David Serra, molt bon dia.
Molt bon dia.
Oi, quin èmfasi. Juanjo Ferrer, molt bon dia.
A veure si ho superes.
Més discret.
Però amb la cara ho expressaves, que era un bon dia.
Quina cartellera més...
Està bé, està bé.
I més aquesta setmana que venim parlant de carcelcinem,
que si tanquen, que si no tanquen, que només tenim les gavarreres.
Aquest tema nosaltres el tanquem,
perquè l'hem tractat des de tots els prismes al llarg de la setmana.
Per tant, el que farem serà comentar una mica o molt la cartellera.
La setmana passada, si us en recordeu,
David acabava de tornar del Festival de Sitges
i gairebé totes les pel·lis que es van estrenar divendres
no parlava d'uïdes, les havia vist prèviament.
Aquesta setmana n'has vist un parell de les que estrenen,
i per tant també pots parlar...
Està bé, per sort puc parlar de dues pel·lícules.
Ara, Juanjo ve en plan editorialista avui, eh?
Perquè m'ha dit, escolta, parlarem a banda de les estrenes,
d'allò que no s'estrena, però que és el tema del dia.
I clar, jo de seguida m'he il·luminat i dic,
què és allò de sou que o es posa a la sala X o no s'estrena?
I com que no hi ha salas X, no es pot estrenar.
Jo estic bastant...
Que és la sisena entrega ja, Juanjo?
Sí, és la sexta i la primera que sí que cal.
Doncs vinga, fes la teva editorial que deixem.
No, a veure, no he preparat nada.
Simplement, a veure,
tu puedes catalogar una pel·lícula de lo que sea,
però evitar que se vea,
quan sabes perfectament que si la catalogas X no se va a ver,
no la va poder ver la gent, és quasi com prohibir-la.
A part que X és ser destinada a un cine X.
Sí.
Que no és el mateix...
Però hi ha qui entén...
No, no, però l'obscenitat hi ha qui l'entén de diferents formes.
Clar.
Jo et diré una cosa.
A mi el que em sap greu és que hagin fet sou sis.
Perquè jo vaig veure la primera impressionada,
perquè una cosa així molt innovadora.
La segona dius, calla, aquell senyor malalt mental
i aquells que sempre es desperten en un lloc més brutíssim.
D'altra banda...
Bé, ara que vagin per la sisena, Juanjo,
això sí que és un delicte.
No, però a mi això...
Perquè un tráiler que he vist,
la senyora aquella mateixa es va tallant el braç
com si fos un braç d'agità, no?
Per favor, és que ella no s'aguanta.
És un estàndard.
Tu que ets tan crític,
ets capaç de veure les sis entregues de sou?
Yo he visto todas.
Todas?
Sí, no me ha gustado ninguna.
Ni la primera.
Ni la primera.
Però per innovadora, tampoc.
És que no me parece tan innovadora.
Doncs a mi sí.
De hecho, una de las gracias de la película,
que es que les dice...
¿Puedes cortar la cadena?
Que igual no te da tiempo,
o puedes cortarte el pie, me parece,
que sí que te da tiempo a aliviar-te.
El turmell, sí.
Bueno, pues eso es de Mad Max,
eso es más viejo que...
Ah, es veritat.
Tampoco es tan innovador.
No, no.
És de Mad Max i és de Watchmen,
del cómic, que és de bastante antes.
No, però no el fet de quin membre estallava.
El fet d'allò de despertar-te en una habitació,
que hi ha un cervell que va calculant pim-pam
i que sempre busca aquelles culpes del passat
perquè et redimeixis.
Parlem del concepte, no de les imatges.
Yo vi que Sao 1 cogieron lo que más impactó de Seven
y lo concentraron.
Le quitaron el guión a Seven y le dijeron Sao.
A tu el que no et molesta és que prohibeixin el fet.
A tu tens igual la peli.
A mi la pel·lícula m'ha igual.
I escolta, Juanjo,
no sospites que no pugui ser una d'aquelles cosetes
que es fan de tant en tant per publicitar-la més
i entrar més ganes que la gent vagi
i que finalment d'aquí un mes la posaran a qualsevol cinema
i la gent anirà més perquè tindrà la cosa de prohibida.
És que a vegades, digue'm malpensada,
però és que ja estem tan acostumats a segons quins muntatges...
És que les que s'estrenen tard
al final no acaben funcionant bé
perquè tota la publicitat que s'ha fet a nivell mundial
s'ha perdut ja la força, no sé.
És de l'oase, és de l'oase.
I la gent se la bajarà ja per internet...
Jo crec que tothom l'ha vist ja, eh, la pel·lícula.
Sí, tu l'has vist, no.
Jo no, encara, però bueno, jo tampoc tinc més ganes de veure-la.
El caso es que no es comparable
una pel·lícula violenta a una pel·lícula pornogràfica.
No porque una sea mejor que otra
la violencia puede hacer mucho más daño, ¿no?
Pero la clientela del cine es diferente.
A més no existeixen els IMMAX.
Alguno hay.
Encara queden?
Sí, hi ha un 6, me sembla.
6 o 8.
A què t'arragona, dius?
No, aquí no.
Bueno, en Reus había uno hasta hace poco, creo,
detrás del Palace.
La veritat és que reduïa el nombre de còpies
d'aquesta pel·lícula a un màxim.
em sembla que no arribaven a les 30 còpies en tot el país.
O sigui, imagina't, realment no surt a compte.
El que passa és que és veritat
que això incidirà molt negativament,
n'estic d'acord amb el Juanjo,
però és d'aquestes coses,
absolutament, l'accentivament que m'agrada és patillero.
O sigui, això és d'aquelles coses que realment dius,
com pot ser que als Estats Units,
que realment moltes vegades es jueixen
per aquestes fórmules
de que s'escandalitzen
per coses que no ens haurien d'escandalitzar,
aquesta pel·lícula l'han tolerat perfectament
sense cap mena de problema, a més.
I ara mateix aquí em posem donar la nota
que em sembla que som l'únic país que ho ha fet.
No sé si som l'únic, però és igual.
O sigui, a mi més serveis
de qui l'hem fet un...
És l'únic.
Si totes les pel·lícules de sou
les han projectat en una sala de cinema,
la gent ha anat o no ha anat
en funció dels seus interessos.
Si es plau.
Estrenes, i si vols hi vas,
i si no, no hi vas.
És així, clar.
Perquè no has de fitxar, no has d'anar.
Però hi ha una gent que cobra per això.
Llavors, haurien de justificar-ho i ho han fet.
Feia temps que estaven sense dir res,
sense fer res,
i allà demostrem que ens guanyem el sou cada mes.
I han fet portar-ho.
A mi el que no m'agrada és tenir la sensació
que algú va decidir que pot haver-hi i que no.
Sí, però mira, Juanjo, ja n'ha aconseguit
que des d'una humil emisora local com aquesta
estiguen parlant una estona,
com parlant en altres llocs,
i estan fent una propaganda,
perquè potser la pel·lícula no val tant,
i indirecta o directament li estan fent propaganda.
Per tant, jo proposo parlar de les pel·lis,
que sí podem veure.
Sí, sí.
I precisament una de les que s'estrena avui,
David i a l'avís,
en pot parlar i porta l'empremta de Terry Gillian.
Hace mil anys,
el doctor Parnassus hizo un trato con el diablo.
¡Alto!
Seguro que no te gusta hacer apuestas, ¿verdad?
Para conseguir la inmortalidad.
Tiempo sin verte.
Pero aquello tenía un precio.
Cualquier hijo al llegar a los 16 años le pertenece.
Y ahora, un misterioso forastero...
¿Pueden poner precio a sus sueños?
...llevará el espectáculo ambulante
más allá de su imaginación.
¡El extraordinario doctor Parnassus!
Delirant David seria el David més adient per aquesta pel·lícula?
Sí, i a més,
els que ens agrada molt el cinema de Terry Gillian,
amb les bones a les dolentes,
i aquella maravella del rei pescador,
que potser és la pel·lícula més, honestament,
la més sossegada per part de la seva...
Són pel·lis visuals.
Però molt, molt...
I si no t'agrada molt la faceta aquesta,
et pots avorrir una miqueta.
A veure, en aquest cas,
l'avorriment jo penso que...
que no et pots avorrir.
O sigui, aquest delirio audiovisual
que et proporciona William
està tan justificat amb la història
que en si mateixa és un somni
en el que tot és possible,
aquest dia dels somnis,
aquesta mena de Ferian,
que és un personatge tan adient,
i que a més hem de dir que, clar,
aquesta pel·lícula es veurà
perquè el Hell Ranger va morir
a mig del rodatge.
És veritat?
Va ser l'última...
Sí.
Si la pel·lícula és rara,
ja tenen un actor...
Clar, exactament.
I que de cop i volta
el substitueixen,
doncs, bueno,
el Johnny Deere,
me sembla que després també hi ha
l'altre actor...
És igual.
Van escollir una sèrie
de personat...
Va jugar la carta
de la corta pista
de que als somnis
pot passar tot.
I d'aquesta manera
ho va fer molt bé.
De fet,
les persones que ho van poder
veure a Sitges,
tothom coincidia
que si més o no
no era la millor pel·lícula
d'Alterra i William,
sí era probablement
la que millor aprofitava
els recursos audiovisuals,
no necessàriament d'ordinador,
sinó d'escenografia.
I va agradar
el públic de Sitges.
Et parlo de la sala,
no de la crítica.
A veure,
la majoria dels que hi eren allà
era un públic
molt fidel al William.
O sigui,
la llena era predisposada
a disfrutar
i jo penso que
ser honest
és una pel·lícula
que si l'hagués vist
fa uns anys,
molt jovenet,
molt jovenet,
m'hagués impactat
molt més que ara.
Això va en contra
una miqueta del tema,
però és una pel·lícula
fora d'època.
Això sí que t'ho puc dir.
No és comparable
a res del que es fa avui.
Per tant,
el titular seria
Està bé,
però només pels incondicionals.
Sí,
però jo convidaria
a gent
que té una mica de...
Vam,
que no es conforma
amb els menús habituals
de les sales cinematogràfiques,
els convidaria
a deixar-se arrastrar
per aquesta pel·lícula.
Del món imaginari
d'aquest ex-Monty Python,
el realisme
que ens proposa
una pel·lícula
de Segell espanyol
i que es titula
Bullying.
amb el títol
i aquest petit fragment
ens podem fer una idea
d'una pel·lícula
que no hem vist
cap dels tres
però que la crítica
a priori
la posa
com a bastant justeta
per no dir dolenta
en el tractament del tema.
A veure,
jo penso que està
fora de context.
És una pel·lícula
que més que pel·lícula
algú ha parlat
de TV Movie
i potser el seu context
era la televisió
i una tarda
en Telecinco,
per exemple.
El tema aquest
de l'assetjament
als centres educatius
amb tot el que implica,
mira que s'ha intentat
tractar,
jo modestament
i és una opinió personal,
dels millors tractaments
que he vist
contemporàniament
de la qüestió
de l'assetjament,
la pel·li de Corbacho
i Juan Cruz Covardes.
Jo crec que és
dels tractaments
més directes,
més realistes,
més continguts,
sense això,
la bala
i te mato
i te doy.
No, no,
Déu-n'hi-do, eh?
No era una pel·lícula
cridanera,
era una pel·lícula
que s'ajustava molt
Aquesta contenció
és la que creava
realment la dimensió
del greu
que és aquest problema.
Una de bullying
que realmente
me impactó,
que no tiene mucho
que ver con las escuelas,
pero tiene mucho
la chaqueta metàlica,
el reclutapatoso.
Sí, sí, sí.
Y eso realmente
te llegaba adentro.
El desenlace...
M'ha semblat
molt apropiat
perquè aquella pel·lícula
dintre d'una pel·lícula
que era la chaqueta metàlica,
això era el bullying.
El bullying
que després
se va instaurar
a totes les escoles
i se va convertir
en un fenomen sociològic
de primer ordre.
Llàstima.
Hi ha una altra pel·li,
no em poso de peu
perquè estic molt còmodament
asseguda,
però ja l'hem vista,
però ara la podem veure
en 3D.
Torna tolla,
història al cinema!
¡Guau!
¡Fiesta!
Bus!
Bus!
¡Vamos, bus!
¿Dónde te has metido?
Aquí, Woody!
¿Pero qué estás haciendo?
¿Quienes que saberlo?
Con estas gafas
puedes ver
la tercera dimensión.
¿Qué?
Déjame ver.
¡Voya!
¡Es como ver en 3D!
¡Hola, chicos!
¡Oh!
¡Estoy en 3D!
¡Vaya!
¡Esto es increíble!
¡Bien!
¡Ya estoy listo, Woody!
Ah, Rex,
¿no estás en 3D?
¡Claro que estoy en 3D!
¡Oh!
¡Estoy muy avergonzado!
¡Disfruta de Toy Story
como no la has visto jamás!
¡Qué bien, ¿no?
Vaja,
potser m'he expressat
amb un excessiu entusiasme,
però...
No sé.
Yo comparteixo totalment.
Yo si hagués de triar
un personatge
de Toy Story,
quedé fatal.
Sabeu
quién triaria
per quedar-me'l, eh?
Allò per
anar a passar unes vacances
o...
Perra del Muelle.
¿Tu, David?
El señor Pasata.
Sí.
Mr. Potato.
El Mr. Potato és un genial.
És que jo també.
Hi ha una escena brillant
que la seva dona
li està preparant la maleta
i li està posant trossets
de...
Una altra orella,
per si no sé...
És que és brillant,
aquest personatge.
Mr. Potato.
Tota la pel·lícula és brillant.
És brillant,
tota la pel·lícula.
No, Juanjo,
tu l'animació...
I fora de la pel·lícula,
també.
Clar, exacte.
Com fora de la pel·lícula?
El muñeco.
Ah, el muñeco.
El muñeco és extraordinari,
clar.
Tu tens,
hasta el infinito
i massa allà,
el tens.
No, no,
digo el señor Potato.
Ah, el señor Potato.
Sí, yo también...
Yo tenía un...
Doncs bueno,
comentem una cosa.
Aquesta pel·lícula,
per no posar-nos estupendos...
És un Mr. Potato.
Total i absolut.
Jo no.
Sempre sigo
més pudiente que jo.
Veus?
Jo va arribar un rell
que li van portar
la meva filla
i jugava jo al Mr. Potato.
Feien coses divertides.
Jo igual me gusta tanto
perquè nunca lo tuve.
A veus?
Jo te podria...
Tu no has tingut mai
un Mr. Potato.
No, però quan iba
a casa de los amigos...
Doncs fem una associació, Juanjo.
Es algo que nunca me planteé tener.
I estos a México ho tenien.
Sí, cuando iba a casa de los amigos
me hacía mucha gracia.
Me parecía así tan absurdo.
Pero es genial.
Es una idea genial.
Pues tú eres toda genial.
És que imagina,
tu una patata
i li vas posar en orelles
cara, ulls, bigotis,
li treus, li poses...
És que, clar...
Una patata con pies y brazos.
És un univers infinit.
Ho portaré a la ràdio.
Et compromets, David?
De portar el Mr. Potato?
Està una mica trotinat,
però bueno,
li falta alguna orella,
però bueno.
ve ara una altra pel·li
que jo em penso que no hem vist.
Jo he vist trailers.
¿Quién hay?
After.
After.
Ah, After Save.
After, no?
Sí que me gustaría empezar
con toda la temporada.
El efecto Lost Paradise.
¿El paraíso perdido?
La pérdida de la magia,
de la primera vez.
¿Y qué de malo en esperar
que sea como la primera vez?
Pues que nunca es como la primera vez.
¿Qué pasa?
¿Qué te ven miedo?
No mire.
¿Cómo lo voy a mirar
si este es el paraíso?
Podríem ser injustos,
segurament ho seríem,
com que no l'han vista,
només podem parlar d'oïdes
i emetre una opinió
absolutament esveixada.
Jo no sé vosaltres,
jo he vist algun tràiler
al cinema
i vaja,
si el tràiler pretén
atreure'm com a espectadora,
no ho aconseguirà,
perquè em donava la sensació
que estava veient
les històries del Cronen,
però diguem-ne
amb gent més arregladeta
i amb una miqueta,
només una miqueta més de diàleg
que les històries del Cronen.
Sí, potser sí.
Jo la veritat
és que és una de les pel·lícules
que aquesta setmana
probablement,
ja ho t'ho dic ara,
me l'estalviarem.
Jo també, tu Juanjo.
No m'interessa.
És que no tens
col·legiales alegres
ni universitària de primer grado
ni res d'això
aquesta setmana.
Estàs fatal, eh?
No et cuiden a la cartellera.
La verdad
és que a mi no m'interessa
en absoluto esta pel·lícula.
No le veo la gracia,
no m'agusten...
Et puc preguntar
una cosa personal?
Sí.
Tu quants anys tens?
29.
Bé, doncs aquesta pel·li,
no sé,
tu pertanyes
al que diuen
la generació X?
Sí,
que no sabemos muy bien
dónde estamos.
Clar,
és que jo el que he llegit
i el que he vist
és que plantegen
que aquesta pel·lícula
és de la generació X,
persones que ho han tingut tot
però que no tenen res
i aleshores
amb aquesta història,
és a dir,
creen l'estigma
de la generació X
i et presenten el perfil
d'un grupet
de nois i noies,
una noia, dos nois,
doncs mira,
festa, festa, festa.
I jo si fos
com tu, Juanjo,
de la generació X
que més voldria,
doncs m'enfadaria
perquè diria,
home,
ja estan mostrant
una imatge
d'un col·lectiu
de gent
que no som així.
Però si és que
molt el porcentatge
de cines espanyols
són uns plastes
de cine
i televisió.
Tampoc representa
a los niños,
a los chavales
d'hoyen día
en las sèries
de física alquímica.
Jo creo que no.
¿Cómo que no?
Jo crec que no,
tampoc,
però de totes maneres,
Juanjo,
això ja és un argument
de PS,
perquè n'està ningú
en què hi sap.
Mira l'altre dia
els hitxers,
l'altre dia.
Vosaltres,
a veure,
tu ets representat
en Aquí no hi quem viva
com a senyor Quarentoni,
perdona.
No.
tu no coneixes ningú
que sigui com els d'Aquí
no hi quem viva.
Jo conec algú
que s'acosta al perfil.
Però és que
és que és otra seria.
O el doctor Mateo
o aquest tipus de coses.
Tant, tant,
que el doctor Mateo,
ostres,
m'ho tens de presentar.
No, no,
jo no conec
que és tan perfecte.
I el doctor Mateo
sí que me siento
más representado.
Mira,
mira,
Juanjo,
que em diguis
que física o química
no representa
els adolescents
i em diguis
que tu ets representat
per el doctor Mateo
o aquí no hi quem viva.
Porque aquí no hi quem viva
aquí hi ha debat.
Veus?
Deixa'm quedar sense Jolanda.
Aquí no hi quem viva
me representa
en cuanto hace una caricatura
de...
Es una caricatura.
Torno,
perquè crec que...
Física o química
intenta hacer un retrato.
Aquí no hi quem viva
es una caricatura
y me parece
que nos podemos reír
de nosotros mismos
Coneixeu bé
les sèries que fan a la tele?
Todas no.
Algunes.
Hi ha alguna
que vosaltres creieu
que representi
aquesta dan mitjana
diguem-ne...
Alguna que diguis
això que diguem
aquí no hi quem viva
no sé.
M'ha vingut aquesta al cap
però potser
perquè no estic molt al cas
però hi ha alguna
que penseu
que pot representar realment?
És que cal que representin
alguna cosa
és pur entreteniment, no?
És que jo penso
les sèries que m'agrada
és que no cal
que sigui un estudi sociològic
és per distreure's
i passar-ho bé.
Però en cuanto tempe
zan a vender la pel·lícula
after como eso
como...
Això és el que...
Aquí anàvem, no?
A marcar una mica
la diferència.
Una cosa és
quan hi ha
un propòsit didàctic,
pedagògic, sociològic
i l'altra cosa
quan parlem de diversió
que a vegades
oblidem això, eh?
No, no,
i perdem de vista...
i de fet,
i ara mateix
les sèries
que s'estan fent
a casa
estan arribant
a un punt
que és bastant patètic, eh?
Ah, dolentes, dius?
Sí,
s'estan allunyant molt...
Però posem exemples.
Bueno, a veure,
jo parlaria
de sèries
que a priori
s'estan fent aquí
a Catalunya
com per exemple
els Vents del Pla
i tot això
i sí que tenim
molts seguidors
a més,
el respecte
i formo part
una miqueta de...
La majoria de seguidors
al segon any
ja ho vam deixar córrer, eh?
Sí, però ara
comença a ser molt perillós
i això comença a ser molt perillós
perquè estem perdent de vista
un univers
de sèries
extraordinari
que són les sèries
que tots volem fer
Potser és que
van a metlló de la màxima
de si una cosa funciona
perquè l'has de canviar
i aquesta màxima
la veritat és que
és molt tramposa
és molt tramposa
S'ha de fer molt bé
Bueno, què més tenim?
Però què critiquons?
Déu-n'hi-do
Hi ha una pel·li
que a tot arreu
a tot arreu
on he llegit
diuen que és
una obra mestra
Esta es Samer
mi nueva ayudante
Samer
los demás
los demás
saben
en la universidad
me llamaban Hansen
el muy eficaz
a mí me llamaban
la chica Annal
porque lo Annal
izaba todo
y lo organizaba todo
Le gustas
Me pareces interesante
y sería genial
que fuéramos amigos
Amós Samer
La cosa está chupa
No, me siento a gusto
siendo la novia de nadie
¿Qué pasa si te enamoras?
No existe eso del amor
Es una fantasía
¿Qué tal el cine?
Estuvo bien
Me he perdido algo
Dijo
Estuvo bien
con énfasis en el bien
como si lo hubiera pasado
follando con alguno
que conoció en el gimnasio
Comedia romántica

molt bona carta de presentació
però diuen que acompanyat
per un bon guió
ha donat la volta
una miqueta
a tot el que són
les comèdies sensibileres
les comèdies
diguem-ne
casposillas
Diuen que és
una pel·lícula
amb estil
moderna
elegant
amb una estructura narrativa
absolutament fresca
i que res a veure
amb les comèdies romàntiques
Doncs apunta'ns
perquè anirà a veure-la
i la setmana vinent
parlarem d'això
a veure si és veritat
Doncs l'anirem a veure
És una pel·lícula
que aquests adjectius
són molt ambiciosos
i serà una sorpresa
molt agradable
si és així
si compleix
Juanjo, ve si
que a tu t'agraden
aquestes pel·lis
Va
Vale, pero no pienso ir solo
Vendré amb tu
Vendré amb qui vulguis
No volen amb tu
És que és espectacular
que la sinopsis és
Chico
se enamora de chica
y la chica
no cree en el amor
I és el chico
el que
el que se queda
he hecho por
Però que és algo tan simple
Sí, sí
Que cualquier cosa simple
si la haces bien
es que
puede llegar a ser una obra maestra
A punta maneras
Que ja veremos
I també
s'estrena
a Tarragona
És clar
Millennium 2
Si vuelves a tocarme
te mato
¿Te queda claro?
Hay pacientes
que deberían estar internados
en vez de moverse
libremente
por la sociedad
Lisbeth Salander
buscada
por triple asesinato
¿Tú també crees
que és culpable?
Yo no digo nada
Esa chica
tiene problemas
¿No?
Tiene un gravísimo problema
Voy a encontrar pruebas
y luego
encontraré al verdadero asesino
Voy a escribir un artículo
que a ti
y a tus colegas
os va a joder mucho
Aquesta en David
la vista
per tant
li donarem
amb ella
la paraula
exclusivament
el que sí
s'està dient
és que
aquesta pel·lícula
només agradarà
aquells i aquelles
que els va agradar
la primera
aquells que no els va agradar
la primera
més val que no tornin
Doncs a veure
jo el que diré
la veritat és que
Millón 2
que va ser la pel·lícula sorpresa
del Festival de Sitges
la van tindre
per poder-la disfrutar
jo no vaig ser un entusiasta
de la primera part
però si us en recordeu
no vaig parlar pas malament
vaig comentar
que era una pel·lícula
que a mi m'agrada
des del punt de vista
que l'havien fet a casa
i que tenia aquest toc brut
aquest toc una mica
una mica
doméstic
casula que ja m'agradava
és veritat
el que comentava
el micrófone tancat
que es carregava moltes trames
i alguna molt inscrencial
i molt important
però jo vaig fer
el cas contra
jo vaig veure la pel·lícula
i vaig llegir el llibre després
o sigui
jo vaig fer un recorregut
que és invers
llavors
evidentment
l'actriu protagonista
em va encantar
el sosso del periodista
és que sosso
així com la Salander
mira
però com que no havia vist
com que no havia llegit
la novel·la
el protagonista
aquell senyor
me'l vaig fer meu
després de llegir-la
és que no té més aquí el senyor
bé
què passa
que no tenen actors
no ho sé
aquest actor
és un dels que té més
pensa en aquests païs
m'imagino que no agafarien
un desconegut
lògicament
què passa
en canvi del director
que és el que diria
també la tercera part
que és el Daniel Alfredson
no el conec
no sé
quins tres d'estil
però el que sí puc dir
és que
va baixar de nivell
de cop i volta
si tu parlaves
del TV Movies
i tal
ara sí que ens instal·lem
en un territori molt perillós
perquè no n'hi ha
pràcticament
cap seqüència cinematogràfica
seqüència que tingués
una miqueta més
de brillo
a la pel·lícula
i sí que en aquest cas
que ja m'ha llegit
la segona novel·la
s'ha carregat
ja no una trama
si no
ja s'ha carregat
unes quantes
i ha deixat
tan debilitat
el recorregut vital
d'aquests personatges
que jo penso
que és una pel·lícula
que ha de saber
molt
els que han llegit
la novel·la
i els que no l'hagin llegit
probablement
s'avorriran
de totes maneres
jo no sé si té res a veure
però justament
quan parlaves
d'això
em venia al cap
darrere
de la trilogia
i parlem
de la novel·la
ja sabem
que hi ha
una qüestió
molt lletja
molt de diners
la viuda
de l'autor
no ha rebut
és a dir
no és propietària
de la seva obra
del seu marit
perquè no estaven
casats legalment
eren parella
de fet
tot el que hi ha
un problema
i aleshores
és la família
de l'escriptor
el pare
germans
els que maneguen
donen
i no donen permisos
i això
volguis que no
pot influir
d'alguna manera
una franquícia
us venem el lot
perquè feu les tres pel·lícules
aleshores
barra lliure
per fer després
però a tu et va agradar o no?
em va decebre molt
la segona part
la primera sí que et va agradar
la primera sí
jo vaig trobar que
és el que et deia abans
veus la pel·lícula
la pel·lícula més o menys
et sorprèn
si no has llegit el llibre
i et trobes amb uns arguments
interessants
quan has llegit el llibre
dius
ostres
interessa
i t'adones
que hi ha sacrificis
alguns
qüestionables o no
però és que en aquesta segona part
doncs realment
han fet una miqueta més
les mutilacions
són més doloroses
i des d'un punt de vista
argumental
no justificat
mutilacions parles del text
perquè començàvem
parlant de sol
i acabem parlant
d'altres mutilacions
són a més textuals
i de trames
prou importants
i prou reveladores
que clar
com que la primera part
tampoc els hi van donar
l'èmfasi
a la segona
ja és per totalment
la primera
si no has llegit el llibre
et quedes una miqueta
mirant cap allà
perquè hi ha coses
que no les lligues bé
però en fi
hi ha altres pel·lis
per anar a veure
se la podem deixar
per la següent setmana
exacte
admiradors de la trilogia
doncs bueno
tenen una película d'addicció
a veure Juanjo
Toy Story o 500 dies
què aniràs a veure?
a veure Toy Story
ja l'he vist
la trobar-te en Mr. Potato
és magnífic
quizá ve a 500 dies
segur eh?
bueno segur no
segur
intenta veure-la
jo tinc moltes ganes
que se reestrene
Mi vecino Totoro
la setmana que viene
Déu n'hi do
aquesta és la película
no la conec jo
aquesta película
Jolanda
és una joia
de l'animació mundial
ah sí?
és una de les pel·lícules
jo penso que
toca directament al cor
o sigui
a través de qualsevol
però què parlem
de viajes de Shihiro
i aquest estil
és el mismo director
pero por lo visto
esta es mejor
ah doncs
és del 88
el que he de dir
que és essencial
per tant és anterior
molt molt anterior
i diguem-ne
que el millor
d'aquestes pel·lícules
del viaje de Shihiro
i tal
està contingut
en aquesta pel·lícula
amb dosis homeopàtiques
o sigui
és una pel·lícula
que és un joc de valoris
audiovisual
impactant
o sigui
és una pel·lícula
que constantment
està parlant
el llenguatge del cor
de fet jo la vaig veure
a Sitges
i ara som molt amics tots
gairebé tothom
van sortir
amb els ulls humits
i a mi costa molt
posar-me a plorar
la setmana que ve
l'estrenen dius?
sí
en principi sí
me parece muy raro
pero bueno
sí
alguna cosa de videojocs?
bueno
que todo el mundo
que tenga una Playstation 3
que se compre
Uncharted 2
que creo que es
de lo mejor
que juega en mi vida
i ja l'has provat?
sí
ja lo tengo en casa
en parlem la propera setmana?
sí
perfecte
Juanjo David
gràcies
bon cap de setmana
bon cine