.
Obrim el temps que cada divendres
dediquem d'una manera particular
a comentar les pel·lícules
que algunes de les que s'estrenen a les sales tarragonines,
aspectes relacionats amb el món audiovisual en general.
Saludem Juanjo Ferrer. Bon dia, Juanjo.
Bon dia.
L'hem tingut fora uns dies i ha tornat a casa
i també ha tornat a la ràdio i estem encantats
perquè, a més, ha vist alguna de les pel·lis
que s'estrenen aquesta setmana,
ha jugat amb aquell mític videojoc
dels Cassafantasmes que no li ha agradat,
em penso, ja en parlarem, però...
Decepcionante.
Sí, no ha omplert les teves expectatives pel que veig.
Tenim a David Serra.
De veritat que no és el guió d'una pel·lícula?
De veritat que no estem fent comèdia?
Calla, com que no tenen pressupost per a humoristes
i intenten fer-se'ls graciosos?
Us asseguro que no.
És veritat.
David Serra no és els estudis de l'Avinguda Roma.
És a casa seva amb els paletes.
La història dels paletes i David Serra
no és una invenció, no és una llegenda urbana.
És una realitat.
David, bon dia.
Bon dia.
És ben veritat, eh?
I perquè som ràdio i no tele,
si no t'enviava una càmera,
perquè la gent veia que és veritat, que és cert,
que tu i els paletes sou un tàndem
que mai us podreu separar.
Sí, sí, tinc fotos que les mostren, eh?
Pengem-les a la web de la ràdio?
Sí, tinc fotos.
Déu-n'hi-do, David, què tal? Tot bé?
Doncs, bueno, mira, a veure,
per fer un B, doncs,
s'està fent una gran destrosa.
O sigui, s'està rehabilitant un pis,
que era per alta.
Sí.
Però ara és una rehabilitació total.
No ric, eh?
No ric que estiguis fent obres i tot això,
però, clar, és que has d'entendre
que és com una constant a la teva vida.
Sí, sí, però avui ho estic vivint
amb molta intensitat, perquè...
Mira, mira...
Jo he viscut un sota sostre,
i és un sostre antic,
i, bueno, ens han posat a desmuntar el sostre,
però, pa, és d'aquests sostres vells,
que és com de paper de fumar,
i n'han començat a caure tots anes...
Què m'estàs dient, ara?
I hem hagut de sortir, bueno, corrents,
a correcute, clar,
jo al final me quedo a casa,
perquè vull estar ahí,
present intentant salvar els mobles,
però s'acaben fent una destrosa,
o que conviï.
No cal que portis justificant, eh?
Entenem perfectament
que no hagis pogut arribar
aquí als estudis de l'Avinguda.
El que passa és que tienes paletes en casa
o estàs rodeado de zombis, caníbales?
Doncs no sé què és pitjor, Jojo.
Calla, no sigui,
que estiguin escoltant la ràdio...
De veritat que no ho sé.
Que estiguin escoltant la ràdio,
i si se senten ofesos,
encara s'hi tirin 3 o 4 anys més amb el David, eh?
Sí.
Sou amics, ja, no?
Sou amics, com la família,
una relació amb orodi...
No, hi ha una relació estricta,
baixen, passegen,
cauen dintre del meu pis,
és com un millor lloc.
En fi, parlem de cinema.
Vinga, va.
A veure,
jo tinc aquí una miqueta de document sonor,
si us sembla, anem comentant.
De les pel·lícules,
gairebé totes les que s'estrenen
a les sales de l'Estat,
també s'estrenen a Terra,
una falta alguna que altra,
però vaja,
ja fem amb la cartellera que hi ha.
Assalto al tren.
A veure,
voy a necesitar que el trener
cambie a la vía rápida
en la calle 34,
¿de acuerdo?
Abre la puerta ahora mismo
o te mato.
¡Todo el mundo, fuera!
¿Por qué se ha parado,
un, dos, tres?
Tiene vía libre.
Centro de control vial,
¿me oye?
¿Quién es?
¿A qué precio están
los rehenes de Nueva York
esta mañana?
Yo solo soy empleado
de un servicio público.
Pues yo creo que lo harás muy bien.
Dentro de 59 minutos
empezaré a matar pasajeros.
No querrá que mueran inocentes,
¿verdad?
Ese es tu problema.
¿No crees que nos une el destino?
Yo solo soy alguien,
alguien al otro lado del micro.
Esto es muy sencillo,
solo tienen que obedecerlo.
Le pagaremos.
El dinero está en camino.
¡Cuidado!
A veure,
independentment
que la peli estigui bé
o estigui malament,
tots ens sentim atrets
moltes vegades
pel cartell,
pels actors.
John Travolta,
desde Washington,
¿quién es pot resistir?
¿Tú?
A John Travolta
yo sí que me podría resistir.
¿Et podries resistir
a John Travolta?
Sí,
últimamente no me convence.
¿Qué has de dir
de John Travolta?
Això m'ho dius
fora de l'estudio.
Yo he sido grandísimo
admirador de John Travolta.
Ah, ¿sí?
Pero ha empezado
a hacer una serie
de películas
que son muy flojas,
que podría haber
exigido un poco
de historia.
Ya comencem
amb l'estibantós,
David.
Sí, sí,
ya lo veo ya.
Y lo que no aguanto
es la voz
que le ponen
a Denzel Washington.
Pues la de siempre,
¿no?
Sí,
también es a Gary Oldman,
pero parece
que vaya como drogado.
Bé,
Juanjo en la seva línia
a mí no m'agrada re.
De moment,
jo veig que
no serà
de las seves pelis
de la setmana.
No,
no, no.
David,
a ver,
tu que ets
una persona
més generosa.
Doncs jo soc
molt generós,
jo soc molt generós
perquè, bueno,
he pogut veure la pel·lícula...
L'has vista?
Sí.
I què tal?
Sí, l'he vista,
però a més,
aquí el que hem de dir,
penso jo,
és que és un remake
d'una grandiosa pel·lícula,
d'un gran film
dels dos sub-sargent,
que era...
De fet,
es titulava
Pelham 1-2-3.
Ah, sí?
Sí, sí,
clar.
I aquesta va titulada
Salta el tren
de Pelham 1-2-3,
que, bueno,
que hem de dir
que...
el referent
és el mateix.
Jo no sé
si en el títol original
està això
de l'assalto al tren...
Sí,
l'assalto al tren Pelham,
és veritat,
no recordava jo
aquesta pel·lícula,
però és que serà
dels anys 70 o així,
no?
Sí, sí,
i a banda,
bueno,
els principis dels 70.
Sí, sí, sí.
És que en real,
aquí també s'hi ha massiu,
eh?
El que t'ho he de dir
és que era una pel·lícula
on el Walter Matthew
feia una interpretació
extraordinària,
era un...
Que ell era
el controlador
del metro.
Exacte,
i era un friol tremendo,
o sigui,
era una pel·lícula
en la qual,
doncs,
bueno,
aquí tenim el Denzel Washington,
hi ha diferències,
subtils diferències,
no?,
de densitat,
de càrrega dramàtica,
i això era una pel·lícula
d'un gran artista
de Hollywood,
que era el Joseph Sargent,
i que el que li va donar
era,
doncs,
molta solidesa
des del punt de vista
visual.
Aquesta és una pel·lícula,
la del Tony Scott,
que ha agafat
bastant,
diguem-ne que
ha fet una adaptació
bastant sòbria
per ser Tony Scott,
que Juanjo sap
que el Tony Scott
també és una persona
que és un gran,
és un director
que li agrada fer
un cert exhibicionisme
audiovisual,
i jo penso que
és una adaptació
més que correcta
sempre i quan
ens oblidem
una mica
de l'original.
Però una pel·li
entretinguda,
distreta,
per passar una estona.
Tenim una altra pel·lícula
amb Geraldine Japlin,
que últimament
està a tot arreu,
també bé,
tota la vida
està a tot arreu
aquesta dona,
es titula
Imago Mortis.
Carp amemortis sospèctum,
roculostuos.
El tanatoscopio
está de nuevo
entre nosotros.
Lo ha encontrado
uno de nuestros alumnos.
Estoy convencido
de que si descubrimos
que es un tanatoscopio,
un E.
no l'han vista
en principi
des de
tot el que és
la fitxa,
aquest so
sembla una mica
una broma.
Estefano Bessoni,
no sé qui és
aquest director,
és important,
David,
ho coneixes?
No, no, no.
La veritat
és que no.
És que és una mica
de vinga,
vamos a jugar,
a decir,
no sé,
no sé.
Me ha hecho un poco gracia
lo que acaba de decir
en el trailer
de
tenemos que averiguar
tenemos que averiguar
que es un tanatoscopio.
Sí, sí,
no,
jo empecia...
És bastant d'òbvio.
Vamos,
me pararé a mirar
de què es tracta
aquest tema.
Doncs jo penso
que és una pel·lícula
de...
Me sembla que és
un cinema fantàstic,
no, Juanjo?
Sí, sí, sí.
El que passa
que com que surts
Geraldine Japlin
segur que t'agrada.
Bueno,
té un punt positiu
que és que
ja vam parlar
la setmana passada
que Geraldine Japlin
doncs era un...
Bueno,
un actiu
que m'atreia.
Ja, ja, ja.
Sobretot que era
la musa
de Carlos Saura
i sempre que ha sigut
un actiu
que m'agradava.
El que passa
que, bueno,
jo no sé exactament
si això
serà un gran argument
de cara a la pel·lícula,
de cara a vendre la pel·lícula
perquè penso
que Geraldine Japlin
no té la mateixa tirada
que tenia en aquella època.
Doncs escoltau,
com que no l'hem vista,
no parlem
perquè això és crítica
per crítica
i és lleig.
Hi ha una pel·li
que jo no sé
si tu l'has vista,
David,
Juanjo,
sí,
és a Nueva York
para principiantes.
Desde pequeño,
Sid Millón
siempre soñó
con una vida
llena de glamour.
Alta Sociedad,
famosos de Hollywood...
Famosos.
Enseñas un pecho
y eres famosa.
Eso depende
de cómo será el pecho.
Hasta que recibió
una llamada
que le cambiaría la vida.
Sidney Young.
Sidney,
quiero que trabajes
para mí
en la revista Sharps
en Nueva York.
¡Let's go!
Esta es tu oportunidad.
Sharps es la ventana
a la Alta Sociedad.
Trabajo para una publicación
muy conocida,
la revista Sharps.
Es un carnet de biblioteca.
señorita Olsen,
dele algo que hacer al novato.
The Warner Bros.
Así que eres actriz.
Pues yo te votaría
el mejor escote principal.
Juanjo,
últimamente
només et veiem
en pelis de comedias,
noies universitarias,
locuras americanas 27,
no sé,
què t'està passant.
Es que lo que pasa
es que normalmente...
Tants anys estudiant cinema
amb títol i tot
i acabes així.
Bueno,
esta es especial,
esta es el Megan Fox,
que para mí la gente
ya se conocía bastante,
pero yo no la había visto.
Va al cinema
per a les noies guapas.
Es que això
és el més anticinèfil
que hi ha,
o no?
No,
no,
en absoluto.
El cine históricamente
siempre ha buscado
a las más guapas.
És veritat.
I els espectadors
han anat a veure
nois i noies guapas.
És veritat.
Megan Fox,
increíble,
de verdad.
Yo no la...
Había visto algo de ella,
pero no la conocía
y con razón
está considerada
la más sexy del mundo.
La persona más sexy del mundo.
Bueno,
aparte de eso,
la película...
Sí,
parlem de la película.
La película,
en España,
la han llamado
Nueva York
para principiantes.
En realidad,
sería en inglés,
pero lo voy a decir
en castellano,
¿Cómo perder amigos
y alienar a la gente?
Més atractivo
el título original
per atreure
més a l'espectador,
¿no?
Es una comedieta
que algunos
les va a llegar
más adentro
porque trata
de un poco
de la moral
en el periodismo
del corazón
o cualquier tipo
de profesión
que implique
algo de moral
y de no venderte
enseguida
por dinero.
Es de un pringadillo
de Londres
que lleva una revista
del corazón,
pero de allí
que todavía es rebelde
y le llaman
de una revista
la más importante
del mundo del corazón
para que trabaje ahí.
Y evidentemente
pues tiene que
tiene que venderse.
Es el que es diría
Nargotar
es un Notas.
Seguramente
va passando
pels llocs
y va...
La película
la verdad
es que no es
no es una obra maestra,
tiene momentos divertidos
y tiene actores
muy buenos.
Muy bien,
la recomendamos
para pasar la estona.
Simon Peck
que es
el protagonista
de Zombies Party
que conoces David,
¿no?
Sí, sí, sí.
Jeff Bridges
sale poco
pero la verdad
es que tiene bastante gracia.
Kristen Dust
y que es
la novia de Spiderman
y Megan Fox
que es la mujer más guapa del mundo.
Muy bien.
Y yo lo corroboró.
I la teva preferida
del món mundial
anem a una altra
de les estrenes
que hi ha a Tarragona.
En tot cas,
si heu vist
algunes de les pel·lis
que es van estrenar
la passada setmana
podem parlar-ne després.
Aquesta altra estrena
que arriba també
a les sales de Tarragona
es titula
Paísito.
Te odié con toda mi alma.
Odía a tu padre
y al paísito entero.
Yo lo trago
toda la vida.
Cuando veníamos
para que vimos
mucho movimiento de tropas
y nos pareció extraño.
ni te imaginas
lo que está pasando.
Acá el que no se imagina
lo que le puede pasar
a su familia, supongo.
Somos amigos, ¿no?
Vos tenés que hacer
lo que hacemos todos,
tomar partido.
Es muy importante
que llegue mañana
para nosotros.
No me podré fallar.
Lo que te estamos
diciendo.
Sabemos que no es fácil,
pero es una acción
muy importante
y vos sos nuestra única esperanza.
¿Pero qué vais a hacer con él?
Amb el so
i la fitxa davant,
de risa no sembla.
És més aviat un drama, eh?
Eso parece bien.
La verdad es que no
conozco nada
de esta película.
Tu, David,
saps alguna cosa?
Sí, a veure,
la directora de la película,
l'Anna Díez,
és una d'aquestes
directores compromeses.
Té varias películas
que hem pogut veure
aquí a Tarragona,
no necesariamente
en grans sales,
com eren
Anderet Ayul
o Galíndez.
és una directora
molt propera
al cinema polític.
Aquesta película
es ve a retratar
un cop d'estat,
un cop d'estat
d'Uruguai,
i que me sembla
que va ser també
cap a principis
dels 70,
72,
73,
que realment
va ser un...
És un cop d'estat
que puc,
probablement,
no tinc...
Manca de memòria
de lo dur
que va ser
de la gran repressió
criminal
que hi va haver,
com tots aquests regímenes,
però que realment
té un punt
interessant,
i és que
Uruguai viu molt
el futbol,
i dins d'aquesta pel·lícula
el futbol,
l'amor,
la sang,
la drama política,
doncs es mostra
en tota la seva realitat.
De manera com
la realitat
en intentar refugir
d'aquesta realitat
a través del futbol,
moltes vegades
doncs també tenia
un...
un paper important
dintre del que era
el món de l'Uruguai.
És una pel·lícula
que no he pogut veure,
és una pel·lícula
que potser seria
molt interessant
comentar-la
la setmana vinent,
i que la tinc apuntada
perquè, a veure,
és una directora
que tot el que ha fet
són pel·lícules
molt seques,
molt dures,
a vegades difícils
de veure,
però,
com tu i jo
hem comentat
moltes vegades,
necessàries.
Algú l'ha de fer
aquestes pel·lícules,
realment, no?
A veure,
ens agradarà més o menys
l'oferta,
però el que no hi ha dubte
és que les quatre estrenes
que hi ha
a la cartellera
de Tarragona
són absolutament
variades i diferents,
que a vegades
es reitera molt
el gènere
o l'estil.
Del que es va estrenar
la passada setmana,
vols comentar
alguna cosa, David?
Doncs jo sí.
A veure,
jo tinc que comentar
la saga
de Harry Potter,
l'última pel·lícula
de Harry Potter,
que m'assembla
que va ser la pel·lícula
que es va ingressar
tota la cartellera,
tu saps?
que van comentar.
Doncs sí,
estem en una adaptació
estupenda.
La gent que l'ha anat a veure,
ja n'ha hagut queixes,
perquè tots els fans
de la sèrie
que són la més
lectors dels llibres,
com sempre,
s'han carregat coses
que per ells
eren molt importants.
Però és que estem parlant
de cinema,
no estem parlant del llibre.
És el que fem sempre, no?
Jo tinc que dir això,
precisament,
que és una pel·lícula
que jo penso
que ha sàpigut
estreure
tota la càrrega dramàtica
d'aquesta
per última història
del Harry Potter.
Se fan grans,
a més,
hi ha molt de dolor
i hi ha tot aquest moment
de, bueno,
del que és l'abolescència
dels enamoraments,
dels posicionaments,
no?,
dintre de la pubertat.
I tot això
està tratat
amb molta força.
I visualment,
jo crec que és una
de les millors pel·lícules
de la saga
perquè és molt sòbria,
però a la vegada
és molt elegant,
molt gòtica
i jo me l'ho he passat molt bé.
O sigui,
suposo que
després de les noves paraules
que vaig passar una estona,
és una pel·lícula llorga,
però que en cap moment
em va avorrir.
I he de dir que
jo crec que és probablement
la menys avorrida
de tota la saga.
La que té en menys moments mort.
A mi m'han agradat totes,
diguem simple,
però és que m'agraden moltíssim.
Jo precisamente hoy
he soñado con Harry Potter.
Ah, sí?
He soñado que me gustaba
la primera y la segunda.
Però és que a tu no t'agrada res,
Juanjo.
No, la primera y la segunda no.
Tens un caràcter
que no t'agrada mai res.
La tercera me gustó bastante.
Eh, veus?
En serio,
me pareció una película
de terror
y de intriga
bastante buena.
Bé, bé.
Sí,
la presión era de excavant, sí.
Li ha agradat alguna cosa.
I tampoc no li ha agradat
el joc del Ghostbusters.
Va estar aquí tres mesos
parlant d'aquest joc
i parlant de la pel·lícula
i escolta,
ara va i no li agrada.
David.
Què dius ara?
No, no,
que no li ha agradat gens.
Hablé tanto.
A veure,
posem una mica
de fons d'ambient
per ambientar-se.
Ah.
When the city
quakes in fear.
When there's no one
to turn to.
Who are you gonna call?
That's your cue killer.
Something strange.
A veure,
quantes setmanes
el van tenir insuportable?
Vull al joc,
vull al joc,
vull al joc.
Ara ja té el joc,
ara ja ha jugat,
ara no li agrada el joc.
Sí, sí,
estuve muy pesado,
lo reconozco,
y cuando puse el juego,
bueno,
cuando conseguí encontrarlo,
lo compro,
lo pongo...
¿Te costaba de trobar
a las botigas?
Sí, sí,
no hubo manera.
Potser és que tu eres
l'únic que l'esperava.
Pues igual sí,
lo tuve que comprar
en Madrid,
porque pasaba por Madrid
y me acerqué
y lo compré,
pero aquí no ha habido manera,
ni el juego ni la película.
Pero bueno,
el caso es que di tanto a la vara
que lo puse
y cuando vi que no...
Que no,
pero ¿por qué no?
No puede ser.
¿Qué es lo que no te agrada?
de entrada
es una sosada,
no tienes ninguna libertad,
no...
Creo que no acaba
de reflejar la película.
De eso,
la película era,
no dejaba de ser unos...
unos científicos
más bien patosos
que se enfrentaban
un poco con...
Con el mal.
Sí,
con los fantasmas,
porque con el mal
tampoco...
y no tiene gracia,
es...
te venden
un juego
de disparos,
que en vez de disparos
llevas un...
en vez de balas
llevas un rayo
que se alarga y tal.
Es decir,
tú eres el científico patoso,
como si diguéssim,
y aleshores has de anar
matando fantasmas,
pero no te más.
O sea,
que esta historia
de este juego
ya lo hemos jugado
mil veces
y aparte hay juegos
con más gracia
de disparos.
La gracia que tiene
es que las voces,
si lo juegas en inglés,
son las originales
de Bill Moore,
de Dan Aykroyd
y todos estos,
y si lo juegas
en español,
pues son los que
doblaron en su época
la película,
que por cierto
va a haber una tercera parte.
Uf,
lo siento,
a mí me hace por.
pero no de aquí está,
de la otra.
No me da ningún miedo
porque creo,
bueno,
yo la veré seguro,
el videojuego trata,
tú llevas a un aprendiz.
Cuando leí lo del aprendiz
dije,
uy,
qué malo,
pues es una de las pocas cosas
que tiene algo de gracia
en el juego.
El aprendiz es un chaval
regordete
que no habla y tal
y bueno,
eso tiene su gracia.
No han cogido
el típico guaperas
que viene a sustituir
a Indiana Jones,
por ejemplo.
Sí, sí.
Y bueno,
el juego
quien le guste
que hace fantasmas
que lo juegue
o lo compre
o algo que quiera.
Pero vaja,
que tampoco es
para perder el cap.
Sí.
Més cosas,
alguna información
que pueda ser de utilidad
y ahora estando aquí
en la radio
he visto
que van a sacar
para Xbox
descargable
The Secret of Monkey Island
que es una de las mejores aventuras
que se han hecho
históricamente
y esto
y esto
y esto
la verdad
que quien lo conozca
creo que va a ser
una gran noticia.
Es un juego,
era una aventura
que mezclaba
aparte que
lo típico
de una aventura
gráfica
mezclaba mucho humor.
Te reías bastante.
De hecho,
había un momento
que había un
con el enemigo
en vez de matarte
a tortazos
o a tiros
te matas
a insultos.
Tienes que ir diciendo
el insulto adecuado
y tal
para hacerle...
Bueno,
tiene su gracia,
está bastante bien.
Molt bé.
Tu, David,
alguna novetat,
algún comentari
d'última hora?
Bueno,
jo,
que me he convertido,
con que no tengo Xbox
y no tengo algún
ni tengo...
Només tengo la Nintendo
de ese,
la vera filla
que me la deja
quan vol
y tengo un iPhone,
doncs jo,
clar,
aquesta semana
he sido una semana
molt estressante
y he donado
a los juegos.
I la veritat
es que
m'ha sorprès
perquè
m'he adonat
que realment
hi ha una...
hi ha molts jocs
per a l'iPhone
que realment
estan fets
amb...
això que parla
moltes vegades
el Juanjo
i que ho ha parlat
ara mateix
amb el tema
dels Ghostbusters,
que quan se crea
un joc
es ha de crear
pensant en l'usuari
i pensant
sobretot
en la potencialitat
que té el mateix producte.
De,
per exemple,
hi ha un joc
que és un clàssic
de la Xbox
que el Juanjo
coneix perfectament
que és el príncipe
de Persia,
no?
Sí,
ara han fet un còmic
del joc
un còmic de paper
han tret un llibre magnífic
que el va portar
l'Anabel Lambea
aquesta setmana
justament a l'espai
de la biblioteca
han fet un llibre
preciós
en format de còmic
partint del joc
que és un fenomen
que generalment
és el contrari
i s'ha fet
a la inversa.
Ara també faran
la pel·lícula
mira que bé
precisament això
jo me'l vaig descarregar
són molt econòmics
són molt baratets
aquests jocs
i bueno
hi ha moltes expectatives
el que passa
és que realment
és un joc
de crofeta
és un joc
que no aprofita
en cap moment
el potencial
que té l'iPhone
que té un acceleròmetre
que més
és una pantalla
molt petita
i que passa
una cosa molt curiosa
que arriba un moment
que el joc
t'avorreix tant
no t'aporta
cap tipus
d'emoció
de repte
al contrari
tot és molt complicat
per poder avançar
i al final
el que fas
és desistir
d'aquest joc
a pesar que la imatge
doncs està currada
dintre del que és
el seu nivell
i tal
però hi ha
alguns jocs
que són veritablement
obres d'art
i aquesta setmana
la setmana vinent
quan estic aquí
al programa
te presentaré
un joc
de plataformes
i ve a ser
que es un joc
que és una delícia
i que veus
com totes les funcionalitats
de l'iPhone
el dit
el tàctil
la capacitat
de l'acceleròmetre
tot està aprofitat
i això és el que jo comentava
moltes vegades
ho he parlat amb el Víctor
quan estàvem amb el Víctor
que el fet de treballar
per desenvolupar
videològues
és tan important
el medi
o sigui
el que és la història
com per exemple
utilitzar
els recursos gràfics
que t'aporta
el mecanisme
i que l'únic que vol
és guanyar més cara
i rentabilitzar
per exemple
a partir d'aquesta saga
dels cazafantasmes
hi ha gent
que crea jocs nous
que realment
suposen un avanç
dintre del que és
el univers dels videojocs
no, la verdad
es que los juegos descargables
para teléfono
o iPhone
o lo que sea
hay que ir con mucho cuidado
porque
lo único que les interesa
es que te lo bajes
y ya está
luego te dan
cualquier cosa
y hay que ir
con mucho cuidado
en lo que se ve
en la televisión
de descarga
este juego
que pone
un euro setenta
te parece razonable
luego si lees
la letra pequeña
pone
que para descargar
lo necesitas
un mínimo
de cuatro mensajes
eso es una animalada
eso es más caro
que un juego
de consola
pero escoltéu
això
hi ha alguna manera
de que
a veure
vosaltres
perquè sou persones
ja experimentades
fa molts anys
que volteu
però moltes vegades
els usuaris
o els compradors
d'aquest tipus
de producte
són persones
que potser
no coneixen
aquesta realitat
i es troben després
amb unes factures
desmesurades
i alguna manera
per prevenir-ho
vull dir
no dic que
això és perfectament legal
cadascú és lliure
però clar
les lletres petites
a vegades
són tan petites
no?
molt petites
molt petites
si tuviera que descarregar
un juego de mòbil
lo descargaría
solo lo que me
donde me
si lo veo
anunciado
en algún sitio
en el que confíe
por ejemplo
la revista
esta que tengo delante
quina revista es?
la podemos recomendar
es la revista
Jodi Consolas
que lleva una cantidad
lleva desde el 91
es la más vendida
de videojuegos
en Europa
y bueno
pues te comenta los juegos
y te dice
donde te los tienes
que descargar
y tal
y como consumidor
diguene que te informa
para que no caiguis
en segons
con el juego
de cazafantasmas
ya advertía
que no era gran cosa
y lo has podido
constatar
sí pero cazafantasmas
para mí es una debilidad
y bueno
no descargar
cualquier cosa
y ni mucho menos
poner lo de alta
tal
porque lo de alta
estás dando permiso
para que te
que te envíen
un montón
de información
que por enviársela
te cobran
mis hermanos pequeños
me lo encuentran
unas facturas
una miqueta
lo que es
el tema
de los móbils
normals
por ejemplo
iPhone
funciona de otra manera
es más fiable
desde el punto de vista
de que tú ya vas
a una botiga
que compres directament
en iTunes
clar
i a partir d'aquí
o sigui
tu tens unes recomanacions
d'una sèrie d'usuaris
i tens la menta
que la comunitat
d'usuaris
és molt activa
i llavors
ja automàticament
quan algú ha provat
el joc
i veu directament
que és una pífia
doncs
en tots els fòrits
en tots els blocs
doncs
ja te denuncien
que aquest joc
és una estafa
però de fet
tu estàs baixant
un producte molt concret
això que diu el Juanjo
és molt interessant
tu dius
alta
i vinga
aquí entra de tot
i després les factures
que per abajar-te
els mòbils
jo penso que és una cosa
que et s'ha de regular
perquè
bueno
és un camp i qui pugui
és un territori
que a més està
això és legal
a veure
és legal
tot és legal
fins que deixa de ser-ho
per tant
mentre sigui legal
tot i que no sigui
altres coses
anem amb compte
informant-se
sí
puede ser
todo legal del mundo
pero a mala fe
es seguro
vamos
ui
que seriosos
avui per acabar
Juanjo
ens trobem la propera setmana
David
paciència
a veure si el divendres
pots venir
si cal
porta els platetes
aquí
els presentem als oients
que deuen tenir ganes de conèixer
que vinguin un dia
home
i fem aquí una tartulieta
tots plegats
d'acord
també
anem a fer
l'espai de cinema
amb l'unitat mòbil
a casa teva
gràcies David
un abraçada
bon cap de setmana
adeus
adeus
si
un
no
que