Saludem ja Ferran Aguilar. Ferran, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Escoltem la natura amb el Ferran en col·laboració amb l'àrea del Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui parlem d'orquídees, però una referència breu.
Ara parlàvem del polen que hi ha enguany en quantitats astronòmiques.
Si el polen es mengés, teníem menjar per tot el mes, eh?
Sí, enguany i per sort hem tingut molta aigua.
Ha sigut un hivern molt plujós i això ha fet que les plantes aprofitin tota aquesta energia.
Tenen la saba molt renovada i el que fan, clar, tenen moltíssimes flors.
Ara ens convindria la pluja.
Sí, ara ens caldria una miqueta per rentar perquè el terra s'ha secat una mica
i com avui explicarem les orquídees, el cical, una miqueta el terra humit.
D'una banda per rentar i d'una altra banda perquè després d'aquests dies de sol
i després de tot aquest tema del polen, quan després està tres o quatre dies plovent amb força,
la natura, les plantes, escolta, agafen una verdor i unes dimensions en qüestió de tres dies, eh?
Només que plogui tres dies que tot adquireix una dimensió gran.
No arribem a les selves tropicals on trobem les orquídees aquestes que veiem a vegades a les pel·lis,
però déu-n'hi-do, perquè d'orquídees n'hi ha moltíssimes al món, no?
Sí, d'orquídees hi ha aproximadament 35.000 espècies,
de les quals el 90% són orquídees que viuen als sabres, es diuen orquídees epífites,
viuen a boscos tropicals, són quasi-quasi les que puguem trobar als gardens, a les floristeries...
Sí, molt espectaculars, molt grans.
Són molt espectaculars, fins i tot no sé si t'has fixat en algun moment que les arrels surten fora,
de les fulles basals aquestes tan carnoses, tan grans,
i la resta són orquídees que viuen entre la fulleraca i el terra i les que viuen al terra,
les que serien més terrestres que aquestes són les que tindríem a les nostres contrades.
Clar, a vegades penses, són plantes, són flors que tenen un creixement i que creixen d'una forma capritxosa.
Realment no és així, però clar, si m'estàs parlant de 35.000 espècies diferents,
és normal que cada orquídea et sembli diferent.
Sí, perquè a més, fins i tot hi ha una curiositat, tant en les orquídees tropicals com les que tenim al nostre país,
és que tenen una capacitat d'hibridar-se molt gran.
I es troben molts híbrids, el que moltes vegades es presta a confusió perquè sembla que sigui una espècie nova.
De forma natural, aquesta hibridació?
Sí, de forma natural, totalment.
És curiós, eh?
Tenen una capacitat i fins i tot hi ha híbrids descrits entre espècies diferents, que no són fèrtils.
Aquestes que dius epífites, clar, jo me les imagino allà a la selva,
entre un arbre i un altre, que s'ajunten, que s'enreden, no?
Sí, sí, sí.
Jo ho explico d'una manera planera, té la cosa científica, lògicament.
Bé, el que fan és, hem de pensar que aquestes orquídies tropicals viuen amb arbres que són tan grans com a edificis,
que s'acumula moltíssima matèria orgànica entre les seves branques, entre les esquerdes,
es crea una mena, doncs, d'humus i entre la humitat ambiental que hi ha que la rega constantment,
la temperatura i aquest sostrat natural que es forma a les alçades, doncs, viuen perfectament.
Són plantes molt complexes, la seva morfologia, les seves característiques?
Sí, jo volia una mica anar a l'arrel del nom, del nom de la planta.
Com quasi ben bé tot, sembla mentida, tant els grecs com els romans estaven avançats en moltes coses, no?
Ara ens creiem que hem descobert la pòlvora.
Teofràs, que va ser un discípul d'Aristòtil, va ser el primer que li va cridar l'atenció a aquestes plantes.
Van començar a estudiar com a naturalistes.
Es coneix més la vessant filosòfica, però ells eren estudiosos del que passava a la natura.
Eren savis.
Eren savis, llavors els interessava quasi ben bé tot, i ell va observar que aquestes plantes tenien unes arrels especials
amb una similitud com si fossin bulps, dos bulps simètrics semblant als testicles dels mamífers.
Per això, orquis té aquesta arrel grega que vol dir testicle, d'aquí ve el nom.
No m'hauria pensat mai que vingués d'aquí el nom d'orquídea.
Doncs bé, d'aquí una mica el que s'ha vist, que especialment les orquídees del nostre país
són les que guarden amb aquests bulps l'energia per poder tornar a reviure l'estació propera,
perquè és una planta anual, o sigui que fa un cicle molt curt, després queda latent,
va amagatzemant energia amb aquests bulps que són els que utilitzarà per a la primavera treure aquestes fulles vessals
que estan molt a portar a terra.
Tornen a fer rica de primavera, però tindran algun fi o mai es moren?
Sí, a veure, les orquídees viuen molts anys.
Una de les coses curioses és que fan moltes flors, normalment fan moltes flors,
de la base poden sortir algunes tiges, però normalment tenen una sola tija,
però tenen una floració llarga i moltes flors.
Després aquestes flors és polinizada per un insecte, o també és autopolinitzada per ella mateixa,
i el que fa és unes llavors microscòpiques, quasi com si es tractés d'un font,
que són com una mena d'espores, com de llavors microscòpiques.
Després explicaré una miqueta tot el seu procés, perquè realment és meravellós,
com una planta ha arribat a un grau d'especialització tan increïble com són aquestes.
Doncs explica'ns més coses, el que vulguis, perquè ens estem quedant...
Abans, com deia, són plantes molt evolucionades,
que estan especialment distribuïdes al món, a les zones tropicals i a les zones temperades,
com aquí, a la península ibèrica tenim aproximadament unes 100 espècies,
de les quals a Catalunya tindríem més de la meitat,
o sigui, estaríem al voltant entre unes 60 espècies,
i curiosament a lo que seria Tarragona, a lo que seria província de Tarragona,
especialment muntanyes de Prades i Montsant,
tindríem a la vora d'unes 40-50 espècies,
el qual quasi tindríem la meitat de la biodiversitat a nivell d'orquídies estaria aquí a Tarragona.
I hi ha llocs propers, com podria ser el Bosch de la Marquesa, el Pont del Diable,
zones periurbanes que ningú diria que...
Tenim orquídies.
N'hi ha orquídies i n'hi ha moltíssimes, a més.
Al Pont del Diable, jo fa uns anys vaig col·laborar amb un estudi
en el qual justament al Pont del Diable vam trobar 11 espècies,
el qual està molt bé, perquè pensa que a Catalunya tenim...
És un territori molt reduït, de 50 tenia uns aquí mateix.
És moltíssim, sí, sí, és moltíssim.
Clar, què ens passa a Catalunya?
Que tenim molts hàbitats diferents.
Tenim la plana, tenim zones buscoses...
Hi ha un territori molt reduït.
Molt reduït, però molt variat.
Això fa que, com més hàbitats tinguis,
tens més possibilitat que aquestes plantes puguin ser-hi, no?
Coses curioses.
Bueno, hem parlat sobre els burls, sobre que són plantes anuals.
La flor. La flor és una cosa fantàstica.
Hem de pensar que és una planta que ha adaptat la seva morfologia i la seva olor
a la forma d'insectes i als olors sexuals que fan certs insectes.
O sigui, ella el que provoca és que tant algunes abelles com alguns escarabats
confonguin la flor com una femella de la seva espècie.
Perquè la polinitzin.
Perquè la polinitzin.
O sigui, que aquesta vella, aquest escarabat, intenta cúpular amb aquesta flor
i el que fa és caure en una trampa sexual
en el qual els sacs de polen que estan a la part superior...
O sigui, la flor té una mena...
Té una part que es diu la vel, que seria una mica on aterra aquest insecte,
on intenta cúpular i justament a la part de dalt surten els sacs de polen
que es diuen polinis, que són enganxosos, es queden enganxats al cap de l'insecte
que s'emportarà quan marxi i que transportarà si intenta cúpular amb una altra flor.
Per tant, aquell insecte queda lliure i va traspassant el polen.
Va traspassant el polen a altres orquídies.
El que li pot passar, que era el que et comentava abans,
és que com hi ha orquídies molt similars,
intenti cúpular amb una altra espècie i pugui produir una espècie híbrida
que, en principi, no és fèrtil.
O sigui, que trobarem un peu d'orquídea amb una morfologia molt estranya,
però que no serà fèrtil.
És important dir que aquests híbrids no són fèrtils,
perquè, si no, començarien a sortir noves i noves espècies d'orquídea
si fossin fèrtils, no?
Genèticament és un tema complex, perquè, en principi,
un híbrid es considera una barreja de dues espècies
que són bastant diferents i que no es pot reproduir.
Si es pogués reproduir, estaríem parlant
que les espècies són més similars del que ens sembla.
Però, de moment, això...
De moment, això queda així, per ara, eh?
Ja veus tan maques, tan maques, si són traïdores, eh?
Amb els insectes, si més no, les orquídies.
Bé, perquè nosaltres fa un temps vam fer un treball sobre orquídies
i el vam titular l'engany de la seducció.
perquè, realment, hi ha una seducció, no?
Com aquestes plantes han arribat a aplicar unes estratègies
que són més dels éssers animals que no pas dels éssers vegetals, no?
Sí, sí.
Després, què passa?
Passa que, un cop polinitzada aquesta flor,
aquesta flor s'asseca,
crea una espècie com de càpsula,
l'ovari comença a créixer,
i dintre hi ha milers de llavors microscòpiques
que, si l'arribéssim a trencar,
veuríem que queda com una pols.
No sé si algun cop has donat algun cop
algun tipus de fong
que queda una pols,
que aquestes són les esporas.
ens podria, fins i tot,
despistar perquè sembla més
que sigui una espora que no pas una llavor.
I és una llavor.
És una llavor,
però és una llavor molt diferent
a les llavors de les plantes que coneixem,
perquè les llavors de les plantes que coneixem,
tant d'herbes com d'arbres,
sabem que tenen una part energètica
que li serveix a la llavor
per poder germinar.
D'on treu aquesta energia?
Totes les llavors,
especialment les lliguminoses,
les llanties...
Per què són tan grans?
Perquè tenen energia
perquè aquesta planta pugui germinar.
Té allà una bateria energètica
que fa que pugui treure un arrel,
una tija i unes fulles
fins que comenci a transformar
els minerals que té la terra.
Aquesta planta no.
Aquesta planta s'ha de trobar amb un fong.
O sigui, tenim una llavor
que ha de trobar un fong a la terra
i aquest fong li ha de permetre transformar.
O sigui, és el que li aporta
aquesta energia perquè pugui germinar.
És a dir, s'ha de buscar un nòvio.
S'ha de buscar un nòvio...
Si no troba el fong aquest,
aquella llavor es perd.
Es perd.
Per això ho fan tantes.
O sigui, una estratègia que té la planta
és fer milers i milers de llavors
perquè d'aquestes
possiblement només sortirà una o dues orquídies.
Llavors, s'ha de trobar amb un fong
i no qualsevol fong,
sinó un fong concret i especialista
per a aquella espècie d'orquídea.
És fascinant, eh?
Imagina't si és tot complexa, no?
Sí, sí.
Ostres, no només ha de venir un insecte,
no qualsevol insecte,
seria que ha enganxat el polini,
després ha de madurar aquest ovari,
ha de caure a terra,
però no pot caure a terra a qualsevol lloc.
S'ha de trobar amb aquest fong
que viurà amb simbiosis,
amb aquesta orquídea hi ha de prosperar
i d'aquesta gran quantitat de llavors...
Que tu dius, amb una mica de sort,
que surti una.
Si surti una, és un èxit, no?
Surti una.
Per això és important tindre molta cura.
Nosaltres, una de les coses que fem
quan fem alguna excursió d'aquest tipus,
amb aquestes plantes,
hem d'anar amb molt de cuidado,
hem de marcar molt bé
els llocs per on es trepitja,
perquè moltes vegades no les veiem,
perquè estan amagades entre les plantes.
Hi ha algunes d'elles
que estan en greu perill d'extinció
per això mateix,
perquè és molt complexa.
Qualsevol obra, fins i tot,
són molt sensibles als productes químics,
tant els adobs químics
com els adobs naturals.
O sigui, que on trobem orquídees
vol dir que les condicions del sol
és molt bona
i que el terra està prou net
perquè puguin sortir.
Saps que és molt important això
que has explicat primer
pel que té de curiós i de fascinant,
però també a vegades,
a veure,
i sense cap mala intenció
podem anar pel pont del diable
a veure una orquídea,
petiteta,
perquè no necessàriament
i dius,
ai, calla, una floreta,
i l'agafes i no li dones importància,
i no ho fas amb mala intenció.
I dius,
home,
doncs ja en sortiran més.
Clar,
després del que has explicat,
el que costa que es faci una orquídea,
millor que no la toquem
i la deixem allà.
Sí,
millor que no la toquem,
fins i tot també es tenen
i llavors és complexa
perquè llavors hem de pensar
que és una estratègia natural
molt lenta
i el fet de perdre un ejemplar adult
vol dir que repercuteix molt
en l'espècie
i realment,
jo ho he vist,
a vegades s'han fet estassades
discriminades
per netejar el sotabosc
i què passa?
Doncs passa que es tallen
totes les orquídies que hi ha
i s'eliminen,
aquella població d'orquídies que hi ha
s'elimina totalment.
I ja no tornaran a sortir.
I ja no tornaran a sortir,
segurament tornaran a sortir
però durant molt de temps.
Per acabar,
en diem alguna d'aquestes orquídies?
És que ens queda molt poquet temps
com sempre,
Ferran.
Jo volia comentar
algunes espècies
que tenim per aquí.
Hi ha unes conegudes,
la gent de camp
coneix els pobles,
sobretot hi ha unes
que es diuen
les saballeres
perquè tenen forma d'avella,
tenen colors i formes
molt curiosos.
Hi ha una que es diu
la de miralls
que té un color blau
metalitzat
molt bonic,
tenim el corria blanc,
tenim
algunes,
tu ens comentaves,
les que tenim aquí
són orquídies petites,
tenen flors petites,
des de la base
fins a la tija
poden arribar
als 30-25 centímetres,
però, per exemple,
hi ha una
a les muntanyes
de Prades,
especialment
a les zones
més sombrívoles,
que és la
orquís purpúria,
que és una orquídie gran
que pot arribar
fins als 60 centímetres.
Les flors
poden arribar
entre els dos,
entre un i mig
i dos centímetres,
el qual ja estem
davant d'una orquídie gran.
Per acabar,
si et sembla,
recomanar un llibre,
que és
la guia de camp
de les orquídies
de Catalunya
per
Hilary Sanz
i Josep Nuet
de l'editorial
Montblanc Martíl.
Un llibre preciós.
Amb moltes fotografies,
oi?
Amb moltes fotografies
i que explica
moltes curiositats
sobre aquestes plantes
tan increïbles.
Avui ens hem
passejat entre orquídies,
però de totes maneres
també aprofitem
ja en el darrer minut
realment
per dir que
en aquest espai
que fem
des de l'àrea
de Medi Ambient
de l'Ajuntament
de Tarragona,
recordar que hi ha
un telèfon.
I que és un telèfon
molt important
d'aquells que nosaltres
sempre diuen
que s'han d'enganxar
a la nevera
amb un imant
que és el 977
2962
22.
L'objectiu
d'aquest telèfon
és que els ciutadans
puguin fer qualsevol
pregunta, consulta,
denunciar el que convingui
al voltant de qualsevol
tema mediambiental,
no, Ferran?
Sí,
la regidoria
té obert aquest telèfon.
De 8 a 3
del matí
hi ha una persona
que s'encarrega
de respondre
a qualsevol consulta
sobre temes
de mediambient
i després
a partir de les 3
hi ha un contestat
automàtic
i per fer alguna consulta
per escrit
tant sobre temes
referents
al mediambient
de Tarragona
o curiositats
d'aquest programa
mateix
sobre el programa
es poden escriure
a
mediambient
arroba
tarragona.cat
Ferran Aguilar
com sempre
un plaer
aprenem moltíssim
i per això
estarem encantats
de retrobar-nos
el proper dijous
moltíssimes gràcies
i no toquin res
del bosc
carai
i
barb
el
barb