d'una altra història, no?
Un somni, diguéssim.
I hem mantingut, doncs,
inclús algunes frases del Folk i Torres,
per respectar una mica la tradició,
i jo crec que és una obra que tinc molt dèxit.
Ho hem estat, per exemple,
aquest mes de desembre,
estarà a l'Auditori de la Fundació Miró,
i hem tingut bé cada vegada,
vull dir que,
anteriorment,
doncs hem estat amb altres teatres,
i és una de les obres nostres
més reixides, no?
I de les que estem més contents, no?
Llavors esmentaves tota una sèrie de títols,
i com ara els pastorets,
és clar, vosaltres al repertori també teniu
la llegenda de Sant Jordi i el Drac?
Exactament.
Aquest any, 2009, l'hem començat,
i també, doncs,
arreu també d'un set d'encàrrecs
de Caixa Fòrum,
hem estat a Mallorca,
amb això,
a algun festival, etcètera,
i també fem un tipus de Sant Jordi
i també basat en un llibre, no?,
i en un guió, vull dir,
i és com una mica diferent,
però alhora d'en Riquidó, vull dir,
hem incorporat músiques,
hem incorporat una sèrie d'elements,
diguéssim,
del que és el Sant Jordi europeu, no?,
a tots els països que es fa al Sant Jordi,
Anglaterra, Grècia,
Portugal,
llavors ens hem documentat
i llavors hem afegit
el Sant Jordi nostre, no?,
el típic,
doncs una sèrie d'elements,
una sèrie de personatges
que són dels,
diguéssim,
del Sant Jordi més europeu, no?
Sempre el que pretenem
és no oferir
una cosa molt coneguda,
sinó que buscar també
una cosa una mica més original
i perquè l'espectador,
doncs,
trobi una cosa més atractiva.
Vosaltres esteu ubicats
a la companyia Sitges,
si no vaig a Rada?
Sí, sí, sí, sí.
De fet,
sempre hem viscut a Barcelona,
el que passa, doncs,
que ens vam,
ara fa dimanys o així,
i ens vam venir a viure aquí a Sitges
i estem contents d'estar aquí.
Potser és una pregunta tonta,
però jo tinc molta curiositat.
Quan estic a elles,
no teniu allò,
inventariats,
la companyia?
Comptats no els tenim,
però tindrem al voltant
d'uns 400,
o sí,
entre els de l'avi,
dels dels pares,
els meus,
també tinc un germà que em fa,
vull dir,
esclar,
tants anys,
doncs,
s'han anat
acumulant, no?
I bé,
doncs,
cada obra que encero,
miro també
d'incorporar
noves titelles,
no?
Hi ha algú que et cridi a tu
particularment
l'atenció,
allò que sigui,
que tinguis preferències,
que no cal despertar enveges
entre els titelles,
però allò que hi hagi
algun titella
que diguis,
mira,
aquest,
no sé,
el tindries sempre posat
a l'aparador
de casa?
Sí,
bé,
de fet,
hi ha un personatge
que és el Panxito,
que aquest el va crear
el meu pare
sobre l'any 50,
o així,
que és un negret,
és un personatge que és un negret
que fa de cuiner.
I aquest personatge,
doncs,
vol ser molt famós
quan va començar la televisió
aquí a Miramar,
doncs,
nosaltres vam actuar,
vam fer
unes 50 actuacions
aquí a Miramar,
abans de l'època
de l'Esta Frangel,
i,
doncs,
arrel d'això,
doncs,
va fer molt conegut
i era el nostre personatge
més volgut,
no?
Acabar amb el seu barret
de cuiner,
no?
Sí,
sí,
exactament,
sí.
És un que vau fer també
amb alguna cosa
als Quatre Gats,
per algun aniversari,
amb aquest personatge.
als Quatre Gats,
sí,
hem estat al centenari
dels Quatre Gats
i vam fer una obra
que hi sortia
ahir,
al Panxito Cuiner,
que és una obra clàssica,
aquesta obra
la va fer el meu avi,
el meu pare,
el seu germà,
de fet,
jo,
el meu germà,
vull dir que és un clàssic.
Són d'aquelles
que donen cop d'escombra
al dolent,
no?
Exacte.
Aquest tipus de coses.
És la més típica,
surt el dimoni,
surt el senyor Guàrdia,
hi ha corredisses,
corrotades,
cops de bastó,
però sempre
buscant
una mica la gràcia,
no?
O sigui,
que ara el nen
el que veu
és una cosa
que li fa gràcia.
Llavors,
bueno,
però aquest tipus
de típica
més tradicional,
que és la dineria clàssica,
encara la fem
i treballem molt
d'això.
i ara els Quatre Gats
el febrer tornarem
als Quatre Gats
i, bueno,
i cada domenç
estarem allà
els matins.
Doncs es vol saber-ho,
ara de moment
tenim la sort
que demà veniu aquí
a Tarragona
i és un plaer
retrobar-se
amb una companyia
com ara la vostra,
jo diria que és una joia
nacional
que hem de cuidar
i hem de mirar.
I no sé si celebrareu
d'alguna manera
com a companyia
aquest centenari.
Sí, sí, evidentment.
Evidentment
que el celebrarem.
Ja hi ha molts festivals
de titillers
que ens han demanat
i ens estan trucant
a veure com tenim la gent
per poder anar-hi.
I amb alguns
ja hi hem parlat
i ja estarem, no?
Estem al Fira
de Tires de Lleida,
estem al Firoli,
estem...
Bueno, ara no recordo,
però quatre o cinc festivals
d'aquí i de fora.
de fora també
ens han criat molta gent.
Doncs estarem al cas...
Sí, sí,
jo suposo que allà
anirà sortint
i s'anirà generant
tota aquesta informació.
Val la pena celebrar
amb tots vosaltres
aquests centenars
de titelles
i demà la cita.
Al Caixa Fòrum
no diem mai espectacle d'Arens,
és espectacle familiar,
perquè de fet
això no té edat tampoc.
Sí,
és que el que aprenem nosaltres
és que l'adult
que vegi els nostres espectacles
doncs que
que s'enganxi també
a dins de l'obra,
que no sigui una cosa
de dir
estic aguantant
un rotllo
però és perquè
és infantil.
Nosaltres
o sigui,
pretenem
a base de sorpreses,
d'anar sorprenent
al públic
doncs també
enganxar
d'alguna manera
els adults
i jo crec
que ho aconseguim
i aquesta és una
de les virtuts nostres
que no ens limitem
a unes edats
concretes
sinó que obrim
el ventall
a que el públic familiar
que pugui venir
doncs també
pugui
pugui veure un espectacle
que el trobi
totalment digne
i que
el trobi interessant
i bueno
la gent ens ho diu
en acabar les actuacions
vull dir
el més organitzat
que ens feliciti
que els hagi agradat
i són
la gent gran
que ens ho diu
no és allò de dir
calla
que aguantarem
entre els nens
i he d'aguantar
no, no aguanta res
perquè realment
des del primer moment
ja t'hi sents
una part de protagonista
de l'espectacle
sí, sí
és que bueno
nosaltres el que anem fent
és una mica l'onada
o sigui
tenim uns moments
que provoquem
el públic
uns altres moments
més
més
més pausats
i anem fent l'onada
anem fent l'onada
i anem mantenint
el públic
i com que ja tenim
una llarga experiència
doncs ja sabem
com
quins són
els secrets
o
les maneres
d'aconseguir
que el públic
doncs
es vagi enganxant
i llavors
amb una sèrie
de sorpreses
que anem
que anem
es van produint
doncs
el que fem
és això
és mantenir la gent
i els pares
com que veuen tan bé
que els fills
també s'ho passen bé
i disfruten
i criden
i ajuden
els fitelles
els fitelles
són interactius
escolten el públic
vull dir
no és allò
que sigui
un guió
només de mirar
un guió
amb un concepte
molt
molt alt
sinó
el que
vull dir
és mantenir el públic
sopar fins bé
i que
que disfrutin tots
vull dir
és aquesta
la idea
demà
la cita
com dèiem
al Caixa Fòrum
a partir de les 6 de la tarda
ara deia el Sebastià Vergés
com que tenim experiència
Déu-n'hi-do
cent anys
fent titelles
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i enhorabona
doncs a vosaltres
ja ho sabeu
demà
si voleu veure un espectacle
dels millors que tenim vosaltres
si d'un peró i el millor
doncs aquesta és una oportunitat
el Caixa Fòrum
no ens ho perdrem
moltes gràcies Sebastià
bon dia
adeu-siau
adeu-siau