Obrim un nou espai en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social
de la Universitat Rovira i Virgili.
La passada setmana se'n recorda,
en parlàvem de com els arqueòlegs treballen amb els ossos
i avui volem saber com es gestionen aquests materials,
com es classifiquen.
Volem saber, per exemple, què és una osteoteca,
és a dir, una mena de biblioteca.
Ja em corregiran les nostres convidades, si m'equivoco, en dosos.
Ens acompanyen Montse Esteban,
és tècnica de l'Osteoteca de l'IPES,
tècnica de col·leccions de referència de fauna.
Bon dia.
Bon dia.
És així, exactament, no?
Sí, sí, així ho has dit.
Núria Ibáñez, molt bon dia.
Bon dia.
La Núria és tècnica de col·leccions arqueològiques o fòssils.
Sí.
Totes dues coses serien...
Clar, qui no ha fet alguna col·lecció a la seva vida?
Sobrets de sucre, mistos, encenedors...
Vosaltres, jo no sé si quan vau començar a estudiar,
vau dir, jo em vull col·leccionar ossos.
No, suposo que...
No.
Han anat sorgint.
Jo suposo que els estudis i la feina et va portar cap a aquest territori, no?
Sí, exactament, sí.
Perquè com s'arriba a partir, des del punt de vista formatiu,
quins estudis feu per arribar a decantar-vos?
Heu passat per jaciments, per excavacions, lògicament,
perquè per conèixer després tota la matèria s'ha de fer molt de treball de camp.
Però quina evolució vau fer acadèmica
per arribar a tenir aquesta especialitat dedicada als ossos?
Bé, la formació que tenim, la formació bàsica universitària,
és geografia i història,
que és la carrera que hem fet els arqueòlegs
que estem més o menys implicats en aquests projectes
que portem des de l'IPES.
Després és cert que cadascú dins de l'arqueologia
s'ha anat especialitzant en un camp.
Els que ens hem especialitzat en fauna, fòssil, en carbons,
hem hagut d'anar aprenent d'altres disciplines,
de biologia, sobretot, una mica també de paleontologia,
hem hagut d'anar aprenent coses.
I ara ens hem convertit una mica en bioarqueòlegs, que ens criden.
I us criden quan hi ha algunes fòssils per investigar
i vosaltres, a banda de la preparació acadèmica,
amb l'experiència d'haver vist molts ossos a la vostra vida,
doncs m'imagino que podeu treure...
Deuen parlar els ossos.
Aquí sempre deia que parlen les pedres, els ossos també parlen.
Tenen llenguatge propi, segurament.
Se'ls ha d'observar bé.
Has de parar molta atenció.
En el teu cas, Núria, com vas arribar a aquest destí?
Jo, igual que la Montseva, soc llicenciada en Geografia i Història,
i va arribar un moment en què al nostre institut
se va veure que era molt necessari
tindre els fòssils ordenats,
perquè els investigadors necessiten estudiar els registres fòssils,
i si no hi ha un magatzem en condicions,
és impossible anar a buscar un oss determinat.
Llavors, de la necessitat aquesta,
va sorgir buscar uns tècnics en col·leccions.
Llavors, jo el que faig és...
tots els registres fòssils que arriben dels llaciments,
que treballem a través de l'ICPES,
el que fem és ubicar-los al nostre magatzem
de manera ordenada i catalogada.
És com una gran biblioteca d'ossos, com has dit tu abans.
El que hem de fer és saber sempre on està cada un dels ossos,
perquè si ve un investigador i ens diu
que necessitaria estudiar la fauna del nivell Td6 de la Grandolina, per exemple.
Això està d'atapuerca.
Sí, això és d'atapuerca.
Llavors, nosaltres com a tècniques hem de saber
a quina zona del magatzem està,
a quins calaixos ocupa,
quin número de caixes conté aquest nivell en concret que demanen,
i res, és això.
Clar, estem parlant de materials que poden anar des de mil·límetres
fins a unes dimensions extraordinàries.
No sé, penso en els ullals aquests de la Boella, per exemple.
Vull dir que tot això des del punt de vista d'espai.
Però també, com li deies, això s'ha de registrar,
i m'imagino que s'han d'omplir una sèrie de dades
partint de tota la informació que teniu d'aquella troballa arqueològica,
i no sempre hi ha la mateixa.
És a dir, tu un llibre ja saps que has de posar
a l'autor, a l'editoria, a l'any d'edició.
Aquí no sempre teniu tota la informació, no?,
a l'hora de registrar aquell...
Us sembla que fa volem al voltant que
hi ha companys vostres a Tapuerca, a la Gran Dolina,
vinga, va, no, a la cima de los huesos, eh,
que és com a més...
i allà hi troben, doncs, uns ossos de què podrien ser?
D'un antecesor, o d'un heidelbergensis, per exemple.
Sí, o d'un lleó.
Els agafen, estan allà, a Tapuerca, i vosaltres sou aquí,
i han fet aquesta troballa.
Aquest oss, parlem que és un, només,
quin trajecte fa?
I com queda el magatzem de l'IPES,
a la biblioteca, a l'osteoteca de l'IPES?
En el meu cas concret, de tècnica de col·lisions fòssils,
s'acaba la campanya en qüestió, de la Gran Dolina,
m'arriba el material,
i m'aporta el material,
o un arqueòleg que ha participat,
o pot ser que no hagi participat,
si en aquell moment no ve, ve un import al material.
Llavors aquest investigador ha d'omplir una fitxa
conforme ha portat els registres de la campanya X
d'un xaciment concret.
Llavors omplim la fitxa,
i a la fitxa es posa la cronologia,
l'any de la campanya,
si són restes de fauna, d'industria lítica,
si són carbons,
que en general quan és una campanya es posa campanya 2008, per exemple.
I això ja saps que inclou ossos, pedres, carbons...
Excrements també pot haver-hi?
Sí, els excrements.
Perquè donen molta informació, no?
Nosaltres els diem copròlits, els excrements.
És que sóc una mica més ordinària,
però diom-li com has dit,
perquè trobo que fa més fi.
Copròlits.
Copròlits.
I si són restes que provenen de regurgitades, diguéssim,
es diuen egagròpiles.
Veus, això es queda clar.
Com?
Egagròpiles.
Egagròpiles.
Trobo que fa més fi dir-ho així, que no...
Oh, però jo faré una puntualització.
Quan li ingressen aquests materials a la Núria,
són copròlits.
Quan m'ingressen a mi, que s'hi deixen de materials actuals,
són excrements directament.
Clar.
Per tant, hi ha un procés terminològic, també.
S'ha d'aplicar la terminologia en funció de...
Sí, sí, sí.
...de l'estat de la matèria.
Sí.
Que bonic.
Llavors, un cop arribat aquest material a les meves mans,
el meu primer objectiu és revisar
que cada un d'aquests registres que m'han entrat
corresponguin amb un inventari general
que m'han donat, també.
Llavors, jo vaig cotejant, no?
I una vegada veig que, per exemple,
m'han dit que han arribat 100 registres
i jo comprovo que, efectivament, han entrat 100 registres,
llavors els dono a cada un d'ells
un codi alfanumèric que fem servir amb números i lletres.
Llavors, aquests materials van dins d'una caixa,
aquesta caixa té un número,
i el magatzem ocuparà una zona concreta,
que tenim el magatzem dividit per zones,
per exemple, la Grandolina, el nivell T de 6,
ocuparà la zona A del magatzem,
tindrà la caixa 6, 7 i 8,
ocuparà el prestatge 25
i del prestatge 25 les baldes 2, 3 i 4, per exemple.
Entre altres coses, segur que és molt endreçada,
perquè això, Déu-n'hi-do, és una feinada.
I una vegada jo confirmo...
Estem uns coneixements tècnics...
I una vegada confirmo que ha entrat tot el que m'han dit que ha vingut,
doncs li comunico al director,
signa conforme ho entrem
i llavors ingressa al magatzem.
I això ja queda a disposició de qualsevol investigador.
Qualsevol investigador,
que aleshores, com que vosaltres controleu exactament on és cada cosa,
doncs faciliteu aquell material
i ell inicia la seva investigació.
En el teu cas, perquè Montse,
tu ets tècnica de col·leccions de referència de fauna,
exclusivament.
De fauna.
El que tu has dit, l'osteoteca
i també la tafoteca,
que encara que són en paraules una mica estranyes...
La tafologia la vam estudiar la setmana.
I la setmana passada no, la temporada passada.
Mira, per simplificar, l'osteoteca seria la biblioteca d'ossos,
però d'ossos actuals.
I la tafoteca seria la biblioteca d'etafonomia,
però també actual.
Llavors, jo soc la responsable d'aquestes dues col·leccions.
tenen un origen i una procedència completament diferent
a les col·leccions que porta la Núria,
però són complementàries.
Per què?
Perquè són materials de referència,
són col·leccions de referència,
que s'utilitzen per estudiar el material fòssil.
És a dir, l'osteoteca està conformada per esquelets
o parts d'esquelets d'animals actuals.
Què es va a mirar a l'osteoteca?
O per què s'acudeix a l'osteoteca?
Sobretot per identificar anatòmicament
i taxonòmicament un os.
És a dir, trobem un os arqueològic, un os fòssil
i necessitem saber del què és.
Acudim a l'osteoteca
i a través de l'osteoteca
podem identificar quina part anatòmica és,
si és un húmer, si és un fèmur,
si correspon a la part del braç o de la cama
i de quin animal.
Si és un carnívor, si és un herbívor,
si és un lleó, si és un llop, etc.
Aquesta és la funció de l'osteoteca.
La tafoteca.
Són aquelles col·leccions
que tenen modificacions produïdes,
per diferents agents.
És a dir, són mostres que tenen,
per exemple, marques de cremació
o marques de mossegades de llops
o marques d'exposició atmosfèrica.
Tot això l'utilitzem també
com a element de comparació
perquè als materials fòssils
trobem ossos que moltes vegades
estan modificats.
Per saber quines són aquestes modificacions
hem d'anar a la col·lecció actual
que nosaltres hem creat
i que controlem
per saber a què corresponen
aquestes modificacions
al material fòssil.
Gestionueu materials
de les excavacions que fa l'IPES,
ja sigui aquí,
a la Boella,
per posar un exemple,
o ja sigui les pròpies de Tapuerca.
Totes les excavacions
en les que treballa l'IPES,
el dipòsit de tot aquest material
està aquí a Tarragona.
Sí, la major part del material
procedent de les excavacions
està a Tarragona.
sobretot ve aquí a Tarragona
aquell material que és estudiat aquí.
si hi ha alguns altres materials
que són estudiats per altres membres
de l'equip que no estan a l'IPES,
aquests materials,
generalment també van als centres d'estudi
dels altres companys.
Però generalment aquí
entren la major part dels materials
dels projectes que estem fent.
Clar, aquí hi ha un moviment,
lògicament,
perquè jo m'imagino que,
tot i la dificultat,
que no es troba o no és amb importància cada dia,
ja ho sabem això,
però clar, ja fa molts anys
que s'hi fan excavacions arqueològiques
des de l'IPES,
deu arribar un moment,
sort que és dipòsit,
que no és una...
perquè es quedi permanentment tot això.
Sí, ja comencem a tenir problemes d'espai,
almenys.
Sí.
Jo penso que el volum és molt gran,
sobretot el magatzem,
ho tenim organitzat per jaciments,
a excepció de la xerrada de Tapuerca
i l'abric romaní,
que són els que porten més anys en excavats,
i el volum de material és tan gran
que ho tenim separat per materials,
és a dir,
la xerrada de Tapuerca
ho pots trobar,
pots trobar una secció
que és única i exclusivament fauna
i una altra zona
que és exclusivament industrialítica.
Hi ha molt de material.
També hi ha un racó de carbons,
un racó que es diu la sedimentoteca,
i això està comportant problemes molt grans
perquè, no sé si ho saps,
però la terra que excavem,
quan estem treballant,
el que es veu típicament,
no,
que es posa dins el cuvell,
això també s'estudia,
no es llença.
Pot haver-hi algun sediment,
alguna cosa interessant.
Sí, perquè als sediments
es pot trobar el que és la microfauna,
pots trobar una espècie de ratolí
que t'indica un canvi de clima,
una cronologia molt concreta
que et dona ja la clau
per a estudiar el paisatge.
Per tant,
heu de guardar mostres de terra també.
I tant, i tant.
I el que et dic és que,
com que guardem aquest sediment en sacs,
també tenim un magatzem
que és exclusivament de sediments,
i aquest sediment s'ha de triar manualment,
per tres o quatre tipus diferents de malles,
fins que es troba la microfauna,
que són ossos molt petits,
però són molt importants.
Llavors, és també un altre problema,
l'espai,
per a aquests sediments.
Potser pregunto una bajanada,
però, clar,
materials que han estat milers d'anys
patint tot tipus de transformacions ambientals,
quan es treuen del seu context físic i material,
poden patir en la seva condició.
En experimenten un canvi molt...
Clar,
dius,
home,
és igual,
si això porta aquí 5.000 anys,
s'ha d'espatllar perquè el posem en un magatzem.
Doncs jo m'imagino que també s'han de contemplar
determinades mesures de conservació.
Sí,
temperatures...
Des de les terres,
els ossos,
tot plegat,
no?
Sí,
s'ha de contemplar
el que és...
i s'ha de fer control de temperatura,
d'humitat,
d'embalatge,
paràsits,
per evitar,
sobretot,
la formació de microorganismes,
i per, sobretot,
també evitar que hi haguin canvis bruscos de temperatura
i d'humitat,
que és el que realment produeix
que aquests materials
se puguin deteriorar.
Heu trobat alguna vegada
algun problema
d'adaptament d'algun tipus de material,
diguem allò,
perquè és inevitable,
no?
Home,
els més susceptibles a aquests canvis
són els ossos,
no?
Vull dir,
les pedres no...
Sí,
però són les inestables.
En el cas de Tapuerca,
per exemple,
la meva companya,
l'Oligartienton,
que és la que porta
la industrialítica,
a Tapuerca,
hi ha el cas concret
del sílex,
que és el que es diu
sílex neogen,
que aquest sílex,
quan l'estàs excavant,
a vegades,
te pot semblar
externament,
la capa externa,
que està en molt bones condicions,
però quan lo vas extreure,
es fa pols,
a dins és completament
pols blanc,
per fora no ho aparenta,
però per dins és pols blanc,
i això quan s'hi treu
s'ha de tindre molta cura,
i aquí,
el laboratori de restauració
que tenim
és el que actua
i procura
que les peces
arriben senceres
dins del possible.
Hi ha un seguiment
per part
del que són
els restauradors
i restauradores
que tenim a l'IPES,
hi ha un seguiment
dels materials,
i en aquells casos
en què els materials
estan més malmesos,
o sigui,
s'han recuperat
ja de l'excavació
més malmesos,
se'ls fa tractament
i de l'altre material
hi ha un seguiment.
Llavors,
cada persona,
cada investigador
o cada tècnic
que detecta
algun possible problema
en aquests materials,
tant siguin
materials fòssils
com materials actuals,
s'hi fa un seguiment
i un tractament
si és requerit.
Material molt viatger,
perquè no només
s'emprea
per finalitat científica,
sinó també pedagògiques,
de socialització,
per tant,
algunes d'aquestes peces
van a museus,
sales,
de forma permanent
o bé itinerant.
De fet,
les col·leccions fòssils
estan
al nostre magatzem
de forma temporal,
perquè la finalitat
d'aquest material,
mentre està aquí,
és que sigui estudiat,
però una vegada
que aquest material
està estudiat,
ha d'ingressar
sempre al museu,
sempre,
al museu
que li toca en cada cas,
el material d'atapur
que li toca ingressar
al Museu de Burgos
i el material de la Boella
li tocaria aquí a Tarragona.
Llavors,
les col·leccions fòssils
sempre van a museu.
Les col·leccions de referència
sí que són de dipòsit permanent,
perquè són col·leccions
actuals
o subactuals
de materials
que serveixen
per comparació
i que sí que estan
de forma permanent aquí.
I és justament,
i en prem la mateixa paraula,
una referència
per a investigadors
d'altres països,
fins i tot
que no estiguin vinculats
amb l'IPES,
lògicament
és una osteoteca.
Osteoteca.
Tafoteca.
És veritable.
Coproteca.
Egalopiteca.
Molt bé.
Això,
això que dieu vosaltres.
Doncs venen científics
i investigadors
de fora
a consultar
aquest centre
de l'IPES?
Sí, sí, sí.
I venen també
investigadors de fora
mirar material fòssil
i estan mirant
material fòssil
i tenen
que acudir també
al material
de referència
per fer la comparació
i per fer
les identificacions.
Tenim unes col·leccions
de referència
de fauna
que, bueno,
ja tenen una...
comencen a tindre
una entitat
però, clar,
no són comparables
als grans centres
de...
que fa molts anys
que estan funcionant.
Nosaltres ja fa un temps
que tenim un bagatge,
però...
Estimament jove,
comparat amb...
Clar, clar, clar.
Tenim un bagatge
però som
una institució
jove.
Llavors,
bueno,
jo crec que estem formant
o conformant
molt bones col·leccions
de referència.
Doncs,
digues, digues,
s'ha de dir que tenim
peces de fauna
que són dos centímetres
de longitud,
tenen dos centímetres
de longitud
i aquestes col·leccions
de referència
moltes vegades
ens quedem amb les ganes
de dir que és allò
perquè resulta difícil
realment,
saps?
Ara que parlaves
d'aquesta peça,
pregunta una mica personal
però tampoc no gaire,
la joia de la corona
per vosaltres,
d'aquest espai,
d'aquests materials
que gestioneu,
però no per importància
i transcendència científica
exclusivament,
diguem-ne perquè dius,
mira quina gràcia,
no?
No sé si heu pensat mai
si teniu algun material
que en un moment determinat
doncs us fes gràcia
per,
no pel valor que té
exclusivament
sinó per altres factors.
Jo en el meu cas,
per exemple,
li dono més valor
i tothom,
no jo,
tothom li donem més valor
a aquells materials
que són més difícils
d'aconseguir
i és que estem parlant
que moltes vegades
necessitem esquelets actuals
per comparar
amb faunes antigues
que han desaparegut
de la Península Ibèrica
o el que està en Àfrica,
per exemple.
I quan aconsegueixes
un d'aquests esquelets
que és molt,
molt,
molt complicat,
per suposat
que t'encuides
molt,
molt bé
que quede íntegre
per la resta
del temps
o de la vida
que tingui aquest esquelet.
Llavors,
per exemple,
tenim esquelets
de bisón,
de bisonte,
o de lleó,
o de tigre,
i llavors,
per suposat,
això és molt difícil,
és molt complicat
aconseguir-ho,
molt complicat.
Per tant,
per mi sí que són,
aquestes sí que són les llibres.
Aonseguir-ho integrar
és el que tu dius.
Pots alguna peça,
però així integrar
és...
i de vegades
ens hem de conformar
només en algunes parts
perquè és complicat.
És com anar construint
un puzle,
a vegades.
Sí.
Quin és el teu material preferit?
Jo la veritat és que...
T'agrada tot.
Un molt concret...
No, no,
hi ha peces precioses
tant de la part industrialítica
com de fauna.
La industrialítica
és que la cosa
és més estètica,
no?
Sí,
sempre entra més pels ulls,
no?
Una peça industrialítica
retocada...
No,
nosaltres
perquè som de fauna,
no?
Però sempre ve més
la peça,
no?
Perquè tu quan expliques
que la peça industrialítica
servia per tallar,
caçar,
retocar,
doncs això...
Però hi ha una mandíbula
de rinocerón.
No, no,
però jo et podria dir...
On hi hagi una mandíbula
de rinocerón
que no es posi res més.
Però...
Que hi hagi
de les mandíbula
de rinocerón.
És per fer una mica de...
Nosaltres,
per exemple,
a mi m'agrada molt
unes falanges
en connexió
que tenim d'un bòbit,
que tenim la tercera,
la segona
i la primera falange
d'un bòbit
i m'encanta.
És que allò de dir
em faria un penjoll,
no?
Tant com un penjoll,
no,
perquè pesaria una mica,
però...
No, no, no,
és realment...
Però sí.
No sé.
Doncs fixeu-vos
que a vegades
aquest tipus de feines
que no es coneixen
són realment apassionants.
Vull dir que
a les excavacions
anar fent però...
Tenir el control,
en el bon sentit del terme,
de tot aquest tipus de material,
a més et dona
una visió de conjunt,
no?
De tot el que són
les excavacions
i aquesta feina
que es fa a l'IP
força privilegiada.
Per cert,
que m'has dit
que des que treballes
en l'osteoteca
no poses ossos al caldo.
No?
No, no.
M'he fet una mica
vegetariana
en aquest aspecte.
Mejor la carn
però d'una altra manera.
No el caldo.
No, tu caldet vegetal,
una mica de pollastre
i no es pures ossos
tampoc quan menges carn.
No, ni pensar-ho.
Ni pensar-ho.
Tu pensa que
als nostres orígens
el que fèiem
eren nosaltres mateixos
i intentàvem
preparar els esquelet.
Sí, preparar els esquelet.
I això implica
des d'estar a casa
i amb una olla
de la cuina
de casa teva
posar aigua,
lleixiu
i tirar un esquelet
de perdiu,
per exemple.
I veure com va...
Llavors tu
metejar-lo.
Jo amb vosaltres
no compartiria
un pollastre a l'as
perquè ha de ser
terrible allò.
I aquesta vértebra...
Oh, no, no, no.
Escolta.
Compartim una pasta,
uns espagueti,
el que vulgueu,
però pollastre a l'as.
Tu saps què és
recuperar una tercera falange
d'un ocell,
per exemple,
una excavació?
Només la pots veure...
Per dimensions
ja ho trobo
gairebé impossible.
La tercera falange
d'un ocell...
Estem parlant
de mil·límetres.
Però aquesta la trobaríem
en aquestes sorres
i aquests sediments
que deies, segurament,
perquè no seria visible
a ull viu, no?
Probablement.
Però per identificar-la,
l'excavació,
també hem de tenir
la referència actual.
En la qual cosa
l'hem d'aconseguir.
Deu-n'hi-do.
Jo no vull abusar
de la confiança,
però em deixareu venir
un dia a veure tot això.
Oh, i tant.
valteria.
Vindrem, eh?
I ho explicarem als ullens,
perquè realment...
Jo ara els confessaré una cosa
que probablement
això no s'ha de dir,
però jo ho diré.
Em deien tant la Montse
com la Núria.
Tu vols dir que això
a la gent li interessarà?
Doncs jo diria que sí,
perquè ha estat realment interessant.
I us agraeixo moltíssim
la vostra companyia
i que compartiu
els vostres coneixements.
Montse Esteban,
tècnica de col·leccions
de referència de fauna,
osteoteca,
i Núria Ibáñez,
tècnica de col·leccions
arqueològiques, fòssils.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona pel treball que feu.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.