Ja estem en temps de tertúlia.
Com cada dia a aquesta hora, mitja hora per repassar
algunes de les notícies destacades del dia i de la setmana.
Avui, us ho dèiem fa moment, amb tres convidats.
El periodista Josep Mariàries,
que és cap del gabinet de comunicació
de la Universitat Roviri-Bergili.
Molt bon dia.
També ens acompanya l'inspector d'ensenyament,
en Rafael Muñoz. Bon dia.
Hola, bon dia.
I Àngel Cunesa, que ja saben que no vol que el presentem
com a exarrer, sinó com a tarragoní.
Àngel, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells comentarem l'actualitat de la jornada.
En fi, ja saben que l'actualitat del dia
i l'actualitat de la setmana
ve marcada un altre cop per qüestions de noms.
Aquesta setmana el debat està sobre
el nom de la futura vagueria de Tarragona.
De Tarragona o del camp de Tarragona.
Ja sabran els nostres oients
que les últimes qüestions
o els últims detalls en relació a aquest tema
passen per la visita que ahir
l'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros,
acompanyat dels portaveus
dels quatre grups polítics que tenen representació
a l'Ajuntament de Tarragona,
la visita que, com dèiem,
van fer al Parlament de Catalunya.
Van anar a parlar amb el president del Parlament,
van parlar amb els grups parlamentaris
i, en poques paraules,
l'alcalde i la resta de grups van demanar
que s'ajorni el debat sobre la llei de bagueries,
una llei que, recordem,
el govern ha d'aprovar per tramitar
després parlamentàriament el 5 de gener.
i que, per tant,
Tarragona demana que s'aparqui aquest debat
perquè no és el moment ara,
tenint en compte que hi haurà eleccions aquí uns mesos
i també van reclamar
que no es qüestioni en cap cas
la capitalitat de Tarragona.
I per aquí comencem la tertúlia.
Josep Maria,
La Begueria, com s'ha de dir...
Jo et vull dir una cosa abans.
Primer, jo soc de Reus.
Primera qüestió,
ho dic perquè s'entengui la intenció
del que diré a continuació durant la tertúlia.
I des de fa molts anys que treballo a Tarragona.
I des de la ciutat de Tarragona
he intentat fer la meva feina
a les comarques de la província de Tarragona,
la demarcació de Tarragona,
les comarques meridinals de Catalunya,
el camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
i ho continuaré fent.
Per tant, a mi, els debats sobre els noms,
no li vull treure importància,
però hem d'anar alerta.
Perquè, malauradament, des de fa molts anys
sabem que desperten el millor de les persones,
però també a vegades activen certes baixes passions.
I això a vegades, diguem-ne,
emboira la discussió,
que jo crec que és una assignatura pendent
d'aquest territori.
Per tant, contestant a la decisió que s'ha pres
de demanar un ajornament
d'aquesta decisió parlamentària,
jo penso que és el més assenyat.
De tota manera,
hi ha un debat de fons pendent.
Tenim un problema.
Tenim un problema.
I jo entenc
que la gent de la plataforma Mouta per Tarragona
i tants hi tenen motius per moure's.
De tota manera,
cal focalitzar allí on estan els problemes.
Reus és un adversari, un competidor?
Sí.
És un enemic?
No.
El problema, des de la meva modesta opinió,
en bona mesura està al govern de la Generalitat,
que a vegades li ha tremolat la mà a l'hora de prendre decisions,
i també a la ciutat de Tarragona.
I això a la ciutat...
Moltes ciutadans i moltes ciutadans de Tarragona ho saben.
Tant de bo, aquesta unanimitat que es va manifestar
amb aquest manifest conjunt,
s'hagués manifestat amb altres qüestions,
amb moltes que estan en aquest moment damunt de la taula.
la Sabinosa, el desplaçament de la via del tren,
l'escola oficial d'idiomes,
el pla d'ordenació urbana...
I, per tant, és a dir, tenim un tema de fons
i tenim també una oportunitat.
Si hem d'aconseguir alguna cosa per aquest territori
serà sobretot per la suma i no pas per la divisió.
Però alerta amb els posicionaments,
a vegades excessivament radicals, de totes les bandes.
No només és una tendència a Tarragona,
també està passant això a Reus.
Més opinions. Rafa.
Eix partidari de parcar el debat sobre aquesta llei o no?
El Beguer era un noble
que l'edat mitjana representava el comte
en un terme municipal.
Des del segle IX-X fins al XIV
n'hi han hagut moltes de Begueries.
A Tarragona hi va haver un moment,
a la demarcació que hi havia tres,
Tarragona, Montblanc i Tortosa.
Després hi va haver una altra divisió territorial.
Napoleó, per si algú no se'n recorda,
va anèccionar Catalunya, la va separar d'Espanya,
la va anèccionar l'imperí francès
i va crear tres departaments a l'estil francès.
I el d'aquí es deia Boques de l'Ebre.
Les províncies porten més de 150 anys.
La Diputació de Tarragona des de l'any 1856
és Diputació de Tarragona.
Escolteu, jo el que em pregunto...
I amb aquesta classe d'història, què ets vols dir, Rafa?
No, és que la història és important,
perquè clar, si perdem la història,
perdem després molta part del debat.
Per tant, què vull dir amb això?
Era necessari en aquests moments una llei de Begueries?
Escolteu, per tant, jo...
I amb això discrepo de l'alcalde.
No crec que s'hagi d'ajornar aquesta llei.
És que no s'ha ni de promulgar.
És a dir, tu mantindràs la divisió actual de Catalunya,
tal com està?
A menys que em demostrin
que la nova divisió ha de ser millor pel ciutadà.
Perquè, clar, vull dir,
si al final acabem tenint una Begueria,
es digui com es digui,
i jo em posiciono, eh?
Jo crec que s'ha de dir Begueria de Tarragona.
Ho tinc clar.
Però no perquè hi hagi una rivalitat en Reus o deixi de...
No, no.
Begueria de Tarragona
perquè és el nom que tradicionalment ha tingut.
Igual que el de Lleida i la de Girona.
Sense que això s'ho posi,
i ho torno a repetir
com vaig parlar també dels altres temes de l'universitat,
de l'aeroport, etcètera, etcètera.
No Tarragona ciutat,
sinó un conjunt nominatiu
que engloba a totes les contrades.
Perquè, si no, caurem en l'absurd,
de dir que em de Tarragona,
per exemple, a la Conca de Barberà,
que no ho ha sigut mai.
Ni geogràficament, ni històricament, ni econòmicament.
Ni el Priorat, ni el Baix Penedès.
Ni el Baix Penedès.
A més, amb l'afegida que el Baix Penedès
vol formar part d'un gran Penedès, etcètera.
No sé qui ha fet aquesta llei
o qui l'està fent,
però que la retirin d'una vegada.
Àngel.
Això és com a complicat.
En principi estaria molt d'acord
amb el que ha dit el nostre company
que ha intervingut en primer lloc.
Jo gairebé ho subscriuria tot,
malgrat ser de Tarragona.
Ho dic perquè la gent es podem entendre
en facilitat.
Si parlem clar i parlem una miqueta
des de la racionalitat.
El tema de les vagaries.
Jo tinc sempre el dubte
que les vagaries es fan
en contraposició a les províncies.
És a dir, no volem tenir províncies
perquè això és una cosa estatal
i volem fer les vagaries
que és una cosa pròpia de Catalunya.
Primer tema sobre la taula.
Després, quan muntem aquesta llei de vagaries,
jo suposo que nosaltres
tenim uns representants,
tant al Parlament
com al Govern de la Generalitat,
una mica d'acord amb el que deies tu.
Vull dir,
com pot ser que aquestes persones,
d'una manera, diríem,
bastant unilateral,
decideixin posar un nom
que en principi sembla que no té gaire a veure
amb el sentit d'això.
Hi ha un delegat del Govern,
hi ha uns parlamentaris representants nostres
que són, suposo,
qui estan manejant tot aquest tema.
Llavors, a mi em dóna una miqueta,
que llavors haguem d'anar com a plorar mi,
que és una mica el Parlament,
perquè és una mica aquesta sensació
que té el ciutadà,
dir, escolta, això que feu,
no ho feu,
ajorneu-ho,
perquè és que, escolta,
és que ara ens han donat compte
que això no funciona prou bé.
Jo recordo que l'última tertúlia,
em sap que aquest tema ja va sortir,
em sap que vaig plantejar,
vaig dir,
ara hi haurà el problema de les begueries,
i efectivament hi ha el problema de les begueries.
Bé, jo personalment...
Hi ha arribat just a continuació
del debat sobre el nom de l'aeroport.
Sí, sí.
Digues, Josep Maria.
No, no, és que necessitem
una ciutat com Tarragona molt potent,
és el principal motor d'aquest territori,
ho ha de ser,
i per tant jo s'uscriu una miqueta
aquesta última intervenció
en el sentit que a vegades,
segons quines actituds,
poden donar la impressió
que fins i tot des de Tarragona
es dubta sobre la posició
de capitalitat i de lideratge de la ciutat.
I això és preocupant.
I això no només no li interessa
a la ciutat de Tarragona,
és que no li interessa
en cap punt del territori.
Tots els territoris necessiten un motor.
I aquí,
i això és una qüestió demogràfica,
i també històrica,
i social i econòmica,
hi ha una xarxa de ciutats
amb una potència indiscutible
que necessiten un lideratge.
I el que ha de fer,
entenc jo,
i el que ha de reflexionar,
sobretot la classe política
de la ciutat de Tarragona,
és si en els últims anys
això s'ha fet de forma adequada o no.
Perquè, clar,
aquesta denominació de Camp de Tarragona,
que jo crec que en aquests moments
l'hauríem de deixar una mica aparcada,
perquè discutir sobre això
és anar a prendre mal,
és a dir,
això no es va resoldre
en època d'un govern de Convergència
quan hi havia una alcaldia
del mateix signe polític.
No es va fer.
Ara toca fer-ho.
Sincerament,
jo subscric bastant
les intervencions que ha fet darrerament
el president de la Diputació
i alcalde de Vilaseca,
que sincerament,
ara,
la ciutadania
de Tarragona
i del territori
té altres problemes
damunt de la taula
molt més greus,
que reclamen
justament el contrari
del que,
jo no dic amb mala intenció,
però el que malauradament
s'està produint,
que és una tensió.
Aquest territori
no necessita tensions.
Ja sabem
quines han sigut
les conseqüències
de la tensió.
La pèrdua d'oportunitats,
què passa?
Que hem de madurar,
el que passa
és que tenim
unes experiències
molt desgraciades
en aquest sentit.
El Consorci
del Camp de Tarragona
o que s'hagués pogut dir
el Consorci
de Perico de los Pelotes
es va frustrar
quan hi havia
voluntats
de Tarragona,
de Reus
i de Vilaseca
per impulsar-ho
perquè el senyor
Joan Miquel Nadal
no li interessava
i s'ho va fer petar.
I s'ho va fer petar.
I això ho saben
molta gent
que formaven part
d'aquest consorci
i si no
que li preguntin
als presidents
de les cambres
de comerç
de com se'ls va
fer fora
del Consorci.
I per tant
hi ha o no
hi ha voluntat
d'entendre'ns
sí o no.
Prioritzem.
Què toca ara?
Discutir sobre el nom
de les coses
o sobre les coses?
No,
jo en aquest sentit
estic completament d'acord
amb el que dius
Maria
perquè jo crec que
seguim sense ser conscients
de la potència
diríem
com a territori
que tenim aquí.
És a dir,
estem parlant
del segon territori
de Catalunya
però ho estem parlant
en paraules
però no en fets.
I completament d'acord
amb tu
que jo m'he dit
abans
quan en una intervenció
és a dir,
jo trobo a faltar
una gran capacitat
de lideratge
i una mica
de qui sigui
inclús m'ho diria
jo no
però que algú
o alguns
aquests consorcis fracassats
per què fracassen
aquestes coses?
Perquè no hi ha voluntat
d'entendre's
en coses que són bàsiques
per la població.
Per les persones
fracassen per les persones
i aquí s'ha de fer
un exercici crític
per les persones només
o també pels aparells
dels partits polítics?
No, no, no
això va lligat.
És a dir,
el Consorci
que hagués pogut ser
un bon instrument
com a mínim
un fòrum
de diàleg
i de discussió
va fracassar
perquè al senyor Nadal
no li interessava
o va fracassar
perquè a Convergència
o a Convergència
no li interessava
perquè era una estructura
massa pròxima
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
que impulsen els socialistes
i per tant
no me n'hi ha allò.
No ho sé.
De tota manera
jo crec que aquest territori
també s'ha de fer gran.
És a dir,
sense trencar
la disciplina
dels partits
en què quedem?
En què quedem?
Jo penso que fins i tot
l'exercici que ha arriscat
des del meu modest punt de vista
que ha fet l'Ajuntament
de Tarragona
de posicionar-se
ha estat un exercici
diguem-ne
de marcar certa distància
sobre els seus partits.
Jo no sé si els seus partits
estan d'acord
o no estan d'acord.
Quan algú
quan aquí es parlava
del canvi de nom
de l'aeroport
el senyor Artur Mas
deia que no era
que no tocava això
i això
ens hem de
ens hem de
tallar les venes
per això?
Doncs no.
S'ha de discutir
s'ha de parlar
però sobretot
hem de prendre consciència
d'una oportunitat.
Cada vegada
que algú de fora
ve al territori
i en particular
ve a la ciutat de Tarragona
queden sorpresos
perquè hi ha un grau
encara massa important
de desconeixement
de la força
de la potència
i dels recursos
que hi ha
no només a la ciutat de Tarragona
sinó a totes
les comarques
i això
o posem en valor
o no posem en valor
la resta
són discussions
tabernàries.
De totes maneres
el debat
que ha sorgit
aquests dies
també
i els hi plantejo
tenint en compte
que la proposta
l'avantprojecte
de llei
que passarà
pel Consell Executiu
de la Generalitat
ara a principis d'any
i que es tramitarà
parlamentàriament
o no
ja veurem
si finalment
s'ajorna el debat
clar
era un projecte
és un avantprojecte
que no diu
quines són
les capitals
de les vagaries
ni d'aquesta vagaria
ni de cap vagaria
i per tant
d'alguna manera
consideren que
aquesta indefinició
del govern
de la Generalitat
contribueix
Àngel
a aquest debat
que aquí pot ser
entre Tarragona i Reus
i en altres zones
de Catalunya
no estaríem d'acord
amb el que de Josep Maria
perquè a vegades
la Generalitat
o els partits polítics
no tenen pebrots
per dir d'alguna manera
de mullar-se
i de dir
escolta
això és així
i punto
i s'ha acabat la història
el que mana
o el que governa
s'ha de mullar
amb el risc
que això suposa
electoral
amb el risc electoral
que això suposa
però evidentment
el que no podem estar
si es fan consultes
sobiranistes
si es fan consultes
sobiranistes
en un estat de dret
i posant
tots els matisos
que vulgueu
perquè no s'ha de preguntar
a la gent
que és el que vol
però no ara
no ara en el fragor
de la batalla
en plena crisi econòmica
fa molts anys
que s'arrossega això
en aquesta tertúlia
i amb molts altres companys
moltes vegades
hem coincidit
en que faltava
la voluntat
de dir
escolta
posem-nos les piles
seiem en una taula
seiem en una taula
per decidir
nosaltres el futur
i tornem a donar
una mostra més
de feblesa
i el futur
estem demanant
que el decideixin fora
en tot cas
marquem-lo nosaltres
en tot cas
jo a veure
com a modest tertulià
d'aquí
em fa el fet
que sí que tenim
el dret
a demanar als polítics
i a les institucions
que no ens enganyin més
és a dir
que d'alguna manera
que no es facin perdre el temps
és a dir
que es fiquen a treballar
amb allò que realment
és important
i aquestes coses
vull dir
és una miqueta
a veure si s'ha lesionat
el pericol
l'altre
per jugar el diumenge
o no jugar el diumenge
escolta'm
no
els interesses
a veure
l'altre dia
jo parlava
amb una companya
que és de fora
i em deia
és que per mi
el problema
de l'aeroporto de Reus
és llegar
a les 6 de la mananya
que tinc un vuelo
i no sé com hi tinc que anar
que no hi ha transport públic
és a dir
jo us pregunto una cosa
si la fotografia
de l'altre dia
d'unitat
dels grups municipals
s'estés produint
amb d'altres temes
estratègics
per la ciutat
i
conseqüentment
pel territori
sobre el que té
una gran influència
una altra cosa
hi hauria
per l'amor de Déu
és que aviam
jo també demano
coherència
o frares
o canonges
ara si juguem
el tacticisme
si juguem
el tacticisme
de curta volada
doncs ens passa
el que ens passa
i no vull remenar
la porqueria
és a dir
tot el que ens va passar
amb el fortí de la reina
una imatge deplorable
o el que ha passat
amb el pàrquing
Jaume I
una inversió
de 30 milions d'euros
que ara serien imprescindibles
per reactivar l'economia
per donar un cop de mà
als botiguers
de la ciutat de Tarragona
per exemple
o donar un cop de mà
als veïns
aquesta imatge
d'unitat
que comentava
el Josep Mariàries
és veritat
que feia ens
que no es produïa
jo diria
que l'última vegada
potser m'equivoco
va ser
fent-se una fotografia
l'alcalde
i els grups polítics
amb la candidatura
de Tarragona
2016
la de
candidata cultural
a capital europea
de la cultura
ara si vols
parlem també
dels safrets
que hi ha hagut
i de les maniobres
i de les punyalades traperes
amb les candidatures
a veure
Rafa
perquè mentre hi ha
aquest debat polític
hi ha plataformes
ciutadanes
recordem que hi ha
un acte convocat
a Reus
pel tema de l'aeroport
que va sorgir
pel tema de l'aeroport
convocat pel dia 21
al Teatre Fortuny
ara tenim
no és només per l'aeroport
ara tenim
sembla
una convocatòria
de manifestació
a Tarragona
de la plataforma
Mouta
pel dia 30
què et sembla
aquest
et sembla
un excés
et semblen
oportunes
aquestes convocatòries
estem entrant
en un enfrontament
que no va enlloc
si la gent s'ha de moure
que es mogui
vull dir que ja
no seré jo
qui digui
que no es mogui la gent
m'ho dir al contra
els plataformes ciutadanes
estan per això
per moure's
qualsevol plataforma ciutadana
però qui s'ha de moure's
és el Parlament
que s'ha de moure's
és el Parlament
i que es deixi de totteries ja
i que fan cerca de fer
que apliqui sentit comú
que apliqui
a veure
les vegueries
pot ser tradicional de Catalunya
però el més tradicional de Catalunya
ha sigut sempre el sentit comú
el seny
i sembla que això s'ha perdut
després hauríem de fer
una llei per recuperar el seny
Àngel
tema de les manifestacions
o concentracions
o actes unitaris
d'una ciutat i d'una altra
a veure
jo penso que estem en festes
i el que s'ha de fer
és anar a comprar regals
i coses d'aquestes
més que manifestacions
i a més a més
vull dir
sempre aquestes coses
tenen aquest sentit
vull dir
quin tema polític
tenen cada una
d'aquestes plataformes
és a dir
estan escrites
en moviments polítics concrets
no hi estan
és que vull dir
realment
jo em penso que
qui s'ha de moure
són els polítics
que han elegit
i aquells que nosaltres hem votat
aquests són els que s'han de moure
de tota manera
jo em penso que aquest tipus
de moviments ciutadans
més enllà d'aquests matisos
de si algú
si algú està intentant
instrumentalitzar
per la seva major glòria
pel seu esperit
de megalomania
o per donar un cop de mà
amb un amic
no ho sé
jo crec que posen també
no és igual
però el que jo crec
el que jo valoro molt positivament
és que posen en tensió
una classe política
que està molt mal acostumada
i una classe política
que per definició
li costa
acceptar
i assumir
que la sobirania
està en el poble
aquesta és la realitat
i que diuen
vostè voti'm cada 4 anys
durant aquests 4 anys
jo faré
allò que em sembli
sensat fer
i aquí em quedo
i després ja em passarà factura
doncs no
la ciutadania
s'ha de manifestar
de moltes maneres
permanentment
i els polítics
el que han de fer
és escoltar
i després prendre decisions
i assumir responsabilitats
i si s'han de perdre eleccions
es perden eleccions
ara
si l'objectiu és tàctic
només per mantenir-se
doncs es fan aquest tipus
d'equilibris
i hi ha molta gent
i jo el primer
que estic sorprès
de dir
escolta'm
com és que ha estat
tan fàcil
en aquesta discussió
i si em permeteu
el masclisme
de veure qui la té més llarga
de trobar la unanimitat
perquè ningú s'ha volgut
quedar fora d'aquesta fotografia
en canvi aquesta unanimitat
la regategen
en qüestions estructurals
de la ciutat
i no li posen fàcil
a l'alcalde
aquest comentari
del Josep Maria Arias
en el sentit
que posen les piles
als partits polítics
que hi hagi reaccions
ciutadanes
i estarien d'acord
o no?
però jo és que
estic d'acord
que qualsevol moviment
ciutadà
no només és legítim
és necessari
el que ja no trobo
tan lògic
és que aquests moviments
actuïn sobre temes
que els hi venen marcats
és a dir
ara ens toca
ara què ens toca?
l'aeroport
molt bé
ara ens toquen
les vegueries
demà què ens tocarà?
escolti'm no
què importa
a la ciutat de Tarragona
al territori
al camp
a la demarcació
què els importa?
o és que el problema
del ciutadà de peu
és el nom de la vegueria
i torno a repetir
i m'he posicionat clarament
a favor del nom de la vegueria
per tant
ho tinc claríssim
i no crec que sigui
un tema banal
el nom forma part
de la identitat
clar però és que
això està en el fons
del debat no Rafa?
si és banal o no és banal
els noms de les coses
jo crec que no és banal
però no és un tema
de Tarragona i de Reus
perquè és que tampoc
estan contents a Lleida
és que tampoc estan contents
a la Vall d'Araga
és que tampoc estan contents
a l'Osona
és que tampoc estan contents
escolti'm
és un despropòsit això
per mi és un problema
de visió
i ambició
falta compartir una visió
i posar tota la suma
d'ambicions damunt de la taula
i sumar-les
és a dir
no pot ser
que ens conformem
amb que Tarragona
sigui la capital indiscutible
d'aquest territori
és que aquest territori
ha de jugar un paper
molt més rellevant
a Catalunya
a Espanya i al món
i no serà pas
perquè no tinguem oportunitats
si parlem des del punt de vista
socioeconòmic
tenim referents
en l'àmbit turístic
en l'àmbit de la química
i de l'energia
o no
els tenim o no els tenim
en l'àmbit del patrimoni
fa quatre dies
s'acaben de trobar
pintures rupestres
al Montsant
ho posem o no
ho posem en valor
i per posar això en valor
això no ho pot fer
l'alcalde de Cornudella
del Montsant
això no ho pot fer ell
perquè ultrapassa
la seva capacitat
llavors
ho prenem consciència
amb el territori
de delimitar
la nostra rajola legítima
jo soc de Reus
jo soc de Tarragona
jo soc de Vilaseca
jo soc d'Altafulla
i això és lícit
absolutament humà
i necessari
per no perdre la identitat
però o fem un pas
més endavant
o continuaran decidint
per nosaltres
i ens passaran els trens
i estarem discutint de noms
i mentrestant
estem donant arguments
a les administracions
que tenen
la capacitat
pressupostària
fonamental
per dir
bueno
mentre no us aclariu
aquí no es mou res
per tant
jo estic una mica
amb el Rafa
en el sentit d'hi
jo no sé si s'ha d'ajornar
aquesta discussió
el que s'hauria de fer
és canalitzar-la
adequadament
planificar-la
i ser censat
i no barrejar
el xurros amb les marines
en aquests moments
hi ha un excés
de crispació
també he de dir
que alguns
dels que han buscat
aquesta unanimitat
en l'Ajuntament
ara
quan han vist
la magnitud
del SIDRAL
són els que diuen
potser que aquí
se'ns està escapant
el foc de les mans
digues
S'Àngel
no que en tot cas
vull dir
el que deia el Jean-Marie
posar també sobre el tema
sobre el
sobre el paper
una mica el tema
de l'excés
d'administracions
aquest seria un altre
un altre tema
a discutir
perquè clar
aquí estem parlant
de bagueries
estem parlant
de diputacions
estem parlant
de consells comarcals
això és el que deia
el Rafa al principi
si és necessari
tirar endavant
el tema
de la bagueria
exacte
jo em penso
que el problema
no és el tema
de les bagueries
el tema
tornem a dir
plantegem-ne
quines administracions
són eficaces
perquè funcionin
els territoris
no el nostre
sinó el de tothom
i aquest em penso
que és un altre tema
sobre la taula
importantíssim
perquè per apropar
l'administració
perquè en el fons
sembla que sigui
una parcel·la de poder
que ens estem repartint
vull dir
nominalment
altra vegada
tornem a entrar
amb el tema nominal
però no només això
sinó que
moltes vegades
per descentralitzar
i apropar
l'administració
ciutadà
el que fem
és allunyar
cada vegada més
perquè resulta
que segons què
has d'anar al Consell Comarcal
segons què
és de la Diputació
segons què
és territorial
segons què
potser ja està bé
jo soc funcionari
per tant visco d'això
també
però
posem sentit comú
posem ordre
i vostès que viuen
en el dia a dia
de Tarragona i d'arreu
tenen la sensació
que aquests dos debats
que hi ha hagut
gairebé de manera consecutiva
el de l'aeroport
i ara el de la vegueria
i que arriben
en aquesta recta final
de l'any
són qüestions
que poden fins i tot
allunyar una mica més
el ciutadà
respecte
respecte als polítics
en el sentit que
sembla que de manera monogràfica
portem un mes
o un mes i mig
diria fins i tot
en què sembla que l'únic debat
o els únics debats
a l'entorn
com a mínim
de la ciutat de Tarragona
està al voltant dels noms
el futur
no pot ignorar el passat
però has de mirar endavant
si anem permanent
amb el retrovisor
malament rai
jo us demanaria
que féssim un exercici
estudiem
la mitjana
d'edat
de la gent
que està sent més proactiva
amb tots aquests dos moviments
perquè potser descobrirem
que hi ha
un gran sector social
la gent jove
que
que viu al marge de
els estem enviant
tots plegats
un missatge
que no sé si és el que ens convé
entre altres qüestions
perquè aquesta gent
és la que ens ha de rellevar
espero
és a dir
tu creus que
en els moviments aquests
bàsicament
hi ha gent
ja d'unes generacions determinades
jo el que dic
l'atxa l'aixecant braços
no, no, no
no faig una crítica
jo el que dic
que fem un exercici
d'anàlisi sociològica
i veus que
això és veritat
és veritat
perquè jo tinc tres fills
no vull dir
i aquest tema
ens veiem dinar
no ha sortit
ha sortit altres temes
de conversa
i tal
aquest tema
no ha sortit
i aquest allunyament
que jo deia
que potser es pot
arribar a produir
o accentuar encara més
dels ciutadans
respecte als polítics locals
aquests dies
veient
tots aquests moviments
declaracions conjuntes
uns d'altres
la gent s'apunta
jo em penso
si tu preguntes
a una persona
del carrer de Tarragona
diran
no, això s'ha dit a Tarragona
i si preguntes
a una persona
del carrer de Reus
diran
no, no
això ha de ser de Reus
això és lògic
perquè són els polítics
els grups aquests
que estan provocant
la discussió
d'alguna manera
mira, erasmos
perquè el problema
el problema
és que això no es parla
abans
quan s'ha de parlar
és a dir
s'atiren les coses
i llavors
quan hi ha el follon
llavors un se posiciona
però tampoc amb criteri
però quan això
es deia
província de Tarragona
home, es deia
i el que ara es diu
no, perquè clar
l'estat
l'estat en què ara existeix
i quan es deia
quan es deia
no, quan es diu
es diu
el que passa
que hi ha un joc d'ufemismes
utilitzem el terme
de marcació
dic això
quan es deia
província de Tarragona
perquè només
hi havia
la unitat administrativa
de la província
no hi havia res més
no hi havia altres administracions
s'havia de fer
el carret d'identitat
aquí
jo pregunto
a Reus
jo a Reus
tinc els cosins
i d'això
he anat molt a Reus
ara ja no
ara també
em vaig a d'altres llocs
també
però jo no he vist mai
que a Reus
hi hagués un moviment
en contra
que estigués
província de Tarragona
és que no hi ha hagut
mai aquest moviment
per tant
qui està provocant el debat
Rafa
és la fera
tots tenim una fera
a dins
tots
la fera
una fera
una fera
una fera
una fera
una fera
una fera
tots tenim una fera
i aleshores
hi ha certes discussions
que animen
el nostre component
més tribal
i menys compartit
per això
s'obria el debat
de les faixes passions
d'alguna manera
Ricard
Erasmus
programa Erasmus
d'intercanvi d'estudiants
l'altre dia
doncs
vaig assistir a un acte
en què hi havia estudiants
que tenim aquí
a la ciutat de Tarragona
hi havia dues xiques poloneses
de Polònia
de la Polònia
i no de la tele
de la Polònia
de l'Europa de l'est
no catalanes
parlant en català
parlant en català
i feia sis mesos
que estaven aquí
és a dir
busquem
emmirellem-nos
amb d'altres dinàmiques
en el que el dial
la comprensió
la tolerància
és factible
sense que ningú
renonciï
a la seva identitat
ara això ho volem fer
o no ho volem fer
no ho sé
ja veurem
jo tinc una parella lingüística
que és d'Ubrique
molt bé
està interessada
en parlar en català
perquè es vol treure el nivell
i tal
i Ubrique
he arribat a la conclusió
que no és un problema
del Gessolín
sinó que és un lloc
que es dediquen a curtir
el cuir
i també treballen
per grans marges
tot això que hi he après jo
i et pregunta
la teva parella lingüística
pel debat aquest
d'entretar
a Reus
és la que em va dir
això d'anar a Reus
però de totes maneres
que he dit
clar
vull dir que això
també es produeix
en altres territoris
Cádiz i Jerez
de la frontera
són l'exemple
més paradigmàtic
si no no és un consol
Rafa
de manera molt similar
vull dir
però una burgesia
en el cas de Jerez
de tipus vitivinícola
i en el cas de Reus
has anat a posar
un exemple
dels posts que hi ha a Espanya
on l'aeroport
també no es diu
com la capital
de la província
justament per això
perquè es semblar
en aquest sentit
però no és un debat
del poble
de veritat
jo no crec que sigui
un debat del poble
és un debat
dels polítics
i no dels de Tarragona
segurament dels senyors
que tenen a Barcelona
però s'arruguen
S'arruguen
perquè prendre decisions
vol dir
prendre d'amistats
o guanyar vots
i perdre vots
i aleshores
no es fa una acció
planificada de futur
assumint els riscos
el problema
de les infraestructures
és si les tens
o no les tens
si funcionen o no funcionen
en aquests moments
el problema de l'aeroport
no és el seu nom
el problema és la seva viabilitat
que està en risc
perquè ara apareix
un aeroport
a Lleida
perquè és un aeroport
hosta de les companyies
de baix cos
que no tenen armes
a la bandera
i que els és igual
operar des de Reus
es digui com es digui
o anar a operar a Girona
o a Barcelona
i ens quedarem
amb una mal davant
i una altra mal darrere
de fet per aquestes companyies
l'aeroport
és Barcelona
en Reus
o Barcelona Sud
gairebé
i si les administracions
traguessin les subvencions
d'aquestes companyies
de baix cos
ja veurien si estarien aquí o no
ara que ha citat
precisament l'aeroport
de Lleida
també l'altre dia
en una altra tertúlia
parlant del nom de l'aeroport
parlàvem d'això
la importància
de dedicar-nos
a gestionar bé l'aeroport
si és possible
des del mateix territori
i a buscar
que el futur de l'aeroport
sigui competitiu
tenint en compte
que això
que ara el mes de gener
tindrem un altre aeroport
ben a prop
no sé com ho veieu
precisament això
Ángel
sí, evidentment és així
vull dir
hi ha molta gent d'aquí
que es desplaça
a l'aeroport de Girona
perquè hi ha un vol
que li interessa més
vull dir que és econòmic
i anar d'aquí a Girona
és molt més complicat
que anar d'aquí a Reus
o que a Lleida
quan obri el de Lleida
vull dir que podem tenir
una altra competència
molt a prop
i evidentment
si els senyors de Ryanair
un dia decideixen
canviar de base d'operacions
però es quedarem
com dius tu
a dos veles
en aquests moments
jo crec
jo detecto
una preocupant desconfiança
entre els nostres representants
entre ells
sí, sí, sí
i això és molt greu
si una de les conseqüències
de tot aquest debat
d'aquestes últimes setmanes
és
que entre els presidents
de les cambres de comerç
entre els alcaldes
entre els representants
dels partits
s'accentua
aquesta desconfiança
en lloc d'haver fet
un pas endavant
tensionant i discutint
haurem fet
sis passos enrere
i això
algú ho ha de pensar
la impressió des de fora
és dir
allà no s'entenen
tu escolta
al final
haurem d'anar a Napoleó
i
departament de Boques de l'Ebre
cap problema
jo que som de Portosa
estaré content
però Rafa
t'adones
que al final
al final
Rafa
Josep Maria i Àngel
us adoneu
que dediquem
bàsicament
de manera monogràfica
a la tertulia
això
perquè segurament
no tenim aquests dies
tampoc altres temes
de debat
que no vol dir
que no hi hagi altres temes
importants a la ciutat
o en el territori
com per exemple
com per exemple
la medalla
Narcís Montoriú
que se li ha donat
al Xavier Rius
no al Xavier Rius
només
al Xavier Rius
vivia a la universitat
i a la universitat
a la investigació química
és un valor afegit
també això
territori
el Xavier Rius
és de Flix
no sé si és camp de Tarragona
territori
és a dir
l'ampolla mig plena
o l'ampolla mig buida
i prioritzar
les discussions
és a dir
és legítim
reivindicar
que si algun dia
hi ha una vagueria
es digui vagueria
de Tarragona
és legítim
tant legítim
com reivindicar
que es digui
camp de Tarragona
que és el nom
que en aquests moments
hi ha damunt de la taula
aquest és el tema
fonamental i crucial
pel futur d'aquest territori
no
jo n'estic absolutament convençut
i quan surts
i parles amb els del Vendrell
i parles amb els de Constantí
i parles amb els de Tortosa
que encara que siguin
Terres de l'Ebre
estan mirant permanentment
cap a Tarragona
aquesta no és la discussió de fons
és que en el tema de l'ampolla
hi ha l'ampolla mig buida
mig plena
però hi ha l'altre
que diu
que hi ha l'ampolla
i què hi ha
home aquests dies cava
per tant l'important
és el queix a l'ampolla
en fi
feia aquesta broma
de l'ampolla de cava
per la proximitat
de les festes
i per distensionar
d'alguna manera
aquest debat
que ja fa setmanes
que dura i dura
sobre els noms
primer de l'aeroport
ara de la vagueria
i en fi
veurem com evoluciona
veurem de fet
si hi ha la tramitació parlamentària
i aquest debat parlamentari
de la llei de vagueries
o s'ajorna fins
la propera legislatura
en fi
avui gairebé
Tartulia monogràfica
amb Josep Maria Arias
Rafael Muñoz
i Àngel Conesa
és l'última
que fan vostè
és d'aquest 2009
si m'ho permeten
així que bones festes
perquè tu voldràs
si ho podem repetir
podem printar en cava
exacte
podem printar en cava
cava virtual
senyors
que vagin molt bé
les festes
fins l'any que ve
pel que fa a les Tartulies
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
bones festes
adeu-sia
adeu-sia