No és l'hora habitual, però tampoc en aquesta setmana hem volgut renunciar al temps de la biblioteca pública.
Avui ens acompanya Esteve Massalles i els que sou oients habituals d'aquest espai.
Ja sabeu que quan ve l'Esteve posem la nostra mirada, sobretot en publicacions de caràcter local.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Hem deixat enrere una tardor literària i un dels noms destacats ha estat el de l'Olga Xirinacs.
Per tant, avui havíem de tenir l'última novetat de l'Olga Xirinacs també aquí, no?
L'última novetat és l'Agonia de Saberia Vargas, que està editat a Edicions Meteora.
I doncs bé, és un repàs, és a partir d'un repàs que fa un periodista i un antropòleg
amb un senyor que l'Olga Xirinacs el situa en una cova a la platja d'Orient de Tarragona.
Vull dir, situa aquest personatge que ha viscut, vaja, que ha recorregut, com diu, el 7 març.
Vull dir, que ha tingut una vida molt interessant, molt intensa.
I aleshores, doncs bé, aquest antropòleg li fa l'enquesta i a partir d'aquí ens ensenya la narració.
I va explicant la seva vella, segurament.
I va explicant la seva vida i a partir d'aquí ja comença l'apreci d'aquest senyor, va quedant de manifest.
És una història una mica similar a una altra que també acaba de sortir, que és El meu cor cap a tu,
que és d'un autor que es diu David Nelo.
No és un autor de Barcelona, però que ha viscut durant força temps aquí, a Tarragona.
I és també un autor d'un petit relat juvenil que va tenir, almenys a la biblioteca, a la sala infantil, va tenir molt d'èxit,
que era Albert i els menys a brosses.
Per allò era un relat infantil?
Un relat infantil.
Aquest no, aquest és per adults.
I aleshores és una persona que és músic, és una persona que ha viscut a Austràlia,
és una persona que també és artista, que és una persona molt polifacètic
i ara ha sortit aquesta novel·la, que també és igual que la de Chirinacs,
la d'Olga Chirinacs, alguna persona que reviu tota la seva història
i en aquest cas la del despoblament d'una petita illa que hi ha al sud d'Irlanda.
Escenaris diferents, però...
Escenaris, però d'alguna manera és similar en el sentit de recuperar i de tornar a explicar la vida
quan hi ha una persona que és gran, etc.
No farem inventari ara, però jo m'atreviria a dir que de l'Olga Chirinacs,
bàsicament a la biblioteca pública, si no teniu la seva obra complerta, quasi, no?
Tot, tot ho teniu, no?
Vaja, sí, i a més a més tenim estudis sobre ella, n'hi ha ben pocs,
però els seus articles, diguéssim, també l'obra menor també la tenim recollida.
Hi ha una altra escriptora que abans em comentaves no és de Tarragona,
però sí que la podem encabir perfectament en aquesta secció local,
perquè és una dona que ha viscut aquí, és la Noemi Bagés.
Sí, és...
Bagés o Bagés?
Bagés.
Vull dir, és professora de català, ha tret, doncs, la tercera novel·la,
que es diu Rere el mur, les altres dues eren...
Perdona, a quin segle dius que vivim?
I La mort en parlava.
Són de les dues novel·les anteriors,
i en aquesta, doncs, transcorre al Pallars
i situa al Pallars una família de reals tarragonines
que vol obrir un hotel allà, un hotel d'aquests de rurals, al Pallars.
Bueno, hi ha una trama, una petita història de misteri, etcètera.
Històries ben diferents, ja, autors ben diferents als que ens has portat avui.
Abans m'he deixat de dir que el de David Nelo ha tingut el premi de narrativa
Marian Baireda, del 2009, vull dir, és el meu cor cap a tu,
doncs, de David Nelo ha tingut aquest premi.
Això pel que fa a narrativa, però també ens has portat a un parell
de llibres completament diferents, molt adients per aquesta època de Nadal,
que és allò que diem als llibres de regals.
Un és una nova guia d'Arola Editors,
doncs ja sabeu que són guies que només dient això,
tenen la seva garantia.
Aquesta guia no és de la col·lecció de ferradura del Rafael López,
sinó que és un altre autor?
No, és guies per veure i viure.
Aquesta està dedicada al Fara de Carles,
a un poble del Baix Ebre.
Està feta per Ernest Costa i Saboia.
És, doncs, una...
Jo diria que és una guia per a turistes culturals.
No només hi ha, doncs, els restaurants,
no només hi ha, doncs, les adreces d'interès
o els recorreguts,
sinó, doncs, que també hi ha apunts de la història,
dels costums, etcètera.
No només paisatge i caminades, no?
No només paisatge, només caminades,
sinó que, doncs, també hi ha, doncs,
un petit glosari de termes que s'utilitzen
de la parla del poble.
Hi ha també un índex toponímic
de, doncs, on es recullen els noms, també,
dels llocs.
I, doncs, vaja, és una...
I, va, un llibre molt ben fet,
una guia, doncs...
És el tercer, és el número 3,
és una col·lecció que no...
Vaja, que tirarà més endavant.
I, bé, és el fara de Carles,
d'Ernest Costa i Saboia.
Aquesta guia la trobaríem al pis superior,
on teniu totes les guies del món.
Del món.
Que també hi ha guies del món mundial
i que a vegades no les trobes
perquè, com que sembla que som tan viatgers,
i aquí, doncs, les tenen prestat.
Segons quines destinacions,
a vegades no hi trobes, eh?
No, a vegades no hi trobes.
Perquè després diguin que internet s'ho menja tot, eh?
Perquè corren, sí.
I, a més a més, són...
Es d'això, es renoven constantment,
volem estar al dia, que hi siguin totes,
però, doncs, sí, sí, a vegades falten.
I un altre llibre que li agraïm l'Esteve
com a altres companys de la biblioteca,
que us asseguro que els porten físicament
perquè tinguem coneixement per parlar.
I aquest té mèrit, eh?
Perquè si us diem que és un llibre de regal,
de fotografia,
i que es titula Les catedrals del vi,
com comprendreu, és un llibre voluminós
i pesat, eh?, en quant a pes,
no pesat en quant a contingut, no?,
perquè és molt maco i amb moltes fotografies,
molta imatge,
però és un llibre d'aquells...
Per quedar bé, eh?, si el vols en regalar.
Sí, sí, sí.
Vull dir, és un llibre d'aquests de regal, com has dit.
Suposo que ara en sortiran més.
Aquest, abans de Nadal, doncs,
les editorials en trauran uns quants.
I, doncs, aquest és d'angle editorial,
amb el suport de Caixa Manresa.
El títol són Les catedrals del vi,
arquitectura i paisatge.
Doncs fa un recorregut, doncs, històric,
des de la construcció del...
de l'Institut de Sant Isidre,
passant pel problema del...
de la constitució de les primeres...
de les primeres societats,
la de Valls, de 1888,
el problema de la filoxera,
després la qüestió de rebeçar aire, etcètera,
doncs, la petita introducció històrica,
després va seguida per una descripció
i unes fotografies molt ben fetes
de cada una de les cooperatives
que hi ha a Catalunya.
Però resulta que és clar
que les dues terceres parts del llibre aquest
són cooperatives i són edificis
que estan al camp de Tarragona,
Conca de Barberà i Terra Alta.
Vull dir que hi ha una participació molt gran
d'aquí, de les nostres comarques.
No ho he dit,
aquest llibre està coordinat per Raquel Lacuesta
i ha comptat amb la col·laboració de David Galí,
Lluís Mèl·lic i Anna Isabel Serra,
que és la noia que també és la...
l'estudiosa que va fer també a la Tarragona modernista.
No, no, aquí les càtedres de la vida de casa nostra
i també les de la resta de Catalunya
continuen generar l'interès de fotògrafs,
d'arquitectes,
de nòlegs, en definitiva,
de tothom.
I aquest és un llibre amb unes fotografies també
de veritat magnífiques.
Doncs no està malament, eh,
com a noves incorporacions a la secció local
de la biblioteca,
però, clar, estrenem un nou mes
i també a la biblioteca
estreneu una nova aposta
per una altra de les cultures.
Hem estat a la Índia,
aquest mes de novembre,
i ara toquen els països nòrdics.
Molt de viking,
molt la viquea,
però d'això no en parlaré segurament.
Els països nòrdics
i, a més a més, també a Rússia,
que també és un altre conglomerat,
seria, diguéssim, el nord,
el Boreas.
Aleshores,
doncs ja començaran les activitats.
El club de lectura, doncs,
es llegirà el...
Chekhov.
I calla que no llegeixin l'Arsen.
No, bueno, tot arribarà.
No, no, ho dic perquè segur que està ja llegint, no?
Sí, sí.
Doncs seran els contes de Chekhov.
Possiblement també hi haurà,
com a activitat complementària,
la representació d'alguns extractes
de l'idiota, d'Ostoyevsky.
i aquesta setmana, doncs, el que es farà,
demà hi haurà una conferència
a càrrec de José Carlos Suárez,
que és professor de la Universitat de Rubí i Virgili,
que és sobre Dogma 95,
el cinema danès contemporani.
una mica, una mica, per la banda aquesta,
doncs, d'audiovisuals i, doncs, parlarà d'aquest moviment que...
Que té molts seguidors, a més a més.
Sí, sí, sí, vull dir això, que intenten no...
no fer això, la càmera a l'espatlla,
sense gaires músiques, sense gaires...
Té un cert minimalisme, a l'hora de fer pel·lícules.
Sí, sense gaires editaments, sense gaires escenografies,
i, doncs, fer la...
Vaja, voler ser realista, no?
I amb pel·lícules de contingut bastant dur.
Sí, sí.
Em ve al cap la de Festen,
que a més es va fer una adaptació teatral,
amb Carles Canut com a protagonista,
i realment és una...
Plantegen històries molt i molt dures.
I fredes, segurament, no?
Com li van seguint els topis.
Però, escolta, Esteve, tinc entès que
hi havia programa d'una activitat que l'heu hagut de suspendre.
Potser no l'anunciem als ulls, no?
Sí, l'hem aplaçat.
Vull dir, encara no tenim el dia,
però volia ser, doncs, el colofó d'aquests 12 mesos
dedicats a 12 cultures diferents.
Doncs, volíem fer un recull i un viatge
a través del patrimoni documental
de totes aquestes 12 cultures.
S'ha posposat, possiblement.
Doncs, el primer trimestre de l'any que ve,
doncs, la farem, no?
El que sí que continuen d'una manera,
ja podríem dir, tradicional, a la biblioteca,
per la bona acollida que ja van tenir el primer dia,
ja fa uns quants anys són els cursos
relacionats amb les noves tecnologies.
Sí. Aquests, ara ens toquen, doncs,
dos cursos monogràfics.
És a dir, se suposa, per tant,
que les persones que hi estan apuntades
tenen un coneixement, doncs,
més que bàsic d'internet.
I, doncs, seran el dimarts que ve,
que és com buscar feina per internet.
Es farà un recorregut per totes les webs
i totes els, inclús,
totes les webs que donen feina
o que possibiliten l'intercanvi per trobar feina.
I, després, doncs, l'altre és l'administració electrònica,
que es farà el dijous dia 3.
també un recorregut per les principals webs
de les nostres administracions.
I, doncs, bueno, vull dir,
des de la Generalitat fins al Govern central
fins a la de l'Ajuntament de Tarragona, etcètera.
Això, doncs, bueno,
cal estar apuntat,
haver fet una matrícula...
És gratuït, però...
però, doncs, això cal haver-s'hi apuntat
el mes de setembre.
N'hi haurà més, eh?
N'hi haurà més, eh?
Però, de moment...
Continuarà.
Generalment, la demanda continua sent superior a l'oferta, no?
Sí, sí.
És lògic, però teniu allò de les llistes d'espera.
Si no entres en un, doncs entres en el següent.
En fi, escolta, que tenim moltes ganes d'aprendre, no?
Només faltaria.
Molt bé.
Esteve Massalles, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui
des d'aquest espai que setmanalment dediquem
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
I molt bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.